www.ub.edu
gener - març de 2009 Any XIII • 2,4 €
46
UNIVERSITAT DE BARCELONA
la Universitat
Dídac Ramírez Rector de la Universitat de Barcelona
«Volem un nou model de finançament que tingui en compte els fets diferencials de la Universitat de Barcelona» Diàleg: La crisi econòmica omple les aules l’Astronomia
UB_46.indb 1
Reportatge: 2009, Any Internacional de
Nou equip de govern per a la UB
Neix la Facultat d’Economia i Empresa
20/01/2009 16:42:37
UB_46.indb 2
20/01/2009 16:42:47
EDITORIAL
3
Editorial La Universitat que FAREM: entre tots, de tots
Vivim temps interessants. Difícils i complicats, però plens de reptes i oportunitats. Per caminar des de la UB que tenim a la UB que volem, tenim les millors eines, que neixen del prestigi dels nostres estudis superiors i del pes que tenim a la societat, guanyat a pols per moltes generacions de professorat, d’alumnat i de personal d’administració i serveis de la nostra Universitat de Barcelona. Som conscients que seguir avançant pel camí de la qualitat vol dir afinar la gestió i resoldre, sobretot, el tema dels recursos, amb ple suport a la millora docent i de la recerca. Partim d’una situació de dèficit pressupostari, sumat a necessitats creixents i renovació d’equipa-
ments, infraestructures i recursos humans. No hi ha solucions màgiques, però la UB té el suficient potencial, un prestigi fora de dubte i un equip humà per aconseguir millorar el finançament i incrementar la generació de nous ingressos per fer front als reptes actuals i el paper a l’ensenyament superior públic al nostre país. A més, l’espai europeu d’educació superior (el Pla de Bolonya) és un marc desitjable que requereix una garantia de recursos addicionals per abordar amb èxit el desplegament, els nous graus, les metodologies d’ensenyament i la qualitat de la docència i de la recerca. Estem disposats a fer costat a les preocupacions de tots els sectors universitaris i a liderar l’exigència a les administracions públiques per garantir que les coses es faran ben fetes. Finalment, la Universitat de Barcelona ha de refermar el compromís amb la nostra societat, amb la creació científica, amb la reflexió i el pensament crítics, amb l’elaboració de respostes, des de l’ensenyament superior, la docència, la recerca i la transferència de coneixements, als grans interrogants que van creant el nostre entorn econòmic, polític i social, com ara la crisi econòmica actual que va més enllà d’un desajust. Cal que ens replantegem molts valors i molts principis que són a la base del pensament occidental. Ens queda molta feina per fer entre tots, des d’una universitat pública de tots. No són moments engrescadors? Jo crec que sí!
Dídac Ramírez Rector
la Universitat
Revista de la Universitat de Barcelona
ECOLÒG PER
IC
PA
Consell Editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector d’Informació i Comunicació; Ernest Trias, cap de Comunicació.
Imprès en paper ecològic
Editada pel Gabinet de Premsa. Direcció: Ester Colominas; Sotsdirecció: Núria Quintana; Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz, Marta Casellas i Bibiana Bonmatí. Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Administració: Charo Echarri. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544. Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu Amb la col·laboració de: Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·laboració del fotògraf: J. M. Rué. Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060. Tiratge: 17.000 exemplars. Distribució: Servei de Carteria de la UB. Dipòsit legal: B-19682-97. Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat
UB_46.indb 3
20/01/2009 16:42:51
4
SUMARI
Sumari d’Economia i Empresa
6
34
Entrevista: Dídac Ramírez, nou rector de la UB
14
Diàleg: La crisi econòmica o
Apunts de ciència: L’efecte túnel de la magnetització, una fita històrica per a la ciència d
Hauria pogut ser portada
A p
Pere Bosch i Gimpera En un moment en què la Universitat de Barcelona renova el seu equip de govern, s’escauria especialment fer una entrevista a una persona que va ser rector d’aquesta institució en un moment històric apassionant: quan la UB va esdevenir la Universitat Autònoma de Barcelona, als anys trenta. Bosch i Gimpera, pioner a Catalunya en l’estudi de la prehistòria, va estar al capdavant de la
Universitat durant un període curt de temps, però molt intens pel que fa a la democratització i la modernització de la institució. Sens dubte, seria enriquidor saber què pensa de l’actual procés de Bolonya una persona com ell, que va governar la Universitat en uns anys en què es va intentar transformar la docència per tal d’elevar-ne l’excel·lència. També voldríem parlar de la institució que
porta el seu nom, la Fundació Bosch i Gimpera, que acaba de celebrar el 25è aniversari. O, ara que es reivindica la recuperació de la memòria històrica, una entrevista amb ell hauria de recollir el testimoni de la repressió que va patir la gran majoria de la comunitat universitària quan la Universitat Autònoma de l’època de la República va ser anihilada pel règim franquista.
El rector Bosch i Gimpera al despatx de Rectorat un cop reintegrat al seu càrrec, el març de 1936.
UB_46.indb 4
Bolonya Formar part del model proposat per Bolonya, l’espai europeu d’educació superior (EEES), representa un repte per a la universitat espanyola, en general, i per a la Universitat de Barcelona en particular. Com a universitat més ben posicionada en els rànquings internacionals de les institucions d’educació superior, la UB pot liderar aquest procés. L’EEES proporciona la possibilitat de mantenir l’autonomia de la universitat pública, les característiques nacionals, respectant la diversitat educativa i cultural. A més, permet millorar la qualitat de l’educació superior, aconseguint que els títols siguin comparables dins de l’entorn europeu (46 països signants de la declaració) i afavorint, per tant, la mobilitat d’estudiants i professionals. Respecte a les universitats com a institucions, l’EEES promou bàsicament la transparèn-
20/01/2009 16:42:53
5
SUMARI
20 Reportatge: 2009, Any Internacional de l’Astronomia 32 46 Publicacions 47 Agenda 48 Som UB
ca omple les aules XX
A propòsit de cia i confiança entre institucions de manera que es puguin transferir d’una a una altra les matèries o assignatures cursades en un centre o un altre. També afavoreix la responsabilitat, ja que les institucions educatives han de retre comptes tant pel que fa als mitjans de què disposen (personals i materials) com al rendiment acadèmic dels estudiants. Els diners públics invertits en l’educació superior estan controlats per la societat, ja que és a ella a qui les universitats hauran de fer aquest rendiment de comptes. Pel que fa a l’estudiant, per primera vegada esdevé l’autèntic protagonista del procés i no un mer espectador a qui després se li acrediten uns coneixements. En l’EEES, tot el sistema gira al voltant de l’estudiant, des de la metodologia a l’aula fins a la forma de mesurar la durada de les assignatures, matèries i titulaci-
UB_46.indb 5
Una imatge
ons, si el sistema de mesura que té com a eix el temps que l’alumnat dedica a aprendre. L’estudiant s’ha de valorar no tan sols pels coneixements assolits, sinó també per la capacitat demostrada d’usar-los en la resolució de problemes, la presa de decisions, etc. Es pretén, per tant, que el sistema permeti avaluar el grau de competència de l’estudiant. Tota la comunitat universitària i especialment els estudiants tenen un gran paper en el desplegament de les noves titulacions i han d’ajudar que tot es faci amb el rigor i la responsabilitat que el procés requereix, participant en la detecció i correcció de possibles errors i desviacions. El procés s’ha de fer bé. Aquest és l’autèntic repte.
Gemma Fonrodona Vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística
Foto: Xavi Padrós / Arquinfad
a del segle
Notícies: Nova Facultat
L’edifici de la Facultat de Dret, que aquest curs compleix el cinquantè aniversari, ha acollit enguany el lliurament dels premis FAD. D’aquesta manera es commemorava el fet que aquesta construcció del campus Diagonal obtingués l’any de la seva inauguració el primer premi FAD de la història, uns guardons que enguany també celebren el cinquantè aniversari. Amb motiu de la cerimònia d’atorgament dels premis que va tenir lloc el passat mes d’octubre, la Facultat va ser objecte de la intervenció lumínica que s’aprecia a la imatge emmarcada en la iniciativa Lumo, la qual incloïa actuacions luminicoarquitectòniques en deu indrets diferents de Barcelona dins la Setmana de l’Arquitectura.
20/01/2009 16:43:09
6
ENTREVISTA: DÍDAC RAMÍREZ
Dídac Ramírez
«Volem un nou model de finançament que tingui en compte els fets diferencials de la Universitat de Barcelona» Dídac Ramírez (Barcelona, 1946) Com remarca amb èmfasi durant un moment de la llarga conversa, «Allò que és, és» (cèlebre frase d’Aristòtil), i Dídac Ramírez i Sarrió és barceloní, nascut l’any 1946, el mateix any que es fundava l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i es dictaven les sentències
UB_46.indb 6
dels processos de Nuremberg contra els criminals de guerra nazis. L’any 1946 es publicava també, curiosament, el que seria el llibre preferit del nounat, Alexis Zorba (al cinema, Zorba el Grec) i, al Futbol Club Barcelona, del qual Ramírez seria anys més tard tresorer, jugaven els llegendaris César, Basora i Ramallets.
El nou rector de la Universitat de Barcelona té un discurs analític, molt pausat, un contínuum que pretén enllaçar una cosa amb una altra amb la màxima coherència, filant prim el detall. Parla i posat encaixen perfectament amb la imatge que un es pot fer d’ell quan d’entre els músics i pintors preferits destaca Leonard Cohen i Edward Hopper.
20/01/2009 16:43:17
ENTREVISTA: DÍDAC RAMÍREZ
L’11 de novembre de 2008, Dídac Ramírez era elegit rector de la Universitat de Barcelona, en segona volta i amb un 53,45 % del vot ponderat. Un dels objectius del candidat Ramírez era convertir el dèficit pressupostari de la UB en l’oportunitat de canvi. Els objectius com a rector ens els explica en aquesta entrevista.
Text:
Ester Colominas Fotografies:
Marta Casellas
Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i en Filosofia i Ciències de l’Educació, és des del 1990 catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat. També és l’investigador responsable del grup IAFI (Investigació en Anàlisi Financera i de la Incertesa), director del seminari interdisciplinari «Recerca en finances» de la Facultat d’Economia i
UB_46.indb 7
Ha conclòs el projecte personal —com el definia en el seu programa— de ser rector i inicia —com l’anomenava també en el seu programa— la il·lusió de ser «un bon rector». Per a vostè, quina és la principal diferència entre un objectiu i l’altre? Al llarg de la meva vida he tingut molts projectes personals. En l’àmbit professional, per exemple, ser un bon acadèmic. Durant la recent campanya electoral, el meu projecte personal ha estat ser rector. Quina diferència hi ha entre aquell projecte, ara realitat, i la il·lusió de ser un bon rector? Un pot ser rector però al final del mandat ser valorat de moltes maneres diferents. Jo aspiro a assolir, al final del meu mandat, una bona nota, que quedi el record que vaig ser un bon rector. En última instància, no m’importa tant el qualificatiu que se m’imposi, perquè, al capdavall, si s’acaba complint la meva il·lusió voldrà dir que he estat un bon rector, bo per a la UB.
Empresa, i membre de la Societat Internacional de Gestió i Economia Fuzzy. La seva recerca, centrada en els àmbits de l’economia i la filosofia, inclou un gran nombre de publicacions, la darrera «La crisi contemporània dels valors» dins el llibre Una societat en crisi? Reptes d’un món globalitzat.
7
És a dir, que no li importaria que li rebaixessin la nota si el que hagués fet hagués estat bo per a la Universitat de Barcelona. No, no m’importaria. El que passa és que jo crec que una cosa va lligada amb l’altra. Al final, amb la perspectiva que dóna el temps, encara que hagi pres mesures que en principi no hagin acontentat alguna gent però que hagin estat beneficioses per a la UB, amb el temps aquestes coses s’acostumen a valorar. Per això parlava d’il·lusió, que té a veure amb allò que és possible però que no depèn totalment d’un mateix. Al qüestionari electoral també parlàvem de somnis. El meu era que al món no hi hagi violència de cap mena. Això és un somni, i és impossible, perquè tinc la certesa moral que sempre n’hi haurà, de violència al món, d’un tipus o d’un altre, és cosubstancial a l’ésser humà. La il·lusió sí, la il·lusió sí que és possible, sí. I em fa il·lusió treballar per ser un bon rector, més enllà de la satisfacció personal, per la satisfacció col·lectiva. Una de les seves darreres publicacions analitza la crisi contemporània dels valors com a conseqüència dels canvis socials continus. Si el canvi és inherent a l’ésser humà, a l’evolució dels col·lectius i les societats, de quines eines disposem per adaptar-nos-hi, per formar-ne part activa o, fins i tot, si s’escau, contenir el ritme accelerat dels canvis en l’actualitat? Cal distingir entre allò que és canvi d’allò que és permanent. Hi ha elements que són constants en el temps i que configuren les tradicions i les identitats. El que permet el canvi profund, canalitzat com cal perquè no ens porti al caos, és distingir els elements constants i basar-hi aquests canvis. A l’era de la incertesa hem d’estar preparats pels canvis, ens hem de saber adaptar, però les societats han de tenir clar què és el que volen canviar i què no. Si tot és moviment, si tot és inestabilitat, qualsevol bufada pot fer que aquella societat es perdi. Tot això, traslladat a la UB, com queda? Allò que dèiem en el nostre programa de canvi tranquil i profund, vol dir tot això que ara li explico. Un canvi tranquil vol dir que no és irreflexiu, i un canvi profund, que té en compte allò que és essencial a l’organització. En quatre anys volem establir uns canvis que la comunitat universitària vegi com a necessaris, de manera que —és un desideràtum— d’aquí a quatre anys, la mateixa comunitat universitària no consideri que s’han de tornar a canviar. I volem fer les coses explicant les raons per les quals les fem. Estem disposats a escoltar molt, i a plantejar preguntes i tro-
20/01/2009 16:43:23
8
ENTREVISTA: DÍDAC RAMÍREZ
Dídac Ramírez va esdevenir nou rector de la Universitat de Barcelona la nit de l’11 de novembre, després d’haver obtingut el 53,45 % del vot ponderat en la segona volta de les eleccions. A la jornada estaven convocades a votar 65.055 persones, de les quals van votar finalment 7.026 (un 10,8 % del total). Per col·lectius universitaris, van votar 1.615 dels 2.327 membres del professorat doctor amb vinculació permanent (és a dir, un 69,40 %); 841 dels 2.834 membres de la resta del personal docent i investigador (29,68 %); 3.055 dels 57.615 estudiants que tenien dret a vot (5,30 %), i 1.515 dels 2.279 del personal d’administració i serveis (66,48 %). Del 53,45 % dels vots ponderats que va obtenir Dídac Ramírez, un 22,25 % provenia dels professorat doctor amb vinculació permanent, un 4,02 % de membres de la resta del personal docent i investigador, un 20,28 % dels estudiants i un 6,90 % del PAS.
bar respostes conjuntament amb la comunitat universitària. És complex, sí, però la UB té un avantatge, que és una institució centenària, i les institucions no són centenàries perquè sí. La UB té un bagatge importantíssim, un capital humà importantíssim, que ens ha de permetre fer aquest canvi de la millor manera possible. Nosaltres creiem que hem de trobar les respostes als nostres problemes de manera col·lectiva, sense que això vulgui dir que defugim les responsabilitats. Han quedat enrere els temps del despotisme il·lustrat. La societat té veu en els més diversos àmbits i qualsevol govern ha d’estar amatent al que diuen els ciutadans. Aquí encara estem molt endarrerits respecte d’altres països, com ara els Estats Units. Un país que, com la resta del món, està pendent de les decisions que prendrà un dirigent que ha aixecat moltes expectatives. Què creu que passarà? Posar en marxa un projecte requereix temps. No m’atreviria a dir quant, en el cas dels Estats Units. Tinc més clar el que pot trigar el desenvolupament del nostre projecte. Primer haurem de fer un pla per a aquest any 2009 i
UB_46.indb 8
serà cap al 2010 quan estarem ben orientats per superar les incerteses financeres. Parlem de finançament, la F de l’acrònim FAREM utilitzat en el seu programa. Aconseguirem un millor finançament per a la Universitat de Barcelona? I ja posats, creu que el Govern de la Generalitat n’aconseguirà un de millor que el que se’ls proposa des del Govern central per a Catalunya? Afirmo que resoldrem els problemes de finançament, que és insuficient. Què vol dir però tenir un problema de finançament? Que no ingressem prou. Però fins a on no ingressem prou? Miri, la Universitat de Barcelona no té, en línies generals, una despesa excessiva; només cal veure les mancances d’alguns centres. Una altra cosa és que pugui estalviar en certs aspectes, o que en algunes coses no es gasti prou bé. Cal tenir doncs molt present si el finançament que rebem és suficient, és just o no. Depèn dels criteris. Ara s’està discutint el finançament autonòmic i s’està dient que a Catalunya hem estat mal finançats i des de moltes altres autonomies i des del Govern central s’ha dit «oh, és que els catalans gas-
ten malament!»; oi que s’ha dit? S’ha dit. I nosaltres què responem? Que estem mal finançats. Doncs nosaltres, des de la Universitat de Barcelona, diem el mateix. És a dir, que són situacions realment comparables, la de la UB i la de Catalunya? Per a mi sí. I què volem nosaltres? Volem que es tinguin en compte tots els elements diferencials de la Universitat de Barcelona que no es preveuen en l’actual model de finançament de les universitats públiques catalanes. Per tant, per resoldre aquest dèficit, des d’una visió simplista, es podria dir que hem d’estalviar i punt. Potser hi ha una part de raó, però segur que no és tota la raó. El dèficit de la UB és producte d’un model de finançament no ajustat, no proporcionat; també d’una mancança en l’obtenció d’ingressos procedents del sector privat, que necessitem i que no tenen res a veure amb privatitzar la Universitat pública, en el nostre cas segur que no, i, finalment, de la racionalització de la despesa, que no vol dir gastar menys sinó gastar millor, en allò realment necessari, en les necessitats bàsiques de la Universitat. Com dirien moltes famílies que s’han d’estrè-
20/01/2009 16:43:27
9
Foto: J. M. Rué
ENTREVISTA: DÍDAC RAMÍREZ
Foto: J.M. Rué
A dalt, Dídac Ramírez durant l’acte de presa de possessió com a nou rector de la UB.
nyer el cinturó: «ja no vaig a sopar fora» —si és que hi anaven!—, però resulta que a casa hem de fer obres, per seguretat. Això sí que s’ha de fer! I ho hem d’explicar, encara que ens resulti tan difícil de fer entendre com li és difícil fer-se entendre al Govern de la Generalitat quan reclama un millor finançament per a Catalunya. La UB no gasta ni més ni menys que altres universitats i en canvi té unes necessitats, uns fets diferencials que no tenen d’altres, com ara el manteniment de l’Edifici Històric o de les infraestructures d’altres campus. Volem explicar-ho bé, i confiar que, finalment, no només se’ns donarà la raó sinó que se’ns donaran els diners. D’altra banda, el camp per recórrer és més ampli perquè tothom reconeix que l’ensenyament superior no està ben finançant, no està, com a mínim, equiparat amb altres països del nostre entorn. És una altra qüestió que s’ha de tenir en compte per reclamar un millor finançament. A d’autonomia. Hi ha qui defensa que el model de Bolonya, en igualar nivells i complementar ofertes, trenca amb la competitivitat entre universitats, no fo-
UB_46.indb 9
A l’esquerra, moment de la nit electoral de l’11 de novembre.
menta el progrés en la docència i la recerca i, en conseqüència, limita l’autonomia universitària. M’imagino que no hi estarà d’acord… Què vol dir autonomia? Podríem estar parlant una bona estona sobre autonomia universitària i podríem no entendre’ns perquè per a cadascun de nosaltres, per a vostè i per a mi, el concepte d’autonomia universitària pot ser ben diferent. L’autonomia no vol dir fer el que em dóna la gana, perquè la universitat està finançada amb diners dels ciutadans, de tothom, i els ciutadans no ens els donen perquè en fem el que vulguem. Per a mi, autonomia i responsabilitat, la R del FAREM, de què si vol parlarem després, són un binomi indestriable. I ser responsable vol dir respondre d’allò que fas davant la societat i estar pendent d’allò que la societat et demana. Tampoc l’autonomia política vol dir que… …que puguem fer la nostra? Doncs no, vol dir que tinc l’encàrrec per part de la societat i la llei de complir unes funcions i perseguir unes finalitats de la manera que jo, aquí sí, consideri més convenient d’acord amb els recursos que se m’assignen, i que no s’han
«El 2010 estarem ben orientats per superar les incerteses financeres»
de ficar en qüestions com ara la manera en què imparteixo o no una assignatura. Autonomia universitària hauria de voler dir, per exemple, que jo puc contractar el personal que vulgui. En el fons, hi ha molta gent que es queixa que perdrem autonomia però no es queixa de la poca autonomia que tenim a l’hora de prendre moltes decisions.
20/01/2009 16:43:31
10
ENTREVISTA: DÍDAC RAMÍREZ
En definitiva, que el fet de complementar estudis i ofertes és una manera de rendibilitzar els recursos que ens dóna la societat, i que la competitivitat, i especialment la competència, no es determinen pel fet d’oferir tots el mateix i a veure qui ho fa millor. Miri, és que de tant en tant surten paraules que sembla que no puguem fer un discurs de dos minuts sense que hi apareguin, com ara eficiència, eficàcia, competitivitat, etc. Veurà, hem de ser competents, això sí, i també competitius, és clar, cosa que vol dir que hem de procurar fer-ho millor que els nostres veïns. Ara bé, també hem de ser cooperadors. Jo no només vull competir, tot i que ja em va bé fer millor que ningú el que oferim, però això ja ho miraria de fer encara que no hi haguessin altres universitats. Però en aquests moments, per a mi, és més important cooperar. Si entenem el sistema universitari català com a tal, estic segur que, cooperant, estalviarem molts diners i millorarem l’oferta, més del que ja s’ha fet fins ara, en comptes de duplicar titulacions que competeixin entre elles… però quina bajanada! Hem de pensar que els ciutadans, amb els impostos, paguen la universitat, i que hem de donar-los el millor servei. La competitivitat extrema tampoc no és bona.
UB_46.indb 10
I potser aquesta competitivitat s’ha entès des de diferents sectors com a molt relacionada amb la privatització i aquesta percepció ha contribuït a despertar rebuig davant la implantació del model d’ensenyament superior proposat per Bolonya. Potser sí. És que, en aquest sentit, hi ha molta confusió, especialment perquè la Declaració de Bolonya no insisteix en la competitivitat —sí que ho fa insistentment la declaració de Lisboa; hi apareix competitivitat a cada paràgraf. Però el que li deia: què vol dir ser competitius? Doncs que hem de mirar de fer-ho millor que els altres. Això també els passa a les botigues, oi? I això és sa, no és pas dolent. Però potser, en l’àmbit universitari, hagi suscitat certa por, certes recances. El doctor Bricall, entrevistat per aquesta revista ara fa justament un any, ens comentava que a la resta d’Europa la implantació de l’espai europeu d’educació superior no ha aixecat tantes protestes com aquí, ni tan sols a França, un país —ens deia Bricall— hiperexcitat, on no es poden fer les coses fàcilment perquè a la que et descuides et munten una vaga.
És que miri, França és una societat molt més formada políticament, més assentada, pot fer canvis profunds, de vegades no gens tranquils perquè la Revolució Francesa no va ser precisament tranquil·la. No gens! Però també en sap fer, de canvis tranquils i profunds. Està molt més preparada per als canvis, i per gestionar els processos de reacció als canvis. És una societat políticament més formada que la nostra que ve de quaranta anys de dictadura que, òbviament, deixen empremta. Aquí, els canvis, i em refereixo a això que dèiem de la competitivitat i la percepció que pot generar no només entre alguns estudiants, també entre certs sectors del professorat, han generat molta confusió. Per entendre el que està passant cal analitzar els motius de la protesta. I miri, uns protesten perquè tenen la sensació que s’estan convertint en producte. El discurs economicista fa que es parli de productivitat, de competitivitat i, si sóc estudiant, puc crear-me la imatge que sóc un producte i jo no vull serho, sóc una persona, vaig a la universitat per a moltes coses, entre les quals, sí, també, per formar-me professionalment. Si el discurs dominant és economicista, passa això.
20/01/2009 16:43:39
ENTREVISTA: DÍDAC RAMÍREZ
En canvi, imagini tot el contrari, que la universitat es desentén que l’estudiant, en acabar els estudis, trobi un lloc de treball, el mateix estudiant diria, «no, home no!». Perquè també els estudiants reclamen titulacions que s’adiguin amb el que després demana el mercat de treball. Aquí rau la confusió. D’una banda, els que diuen que «el que m’ensenyen a la universitat no em serveix per a res quan arribo al mercat de treball», i d’altra banda, l’empresari que diu que «vol que la universitat expliqui, ensenyi això o això altre», ep, no, això no! Aquí hem de fer altres coses! La universitat té diverses funcions, que hem d’explicar bé: la docència, la recerca, la formació de l’esperit crític, la contribució a la creació de riquesa del seu entorn, la formació de professionals del sector productiu. I totes aquestes funcions són importants; hem de tenir-ne cura de totes, i les hem de veure d’una manera integral. D’aquesta manera desapareixeria el problema, com desapareixeria també la crítica. El problema és quan, des d’un sector o un altre, és vol veure la universitat des d’una única perspectiva. Jo crec que mentre la universitat mantingui un equilibri entre la vessant cientificohumanística i la formació de riquesa, estarà fent el que ha de fer.
UB_46.indb 11
Aleshores... Parlem dels estudiants. Parlem-ne. Quan parlem dels estudiants sovint incorrem en generalitzacions, com quan parlem d’altres col·lectius. I no tots els estudiants són iguals. N’hi ha que tenen por que la balança es decanti per la darrera de les vessants i tenen raó de no voler que sigui així; però també n’hi ha d’altres, la majoria, que no vol que la universitat visqui d’esquenes a la societat que l’envolta, i també tenen raó. Potser aquí podríem utilitzar el concepte de conciliació de funcions, com en d’altres canvis socials. Estaria bé, sí, molt bé. Si no m’he perdut, anem per la R de responsabilitat. Quins creu vostè que són els agents responsables de la bona marxa de la Universitat? Els rectors? Els equips de govern? L’Administració? Els diferents col·lectius de la comunitat universitària? En última instància, la societat? Tots i cadascun de nosaltres tenim el nostre grau de responsabilitat. A veure, jo no crec que l’organització de la Universitat hagi de
11
ser jeràrquica, malgrat que mantingui una jerarquia. Tota l’estructura ha de respondre de les seves decisions i treure’ns de sobre la por a equivocar-nos o el complex de culpa per haver-nos equivocat. Gràcies que ens equivoquem, aprenem i, si ens hem equivocat, hem de respondre proporcionalment a la responsabilitat que ens pertoca. Quan parlem de responsabilitat, i en el nostre programa electoral vam afegir-hi «social corporativa», som conscients que ens pot costar de fer... o potser no tant, perquè la comunitat universitària està molt ben formada i està molt capacitada per entendre les coses si se li expliquen i si se li diu cap a on es va. La Universitat reacciona, perquè té esperit crític, quan no se li explica el perquè dels canvis. Jo desitjaria que es treballés molt en xarxa, mirar d’evitar les línies jeràrquiques, no tant des del punt de vista funcional sinó operatiu, i que la gent gaudeixi d’exercir aquestes responsabilitats sabent també que l’autonomia a l’hora de prendre decisions ha d’anar lligada a una gran dosi de responsabilitat. Les organitzacions, com l’ésser humà, són fallibles, i aquells que tiren endavant són els que són capaços de reconèixer, d’assumir els errors i de tenir una ferma decisió d’aprendre’n i avançar. El que és incompati-
20/01/2009 16:43:49
12
ENTREVISTA: DÍDAC RAMÍREZ
«Mentre la Universitat equilibri vessant científicohumanística i formació de riquesa estarà fent el que ha de fer»
ble amb tot això és pensar que s’està en possessió de la veritat o, a l’altre extrem, «passar de tot». La cultura imperant ha de ser la de la responsabilitat compartida, el respecte per la feina que es fa, que mereix un respecte. I sort en tenim si hi ha errors, perquè després vindran els encerts. Això és el que defineix la cultura de la institució. I el que n’ha de donar exemple en primer lloc, parlant de responsabilitats, és l’equip rectoral.
tingués autonomia real per prendre segons quines decisions podria veure perjudicats els seus interessos particulars. I això no té res a veure amb «autonomia per afavorir el sector privat», no té res a veure… Doncs això que dèiem de l’excel·lència global, per tenir excellència la política de comunicació és bàsica, perquè al capdavall també compta com són vistes les coses, no només com són en realitat. I la comunicació…
I tot això com ho lliguem amb l’excellència? A veure, una universitat pot ser excel·lent en una àrea determinada, per un centre en concret que la situarà molt bé en els rànquings. Nosaltres quan parlem d’excel·lència l’entenem en un sentit global, i l’excel·lència global es respira, s’ha de poder respirar. I tot això és la suma de tots els elements esmentats fins ara: sense aquesta cultura de la responsabilitat, sense finançament, sense autonomia no podem tenir excel·lència.
Gran concepte! …vostè ho sap més bé que jo, que comporta moltes incerteses. Primer, les paraules que trio; després, com són percebudes, i interpretades… Ara tenim estudiants tancats. Si la imatge que preval a la societat és només aquesta, la dels nois i noies tancats, i no la dels centres nets i amb vida acadèmica, les classes i els exàmens que no s’han perdut, la UB és vista com una universitat amb problemes, i la UB no en té de problemes en aquest sentit, perquè no s’ha perdut ni una classe en tot aquest temps, pel que jo sé des que sóc rector. Aquesta visió d’«universitat amb problemes» no és precisament bona per a l’excel·lència de què parlàvem. Els estudiants tancats tenen una percepció diferent: «és que la Universitat de Barcelona és la mare», per això estan aquí. Aquesta excel-
Miri, ara li anava a mencionar… I d’autonomia, n’hem de guanyar, perquè és que no en tenim. L’hem de guanyar per poder fer moltes coses que volem fer. I, compte!, hi ha qui des de dins mateix no la vol aquesta autonomia perquè, si el rector
UB_46.indb 12
lència l’hem de transmetre, ha de surar, a dins i a fora, l’hem de propiciar i l’hem de comunicar perquè si no perdem l’oportunitat de fer-nos conèixer. I arribem a la M de model. Com encaixa el model que defensa en una universitat que es debat entre les mobilitzacions en contra de l’economicisme i la vinculació amb l’empresa per fer progressar el país? Tot va molt lligat. El que nosaltres proposem és un model cientificohumanístic molt vinculat a tot el que hem parlat fins ara. La Universitat de Barcelona, com la Complutense de Madrid i d’altres, té una gran diversitat d’ensenyaments: tenim titulacions antigues, teòriques, experimentals, socials, algunes amb una vessant molt professionalitzadora, com l’Odontologia —s’imagina algú que faci Odontologia i no vulgui exercir la professió?—, i altres d’un altre caire. Doncs bé, volem que la UB no perdi el caràcter d’universalitat pel que fa als coneixements. No podem veure la Universitat com un centre de producció i si hi ha una secció que no té prou demanda treure-la del mercat. Nosaltres no ho veiem així. Si finalment aconseguim assentar aquesta visió cientificohumanística de la Universitat, alimentarem aquella il·lusió no tant de bon rector, sinó de bon Rectorat, de bon Govern.
20/01/2009 16:43:59
UB_46.indb 13
LOCALITAT
ADREÇA
BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA GRANOLLERS (Barcelona) MOLLET DEL VALLÉS (Barcelona) SABADELL (Barcelona) BARBERÀ DEL VALLÉS (Barcelona) TERRASSA (Barcelona) MATARÓ (Barcelona) MATARÓ (Barcelona) VILANOVA I LA GELTRÚ (Barcelona) VILADECANS (Barcelona) GAVÀ (Barcelona) CASTELLDEFELS (Barcelona) L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelona) BADALONA (Barcelona) BADALONA (Barcelona) SANT JUST DESVERN (Barcelona) GIRONA TARRAGONA REUS (Tarragona) EL VENDRELL (Tarragona)
Av. Diagonal, 436 Conxita Supervia, 17 (Les Corts) Passatge Burrull, 4-8 (Rbla. Poblenou, 132) Carrer Dos de Maig, 286 Joan Prim, 164 Sant Ramón, 62 Ronda Ponent, 179 Pg. Doctor Moragas, 282 Passatge 22 de Juliol, 333 Muralla S. Llorenç, 30 Av. Vía Europa, 111 Carrer Pelegrí Ballester, 23 Rambla Modolell, 4 Santa Creu de Calafell, 82 Av. Manuel Girona, 45 Maestro Candi, 3 Francesc Macià, 12 Pl. Verdaguer, 81-83 Ctra. Reial, 9 Riu Güell, 52 (La Devesa) Rambla Vella, 6 C/ dels Recs, 10 Av. Sant Vicenç, 7-9
CODI POSTAL
TELÈFON
A/E
08037 08028 08018 08025 08042 08100 08206 08210 08225 08302 08303 08800 08840 08850 08860 08901 08912 08915 08960 17005 43003 43201 43700
93 415 38 09 93 409 02 05 93 320 83 08 93 450 89 81 93 846 82 41 93 544 01 43 93 715 65 98 93 729 93 87 93 734 33 42 93 755 61 31 93 798 26 70 93 810 07 31 93 647 06 96 93 638 89 07 93 636 12 00 93 260 06 64 93 460 64 39 93 397 26 53 93 480 30 88 97 241 71 79 97 724 70 23 97 733 40 13 97 718 13 94
ofi175@cajastur.es ofi228@cajastur.es ofi226@cajastur.es ofi278@cajastur.es ofi263@cajastur.es ofi252@cajastur.es ofi246@cajastur.es ofi316@cajastur.es ofi242@cajastur.es ofi241@cajastur.es ofi288@cajastur.es ofi279@cajastur.es ofi294@cajastur.es ofi305@cajastur.es ofi293@cajastur.es ofi244@cajastur.es ofi255@cajastur.es ofi306@cajastur.es ofi298@cajastur.es ofi233@cajastur.es ofi234@cajastur.es ofi314@cajastur.es ofi315@cajastur.es
20/01/2009 16:44:14
14
DIÀLEG: LA CRISI ECONÒMICA OMPLE LES AULES
La crisi econòmica Text:
Núria Quintana
Eduard Berenguer, Antón Costas,
Fotografies:
Marta Casellas
L’Aula Magna de la Facultat d’Economia i Empresa es va omplir el passat 29 d’octubre d’un nombre tan gran d’estudiants, que uns quants van haver de quedar-se a la porta i d’altres van optar per seure als passadissos. Alguns professors deien que, des de les assemblees antifranquistes, no recordaven aquell espai tan ple. Què ha despertat ara aquest interès de l’alumnat? El tema omnipresent en els mitjans de comunicació i que ja s’ha filtrat en el dia a dia de moltes persones: la crisi econòmica. Cinc catedràtics de la UB, tots ells especialistes reconeguts, van debatre a la Facultat sobre l’actual moment econòmic i aquestes són algunes de les idees que van exposar.
Eduard Berenguer
Catedràtic del Departament de Teoria Econòmica i expert en teoria del coneixement econòmic, entre altres àmbits de recerca.
UB_46.indb 14
Antón Costas
Catedràtic del Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial. Ha dedicat especialment la seva recerca a l’anàlisi de polítiques públiques i als processos de reforma econòmica.
Francesc Granell
Catedràtic del Departament de Dret i Economia Internacionals. Entre les seves línies de recerca destaca l’estudi dels països menys desenvolupats i dels organismes econòmics internacionals.
20/01/2009 16:44:20
DIÀLEG: LA CRISI ECONÒMICA OMPLE LES AULES
15
omple les aules Francesc Granell, Joan Hortalà i Joan Tugores Una caiguda inesperada al buit Antón Costas (AC): Hi ha una paràbola que explica que un home es desploma d’un edifici molt elevat, de vuitanta pisos, a Nova York, i quan va caient, en arribar a l’altura del pis 40, algú que està dins l’edifici li diu: «Què, com va això?». I ell, mentre cau, li contesta: «De moment, bé». A mi la situació que estem vivint en aquests moments em recorda això: en plena caiguda lliure et pregunten «com va tot?». «Miri, de moment bé, pregunti-m’ho d’aquí a poc temps, a veure si arribo fins abaix o no». Jo crec que s’ha de col·locar una xarxa perquè aquest individu que està caient, que, en definitiva som tots, no s’estavelli contra terra. Francesc Granell (FG): Ens hem adonat tard de la crisi que ens queia a sobre. Un fet simptomàtic que s’hi relaciona és que a la Declaració final de la Cimera del G-7/G-8 celebrada a Hokkaido —sota presidència del Japó— a principis de juliol de 2008 no es parlava de la crisi econòmica que s’acostava i molt menys que arribés a convertir-se en la crisi sistèmica en la què després de l’estiu ens hem vist immersos. Només
Joan Hortalà
es parlava de temes que aleshores eren els que preocupaven com, per exemple, els alts preus del petroli i les matèries primeres agrícoles i minerals, que ara han caigut com a conseqüència de la reducció de demanda, conseqüència de la manca de creixement. Joan Hortalà (JH): Aquesta és una crisi complicada. S’esperava que el cicle econòmic, després d’una bonança llarga des de l’inici dels anys noranta, amb la petita excepció de la crisi tecnològica de l’any 2000, toqués sostre. Però els nivells a què ha arribat la profunditat de la fase contractiva no s’esperaven. L’impacte que ha suposat aquesta crisi és realment espectacular. En termes probabilístics, és com si a una persona li toqués la rifa dues vegades la mateixa setmana. La borsa, en termes setmanals, cau per damunt del 20 %, que és una cosa realment extraordinària. Això no s’havia vist mai.
Molta liquiditat (JH): La crisi s’origina perquè es produeix un trencament del crèdit. Una fase ex-
Joan Tugores
pansiva, amb molta liquiditat i amb un sector com el de la construcció amb un fort creixement, provoca que la banca doni hipoteques i que es creïn nous productes financers molt complicats. S’organitza una mena de roda en què donar crèdit és la condició per anar donant crèdit, i així successivament. Es pensa que les garanties d’aquests crèdits són perfectament assumibles i si no ho són, tant és, perquè la construcció està en l’alça i es creu que la banca es refarà amb el valor excedentari dels immobles recuperats. En un moment determinat esclata el que es coneix com a crisi subprime o d’hipoteques d’alt risc; és a dir, apareixen les primeres insolvències, les primeres situacions crítiques en el sector immobiliari. Això provoca una expectativa a la baixa. L’estesa d’actius financers a tot el planeta es revela d’escassa solvència. Apareix la terminologia dels actius tòxics, etc., i s’origina una crisi financera en què globalment la banca internacional pateix crisi de liquiditat i crisi de solvència. Eduard Berenguer (EB): Els americans, que tenen una taxa d’estalvi molt petita, du-
Eduard Berenguer:
«És important reconèixer que aquesta crisi és molt especial i és més greu que les que hem viscut»
Catedràtic del Departament de Teoria Econòmica. Les seves línies de recerca actuals se centren en les finances i el pensament econòmic.
UB_46.indb 15
Catedràtic del Departament de Teoria Econòmica. Alguns dels seus temes centrals de recerca són la globalització, d’una banda, i l’economia i el sistema financer internacionals, de l’altra.
20/01/2009 16:44:29
16
DIÀLEG: LA CRISI ECONÒMICA OMPLE LES AULES
Els cinc participants al debat amb el moderador, el periodista José Manuel Garayoa, entre els catedràtics Francesc Granell i Eduard Berenguer.
rant una època venien, per exemple a la Xina o a Rússia, és a dir, a països emergents amb grans superàvits en balança per compte corrent, títols de deute públic, i també el que s’anomenen les famoses agències, és a dir, títols de dues empreses semipúbliques com eren Fannie Mae i Freddie Mac. Ara sabem que una part molt important d’aquests dòlars que ells cobraven als xinesos, o als russos, es van destinar a inversions en el mercat hipotecari, i es van donar a gent que comprava cases i que no tenia capacitat per pagar-les (això és el que es coneix com «el problema de la hipoteca subprime»).
La borratxera (AC): El que hi ha hagut al llarg dels cinc darrers anys, una mica més en el cas espanyol, és una borratxera espectacular. Una borratxera de crèdit. Fa un any i mig, en una reunió empresarial, em va dir un dels grans empresaris espanyols (molt conegut i de qui no dic el nom perquè està vivint una situació difícil): «Mira Antón, jo compro tot el que em financin els bancs». Això és la borratxera. Però això no ho ha fet només aquest empresari. En certa mesura ho hem fet pràcticament tots.
UB_46.indb 16
Joan Tugores (JT): Coincideixo amb el component de borratxera que hi ha hagut en els esdeveniments que ens han dut a la situació actual. Jo més que de borratxera parlaria quasi d’orgia perquè no només hi ha hagut alcohol sinó de tot. Però, quin és el principal punt que fa inaplicable el símil de l’orgia i la ressaca? Bé, doncs que la ressaca la té el mateix que s’ha «beneficiat» dels plaers de l’alcohol, mentre que amb la crisi actual, gran part dels efectes col·laterals negatius en termes d’atur, de por dels que tenim uns petits estalvis, un compte corrent, una hipoteca, etc., els pateix molta gent que va fer honradament els seus deures durant els darrers anys, i als quals la cobdícia d’una minoria ens ha dut a aquesta situació. I tot això per què va arribar tan lluny? Crec que la millor resposta la va donar un alt executiu d’una de les empreses financeres intervingudes avui als Estats Units quan li van preguntar: «Vostè que és una persona informada, que té bons gabinets d’estudi, com és que no ho veien venir, això?» I ell aleshores va contestar: «Home, més o menys sí que ho vèiem, però mentre sonés la música no seria jo qui deixés de ballar». (EB): Era tal la confiança que tenia el sistema financer en si mateix, i en les innovacions que estava aportant, que l’any 2004
els cinc principals banquers dels Estats Units, és a dir, Goldman Sachs (presidit en aquella reunió pel senyor que va ser el secretari del Tresor, Henry Paulson), Bearn Sterns, Merrill Lynch, Lehman Brothers i Morgan Stanley, que eren els cinc grans, es van presentar al despatx de la SEC —és a dir, a la Security and Exchange Comission— el que aquí seria la Comissió Nacional del Mercat de Valors, i van dir: «Miri, fins ara vostès ens han obligat a tenir unes reserves en els balanços, és a dir, unes provisions que en diem aquí, perquè facin de matalàs. Nosaltres tenim aquí ara unes plantilles d’economistes, tenim uns models informàtics, uns models de previsió, que ens diuen que mantenir aquestes reserves és absurd perquè tenen un cost d’oportunitat per a nosaltres. És a dir, si ens deixessin alliberar les reserves nosaltres les podríem invertir en actius financers que hi ha al mercat i podríem multiplicar els nostres guanys i, per tant, afavorir els nostres accionistes.» La SEC va acceptar la petició d’aquesta gent i els va permetre d’alliberar totes aquestes reserves. Tot això passava al mes de maig de 2004. En resum: d’això, se’n diu palanquejament, és a dir, reduir cada vegada més el volum de recursos propis. Si les coses van bé, el palanquejament multiplica els guanys i, per tant, multiplica el rendiment del capital pro-
20/01/2009 16:44:34
DIÀLEG: LA CRISI ECONÒMICA OMPLE LES AULES
pi. Ara bé, quan les coses van malament, el palanquejament es converteix en el gran enemic de la situació.
Sense líquid (AC): Actualment està havent-hi una caiguda espectacular de la borsa i, afegit a això, una cosa que no és normal: que aquesta caiguda de la borsa vagi acompanyada d’una sequera de crèdit. I el crèdit és un element molt important en una economia. Podríem dir que el crèdit és per a l’economia, per a les famílies i l’empresa, el que l’oli per al motor dels cotxes. El motor d’un cotxe que va perdent oli, quan vols fer-lo anar, fa fallida. Per tant, tenim una caiguda de la borsa, una sequera de crèdit espectacular i una por que cada cop està sent més intensa. Por, en definitiva, que el que tenim al davant en l’economia real no sigui tan sols una recessió, sinó una autèntica depressió. (EB): Els mercats financers acostumen a ser una mica cruels quan hi ha crisi de liquiditat. Perquè el que en té espera el que està desesperat i no n’hi dóna, tret que l’altre li rebaixi molt el preu. Quan això passa, el procés de despalanquejament es converteix en
UB_46.indb 17
part en aquell procés de la paradoxa de l’estalvi: si jo el que haig de vendre per liquidar un deute posem per cas, de cent milions de dòlars són actius que abans valien dos-cents milions, em trobo que ara al final, quan jo he venut aquests actius, estic més palanquejat. El que veiem aquestes darreres setmanes, és que el que tenim són preus «de saldo», són preus de desesperació. I, què hi diu la teoria des d’un punt de vista fonamental? Diu que ara és el moment de comprar. Però no ho és encara perquè no hi ha cap motiu, no hi ha cap argument, que pugui induir un inversor a comprar quan la tendència del mercat és contrària a la seva. (FG): Desbordat el sistema de Bretton Woods, per episodis com la guerra del Vietnam o la crisi del petroli, es crea una situació en què un excés de liquiditat dóna més possibilitats de rendibilitat als operadors financers que no pas a l’economia real. I aquí aleshores ja sí que l’hem espifiada tots. Perquè si una empresa que fa mitjons o que fa el que sigui pot obtenir una rendibilitat del 6 o 7 %, amb les operacions que permetien els eurodòlars i que permetien tots els instruments financers que es van anar creant, podia donar rendibilitats tan extravagants com ara la de les accions de Volkswagen, que en un dia veu créixer el seu valor en un 400 % gràcies a moviments espe-
17
Antón Costas:
«Actualment està havent-hi una caiguda espectacular de la borsa i, afegit a això, una cosa que no és normal: que aquesta caiguda vagi acompanyada d’una sequera de crèdit»
culatius... Amb això, l’economia real va quedant arraconada en contra d’una economia financera exultant. L’any passat, comença a destruir-se la liquiditat internacional pels processos que han explicat els meus companys. Aquí el que es produeix és el que anomenem un downsizing de l’economia real com a conseqüència d’uns aspectes financers. L’economia real no pot continuar al mateix nivell que estava abans de la crisi financera. I això és el gran tema que caldrà afrontar en el futur.
20/01/2009 16:44:42
18
DIÀLEG: LA CRISI ECONÒMICA OMPLE LES AULES
Joan Hortalà:
«Ens queda un any encara de baixada oscil·lant, i una recuperació de sis a vuit anys»
Expectatives de recuperació (JH): Després d’uns 130 anys d’història de recessions, contraccions, expansions, recuperacions i, en definitiva, de cicles econòmics, en general, veiem que la durada dels cicles se situa al voltant d’uns nou anys. Per tant, el cicle actual, que va tenir el punt màxim abans de les subprime el 2007, farà una onada en forma més o menys oscil·lant que, si això és cert, acabarà el 2015. Això no vol dir que la crisi duri fins al 2015, és un forat que té una part que baixa i una part que puja. El període de baixada pot durar entre un i dos anys. Ja n’hem passat un, ens en queda un altre. O sigui que, des del punt de vista financer, amb les seves implicacions en l’economia real, ens
queda un any encara, vuit, nou, deu mesos de baixada, de baixada oscil·lant. La recuperació és la resta del període, tenim una recuperació de sis a vuit anys. El punt màxim de caiguda, i això és important, en termes mitjans s’estima que pot ser d’un 50 % des del nivell màxim. Per tant si, en el cas espanyol, l’Ibex borsari se situava en els 16.000 punts com a màxim, una caiguda del 50 % el situaria en 8.000 punts. (EB): És important reconèixer que aquesta crisi és molt especial i és més greu que les que hem viscut. I per tant, també és important reconèixer que en moltes de les institucions que teníem a escala europea les normes que les regien estaven pensades i estaven calculades per a situacions normals i crisis normals. Hem vist un fet molt positiu: coordinació monetària a escala europea. No hem vist, però, coordinació fiscal. I a més hi ha una qüestió: cap estat pot superar el 3 % de dèficit. Jo crec que en aquests moments la natura de la crisi obliga a fer un gran esforç de política fiscal i que el que hauríem de veure, sense demora, abans d’acabar l’any, és la Unió Europea reunint-se i decidint que durant dos, tres, quatre anys, només, no tan sols s’autoritzi els països a superar el dèficit del 3 %, sinó que s’implanti també una norma segons la qual com a mínim tots els països apostaran per fer pressupostos per ajudar l’economia real que superin el dèficit del 3 %. Perquè si ho fa només un país, aleshores passarà com va passar a França l’any 81, el país que fa una ex-
pansió fiscal pel seu compte i de manera aïllada, al final paga els plats trencats. (AC): Com capitalitzarem els afectats per la crisi? El mecanisme que més agrada, si jo em poso ara en el lloc d’un empresari o d’un inversor afectat per un risc de fallida, és rebre diners públics. Però capitalitzar amb diners públics els riscos de fallida, que té especialment Estats Units i que tenim la resta, és impossible. Els millors càlculs que he vist indiquen que com a mínim s’hauria de capitalitzar el 5 % dels passius mundials; si feu comptes, estem parlant de milions, trilions. No hi ha diners als països per fer capitalitzar de manera directa. I a més, seria fer socialisme per a rics. I encara que ho féssim, deixaríem per als nostres fills i els nostres néts un deute de tal naturalesa que no aixecarien el cap en diverses generacions. Segons el meu parer, cal assajar altres tipus de solucions que economistes prestigiosos estan suggerint.
Emergents i emergits (JT): La història dirà que el novembre de 2008 es va iniciar un seguit de reunions per refundar un nou ordre econòmic, financer i polític internacional. Tenim encara les institucions heretades de Bretton Woods que no han funcionat perquè actualment els problemes no són internacionals, són globals, que no és el mateix. El meu dubte principal és si
Francesc Granell:
«No hi ha, en aquest moment, cap mena de possibilitat de crear una alternativa a Woods i haurem de continuar apedaçant el Fons Monetari Internacional i la resta d’organismes financers mundials»
UB_46.indb 18
20/01/2009 16:44:50
DIÀLEG: LA CRISI ECONÒMICA OMPLE LES AULES
aquests acords internacionals que comencen a discutir-se seran un nou «fracàs de Versalles» o una nova organització constructiva, sòlida, global de veritat, com ha estat molt de temps la de Bretton Woods. Jo em creuré que les negociacions van bé quan es comenci a parlar de veritat de supranacionalitzar no només la regulació del moviment financer sinó fins i tot la fiscalitat dels rendiments del capital. (FG): Jo no veig que es pugui fer cap modificació revolucionaria del capitalisme com ha proposat el president Sarkozy. És obvi que quan estem fent front a un problema global com el que tenim ara cal una resposta global coordinada per evitar que els països tractin de salvar-se exportant els seus problemes al seus veïns o caient en el proteccionisme com va succeir a la crisi de 1929. Però avui dia no existeix la possibilitat de crear una alternativa al Sistema de Bretton Woods que, d’altra banda, ja ha anat evolucionant des del format de 1944 fins al format i exigències actuals. Quan el Sistema Monetari Internacional i l’FMI es van crear el 1944 els americans eren els que manaven i tots els altres països destrossats per la Guerra contra Hitler no tenien més remei que obeir. Avui no tenim consens per fer un canvi revolucionari i haurem de seguir apedaçant el sistema que tenim i que ja ha anat evolucionant els últims seixanta anys amb, això sí, una millor supervisió i un millor control per evitar abusos, inseguretat i desconfiança, i tot això intentant reforçar les institucions multilaterals, però poc més.
(JT): Aquesta crisi serà el moment històric en què algun dels països que van entrar-hi com a països emergents en sortiran com a països emergits. L’ordre econòmic i polític internacional que emergeixi d’aquesta crisi serà un en el qual els països emergents reivindicaran i, després de tortuoses negociacions aconseguiran un lloc molt més destacat. I això no és ni bo ni dolent, ha passat molts cops a la història, les potències que han liderat el món han anat canviant. D’aquesta transició de poder em preocupa una cosa i és que en el món occidental, sense pretendre ser occidentalocèntric, ha elaborat una concepció de la democràcia, de l’estat del benestar, de la protecció social, important. En els nous països emergents la democràcia política i els compromisos amb
Joan Tugores:
«Em preocupa que en els nous països emergents la democràcia política i els compromisos amb la protecció social dels seus ciutadans són, de moment, més baixos que en els nostres»
19
la protecció social dels seus ciutadans són, de moment, més baixos que en els nostres. (FG): Jo no sóc tan catastrofista com el professor Tugores en el sentit que ell ha exposat que l’ordre econòmic internacional s’alterarà profundament després de la crisi actual. És evident que les realitats demogràfiques, econòmiques i comercials actuals exigeixen donar més veu als països emergents com ara la Xina o el Brasil de cara a combatre la crisi present i preparar el futur. Però això no vol dir que les llibertats que comporta la globalització actual estiguin amenaçades més que en la mesura necessària per evitar els excesos d’alguns operadors privats que només han perseguit el seu enriquiment. Assistirem doncs a un procés de diàleg i adopció de mesures protagonitzat pels països sistèmicament rellevants, la Unió Europea com a actor global i els organismes econòmics internacionals més importants, per tal d’aconseguir que la globalització irreversible en què ens trobem es canalitzi per maximitzar els beneficis i minimitzar els abusos i les injustícies derivats d’una globalització descontrolada. Tot això s’ha de fer tenint en compte qüestions rellevants: la pobresa al món, evitar el proteccionisme duaner, preservar el medi ambient, evitar que els suports financers actuals deixin endeutada l’economia per a les properes generacions, combat a les pràctiques il·lícites i finalment i sobretot reforç de certes organitzacions internacionals amb capacitat per generar “béns públics globals”.
La bombolla espanyola
(EB): Jo diria que en aquests moments el problema més important que té l’economia espanyola, a banda de la destrucció d’ocupació, és que s’ha acabat el crèdit per finançar les petites i mitjanes empreses. Per tant, és molt important el que ara s’ha aconseguit, que l’Estat intervingui injectant liquiditat al sistema bancari, però també és molt important que aquesta liquiditat no quedi atresorada als bancs. També cal començar a crear plans d’ocupació, plans d’expansió de l’economia, plans del que sigui, perquè
UB_46.indb 19
ara com ara el que necessiten les economies és gastar. (AC): Mentre que no és probable que la fallida financera sigui a Espanya tan important com als Estats Units o al Regne Unit, la recessió econòmica a Espanya és molt probable que sigui més intensa que la dels nostres veïns. Per quin motiu? En la classificació mundial de països si els ordenem per rànquing de dèficit comercial, Espanya lidera amb gran diferència, se situa en el número u respecte de la resta dels països. Això està expressant una cosa: que tenim un problema greu de productivitat. Durant els propers anys se’ns escurçarà en gran part l’estalvi estranger i nosaltres haurem de finançar el crèdit els propers anys amb el nostre estalvi intern. No és baix, un 24 % d’estalvi és alt, però de cap manera pot finançar
Foto: J. M Rué
(JH): Espanya ja havia tingut problemes bancaris fa uns anys i, per tant, el Banc d’Espanya s’havia preparat arran d’aquells problemes (Banesto, Banca Catalana, Rumasa...) A tot el món en principi la banca té problemes de liquiditat i de solvència, Espanya ara per ara, només pateix problemes de liquiditat.
Manifestació dels sindicats CCOO i UGT el passat 5 de novembre a Barcelona.
aquest tremend creixement d’inversions que hem tingut. I el que veig amb disgust és que tenim un Govern que treu pit. S’ha de sortir i dir al país realment com estem, que costarà, però que ens en sortirem, com vam sortir-nos-en de la del 77.
20/01/2009 16:44:57
20
REPORTATGE: L’ASTRONOMIA SI MUOVE
Text:
Bibiana Bonmatí
UB_46.indb 20
20/01/2009 16:45:04
REPORTATGE: L’ASTRONOMIA SI MUOVE
21
L’astronomia si muove Desembre de 1609: el matemàtic i astrònom florentí Galileu alça el primer telescopi per observar el cel. A partir d’aquestes observacions descobreix, entre d’altres, els cràters i les muntanyes de la Lluna, els quatre satèl·lits de Júpiter o les fases de Venus. Aquest episodi de la història ha estat la raó per la qual l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha declarat el 2009 l’Any Internacional de l’Astronomia. En la seva resolució, l’ONU reconeix aquesta disciplina com «una de les ciències pures més antigues i que ha contribuït i segueix contribuint fonamentalment a l’evolució d’altres ciències
i aplicacions en una gran varietat d’àmbits». Segles després de l’Eppur si muove (‘i tanmateix, es mou’), frase atribuïda a Galileu durant el procediment inquisitorial que va patir per defensar el model heliocèntric de Copèrnic, l’astronomia ha continuat avançant en el coneixement. Encara queden, però, grans incògnites per descobrir i nous camps de treball. En el reportatge es presenten alguns dels darrers descobriments i projectes de futur en diferents àmbits de l’astrofísica. És un viatge des del nostre sistema solar fins a l’Univers més llunyà.
Fotomuntatge: Telescopi refractor equatorial GRUBB de 1904 situat a la Facultat de Física (© M. Casellas) i imatge de l’Univers profund en què es poden apreciar nombroses galàxies. © NASA, ESA, and The Hubble Heritage Team (STScI/AURA)
UB_46.indb 21
20/01/2009 16:45:16
22
REPORTATGE: L’ASTRONOMIA SI MUOVE
El sistema solar: la predicció en meteorologia espacial El sistema solar és un dels principals camps d’estudi de l’astronomia. Dins d’aquest àmbit, durant els anys seixanta va néixer una nova disciplina que estudia la meteorologia de l’espai. Així, de la mateixa manera que a la Terra s’estudia el temps (les condicions atmos fèriques en un moment determinat), la meteorologia (l’estat de l’atmosfera a curt termini) i el clima (l’estat de l’atmosfera a llarg termini), també es pot parlar d’aquests tres factors referits a l’espai. Del Sol, en coneixem el cicle quasi regular d’onze anys de la seva activitat. El segueixen les taques solars, les fàcules i dramàtics fenòmens explosius com les fulguracions o les ejeccions de matèria coronal. Aquests
esdeveniments eruptius tenen com a conseqüència l’emissió de partícules, radiació d’alta energia, que afecten la Terra i que ara com ara no es poden predir. Els efectes d’aquestes emissions fins fa un segle i mig només tenien com a conseqüència visible l’aparició d’aurores, principalment a les zones polars. L’aparició dels sistemes de comunicació a distància, del transport de fluïd elèctric a escala continental, i les missions espacials, han fet que les conseqüències d’aquests fenòmens vagin més enllà de l’espectacle celeste. L’any 1859 es va documentar la primera tempesta solar a causa dels efectes que va provocar en els sistemes de telegrafia i en les brúixoles magnètiques. En aquell cas les aurores
es van arribar a observar en zones del Carib. Més recentment, el març de 1999, una tempesta geomagnètica induïda per l’activitat solar, va deixar a les fosques bona part del Quebec, al Canadà; les pertorbacions geomagnètiques van afectar tot el sistema hidroelèctric quebequès de genreració d’energia i a tota la xarxa d’alta tensió per al seu transport. Segons Sten F. Odenwald i L. Green de la NASA, si es repetís una tempesta d’una intensitat similar a aquesta el cost dels danys causats oscil·laria entre 20.000 i 70.000 milions de dòlars. Tal com explica Blai Sanahuja, catedràtic del Departament d’Astronomia i Meteorologia (DAM) i investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICC) de
la UB, «un dels principals objectius d’aquest camp és poder fer prediccions per preveure fluxos de partícules generals per l’activitat solar». De la mateixa manera que es fa en l’estudi de la física atmosfèrica a la Terra, la meteorologia espacial utilitza models però també necessita dades. En aquest sentit, un dels principals problemes és no poder disposar d’una xarxa de sistemes de presa de dades per obtenir un mapa de l’estat de l’espai en cada moment. D’altra banda, en aquesta disciplina no es treballa amb gasos elèctricament neutres com és el cas de l’atmosfera terrestre, sinó amb plasmes, gasos totalment ionitzats en un entorn magnetitzat i variable; per tant la seva física és molt més complicada que en el cas de l’atmosfera terrestre.
Ejecció de massa de la corona solar a l’espai (gener 2002). © SOHO (ESA–NASA)
UB_46.indb 22
20/01/2009 16:45:22
REPORTATGE: L’ASTRONOMIA SI MUOVE
23
Objectes còsmics Més enllà del nostre sistema solar ens endinsem en la Via Làctia, on trobem principalment estrelles en les diferents fases d’evolució en un aparent estat de calma que algunes vegades es trenca, com ara quan una estrella massiva arriba a la fi en forma d’una gran explosió anomenada supernova. Aquest va ser el cas de la nova stella que l’astrònom Tycho Brahe va descobrir el 1572 a la constel·lació de Cassiopea, i que va tenir lloc en un sistema format per dues estrelles. 400 anys després, l’equip de la professora del DAM Pilar Ruiz-Lapuente va trobar la companya que va sobreviure a l’explosió. Actualment, l’estudi de les supernoves fora de la nostra galàxia s’ha convertit en una peça clau per determinar
valors cosmològics de l’Univers o per calcular distàncies de les galàxies més llunyanes. Segons Eduard Salvador, catedràtic del DAM, «sabem com són “actualment” les galàxies però desconeixem com es van formar i quina ha estat la seva evolució». Per això l’astrofísica intenta observar cada vegada més lluny, en el sentit que com més lluny mirem, més ens apropem al seu origen en el temps. Un altre dels camps actuals d’estudi de la l’astrofísica són els fenòmens d’altes energies, principalment raigs X i gamma. Un dels objectes que emeten en aquests rangs són els quàsars, objectes extragalàctics molt massius i compactes que en l’interior tenen un forat negre. Dins la galàxia, l’any 2000, l’equip liderat per
Josep M. Paredes, investigador del DAM i l’ICC, va descobrir un nou microquàsar, que és un sistema format per una estrella i un objecte compacte, com ara un forat negre. Aquesta descoberta ha permès avançar en el coneixement de l’autèntica naturalesa de bona part de les fonts de radiació gamma no identificades fins ara a la Via Làctia. D’altra banda, un dels camps més mediàtics és la cerca de planetes extrasolars o exoplanetes. Fins ara se n’han detectat indirectament prop de 300, però a finals de 2008 el telescopi Hubble ha aconseguit «veure» el primer exoplaneta situat a 25 anys llum de la Terra i similar a Júpiter. Potser la descoberta d’un nou món similar a la Terra no trigarà gaire.
Restes de la supernova que Tycho Brahe va observar l’any 1572. © NASA/CXC/Rutgers/J. Warren & J. Hughes et al.
Els raigs gamma de molt alta energia no arriben a terra. En travessar l’atmosfera generen una cascada de partícules molt ràpides anomenada llum de Txerenkov que es el que detecten els dos telescopis d’alta energia, com ara els MAGIC (Major
UB_46.indb 23
Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov, en català, gran telescopi de raigs gamma per imatges Txerenkov), de 17 metres de diàmetre situats a l’Observatori del Roque de los Muchachos (La Palma, illes Canàries). © Robert Wagner, MPI for Physics, Muchich.
20/01/2009 16:45:25
24
REPORTATGE: L’ASTRONOMIA SI MUOVE
Astropartícules i matèria fosca L’astrofísica, o física de l’Univers, i la física de partícules (que estudia els components elementals de la matèria i les seves interaccions) són dues disciplines que, encara que semblin distants, tenen en realitat molt en comú i cada vegada estan més vinculades. En aquest sentit, des de la Terra s’han dissenyat experiments com ara el recentment inaugurat gran col·lisionador d’hadrons (Large Hadron Collider, LHC), l’accelerador de partícules més gran del món, que recrea fenòmens que es produeixen a l’espai i, entre altres objectius, pretén reproduir les condicions inicials del Big Bang. Un dels grans temes que s’hauran de resoldre en el futur és la naturalesa de la misteriosa
UB_46.indb 24
matèria fosca, que, segons les estimacions, és el 25 % de la matèria de l’Univers. El que se sap fins ara és que aquesta matèria no interacciona mitjançant l’electromagnetisme, és a dir, no emet fotons, i només se’n coneixen els efectes gravitacionals. Això vol dir que la possibilitat de detectar-la és realment difícil. Algunes de les teories més avançades en el camp de les partícules, com ara les anomenades de supersimetria, prediuen l’existència de partícules que podrien ser candidates a matèria fosca. Se sap que aquest tipus de massa no es concentra formant estructures, com ara la matèria que coneixem, sinó que es troba més o menys distribuïda en l’espai, encara que no de
manera homogènia. En el camp experimental s’estan dissenyant diferents experiments per tal de poder-la detectar. És el cas del Canfranc Underground Physics, un projecte Consolider Ingenio 2010 que engloba diversos experiments que es duen a terme al laboratori subterrani de Canfranc (Aragó) i que coordina M. Concepción González, investigadora ICREA a la UB. «L’ objectiu és fer un prototip de detector que permeti detectar els xocs, de molt baixa energia, entre aquestes partícules i les molècules de gasos nobles», explica González, «el problema d’aquest detector rau a poder distingir aquests petits xocs d’altres que es puguin donar entre partícules de la matèria visible».
Un dels experiments del gran col·lisionador d’hadrons (LHC), l’accelerador més gran de partícules del món és l’LHCb (LHC beauty experiment) especialitzat en l’estudi de l’asimetria entre matèria i antimatèria que en instants posteriors al Big Bang coexistien en quantitats similars a l’Univers. © CERN
Aquesta trajectòria és un exemple de dades simulades preparades pel detector ATLAS al gran col·lisionador d’hadrons (LHC) al CERN. Aquestes són les trajectòries que es produirien si es formés un forat negre en miniatura en una col·lisió protó-protó. Un forat negre tan petit es desfaria instantàniament i produiria diverses partícules en un procés anomenat radiació de Hawking. © CERN
20/01/2009 16:45:31
REPORTATGE: L’ASTRONOMIA SI MUOVE
25
© ESA (image by C. Carreau)
Imatge de la galàxia Sombrero o M104 capturada pel telescopi Hubble.
El futur de l’Univers Al principi del segle XXI els astrofísics van rebre una «sorpresa cosmològica». Ja se sabia que l’Univers estava en expansió des que Hubble va descobrir, el 1929, el desplaçament al vermell de les galàxies, el qual indicava que s’estaven allunyant les unes de les altres. La novetat és que ara s’ha vist que aquesta expansió s’està duent a terme de manera accelerada, en contra del que seria d’esperar d’acord amb la física clàssica. Una bona manera d’entendreho és comparar l’Univers amb un globus que s’infla. El més intuïtiu és pensar que a mesura que s’infla disminueix la pressió, i, per tant, arribarà un moment en què aquesta acceleració es frenarà. El que succeeix, però, és que el glo-
UB_46.indb 25
bus cada vegada s’infla més ràpid. La interpretació d’aquest fenomen s’està començant a treballar en el camp de la cosmologia. Amb aquest objectiu, els cosmòlegs han recuperat l’anomenada constant cosmològica d’Einstein. Quan l’eminent científic va desenvolupar la teoria de la relativitat general hi havia la possibilitat de col·locar-hi una constant (amb el valor d’una «energia repulsiva»), però Einstein la va desestimar en no trobar-hi una interpretació física. Com explica el catedràtic del DAM, Eduard Salvador, «aquesta energia repulsiva, si ho miréssim des del punt de vista de partícules clàssiques, seria un material que en comptes de tenir pressió positiva tindria pressió negativa». A aquesta energia se li han atribuït diversos
noms, segons les petites diferències d’interpretació que li donen els cosmòlegs: energia fosca, tot i no tenir res a veure amb la matèria fosca, o també energia del buit, ja que no s’associa amb cap partícula i seria una propietat de l’espaitemps. Fins i tot, recuperant el mot aristotèlic, l’han batejada com a quinta essència. En qualsevol cas, les diferents tècniques que permeten estudiar la geometria de l’Univers apunten a aquesta expansió accelerada, des de les supernoves extragalàctiques fins a les anisotropies de la radiació còsmica de fons (restes del Big Bang), o els efectes de lents gravitatòries (fenomen que es produeix quan la llum es desvia en passar a través de les galàxies). Per tant, segons l’investigador E.
Salvador, «sabem que ens estem expansionant acceleradament i que això no tan sols no s’aturarà mai sinó que arribarà un moment en què les galàxies estaran massa lluny entre si i es trencaran». Actualment les galàxies es troben relativament properes, l’expansió, per tant, es pot dir que és recent i no gaire intensa. Però a mesura que vagi avançant el temps la densitat de matèria anirà disminuint i, a la llarga, les partícules restaran aïllades i no interaccionaran entre si. En qualsevol cas, estem parlant de milers de milions d’anys.
Podeu consultar una web dedicada a l’Any Internacional de l’Astronomia a www.astronomia2009.cat
20/01/2009 16:45:40
26
NOTÍCIES
Nou equip rectoral Les persones següents integren el nou equip de govern de la UB nomenat pel rector Dídac Ramírez.
UB_46.indb 26
Vicerector de Professorat i adjunt al rector Joan Elias García
Vicerector de Recerca
Jordi Alberch Vié
Vicerectora de Política Científica M. Teresa Anguerra Argilaga
Vicerector d’Innovació i Transferència del Coneixement Àlex Aguilar Vila
Vicerector de Relacions Internacionals i Institucionals Carles Carreras Verdaguer
Vicerectora d’Art, Cultura i Patrimoni Lourdes Cirlot Valenzuela
Vicerectora de Docència i Convergència Europea Amelia Díaz Álvarez
Vicerectora d’Estudiants i Polítca Lingüística Gemma Fonrodona Baldajos
Vicerector d’Administració Rafael C. Martínez Martínez
Vicerector d’Informació i Comunicació Pere J. Quetglas Nicolau
Comissionat per a Recursos Econòmics Gonzalo Bernardos Dominguez
Comissionada per a Societat i Envelliment Misericòrdia Garcia Hernàndez
Comissionat per a Coordinació Hospitalària César Picado Valles
Comissionat per a Fundacions i TIC Josep A. Plana Castellví
Comissionat per a Sostenibilitat Manuel Viladevall Solé
Secretari general Jordi Garcia Viña
Del 170 al La UB esca Ranking of
La UB és un cop més l’única universitat de l’àmbit espanyol entre les 200 universitats més ben valorades del món segons l’Academic Ranking of World Universities 2008, que inclou les principals institucions d’educació superior a escala internacional. En l’informe, publicat amb caràcter anual per la Universitat Jiao Tong de Xangai, la UB se situa en el 167è lloc del rànquing internacional dels millors centres universitaris, i escala posicions en relació amb l’anterior edició (170a posició). Les universitats de Harvard, Stanford i Califòrnia-Berkeley, als Estats Units, lideren un cop més la llista de les 500 millors universitats del món, mentre que Cambridge, en el quart lloc del
20/01/2009 16:45:50
NOTÍCIES
Entre les 200 millors del món
Foto: Unitat d’Audiovisuals de la UB
l 167. cala posicions a l’Academic of World Universities 2008
rànquing, revalida la seva posició líder com a universitat europea més ben valorada. Per països, Espanya assoleix la vintena posició a escala internacional, amb la UB situada entre els millors 200 centres del món —i en posició capdavantera a escala estatal— i un total de nou centres del país entre els 500 millors del món. D’altra banda, en l’àmbit europeu, les universitats de Cambridge, Oxford, i l’University College of London lideren el rànquing 2008 dels 100 millors centres, en el qual la UB ocupa la posició 63a. També a escala nacional, la UB és líder al Ranking of Excellent European Graduate Programmes (CHE-Excellence-
UB_46.indb 27
Ranking), una classificació d’abast europeu elaborada pel Centre for Higher Education Development (CHE) a Alemanya. Pel que fa a matemàtiques i física, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Madrid són les úniques institucions de l’Estat a l’elit del grup d’excel·lència dels centres d’educació superior europeus, que és la classificació reservada a les institucions amb medalles d’or o plata en tres o quatre indicadors per a aquestes disciplines. Concretament en matemàtiques, la UB obté medalla d’or en citacions, i de plata, en publicacions i autors més citats. En física, la UB rep la medalla de plata en publicacions, citacions i accions Marie Curie.
A escala estatal, la Universitat de Barcelona és l’única citada simultàniament al top grup de Biologia, Química, Matemàtiques i Física, que reuneix els centres amb una medalla d’or o plata en almenys un dels quatre indicadors per a cada disciplina. En biologia, la UB obté medalla de plata en publicacions; en química, medalla d’or en publicacions, plata en citacions i bronze en accions Marie Curie.
Més informació a: RÀNQUING XANGAI 2008 http://www.arwu.org/ rank2008/EN2008.htm CHE EXCELLENCE RANKING http://www.excellenceranking.org/eusid/EUSID
27
La UB és l’única universitat espanyola present en el rànquing de les 200 millors universitats del món que ha redactat la revista especialitzada britànica The Times Higher Education Supplement, una llista que, per quart any consecutiu, continua encapçalant la Universitat de Harvard (EUA). La UB ocupa el lloc 186, tot escalant 8 posicions respecte la posició de l’any passat. Juntament amb la Universitat de Bolonya (192) i la d’Atenes (200), són les tres úniques universitats del sud d’Europa presents en aquest rànquing. Així mateix, la UB, la UNAM (en el lloc 150), la Universitat de São Paulo (196) i la Universitat de Buenos Aires (197) són les quatre úniques universitats de l’àmbit hispanoamericà i llatinoamericà citades. Les 200 universitats esmentades pertanyen a una trentena de països. Harvard, Yale, Cambridge i Oxford dominen els quatre primers llocs en la llista de les 200 millors universitats. En els 20 primers llocs de la taula, destaquen onze universitats nord-americanes; tot seguit, el segon país més ben posicionat, el Regne Unit, amb les universitats de Cambridge i d’Oxford en tercer i quart llocs, respectivament, i l’Imperial College en el novè lloc. Entre les 30 primeres també hi ha institucions de la Xina, Austràlia, França, Singapur, el Japó, el Canadà i Suïssa. Aquest estudi —és la cinquena edició; es va iniciar el 2004— té en compte diverses variables: el nombre d’estudiants i professors estrangers, les citacions en publicacions científiques, la ràtio d’estudiants per classe i facultat, com també la valoració subjectiva (peer review) feta per més de 3.700 professors universitaris de tot el món, enquestats per The Times Higher Education Supplement, i l’opinió dels ocupadors, tant dels que treballen a escala internacional com dels que tenen una forta implantació en mercats locals.
20/01/2009 16:46:57
28
NOTÍCIES
Mencions de qualitat per als doctorats de la UB La UB ha obtingut enguany 43 mencions de qualitat que atorga el Ministeri de Ciència i Innovació a programes de doctorat, d’un total de 46 sol·licituds que havia presentat la Universitat. Des de la UB s’espera que aquest alt percentatge d’èxit contribueixi a augmentar el nombre de sol·licituds en edicions futures. D’entre les 43 mencions de qualitat concedides, 34 corresponen a programes exclusius de la Universitat o que la mateixa UB coordina. D’altra banda, una trentena pertanyen a programes de doctorat adaptats a l’espai europeu d’educació superior. El llistat de doctorats amb menció de qualitat està publicat en el BOE del 12 de novembre. La menció de qualitat dels programes de doctorat, avaluada per l’ANECA i atorgada pel Ministeri de Ciència i Innovació, constitueix un reconeixement a la solvència cientificotècnica i formadora dels programes de doctorat oferts per les universitats espanyoles, i dels grups o departaments que hi participen. La menció de qualitat s’atorga després d’un procés d’avaluació externa que mesura diferents paràmetres, com ara els continguts i objectius del programa i la capacitat científica i investigadora del PDI que l’integra. La distinció permet participar en les convocatòries d’ajuts a la mobilitat de professorat i d’estudiants que convoca el Ministeri de Ciència i Innovació, com també sollicitar subvencions.
Més informació a: www.ub.edu/ga/doctorat/ mencio_qualitat/ programes.html
UB_46.indb 28
Neix el nou consorci de recerca biomèdica BioPol El nou consorci BioPol es va inaugurar el novembre en un acte presidit pel president de la Generalitat, José Montilla, i la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, al qual també van assistir, l’aleshores rector en funcions de la UB, Josep Samitier; la consellera de Salut, Marina Geli; l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada. El nou consorci està constituït per la UB, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i la Bioregió de Catalunya (BioCat), i neix per tal de potenciar l’àrea científica i la transferència de coneixements e n re c e rc a b i o m è d i c a a Catalunya i per servir de base a la creació de noves empreses del sector. En el decurs de la seva intervenció, el president Montilla va recordar que el BioPol és una aposta clau del Govern català en polítiques de recerca i innovació, i a tall de primícia, va avançar que Catalunya seria la seu espanyola del Laboratori de Seqüenciació Genòmica, una institució científica clau per a les investigacions sobre el genoma en l’escenari internacional.
El projecte BioPol es proposa constituir un clúster d’institucions sanitàries, d’entitats, de centres de recerca i d’empreses del sector de ciències de la vida i de la salut, en un entorn integrat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL); l’Institut de Bioengin ye ria de Catalunya (IBEC); l’Hospital de Bellvitge; l’Institut Català d’Oncologia (ICO); el campus de Ciències de la Salut de Bellvitge de la UB i el futur Parc Científic de la Salut BioPol, dins el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat. BioPol inicia la seva trajectòria amb dos projectes de recerca, Barcino i la cambra hipobàrica, ubicats a l’edifici modular BioPol de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Barcino es basa en la creació d’un robot que produirà pròtesis de materials biocompatibles —sense problemes de rebuig, més duradores i econòmiques— per projecció tèrmica freda i destinades al mercat biomèdic. El clúster de membres del projecte Barcino, que incorpora un equipament de projecció freda únic a tot l’Estat, el constitueixen el Centre de Projecció Tèrmica (CPT) de la UB; la Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana de la UB, i el suport de l’empresa europea ALHENIA.
El Servei de Fisiologia Biomèdica i Hipobària del BioPol es proposa, entre altres objectius, oferir a pacients, alpinistes i esportistes, la realització de programes d’exposició intermitent a la hipòxia hipobàrica, proves de tolerància a la hipòxia i altres procediments basats en l’exposició a baixa pressió ambiental. Gràcies a la cambra hipobàrica s’ha pogut demostrar l’eficàcia de l’exposició intermitent a la hipòxia hipobàrica (altitud simulada) per estimular les respostes d’aclimatació de l’organisme humà a l’altura. Aquesta unitat aprofundirà en el coneixement dels mètodes adaptatius a condicions d’hipòxia hipobàrica i la transferència directa a l’àmbit clínic (tractament d’asmàtics i malalts respiratoris crònics en altitud moderada, rehabilitació de malalts coronaris postinfart, casos d’anèmia en pacients renals crònics, cirurgia cardíaca programada, etc.). El grup investigador està constituït pel Laboratori de Fisiologia de l’Exercici del Departament de Ciències Fisiològiques II; el Grup de Recerca Consolidat de Fisiologia Adaptativa: Exercici i Hipòxia del Departament de Fisiologia (Facultat de Biologia); l’Hospital de Bellvitge; l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Fundació Privada Josep Finestres.
XIIè Premi Claustre de Doctors Raquel Garcia Castellanos ha guanyat el XIIè Premi Claustre de Doctors de la UB amb la tesi doctoral Estudio estructural y funcional del regulador transcripcional de la resistencia a meticilina en «Staphylococcus aureus», MecI, dirigida per Xavier Gomis Rüth. El jurat del Claustre de Doctors ha decidit, així mateix, atorgar dos accèssits: l’un a Èlia Benito
Gutiérrez per la tesi Factores y receptores neurotróficos en el prevertebrado arquetípico anfioxo, que ha dirigit Jordi Garcia Fernández, i l’altre a Diana Carrió Invernizzi per la tesi Entre Nápoles y España. Cultura política y mecenazgo artístico de los virreyes Pascual y Pedro Antonio de Aragón (1611-1672), dirigida per Joan Lluís Palos i Imma Socias.
El Premi es va crear l’any 1997 dins el marc de les activitats del Claustre de Doctors, amb l’objectiu de donar a conèixer i potenciar els treballs dels joves doctorats per la Universitat de Barcelona i collaborar, així, en la difusió del valor social dels títols de doctor, màxim grau acadèmic que pot assolir l’alumnat format dins la institució universitària.
20/01/2009 16:47:00
NOTÍCIES
29
©: Fundación Príncipe de Asturias
El Centre d’Investigació en Salut de Manhiça rep el Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional
Pedro L. Alonso, catedràtic del Departament de Salut Pública de la UB, i la investigadora Clara Menéndez, de l’Hospital Clínic de Barcelona, codirectors del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), amb seu a Moçambic, van rebre el Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional 2008, atorgat al CISM en un acte presidit pels prínceps d’Astúries a Oviedo, el passat 24 d’octubre.
El CISM, centre de referència en la recerca biomèdica i la lluita pel desenvolupament al continent africà, comparteix guardó amb l’Ifakara Health Research and Development Centre, dirigit per Hassan Mshinda, a Tanzània; el Malaria Research and Training Center, coordinat per Ogobar Doumbo, a Mali, i el Kintampo Health Research Center, dirigit per Seth Owusu-agyei, a Ghana.
El jurat ha premiat les organitzacions capdavanteres en la lluita contra la malària a l’Àfrica, i ha destacat «els mèrits i la tasca dels quatre centres de recerca que lluiten per trencar la relació entre la malaltia i la pobresa», a més de l’aportació dels centres «per impulsar la recerca, aconseguir una vacuna eficaç i contribuir a la millora assistencial en els països en què treballen». La UB i l’Hospital Clínic de Barcelona col·laboren des de fa anys amb els governs espanyol i moçambiquès en el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça, codirigit pel catedràtic del Departament de Salut Pública de la UB Pedro L. Alonso, cap del Servei de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona (IDIBAPS) i director del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), i per la investigadora Clara Menéndez, de l’Hospital Clínic de Barcelona. El CSIM, creat el 1996 a Manhiça, es proposa com a objectiu prioritari estudiar l’epidemiologia, la presentació clínica i el
Impulsar la lluita contra la malària Potenciar el desenvolupament de noves vacunes i eines de control en la lluita contra la malària és l’objectiu del conveni de col·laboració signat entre el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB, Hospital Clínic - Universitat de Barcelona) i la Fundació Ramón Areces. El conveni amb la Fundació Ramón Areces donarà suport al Programa d’Immunopatologia de la Malària, una part del qual es durà a terme al Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM) a Moçambic.
cost econòmic i social de les malalties més freqüents en la població i dissenyar noves estratègies de millora de la gestió clínica i sanitària a la regió.
El Govern català va aprovar el dimarts 21 d’octubre el Pacte nacional per a la recerca i la innovació (PNRI), el full de ruta del país que té per objectiu augmentar la competitivitat de Catalunya i situar-la com a pol internacional de referència en aquests àmbits l’any 2020. El Pacte, signat per un total de 22 institucions (del Govern, de les universitats públiques i privades, dels agents econòmics i socials, i dels partits polítics), preveu doblar la despesa en recerca i desenvolupament durant els propers sis anys, amb la voluntat de fer de Catalunya un referent internacional en recerca i innovació. L’acte, presidit pel president José Montilla, va tenir lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.
UB_46.indb 29
Foto: Dept. d’Innovació, Universitat i Empresa
Aprovat el Pacte nacional per a la recerca i la innovació (PNRI)
20/01/2009 16:47:01
30
NOTÍCIES
Amb
ho veuràs clar
Perquè, des de la primera visita, t’explicarem de forma fàcil i senzilla tot el que necessites saber per tractar l’aigua de la teva llar. Truca’ns sense compromís i veuràs com, a més a més de transformar l’aigua de casa teva en aigua pura i saludable, no trobaràs lletra petita al contracte, pagaràs un preu just per la tecnologia més avançada i gaudiràs de grans garanties i del millor servei postvenda del mercat.
Aquaprojects, més clar que l’aigua
Per a més informació:
www.aquaprojects.es / 902 232 444 Estarem encantats d’atendre’t personalment.
UB_46.indb 30
20/01/2009 16:47:05
NOTÍCIES
31
El polític i acadèmic John Brademas, investit honoris causa per la UB
El primer de desembre al Paranimf el professor John Brademas va rebre de mans del rector Dídac Ramírez el grau de doctor honoris causa, a proposta de la Facultat de Geografia i Història. Va actuar com a padrina la catedràtica emèrita del Departament d’Història Contemporània Mercè Vilanova, que va pronunciar el discurs de ben-
vinguda, tot esmentant els mèrits del guardonat. En el discurs d’agraïment, el professor Brademas va repassar la seva trajectòria vital i acadèmica, tot fent especial esment als seus inicis com a investigador de l’anarcosindicalisme espanyol dels anys trenta i a la culminació que va representar l’establiment de la Càtedra Barcelona-Nova York,
en la seva etapa com a rector d’aquella institució. Van assistir a l’acte l’expresident de Generalitat Pasqual Maragall, l’historiador Gabriel Jackson, el filòsof Xavier Rubert de Ventós i l’exrector de la UB Antoni M. Badia i Margarit. John Brademas (Mishawaka, Indiana, 1927), congressista pel Partit Demòcrata durant vinti-dos anys (1959-1981) i president de la Universitat de Nova York (NYU) durant onze anys (1981-1992), s’ha distingit al llarg de la seva vida per un profund esperit humanista i una gran visió internacionalista. Graduat magna cum laude a la Universitat de Harvard el 1949, va obtenir una beca Rhodes a la Universitat d’Oxford, on es va graduar com a doctor en Estudis Socials l’any 1953. El 1974, l’editorial Ariel va publicar la seva tesi doctoral sota el títol Anarcosindicalismo y revolución en España, 1930-1937. El 1959 va ser elegit diputat per Indiana al Congrés
dels EUA, on es va distingir per la seva dedicació a la legislació federal en ensenyament primari, secundari i universitari, els serveis per a la gent gran i els discapacitats, les biblioteques i els museus, les arts i les humanitats. El 1981 va ser nomenat president de la Universitat de Nova York i va convertir-la en una de les primeres institucions de recerca als Estats Units. El profund coneixement de la realitat espanyola i catalana el va dur l’any 1983 a establir, com a president un programa d’intercanvi, la Càtedra BarcelonaNova York, entre la UB, durant el rectorat del Dr. Antoni M. Badia i Margarit, i la NYU, amb el suport institucional i financer de l’Ajuntament de Barcelona, del qual era alcalde Pasqual Maragall. Així mateix, va fundar el 1977 el Centro Rey Juan Carlos I de España (NYU), dedicat a la difusió a Nova York de les cultures ibèriques, tant peninsulars com llatinoamericanes.
sorgit de la UB. Així, d’una banda, Meteosim SL, assessorada per la Fundació Bosch i Gimpera, és una empresa especialitzada en la modelització atmosfèrica i
la simulació numèrica, i de l’altra, Meteosim Truewind SL, filial de Meteosim, està especialitzada en el món de la consultoria energètica renovable.
Concedits els premis del Consell Social 2008 En els premis del Consell Social 2008, Sónia Roca Royes ha guanyat el Premi José Manuel Blecua al millor article publicat en una revista reconeguda, en l’àmbit d’Humanitats i Ciències Socials per l’article «Peacocke’s principle-based account of modality: “Flexibility of origins” plus S4», publicat a Erkenntnis. L’article signat per Blanca Amengual «Temporal Dynamics of European Bat Lyssavirus Type 1 and Survival of Myotis myotis Bats in Natural Colonies», publicat a PloS One, ha merescut el Premi Ramon Margalef al millor
UB_46.indb 31
article publicat en una revista reconeguda, en l’àmbit de les Ciències Experimentals i de la Salut. El Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement s’ha atorgat a Albert Cirera Hernández pel projecte de col·laboració entre l’empresa FAE i la UB, mitjançant la Fundació Bosch i Gimpera, sota el títol «Simulació i modelització de sensors de gas». Meteosim SL i Meteosim Truewind SL s’han reconegut amb el Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora. Totes dues són empreses derivades que han
20/01/2009 16:47:09
32
UB_46.indb 32
NOTÍCIES
20/01/2009 16:47:16
NOTÍCIES
Nova Facultat d’Economia i Empresa El procés d’adaptació a l’espai europeu d’educació superior ha estat el detonant perquè neixi la Facultat d’Economia i Empresa, fruit de la fusió de dos centres històrics de la UB: la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials. Les dimensions i característiques del nou centre li permetran d’esdevenir un centre de referència en el seu àmbit que ofereixi un ampli ventall de formació especialitzada en els diferents camps de l’economia i del món de l’empresa. La Facultat ha previst impartir el curs vinent tres graus: en Economia, en Sociologia i en Estadística (compartit amb la UPC). Igualment, es proposa oferir quatre graus en Administració d’Empresa (amb les inicials ADE, com l’actual llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses, en via d’extinció com totes les llicenciatures). Aquests nous graus ADE s’especialitzaran en les matèries següents: finances i assegurances; comptabilitat i fiscalitat, i màrqueting. Finalment hi haurà un grau de caràcter més generalista. «S’ha decidit oferir aquests graus i no d’altres després d’haver analitzat les opinions que ens han arribat, per exemple, a través del Consell Assessor Vicens Vi-
UB_46.indb 33
ves, integrat per empreses i institucions que col·laboren amb el centre», explica Antonio Alegre, antic degà d’Econòmiques i ara president de la Comissió Gestora que durant el període de transició actual està al capdavant de la nova Facultat, creada oficialment el passat mes de juliol. El centre oferirà també tot un ventall de màsters oficials, en Economia, Sociologia, Estadística, etc. En opinió del catedràtic Antonio Alegre, les dimensions del nou centre, que aplega 700 docents, el capacita especialment per oferir una formació diferenciada en els diversos camps de l’economia i de l’empresa. La nova Facultat aprofitarà, d’altra banda, les relacions que ja té conso-
lidades amb múltiples empreses (actualment funcionen 1.200 convenis de pràctiques) per tal de respondre al vessant pràctic que han de tenir les noves titulacions segons el model europeu. «La manera que hem trobat d’avaluar no només els coneixements sinó les habilitats dels estudiants, tal com exigeix el sistema de Bolonya, és a través de les pràctiques», explica Alegre. Així, cada grau tindrà un període íntegrament dedicat a les pràctiques (encara que si l’estudiant ho demana podrà substituir-ho per assignatures optatives).
La recerca Antoni Alegre assenyala, d’altra banda, que impulsar la investigació en l’àmbit de l’empresa va
33
ser una raó decisiva a l’hora d’optar per una nova facultat en comptes de continuar amb dos centres. Des de l’any 2001 la Facultat d’Econòmiques disposava de l’Espai de Recerca en Economia (ERE), unes instal·lacions destinades exclusivament a la investigació amb l’objectiu d’aglutinar i fomentar una recerca de qualitat. Actualment hi ha grups que no només han consolidat importants línies d’investigació sinó que obtenen beneficis amb la comercialització de la recerca. «El repte ara és impulsar la investigació en àmbits on és més incipient, sobretot en el camp de l’empresa, i això es podrà fer molt millor amb la fusió del capital humà dels dos antics centres», assenyala Alegre. El procés de fusió està comportant un important esforç en tots els àmbits; es tracta d’estructurar una nova facultat que en total suma 13.000 alumnes, aproximadament. Ara com ara, s’han unificat les oficines dels serveis de Pràctiques i de Relacions Internacionals que hi havia a cadascun dels centres. Un dels àmbits al qual s’han de dedicar més esforços és el de les infraestructures. Hi ha, en aquest sentit, les remodelacions que cal fer per adaptar-se al tipus de docència que defineix l’espai europeu d’educació superior. La Facultat, per exemple, disposa d’algunes aules per a 200 o 300 persones, quan el que cal són espais per fer classe amb un nombre reduït d’alumnes. Amb vista a l’organització que caldrà fer dels espais, el catedràtic Alegre explica que la previsió és que la docència dels graus es reparteixi pel conjunt de l’edifici, i que l’espai de l’antiga Escola d’Empresarials es destini als màsters, amb una secretaria pròpia. Un altre projecte que culminaria el procés de fusió des del punt de vista «visual» és la transformació del carrer d’Alfambra (situat entre els dos edificis) en un camí per a vianants que esdevindria una mena de passadís semicobert que enllaçaria els dos centres.
20/01/2009 16:47:21
34
APUNTS DE CIÈNCIA
L’efecte túnel de la magnetització, una fita històrica per a la ciència del segle XX
L’efecte túnel de la magnetització, una insòlita propietat de la mecànica quàntica descoberta pel Grup de Magnetisme del Departament de Física Fonamental, liderat pel catedràtic Javier Tejada en col·laboració amb grups de la Universitat City de Nova York i de l’empresa Xerox, és una de les fites científiques del segle xx en l’estudi de l’espín, segons el monogràfic Milestones in Spin editat per la revista científica Nature. Aquest és el primer cop que un físic espanyol és reconegut al nostre país com a descobridor d’un nou fenomen en física: l’efecte túnel mesoscòpic de la
magnetització en imants moleculars (Physical Review Letters, 1996), que explica com els pols magnètics de petits imants, a molt baixa temperatura, poden canviar d’orientació per l’efecte túnel i sense despesa energètica. Milestones in Spin recull també les contribucions científiques de primeres figures del món de la física, com ara els premis Nobel de Física Albert Einstein (1921); Paul A. M. Dirac (1933); Otto Stern (1943); Felix Bloch i E. M. Purcell (1952); Douglas Osheroff, Robert Richardson i David Lee (1996); Frank Wilczek, David Gross i David Politzer (2004), i
Albert Fert i Peter Grünberg (2007), entre d’altres. El monogràfic destaca un total de 23 fites històriques en l’estudi de l’espín, des de la descoberta del primer fenomen físic en aquest camp (efecte Zeeman, 1896) fins a l’actualitat. La fita 22, sota el títol «Mesoscopic tunneling of magnetization», se centra en l’efecte túnel quàntic en pols magnètics, un fenomen descobert i descrit per Javier Tejada, J. R. Friedman, M. Sarachik i Ron Ziolo en l’article «Macroscopic measurement of resonant magnetization tunneling in high-spin molecules» (Physical Review Letters, 1996). D’acord amb les teories del físic Eudgene Chudnovsky, Tejada i col·laboradors han impulsat la descoberta de noves lleis fonamentals dels fenòmens quàntics en magnetisme: la primera evidència experimental de l’efecte túnel de la magnetització (1992), l’efecte túnel ressonant d’espín (1996), la coherència quàntica d’espín (1999) i la deflagració magnètica quàntica (2005).
L’article «Field tuning of thermally activated magnetic quantum tunnelling in Mn12-Ac molecules», la segona evidència de l’efecte túnel mitjançant una tècnica independent publicada en la revista Europhysics Letters (1996), està també signat per Javier Tejada, Joan Manel Hernàndez i X. X. Zhang del Departament de Física Fonamental de la UB, amb F. Luis i J. Bartolomé de l’Institut de Ciències de Materials d’Aragó, i Ron Ziolo de Xerox Corporation de Nova York. Premi Príncep de Viana de la cultura 2006 i doctor honoris causa per la Universitat de Nova York el 1996, Tejada ha estat reconegut amb el Fellow de l’American Physical Society (2000), la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1994), l’International Award of Xerox Foundation (1998) i la distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària (2001), entre altres distincions. Més informació a: http://www.nature.com/ milestones/milespin/timeline.html
El primer aparell que va detectar les partícules que van començat a circular pel gran collisionador d’hadrons (Large Hadron Collider, LHC), el major accelerador de partícules del món, va ser el subdetector Scintillator Pad Detector (SPD), construït per investigadors del Grup de Física de Partícules de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, liderat per Lluís Garrido, catedràtic del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria. L’LHC, ubicat al Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), és un accelerador circular de 27 km de
UB_46.indb 34
longitud construït en un túnel subterrani al cantó de Ginebra, a Suïssa. El 22 d’agost es va dur a terme l’última prova de sincronització dels elements de l’accelerador, en la qual es va aprofitar per enviar el primer feix de partícules a un dels quatre experiments de l’LHC, l’anomenat LHC beauty experiment (LHCb). En aquest assaig, especialitzat en l’estudi de l’asimetria entre matèria i antimatèria mitjançant l’anàlisi de les anomenades partícules B, hi ha intervingut el grup de la UB, en col·laboració amb un Grup de la Universitat Ramon Llull. Aquest equip ha estat el responsable del funcio-
nament del subdetector SPD, un dels subsistemes de l’LHCb, del qual va dissenyar l’electrònica d’adquisició de dades. Aquest sistema va ser l’encarregat de detectar, amb èxit, els primers feixos de partícules de la prova d’injecció de l’accelerador. L’LHC podrà accelerar feixos de protons fins a velocitats properes al 99,99 % de la velocitat de la llum i farà col·lidir, és a dir, xocar, els protons a una energia mai assolida en un accelerador (14 TeV). Aquesta nova installació permetrà d’avançar en el coneixement dels constituents més fonamentals de la matèria, les partícules elementals, i re-
Reconstrucció dels primers feixos de partícules observats a l’LHCb. El senyal que deixa el feix de partícules a l’SPD (cel·les grogues) es va utilitzar com a disparador per poder detectar les partícules en altres subsistemes del detector. Les proporcions aproximades de l’SPD són 6 x 6 metres. L’estructura grisa en primer terme és l’imant de l’LHCb.
© CERN
L’accelerador de partícules més gran del món
crear les condicions que hi havia en instants immediatament posteriors al Big Bang. Més informació a: www.lhc.cat
20/01/2009 16:47:25
APUNTS DE CIÈNCIA
35
© Hospital Clínic
Patent per al tractament del desgast muscular lligat al càncer
D’esquerra a dreta, Pedro Alonso, Carmen Fernández-Becerra, Hernando del Portillo i Núria Casamitjana.
S’ha seqüenciat el genoma d’una de les formes del paràsit que provoca la malària La revista Nature va publicar a l’octubre un article on es presenta per primera vegada el codi genètic de Plasmodium vivax, una de les formes del paràsit que provoca la malària, i a partir del qual s’extreuen algunes conclusions tant pel que fa a la seva biologia com a la manera de combatre’l en el futur. En el treball, presentat per The Institute for Genomic Research (TIGR), hi han participat Hernando del Portillo, professor ICREA, i la investigadora Carmen Fernández-Becerra, únics firmants d’un centre espanyol, que han liderat els esforços per conèixer i combatre el P. vivax durant molts anys, primerament des del Brasil i actualment des del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), dirigit per Pedro Alonso, catedràtic de Salut Pública de la Universitat de Barcelona.
Tot i que la malària provocada per Plasmodium vivax és rarament mortal, aquesta malaltia suposa una terrible càrrega per a la salut i l’economia dels països que la pateixen. El genoma d’aquest paràsit aporta dades rellevants per a futures investigacions. El descobriment de famílies de gens exclusives i el que semblen nous camins d’invasió per penetrar els glòbuls vermells obren també alguns interrogants. Tot i que la major part de la recerca pel control de la malària s’ha centrat en el paràsit Plasmodium falciparum, responsable de la forma més virulenta de la malaltia, hi ha altres paràsits del mateix gènere que, tot i produir una forma més lleu de malària, estan guanyant protagonisme. Aquest és el cas de Plasmodium vivax, al qual se li atribueixen prop de 300 milions de casos de
malària anuals, formes greus de la malaltia i resistències a alguns medicaments. En aquest sentit, els investigadors del CRESIB han aportat la seva experiència en l’estudi de la virulència del paràsit per validar i analitzar les dades obtingudes en la seqüenciació que ha dut a terme el TIGR. Ells van ser, doncs, els pioners en aquest camp en descobrir la major família de gens de virulència d’aquest paràsit. El genoma de P. vivax ha resultat molt més similar al de P. falciparum del que s’esperava. En el treball s’identifiquen únicament uns 150 gens específics de P. vivax. Una altra dada important de la investigació fa referència a les vies d’infecció del paràsit, ja que l’anàlisi del genoma apunta que P. vivax tindria mecanismes alternatius d’infecció de les cèl·lules de la sang humana.
La UB i la farmacèutica Acacia Pharma Ltd. han signat un contracte de llicència d’una patent de compostos per al tractament del desgast muscular associat al càncer, la sida o la diabetis. L’acord, negociat a través de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG) i l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI), preveu que la UB i els inventors rebin un primer pagament al comptat i un percentatge sobre els beneficis que Acacia Pharma Ltd. obtingui en la comercia lització de la invenció. La caquèxia és un estat metabòlic complex que implica pèrdua progressiva de pes i disminució de les reserves de teixit adipós i muscular i una de les manifestacions més comuna de la malaltia del càncer, que és causa de mort de més del 20 % dels pacients. La patent és fruit del treball de recerca que ha dut a terme el grup liderat per Josep Maria Argilés del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular.
Nous avenços en recerca sobre limfomes Un estudi genètic exhaustiu ha demostrat que hi ha tres tipus diferents de limfoma difús de cèllules B grans. Fins ara es consideraven subtipus d’una mateixa malaltia, però gràcies als resultats publicats al setembre per la revista PNAS s’ha pogut demostrar que es tracta de tres malalties diferents amb una base genè-
UB_46.indb 35
tica pròpia. Així, doncs, els tres subtipus es coneixen com a limfoma difús de cèl·lules grans de tipus centrogerminal (germinal center B-like-cells lymphoma), limfoma de cèl·lula B activada (activated B-cell-like lymphoma) i limfoma B primari mediastínic (primar y mediastinal B-cell lymphoma). En el treball ha par-
ticipat l’equip liderat per Elias Campo, catedràtic d‘Anatomia Patològica del Departament d‘Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la Facultat de Medicina, director clínic del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona i cap de l’equip Oncomorfologia Funcional Humana
i Experimental de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Així mateix el professor Campo ha estat el primer espanyol al comitè coordinador del llibre de referència de l’OMS, que es va publicar el passat mes de setembre, en què es classifiquen les neoplàsies hematològiques.
20/01/2009 16:47:27
36
APUNTS DE CIÈNCIA
Un estudi explica per què hi ha persones que tenen més facilitat per als idiomes Un grup d’investigadors del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC) vinculat al Parc Científic de Barcelona, ha dut a terme un estudi per esbrinar per què algunes persones tenen més facilitat que d’altres per aprendre una segona llengua, i han observat que qui és capaç de parlar una segona llengua com un nadiu també és millor a l’hora de distingir els sons de la seva llengua. En canvi, quan es tracta d’escoltar sons que no tenen relació amb el llenguatge, els resultats són similars entre tots els individus, inde-
pendentment de la seva habilitat per aprendre noves llengües. L’estudi s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Els resultats d’aquest treball «resulten de gran interès per predir l’aptitud individual per aprendre idiomes i dissenyar protocols d’actuació i programes que optimitzin l’èxit en l’aprenentatge», explica Begoña Díaz del GRNC, coautora de l’estudi, juntament amb Albert Costa i Núria Sebastián del Departament de Psicologia Bàsica de la Facultat de Psicologia de la Uni-
Les aus «fan surf» sobre autopistes de vent en les seves migracions
El seguiment de la baldriga cendrosa durant la seva migració ha permès descobrir que per recórrer grans distàncies utilitzen «autopistes» de vent amb un traçat molt precís, i a més, s’ha constatat que, d’altra banda, només poden transitar-les en períodes de temps molt concrets. Els autors de l’estudi, publicat a la revista PlosOne, són Jacob González-Solís, professor del Departament de Biologia Animal de la UB; Ángel Felicísimo de la Universitat d’Extremadura, i Jesús Muñoz del Reial Jardí Botànic (CSIC). Per dur a terme l’estudi es van utilitzar baldrigues cendroses, equipades amb geolocalitzadors per tal de conèixer quines rutes traçaven en els
UB_46.indb 36
seus viatges migratoris. Aquestes aus nidifiquen a les illes macaronèsiques i mediterrànies i moltes passen l’hivern davant les costes de Sud-àfrica i Namíbia. Se sabia que aquestes aus per recórrer els aproximadament 8.000 km que sep a re n l e s C a n à r i e s d e Sud-àfrica no ho feien en línia recta, ja que arribaven fins al Brasil, de manera que feien prop de 3.000 km de més. D’altra banda, per volar utilitzen una tècnica molt peculiar: «fan surf» aprofitant l’aire que les ones del mar produeixen davant seu. Per ampliar-ne la informació, consulteu: http://dx.plos.org/10.1371/ journal.pone.0002928
versitat de Barcelona (UB), que també formen part del GRNC. En aquesta recerca han participat també els investigadors Carles Escera, del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB, i Cristina Baus, de la Universitat de La Laguna (Tenerife). Per investigar les diferències individuals en la percepció de la parla, es van avaluar les capacitats perceptives de 126 universitaris nascuts a l’àrea metropolitana de Barcelona procedents de famílies unilingües castellanoparlants que van aprendre el català a l’escola.
Entre aquesta població es van seleccionar 31 individus que corresponien a dos grups: els millors i pitjors perceptors dels sons de la segona llengua (el català) i se’ls va mesurar la capacitat per percebre canvis davant d’estímuls auditius. Per avaluar-ho se’n va registrar la resposta cerebral davant de diferents tipus de sons i es va calcular l’amplitud d’una ona elèctrica denominada potencial de disparitat. L’amplitud d’aquesta ona és major com més gran és la capacitat del cervell per notar un canvi auditiu.
Noves pistes sobre connexions de neurones fotoreceptores en l’ull de la mosca Drosophila Un equip investigador ha descrit uns patrons de regulació entre gens relacionats amb les neurones que capten els estímuls visuals en l’ull de la Drosophila melanogaster, la famosa mosca de la fruita. En l’article, publicat el novembre en l’edició en línia de Nature, hi participa l’expert en anàlisi bioinformàtica i cerca computacional Enrique Blanco, investigador Juan de la Cierva del Grup d’Epigenètica coordinat pels investigadors Montserrat Corominas i Florenci Serras, en el Departament de Genètica i a l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB). La recerca està dirigida per S. L. Zipursky (UCLA) i la primera signant és Marta Morey, doctorada del Departament de Genètica de la UB. L’ull de la D. melanogaster és un model biològic per estudiar la neurogènesi i la diferenciació neuronal. En la mosca adulta, els ulls estan formats per unes 750 unitats sensibles a la llum (ommatidis). En cada ommatidi hi ha vuit neurones fotoreceptores (R1-R8), amb un conjunt de sinapsis específiques per transmetre la informació sensorial.
Com a components d’aquestes xarxes de regulació i comunicació mitjançant proteïnes que actuen com a receptors extracellulars, el treball estableix els patrons de regulació específics entre les neurones fotoreceptores R7 i R8, basats en els gens NF-Y, Prospero, Senseless i Capricious. La investigació, a més, determina per primer cop algunes relacions de regulació entre aquests gens, en especial, pel que fa als llocs d’unió en factors de transcripció, com ara el cas de Senseless i Capricious. «En concret, en l’article estudiem com les neurones R7 i R8 es diferencien en termes de connexions, de manera que desenvolupen un programa de regulació gènica o ruta regulatòria específica que fa efectiu el reconeixement de les dianes biològiques adequades a cadascuna», explica Enrique Blanco, que s’ha centrat en el component bioinformàtic d’aquesta recerca, una peça clau per entendre totes les interaccions en el complex sistema biològic de l’ull de la D. melanogaster.
20/01/2009 16:47:31
APUNTS DE CIÈNCIA
Recerca per al futur de la navegabilitat a Internet Qualsevol persona del planeta està connectada amb una altra mitjançant una cadena de coneguts que no té més de sis esglaons de separació de mitjana. Aquesta idea, la famosa teoria dels sis graus de separació, és un dels paradigmes en què es basa un estudi sobre connexions i navegabilitat en xarxes complexes publicat en l’edició en línia de la prestigiosa revista Nature Physics. L’article, sota el títol «Navigability of complex networks», està liderat per Marián Boguñà, investigador Ramón y Cajal del Departament de Física Fonamental i membre del Grup de Recerca Consolidat de Física i Computació en Sistemes Complexos; Dmitri Krioukov, i
kc claffy de la Corporative Association for Internet Data Analysis (CAIDA) de la Universitat de Califòrnia (San Diego, Estats Units). La principal contribució del treball publicat a Nature Physics és, doncs, establir el mecanisme
general que permeti la navegabilitat a qualsevol escala en xarxes complexes —com ara Internet—, i que sigui operatiu «tant si la xarxa té 1000 nodes com mil milions», explica Marián Boguñà.
Prototip de micronedadors artificials amb aplicacions en biotecnologia Un equip de la UB ha presentat un nou prototip de microrobots amb propulsió permanent d’interès potencial en aplicacions biotecnològiques. El professor Pietro Tierno, dins l’equip liderat pel catedràtic Francesc Sagués del Departament de Química Física, presenta aquesta descoberta, de la qual parlen les revistes científiques Physical Review Letters i Journal of Physical Chemistr y. En aquest avenç científic, centrat en els micronedadors artificials (artificial microswimmers) també hi par ticipen Ignacio Pagonabarraga (Departament de Física Fonamental) i Ramin Golestanian (Universitat de Sheffield, Regne Unit). Els micronedadors artificials són dispositius a escala micro-
UB_46.indb 37
mètrica que poden navegar per canals biològics i artificials estrets. «Amb aquest nou prototip de microswimmer, hem fet un pas endavant en la recerca aplicada en aquesta àrea de la ciència», comenta Tierno. La recerca dirigida per Pietro Tierno millora resultats d’anteriors prototips i presenta uns petits nedadors artificials formats per cadenes curtes de DNA (25 parells de bases) associades a rotors paramagnètics (colloides). Un camp magnètic indueix un moviment de precessió horitzontal en els col·loides situats a prop d’una paret i facilita el desplaçament del sistema en trajectòria rectilínia (amb velocitat màxima de 10 µm/s en micronedadors simètrics i de 3,2 en els asimètrics).
El nou prototip, patentat des de l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI) de la UB, permet un control més gran en relació amb models anteriors. Els micronedadors podrien aplicar-se en nanomedicina, biotecnologia, química analítica, microfluïdesa, etc. La idea és, per exemple, usar aquests petits missatgers com a transportadors de fàrmacs: és molt fàcil modificar la superfície química d’aquestes partícules i dirigir-les mitjançant camps magnètics fins que contactin amb cèl·lules o estructures diana. «Així pot dissenyar-se una nova generació de transportadors (carriers) amb una gran capacitat de seleccionar l’objectiu biològic», conclou Pietro Tierno.
37
L’efecte cap de setmana en el nostre clima Un estudi dut a terme en el conjunt de l’Espanya peninsular i publicat a la revista Geophysical Research Letters ha posat de manifest l’existència de cicles setmanals en diferents variables climàtiques, principalment durant l’hivern, que podrien estar relacionats amb la influència dels aerosols en la circulació atmosfèrica a l’oest d’Europa. L’estudi l’han elaborat els investigadors del Grup de Climatologia del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, Arturo SánchezLorenzo, Javier Martín-Vide i Albert Garcia-Manuel, entre d’altres. Una de les conclusions de l’anàlisi de les sèries climàtiques de tretze observatoris meteorològics durant el període de 1961-2004 és que durant els mesos d’hivern plou menys els caps de setmana que durant la setmana. Els resultats també indiquen que els cicles setmanals detectats es donen en totes les estacions i no només a prop de les grans ciutats. A més, s’ha pogut comprovar que el patró setmanal es correspon a canvis en el camp de pressió atmosfèrica a bona part d’Europa. Així, doncs, aquests cicles es poden relacionar amb periodicitats en la circulació atmosfèrica de l’oest d’Europa, que es podrien deure a l’efecte indirecte dels aerosols emesos per l’activitat humana.
20/01/2009 16:47:33
38
NOTÍCIES
El catedràtic Elies Campo coordinarà la participació espanyola al Consorci Internacional del Genoma del Càncer Elies Campo, catedràtic del Departament d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia (Facultat de Medicina-Hospital Clínic de Barcelona), serà el coordinador a escala estatal del projecte de seqüenciació del genoma de cèl·lules tumorals de la leucèmia limfocítica crònica, dins el marc del principal projecte internacional d’investigació sobre genòmica del càncer impulsat pel Consorci Internacional del Genoma del Càncer (ICGC). L’ICGC posarà en marxa un total de vuit projectes de recerca sobre vuit tipus diferents de càncer, que duran a terme onze institucions de vuit països, entre els quals, Espanya. La participació dels equips nacionals s’articularà a través del Ministeri de Ciència i Innovació, i se centraran en la investigació de la seqüència genòmica de la leucèmia, més comuna entre adults en països occidentals (tipus limfocítica crònica) i que, en general, no és curable amb les estratègies terapèutiques disponibles. A més
d’Espanya, en aquesta primera fase de la iniciativa també hi participen Austràlia, el Canadà, la Xina, França, l’Índia, el Japó i el Regne Unit amb l’estudi d’altres tipus i subtipus de càncer. Els Estats Units s’integren a la iniciativa internacional mitjançant el projecte «The Cancer Genoma Atlas» (TCGA). La Unió Europea, al seu torn, hi participarà a través del 7è Programa marc en l’àmbit de la genòmica del càncer. En un futur, s’esperen noves incorporacions al projecte internacional de l’ICGC. En el cas d’Espanya, el Ministeri de Ciència i Innovació posarà en marxa els primers projectes, a partir del 2009 i durant un període de cinc anys. Per tal d’assolir els objectius, el Ministeri signarà un conveni amb l’Institut de Salut Carlos III, que treballa conjuntament amb la Xarxa Temàtica d’Investigació Cooperativa en Càncer (RTICC). A escala estatal, el projecte implicarà una inversió d’uns 10 milions d’euros, aproximadament.
Acord amb l’ONG Projecte Home La UB i l’ONG Projecte Home Catalunya han signat un acord amb l’objectiu de tractar i prevenir les drogodependències. Així, en el marc d’aquesta iniciativa, Projecte Home oferirà orientació i tractament a l’alumnat i al professorat de la UB així com assessorament i cursos sobre drogodependències adreçats a aquests col·lectius, conjuntament amb professorat de la
UB_46.indb 38
UB. Les dues entitats collaboren en l’intercanvi i la difusió d’informació en el si d’ambdues institucions, i també en el foment del voluntariat entre la comunitat universitària. Concretament, en l’àmbit de l’ensenyament superior, les dues institucions manifesten que el consum de drogues minva el rendiment acadèmic i que la Universitat ha de ser un entorn lliure de drogues.
La UB i la Marató de TV3
El rector Dídac Ramírez atén trucades de donacions durant la Marató.
El rector de la UB Dídac Ramírez va participar en l’edició d’enguany de la Marató de TV3 dedicada a malalties mentals greus com una de les personalitats que responien les trucades del públic que feia donacions. En acabar el programa, s’havien recaptat quasi sis milions d’euros. Una xifra, però, que encara havia d’augmentar ja que el període per fer donacions resta obert fins a inicis del 2009. La Marató de TV3 2007 destinarà més de 7 milions d’euros al finançament de 26 projectes de recerca biomèdica dedicats a la investigació sobre les malalties cardiovasculars. Els 159 projectes presentats en total a la convocatòria d’ajuts han estat avaluats per 145 especialistes de l’àmbit internacional. La gestió de l’avaluació l’ha dut a terme l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, del Departament de Salut. En el marc de la UB, entre els investigadors que rebran finançament, destaca Josep M. de Anta Vinyals (Facultat de Medicina) per un projecte sobre gens implicats en l’arteriogènesi i l’angiogènesi, dotat amb 95.715 ¤; Carles Enrich (Facultat de Medicina), al capdavant d’un projecte sobre senyalització molecular, rep 198.125 ¤; Annabel Fernàndez (Facultat de Biologia), en col·laboració amb M. Rosa Sarrias de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i Mercedes Ricote (CNIC), dins un treball de recerca sobre prevenció de l’arteriosclerosi, tenen assignats 497.873,22 ¤. La investiga-
dora Petia Radeva, actualment a la Facultat de Matemàtiques i anteriorment al Centre de Visió per Computador, participa també en una línia investigadora centrada en les artèries coronàries humanes, dotada amb 327.680 ¤, en què intervenen també Manel Sabaté (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau) i Rosana Hernàndez (Hospital Clínico San Carlos). D’altra banda, pel que fa a l’Hospital Clínic de Barcelona, hospital universitari adscrit a la UB, rebrà finançament Víctor Ivo Peinado per un treball investigador relacionat amb la hipertensió pulmonar (195.725,63 ¤). Pel que fa a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), Montserrat Batlle lidera un projecte sobre insuficiència cardíaca, que té assignats 199.882 ¤; Mercedes Fernàndez rebrà 118.497,50 ¤ per una línia de recerca sobre angiogènesi i hipertensió portal. L’investigador Jordi Ramon Quintana del Parc Científic de Barcelona (PCB), en col·laboració amb Gemma Arsequell (IIQAB) i Antoni Planas (IQS), presenten un treball investigador sobre fàrmacs i amiloïdosi cardíaca, al qual s’han assignat 489.000 ¤. L’expert Xavier Rodó (PCB) també rep 196.250 ¤ pel projecte sobre la síndrome de Kawasaki. En el marc de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Miquel Pons lidera un estudi sobre biologia molecular i malalties cardiovasculars al qual s’han destinat 162.538 ¤.
20/01/2009 16:47:34
NOTÍCIES
Projecte de cooperació al Tibet L’Observatori del Tibet i Àsia Central de la UB (OTAC-UB) i l’empresa Auditoría Contable Financiera Económica S. L. (ACFE) han signat un conveni de col·laboració en què ACFE es compromet a finançar un projecte de cooperació dirigit per l’OTAC-UB amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les poblacions nòmades i seminòmades de l’altiplà de Xang Tang, una de les zones més aïllades del Tibet, situada a 5.000 metres d’altitud de mitjana. S’ha previst d’incidir en la millora de les condicions sanitàries i educatives, mitjançant l’organització de cursos de formació
sanitària d’alguns membres d’aquestes comunitats. Així mateix, es destinaran alguns recursos a millorar les xarxes de comerç de productes tradicionals tibetans elaborats per aquestes poblacions amb la intenció de millorar-ne el nivell de vida. Finalment, el conveni preveu que l’OTAC-UB faciliti tota la informació recollida al Tibet als professors Xavier Llopart i Bea Pérez del Departament d’Economia i Organització d’Empreses de la UB, perquè s’elabori un estudi dels efectes econòmics d’aquest tipus de projectes sobre la població tibetana afectada.
39
Miquel Sànchez Turet, expert en psicofarmacologia Miquel Sànchez Turet, catedràtic del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i director fundador del màster en Drogodependències de l’IL3-UB, va morir el dimarts 16 de desembre. Miquel Sànchez Turet (Barcelona, 1942), expert en l’àmbit de les drogodependències i la psicofarmacologia, era membre del Grup de Recerca de Neuropsicologia de la Facultat de Psicologia. Director del Departament de Psiquiatria i Psicologia Clínica de la UB, del 1986 al 1995, Sànchez Turet va dirigir nombroses tesis doctorals i treballs de recerca sobre psicopatologia, drogodependències i neuropsiquiatria. També ha estat un prolífic autor d’articles científics en l’àmbit de l’epidemiologia del consum de
drogues, teràpies farmacològiques, psicofisiologia de les addiccions, toxicomanies, genètica de l’alcoholisme crònic, bases bioquímiques dels trastorns afectius i camps afins. Així mateix, Sànchez Turet va liderar projectes investigadors en l’àmbit de les addiccions. També va ocupar el càrrec de vicedegà de Recerca i Extensió Cultural de la Facultat de Psicologia.
Pere Farrés, estudiós de Jacint Verdaguer El professor del Departament de Filologia Catalana Pere Farrés va morir el passat novembre. Especialitzat en Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer i Miquel Martí i Pol, es va doctorar amb una tesi dedicada a mossèn Cinto, de qui l’any 2002 va publicar l’edició crítica de L’Atlàntida, dins la collecció d’obres completes del poeta que edita EUMO amb la
Universitat de Vic. Va ser membre fundador de la Societat Verdaguer i del consell de redacció de l’Anuari Verdaguer. Revista d’Estudis Literaris del Segle XIX, i autor d’una antologia poètica sobre Miquel Martí i Pol, reeditada diverses vegades d’ençà de 1983, i de l’edició de l’Obra poètica de Miquel Martí i Pol, en quatre volums.
Un sistema de codificació digital interpreta el llenguatge mèdic L’ empresa Thera-Centre de Llenguatge i Computació, una spin-off de la Universitat de Barcelona amb seu al PCB, ha desenvolupat una aplicació informàtica que interpreta el llenguatge natural que escriuen els metges i altres professionals de la salut en redactar els informes i els codifica automàticament. Aquesta innovadora eina, que ja s’està aplicant a la Fundació Puigvert de Barcelona, té una
UB_46.indb 39
fiabilitat superior al 95 % i permetrà millorar la gestió d’aquesta informació i el control que tenen els centres de salut sobre la seva activitat, així com disposar d’un registre més fiable sobre la incidència de certes patologies i ampliar el coneixement de la simptomatologia i l’evolució. El sistema de codificació desenvolupat per Thera —anomenat hCOD— es basa en tecnologies d’intel·ligència artificial i processa-
ment del llenguatge. El sistema està dissenyat per adaptar-se a diversos estàndards validats internacionalment, com ara el SNOMED CT, que inclou més d’un milió de conceptes i 300.000 codis, cosa que permet codificar amb major precisió la informació mèdica. Fins ara, les aplicacions actuals de codificació automàtica es basaven generalment en sistemes de coincidència terminològica. Tanmateix, l’entorn real dels cen-
tres de salut, on el metge utilitza lliurement la llengua, restringeix les seves possibilitats de codificar correctament tota la informació. El fet que aquesta eina sigui capaç d’interpretar les expressions i abreviacions que utilitzen els professionals i d’adaptar-se a qualsevol sistema de codificació fa possible aplicar-la a tots els serveis d’atenció mèdica i que la informació que codifica es pugui centralitzar en una base de dades.
20/01/2009 16:47:37
40
NOTÍCIES
20 anys de Serveis Lingüístics Els Serveis Lingüístics de la UB han commemorat enguany el 20è aniversari en un acte dut a terme el passat mes d’octubre a l’Aula Magna de l’Edifici Històric. Aquesta jornada, amb experts i tècnics de diferents universitat catalanes, va servir per valorar l’estat actual i analitzar-ne els reptes de futur.
Publicacions dels Serveis Lingüístics de la UB.
Ja al final dels setanta es va fer palesa a la UB una clara voluntat política d’oferir formació lingüística a tots els col·lectius, i així naixien els cursos de català del Rectorat. Deu anys després, el febrer de 1988, l’aleshores Servei de Llengua Catalana començava la seva activitat sota la direcció de M. Teresa Cabré. En aquell moment es va engegar el Pla de normalització lingüística i el Pla de dinamització lingüística, inspirats en el model quebequès. En paraules de la directora actual de la unitat, Conxa Planas: «El primer pretenia actuar sobre la llengua i fer que el català es normalitzés a la universitat, i calia, doncs, intervenir en la documentació escrita i fixar-ne els models. El segon tenia per objectiu mobilitzar pel que fa als usos lingüístics: preveure quines activitats es podien fer en català, els usos lingüístics, i afectava tant el PDI com el PAS i l’alumnat». Més endavant es va obrir el primer Centre d’Autoaprenentatge de Llengua Catalana, seguit, posteriorment, per un espai d’autoaprenentatge
UB_46.indb 40
multilingüe ubicat a la Facultat d’Econòmiques i un altre al campus de Mundet. Aleshores es va aprovar també l’actual Reglament d’usos lingüístics i es va articular l’acreditació diferida de coneixements lingüístics del professorat. A partir de l’any 2001 s’incrementa la política lingüística en l’àmbit de la docència, creix la implicació de la UB en la Xarxa Vives i s’accentuen les relacions amb l’Administració. L’any 2004 té lloc el trasllat a les noves installacions de Sants i més endavant es consolida el servei multilingüe, i el Servei de Llengua Catalana passa a denominar-se Serveis Lingüístics. Es perfilen aleshores les tres àrees que conformen l’actual estructura de la unitat: Assessorament Lingüístic i Terminologia; Formació i Documentació, i Dinamització i Sociolingüística.
Assessorament i formació L’Àrea d’Assessorament Lingüístic i Terminologia se centra principalment en la correcció i la
traducció de textos; l’elaboració de vocabularis i diccionaris; la resolució de consultes lingüístiques i terminològiques; el disseny de documents amb estructures molt fixades i l’establiment de criteris lingüístics propis de la UB. Ofereix aquests serveis als col·lectius de la UB a través dels punts d’atenció als usuaris (PAU) distribuïts pels diferents campus, i treballa determinats temes i processos relacionats amb qüestions lingüístiques amb comissions i grups de treball d’altres unitats de la Universitat. Pel que fa a l’Àrea de Dinamització i Sociolingüística, es proposa estimular l’ús de la llengua catalana en la docència, la recerca, l’administració i la gestió universitàries, així com coordinar i organitzar activitats de promoció de la llengua i dur a terme accions d’acollida adreçades a l’alumnat de fora de l’àrea lingüística catalana. Assumeix també l’obtenció i el tractament i la difusió de dades sociolingüístiques.
En paper i a la xarxa Durant aquests anys de treball, els Serveis Lingüístics han elaborat butlletins, com ara la revista Enxarxa’t (de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB) adreçada a l’alumnat i que aplega articles, informació lingüística i d’activitats de dinamització; el butlletí Lingua, que recull informació sobre serveis i recursos de català per al professorat, o el butlletí electrònic C@t-recursos amb informació sobre serveis i recursos de català per a l’alumnat. Així mateix, s’han publicat criteris lingüístics i d’estil, models de documents, etc., que es poden trobar a l’aplicació d’Internet CUB; també diversos diccionaris i bases de dades, entre les quals, la UB Term, que conté els termes dels vocabularis i diccionaris, ja publicats, i el recull de diccionaris i bases de dades en línia Enllaça! A més, s’han publicat les guies de conversa universitària, per als estudiants de l’àrea de parla catalana, que participen en programes d’intercanvi internacional.
Al seu torn, l’Àrea de Formació i Documentació s’encarrega d’impartir i organitzar cursos de llengua catalana i de planificar els programes dels cursos de llengua general i específics. Es fa càrrec també de les acreditacions de coneixement del català del PDI a la UB, dels cursos de llengües adreçats al PAS, i a l’alumnat de la UB i d’intercanvi. Potencia, a més a més, eines per a l’aprenentatge de llengües per Internet, entre altres actuacions.
20/01/2009 16:47:43
NOTÍCIES
Juan Marsé presenta a la UB un llibre sobre la seva obra El 5 de novembre es va presentar a l’Aula Magna de la Facultat de Filologia el llibre Ronda Marsé (Ed. Candaya, 2008), coordinat per la professora del Departament de Filologia Hispànica Ana Rodríguez Fischer i que recopila articles i ressenyes sobre cadascuna de les obres de Marsé, recent Premi Cervantes. La presentació, a càrrec de la professora Teresa Español, va consistir en un col·loqui de l’autor amb els professors de la Facultat Lluís Izquierdo, Nora Catelli i José M. Reyes.
La violència de gènere, tema d’estudi a la Universitat Una recerca dirigida per Rosa Valls, professora de la Facultat de Pedagogia i membre del Grup de Dones Crea: Safo, de la UB, que ha rebut finançament de l’Instituto de la Mujer - Ministerio de Igualdad dins el Pla nacional I+D, sota el títol Violència de gènere a les universitats espanyoles, ha tractat de manera aprofundida aquest tema. D’aquest informe, pioner a Espanya, en què han participat experts d’universitats d’arreu de l’Estat, es desprèn que un 13 % de les alumnes enquestades afirma que coneix alguna situació de violència de gènere succeïda en l’àmbit universitari.
També s’apunta que el 92 % de les persones que van respondre no saben si la seva universitat disposa d’algun servei al qual puguin recórrer específicament en cas de ser víctimes d’una situació d’aquest tipus. A més, el 85 % considera que és necessària la creació d’un servei especial a la universitat per atendre casos de violència de gènere. Un altre equip d’investigació de la Facultat de Psicologia de la UB, el Grup d’Estudis Avançats en Violència (GEAV), amb finançament de l’ICD, ha elaborat un estudi sobre la detecció de la violència contra la parella per part dels professionals sani-
taris en general i de psicòlegs clínics en particular. Després d’enquestar més de 300 professionals (220 psicòlegs clínics) residents a Catalunya, es va poder concloure que l’exploració de la violència contra la parella no és fa de forma rutinària, ni a la primera visita i aquesta depèn de la presència d’indicis. Tanmateix es va constatar que el grau de coneixement de molts professionals sobre aquesta problemàtica és deficitari tot i que hi ha sensibilització i un interès clar per a la formació específica que permeti la detecció i posterior prevenció d’aquest tipus de violència.
Homenatge a Emili Giralt El passat 30 de setembre, a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història, va tenir lloc un acte d’homenatge al catedràtic Emili Giralt, recentment desaparegut. Van participar l’aleshores rector en funcions Josep Samitier, el president de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic emèrit de la UB Salvador Giner, i els historiadors Antoni Segura, Josep Fontana, Rafael Aracil, Pedro Ruiz Torres, Josep Colomé, Llorenç Ferrer i Pelai Pagès.
UB_46.indb 41
41
Tallers i pràctiques per a estudiants de secundària Apropar els joves estudiants a l’impacte del món de l’electrònica en la societat actual i la seva influència en diferents camps (comunicacions, oci, seguretat, etc.) és l’objectiu dels TEeTI (tallers d’Enginyeria electrònica i tecnologies de la informació), una iniciativa impulsada pel Departament d’Electrònica a la Facultat de Física que es durà a terme durant tot el curs acadèmic 20082009. Els tallers, dirigits a estudiants de secundària i de cicles formatius de grau superior s’adhereixen al programa ENGINYCAT, que es proposa contribuir a la innovació tecnològica de la societat catalana incidint en l’increment de la formació tècnica i científica de la seva població. En total, es faran tres tallers titulats Tecnologia i sostenibilitat energètica, El món del mòbil i Els sentits de l’automòbil. Trobareu més informació a teti.el. ub.es Fruit d’un treball de collaboració entre professorat de Química de la UB i la secció d’ensenyament del Col·legi de Químics de Catalunya, s’ha publicat l’obra Una nova mirada a la química experimental de Batxillerat, amb l’objectiu de facilitar la feina del professorat de batxillerat, així com d’optimitzar l’aprofitament acadèmic de l’alumnat. El llibre proposa onze pràctiques de laboratori dissenyades per tal que resultin amenes i fàcilment entenedores per als estudiants, sense oblidar el rigor científic.
20/01/2009 16:47:46
42
NOTÍCIES
Primer manual d’espanyol per a estudiants Erasmus El centre Estudios Hispánicos de la UB ha publicat el primer manual d’espanyol com a llengua estrangera que apareix en l’àmbit internacional destinat específicament als estudiants universitaris europeus dels programes d’intercanvi. L’obra es titula Destino Erasmus 2. Niveles intermedio y avanzado (coedició de l’SGEL i Publicacions i Edicions UB) i és fruit de l’experiència del professorat d’Estudios Hispánicos, centre de la UB destinat a l’ensenyament de llengua i cultura espanyoles per als estudiants estrangers i que és la unitat encarregada de la formació en llengua instrumental de l’alumnat d’aquests programes d’intercanvi. El manual que ara es publica està adreçat als estudiants de nivell de llengua B1 i B2 i aviat seguirà Destino Erasmus 1, dirigit a l’alumnat dels nivells A2 i A2+, d’acord amb els nivells establerts pel Marc comú europeu de referència per a les llengües. La UB és la universitat catalana que més estudiants Erasmus acull i una de les primeres de l’Estat espanyol en les preferències de l’alumnat europeu. El curs 2007-2008 el total d’estudiants estrangers a la UB en el marc de programes de mobilitat (incloent-hi Erasmus) va ser de 1.923. El passat mes de novembre, van tenir lloc a l’Edifici Històric de la UB les jornades «Erasmus, motor de la internacionalització de la universitat», en les quals van participar diversos responsables dels programes de mobilitat internacional de diferents universitats espanyoles.
UB_46.indb 42
Distincions per a investigadors de la UB Els darrers mesos diversos investigadors de la UB han estat reconeguts per les contribucions en els seus àmbits de coneixement.
> El catedràtic de Geografia Humana Horacio Capel va rebre el passat octubre a França el Premi Vautrin Lud, considerat el Premi Nobel de Geografia. Capel és el primer geògraf espanyol que obté aquest guardó, atorgat per un jurat internacional que reconeix l’aportació del candidat a l’avenç de la ciència geogràfica. >
Joaquim Muns, catedràtic d´Organització Econòmica Internacional de la Facultat d’Economia i Empresa, ha rebut el Premi d´Economia Rey Juan Carlos. A més de la seva tasca acadèmica i investigadora, Muns ha ocupat entre altres càrrecs els de director executiu del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, i el
de membre del Consell del Govern del Banc d’Espanya.
> L´associació nord-americana contra el càncer ha atorgat el Premi Investigador d’Excel·lència en Recerca del Càncer de Mama a Joan Massagué, director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica (ubicat al PCB) i investigador del Memorial Sloan Kettering Cancer de Nova York. > La Generalitat de Catalunya ha distingit la catedràtica d´Història Contemporània Mary Nash amb la Medalla al Treball President Macià per la defensa de la igualtat de drets entre l´home i la dona, i per la seva tasca de promoció de la figura femenina de mediadora en els processos de pau. > El govern xinès ha guardonat el catedràtic de Fisiologia Vegetal José Luis Araus amb la Me-
L’ICE impulsa una nova publicació electrònica
Des del dia 30 de novembre es pot consultar la nova Revista d’Innovació i Recerca en Educació (REIRE) a l’enllaç http:// www.raco.cat/index.php/REIRE. Es tracta d’una nova publicació electrònica que substitueix el butlletí LaRecerca de l’ICE i que té per objectiu esdevenir un espai de consulta i difusió, i també un fòrum de debat i intercanvi sobre recerca educativa, especialment la recerca
vinculada a processos d’innovació en els diferents nivells i àmbits educatius. REIRE tindrà una periodicitat semestral i incorporarà fitxes explicatives sobre qüestio n s m eto d o l ò g i q u e s d e recerca amb orientacions pràctiques per als investigadors, ressenyes de llibres d’especial interès, ressenyes de tesis doctorals i enllaços relacionats amb l’àmbit educatiu.
dalla d’Or del Friendship Award, la distinció més alta que atorga la Xina a les contribucions d´estrangers al desenvolupament d´aquest país.
> Els catedràtics Rafael Martínez i Rosa Nonell han rebut els premis de l’Associació Espanyola de Ciència Política i de l’Administració pel llibre Los mandos de las Fuerzas Armadas españolas del siglo XXI i l’article «The economic and cultural background in Spain» (escrit conjuntament amb Joaquim Molins i publicat a Handbook of Business Interest Association), respectivament.
> El catedràtic Antoni Font, de la Facultat de Dret, i la Unitat de Coordinació Docent de les Estades en Pràctiques Tutelades de la Facultat de Farmàcia han obtingut les distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària.
Dotze institucions a favor de la salut mental L’aleshores rector en funcions Josep Samitier, l’alcalde de Sant Boi de Llobregat Jaume Bosch i representants d’altres deu institucions van signar el passat 9 d’octubre un protocol d’intencions per potenciar l’eix estratègic de salut mental comunitària de Sant Boi, per tal que es consolidi com un referent nacional i europeu en assistència, recerca i docència. Concretament, la resta d’institucions eren: el Departament de Salut, el Departament de Treball, la Diputació de Barcelona, la Fundació BioCat, el Pla Estratègic Metropolità, l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, la Fundació Orienta, la Fundació TIC Salut i la Fundació i2CAT.
20/01/2009 16:47:52
NOTÍCIES
43
La cuina de Mercè Rodoreda guanya el Premi Sent Soví de literatura gastronòmica La pel·lícula El Pollo, el Pez y el Cangrejo Real i el cuiner Toni Massanés guanyen ex aequo el Juan Mari Arzak als mitjans de comunicació. Els dissabtes, mercat. Memòries d’Armanda, dels autors Octavi Martí i Montserrat Casals, ha resultat guanyadora del Premi Sent Soví de literatura gastronòmica de 2008. Observa l’obra de Mercè Rodoreda des d’una perspectiva insòlita: la cuina de la novel·la Mirall trencat. Els autors, convençuts que la cuinera Armanda és un dels personatges més sòlids de l’autora catalana, li han donat la paraula per tal que des dels fogons ens doni una altra versió del que s’ha pogut llegir com la lenta decadència d’una certa burgesia catalana. Els dissabtes, mercat és
també, al mateix temps, una barreja de ficció i assaig. El Premi Juan Mari Arzak als mitjans de comunicació es va concebre i crear per estimular la divulgació qualitativa del fet gastronòmic. Davant de l’altíssima qualitat dels treballs presentats enguany al Premi, el jurat ha optat —tot i que les bases no ho preveuen, però tampoc ho prohibeixen— per premiar unànimement i excepcionalment ex aequo dues aportacions remarcables: d’una banda, el Premi recau en la pel·lícula El Pollo, el Pez y el Cangrejo Real, amb
Octavi Martí i Montserrat Casals, guanyadors del Premi Sent Soví de literatura gastronòmica.
guió d’Antonio Saura i direcció de José Luis López Linares, i, de l’altra, al periodista i investigador temàtic Toni Massanés, actual
director general de la Fundació Alícia, pel conjunt de la contribució i el to pedagògic emprat en la seva faceta d’articulista.
L’escriptor mexicà Témoris Grecko obté el IV Eurostars Hotels amb el relat d’un viatge per l’Àfrica L’escriptor i viatger mexicà Témoris Grecko ha guanyat el IV Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatges amb el relat d’un recorregut per diversos països africans. «Vaig parlar amb tot tipus de persones, de tots els colors», explica Grecko sobre el seu viatge. L’autor destaca com l’amabilitat i la
violència van tot sovint plegades en aquell continent: «És molt difícil entendre com un tipus agradable, afable, pugui també suggerir que eventualment ell mateix podria posar bombes contra gent innocent». No obstant els problemes que pateix la població africana,
L’autor Témoris Grecko en l’acte en què es va fer pública la resolució del Premi.
UB_46.indb 43
l’escriptor explica que conserva una imatge optimista del continent. «Malgrat que si ens informem amb les notes de dos minuts dels telenotícies obtenim la impressió contrària, la veritat és que Àfrica ha canviat molt, hi ha hagut molts avenços. El nivell de debat polític a Sud-àfrica i Kenya, per exemple, està molt avançat en relació amb el que succeïa vint anys enrere», afirma Grecko. L’escriptor aventura la hipòtesi que «les societats desenvolupades controlen més les emocions dels seus ciutadans; les persones no són tan afectuoses, ni tampoc tan agressives. Pot ser que el preu que paguem per la pau sigui adormir l’afecte, l’entusiasme i l’espontaneïtat?». Témoris Grecko s’autodefineix com un periodista de professió i viatger de vocació. De
fet, el viatge que relata a Asante, África. Crónica de un encuentro con los pueblos de Sudáfrica, Swazilandia, Tanzania y Kenia forma part d’una volta al món que va fer. El Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatges és un certamen organitzat pel Grup Hotusa en col·laboració amb la UB i l’editorial RBA Libros. L’obra guanyadora s’adjudica un premi en metàl·lic de 18.000 euros i es distribueix gratuïtament a totes les habitacions dels més de 51 establiments de la cadena Eurostars Hotels, en diversos països d’Europa i Amèrica. Així mateix, es farà una edició de la novel·la per tal de comercialitzar-la a les llibreries, a càrrec de RBA Libros, que sortirà a la venda durant els primers mesos del 2009.
20/01/2009 16:47:54
44
NOTÍCIES
Sabíeu que...? > Aquest curs té lloc la primera edició del postgrau en Direcció i Gestió de Mercats Municipals, una titulació pionera a l’Estat que han engegat l’IL3-UB i l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona. El postgrau s’adreça a directors, gestors i tècnics de l’àmbit municipal que desenvolupin les funcions en la gestió de mercats en l’àmbit local. La impartició d’aquest ensenyament té com a objectiu principal la formació de professionals amb capacitat de dirigir i gestionar mercats municipals en un sentit integral i en tots els àmbits implicats.
> Barcelona té una gran capacitat per atreure talent però li calen instruments per retenir-lo. Aquesta és una de les conclusions d’un projecte de recerca sobre la indústria creativa i del coneixement a Barcelona, en què participa la Universitat de Barcelona. Sota el títol «Adaptant el coneixement creatiu: la competitivitat de les regions metropolitanes a l’Europa ampliada», aquest projecte finançat per la Unió Europea es va iniciar fa dos anys amb l’objectiu d’analitzar quins són els elements per formar i estimular regions creatives i del coneixement en el context de la Unió Europea. Els sectors que conformen aquestes regions abasten des del món de l’art, la música, la televisió, l’arquitectura i el disseny, fins a l’àmbit de les finances, les lleis o l’educació superior, entre d’altres. Montserrat Pareja, del Departament de Teoria Econòmica, és la coordinadora del projecte ACRE a Barcelona. > Usar la Viquipèdia com a eina d’avaluació docent en l’apre-
> El Grup de Recerca DIDPATRI (Didàctica i Patrimoni) de la UB ha dissenyat un joc de taula sobre l’Onze de Setembre. Amb el nom Onze de Setembre 1714, es tracta d’un joc de simulació damunt d’un tauler que evoca l’assalt borbònic a Barcelona. Hi són representades acuradament totes les unitats dels dos exèrcits, així com els comandants que van dirigir la batalla. El joc es compon d’un tauler que representa fidelment el barri de la Ribera a principis del segle XVIII, més de 200 fitxes, daus, llibre d’instruccions amb comentaris històrics, cartes d’atzar, etc. Es tracta d’una iniciativa que acosta de manera lúdica i instructiva l’aprenentatge de la història tant als afeccionats als jocs d’estratègia i simulació com al gran públic.
nentatge col·laboratiu en ciències farmacèutiques és l’objectiu de Viquiprojecte: Plantes medicinals, un treball del Grup d’Innovació Docent en Botànica Aplicada a Ciències Farmacèutiques (GIBAF) de la UB, distingit amb el Premi EDUSFARM 2008 a la metodologia docent més original i innovadora. El treball és una iniciativa del Grup d’Innovació Docent consolidat GIBAF, coordinat pel professor Joan Simon del Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia. La iniciativa docent, en què han participat 250 estudiants de l’assignatura de Botànica Farmacèutica de la Facultat de Farmàcia, s’emmarca en el Projecte d’innovació docent UB «Aprenentatge col·laboratiu en el nou entorn Moodle» (2006PID-UB/11).
> Intensificar els intercanvis culturals, científics, pedagògics i tècnics entre el nostre territori i els països africans —principalment pel que fa als de l’àrea subsahariana— és el principal objectiu del conveni que han signat la UB i Casa Àfrica. Entre les activitats que es volen portar a terme hi ha l’organització conjunta de cursos acadèmics, conferències, seminaris, exposicions i altres actes d’índole acadèmica, cultural o artística. L’intercanvi de professorat, especialistes, experts, investigadors i alumnat, a més de material de divulgació, entre d’altres, també figura en la llista d’accions previstes entre les dues entitats.
> Aproximadament el 88 % de la gent més gran de 55 anys a l’Estat espanyol té un habitatge de propietat, però no utilitza aquesta riquesa immobiliària a l’hora d’obtenir més recursos durant la vellesa. Aquesta és una de les conclusions d’un treball de recerca dels professors de la UB Òscar Mascarilla, Joan Costa-Font i Joan Gil, guardonat amb el premi Rogeli Duocastella de l’Obra Social ”la Caixa”. Partint de diverses enquestes, l’estudi conclou que hi ha importants reticències culturals a l’hora d’emprar instruments financers, com ara la hipoteca inversa, que permetin a la població gran d’aconseguir diners a partir de la seva propietat.
UB_46.indb 44
> S’ha publicat una versió digital del ‘Llibre dels fets’ de Jaume I. El portal www.recercaenaccio.cat ha publicat el treball sobre la figura de Jaume I que ha fet un equip de filòlegs i d’historiadors de diverses universitats catalanes i valencianes, entre els quals destaquem els professors de la UB Lluís Cifuentes, del Departament de Filologia Catalana; Ernest Marcos, de Filologia Clàssica; Francesc X. Hernández, del Departament de Didàctica de les Ciències Socials, i Joan Bastardas, catedràtic emèrit de Filologia Catalana. El web permetrà consultar l’obra des d’Internet, passar-ne les pàgines, escoltar-la en àudio, llegir-ne el text en diversos idiomes i accedir als comentaris d’un equip de medievalistes. L’objectiu d’aquesta iniciativa, que coincideix amb la celebració del 800è aniversari del naixement del rei, és apropar la imatge que Jaume I va voler donar d’ell mateix a la posteritat a través de la seva obra el Llibre dels fets.
20/01/2009 16:48:05
UB_46.indb 45
20/01/2009 16:48:11
PUBLICACIONS
PUBLICACIONS
46
Guies de conversa universitària. Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona
Convivint amb transgènics . Bueno i Torrens, David
Profesor Julio Samsó. Astrometeorología y astronomía. Samsó Moya, Julio
Tot i que representen un nombre petit, els estudiants de nacionalitat xinesa a la UB (un total de 53 el curs 2007-2008) s’han triplicat els darrers cinc anys. En aquest context, i en un moment en què augmenta l’interès per la llengua i la cultura xineses, la UB ha incorporat a la col·lecció Guies de conversa universitària la versió xinès-català. Així, els Serveis Lingüístics han elaborat la publicació amb la col·laboració de l’Observatori del Tibet i Àsia Central de la UB. També s’ha editat recentment la Guia de conversa universitària japonès-català.
Els darrers anys estem vivint una autèntica revolució mediàtica pel que fa a l’enginyeria genètica: seqüenciacions de genomes, teràpies gèniques, plantes transgèniques… Però, què són els transgènics i com es generen? Són moltes les opinions que susciten aquestes noves eines i per poder seguir aquest debat i entrar-hi de ple, cal estar-ne ben informat. Aquest llibre ofereix informació contrastada sobre la manipulació genètica de microorganismes, animals i plantes, inclosa la teràpia gènica en humans. En el darrer capítol, a més, l’autor exposa els principals problemes ètics que se’ls atribueixen, i mostra, a més, la cobertura legislativa que els regeix.
Aquest llibre és un recull dels articles que ha escrit l’estudiós Julio Samsó sobre l’astrologia àrab al llarg de la seva carrera. Samsó, catedràtic del Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona, s’ha dedicat a l’estudi de la història de la ciència àrab, seguint les passes i la tradició del mestre Joan Vernet. A més, ha liderat durant els darrers 25 anys l’escola d’historiadors de la ciència àrab a la Facultat de Filologia. En aquest llibre també apareix un índex bibliogràfic de totes les seves publicacions.
La universitat per dins: com funcionen les universitats. García Suárez, José Antonio / González López, Juan José
Dels estudis universitaris al món del treball. La construcció del projecte professional. Rodríguez Moreno, María Luisa (coordinadora)
Industrias de la comunicación audiovisual. Duran, Jaume; Sánchez, Lydia (editors) (coordinadora)
El genoma fluid. Casacuberta i Suñer, Josep M.
La universitat per dins: com funcionen les universitats s’adreça especialment a l’alumnat i al professorat novell per tal que coneguin la institució i com s’estructura internament. Així, per exemple, s’atura a descriure, com funciona el Claustre i per a què serveix, qui escull el rector, o bé aborda qüestions com ara la diferència entre les universitats públiques i privades. Dels estudis universitaris al món del treball. La construcció del projecte professional és un breu manual que té per objectiu orientar i sensibilitzar els tutors i l’alumnat que finalitza els estudis perquè recorrin amb èxit la transició cap al món del treball. L’obra s’acompanya d’un CD-ROM que conté exercicis d’autoanàlisi i també informació acadèmica i professional d’abast internacional.
L’objectiu del llibre és oferir una caracterització de les indústries de la comunicació audiovisual i la seva evolució. Tot això en un context en el qual el cinema, la ràdio, la televisió, l’edició musical o el videojoc troben un nou territori i unes noves funcions i, alhora, apareixen noves plataformes de mitjans com ara Internet.
L’obra explica d’una manera molt divulgativa i amena que, tot i que la ciència ha avançat molt els darrers anys, el llenguatge genètic és complex i variable, molt més del que es pensava l’any 2000 quan es va completar el primer esborrany del genoma humà. Resulta que, d’aquest llenguatge, només en coneixem les lletres i no n’acabem d’entendre les paraules. A El genoma fluid el lector trobarà una visió clara de com s’avança en el camí del coneixement d’un genoma que evoluciona i s’adapta.
Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es
UB_46.indb 46
20/01/2009 16:48:14
AGENDA
47
AGENDA Saló de l’Ensenyament
Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre maig i juliol, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem
Del 18 al 22 de març, a la Fira de Barcelona, al recinte de Montjuïc, tindrà lloc el Saló de l’Ensenyament. Del 20 al 21 de març també es durà a terme Futura, dedicat a màsters i postgraus.
en aquesta secció d’agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte, a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o bé per fax al 934 035 357.
Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.
GENER Del dilluns 12 al dissabte 24 Exposició sobre la llengua gallega en el marc de la diversitat lingüística «As nosas palabras, os nosos mundos».
Divendres 6
Durant els mesos de gener i febrer
Jornada «La retirada (19392009). Identitat i exili» organitzada per la UB, la Universitat de Girona i la Fundació Congrés Català de Salut Mental. Aborda, des de diferents disciplines, les causes i les conseqüències de l’exili a partir del testimoni tant d’experts com de les persones silenciades. Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric Hora: 20 h
podeu veure l’exposició «50 anys de Dret a Pedralbes»
Dijous 12
Promoguda per la Secretaria Xeral de Política Lingüística (Xunta Galicia) i la Secció de Filologia Gallega de la UB. Lloc: Vestíbul de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)
Dijous 22 Concert de CUARTETO VERSUS. Intèrprets: Guillermo Navarro (violí), Carlos Serna (violí), Carles Vallés (viola) i Josep Oriol Miró (violoncel). Obres de W. A. Mozart, F. Mendelssohn-Barholdy i D. Shostakovich. Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric Hora: 20 h
Concert de música de cambra dels solistes de l’Orquestra de la Universitat de Barcelona (OUB). Obres de cambra per a orquestra de corda i trompetes. Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric Hora: 20 h
Del dijous 19 al dissabte 21 Seminari de bones pràctiques sobre cooperació amb els països del Magrib. Està organitzat per Solidaritat UB i la Fundació Món-3 i s’estructura sobre 3 eixos temàtics: sostenibilitat ambiental, sobirania alimentària i bona governança. Lloc: Edifici Històric
Dijous 26
FEBRER Del dijous 5 al dissabte 28 Exposició «Mestres d’Art», una mostra pedagògica entorn de l’educació artística. www.nensimestres.net/mestresdart Lloc: Vestíbul de l’Edifici Històric
UB_46.indb 47
Concert de commemoració del centenari del naixement de Joaquim Nin-Culmell. Intèrprets: Daniel Blanch (piano), Kalina Macuta (violí), Ewa Pyrek (violí), Claire Bobij (viola) i Matthias Weinmann (violoncel). Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric Hora: 20 h
Lloc: Facultat de Dret (Diagonal, 684)
MARÇ Del dilluns 2 de març al dimecres 15 d’abril Exposició «La nostra memòria d’un temps de silenci (1950-60)», promoguda per Antics UB a partir de material conservat i catalogat per membres de l’Associació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat. Lloc: Vestíbul de l’Edifici Històric
Dijous 12 Concert gala lírica de l’Orquestra de la Universitat de Barcelona (OUB). Director: Carles Gumí. Obres d’obertures, àries, duets i quartets d’òpera i opereta. Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric Hora: 20 h
Dijous 26 Concert de piano a quatre mans. Intèrprets: Eulàlia i Ester Vela López. Obres de S. Rachmaninov, A. Rubinstein, P. I. Txaikovski, J. Rodrigo i M. de Falla. Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric Hora: 20 h
Mayor Zaragoza, president de la Fundación Cultura de Paz. Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric Hora: 19 h
ABRIL Del dilluns 1 al dimecres 3 IX Congrés de l’Associació Espanyola d’Estudis Nord-americans (SAAS) «Water and american renewal: critical readings, political interventions», organitzat pel Departament de Filologia Anglesa i Alemanya. Podreu trobar-ne més informació a l’enllaç següent: http:// www.ub.edu/saas09/ Lloc: Facultat de Filologia (Gran Via, 585)
Dimecres 29 Matefest-Infofest, la festa de la Facultat de Matemàtiques. S’organitzen un seguit de conferències, jocs, entre altres activitats relacionades amb el món de les matemàtiques. Lloc: Pati de Ciències i Aula Magna de l’Edifici Històric Hora: durant tot el matí Durant tot el curs podeu visitar a la Biblioteca de Física i Química (Diagonal, 647) la mostra bibliogràfica «Dos mil·lennis de magnetisme». Més informació a www.bib. ub.edu/biblioteques/fisica-quimica/
Dilluns 30 Celebració del 25è aniversari de la Fundació Catalana Síndrome de Down amb una conferència magistral de Federico
20/01/2009 16:48:34
48
SOM UB
Notícies Som UB La UB participa al II Saló del Treball Del 13 al 15 de novembre va tenir lloc a la Farga de l’Hospitalet el II Saló del Treball organitzat pel Servei d’Ocupació de Catalunya. La UB, convidada juntament amb la resta d’universitats de Barcelona, va ser-hi present amb un estand. El personal de FeinaUB del Servei d’Atenció a l’Estudiant va donar a conèixer les activitats i accions d’orientació i inserció laboral de la UB. Aquesta edició del Saló va estar marcada per la crisi econòmica, cosa que es va reflectir tant en l’augment considerable de consultes sobre màsters i postgraus com en la demanda d’inscripcions a la borsa de treball per part de titulats a l’atur. D’altra banda, paral·lelament al decurs de la
fira, es van dur a terme tot un seguit de tallers organitzats per SAE-FeinaUB, conferències, seminaris, sessions de treball amb professors i col·laboradors de la UB. A més de les persones que van visitar l’estand UB, FeinaUB va assessorar personalment més de tres-centes persones durant les tres jornades.
Acords amb mitjans de comunicació gratuïts Els estudiants de la UB tenen accés a la publicació gratuïta Crea als seus centres, gràcies a l’acord signat entre la UB i l’empresa Acción Media. Aquesta revista, editada per la Fundación Autor de l’SGAE, s’adreça prioritàriament al món universitari i acadèmic i dedica les pàgines a la informació i al foment de la creativitat artística i cultural. En aquesta mateixa línia, s’han renovat els acords de distribució als centres UB de les publicacions Gaceta Universitaria, revista setmanal universitària, i Oxígeno, magazín d’oci i tendències. Mitjançant la signatura d’aquests convenis, la Universitat disposarà d’espais publicitaris sense cost per a les tres publicacions per difondre els seus serveis i activitats.
Catàlegs institucionals de la Universitat La UB ha editat el catàleg de presentació institucional, amb què es dóna a conèixer la Universitat, mitjançant una visió general dels aspectes més destacables de la institució i de l’àmplia activitat. L’oferta docent, la importància de la recerca, els serveis per
UB_46.indb 48
a la comunitat universitària, la destacada projecció internacional i el context històric, són alguns dels aspectes que recull aquest opuscle, que es complementa amb les dades bàsiques de la institució. El catàleg s’ha editat en català, castellà i anglès.
La cultura alumni i les noves tecnologies
Tallers sobre orientació professional
Antics UB va participar el passat mes de novembre en un seminari sobre xarxes socials a l’era de les noves tecnologies, que va tenir lloc a l’IESE Business School, a Barcelona. L’organització de l’acte era a càrrec del grup Conexiones, que aplega diferents associacions d’antics alumnes i amics d’universitats europees amb l’objectiu de compartir experiències i enfortir la cultura alumni en el si la societat. Durant aquesta jornada es va reflexionar sobre les darreres tendències en l’ús d’Internet per a la gestió de la relació amb antics alumnes, com ara la plataforma de comunicació global Facebook i les comunitats alumni en línia, entre altres qüestions.
Durant els mesos de novembre i desembre s’han dut a terme els 16 tallers que SAEFeinaUB ofereix als estudiants i titulats de la UB. Per primer cop, els cursos sobre inserció laboral tenen un format diferent. Enguany són tallers intensius d’una sola jornada, on els estudiants inscrits poden obtenir un crèdit de lliure elecció si, a més d’assistir-hi, fan treballs relacionats amb la matèria. Els continguts abasten diferents aspectes de la recerca de feina, l’accés al mercat laboral i determinades competències. S’ha cobert el màxim de places previstes (25 per taller) i, el que és més important, pel que fa a la procedència dels estudiants que s’hi han matriculat, n’hi ha de gairebé tots els ensenyaments que imparteix la UB. D’aquesta manera s’acompleix un dels objectius primordials de SAEFeinaUB: arribar a tots els àmbits de coneixement de la Universitat.
Col·laboració amb La Vanguardia El passat mes de setembre es va signar un nou conveni de collaboració entre la UB i el diari La Vanguardia, en què es renova l’acord per promoure les activitats i els serveis de la Universitat a la societat. Així, doncs, La Vanguardia cedirà espais publicitaris en el diari per tal de difondre les diverses campanyes de la UB i finançarà la producció de banderoles a Barcelona per a la comunicació dels cursos d’estiu Els Juliols. Es preveu, també, l’edició d’un suplement amb l’oferta formativa, els serveis i les activitats de la UB que s’encartarà a l’edició de Catalunya. La publicació gaudirà de beneficis d’imatge i difusió, com ara la possibilitat de fer campanyes de promoció de la publicació als centres UB, i també diverses contraprestacions com a patrocinador d’Els Vespres dels Juliols i com a col·laborador dels cursos d’estiu de la UB.
Contracte de llicència per a l’ús de la marca UB L’empresa Brita, fabricant de filtres d’aigua, i la UB han renovat durant un any l’acord d’utilització de la marca UB en les seves campanyes de difusió. El logo UB identificarà els resultats de l’anàlisi sensorial d’aigües d’abastament públic no filtrades i filtrades amb productes Brita, dut a terme per l’equip investigador dirigit per la professora Elvira Tamames de la UB. El contracte de llicència per a l’ús de la marca UB potencia la transferència de tecnologia i de coneixement cap al món productiu i cap a la societat en general.
20/01/2009 16:48:44
SOM UB
49
Conveni amb Mundo Deportivo La UB i la publicació Mundo Deportivo han signat un contracte de patrocini publicitari per tal de difondre i promocionar l’esport universitari. Mitjançant aquest conveni, la UB disposarà d’un espai quinzenal en aquesta publicació amb informació de les activitats es-
portives de la institució, que es complementarà amb un espai propi al web del diari. També es publicaran tres reportatges anuals, amb l’objectiu de fomentar i donar a conèixer les activitats esportives de la UB. Mundo Deportivo col·laborarà també en la difusió de les activitats i els pro-
jectes de la UB, mitjançant la cessió d’espai publicitari sense cost. Per la seva banda, la Universitat promocionarà el diari mitjançant campanyes publicitàries als centres universitaris i ofertes de subscripció entre els diferents col·lectius de la comunitat universitària.
Premi de Recerca en Drets Humans per a una membre del PAS Montse Tafalla ha estat guardonada amb el Premi de Recerca en Drets Humans pel treball El dret a l’alimentació com a dret humà: les seves implicacions. El Premi està
convocat per l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans. Tafalla està cursant el doctorat en Informació i Documentació en la Societat del Conei-
xement i és la responsable de la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides de la UB, ubicada a la Facultat de Dret. Arreu del món hi ha 400 biblioteques dipositàries de les Nacions Uni-
des, que conserven documentació oficial dels òrgans principals de l’ONU (Assemblea General, Consell de Seguretat, Consell Econòmic i Social, etc.).
Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet accedir a un interessant pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS i antics alumnes. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB. Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web: www.ub.edu/somub
CAIXA I ASSEGURANCES Caixa Catalunya Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB
Santander Central Hispano Com a protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalit-
UB_46.indb 49
zat. Col·lectius: estudiants i personal UB
La Caixa Ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc. Col·lectius: estudiants i personal UB
GDS Estudiants IN / OUT Corredoria d’assegurances vinculada a Caixa de Pensions, que comercialitza productes asseguradors estàndard. Assegurança d’assistència en viatge dirigida tant a estudiants estrangers que arriben aquí com als espanyols que viatgen fora per dur a terme els estudis. Entre altres garanties, la pòlissa té una cobertura de despeses mèdiques (inclosa la despesa de quiròfan i farmàcia),
trasllat al país d’origen en cas de malaltia o accident, repatriació en cas de defunció de l’assegurat, responsabilitat civil, despesa d’anul·lació del viatge i indemnització per pèrdua de classes en cas de malaltia o accident.
LLEURE I VIATGES SK Kayak SK Kayak és un centre de caiac ubicat al cap de Creus. Ofereix excursions en caiac de mar per gaudir des del mar, amb amics i família, del paisatge del Parc Natural del Cap de Creus. • Excursió amb caiacs de mar dobles SK2. Ideal per fer amb grup d’amics. Inclou pícnic. Recorreguts: Portbou a Cer vera o Llançà al Port de la Selva o Port de la Selva al cap de Creus. Temporada: Tot l’any. Durada: 4 hores. Preu: 45 euros.
La Roca Village La Roca Village és un outlet shopping on podeu trobar 100 bo tigues de moda, com plements i d’altres, amb uns preus reduïts fins a un 60 % de descompte, per ser productes de temporades anteriors. Presentant el carnet Som UB a les oficines de La Roca Village i deixant les dades es lliurarà al portador del carnet Som UB la llibreta VIP de descomptes addicionals per a les 100 botigues del centre.
Teatre Poliorama Tres per 3 està formada per Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa. Des del 1986 gestiona i programa els teatres Poliorama i Victòria de Barcelona. També és productora de molts espectacles teatrals. L’empresa ofereix un descompte en algunes funcions del teatre Poliorama.
20/01/2009 16:48:49
50
SOM UB
Volem agrair el suport rebut durant l’any 2008 de:
· Direcció de Serveis de Participació Ciutadana - Diputació de Barcelona · Red de Terapia Celular - Instituto Carlos III
Demaneu el vostre carnet Antics UB Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o bé personalment. Rebreu en el vostre domicili el carnet Antics UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 30 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat.
DADES PERSONALS Cognoms: .............................................................................................................................................................................................................................................. DNI: .............................................................................................. Data de naixement (dd/mm/aaaa): ................................................................ Adreça: ..................................................................................... Població: .................................................................................................................................. Província: ............................................................................... Adreça electrònica: ........................................................................................................ Estudis: .................................................................................... Any: ...................
Nom: ........................................................................ Sexe (h/d): .......................................................... CP: ............................................................................. Telèfon: ..................................................................
DADES LABORALS Nom de l’empresa: .......................................................................................................................................................................................................... Càrrec: ................................................................................. Adreça: .............................................................................................................................. CP: ........................................................................................... Població: ........................................................................... Província: ......................................................................................................................... Telèfon: ................................................................................. Fax: ......................................................................................... Adreça electrònica: ...............................................................................................
DADES BANCÀRIES Entitat: ............................................................................................................................. Oficina: ..................................................................................... Dígit de control: .......................................................... Núm. de compte corrent: .............................................................................
Com us heu assabentat de com fer-vos soci d’Antics UB? Revista Un soci
Web Diari
Un amic D’altres
Marqueu si voleu aparèixer al directori electrònic d’Antics UB
Antics UB - Universitat de Barcelona Servei d’Atenció a l’Estudiant Adolf Florensa, 8 - 08028 Barcelona Tel. 934 024 290 - Fax 934 035 917 anticsub@ub.edu - www.ub.edu/anticsub
D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició de dades.
UB_46.indb 50
20/01/2009 16:48:56
UB_46.indb 51
20/01/2009 16:49:01
UB_46.indb 52
20/01/2009 16:49:01