www.ub.edu
febrer de 2010 Any xiv • 2,4 €
50
UNIVERSITAT DE BARCELONA
la Universitat
Miquel Siguan
«A la universitat no s’hauria d’estar preocupat per adquirir un títol sinó pel desig d’aprendre» L’aigua, víctima del canvi climàtic disciplines
Reportatge: El concepte de maduresa analitzat des de diverses
El Barcelona Knowledge Campus, millor campus d’excel·lència internacional
EDITORIAL
Editorial 2010, nova dècada
Estrenem un nou any, una nova dècada, i ho fem carregats d’energia per tirar endavant un programa que suma molts projectes. Tot això, amb la voluntat de continuar caminant des de la Universitat que tenim —de la qual, malgrat les dificultats, estem profundament orgullosos— cap a la Universitat que volem, encara millor. També volem recollir i difondre totes les iniciatives de tots i cadascun dels nostres docents, investigadors, alumnat i personal d’administració i serveis, els quals, dia a dia, fan la Universitat. Volem comunicar cada cop millor i, per això, estic especialment satisfet de la nostra revista La Universitat, que ja suma 50 números de vida. Us felicito i em felicito perquè hem consolidat un instrument que és el reflex de
l’activitat i l’actualitat de la nostra Universitat, de la tasca de tots; és també la nostra trajectòria, la suma de les aportacions de moltes persones i del compromís amb un model que ha anat creixent i consolidant-se fent costat a la societat que l’acull amb la recerca i el pensament crític, amb la transferència i el compromís. Aquesta és la nostra força. En el número que teniu a les mans trobareu una interessant entrevista a Miquel Siguan, i un reportatge sobre l’aigua, un dels recursos més diferencials i preuats del nostre planeta. També podreu aprofundir en el concepte de maduresa des de diversos vessants i assabentar-vos de com la UB ha arribat a la primera pàgina de l’actualitat aquest darrer trimestre a través dels rànquings, el campus d’excel·lèn cia internacional i altres premis i distincions, i tenir notícies dels recents canvis en l’equip rectoral, que de ben segur tindran un efecte positiu. Es tracta, doncs, d’una reestructuració que es fonamenta essencialment en dues premisses: compromís i tenacitat, dues virtuts que voldríem imitar de Jordi Solé Tura, que ens ha deixat recentment. Des del treball com a camí de transformació i avenç de la societat, i agraint la feina feta, encoratjo tota la comunitat universitària a seguir responsablement per la senda de l’avenç i de la millora, un camí que la nostra història i qualitat mai no ha deixat que abandonem, un propòsit i un compromís que renovem des de l’equip rectoral amb el nou any. Finalment, vull aprofitar per desitjar des de la Universitat de Barcelona un molt bon any 2010. Dídac Ramírez Rector
ECOLÒG PER
IC
PA
la Universitat
Imprès en paper ecològic
Revista de la Universitat de Barcelona Consell Editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector d’Informació i Comunicació; Ernest Trias, cap de Comunicació. Editada pel Gabinet de Premsa. Direcció: Ester Colominas. Sotsdirecció: Núria Quintana. Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz, Marta Casellas i Bibiana Bonmatí, amb la col·laboració de Marga Becerra (UCC+i). Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Administració: Marta Balderas. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544. Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu. Amb la col·laboració de: Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·laboració del fotògraf: J. M. Rué. Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060. Tiratge: 17.000 exemplars. Distribució: Servei de Carteria de la UB. Dipòsit legal: B-19682-97. Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat
3
4
sumari
Sumari
6
campus d’excel·lència internacional
22
seqüenciació de la leucèmia limfàtica crònica
Entrevista: Miquel Siguan
12
Reportatge: L’aigua, víctima del
Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera
44
Publicacions
46
Agenda
© Arxiu d’Estudis Catalans
Josep Trueta
L’eminent cirurgià Josep Trueta (1897-1977) va llicenciar-se en Medicina a la UB. Com a cap de servei de l’Hospital General True ta va posar en pràctica durant la Guerra Civil espanyola un mètode de tractament de ferides i fractures de guerra, a partir del mètode definit pel nord-americà Winnet Orr. Des de l’any 1945 el ja famós mètode Trueta també és adoptat als Estats Units, que l’utilitzen a la guerra de Corea i, especialment, a la del Vietnam. Josep Trueta va exiliar-se al final de gener de 1939 i el va acollir Anglaterra, on va ajudar a preparar els serveis d’urgència per a la imminent guerra europea. True
Som UB
A prop
Hauria pogut ser portada ta va ser professor emèrit de cirurgia ortopèdica de la Univer sitat d’Oxford i se’l va proposar dues vegades per al Premi Nobel. A més de la contribució a la medicina, no va oblidar la seva con dició d’exiliat i va continuar rela cionant-se amb intel·lectuals catalans. Amb L’esperit de Catalunya, escrit el 1945 en anglès, explica la contribució dels catalans a la història d’Europa. Amb Josep Trueta podríem parlar dels avenços en medicina i com jutja l’evolució de la cirurgia fins als nostres dies. Però seria igualment interessant conèixer el seu testimoni com a personalitat que va viure la Guerra Civil i que va patir l’exili posterior. Fins i tot, de ben segur que Josep Trueta tindria interessants temes de conversa amb el personatge de portada d’aquest número, Miquel Siguan, que té entre les seves obres La guerra als vint anys, escrita poc després de la Guerra Civil. Hauria estat una experiència ben fructífera posar en comú la visió de tots dos sobre aquest conflicte i sobre la Catalunya del segle xx i la del futur.
48
Condol per la mort de Jordi Solé Tura Jordi Solé Tura, pare de la Cons titució i degà de la Facultat de Dret entre els anys 1985 i 1988, va morir el passat 4 de desembre. El Govern de Catalunya ha atorgat la Medalla d’Or de la Generalitat a títol pòstum a aquest catedràtic i professor emèrit de la UB del qui el rector Dídac Ramírez va afirmar que «ens deixa una gran persona que va fer molt per la democràcia. Un home clau en la història de la Transició». El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir de Solé Tura que «va ser un gran defensor de la cultura d’Espanya, de totes les Espanyes». José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, va elogiar Solé Tura amb aquestes paraules: «No era només un dels nostres. Era de tothom. La seva figura no és patrimoni de ningú, és de tots els demòcrates i catalanistes.
Aquesta és la seva grandesa». El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i futur president del Consell de Garanties Estatutàries Eliseo Aja afirmava, en un article pu blicat el 6 de desembre al diari El País, que «com a professor transmetia tant d’entusiasme que avui som molts els professors de Dret Constitucional i de Ciència Política que considerem que ens va influenciar i reclamem el seu llegat». Jordi Solé Tura (Mollet, 1930) es va llicenciar en Dret el 1958 a la UB, on el 1982 va esdevenir catedràtic de Dret Constitucional. Conegut per la seva tasca política tant durant el franquisme, al PSUC, com més tard al Partit Socialista, és un dels set «pares» de la Constitució. Va ser diputat en diverses legislatures, senador i ministre de Cultura de 1991 a 1993. Vivia apartat de la vida pública des del 2004, any
sumari
canvi climàtic
24
16
Reportatge: Ja sóc prou gran...
20
Notícies: El Barcelona Knowledge Campus, millor
Es crea el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) que s’ubicarà al PCB
pòsit de
32
Més avenços en la
Una imatge
Nou web de la UB
en què se li va diagnosticar la malaltia d’Alzheimer. En una entrevista concedida a aquesta mateixa revista La Universitat en el número 19 de març de 2002, a més de recordar la militància política durant la seva època d’estudiant universitari o alguns aspectes de la redacció
de la Constitució, afirmava: «A mi m’ha agradat molt ensenyar. Crec que els alumnes que he tingut s’ho van passar bé. M’implicava molt a les classes. No he fet una explicació només jurídica del dret, sinó que he explicat allò que passava en un determinat moment, la història…».
La UB ha posat en funcionament un nou web per presentar millor a tota la societat la informació referent a la Universitat de Barcelona. A més d’estrenar disseny, els continguts s’han ordenat en tres grans apartats temàtics (Estudis i Docència, Recerca i Innovació i La Universitat), i tots els textos apareixen en tres idiomes: català, castellà i anglès. Així mateix, el nou web, que inclourà habitualment vídeos sobre diversos temes, està preparat per integrar noves eines tecnològiques que permetin la participació i la col·laboració dels usuaris, d’acord amb la filosofia 2.0. Un dels trets més importants del nou web és que serà accessible a tots els usuaris, també a les persones amb discapacitats visuals, auditives, cognitives, motrius, etc. Concretament, el web tindrà el nivell d’accessibilitat AA que estableix la Web Accessibility Initiative.
5
6
entrevista: miquel siguan
Miquel Siguan: «Res és impossible»
Text:
Jordi Homs Fotografies:
J. M. Rué
entrevista: miquel siguan
Vostè va néixer a l’antiga Vila de Gràcia en un any força reculat, el 1918. Quins records li van arribar del passat de l’antiga vila? Jo vaig néixer a Gràcia i fins als trenta anys hi vaig viure. En aquella època Gràcia era una vila que s’havia industrialitzat, que havia estat incorporada a Barcelona. Quan jo era petit encara hi havia fàbriques de teixits, de manera que a les set sonaven les sirenes. Això ara ha canviat, ja no hi ha fàbriques. La gent vivia al barri, no viatjava tant. A l’estiu es preparava la festa major. El que sí que hi havia era moltes associacions i molta vida social. Tot això generava un treball intensíssim, voluntari, gratuït, en què participaven tant joves com vells o criatures. Al llarg de la meva vida he vist el desplegament dels instruments creats per la tècnica i com ens han fet canviar. L’element que defineix les societats tradicionals és el fet que la gent està en contacte només amb els qui viuen a prop. En canvi, ara, tothom està en contacte amb tothom, i ara les formes de relació són molt poc sòlides, i els més petits s’acostumen a veure totes les formes possibles de comportament. Què estava predestinat a ser vostè en la vida? Quan i per què va decidir què volia ser de gran? El meu pare era mestre. Que jo hagués estat mestre ja li hauria servit, però que el fill arribés a la universitat…! Van fer un sacrifici gran. Jo vaig anar a parar a la Facultat de Lletres. La República estava portant a terme una gran renovació de l’ensenyament mitjà. El doctor Joaquim Xirau ens explicava que l’objectiu era que tothom tingués el batxillerat per crear ciutadans educats, lliures i cultes, i que, per tant, el nostre destí com a estudiants era ser professors o catedràtics d’institut. I a mi ja m’anava bé.
Sense la guerra i el que va venir després, vostè hauria estat un catedràtic d’institut? Exacte. Jo vaig fer la guerra en una companyia d’anarquistes. Durant la guerra, de la meva Facultat, molts d’ells, molt marxistes i molt nacionalistes, que s’havien passat la vida renegant de l’exèrcit, van descobrir que per al que realment servien era per ser militars! El meu amic Santiago Pey, per exemple, va resultar un militar estupend! Al cap de pont de Balaguer manava un grup d’artilleria i va tenir una actuació destacadíssima. I d’altres, pobres, que només servien per a carn de canó, o bé miraven d’escapolir-se amb un destí a la rereguarda o a les oficines. Jo vaig ser un cas estrany perquè no vaig tenir inconvenient a anar a primera línia, però de militar, ben poc. No serveixo per manar ni perquè em manin. Em deien «el turista». Ho vaig explicar en un llibre, La guerra als vint anys, en l’últim capítol, en què parlo de la retirada, de com tot l’exèrcit del centre va desaparèixer només en una nit. Una cosa de la qual els historiadors han parlat més aviat poc. La postguerra a Barcelona, per a un excombatent republicà, devia ser dura… Després de la guerra no quedava cap nucli de resistència. Tota la gent que podia liderar una resistència estava a l’exili i, a l’interior, amb viure cada dia n’hi havia prou. El país estava enfonsat en la misèria, i al món hi havia una guerra ferotge. Però als vint anys, les ganes de viure ho superen tot. En realitat va ser una època trista de supervivència. Creure que des del primer moment hi havia una oposició a Franco… Amb fer cua i poder menjar cada dia n’hi havia prou! Si en Franco hagués tingut tres dits de seny i en comptes de fer una política anticatalana hagués fet una cosa una mica més enraonada, no hau-
Miquel Siguan (Barcelona, 1918) Miquel Siguan (Barcelona, 1918) és un dels savis que té Catalunya. Un savi una mica desconegut, però amb una trajectòria vital, professional i acadèmica amplíssima i admirable. Ell somriu: «És el preu que he hagut de pagar per la meva independència», ens deixa anar, mig murri. No ho dubtem. Des del seu despatx particular, rodejat de llibres i records, aquest savi català ens confessa l’amor insubornable pel país i per la universitat, i alhora la voluntat d’observar-los i discutir-ne les tares. Siguan, passats els noranta anys, ens lega una lliçó fonamental: la de la llibertat.
«Si Franco no hagués fet una política tan anticatalana, no hauria tingut l’oposició que va tenir»
ria tingut l’oposició que va tenir. La repressió anticatalana va aconseguir que gent de dretes que havia fet la guerra amb ell, al cap d’uns quants anys, fos la primera a posar-s’hi en contra. I això els historiadors tampoc no ho han tingut gaire en compte… Va acabar la carrera i se’n va anar a Londres a estudiar… Jo estava a l’ensenyament secundari, però me’n vaig atipar i vaig decidir que volia sortir fora. Allò era força complicat en aquella època. Primer vaig anar a passar alguns estius a França, vaig anar a veure el meu amic Heribert Barrera, que estava a Montpeller. Finalment vaig acabar tenint una beca per anar a Londres de la manera més surrealista possible. Un Comitè d’Ajuda als Nens Republicans del Partit Laborista va liquidar els fons que li quedaven, i sobraven uns diners, amb què van decidir constituir dues beques perquè dos nois de Catalunya anessin a estudiar un any a Londres, i ens va tocar a l’Enric Jardí i a mi.
7
8
entrevista: miquel siguan
Siguan ha publicat molt i sobre molts temes al llarg de la seva vida. Pel que fa al seu camp d’especialització, han estat àmpliament traduïts els seus llibres El bilingüismo en la educación i L’Europa de les llengües. Vet aquí alguns exemples: Del campo al suburbio (CSIC, 1959), amb aquest llibre Siguan va guanyar el Premi Nacional de Literatura, en la categoria d’assaig. Pioner en les investigacions en una Espanya que canviava a passes de gegant durant el desenvolupisme, la distribució nul·la va condemnar aquest llibre a la desaparició. Ara ens diu que si tornés a ser jove, tornaria a fer-ne un de semblant amb la nova immigració. La guerra als vint anys (La Campana, 2002). Siguan ens narra la guerra com a turista, tal com els seus companys de batalló, anarquistes de primera hora, el van batejar. La descripció del final de la guerra és una barreja d’esperpent, tragèdia i caos que ens apropa al que realment devia ser, lluny d’èpiques i ardors guerrers. Ara se n’acaba de publicar la traducció al japonès. El projecte català (Aresta, 2009). El trajecte dels cent cinquanta anys del catalanisme narrats en primera persona per l’autor, protagonista i testimoni de molts dels esdeveniments que han conformat la nostra història. Lluny d’academicismes i elucubracions teòriques, Siguan té la virtut d’assenyalar amb el dit tot allò que grinyola.
No va haver-hi cap oposició del Govern espanyol? No ho sabien. Jo vaig demanar permís per anar a Anglaterra, i vaig haver de fer moltes cues. Tot era molt gris i miserable. Cues i més cues. La idea de creure que la policia d’aquí era com la de l’Alemanya nazi, que ho tenien tot apuntat i ho sabien tot de tothom… aquí res de res. Aquí la repressió es va fer a partir de delacions, denúncies i venjances personals. Les fitxes de la policia feien riure. Jo venia d’un país desfet i empobrit per una guerra civil i per una postguerra sota un règim dictatorial internacionalment aïllat. Quan vaig estar a Londres, l’any 1947, feia només dos anys que havia sortit d’una guerra terrible, i els rastres dels bombardeigs eren ben visibles i els aliments seguien racionats. Però a mi, Anglaterra em va sorprendre per altres raons. Jo, com molts catalans, havia après de petit i havia crescut amb la idea que París era el rovell de l’ou de la cultura i de l’art mundial. Però quan vaig posar els peus a Anglaterra, em vaig adonar que entrava en un món diferent.
Com que m’interessava la psicologia, vaig visitar l’Institut de Psicologia Aplicada i el Tavistock Institute, però finalment vaig trobar el que buscava a la London School of Economics, on la professora Raphael explicava les idees d’Elton Mayo, que a Harvard, i a partir d’uns experiments que es van fer en una fabrica de telèfons de la ITT prop de Chicago, havia desenvolupat una nova manera de plantejar la psicologia del treball, deixant de banda els tests i la psicotècnia, i centrantse en el paper del grup i les seves relacions amb l’organització, és a dir, substituint la psicotècnia per la psicologia social del treball. El nou plantejament em va semblar l’ou de Colom i m’hi vaig sentir identificat del tot. Per què va tornar, doncs? No el va seduir la idea de poder fer una carrera acadèmica i científica a l’estranger? Aviat em vaig adonar que les possibilitats de trobar alguna feina a Anglaterra eren nul· les, de manera que vaig tornar a Barcelona amb les mans al cap, ja que havia marxat renunciant a la meva plaça a l’ensenyament mitjà. Durant uns mesos em vaig dedicar a
fer traduccions i em vaig conjurar per acabar la tesi que havia començat sobre mística medieval: La psicología del amor en la mística del siglo xii. Ja tenia trenta anys! Em vaig haver d’espavilar. Vaig anar a Madrid perquè només allà es podia fer el doctorat, i perquè s’havia obert el Departament de Psicologia Experimental del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i em van dir si m’hi volia quedar. Mai va pesar el fet que vostè hagués combatut contra Franco i hagués anat a Anglaterra amb una beca d’ajut a la República? No. Qui ho portava, el doctor José Germain, havia fundat l’Institut Psicotècnic a Madrid. Germain se n’havia anat a Suïssa durant la guerra. Era de la «tercera Espanya», i en aquell departament ens van reunir gent molt diversa: en Mariano Yela, un madrileny molt castís, populatxero i republicà; José Luis Pinillos, que era basc i havia estat a la División Azul, i jo, català i combatent per la República. Però en aquell temps procuràvem no parlar gaire de política… El que sí que teníem
entrevista: miquel siguan
era la il·lusió de modernitzar, perquè estava tot tan endarrerit… Vostè introdueix a Espanya la psicologia del treball. Va costar que se’l prenguessin seriosament? Els qui estàvem allà vam ser els que vam engegar l’ensenyament de psicologia a Espanya. Però érem absolutament amateurs. El departament funcionava de set a deu del vespre i t’havies de buscar la vida. Calia espavilar-se. Mentrestant, jo em vaig casar, i a Madrid van néixer els meus fills. Vaig començar en una fàbrica a fer exàmens de selecció. Això em va permetre conèixer el fenomen de la immigració. Quan es va posar en marxa el Pla d’estabilització, Espanya va canviar com un mitjó. En aquell temps la sociologia empírica era pràcticament desconeguda, però a mi, que havia començat a col·laborar amb la Standard Electric posant en pràctica el que havia après a Londres, em va semblar que seria una bona cosa fer un estudi de camp sobre els immigrants i sobre com s’integraven a la vida en les ciutats. I així m’hi vaig llençar,
amb la sola ajuda d’una assistenta social, a descriure la vida d’un centenar de famílies emigrades d’Andalusia a Madrid. Vaig escriure Del campo al suburbio (1960), que va guanyar el Premi Nacional de Literatura, però, atès que el va imprimir el CSIC, no va arribar a les llibreres i poca gent el va llegir. Tot i així la idea era bona i si tornés a ser jove m’agradaria repetir avui l’experiència amb un centenar de famílies arribades de l’estranger i instal·lades a Catalunya. Després vaig passar a impartir cursets sobre aquestes qüestions i sobre com organitzar la direcció de personal i a escriure sobre aquests temes. I ho vaig fer uns anys en què com a resultat del ràpid desenvolupament industrial aquests temes es van posar de moda i hi havia una gran demanda. Però això es va acabar de cop quan vaig guanyar la plaça de catedràtic a la UB accedint a la universitat i volent desenvolupar la psicologia. Tot allò de fer psicologia per a empreses no era un tema que als estudiants els inspirés simpatia… Vaig veure que havia de triar un altre camp d’activitat.
I per què als estudiants no els abellia? Perquè els semblava que era posar la psi cologia al servei del capitalisme. Punt (riu). No vaig tenir cap dubte que havia de canviar. Em vaig dedicar primer a l’estudi dels orígens del llenguatge en el nen i després a tota mena de qüestions relacionades amb el llenguatge. A principi dels seixanta torna a Barcelona, organitza l’ensenyament de Psicologia i en crea la Facultat. El psicòleg ha passat de ser un professional emergent a caure en una certa banalització… Hi havia un temps en què la psicologia i la psicoanàlisi tenien molt predicament. Tot això era una cosa esotèrica, d’estar a l’última, i el que ha acabat passant és que la psicologia s’ha convertit en una professió. La gran preocupació que vaig tenir sempre és que va tenir tant d’èxit que jo deia: «Tants psicòlegs què faran?». Ens hem ficat en un camí que no porta enlloc. Cent psicòlegs a l’any Catalunya els pot absorbir, però mil…! I cada universitat vol tenir la seva titulació… en fi. Doncs mira, sí. Tots treballen. Avui anar a veure el psicòleg és la cosa més normal. Si fins i tot els tanatoris en tenen un!
9
10
entrevista: miquel siguan
«Els primers assaigs d’immersió lingüística es van fer en suburbis, amb el suport d’associacions de pares i de veïns»
Però tots estan en una franja de treball que és aquesta. Allò que vostè va iniciar amb Del campo al suburbio, de la psicologia social… No, no, això és una altra història. El que ha acabat quallant ha estat el psicòleg individual, al tanatori, a la presó… a tot arreu posem un psicòleg. Una altra cosa és l’estudi per entendre el comportament social humà. Hi ha hagut un moment per a la sociologia en aquest tema, però ara, sociòlegs importants, una escola de sociologia… de veritat que no hi és. L’afició i el creixement de la sociologia van anar de la mà del marxisme, però el marxisme la matava, la sociologia. Eren tan dogmàtics! Ho havies d’interpretar tot en termes de lluita de classes! Ara, el que ha quedat és l’afició a les enquestes, sobretot electorals, amb algunes empreses radicades a Madrid, que són serioses, però una escola important no hi és. Va haver de vèncer alguna reticència per crear una facultat de Psicologia a la UB? Quan jo vaig arribar aquí, les coses van començar a canviar ràpidament i sovint de manera surrealista. Va començar l’oposició al carrer, sobretot a la universitat. Però a part
d’això, aquells van ser els anys de la guerra del Vietnam, del moviment hippy, del Maig francès, de la Primavera de Praga, i de l’arribada de la píndola anticonceptiva, que va ser una revolució inimaginable. Ningú no va posar-hi dificultats, tothom feia el que li donava la gana. El que no hi havia eren mitjans, te’ls havies d’inventar, tot era voluntari i tirar pel dret. Però, certament, si sabies el que volies, podies aconseguir-ho, a diferència d’ara. Jo vaig fer dues coses: posar en marxa com deia la llicenciatura de Psicologia, que de no existir en poc temps es va convertir en facultat, i la segona, fer-me càrrec de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), acabat de crear, per encàrrec del rector Estapé. I al cap de poc ens va caure haver de catalanitzar tots els mestres, ja que amb l’arribada de l’autonomia, tots els professors havien de ser capaços d’impartir la matèria en català, i una gran majoria no ho eren. Vaig muntar el seminari de Sitges sobre bilingüisme i educació, que va ser germinal. Les primeres idees sobre immersió lingüística, que venien del Canadà, les vam donar allà. El sistema públic d’ensenyament no estava en condicions d’aplicar la immersió. No va ser una idea del govern Pujol. Els primers assaigs d’immersió
es van fer en suburbis, empesos i amb el suport d’associacions de pares i associacions de veïns i, en últim terme, per gent del PSUC. La gran diferència entre aquesta empenta catalanitzadora en temps de Franco i la d’abans de la guerra, és que a la d’abans la classe obrera, la CNT i la FAI i, per tant, els obrers que venien de Múrcia, eren rodonament anticatalanistes i, en canvi, durant el desenvolupisme, els immigrants que venien d’Andalusia, Comissions Obreres, el Partit Socialista —menys—, i sobretot el PSUC, van jugar la carta catalana. Així doncs, la seva tasca al capdavant de l’ICE va ser cabdal per normalitzar el català a l’ensenyament… Hi havia dues posicions dins el moviment dels mestres. La dels socialistes, que representava la Marta Mata, que preconitzaven un ensenyament separat per llengües maternes —catalana i castellana— i anar confluint progressivament, que era també el que feia l’Escola Aula d’en Pere Ribera. I l’altra era la de l’escola catalana, la del Secretariat d’Educació d’Òmnium Cultural, que sostenia que l’ensenyament havia de ser en català per a tots els nens des del començament.
entrevista: miquel siguan
La universitat actualment viu un moment ben difícil… La universitat com a institució va néixer a l’edat mitjana, a final del segle xii centrada en la teologia i la filosofia. Servia per preparar els quadres superiors de l’Església i de les administracions públiques naixents al servei dels monarques. L’invent, però, els va petar als dits perquè la filosofia va crear incrèduls… Al llarg de l’edat moderna va conèixer una llarga decadència —la il·lustració bandeja la universitat—, de la qual va sorgir al segle xix, coincidint amb la plenitud dels estats nacionals i la consolidació d’una burgesia il·lustrada, el que es coneix com a Universitat Humboldt, del nom del rector que va renovar la Universitat de Berlín. L’ingrés a la universitat es produïa després d’una llarga preparació —el batxillerat—, que oferia una base cultural molt àmplia. Era el lloc de la recerca científica per excel·lència, tant en ciències de la natura com en ciències humanes, i les dues funcions, ensenyament i docència, estaven estretament unides. La universitat actual té una base social més àmplia, i bàsicament ofereix preparacions professionals especialitzades de nivell alt i
mitjà. Es considera que l’especialització, com més aviat millor, és la clau de l’èxit. És també un lloc privilegiat de recerca, però no l’únic; sovint és una recerca estretament lligada als seus condicionaments o als seus resultats econòmics, i el que és potser la característica més important de la universitat actual: la tendència a dissociar docència i recerca. El docent és cada vegada més un tècnic en ensenyament, i l’investigador veu com una pèrdua de temps el que ha de dedicar a l’ensenyament. Aquesta deriva actual de la universitat no m’agrada gens. I a vegades penso que caldria donar-li un altre nom i reservar el d’universitat per a una universitat de la gent gran, on els assistents no estiguessin preocupats per adquirir un títol professional especialitzat, sinó que hi acudissin motivats exclusivament pel desig d’aprendre. El seu darrer llibre, El projecte català, és un recorregut pels més de cent anys de catalanisme a través de la seva vida. S’aventuraria a albirar-nos-en el futur? El que ha passat, històricament, no és casualitat. Tant Catalunya com Espanya són, ambdós, molt tossuts. Que Catalunya té una per-
sonalitat pròpia és més que evident, però també ho és que ara no és un moment propici per convertir aquestes singularitats en estats. Estem en una època de gran blocs; per tant, només podríem esdevenir un estat si la UE ens acceptés, però això, ara com ara, ho veig verd. El perill és que ens quedem fent volar coloms, ja que fa segle i mig que no fem altra cosa. Els espanyols no han estat capaços d’adonar-se que l’España una no funciona. Han estat incapaços de construir una organització política federal, els perifèrics —bascos, catalans i gallecs— no tenim prou força per aconseguir-ho, i a sobre, entre nosaltres som massa diferents. Aquest federalisme només tindria possibilitats d’èxit si s’hi afegís Andalusia, que té prou condicions per esdevenir nació, però té un problema: el seu passat és musulmà, i això costa, o senzillament és inassumible de reivindicar. Per tant, ens trobem en un moment en què el discurs català i espanyol està encallat, i només si es produeixen canvis imprevisibles hi haurà una possibilitat de canvi real. Jo, quan tenia 15 anys, no podia pensar que cinc anys després estaria combatent en una guerra civil i, en canvi, així va ser. Res és impossible.
11
12
reportatge: L’aigua, víctima del canvi climàtic
L’aigua,
víctima del canvi climàtic Text:
Bibiana Bonmatí
El cicle de l’aigua en canvi En el nou marc acceptat per la comunitat científica de l’escalfament global, l’aigua esdevindrà un dels recursos clau d’aquest canvi climàtic. El nou escenari portarà a una variació del règim de pluges, sequeres, desglaç, etc., arreu del planeta de diferent manera. Segons Javier Martín-Vide, catedràtic del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la UB, «a escala global els models prediuen que —ja que l’escalfament provocarà més evaporació— plourà més de mitjana. Però, pel contrari, en algunes zones, com ara la Mediterrània, es preveu que hi plogui menys». A banda de l’augment constant de la temperatura de l’aire i dels oceans, també s’ha observat un augment pel que fa a la fusió de la neu i del gel i un aug-
ment del nivell mitjà del mar. Consegüentment, aquests canvis han provocat i provocaran modificacions en el cicle i els sistemes hidrològics. De l’informe El cambio climático y el agua (2008) dut a terme pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), en relació amb les precipitacions, es desprèn que al segle xx van augmentar en latituds altes septentrionals mentre que s’han detectat disminucions notables en la franja 10º S - 30º N. Així mateix, s’ha observat un augment dels episodis de precipitació intensa, fins i tot en zones on la quantitat de precipitació ha disminuït. En relació amb la neu, se n’ha evidenciat la variació dels fluxos. D’una banda, en molts llocs la precipitació en forma de neu ha passat a ser en forma de pluja i, de l’altra, l’època de desgel s’ha avançat. A grans trets, doncs, el canvi de pauta del cicle hidrològic serà la tònica dominant en el
futur. De fet, el desplaçament temporal dels fenòmens ja s’ha pogut constatar mitjançant alguns bioindicadors. Per exemple, en un estudi dut a terme per l’investigador Josep Pañuelas, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, es constata que les fulles d’alguns arbres de fulla caduca resten més temps als arbres. Tanmateix, aquests canvis varien a escala local segons la zona geogràfica. Així, doncs, en termes generals, que la cota de neu augmenti progressivament no vol dir que no es puguin donar onades de fred. El 2007 Catalunya va viure un episodi de sequera que va fer replantejar tot un seguit de qüestions al voltant de l’aigua: l’abastament, la qualitat, les restriccions, etc. En aquest sentit, tot i les prediccions que s’han fet sobre el canvi climàtic en aquesta àrea, encara no hi ha dades que permetin relacionar aquests dos fets. Segons Mar-
tin-Vide es poden establir tres tipus de sequera: una de meteo rològica, que afectaria la pluja principalment; una altra d’hídrica, que es refereix als cabals dels rius i l’estat dels embassaments, i, finalment, una sequera edàfica o agrícola, que seria l’aigua existent al sòl. En el nostre territori, anualment patim una sequera estival del tipus meteorològic, i que no sempre afecta els recursos hídrics, ja que els embassaments poden haver acumulat reserves en les estacions anteriors. Aquest tipus de sequera és intrínseca al nostre clima i, per tant, els nostres ecosistemes estan preparats per adaptar-s’hi. Una de les previsions que fan els experts és que en el futur augmentaran els fenòmens hidrològics extrems amb sequeres de més llarga durada i riuades de més intensitat. En general, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en el cas de Catalunya la capacitat de servei de l’aigua es pot
«La font o el principi de totes les coses és l’aigua.» Aquesta màxima la va proposar el filòsof Tales de Milet (624 aC-548 aC) fa prop de 2.700 anys. Milet va saber entreveure en aquest element la base de la vida. L’aigua ha estat i és imprescindible per a la nostra vida, sovint és font de conflicte i, evidentment, requereix estar regulada per assegurar-ne una bona gestió. D’altra banda, al segle xx ja s’ha constatat el fenomen del canvi climàtic i les dades analitzades han confirmat un augment de la temperatura mitjana del planeta que continuarà en el futur. Aquest nou escenari repercutirà, sens dubte, en la distribució de l’aigua, ja que incideix indirectament en el seu cicle.
arribar a reduir fins a un 15 % al final d’aquest segle. Tot i aquestes previsions, fins ara no s’ha detectat una tendència significativa de disminució de la precipitació generalitzada, segons un estudi dut a terme per M. Carme Llasat, professora del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB. Aquest fet, però, no ens pot fer oblidar l’advertència que recull la Convenció de Kyoto de 1992 en relació amb el canvi climàtic sobre el fet que «on existeixi un risc o un dany greu o irreversible, la falta d’una completa seguretat científica no ha de justificar un ajornament de l’acció». Cal treballar tenint en compte la previsió d’una disminució dels recursos hídrics.
Nous models per a l’aigua Molts països, principalment els desenvolupats, ja han començat a integrar els possibles efectes del canvi climàtic en les pràcti-
© Solidaritat UB
reportatge: L’aigua, víctima del canvi climàtic
ques de gestió del recurs, per la qual cosa cal disposar d’una legislació que tingui en compte aquest fet. Segons M. Jesús Montoro, catedràtica de Dret Administratiu de la UB i directora de l’Institut de l’Aigua de la UB, «el tema del canvi climàtic no és abordable sense l’aigua»; per contra, en la nostra legislació actual del canvi climàtic no es té en compte el tema de l’aigua, ni tan sols de manera connexa. El problema del dret en el cas del canvi climàtic és que aquesta regulació es complica perquè és un fenomen global en què la repercussió del que s’està fent en un país veí recau en el país fronterer. Així doncs, la millor manera de plantejar el problema del canvi climàtic és abordar-lo des de l’àmbit internacional. Això és el que s’ha anat fent des de Kyoto (1992) fins a la darrera cimera internacional a Copenhaguen (2009), amb més èxit o menys. Fins ara, però, aquestes trobades interna-
cionals s’han centrat en la mitigació del problema treballant sobre les emissions de diòxid de carboni i en la gestió de residus, però la realitat del canvi climàtic va més enllà i requeriria un tractament més global en què l’aigua esdevingués un element clau. D’altra banda, el canvi climàtic afecta molts àmbits de la vida social i, per tant, s’aborda des de totes les especialitats del dret i, principalment, en el dret mediambiental, que inclou els residus, la protecció de la natura, etc. Tot i que qualsevol qüestió mediambiental està relacionada amb l’aigua, la regulació sobre aquest tema en moltes ocasions està d’esquena a la legislació ambiental. Ara s’està començant a tenir en compte l’aigua com un sector clau del medi ambient però, com comenta Montoro, «en l’actualitat no es troba dins el dret ambiental cap norma que digui que l’aigua disciplina la resta de sectors. Quan això hauria de ser així».
La millor manera de plantejar el problema del canvi climàtic és abordar-lo des de l’àmbit internacional
La raó que addueix és, d’una banda, que en el nostre país l’aigua és un bé escàs i, de l’altra, perquè la major imbricació amb el canvi climàtic és l’aigua. Els plans hidrològics del futur, una de les grans fonts de conflicte polític, hauran de preveure diferents sistemes que tinguin en compte l’alta variabilitat del cicle de l’aigua que, ja sigui per excés (per exemple, als països del nord d’Europa) o per defecte (a la Península), requerirà un augment de les transferències d’aigua.
13
reportatge: L’aigua, víctima del canvi climàtic
Danys als ecosistemes riberencs derivats de la protecció enfront de les crescudes del riu Elba
Sequeres als Estats Units i al sud de Canadà
El riu Huanghe va quedar sec temporalment a causa de la disminució de les precipitacions i del reg
Enfonsaments i moviments de terra a la Ciutat de Mèxic Subministrament d’aigua agrícola afectat per la prolongació de la temporada seca a Berlín
Subministrament d’aigua afectat per la disminució de les glaceres andines
Problemes de salut causats per arsènic i fluorurs en aigües subterrànies de l’Índia
Inundacions desastroses a Bangla Desh (més d’un 70 % del país inundat el 1993)
Disminució de la superfície del llac Txad
Indicador d’estrès hídric (quocient entre l’extracció i la disponibilitat d’aigua) sense
baix
mitjà
alt
Reducció del subministrament de l’aigua per erosió i sedimentació als embassaments del nord-est de Brasil
molt alt
Danys als ecosistemes aquàtics deguts a la disminució dels cabals i a la creixent salinitat de la conca del riu Murray-Darling
Exemples de vulnerabilitat actual dels recursos d’aigua dolça i de la seva gestió. Font: Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC).
l’aigua garantida. En qualsevol cas, segons planteja Montoro, «caldria un pla ambiental que collís tots els plans actuals».
Aigua al món Tot i que l’accés a l’aigua no està reconegut com a dret humà explícitament, «s’està parlant d’incloure’l com un dret uni-
versal», comenta Montoro, però s’ha de tenir en compte «que quan es creen els drets s’han de crear les eines per poder-los integrar i implementar, i això és un problema per al cas de l’aigua». Tot i així, el 2002, el Comitè de Nacions Unides de Drets Econòmics, Socials i Culturals va afirmar que l’accés a quantitats
© Marta Casellas
Recentment s’ha començat a legislar tenint en compte l’aigua. Per exemple, s’han definit les zones inundables per controlar l’urbanisme. Per als plans parcials, actualment cal que l’autoritat de l’aigua emeti un informe encara que no sigui vinculant. Tot i això, s’han arribat a edificar urbanitzacions sense
© Solidaritat UB
14
suficients per a l’ús personal i domèstic era un dret humà fonamental de totes les persones. Un dels indicadors més ha bituals sobre l’aigua és l’estrès hídric. Es considera que es pateix d’estrès hídric quan la disponibilitat d’aigua per habitant és menor a 1.700 m3 /any. Segons l’informe sobre desen-
reportatge: L’aigua, víctima del canvi climàtic
Segons l’ONU, les infraestructures de l’aigua seran una de les claus per poder afrontar una variabilitat climàtica en augment
© Marta Casellas
volupament humà publicat per Nacions Unides el 2006, l’estrès d’aigua està augmentant. Concretament, 700 milions de persones de 43 països viuen per sota del llindar d’estrès hídric. En termes generals, els països desenvolupats utilitzen aproximadament un 40 % de l’aigua per a l’agricultura, un 20 % per a l’ús domèstic i el 40 % restant per a la indústria. En el cas dels països en desenvolupament, les proporcions canvien dràsticament i es distribueixen de la manera següent: un 80 % d’ús per a l’agricultura, un 10 % per a usos domèstics i l’altre 10 % per a la indústria. L’augment de la població i el creixement industrial farà augmentar la demanda en el futur. Davant d’aquestes expectatives, els governs han
reaccionat fent augmentar l’oferta mitjançant diferents sistemes com ara el desviament dels rius a gran escala, com s’ha fet a la Xina o a l’Índia. Segons l’ONU, les infraestructures de l’aigua seran una de les claus per poder afrontar una variabilitat climàtica en augment. Tot i així, la capacitat d’emmagatzemament d’aigua varia molt d’un país a un altre. Per exemple, mentre que els Estats Units tenen una capacitat d’emmagatzemar prop de 6.000 metres cúbics per persona, a Etiòpia només s’arriba a 43 metres cúbics. Arreu del món hi ha conques hidrogràfiques que abasten fins a 19 països, com és el cas del Danubi. D’altres els comparteixen diferents països, com és el cas del riu Congo (13), el Nil (10) i el Níger (11) o l’Amazones (9). El fet de compartir aquest recurs entre diferents països pot ser sovint motiu de conflicte, però també comporta una clara necessitat de cooperació entre ells. Alguns exemples, tal com s’exposa en el llibre La qüestió de l’aigua (Fundació Solidaritat UB, 2009), són els següents. En el cas d’Àfrica, la major part de les guerres d’aquest continent s’han donat
entre països de la conca del Nil. Tot i això, des del 1992 existeix un Consell de Ministres d’Afers de l’Aigua per treballar cooperativament en la conca. A Àsia, la conca del riu Mekong afecta una superfície de prop de 800.000 km2 de sis països que, al llarg de la història, han estat enfrontats en moltes ocasions. Per exemple, en la II Guerra Mundial, Tailàndia estava del bàndol del Japó, i Laos, Vietnam i Cambotja en el contrari. Tot i així, la cooperació en la gestió de la conca s’ha mantingut i en l’actualitat existeix la Comissió del Riu Mekong, que treballa per al desenvolupament sostenible de les regions. Els experts de l’IPCC, a banda de fer un diagnòstic de les evidències actuals del canvi de clima, treballen amb diferents escenaris de futur per intentar preveure quina és la tendència del canvi i proposen mesures d’adaptació a aquests canvis. El canvi climàtic és en qualsevol cas una realitat que ara per ara no es pot aturar, encara que sí mitigar, i, per tant, cal adaptars’hi principalment tenint en compte aquest fenomen en la gestió dels recursos hídrics.
Institut de l’Aigua de la UB L’Institut de l’Aigua de la UB és una estructura transversal de l’organització de la recerca en temes relacionats amb l’aigua, la gestió, els usos i la qualitat d’aquest bé comú. Es va crear l’any 2003 i el formen més de 130 investigadors integrats en diferents grups de recerca de nou facultats de la UB: Dret, Química, Geografia i Història, Biologia, Geologia, Farmàcia, Física i Economia i Empresa, i té com a objectius principals promoure la recerca interdisciplinària, facilitar la transferència de coneixement i potenciar la col·laboració entre la Universitat i les empreses en activitats de recerca, desen volupament i innovació tecnològica (R+D+i). Els projectes de recerca interdisciplinaris que es duran a terme des de l’Institut els propers dos anys són la gestió d’aigües superficials, l’aprofitament de recursos hídrics no convencionals i la modelització de sistemes aqüífers. Amb la finalitat de difondre entre la societat i les administracions els resultats de la recerca, l’Institut de l’Aigua organitza simposis anuals, cursos d’especialització i actualització professional, jornades científiques i imparteix el màster oficial d’Aigua. Anàlisi Interdisciplinària i Gestió Sostenible.
15
16
reportatge: Ja sóc prou gran!
Ja sóc prou gran... El concepte de maduresa planteja tot de qüestions complexes en diversos àmbits
Text:
Núria Quintana Patrícia Lainz Jordi Homs Rosa Martínez Fotos:
Marta Casellas
Una noia de quinze anys pot haver d’afrontar una decisió tan important com ara tirar endavant un embaràs i ser mare en una edat en què probablement encara rep la «paga» mensual dels pares per sortir amb els amics. Aquesta jove, que no pot treballar ni anar a votar, en canvi, sí que pot casar-se si ho desitja amb el pare de la criatura o fins i tot fer testament a favor del seu futur fill, que encara no ha nascut. Actualment, l’adolescència és una edat plena de paradoxes com aquestes, durant la qual «s’observa fàcilment com els diferents processos de maduració cristal·litzen», segons el ca tedràtic de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de
la UB Antonio Andrés Pueyo. Ara bé, la maduresa no és una qüestió únicament relacionada amb la franja d’edat: el grup social i la família en què es viu, i també les característiques de cada persona, són factors per arribar més tard o més d’hora al que anomenem maduresa. Es tracta d’un tema complex que ineludiblement tots hem d’afrontar en algun moment com a individus i com a societat que es responsabilitza dels seus membres més joves. Ni tan sols es pot parlar d’un únic concepte de maduresa. En psicologia, Antonio Andrés Pueyo n’esmenta tres tipus. La intel·lectual o cognitiva arriba «d’hora, als 14 o 15 anys» i fa
referència a la manera de pensar i d’analitzar els problemes. Després vindria l’emocional, que és més lenta i «té a veure amb estats com ara el descontrol o l’equilibri emocional». Finalment, hi hauria la maduresa relacionada amb els valors, les creences, les motivacions. Aquest tipus de maduresa, que s’anomena psicosocial, pot trigar a assolir-se fins quatre o cinc anys més tard que la maduresa intel·lectual. Un exemple d’aquest desfasament entre els diferents tipus de maduresa serien els embarassos en adolescents que tenen, i comprenen, tota la informació necessària però que «es deixen portar» a l’hora de tenir relacions sexuals.
reportatge: Ja sóc prou gran!
Fa molts anys que s’utiliza el concepte d’edat mental
En tot cas, sembla difícil establir la maduresa únicament segons l’edat. «Un psicòleg té com a referència l’edat cronològica, però fa molts anys que s’utilitza el concepte d’edat mental, que és una mena de valoració de com s’assembla una persona determinada al seu grup de referència per edat». És a dir, si un nen de nou anys soluciona un problema que en promig resolen nens de dotze diem que té una edat mental de dotze, i a la inversa. Antonio Andrés Pueyo explica com «des de l’àmbit mèdic, educatiu o jurídic es fan preguntes que no es poden contestar amb una norma precisa per a tothom. Una persona de setze anys pot
prendre determinades decisions sense els pares? La resposta és que depèn de qui». En la maduresa hi intervenen múltiples factors, com ara el sexe (la dona és molt més precoç pel que fa a la maduresa, sobretot la psicoso cial) o les experiències que viu cada persona. Aquesta relació equívoca entre maduresa psicològica i edat es trasllada a l’àmbit jurídic a l’hora de legislar a partir de quin moment les persones po den emprendre determinades actuacions. «Hi ha molta confusió», afirma el professor de Dret Civil de la UB Carlos Villagrasa. Aquest jurista explica que hi ha tres edats clau a l’hora d’establir la maduresa segons la legislació. Primer serien els 14 anys, en què, per exemple, es pot contraure matrimoni amb dispensa judicial encara que s’hi oposin els pares; es pot atorgar testament davant notari, o bé, segons el principi d’audiència, el menor pot opinar davant un tribunal sobre els temes que l’afectin (mentre que en edats anteriors es tracta d’una qüestió facultativa que decideix el jutge). L’altra edat clau serien els 16 anys. És l’anomenada edat laboral (en què ja es pot treballar) i també és, per exemple, l’edat en què un jove pot emancipar-se, i l’edat a partir de la qual una jove pot decidir per
Claudi Esteva-Fabregat, catedràtic emèrit del Departament d’Antropologia Cultural de la UB:
«El criteri de maduresa és relatiu a les expectatives i als valors que cultiva cada cultura en els seus individus» Què vol dir ser madur? El concepte de maduresa és una manera històrica de percebre persones, habitualment definides per trets de caràcter generalitzats en termes d’edat, de capacitat de judici i de formes de comportament moral. Totes les cultures reconeixen el fet de l’edat física dels individus, i acostumen a establir-la com a factor de classificació, funcional en termes d’activitat econòmica i continguts de rol i estatus. La idea de persona madura té continguts diversos, però n’hi ha un de fonamental, el de la catàlisi, que resulta de la combinació del bon judici amb aquella forma física que, arribada a la consciència de la superioritat del coneixement sobre l’im-
puls de la fortalesa muscular, estableix la prioritat del pensament moral sobre la del pensament pràctic. D’altra banda, la idea de maduresa se’ns presenta com un procés que sol tenir origen en la socialització i l’educació dels individus, en especial, quan advertim que en la nostra cultura comencen a oferir-nos solidesa de judici a partir dels 40 anys. Altrament, el concepte de maduresa és també un fet biològic, que resulta de l’entrada individual a una edat en què el procés biogràfic de cada persona normal es considera específic d’un canvi, sovint subtil, que roman re gistrat per les persones que ens envolten o comenten respecte de la nostra presen tació corporal i de la mena continua a la pàgina 18
17
18
reportatge: Ja sóc prou gran!
Anatomia i maduresa: el cos ens delata Podem conèixer l’edat d’un individu a través dels ossos? Tenim més de 200 ossos al cos. El teixit ossi, com la resta de teixits biològics, està en procés de creixement i d’evolució constant, des de l’etapa intrauterina fins a l’edat adulta. La major part dels ossos es formen a partir de suports cartilaginosos, i en aquest procés de maduració participen factors genètics, hormonals, nutricionals, ambientals, socials i, fins i tot, culturals i antropològics. «El cos humà és una realitat altament complexa. L’os, a més, és una estructura viva, canviant, no estable, i cal situar-la en un context cronobiològic», comenta el professor Celestino Barastegui del Departament de Patologia i
ve de la pàgina 17
d’intel·ligència que se’ns estigui reconeixent. Parlem de maduresa segons com cada cultura estableix els ritmes de realització social que corresponen a cada individu en el si de la seva comunitat. Per això, el criteri de maduresa és relatiu a les expectatives i als valors que cultiva cada cultura en els seus individus. Parlem, doncs, d’un sentit de maduresa específic de cada cultura, i malgrat que hi ha determinades coincidències en el tractament del concepte a Occident, sembla evident que no es pot generalitzar, sobretot si partim del supòsit que tot el món històric i actual, o visible, no és occidental pel que fa a tradicions i cultura. Quins són els ritus de pas per accedir-hi? Hi ha una diferència per gènere? En el si de les societats humanes és freqüent que hi hagi acompa-
Terapèutica. «La correlació de dades és la base per poder establir indicadors osteològics de l’edat, i sempre cal tenir una visió de conjunt de tot el cos, basantnos en dades objectivables», apunta. Tot es fonamenta en una comparació contínua, en una cor relació amb patrons estandarditzats que cal actualitzar amb el temps. Vesali, el famós anatomista del segle xvi, va superar les teories de Galè obrint una nova visió sobre el cos humà i establint les bases de l’anatomia moderna. Amb el progrés de la tècnica, avui és possible veure l’interior del cos. Tècniques cada cop més eficients (raigs X, ecografia, ressonància magnètica, tomografia computeritzada, etc.) han permès saltar el gran Rubicó
dels estudis anatòmics. Aquest progrés tecnològic no es tradueix només en coneixements anatòmics, sinó en avenços curatius, preventius, predictius, pal·liatius i regeneratius. «Podem fer una cronologia del creixement de l’os, com si el cos humà fos un mapa que expressa una disposició que no és la purament anatòmica: això es correspon amb la mimètica, és a dir, amb l’empremta dels hàbits i les actituds en la conformació del cos que creen una nova disposició ergonòmica». En el cas del desenvolupament humà, en l’etapa prenatal hi ha dues fases ben estudiades: l’embrionària i la fetal. Un protocol estandarditzat, conegut com els estadis de Streeter, ajuda a caracteritzar morfo-
lògicament els embrions i els fetus i a avaluar-ne el grau correcte de desenvolupament. En el cas dels nadons, el grau de soldadura de les fontanel·les —unes sutures cranials— és també un indicador de desenvolupament morfològic. Amb el creixement, la mida de l’esquelet i la densitat mineral òssia varien, i el patró difereix segons el sexe, els grups socials i culturals, etc. L’edat exacta en què s’arriba al pic de l’edat òssia varia segons aquest factor. Tot i això, l’ava luació de l’edat pot fer-se amb relació al desenvolupament dels ossos de l’esquelet, sobretot dels ossos llargs, valorant en quin punt s’ha aturat el creixement. Un os molt apte és el fèmur, tradi cionalment un bon indicador de
nyaments de formes rituals relacionades amb la idea de maduresa. Les noies, quan arriben a tenir l’experiència de la primera menstruació, són ja proclius a poder tenir fills. En aquest grup, molt sovint s’observen actituds relacionades amb idees de precocitat sexual i projeccions d’independència personal derivades de l’associació que fan de la maduresa i la maternitat. Aquesta vinculació ritual de l’edat amb la idea de maduresa fa esment a situacions internes dintre dels grups d’edat, que resulta de con siderar que la maduresa és inherent als ritus de pas. Els ritus de pas poden ser molt subtils, en especial quan l’administració es converteix en una decisió personal, que fàcilment pot convertirse en un ritus de presentació pública de la imatge que modifica la percepció que s’ha fet d’un individu. No cal dir que els pobles que viuen pràcticament en estat d’identificació i de dependència
dels recursos de la naturalesa acostumen a produir ritus socialment molt convinguts. Alguns estan relacionats amb la vida econòmica, com ara el tractament ritual de la cacera i la identificació d’aquesta amb animals especials. Així, per exemple, els indis de les praderes d’Amèrica del Nord tenien rituals associats a l’entrada dels joves en els grups guerrers. Eren rituals summament agressius, com ara autoagressions al cos, proves d’estoïcisme i dejuni o abstenció total de sexualitat. Observem la tendència a reduir la immobilitat dels ritus quan la mobilitat tecnològica introdueix igualtats socials entre gèneres. Si els ritus són una funció de la cultura, els canvis que es produeixen també afecten tot el ritual social. Per aquesta raó, no és fàcil definir els efectes immediats dels canvis socials quan la cultura es modifica en les rutines i els costums dels individus. Si més no, és també
evident que es donen circumstàncies de canvi en la socialització de les ideologies, i si la maduresa és qüestió física, és també qüestió cultural. Com es transmeten els valors tradicionalment associats a la maduresa en altres cultures? Les poblacions que identifiquem dins el procés social de les cultures que reconeixem dintre l’economia de subsistència són també les més estables quan parlem de maduresa culturalment pensada. Són també les més rígides pel que fa a la period ificació de l’estatus i, dintre d’aquest, la identificació de l’individu d’acord amb els canvis físics que s’estiguin produint en el seu organisme. Habitualment, cada canvi d’estat físic és equivalent a una ritualització socialitzada. En els pobles primitius quan els infants comencen a esdevenir adolescents, una part important dels comportaments adults ja s’ha
reportatge: Ja sóc prou gran!
l’edat òssia. L’estudi del grau d’ossificació dels ossos de la mà també revela l’estadi de madu ració esquelètica. «Com més estructures té un element, més elevat és el grau de sofisticació, i més ens ajuda com a indicador», apunta Barastegui. El mètode de Greulich-Pyle, basat en plaques radiogràfiques, estudia la maduració òssia de la mà esquerra i el canell (radiografia carpal), i permet correlacionar cada individu amb la referència estàndard del mateix sexe i l’edat cronològica més pròxims. Altres indicadors també són útils per valorar la correlació entre l’edat cronològica i l’òssia: espatlles, colze, maluc, genoll, peu i vèrtebres cervicals ajuden els científics a valorar el grau de maduració esquelètica.
observat. Segons això, cada fase de la socialització inclou aspectes de les fases se güents, especialment en els valors que es transmeten als grups infantils, de manera que una part de la socialització també es relaciona amb la dels adults que han establert una certa convivència mútua. Els aprenentatges poden ser complexos si pensem que un home dedicat a la cacera d’un animal gran necessita la cooperació d’altres individus. La maduresa en aquest sentit pot ser reconeguda a l’individu que s’ocupa de la cacera, que n’és un professional de prestigi i que, sent-ho, rep el suport dels companys de grup que el reconeixen com a bon guerrer, consagrat en l’èxit del joc que el vincula amb la màgia dels recursos i amb el coneixement que el fa privilegiat tant pel que fa a fama social i com a la idea que és un bon preveïdor social.
ella mateixa avortar si es troba en els supòsits que estableix la llei. Finalment, hi hauria els 18 anys, l’edat emblemàtica de la majoria d’edat, que suposa la plena ca pacitat d’obrar de la persona. És l’edat en què s’adquireixen drets com ara anar a votar, però en què també es té plena responsabilitat penal si es comet un delicte. A més d’aquestes tres edats de referència, hi ha altres disposicions de caràcter més puntual, com ara la que estableix que per adoptar cal tenir 25 anys, o la curiositat que es pot heretar sempre que hagi estat concebut l’embrió (l’herència l’accepten i la gestionarien els progenitors si la persona arriba a néixer). Villagrasa explica, així ma teix, com la legislació espanyola que afecta els menors va tenir un punt d’inflexió amb la Constitució de 1978. «Abans, l’interès familiar prevalia per damunt de l’individual», afirma. La Llei de protecció jurídica del menor diu que «l’ordenament jurídic va reflectint progressivament una
concepció de les persones menors d’edat com a subjectes actius, participatius i creatius…» i que «el coneixement científic actual ens permet concloure que no hi ha una diferència taxativa entre les necessitats de protecció i les necessitats rela cionades amb l’autonomia del subjecte, sinó que la millor ma nera de garantir socialment i jurídicament protecció a la infància és promoure’n l’autonomia com a subjectes». Villagrasa assenyala que el principi de l’interès superior del menor que regeix la legislació pot caure alguna vegada en la trampa del paternalisme. Aquest investi gador, que ha participat en el comitè d’experts que ha preparat les bases per al projecte de llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència, afegeix que és molt important fomentar la participació dels menors en la societat. En tot cas, sembla que les reflexions sobre quan una persona és o no madura continuaran sent un
Vivim en una societat en què arribar a la maduresa és un camí cada cop més llarg
tema d’actualitat, ja que vivim en una societat en què arribar a la maduresa és un camí cada cop més llarg. A parer d’Andrés Pueyo, «ara tenim una socialització amb una incorporació social que s’allarga molt en el temps, cosa que provoca una mena de situació paradoxal perquè psi cològicament molts nois i noies adolescents podrien funcionar com a adults però el rol que els destina la societat no és el d’adult complet».
19
20
notícies
El Barcelona Knowledge Campus, millor campus d’excel·lència internacional El projecte Barcelona Knowledge Campus (BKC), presentat per la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha rebut el reconeixement com a millor campus d’excel·lència internacional amb una dotació pressupostària de 21 milions d’euros, per una comissió internacional liderada pel Ministeri d’Educació. BKC serà un motor impulsor de l’activitat científica, social i empresarial de l’entorn territorial de Barcelona, des de la perspectiva de la multiplicació de les capacitats de les dues institucions. La vocació internacional de les dues universitats i la premissa de propiciar un canvi en el model econòmic que transformi l’entorn són els fonaments de la proposta. L’agregació de les dues universitats catalanes, complementàries en alguns casos i líders separadament en àmbits específics de formació, recerca i transferència del coneixement, ha estat fonamental per considerar que el BKC ha de ser campus d’excel·lència internacional. El rector de la UB, Dídac Ramírez, s’ha felicitat i ha manifestat que «se sentia molt orgullós per haver aconseguit situar la UB i la UPC al capdavant de les universitats espanyoles». En aquest sentit, ha manifestat que «amb el BKC es demostra que el tot és més que la suma de les parts. El nostre projecte és i se-
rà 1 + 1 = 3. Som dues universitats i un projecte d’excel·lència». Per la seva banda, el rector de la UPC, Antoni Giró, ha assegurat que «aquest reconeixement a l’excel·lència és el resultat lògic del treball que ambdues universitats han desenvolupat gràcies a l’esforç de moltes persones que, amb recursos limitats, duen a terme la seva feina segurs que la universitat és motor del progrés social i del benestar social, cultural i econòmic del país». El rector Giró també ha afegit que aquest reconeixement ha de permetre consolidar el BKC com un pol d’atracció de talent a escala internacional. L’entorn del BKC és un espai universitari en què se sumaran les capacitats de dos dels pols de coneixement més actius i potents del sud d’Europa. En total, 227 hectàrees amb una superfície construïda de mig milió de metres quadrats, en què s’ubiquen 16 centres docents, 90 departaments i 15 biblioteques que constitueixen una xarxa de coneixement en expansió. Més de 42.000 estudiants transiten cada dia en l’entorn del campus per cursar les 53 titulacions de grau que s’ofereixen i unes 6.700 persones hi duen a terme estudis de postgrau i doctorat. En la formació d’aquesta comunitat intervenen 3.700 membres del personal docent i investigador i aproximadament 2.250 membres del personal
d’administració i serveis que donen suport a la gestió. Les dues universitats, emprenedores, creadores de coneixement, de patents, d’innovació, creatives, transferidores de tecnologia, ja estan desenvolupant un paper clau com a agents transmissors dels resultats a les empreses i, en general, a la societat. La suma de les capacitats de la UB i la UPC en aquest àmbit és el fruit de l’activitat de 314 grups de recerca, de 6.800 investigadors, de 23 centres científics i tecnològics i de 47 empreses derivades. La presència del Parc Científic de Barcelona, adscrit a la UB, i del Parc d’Investigació i Innovació de la UPC, situa en aquest entorn el focus d’investigadors d’arreu el món. La fortalesa del BKC és, segons el rector de la UB, Dídac Ramírez, «la capacitat d’integració de dues universitats, la complementarietat i la qualitat que tenim totes dues. Amb el BKC ens convertim en el campus més important del sud d’Europa, on l’estudiant continua sent la prioritat de la nostra política universitària». Per la seva banda, el rector de la UPC, Antoni Giró, ha destacat en aquest àmbit que «l’activitat de la UB i la UPC en el marc del BKC representa el 25,7 % del PIB en R+D+i de Catalunya». Cada any, el campus intercanvia un miler d’estudiants
amb altres universitats de prestigi internacional dels cinc continents que, al seu torn, envien aproximadament un altre miler d’estudiants a completar la formació acadèmica. El campus, com a punt de referència del sud d’Europa, es veu potenciat tant pel fet de disposar de nou màsters integrats al programa Erasmus Mundus —creat per la Unió Europea per atreure estudiants molt qualificats a altres països perquè cursin programes formatius organitzats conjuntament per universitats del continent—, com pel fet d’impartir una vintena de titulacions íntegrament en llengua anglesa. El BKC és un campus urbà, que s’integra a la ciutat per esdevenir un model de com la universitat pot contribuir a transformarla. Des d’aquesta perspectiva, la UB i la UPC han generat el model a partir del Portal del Coneixement, un projecte de totes dues universitats que s’orienta a incrementar l’eficiència de compartir un espai urbà comú. La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona —a través de diversos programes de dinamització de la relació entre la universitat i l’empresa— i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que disposa de vuit centres a la zona del BKC, són les institucions agregades a aquest projecte.
El BKC serà un motor impulsor de l’activitat científica, social i empresarial de l’entorn territorial de Barcelona
notícies
La UB es manté en els esglaons superiors dels rànquings internacionals La UB manté la seva posició entre les 200 millors universitats del món segons l’Academic Ranking of World Universities 2009 (ARWU 2009) que publiquen el Centre for World-Class Universities i l’Institute of Higher Education de la Universitat Jiao Tong de Xangai (Xina) i el rànquing de les 200 millors universitats del món que edita la re vista especialitzada The Times Higher Education Supplement. Així mateix, és la primera universitat de tot l’Estat en el rànquing d’institucions elaborat pel Grup de Recerca SCImago (SRG), i segons el CHE-ExcellenceRanking 2009, que edita el Centre for Higher Education Development (CHE) amb seu a Alemanya, la UB apareix en el grup d’excel·lència en economia, matemàtiques, física i psicologia dels millors centres universitaris europeus. Concretament la nova edició del rànquing ARWU 2009 revisa la producció científica i acadèmica de més de 1.000 universitats —en l’edició anterior abastava 2.000 centres—, i publica, via web, els resultats dels millors 500 centres universitaris de tot el món, d’acord amb indicadors bibliomètrics sobre l’activitat acadèmica i de recerca. Com en l’edició anterior el rànquing mundial el lideren les universitats de Harvard, Stanford i Califòrnia-Berkeley (Estats Units) i la de Cambridge (Regne Unit), que torna a ser la universitat europea millor valorada, mentre que la UB és l’única universitat de tot l’Estat que apareix entre les 80 millors uni-
versitats europees. En aquest mateix rànquing, la UB també destaca entre les 100 millors universitats del món en els àmbits de coneixement de medicina clínica, farmàcia i química. Pel que fa al rànquing del The Times Higher Education Supplement, la UB torna a escalar posicions i se situa en la 171a, amb la qual cosa millora els resultats del 2008, en què ocupava el lloc 186è. Aquest estudi, que arriba a la sisena edició, té en compte variables de caràcter acadèmic, docent i de recerca, com ara el nombre d’estudiants i de professorat estranger, les citacions en publicacions científiques, la ràtio d’estudiants per classe i facultat, la valoració subjectiva ( peer review) feta per professors universitaris de tot el món, enquestats per The Times Higher Supplement, i també l’opinió dels ocupadors, tant dels que treballen a escala internacional com dels que tenen una forta implantació als mercats locals. També, és la primera universitat de tot l’Estat en el rànquing d’institucions elaborat pel Grup de Recerca SCImago (SRG), que analitza el rendiment investigador de més de 2.000 institucions dedicades a la recerca i amb més producció científica arreu del món. A escala internacional, la institució líder en l’informe mundial 2009 és el Centre Nacional d’Investigacions Científiques amb seu a França (CNRS). En aquest rànquing apareixen un total de 123 institucions espanyoles, encapçalades pel Consell Superior d’Investiga-
cions Científiques (CSIC), en 8è lloc en el rànquing, seguit de la Universitat de Barcelona (123è). Així mateix, la UB també destaca en el grup d’excel·lència en economia, matemàtiques, física i psicologia dels millors centres universitaris europeus segons l’informe Identifying the Best: The CHE ExcellenceRanking for Natural Sciences, Economics, Political Science and Psychology in Europe que elabora el Centre for Higher Education Development. Aquest informe fomenta les reformes del sistema universitari i té com a objectiu facilitar la comparació en diversos camps del coneixement dels millors centres
universitaris i de recerca a tot Europa. D’altra banda, quant a l’àmbit de l’economia, la UB forma part del grup d’excel·lència de centres universitaris europeus i destaca en indicadors sobre citacions i mobilitat estudiantil. En matemàtiques, els indicadors de la UB que la situen en el grup d’excel·lència són els de publicacions, citacions i documents més citats. En el grup d’excel·lència de física, la UB sobresurt en els indicadors de publicacions, citacions i beques Marie Curie. En psicologia, han estat decisius els resultats de la UB en publica cions, mobilitat estudiantil i els màsters Erasmus Mundus.
Els hospitals universitaris de la UB El rànquing dels grans hospitals en el Programa Hospitals TOP 20 del 2009 està liderat pels hospitals universitaris de la UB. L’Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu - Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Universitari de Bellvitge, adscrits a la UB, encapçalen aquest rànquing que identifica els centres sanitaris de tot l’Estat amb millors resultats mitjançant un conjunt d’indicadors de qualitat. Aquest programa, que promou l’excel·lència clínica dels hospitals, és una iniciativa que l’empresa Iasist impulsa des de fa deu anys. Pel que fa a les especialitats, l’Hospital Clínic de Barcelona és un dels centres destacats en les àrees de cirurgia digestiva, traumatologia i ortopèdia. L’Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu - Hospital Clínic de Barcelona destaca, al seu torn, en l’àrea de la dona, en què també ocupa una posició preeminent l’Hospital de Sant Boi, centre on s’imparteix docència clínica de diverses assignatures de la UB. A l’informe, els hospitals universitaris de la UB s’han avaluat dins un conjunt de 155 centres, dels quals 126 (81 %) són centres del Sistema Nacional de Salut (SNS) i 29 (19 %) es dediquen majoritàriament a tractar pacients vinculats a la sanitat privada. Els hospitals de l’SNS que participen en l’estudi constitueixen el 48,5 % del total de centres de l’SNS comptabilitzats el 2008.
21
22
notícies
Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera En el marc de la V edició dels Premis del Consell Social de la Universitat de Barcelona, presidida pel rector de la UB Dídac Ramírez i la presidenta de la Comissió Nacional d’Energia M. Teresa Costa, es van lliurar el passat mes de desembre els guardons José Maria Blecua, al millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit d’humanitats i ciències socials, i Ramon Margalef, al millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut. En el mateix acte es va dur a terme la II edició dels Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera amb el lliurament dels reconeixements Antoni Caparrós, al millor projecte de transferència de coneixements i tecnologia, i Senén Vilaró, a la millor empresa innovadora. En aquesta ocasió el Premi José María Blecua ha recaigut en l’investigador postdoctoral del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona Javier García Iñañez per l’estudi arqueomètric de ceràmiques medievals i modernes de la pe
nínsula Ibèrica, les Illes Canàries i de les antigues colònies espanyoles a Amèrica. Per a Iñañez la combinació multidisciplinària de l’arqueologia, de la història i de les tècniques analítiques permet l’estudi aprofundit dels processos i les vies comercials de l’època colonial entre la península Ibèrica i Amèrica. D’altra banda, el guanyador del Premi Ramon Margalef, Xavier Moya Raposo, doctor en Física per la Universitat de Barcelona, considera, pel que fa a l’eix central de la seva recerca, que la refrigeració és un dels pilars de la nostra societat. Així, sense refrigeradors no podríem gaudir d’aliments frescos diàriament, i sense aire condicionat no podríem controlar la temperatura de la llar i del lloc de treball. Tanmateix, les tecnologies de refrigeració actuals basades en la compressió de gasos utilitzen gasos nocius per a la capa d’ozó i gasos d’efecte hivernacle, i per aquest motiu cal trobar noves tecnologies que permetin substituir-ne les actuals. Una possibilitat, segons Moya, seria emprar materials magnètics i l’efecte magnetocalòric que pre-
senten (escalfament o refredament d’un material magnètic a causa de l’aplicació d’un camp magnètic) per dissenyar neveres respectuoses amb el medi ambient. En aquest sentit, la recerca que Xavier Moya va dur a terme a la Universitat de Barcelona es va centrar en l’estudi de nous materials magnetocalòrics i va conduir al descobriment d’un nou conjunt d’aliatges me tàl·lics amb propietats molt adequades per a refrigeració magnètica, i a un coneixement més aprofundit dels mecanismes físics responsables de l’efecte magnetocalòric. Altrament, el projecte de transferència que ha dut a terme la professora agregada de la Facultat de Física de la UB, Ana
Inés Fernández, adscrita al Grup de Recerca DIOPMA, en col· laboració amb l’empresa Magnesitas Navarras SL, en què ha utilitzat l’òxid de magnesi de baix contingut per a tecnologia mediambiental i de materials, és el projecte que des de la Fundació Bosch i Gimpera i el Consell Social de la UB s’ha volgut premiar amb els 5.000 euros del Premi Antoni Caparrós. La qualitat de la transferència l’avalen tant les patents i els articles que se n’han derivat com el fet que aquesta transferència de tecnologia hagi contribuït al fet que l’empresa obri noves línies de comercialització de productes i dugui a terme estratègies de diversificació de producte. «Gràcies a la col·laboració amb la
Presa de possessió dels nous càrrecs de l’equip de govern La sala de juntes de la Universitat de Barcelona ha estat el testimoni de la presa de possessió de Carles Carreras Verdaguer com a vicerector de Relacions Internacionals i nou adjunt al
rector; M. Teresa Anguera Argilaga com a vicerectora de Política Docent i Científica amb competències que unifiquen una concepció global dels ensenyaments que s’imparteixen a
la Universitat de Barcelona; Gonzalo Bernardos Domínguez com a vicerector d’Economia; Manel Viladevall Solé com a nou vicerector de Professorat, i Josep A. Plana Castellví com a comissionat per al Grup UB, Fundacions i TIC amb més representativitat quant al seguiment i al foment de sinergies entre les entitats del Grup UB. Amb aquests nomenaments es tanca l’etapa de reestructuració de l’equip de govern oberta ar-
ran de la renúncia presentada per quatre vicerectors la darrera setmana del 2009. El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, assegura, que «d’aquesta manera es garanteix l’acció de govern i el seguiment del programa electoral i del Pla director de l’equip rectoral, amb una distribució de competències que aprofita més les qualitats i capacitats de l’equip i que, a més, representa un guany de cohesió interna i fermesa».
notícies
Universitat hem obert noves línies de comercialització de productes i hem dut a terme es tratègies de diversificació de producte», comenta Jesús Hernández responsable d’R+D+i de l’empresa esmentada.
Biocontrol Techno logies, SL, millor empresa innovadora Així mateix, la millor empresa innovadora del 2009 ha estat Biocontrol Technologies, SL, premiada amb els 10.000 euros del Premi Senén Vilaró. Des del jurat s’ha distingit el model de creació d’aquesta empresa basada en tecnologia UB, assessorada des de l’inici per la Fundació Bosch i Gimpera i ubicada a la Bioincubadora PCB-Santander. Alhora s’ha valorat també l’oportunitat de mercat que presenten els productes de Biocontrol Technologies. Les activitats de Biocontrol Technologies, SL, empresa derivada participada per la UB, són aïllar, seleccionar, desenvolupar, registrar, produir i comercialitzar microorganismes que actuen com a agents de control biològic (biofungicides) en el control de les malalties dels cultius. Aquesta alternativa és molt més respectuosa amb el medi ambient que l’aplicació de productes químics i, alhora, compleix la nova legislació europea, que ha prohibit i retirat del mercat més de 300 fungicides atesa la seva toxicitat en la mi croflora del sòl, la contaminació d’aqüífers, l’efecte destructiu sobre la capa d’ozó o la toxicitat que representen per a la salut humana. Aquesta jove empresa dóna feina a cinc persones. Els objectius dels Premis són, en definitiva, impulsar el retorn a la societat dels coneixements adquirits al llarg dels estudis i la recerca; valorar la importància dels projectes de transferència de tecnologia, coneixement i innovació; potenciar la creació d’empreses innovadores basades en el coneixement; reconèixer la capacitat innovadora generada, i fomentar la cultura emprenedora en l’àmbit universitari.
Vanessa Soto, guanyadora del XIII Premi del Claustre de Doctors Vanessa Soto Cerrato ha guanyat el XIII Premi Claustre de Doctors de la UB amb la tesi doctoral Caracterización del efecto anticanceroso e identificación de dianas moleculares de principios activos procedentes de Serratia marcescens, dirigida per Ricardo Pérez, del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la Facultat de Medicina. El jurat del Claustre de Doctors ha decidit, així mateix, atorgar dos accèssits: l’un a Javier Pamparacuatro Martín per la tesi La teoría del lenguaje en Portroyal, que ha dirigit Salvi Turró del Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura, i l’altre, a Pau Figueras Barnera per la tesi Aspectes clàssics i quàntics de forats negres en diverses dimensions, dirigida per Roberto Emparan, del Departament de Física Fonamental de la Facultat de Física. Així mateix, han estat finalistes Ruth Serra Moreno amb la tesi Estudio de la lisoge-
nia doble de fagos-Stx, dirigida per Joan Jofre i Maite Muniesa del Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia, i Daniel James Marcelino amb la tesi Interacciones entre receptores de membrana del sistema nervioso central, dirigida per Rafael Franco i Enric Canela del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia. Podien optar al premi els autors de tesis doctorals llegides i defensades públicament des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de 2007 a la UB i que haguessin obtingut la màxima qualificació al tribunal. Vanessa Soto actualment treballa a l’àrea d’R+D de Ferrer Internacional, on dóna suport científic per al desenvolupament de futurs fàrmacs de diferents àrees terapèutiques. En la tesi, ha fet actuar sobre cèl·lules canceroses dues molècules anomenades serratamolide i prodigiosina, que s’obtenen d’un bacteri que es pot trobar en aliments rics en midó, anomenat
Serratia marcescens. En els experiments s’ha observat una disminució de la viabilitat de les cèl·lules canceroses que, com explica l’autora, «està causada per una parada de la proliferació o per la inducció de la seva mort. Aquest efecte anticancerós s’ha observat sobre tots els tipus de cèl·lules canceroses avaluades». En relació amb la utilització, tot i que les dues molècules descrites han demostrat tenir activitat anticancerosa i una eficàcia in vitro similar a la de molts quimioterapèutics que s’utilitzen a la pràctica clínica habitual, «això no és suficient per a l’ús en el tractament del càncer. L’estratègia a seguir és fer compostos derivats d’aquests, que tinguin major especificitat per a les cèl·lules canceroses i molt poca toxicitat per a les normals, minimitzant així els efectes secundaris de la medicació. De fet, ja es treballa en aquesta línia i hi ha alguns derivats de prodigiosina en assajos clínics», afirma Soto.
Pressupost de prop de 380 milions d’euros per al 2010 El Consell de Govern ha aprovat el pressupost de l’any 2010 per a la Universitat de Barcelona. En el mateix acte s’ha conegut que la previsió de tancament del pressupost de 2009 estarà també en equilibri pressupostari si la Generalitat compleix els seus compromisos. Aconseguir aquesta fita ha suposat un gran esforç intern, atès que al pressupost inicial deficitari —de 14 milions d’euros— s’hi ha d’afegir la conjuntura econòmica i el cost que comporten les adaptacions a l’espai
europeu d’educació superior (EEES). Així, doncs, el pressupost per al 2010 és de prop de 380 milions d’euros. En aquest exercici es preveu un increment del 2,5 % en despeses de personal, un 4,2 % en polítiques universitàries i una reducció d’un 3,3 % en despeses de funcionament i manteniment. Pel que fa als ingressos, la millora del finançament públic i l’augment dels ingressos propis en prop del 6 % és el complement que permet d’assolir l’equilibri pressupostari en com-
paració amb el que s’havia previst inicialment l’any 2009, sense perjudicar l’autonomia en relació amb la política universitària de personal, recerca i docència, principalment. Per tant, els criteris o les prioritats que s’han seguit en l’elaboració d’aquest pressupost han estat les despeses en personal i en polítiques universitàries, i un reforç de la comunicació i el màrqueting, tot mantenint el pressupost de les unitats bàsiques de centres i departaments de la Universitat de Barcelona.
23
24
notícies
La UB s’integra en el projecte BZ Barcelona Zona Innovació
El divendres 16 d’octubre a l’auditori del Consorci de la Zona Franca l’alcalde Jordi Hereu va presentar el projecte BZ Barcelona Zona Innovació que impulsa el Consorci en l’antiga parcel·la de SEAT i que suposarà l’embrió de la transformació del polígon industrial de la Zona Franca. També hi van intervenir el delegat especial de l’Estat al Consorci Manuel Royes i el director general del Consorci Esteve Borrell. El rector Dídac Ramírez, acompanyat per les vicerectores de Política Científica M. Teresa
Anguera i d’Arts, Cultura i Patrimoni Lourdes Cirlot, el conseller delegat d’RBA Audio visual Ferran Mascarell i el president de Benecé Producción Xavier Atance, va presentar, al seu torn, el projecte BZ Cultura. La directora general de Mercabarna Montserrat Gil i el director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Josep M. Monfort van presentar el projecte BZ Alimentació, i el conseller delegat de l’Hospital Clínic Raimon Belenes, el representant del Parc d’Innova-
ció de la Salle Ramon Ollé i el president de Catalonia BIO Carles Buesa, van presentar el projecte BZ Tecnologia. La UB s’integrarà en la inicia tiva BZ Barcelona Zona Innovació amb la creació de la Factoria Creativa UB, centre pilot del futur Parc Científic d’Humanitats i Ciències Socials que la UB es proposa crear en aquesta zona dins la plataforma cultural. Així mateix, la UB també estarà present, a través del Parc Científic de Barcelona i de l’Hospital Universitari Clínic, en la plataforma tecnològica, en què la proximitat
del campus de Ciències de la Salut de Bellvitge de ben segur hi aportarà sinergies. De la mateixa manera, la plataforma alimentària podrà també interrelacionar-se amb el nostre campus de Torribera. L’objectiu és que la Factoria Creativa UB esdevingui un centre de recerca, producció i difusió en l’àmbit de la cultura contemporània, amb un èmfasi especial en la cultura audiovisual, i en permanent contacte amb el sector empresarial. Es preveu que es posi en marxa el setembre de 2011.
Es crea el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) que s’ubicarà al Parc Científic de Barcelona El 18 de gener es va signar el conveni entre la Fundació PCBUB, la Generalitat i el Ministeri d’Innovació per a la posada en marxa del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), un nou centre de seqüenciació genòmica d’alt rendiment que s’instal·larà al Parc Científic Barcelona i que té com a objectiu assegurar la competitivitat de l’Estat espanyol en l’àrea estratègica de la genòmica. El CNAG durà a terme un primer projecte pilot relacionat amb la seqüenciació de mostres tumorals, en el marc de la participació de l’Estat espanyol en el Consorci Internacional del Genoma del Càncer (ICGC), que
en validarà el funcionament cor recte. L’objectiu de l’ICGC és obtenir una descripció exhaustiva de les alteracions presents en 50 tipus de tumors diferents. A més de l’Estat espanyol, participen en aquest projecte: Estats Units, Canadà, Austràlia, Japó, Xina, Índia, França i Regne Unit. El conveni a partir del qual es constitueix el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica es finançarà a parts iguals pel Ministeri de Ciència i la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Salut i el d’Innovació, Universitats i Empresa, per un import total de 30 milions d’euros. La subvenció es concedirà de manera directa,
atès el «caràcter singular del projecte» i perquè hi concorren «raons d’interès públic, social i econòmic que en dificulten la convocatòria pública», segons consta en el Reial decret aprovat pel Consell de Ministres al final d’any (Reial decret 1828/2009, de 27 de novembre). El nou director del Centre, serà l’investigador Ivo Gut, un dels científics amb més prestigi a Europa en aquest àmbit. El CNAG té la missió d’impulsar la recerca genòmica com a àrea horitzontal de màxim interès estratègic per al desenvolupament competitiu de múltiples sectors de gran rellevància econòmica,
com ara la biomedicina, l’agricultura, la biotecnologia d’aliments, les energies renovables i la bioenginyeria del medi ambient, i també de cobrir la creixent demanda de seqüenciació. A més, donarà suport cientificotecno lògic a centres de recerca, universitats, hospitals i empreses de l’àmbit biotecnològic i sanitari en la realització de projectes d’R+D+i que es basen en la caracterització de genomes a gran escala, i fomentarà, així mateix, la participació de l’Estat espanyol tant en projectes de recerca genòmica internacional de gran abast com en la formació de tecnòlegs altament qualificats.
Oferta 2010 para la
Sanitas Multi Prima1 Ăşnica:
Con
Sanitas Multi saldrĂĄs
ganando
Las mĂĄs amplias coberturas y servicios Con Sanitas Multi podrĂĄs elegir a tu
Suplemento* dental: 8,82â‚Ź NÂş de pĂłliza: 81206939
ContrataciĂłn mĂnima para dos personas: 51,40â‚Ź/mes. ContrataciĂłn individual: 57,09â‚Ź/mes. NÂş de pĂłliza: 10 583 181
Muy cerca de ti DisfrutarĂĄs de una asistencia de calidad en los centros mĂĄs prestigiosos a nivel nacional.
mĂŠdico de familia y a los
En Cataluùa podrås acceder a centros como el Hospital • General de Cataluùa, en el que dispones de una planta de
especialistas que mĂĄs te convengan dentro de nuestro cuadro mĂŠdico. individual con cama • HabitaciĂłn para acompaĂąante sin lĂmites de estancia
51,40 emes
(salvo hospitalizaciĂłn
psiquiĂĄtrica, UVI y UCI)
• Sanitas 24 horas: telĂŠfono mĂŠdico de atenciĂłn permanente • Cobertura de urgencias en viajes al extranjero • Segunda opiniĂłn mĂŠdica • Tratamientos y medios diagnĂłsticos con la tecnologĂa • mĂĄs avanzada Cobertura de psicologĂa incluida
uso exclusivo para clientes de Sanitas, y otros como el Institut Universitari Dexeus, la ClĂnica QuirĂłn (Barcelona), la ClĂnica Girona (Girona), la ClĂnica Perpetuo Socorro (Lleida) o el Centro MQ Reus (Tarragona).
pone a tu disposición el Milenium Centre Mèdic • Sanitas Balmes, Milenium Centre Mèdic Robresa y Milenium Centre Mèdic Iradier, centro de uso exclusivo para clientes de Sanitas que te ofrece, en un mismo lugar, una amplia oferta de servicios mÊdicos, un cuadro mÊdico de expertos profesionales y los últimos avances tecnológicos.
preventiva: programas de salud infantil, prevención • Medicina cuentas con los Milenium • TambiÊn de cåncer colorrectal, diagnóstico precoz de neoplasias de Dental Centre Balmes, Milenium Dental mamas, etc.
• y de infertilidad
Coberturas familiares: estudio de diagnĂłstico de esterilidad
Centre Santa EulĂ lia y Milenium Dental Centre Iradier, que te ofrecen las Ăşltimas tĂŠcnicas y tratamientos para el cuidado de tu salud dental.
* Primas por persona y mes vĂĄlidas hasta el 31/12/10 sobre las que se aplicarĂĄn los impuestos legalmente repercutibles. Edad mĂĄxima de contrataciĂłn 64 aĂąos.
Para informaciĂłn y contrataciĂłn
Llama al 93 488 03 27
correduriabarcelona@marchunipsa.es
26
LABORATORI D’IMATGES
Espectacle infantil de titelles per celebrar l’Any Darwin El passat mes de novembre va tenir lloc a l’Edifici Històric de la Universitat l’espectacle infantil de titelles L’origen de la vida a la Terra i l’evolució dels éssers vius. Més de 700 nens de 5 a 10 anys van gaudir d’aquesta activitat divulgativa organitzada per l’Àrea de Comunicació Digital i Promoció, a través de la seva UCC+i, i el Departament de Genètica de la Facultat de Biologia. Aquesta iniciativa, que s’emmarca en l’Any Darwin, ha volgut fomentar l’interès dels infants per la ciència i afavorir les vocacions científiques dins d’aquest jove col·lectiu.
El documental Camp d’Argelers La UB ha col·laborat, a través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) en el documental Camp d’Argelers, produït per TV3 i dirigit per Felip Solé. El documental explica què va suposar realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans que fugien del feixisme, i com va ser la vida d’aquestes persones al camp entre els anys 1939 i 1941. El CEHI ha cedit un fons digitalitzat de documents relacionats amb refugiats jueus a Europa i a l’Estat espanyol durant el període 1933-1945. Aquest fons ja va servir de base per al documental Boira Negra, realitzat per TV3, que es va emetre en quatre capítols l’any 2008. © Premsa TV3
Leo Frobenius, el desconegut Lawrence d’Aràbia alemany Darrere del mític Lawrence d’Aràbia s’amaguen molts altres agents que vagarejaven per Aràbia i el nord de l’Àfrica durant la Gran Guerra. Un d’ells és l’agent alemany Leo Frobenius, que va intentar arribar a Abissínia (l’actual Etiòpia), travessant Aràbia i Eritrea per enllaçar amb la isolada legació alemanya d’Addis Abeba. La professora del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Rocío da Riva, orientalista formada a la Universitat de Würzburg, ha publicat «Lawrence of Arabia’s forerunner. The bizarre enterprise of Leo Frobenius, aka Abdul Kerim Pasha, in Arabia and Eritrea (1914-1915)» (Wiener Zeit schrift für Kunde des Morgenlandes, 2009, núm. 101, pàg. 29-111), en què descobreix la gesta d’aquest explorador i acadèmic alemany.
LABORATORI D’IMATGES
27
notícies
La UB és la primera universitat espanyola en la Lliga Europea d’Universitats de Recerca La UB és la primera universitat de tot l’Estat que ha estat seleccionada per integrar-se en la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU), una xarxa d’elit d’universitats d’arreu d’Europa que es va fundar el 2002 amb el denominador comú de l’ensenyament de qualitat en l’educació superior i la recerca internacional altament competitiva. Aquesta entitat, creada el 2002 amb 12 membres, va ampliar-ne la composició a 20 el 2006, i a partir de l’1 de gener de 2010 integra dues noves institucions d’educació superior europees: la Universitat de Barcelona i l’Imperial College de Londres. Els membres actuals són la Universitat d’Amsterdam (Holanda), la Universitat de Cambridge (Regne Unit), la Universitat d’Edimburg (Escòcia), la Universitat Albert Ludwig de Friburg (Alemanya), la Universitat
de Ginebra (Suïssa), la Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg (Alemanya), la Universitat d’Hèlsinki (Finlàndia), la Universitat de Leiden (Holanda), la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), la University College London (Regne Unit), la Universitat de Lund (Suècia), la Universitat de Milà (Itàlia), la Universitat Ludwig Maximilian de Munic (Alemanya), la Universitat d’Oxford (Regne Unit), la Universitat Pierre i Marie Curie (França), la Universitat de París XI - París-Sud (França), l’Institute Karolinska (Suècia), la Universitat d’Estrasburg (França), la Universitat d’Utrecht (Països Baixos) i la Universitat de Zuric (Suïssa). Dídac Ramírez, rector de la UB, ha expressat que «la Universitat de Barcelona té l’honor de formar part dels membres distingits de la LERU amb l’ambició de contribuir a enfortir la recerca d’excel·lència europea
en un escenari internacional canviant i cada cop més competitiu». Alhora ha agraït el reconeixement que representa per a la Universitat de Barcelona el fet d’haver estat seleccionada per formar part de l’organització capdavantera en recerca a Europa. En opinió de Roy Anderson, rector de l’Imperial College de Londres, «en moments de dificultat econòmica és especialment important que fem èmfasi en el paper vital que les universitats altament competitives en recerca tindran en la reconstrucció de les economies sòlides». Kurt Deketelaere, secretari general de la LERU, ha afirmat, al seu torn, que «estem segurs que la incorporació d’aquestes dues institucions de renom reforçarà la posició de la LERU a Europa i contribuirà a eixamplar-ne la visió pel que fa als continguts que s’estan abordant actualment».
D’ençà que es va crear, la LERU ha expressat el seu lideratge en l’escenari europeu de l’educació superior mitjançant la publicació de documents sobre el paper de les universitats en la societat del coneixement, l’espai europeu de recerca, i la innovació, entre altres continguts, d’acord amb l’objectiu de defensar la recerca bàsica, estratègica i aplicada, com també l’ensenyament d’alta qualitat. La LERU, que aplega universitats europees de perfil investigador altament competitiu, fomenta l’educació mitjançant una presa de consciència de les fronteres de la comprensió humana; la creació de nous coneixements a través de la recerca bàsica, com a principal motor de la innovació en la societat, i la promoció de la recerca en un ampli front en col· laboració amb la indústria i la societat en general.
Neix Atomium Culture, una plataforma per impulsar la recerca i la innovació a escala europea La UB és una de les universitats europees que participen en la plataforma Atomium Culture, una iniciativa per enfortir la col·labo ració a escala europea entre centres universitaris de projecció acadèmica destacada, diaris i empreses, amb l’objectiu de potenciar la difusió de la recerca més innovadora. Aquesta institució, que presideix Michelangelo Baracchi, es va presentar el divendres 27 de novembre a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les, en un acte en què va participar el president honorari d’Atomium Culture Valéry Giscard d’Estaing, el qual va impartir la conferència «The Permanent Platform for European Excellence of Atomium Culture: the need for
thinking in new ways with regard to European research, culture and innovation». Prenent com a referència els objectius establerts per l’Agenda de Lisboa, Atomium Culture es perfila com una plataforma permanent per impulsar l’excel·lència europea en recerca, innovació i la difusió en la societat. Les universitats, la indústria i els mitjans de comunicació són, per tant, els principals actors en el procés de creació i difusió de nous coneixements en la societat. La Universitat de Barcelona és una de les 22 universitats europees que participen en aquest projecte. Mitjançant la fórmula de la col·laboració internacional, es proposa crear
© Atomium Culture
28
un nucli per impulsar a escala europea els treballs de recerca més innovadors en diversos àmbits del coneixement, amb la participació de diaris de gran projecció mediàtica com
ara El País (Espanya), Le Monde (França), Le Soir (Bèlgica), Publico (Portugal), The Guardian (Regne Unit); Irish Independent (Irlanda) i Il Sole 24 Ore (Itàlia), entre d’altres.
30
notícies
Presentació del nou Institut de Recerca en Biodiversitat Potenciar la recerca per millorar la comprensió de la biodiversitat, la gestió del medi ambient i el desenvolupament sostenible, i fomentar la recerca científica d’excel·lència bàsica i aplicada de caràcter multidisciplinari en aquest àmbit del coneixement, són els objectius principals de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, que es va presentar el 22 d’octubre a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia, en un acte presidit pel rector Dídac Ramírez.
Conèixer, preservar i gestionar l’ús sostenible de la biodiversitat és un dels nous paradigmes del progrés al segle xxi. Es calcula que cada any desapareixen unes 10.000 espècies, un procés d’escala global que afecta ecosistemes complets a tot el planeta. El nou Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB contribuirà a abordar els reptes de futur del nou mil·lenni per conciliar l’increment demogràfic i l’imparable desenvolupament urbà i industrial amb la
preservació de l’entorn natural. L’IRBio el formen 55 investigadors procedents de vuit departaments de tres facultats: Biologia (Biologia Animal, Genètica, Biologia Vegetal, Microbiologia i Ecologia), Farmàcia (Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia, i Microbiologia i Parasitologia Sanitàries) i Geologia (Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines). El marc bàsic d’actuació de l’IRBio és la regió mediterrània, un domini de gran riquesa biolò-
La Marató de TV3 finança projectes d’investigadors de la UB La Facultat de Medicina va acollir el 19 de novembre l’acte de lliurament dels ajuts als 26 projectes de recerca sobre malalties mentals que es finançaran amb els 6.972.342 € procedents dels donatius recaptats en La Marató 2008 que organitza la Fundació La Marató de TV3. Pel que fa a la UB, entre els investigadors que rebran finançament destaquen, Claudio Toma (Facultat de Biologia) pel projecte «Genètica molecular de l’autisme: Estudis d’associació, anàlisi de variants estructurals i cribratge mutacional per a la identificació de gens de susceptibilitat», dotat amb 179.881 €; Josefina Castro de la Facultat de Medicina i de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, en col·laboració amb M. Dolores Moreno (Hospital Universitari Gregorio Marañón), pel projecte «Estudi de seguiment a dos anys de nens i adolescents fills de pacients amb esquizofrènia o trastorn bipolar», dotat amb 328.337,50 €, i Luisa Lázaro, de la Facultat de Medicina i de l’Hospital Clínic pel projecte «Anàlisi dels polimorfismes en gens candidats en el trastorn obsessivocompulsiu d’inici primerenc. Relació amb alteracions cerebrals i dimensions simptomàtiques», finançat amb
164.000 €. Al seu torn, Josep Marco de la Facultat de Psicologia i de l’Institut d’Investigació Bio mèdica de Bellvitge (IDIBELL) té assignats 120.000 € pel projecte «Correlats neurofisiològics del processament de la recompensa i el control cognitiu amb trastorn límit de la personalitat (TLP) amb i sense història d’autolesió». D’altra banda, pel que fa a l’Hospital Clínic de Barcelona, hospital universitari adscrit a la UB, rebrà el finançament Jaime Moyá, pel projecte «Comparació amb ressonància magnètica funcional de nens predominantment inatents amb nens amb el subtipus combinat de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i nens control mentre fan una tasca d’atenció sostinguda», dotat amb 106.500 €, i Rosa Calvo, pel projecte «Processos cognitius en nens i adolescents amb trastorns de l’espectre autista d’alt funcionament i en els seus germans: estudi neuropsicolò gic i de neuroimatge», que s’ha finançat amb 185.251,25 €. Pel que fa a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), l’investigador Pablo Villoslada, en col·laboració amb Gustavo Deco (Escola Superior Politècnica UPF), ha rebut
349.650 € pel projecte «Estudi de la dinàmica remissió-recaiguda de la depressió major a través de l’anàlisi de xarxa als mapes de connectivitat de fMRI: implicacions per a la teràpia». Així mateix Marta Barrachina de l’Hospital Universitari de Bell vitge, adscrit a la UB, en col·la boració amb Mairena Martín del Centre Regional d’Investigacions Biomèdiques (Ciudad Real) han presentat el projecte «Estudi epigenètic i funcional dels receptors d’adenosina A1, A2A i de dopamina D2 a l’esquizofrènia: mecanismes moleculars implicats», que té assignats 321.172,50 €. També, Victoria Villalta de l’Hospital Sant Joan de Déu, adscrit a la UB, rebrà pel projecte «Les patologies del cervell social: una aproximació neurofuncional a la discapacitat social de l’autisme, la paranoia i l’ansietat social» un ajut de 195.203,75 €. En el marc de l’Institut de Recerca Biomè dica (IRB Barcelona), la inves tigadora Teresa Tarragó rebrà 198.529 € pel projecte «Inhibidors de la proliloligopeptidasa aïllats d’extractes de plantes procedents de la medicina tradicional per al tractament dels dèficits cognitius associats amb les malalties mentals».
gica i que representa un reconegut punt calent de biodiversitat mundial, en què, malauradament, es combinen riquesa autòctona de patrimoni natural i importants riscos associats a l’efecte de la intensificació de la població i de l’activitat econòmica. Per tradició i lligams culturals, l’IRBio també estén els objectius d’estudi a l’Amèrica Llatina, un dels grans referents de problemàtiques de conservació a gran escala que inclou, a més, ecosistemes tropicals de gran diversitat.
La UB i la Universitat holandesa Radboud reforcen la col·laboració Una delegació de la Univer sitat Radboud de Nimega (Holanda), encapçalada pel rector Sebastian Kortmann, va visitar la UB el 27 de novembre. Al llarg del dia, investigadors i càrrecs acadèmics de diversos àmbits del coneixement van mantenir reunions en diverses facultats de la UB per estudiar possibles col·laboracions, mentre que a l’Edifici Històric els rectors Dídac Ramírez i Sebastian Kortmann van signar un acord que dóna continuïtat al conveni marc existent entre les dues institucions. La Universitat Radboud de Nimega, amb uns 17.500 estudiants, és una de les institucions acadèmiques líders a Holanda. L’acord entre aquesta universitat i la UB estableix que ambdues s’esforçaran per aprofundir les relacions ja existents en l’àmbit de cooperació acadèmica. Es preveu, així mateix, intercanviar alumnat i professorat, i organitzar congressos, simposis i seminaris.
notícies
Més suport als protocols ètics en la recerca La Comissió de Bioètica de la UB (CBUB), presidida pel vicerector de Recerca Jordi Alberch, va aprovar el passat mes de novembre dos comunicats centrats en la participació d’estudiants en projectes de recerca i en els problemes ètics en la comunicació científica. Amb relació a la publicació de treballs científics, el comunicat de la CBUB subratlla que la llista d’autors d’un article serveix per donar a conèixer a la comunitat científica qui ha fet el treball i qui se’n fa responsable, i dóna directrius per reduir la incidència de problemes en aquest tipus de comunicació científica.
El document, entre altres continguts, revisa diversos aspectes sobre els criteris d’autoria, d’acord amb les recomanacions publicades per l’International Committee of Medical Journal Editors (ICMJE) i el Committee on Publication Ethics (COPE). El segon comunicat aborda les diferents vies de participació d’estudiants en projectes de recerca a la UB, i els diferents mecanismes de compensació que caldria tenir en compte segons participin com a subjectes d’experimentació passius o bé actius. Les directrius de la CBUB recorden als estudiants el com-
promís amb el compliment dels protocols ètics en la recerca, i fan èmfasi en el paper dels departaments com a responsables d’elaborar i establir el procediment concret per dur a terme el control, l’avaluació i la quantificació de la participació activa d’estudiants en projectes de recerca. Els departaments que ofereixin als estudiants la possibilitat de participar de manera activa en projectes de recerca, a més, hauran d’oferir també mecanismes alternatius als estudiants que no desitgin parti cipar en aquests projectes (recerca bibliogràfica, treball de
processament de dades, etc.) sempre que aquests projectes tinguin la valoració acadèmica adequada i un valor formatiu directe per als estudiants. La CBUB, que té com a secretari el professor Albert Royes, es proposa debatre sobre els problemes ètics suscitats per la recerca científica, i promoure la formació dels investigadors en l’àmbit de la bioètica, tot fomentant l’ensenyament de la bioètica i les seves implicacions jurídiques i socials i vetllant per la idoneïtat dels protocols de recerca duts a terme en l’entorn investigador de la UB.
Conveni amb la Universitat Johns Hopkins per impartir formació en el camp de l’epidemiologia La creació d’un consorci per dur a terme un màster de formació en el camp de l’epidemiologia per a responsables de salut pública en països de parla hispana és l’objectiu del conveni signat pel vicerector de Relacions Internacionals i Institucionals, Carles Carreras, en representació de la Universitat de Barcelona i per James D. Yager, de l’Escola Bloomberg de Salut Pública de la Universitat Johns Hopk ins (JHSPH), el passat 6 de novembre a Baltimore ( Estats Units). El consorci està format
per la JHSPH i un grup d’institucions de parla hispana entre les quals hi ha la Universitat del Nord de Colòmbia, la Universitat Andrés Bello ( Xile), l’Institut Nacional de Salut Pública de Mèxic i la Universitat de Brasília, a més de la UB, que té com a responsable acadèmic Jaume Canela, professor del Depar tament de Salut Pública a la Facultat d’Odontologia. El tema prioritari de la col· laboració és la formació de postgrau en epidemiologia mitjançant un model d’ensenya-
ment en línia i enfocat al treball en equip que pretén millorar l’eficàcia de la pràctica en epidemiologia. El programa inclou, d’una banda, quatre cursos integrats sobre resolució de problemes en salut pública, introducció a l’aprenentatge en línia, principis d’epidemiologia per a directors i mètodes epidemiològics per a programes i avaluació. D’altra banda, també es farà i es presentarà un projecte de salut pública i es crearà un fòrum de discussió i de formació continuada per als exalumnes del programa. Així mateix,
El premi internacional Ramon Margalef d’ecologia, Paul R. Ehrlich, a la Facultat de Biologia «Humans In Biosphere: can we do better to avoid the global collapse?» és el títol de la jornada que va tenir lloc el dimecres 4 de novembre, a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia, en la qual va participar el prestigiós ecòleg Paul R. Ehrlich, que ha rebut el Premi Internacional Ramon Margalef d’Ecologia 2009,
un guardó de la Generalitat de Catalunya inspirat en el catedràtic emèrit de la UB i pioner a tot el país en l’àmbit de la recerca i la docència en ecologia. Paul Ehrlich (Universitat de Stanford, Estats Units) és un científic de perfil compromès que ha fet notables contribucions tant en el camp de l’ecolo-
gia —com ara la invenció del concepte coevolució d’espècies, que interaccionen entre si— com en el camp de l’economia ecològica. Darrerament, Ehrlich s’ha encarregat personalment de fer una proposta d’agenda verda per als cent primers dies de mandat del president Barack Obama.
les institucions que participen en el consorci aportaran estudis de casos que han afectat la seva àrea en el camp de l’epidemiologia. Així mateix, els departaments d’Història moderna de la UB i d’Història de la Universitat Johns Hopkings han arribat a un acord perquè cada any un grup d’estudiants de doctorat d’una de les dues universitats visiti l’altra durant un període breu de temps, amb l’objectiu d’intercanviar i compartir experiències de recerca, com també de completar la formació.
31
32
apunts de ciència
Més avenços en la seqüenciació de la leucèmia limfàtica crònica crònica, un dels tumors més freqüents en el món occidental. En el propòsit d’assolir aquest objectiu, Catalunya i Espanya disposen d’un ampli reconeixement internacional per la recerca que han dut a terme en aquest àmbit. Així mateix, Elías Campo, catedràtic del Departament d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la Universitat de Barcelona i director clínic del Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) de l’Hospital Clínic, és el
© Àlex Argemí. Direcció de Comunicació Corporativa de l’Hospital Clínic-IDIBAPS
Científics de vuit països, incloent-hi l’Estat espanyol, s’han posat d’acord per constituir el major projecte internacional d’estudi de genòmica del càncer creat fins ara: el Consorci Internacional del Genoma del Càncer, una plataforma mundial que té com a objectiu generar un catàleg complet de totes les alteracions del genoma de 50 tipus de tumors d’alt impacte. L’objectiu per a Espanya és desxifrar el genoma de la leucèmia limfàtica
coordinador espanyol del Consorci Internacional del Genoma del Càncer i acaba de presentar els primers resultats de l’estudi. En concret, el treball identifica quatre noves variants de risc per a la leucèmia limfocítica crònica (LLC) a partir d’un ampli estudi de casos control ja existents, i permet definir els diferents factors de predisposició genètica que faciliten el desenvolupament de la malaltia i que poden arribar al 20 %. En un article publicat el 2008 a la revista Cancer Research, els mateixos investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS-UB ja presentaven una mostra de 692 casos i 738 controls que identificaven que la variació en determinats gens immunoreguladors estava relacionada amb el risc de patir aquest tipus de leucèmia. L’estudi multicèntric internacional, que ha publicat la revista Nature Genetics, posa de manifest per primera vegada la susceptibilitat genètica com a factor de risc per al desenvolupament
de l’LLC. La recerca ha estat coordinada per l’Institute of Cancer Research (Regne Unit) i hi han participat Elías Campo; Anna Enjuanes, de la Unitat d’Hemopatologia del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l’Hospital Clínic (CDB), i Emili Montserrat, director de l’Institut Clínic de Malalties Hematològiques i Oncològiques i coordinador del Programa d’Hematologia i Oncologia de l’IDIBAPS. L’estudi espanyol s’ha dut a terme en col·laboració amb Ángel Carracedo, del Grup de Medicina Genòmica de la Fundació Gallega de Medicina Genò mica (SERGAS) i de la Universitat de Santiago de Compostel·la i els membres del seu grup, Clara Ruiz-Ponte i María Torres, adscrits al CIBER de malalties rares (CIBERER). El projecte ha estat finançat per Wellcome Trust com també per la Fundació Genoma España, la Comissió Intermi nisterial de Ciència i Tecnologia (CICYT) i la Xarxa Temàtica d’Investigació Cooperativa en Càncer de l’Institut de Salut Carles III.
Científics de l’IDIBELL descobreixen una connexió entre el sobrecreixement i el càncer L’equip de Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i professor del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina al campus de Ciències de la Salut de Bellvitge, ha descobert una relació entre les síndromes de sobrecreixement i l’aparició de càncer. L’estudi explica com l’alteració del gen NSD1, responsable de la malaltia de sobrecrei-
xement anomenada síndrome de Sotos, també està darrere de l’aparició dels gliomes i dels neuroblastomes, tumors del sistema nerviós. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). La recerca, coordinada pel doctor Esteller, ha descobert que, en el desenvolupament del càncer, el gen NSD1 s’inactiva per una alteració química anomenada metilació. Es tracta
d’una reacció química que produeix un excés de grups metil (CH3 ) en molècules que formen part de l’ADN. La metilació és el principal mecanisme epigenètic. Quan es produeix aquesta reacció química, la cèl·lula tumoral expressa de manera desproporcionada gens causants del càncer (oncogens). L’estudi l’ha coordinat el Grup d’Epigenètica del Càncer de l’IDIBELL i ha rebut la col·la boració de la Universitat d’Alcalá de Henares, l’Institut Uni-
ve r s i ta r i d’O n c o l o g i a d e l Principat d’Astúries, l’Institut de Genètica Mèdica de l’Hospital Universitari de La Paz, l’Institut de Genètica i de Biologia Molecular i Cel·lular i l’Institut Clínic de la Souris d’Estrasburg, la Universitat de Granada, el Departament de Pediatria de l’Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, l’Institute of Cancer Research de Sutton-Surrey (Gran Bretanya) i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).
apunts de ciència
Els anells dels arbres revelen dades desconegudes sobre les allaus al Pirineu català
L’estudi dels anells de creixement dels arbres ha revelat dades inèdites dels episodis d’allaus de neu al Pirineu català dels últims 40 anys, segons l’article publicat a la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, que té com a primera autora Elena Muntán, del Departament d’Ecologia de la UB. Aquest treball estudia la relació entre els anells dels arbres, els boscos i la dinàmica de fenòmens naturals lligats a pro-
cessos geomorfològics (dendrogeomorfologia), i apunta conclusions que podrien millorar la zonificació del risc natural i ampliar significativament les zones de perill d’allaus tipificades fins ara al Pirineu de Catalunya. L’estudi, que presenta un caràcter innovador en l’àmbit territorial dels Pirineus, s’ha dut a terme entre el Grup de Dendroecologia del Departament d’Ecologia de la UB, dirigit per
Emilia Gutiérrez, i la Unitat de Riscs Geològics, dirigida per Pere Oller, de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC). El signen també Carles Garcia i Glòria Martí (Grup de Riscos Geològics, IGC), i Albert Garcia (Grup de Climatologia, UB). En els anells de creixement d’un arbre, els senyals de l’impacte de l’allau són ben visibles: per exemple, si l’arbre s’inclina, els anells creixen de manera excèntrica i no concèntrica, com és habitual. Els efectes també es poden veure amb altres indicadors: canvis en la densitat i en el color dels anells de creixement, en el gruix, etc. Segons els autors, la dendrocronologia pot ser una eina d’interès per complementar i millorar la caracterit zació d’allaus de neu i per de terminar amb més precisió la freqüència, l’abast i la intensitat dels esdeveniments passats. Aquesta informació és bàsica per
conèixer millor la dinàmica global i la perillositat d’aquests processos i facilitar la prevenció dels desastres lligats al risc natural. L’article del Natural Hazards and Earth System Sciences fa públics els resultats principals del projecte Aludex (20022006), dirigit i cofinançat des de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER), per caracteritzar els episodis d’allaus mitjançant l’estudi dendrocronològic i nivoclimàtic al Pirineu de Catalunya. Actualment, la recerca continua al Pirineu central amb el projecte AVDENPYR del Ministeri de Ciència i Innovació (2007-2010), dirigit des de la UB, en col·laboració amb la Universitat de Saragossa i l’IGC, amb la finalitat d’ampliar el coneixement de les allaus de neu a tota la serralada pirinenca.
L’edat del ferro a les terres de l’Ebre El Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia de la UB (GRACPE), en una missió arqueològica duta a terme conjuntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i codirigida pel professor del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Jaume Noguera, ha descobert un jaciment de la primera edat del ferro (segle vii aC) a Sebes (Flix, Ribera d’Ebre). La importància de la troballa es deu al fet que l’assentament i la seva necròpolis s’han pogut documentar, fet poc habitual en els
jaciments d’aquesta època. Es tracta d’un cementiri d’incineració, amb unes 30 urnes, situat aproximadament a 200 metres del poblat, de menys de 1.000 m2. Les dimensions del poblat i de la necròpolis, molt ben conservada, indiquen que es tracta d’una població reduïda, de menys de 50 persones, que va ocupar aquest indret entre els segles viii i vii aC. Per a l’estudi específic del jaciment i de les restes, el projecte aplica diversos mètodes i tècniques, com ara la prospecció geofísica, la datació dels ossos humans mitjançant C14, les anà-
lisis antropològiques, la recuperació i l’estudi de restes de flora i fauna antigues, les radiografies sobre les urnes d’enterrament, etc. Els treballs entren ara en una segona fase que es desenvoluparà als laboratoris del Departa-
ment de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. S’ha previst radiografiar el terreny abans d’iniciar la microexcavació i dur a terme diverses anàlisis pluridisciplinàries, com ara la datació per C14 i estudis antropològics.
33
34
apunts de ciència
Nova teoria evolutiva sobre l’origen dels animals L’explosió cambriana és àmpliament considerada un dels episodis més rellevants de la història de la vida sobre la Terra, amb l’aparició per primera vegada en el registre fòssil de gran part de les divisions dels animals. No obstant això, les causes d’aquest origen han estat objecte de debat durant dècades i la pregunta sobre què va desencadenar l’organització dels microorganismes unicel·lulars de l’era precambriana (fa 500 milions d’anys) en organismes multicel·lulars ha estat sense resposta fins ara.
Xavier Fernàndez-Busquets, de l’Institut de Bioenginyeria de Ca t alunya i de l’Institut de Nano ciència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), i Dario Anselmetti, de la Universitat de Bielefeld, juntament amb altres investigadors del Friedrich Miescher Institute de Basilea i el Laboratori de Biologia Marina de Woods Hole, a Massachusetts, van publicar al número de novembre de Molecular Biology and Evolution els seus resultats biofísics de molècula única sobre l’efecte del calci en la interacció de les mo-
lècules d’adhesió en esponges marines. Els investigadors presenten una nova teoria segons la qual l’increment sobtat i massiu de la concentració de calci a l’aigua del mar de l’era cambriana —que es creu que va ser resultat de l’activitat volcànica de les zones entre plaques tectòniques suboceàniques— va constituir un factor essencial per agregar i estabilitzar les estructures multicel·lulars de les esponges primitives. Això ha permès formular una nova teoria en què el contingut oceànic
de calci podria ser clau per entendre l’explosió de la vida a l’era cambriana. Aquest article constitueix la primera investigació en què els estudis d’espectroscòpia de força de molècula única han proporcionat respostes significatives a una qüestió amb profundes connotacions en biologia evolutiva com ara l’origen dels animals multicel· lulars i pot representar una fita i un exemple de com la multidisciplinarietat i la col·laboració són essencials per a l’excel·lència en la ciència contemporània.
Què menjaven els Australopithecus? Fruits rics en sucres, i també llavors, arrels, tubercles i escorces, podrien ser els aliments bàsics de la dieta de l’Australopithecus afarensis, un homínid del pliocè de l’est de l’Àfrica, que s’ha datat que va viure entre 4,2 i 3 milions d’anys enrere. Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi sobre dieta i ecologia de l’A. afarensis que un equip de la Unitat d’Antropologia del Departament de Biologia Animal de la UB, sota la direcció del professor Alejandro Pérez-Pérez, ha publicat a la revista Journal of Human Evolution. La reconstrucció de la dieta s’ha elaborat analitzant el patró de microestriació de la dentició postcanina de l’A. afarensis, causat durant el procés de masticació per elements estructurals presents als vegetals, anomenats fitòlits, que són abrasius i ratllen l’esmalt dental. A més, el mateix procés d’alimentació també comporta la ingesta de sorra o pols, que implica una major abrasió. Tots aquests elements són capaços de malmetre microestructuralment l’esmalt en el procés de
masticació perquè tenen una duresa superior. El recompte i la caracterització de les microestriacions, com també l’anàlisi estadística, han permès d’atribuir una determinada dieta i ecologia a aquesta espècie fòssil segons el patró de microestriació d’espècies de primats actuals, la dieta de les quals està ben documentada. Segons Ferran Estebaranz, primer autor d’aquesta recerca,
«el patró de microestriació de l’A. afarensis mostra clares similituds amb els d’espècies Ho minoidea actuals, com ara els goril·les del Camerun. Així, la seva dieta es basaria principalment en fruits rics en sucres, encara que, durant l’època desfavorable, devien alimentar-se primordialment de recursos pobres energèticament però molt abundants, com ara llavors, arrels, tubercles o escorces». Tal
com apunta l’estudi, tot i que l’A. afarensis va viure en am bients diferents, la dieta és homogènia, cosa que indica que aquests homínids eren capaços de cercar i seleccionar els recursos preferits en diversos entorns ecològics. L’estudi publicat s’emmarca en un ampli projecte que pretén caracteritzar la dieta i les adaptacions ecològiques dels homínids del pliocè de l’est de l’Àfrica.
apunts de ciència
La UB lidera un projecte europeu per dissenyar nous tractaments contra la tuberculosi Dissenyar noves teràpies per combatre la tuberculosi, que té una incidència especial a Àsia i Àfrica, és l’objectiu del projecte NOstress (Unraveling the molecular mechanism of nitrosative stress resistance in tuberculosis), coordinat a escala internacional pel professor Javier Luque (Departament de Fisicoquímica i Institut de Biomedicina de la UB IBUB) dins l’Àrea de Salut del 7è Programa marc de la Unió Europea. En el projecte, gestionat a través de la FBG i amb el suport de l’Oficina de Projectes Europeus de Recerca (OPER), hi participen també els equips dirigits per Ignasi Fita (Institut de Recerca Biomèdica IRBB-CSIC), Kanak Dikshit (Institut de Tecnologia Mi-
crobiana, Índia), Darío Estrín (Universitat de Buenos Aires, Argentina) i Robert K. Poole (Universitat de Sheffield, Regne Unit). El projecte NOstress es proposa identificar les bases mo leculars de la resistència del M. tuberculosis a l’estrès de nitrosació, és a dir, a l’excessiva formació del radical òxid nítric (NO). Aquesta molècula, que té activitat antibacteriana, és un dels factors del sistema immunològic que redueix el creixement del M. tuberculosis i la produeixen els macròfags durant el procés inicial d’infecció. Des de fa temps, se sap que el M. tuberculosis té un mecanisme de resistència pel qual s’escapa dels efectes tòxics del
NO. El micobacteri pot romandre en estat de latència per acció de l’òxid nítric produït pels macròfags durant el procés d’infecció, i es pot reactivar i ser infecciós anys després. Tot apunta que l’hemoglobina truncada N (trHbN) del M. tuberculosis té un paper cabdal en aquest procés de detoxificació del NO. Per aquest motiu conèixer com actua aquest mecanisme en el M. tuberculosis és una qüestió clau en la lluita contra la tuberculosi. En conjunt, amb la resta de participants internacionals, el projecte NOstress contribuirà a determinar el mecanisme molecular de detoxificació del NO al M. tuberculosis mitjançant trHbN; estudiarà les relacions entre es-
tructura i funció de les hemoglobines truncades al M. tuberculosis (trHbN i trHbO), i determinarà quin és el sistema redox proteïna del cicle de detoxificació NO. Tal com apunta Javier Luque, «els objectius finals són encara més ambiciosos: un cop resolt el mecanisme de detoxificació, l’objectiu final del projecte NOstress és aplicar el nostre coneixement per identificar possibles mecanismes o estratègies d’intervenció terapèutica. És a dir, la fita és dissenyar un protocol per modular aquest procés amb molècules de mida petita que puguin intervenir en el procés i actuar com a base d’estratègies innovadores per lluitar contra la tuberculosi».
«El Mediterrani és un dels mars que més ha sofert l’impacte de les activitats humanes, i a més, presenta uns nivells elevats de contaminació i trànsit marítim, i pateix també una severa sobreexplotació dels recursos pesquers», comenta el catedràtic Àlex Aguilar. «Això explica, per exemple, les epizoòties recurrents de Morbillivirus que han produït mortaldat entre els dofins i les foques mediterrànies i
la reducció de determinades espècies d’aus marines i peixos.» En la darrera dècada, també s’ha observat que l’augment de la temperatura de l’aigua del mar produït pel canvi climàtic pot modificar la distribució de les espècies transmissores i de les que actuen com a reservori, i d’aquesta manera, alterar els cicles de transmissió d’alguns agents patògens, com ara els fongs criptococs.
Les activitats humanes i el canvi climàtic potencien l’aparició de noves malalties en el medi marí La contaminació química i biològica i la disminució d’aliment a causa de la sobrepesca poten cien la dispersió d’agents infec ciosos en el medi marí i augmenten la patogenicitat en algunes espècies marines, segons alerta un estudi mundial que han dut a terme científics d’onze països, entre els quals, el catedràtic Àlex Aguilar del Departament de Biologia Animal de la UB. L’estudi, publicat l’octubre a la revista Diseases of Aquatic Organisms, descriu com aquest fet ha tingut un efecte significatiu en diverses espècies animals i, de manera particular, en les poblacions de cetacis i d’altres mamífers marins. Entre els agents infecciosos, l’acció dels quals s’ha potenciat per les activitats humanes, hi ha diversos virus, com ara els cau-
sants del brom (Morbillivirus) o la verola (Poxvirus); bacteris com els que provoquen la brucel·losi; el fong responsable de la lobomicosi, i el protozou causant de la toxoplasmosi. Els principals factors que potencien els agents infecciosos són l’acció immunosupressora de determinats contaminants químics (bifenils policlorats o PCB, i altres productes organoclorats, etc.), la dispersió d’agents patògens produïda per la contaminació orgànica transportada per les aigües residuals i d’escorrentia, l’afebliment causat per la reducció en la disponibilitat d’aliment associada a la pesca excessiva i l’estrès i les col· lisions causats pel trànsit marítim.
35
notícies
La UB, en llibre. Més de mig mil·lenni d’història El llibre institucional La Universitat de Barcelona. Libertas perfundet omnia luce. (1450) (Publicacions i Edicions, 2008), coordinat pels professors Francisco Gracia, Jordi Casassas i Josep M. Fullola, de la Facultat de Geografia i Història, es presentarà el 25 de febrer a l’Aula Magna de l’Edifici Històric en un acte al qual assistirà el rector Dídac Ramírez. Aquest llibre es va editar amb motiu del 75è aniversari de la promulgació de l’Estatut d’autonomia de la UB, i és un estudi històric complet i rigorós sobre la fundació de la Universitat a mitjan segle xv, la restauració del segle xix, les esperances de la Segona República, la llarga nit del franquisme i l’actual període democràtic. L’anterior llibre institucional datava de 1991, també l’havia coordinat Jordi Casassas, i a més hi havien par
Josep Maria Fullola (Barcelona, 1953). Catedràtic de Prehistòria de la UB des del 1986, va succeir en aquesta plaça figures com Bosch i Gimpera, el seu avi Lluís Pericot i Joan Maluquer de Motes. Els últims anys ha publicat, juntament amb Francesc Gracia, 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974) (2002) i El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933 (2006). S’ha especialitzat en l’estudi de les societats de caçadors-recol·lectors, ha dirigit excavacions a Espanya, Mèxic i Portugal i ha publicat diversos llibres i articles sobre el tema. És director del SERP i ocupa diversos càrrecs en organismes nacionals i internacionals. És assessor sobre temes de prehistòria, arqueologia i patrimoni de l’editorial Ariel. Tots tres autors han comissariat l’exposició sobre la història de la UB. Francesc Gracia (Barcelona, 1960) és professor titular de Prehistòria a la UB, director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) i especialista en l’estudi de la protohistòria, la cultura ibèrica, la guerra en l’antiguitat i la historiografia de l’arqueologia. Entre les seves publica cions recents destaquen: La guerra en
t icipat el malaguanyat Ernest Lluch, el catedràtic Josep Termes i el catedràtic d’Història de l’Art Santiago Alcolea, que va morir l’any passat. Aquest nou treball es va presentar el passat mes de setembre a Mèxic, en el marc de la vintena edició de la Fira del Llibre d’Antropologia i Història (FLAH), organitzada per l’Institut d’Antropologia i Història d’aquest país. La FLAH, que es considera l’esdeveniment més important de l’Amèrica Llatina en l’àmbit de l’antropologia i la història, va retre homenatge a Catalunya i la cultura catalana, i el professor Fullola va ser convidat a participar en una jornada dedicada a la memòria del rector Bosch i Gimpera, que es va exiliar a Mèxic i va esdevenir un gran professor a la UNAM. Tal com assenyala l’exrector Màrius Rubiralta al pròleg, «Li-
la Protohistoria. Héroes, nobles, mercenarios y campesinos (2003) i en col· laboració amb altres autors, Protohistoria. Pueblos y culturas en el Medi terráneo entre los siglos XIV y II a.C. (2004) i De Iberia a Hispania. La Protohistoria de la península Ibérica (2008). Jordi Casassas (Barcelona, 1948) es va doctorar en Història Contem porània a la UB (1977) i és catedràtic de la mateixa especialitat. És responsable de la càtedra Lluís Companys de Drets Humans, investigador principal del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel· lectuals i director del seu portaveu Cercles. Revista d’Història Cultural. A més, és codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català, Diputació de Barcelona —Ed. de la Magrana (30 volums, 19831994)—, assessor general de l’obra Història. Política. Societat i Cultura dels Països Catalans (Ed. Enciclopèdia Catalana, 12 volums, 1993-2000), membre del Comitè Assessor de l’Institut Cambó (Barcelona) i assessor de la col·lecció d’història de l’Editorial Ariel. Ha publicat en les principals revistes del país i ha escrit una vintena de llibres, especialment sobre la història política i cultural de la Catalunya contemporània.
bertas perfundet omnia luce, aquesta frase, símbol de la Universitat de Barcelona, expressa la voluntat de fer arribar per tot arreu la llum del saber i la veritat de la nostra història des de la llibertat i la democràcia». Els autors han dut a terme un profund treball de recerca en què tracen la història del fosc període de la Universitat sota el franquisme, que havia romàs força desconegut fins no fa gaire, palesant la davallada de nivell acadèmic i intel·lectual fruit de la dictadura i la conxorxa de delacions i depuracions que va ensenyorir-se de la institució. A tall d’exemple, s’hi inclouen algunes fotografies que fins ara només s’havien pogut veure en exposicions, com ara l’esfereïdora imatge del Paranimf presidit per una creu gammada en una exposició de llibres nazis l’any 1941.
La UB, fundada per Alfons el Magnànim, juntament amb la Generalitat, de la qual preci sament ara se celebra el 650è aniversari, és una de les institu cions més antigues del país.
Els autors tracen la història del fosc període de la Universitat sota el franquisme, que havia romàs força desconegut fins no fa gaire Amb aquesta obra, doncs, la UB disposa «d’un relat fidel dels fets que han marcat la seva història, dels esdeveniments socials i polítics de què ha estat partícip com a subjecte actiu o passiu».
37
38
notícies
Instal·lació d’art de l’artista Elena del Rivero a l’escala noble de l’Edifici Històric A l’escala noble de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, es va exhibir la instal·lació d’art Heloïse Perfundet Omnia Luce, de l’artista Elena del Rivero. L’obra, un projecte gestionat i coproduït pel Centre de Recerca Duoda de la UB, amb l’ajut de la vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni de la UB, Lourdes
Cirlot, consistia en un tapís, i estava suspesa a 10 metres d’altura sobre l’escala noble de l’Edi fici Històric de la UB. Servia fonamentalment com a fons per projectar un vídeo que registrava una performance duta a terme per l’artista Elena del Rivero, en què es veia l’artista baixant la mateixa escala el passat mes de
març. La instal·lació també incloïa el so d’un rellotge que marcava el pas de les hores. Heloïse Perfundet Omnia Luce (2009), que vol dir ‘Heloïsa ho inunda tot de llum’, es va crear com a símbol de la llibertat femenina amb referència al sentit de la presència de les dones a les universitats dels segles xx i xxi.
Heloïse perfundet Omnia luce Lourdes Cirlot, vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni La il·luminació permet veure, observar i percebre, cosa que, simbòlicament, pot associar-se amb la idea d’adquirir coneixement. Què millor, doncs, que una instal· lació artística com ara Heloïse perfundet Omnia luce, pensada i elaborada per al context universitari, per posar de manifest aquesta idea. La Universitat de Barcelona se sent honrada de poder acollir una mostra de l’art més actual en el seu recinte històric i, de manera específica, a l’escala d’accés al Rectorat. Aquesta universitat amb tants segles d’història, amb un patrimoni ingent i d’extraordinària qualitat, no pot deixar de participar activament en el des envolupament de les manifestacions més actuals de l’art. La instal·lació, que ha estat pensada i duta a terme per Elena del Rivero, en col·laboració amb les investigadores del Centre de Recerca Duoda, és, sens dubte, una manifestació artística de gran qualitat. La sensibilitat de l’obra es posa de manifest a través del títol mateix. Escollir el personatge d’Heloïse, una monja del segle xii, i associar-lo al lema de la nostra Universitat, és encertat per motius molt diversos: la història d’amor entre Heloïse i Abelard, que ha donat peu a tantes obres literàries, teatrals i musicals al
llarg dels segles, representa un magnífic punt de partida per a una creació dotada de continguts profunds. A més, el fet que aquesta obra estigui constituïda per un tapís teixit primorosament contribueix a atorgar-li un clar i manifest caràcter femení, si es té en compte la tradició. És evident, d’altra banda, que el tapís, acompanyat de la instal·lació audiovisual, permet accedir a la comprensió de la història des d’un punt de vista actual. La filmació —il·luminació—, projectada sobre el tapís, aconsegueix desvetllar nous continguts, com tot l’acompanyament sonor de la peça. Estem, doncs, davant d’una creació original que recull la tradició per transformar-la i adaptar-la a les noves exigències del nostre temps, i la converteix en una autèntica metàfora dels processos de transformació inherents a la nostra societat. Elena del Rivero fa referència a la filmació que es projecta al centre de l’escut de la Universitat de Barcelona teixit en el tapís en la famosa pintura que va revolucionar l’art de principis de segle xx, Nu baixant l’escala (1912) de Marcel Duchamp, el qual, com se sap, per dur a terme aquesta obra, va partir de creacions anteriors com ara
Elena del Rivero i la vicerectora Lourdes Cirlot
L’escala daurada (1880) d’Edward Burne-Jones o de les experiències fotogràfiques de Muybridge i Marey. Tampoc no podem oblidar l’escena repetida mecànicament de la dona pujant l’escala en el film El ballet mecànic (1924) de Fernand Léger. Així mateix, la «història de l’escala» té els seus antecedents. Elena del Rivero, vestida només amb una meravellosa faldilla llarga fins a terra, daurada i brillant, baixa una i altra vegada, en el vídeo, l’escala del Rectorat, mostrant els pits nus, amb la qual cosa esdevé una mena de deïtat en el si d’una estètica derivada de l’excelsa pintura de Gustav Klimt. Com se sap, l’escut de la UB presenta uns raigs de llum que fan referència a la mateixa força creadora associada a Helios —el sol— com una corona solar. Elena del Rivero transforma Helios en Heloïse —a l’estil de Duchamp i els seus famosos
jocs de paraules—, de manera que l’escut passa a tenir significats nous i suggeridors. Quant als elements sonors de la instal·lació, l’inexorable tictac fa al·lusió al pas del temps, i el repicar de les campanes fa referència a la pertinença d’Heloïse al convent, com també al seu paper d’abadessa d’un monestir del segle xii. Són elements decisius per interpretar adequadament l’obra. El pas del temps, a més, no només es percep pel so, sinó per la possibilitat d’entendre la mateixa artista Elena del Rivero en la seva performance com a Nuda Veritas —filla de Chronos, el temps—, que, en el gest de deixar caure el xal que li cobreix l’espatlla, fa al·lusió a descórrer la cortina del temps i, per tant, facilita la visió i la comprensió d’una nova manera d’entendre el món. Aquesta nova manera està clarament associada al paper decisiu i preponderant de la dona a la societat actual.
notícies
Vint anys de la Convenció dels Drets de la Infantesa L’ensenyament de Treball Social de la Facultat de Pedagogia va organitzar, el dia 2 del passat mes de desembre, la Jornada sobre la Convenció dels Drets dels Infants per unir-se als actes i a les sessions d’estudi que han tingut lloc el 2009 per commemorar el vintè aniversari de la Convenció dels Drets de la Infantesa de les Nacions Unides. La Jornada va posar en relleu la necessitat de continuar lluitant per fer efectius els drets dels infants en tots els àmbits i latituds. En paraules de Cristina Rimbau, cap d’estudis de l’ensenyament de Treball Social de la Facultat de Pedagogia, «durant la trobada es va constatar que en el nostre entorn més immediat cal continuar treballant per la visibilització, el reconeixement i l’aplicació dels drets de la infància, sovint massa
desconeguts, i que l’espai universitari és un escenari idoni, però no únic, per fer-ho, incorporant-los en la formació de diversos ensenyaments; en particular aquells que treballen en l’atenció directa en l’àmbit de la infància, però també en d’altres d’aparentment més allunyats però que hi tenen incidència». Els participants a la Jornada van destacar que la Convenció és un text plenament vigent, per bé que encara poc utilitzat, i van recordar que la Convenció, un cop ratificada per l’Estat espanyol, ja forma part del nostre dret intern. A més, es va posar en relleu que l’Ajuntament de Barcelona fa polítiques de drets humans per convicció i des de la Generalitat es van explicar els drets de participació i el seu exercici per part dels mateixos infants.
Homenatge a Jordi Sabater Pi El dilluns 30 de novembre, al Saló de Cent va tenir lloc un acte organitzat per la UB i l’Ajuntament de Barcelona en homenatge al catedràtic emèrit Jordi Sabater Pi, traspassat el mes d’agost. L’acte, que va ser presentat pel periodista radiofònic Fèlix Monclús, el van presidir l’alcalde Jordi Hereu i el rector Dídac Ramírez, i hi van participar el delegat de Presidència i Relacions Institucionals de l’Ajuntament i president del Parc Zoològic de Barcelona Ignasi Cardelús, la vicerectora d’Arts,
Cultura i Patrimoni Lourdes Cirlot i la professora del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica Montserrat Colell. Durant l’acte es va fer el lliurament del Premi Floquet de Neu 2009 i es va presentar un opuscle, elaborat pel Zoo de Barcelona, que recull la trajectòria científica i humana del professor Sabater Pi. Tot seguit, el rector Dídac Ramírez va lliurar la Medalla d’Or de la UB, a títol pòstum, al professor Jordi Sabater Pi, que va recollir el seu fill Oriol Sabater.
El fill de Jordi Sabater Pi, Oriol Sabater, va recollir la Medalla d’Or de la UB.
Visites guiades a la mostra sobre la teoria de l’evolució Del 2 d’octubre al 27 de novembre es va organitzar a la UB una mostra de panells sobre l’evolució que incloïa visites guiades i teatralitzades. L’activitat va omplir el 100 % de l’oferta disponible, gràcies a la participació de més de 1.100 alumnes de secundària. Es va avaluar la qualitat de l’activitat mitjançant un qüestionari personal adreçat al professorat. La mitjana de valoració que es va fer de l’organització de
l’activitat va ser de 9,8 en una escala de l’1 al 10. La Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació Digital i Promoció i el Departament de Genètica de la Facultat de Biologia, van ser els organitzadors de l’activitat.
Exigències i oportunitats de la crisi ecològica per al Treball Social Les jornades «Crisi ecològica: una mutació històrica. Exigències i oportunitats per al Treball Social», organitzades per Joaquim Sempere, professor de la Facultat d’Economia i Empresa, i Cristina Rimbau, cap d’estudis de l’ensenyament de Treball Social de la Facultat de Pedagogia, tenien per objectiu conscienciar que el pas a un model energètic fossilista, a partir del segle xviii, va representar una mutació històrica que va fer possible l’ús massiu i malbaratador d’uns recursos energètics abundants i accessibles. Tal com apunta Rimbau, «aquest ús ha transformat el món. L’energia és avui a tot arreu, i ens fa la vida més còmoda i els productes humans més abundants. Però l’èxit comporta el seu perill, i avui ens amenaça de mil maneres. Aquella mutació n’anuncia una altra: com que les energies fòssils s’esgotaran, caldrà canvis tècnics, socials i mentals profunds, i probablement
anirem cap a situacions d’escassedat i frugalitat forçada. Els reptes són enormes en tots els camps, inclosos els de l’educació en general i en particular, del treball social». Durant les jornades, que van tenir lloc a la Facultat de Pedagogia els dies 9 i 10 de novembre, es van examinar també les deficiències de la nostra manera d’avaluar i calcular la riquesa, només a través dels diners i no de la salut de les persones i dels ecosistemes i de l’abús dels recursos naturals. Així mateix, es van analitzar experiències concretes de gestió municipal i acció territorial per part de membres del Centre de Sostenibilitat Territorial de les comarques gironines, i d’una cooperativa d’agricultura ecològica per a malalts mentals prop de Girona. La reflexió teòrica, aquests casos pràctics i els tallers van ajudar els assistents a imaginar les ocasions que els problemes mediambientals i el fet d’abordar-los ofereixen al treball social.
39
40
notícies
Premis i distincions >
Javier Tejada, catedràtic del Departament de Física Fonamental de la UB, ha estat nomenat Premi Nacional d’investigació Blas Cabrera, en l’Àrea de Ciències Físiques, dels Materials i de la Terra. Els guardons, atorgats des del 2001 pel Govern espanyol, són un reconeixement al mèrit dels científics espanyols
Javier Tejada
de rellevància internacional per l’avenç en la ciència, en la transferència de tecnologia i en el progrés de la humanitat. Javier Tejada Palacios rep el guardó pels descobriments en el camp del magnetisme quàntic, entre els quals, se cita en particular l’efecte túnel ressonant d’espí, considerat internacionalment com una fita en la història del coneixement sobre l’espí i els seus efectes magnètics.
Manel Esteller
> La Fundació Carmen y Severo Ochoa ha concedit el Premi d’Investigació en Biologia Molecular 2009 a Manel Esteller, professor del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina al campus de Ciències de la Salut de Bell vitge i director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). El Premi es va lliurar l’11 de novembre a la Residència d’Estudiants de Madrid. > La professora del Departament de Filologia Hispànica Emma Martinell va rebre, el passat mes de maig, el doctorat honoris causa per la Facultat d’Arts de la Universitat de Göteborg (Suècia). Emma Martinell (Barcelona, 1949) és catedràtica
de la UB des de l’any 1986 i ha estat professora convidada a universitats de tot Europa, Austràlia i el Japó. Ha impartit diversos cursos a la Universitat de Göteborg i ha donat un suport especial a l’ensenyament del suec a la UB. Actualment duu a terme un projecte de recerca amb el Centre de Llengües del Món de la Universitat d’Islàndia.
mia Política i Hisenda Pública Antoni Garrido han rebut el Premi Joan Sardà Dexeus 2008, que atorga la Revista Econòmica de Catalunya, del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El guardó se’ls ha concedit en reconeixement a la publicació del llibre Caixa Sabadell. Finances i Acció Social, 1859-2009, del qual els tres docents són autors.
> Jacint Nadal, catedràtic emèrit del Departament de Biologia Animal, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma Metropolitana de Mèxic (UAM) el proppassat 22 d’octubre. Jacint Nadal, tot un referent per a diverses generacions de biòlegs i zoòlegs, és docent de la Facultat de Biologia des del 1975, de la qual ha estat degà i on ha dirigit el Grup de Recerca Consolidat de Biologia de Vertebrats.
>
> El catedràtic del Departament d’Història i Institucions Públiques Carles Sudrià, el professor titular d’aquest mateix Departament Josep Maria Benaul i el catedràtic del Departament d’Econo-
El 23 i el 24 de novembre va tenir lloc un homenatge, organitzat per l’Obra Cultural Balear, en honor del catedràtic emèrit de Filologia Catalana Joan Veny. Es tractava d’unes jornades al voltant de L’encant de la llengua, coordinades pel professor de la UIB Jaume Corbera, amb l’objectiu d’oferir un diàleg sobre el passat, el present i el futur de la llengua catalana prenent com a punt de referència l’obra del filòleg Joan Veny.
> En el marc dels actes del darrer Congrés Nacional d’Hospitals que organitzen la Societat Espanyola de Directius Sanitaris (SEDISA) i l’Associació Nacional d’Infermeria (ANDE), es va retre homenatge a la trajectòria del
Premis Narcís Monturiol El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat distingir els investigadors de la UB María Ermitas Alcalde, Pedro L. Alonso i Fausto García-Hegardt amb la Medalla Narcís Monturiol per la contribució que han fet al progrés científic i tecnològic de Catalunya. Els guardons han reconegut un total de tretze investigadors i tres entitats de tot l’àmbit català. María Ermitas Alcalde Pais és catedràtica del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia i cap del Grup de Des envolupament de Sistemes Policíclics Nitrogenats d’Interès Biològic (DSPNIB). A més, és
experta en l’estudi de nous sistemes moleculars en els àmbits de la química orgànica supramolecular i la química terapèutica, especialment en disseny i síntesi de molècules actives a escala del sistema nerviós central, i ha establert vincles directes amb la indústria farmacèutica mitjançant projectes de transferència sobre disseny i síntesi de compostos bioactius per al sistema nerviós. Pedro L. Alonso Fernàndez és catedràtic del Departament de Salut Pública de la Facultat de Medicina de la UB, cap del Servei de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Institut
d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i director del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB). El jurat n’ha destacat la contribució als grans problemes de salut global, amb un marcat èmfasi en els països en via de desenvolupament. Com es recordarà, el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), que dirigeix a Moçambic juntament amb la investigadora Clara Menéndez de l’Hospital Clínic de Barcelona, va rebre el Premi Príncep d’Astúries de cooperació internacional el 2008. Fausto García-Hegardt és catedràtic del Departament de
Bioquímica i Biologia Molecular a la Facultat de Farmàcia. És, així mateix, expert en l’estudi del metabolisme del colesterol i la interacció en diabetis de tipus 2 i és el principal investigador del Grup de Recerca de Regulació de l’Oxidació d’Àcids Grassos i Cetogènesi, en els mecanismes moleculars d’acció de la carnitina-palmitoil transferasa i en la secreció d’insulina en la cèl·lula beta del pàncrees; en l’anàlisi molecular de les mutacions que produeixen malalties hereditàries de la cetogènesi, i en els aspectes moleculars que afecten el procés d’eliminació d’introns en cèl·lules de mamífers.
notícies
> Begoña Piqué Simon, professora de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, ha estat guardonada amb el Premi Escola Normal de la Generalitat, que distingeix la tasca dels educadors que fomenten els valors democràtics, la catalanitat i la renovació pedagògica. >
El 26 d’octubre, la Facultat de Farmàcia de la UB va acollir l’acte d’homenatge al catedràtic Fausto García Hegardt, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Farmàcia), amb motiu del seu 70è aniversari. Mitjançant aquest acte es va reconèixer la trajectòria docent i investigadora del professor García Hegardt a la Facultat de Farmàcia, des de l’any 1973.
> El dijous 29 d’octubre es va celebrar a la Facultat de Medicina l’acte d’homenatge a Antonio Cardesa, catedràtic d’Anatomia Patològica de la Universitat de Barcelona. Cardesa es va incorporar l’any 1980 a la Universitat de Barcelona i fins al 2004 va ser cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Clínic de Barcelona. > El catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia José Remesal va ser escollit per unanimitat nou membre de la Reial Acadèmia de la Història (RAH) per cobrir la vacant de Julio Valdeón, que va morir el passat mes de juny. José Remesal és especialista en la vida econòmica de l’imperi romà i en la recerca de les seves xarxes comercials. Conjuntament amb José M. Blázquez, és director des de fa més de vint anys de les excavacions del mont Testaccio a Ro-
ma i responsable del projecte Timbres Amphoriques de la Unió Acadèmica Internacional.
L’artista Eugènia Balcells a la UB
> El degà de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona Manel Viader ha estat escollit nou president de la Conferència de Degans de Psicologia de les Universitats Espanyoles. Una de les prioritats de Viader durant el seu mandat serà treballar en la línia d’assolir una vinculació més estreta entre la formació universitària i les necessitats de la societat i la professió. > Javier Martín-Vide, catedràtic del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, ha estat elegit nou president de l’Associació de Geògrafs Espanyols (AGE), una entitat que és la referència col·lectiva dels geògrafs espanyols. L’AGE és una agrupació de professionals de la geografia que té per objectiu fomentar i desenvolupar la ciència geogràfica espanyola i difondre’n els coneixements a la societat. > El catedràtic del Departament de Química Física Francesc Illas ha estat nomenat membre de l’Acadèmia Europea de la Ciència (EURASC). Aquesta organització, que va néixer l’any 1999, té com a objectiu unir universitats, centres de recerca, indústries i entitats governamentals per tal d’ajudar les economies afeblides d’arreu d’Europa. Francesc Illas treballa en l’estructura electrònica de superfícies i materials utilitzant mètodes computacionals del camp de la química quàntica. En la seva trajectòria ha treballat en diferents centres de recerca com ara el Laboratori de Física Quàntica de la Universitat Paul Sabatier (França), el Centre de Recerca Almaden IBM (EUA), el Laboratori Nacional de Los Álamos (EUA) o el Laboratori de Química Teòrica a la Universitat Pierre i Marie Curie (França), entre d’altres.
L’artista Eugènia Balcells va visitar la UB per comentar les seves creacions artístiques, coincidint amb la seva exposició «Freqüències», que es va exhibir al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona fins al 28 de novembre. L’acte, organitzat per la vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni Lourdes Cirlot, va tenir lloc el dimecres 18 de novembre a les 19 h a l’Aula Magna de l’Edifici Històric. Lourdes Cirlot va fer una introducció a l’obra d’Eugènia Balcells i va formular diferents preguntes a aquesta artista per donar-ne a conèixer amb detall la trajectòria professional. Durant l’entrevista es van poder
veure creacions de Balcells d’etapes diferents, algunes de les quals són pràcticament inèdites. Eugènia Balcells, nascuda a Barcelona, té una llarga tra jectòria artística. Va començar l’activitat en el món de les arts a mitjan anys setanta en el context de l’art conceptual i va ser una de les artistes pioneres del cinema experimental i de l’art audiovisual del país. Un gran nombre d’instal·lacions audiovisuals configuren la seva obra, en què sovint reflexiona explícitament sobre la llum, un dels eixos temàtics que han vertebrat la seva recerca creativa i docent.
© Eugenia Balcells
professor del Departament de Salut Pública de la UB Miguel Ángel Asenjo, actualment director tècnic de l’Hospital Clínic de Barcelona.
41
“El laberint d’Horta” és una instal·lació de l’exposició “Freqüències”, que mostra el color dominant d’aquest lloc singular de la ciutat de Barcelona.
42
notícies
La UB inaugura el primer Museu Virtual universitari de tot l’Estat amb més de 250 peces La Universitat de Barcelona ha inaugurat el primer Museu Virtual universitari de tot l’Estat espanyol, un dels projectes més emblemàtics del Vicerectorat d’Arts Cultura i Patrimoni que neix amb l’objectiu de donar a conèixer el vast i extens patrimoni cultural de la UB. El Museu s’organitza, inicialment, en nou col·leccions, i abasta més de 250 peces que reflecteixen la gran riquesa disciplinària i patrimonial de la Universitat de Barcelona. Totes aquestes col·leccions s’aniran enriquint en una imminent segona fase, en què s’introduiran nous elements en les ja existents i s’ampliarà el nombre de col·leccions. «Des del web de la UB i fent tan sols un clic es pot accedir a les col·leccions i a tots els elements artístics que les componen», ha assenyalat la vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni Lourdes Cirlot, i en aquest sentit ha remarcat que «les peces tenen una perfecta i detallada documentació: hi consta el lloc de procedència, les dates, les proporcions, etc.». La vicerectora Lourdes Cirlot va presentar en un acte el 25 de gener les col·lec cions d’art, els instruments científics, el fons de reserva de la Biblioteca, la col·lecció Sabater Pi, el Museu de la Farmàcia Catalana, la col·lecció del Pavelló de la República, la col·lecció del
Centre de Recursos de la Biodiversitat, l’Herbari BCN i la Litoteca de la Facultat de Geologia. ART: el fons patrimonial de la
UB està constituït per peces extraordinàriament importants, com ara pintures dels segles xvi al xx, entre les quals destaquen Andròmeda i Perseu de Luca Giordano del segle xvii, i les pintures que ornamenten el Paranimf de la Universitat de Barcelona de Dionís Baixeras, que daten del 1884. Entre els elements arquitectònics més rellevants, el Museu mostra els Pavellons Güell d’Antoni Gaudí (1884-1887).
COL·LECCIÓ SABATER PI:
pel que fa a la col·lecció Sabater Pi, cal destacar l’escultura Biang-Mëlan de Ndutum Xingo, de 1950, procedent de Guinea Equatorial i els dibuixos naturalistes del Dr. Sabater Pi.
INSTRUMENTS CIENTÍFICS: MUSEU DE LA FARMÀRCIA
els instruments científics són peces fonamentals per entendre els coneixements actuals de la recerca científica, com ara la llanterna màgica de Dubosc de 1870 o l’aparell microfotogràfic UMA de 1920, i un dels primers microscòpis electrònics, el microscopi de transmissió Philips 200, de 1966.
CATALANA: quant al Museu de la Farmàcia Catalana, ubicat a la Facultat de Farmàcia, és remarcable Concordia, la primera farmacopea catalana i la segona d’Europa, que data de 1511. També són molt interessants els albarels de ceràmica datats del segle xvii.
FONS DE RESERVA DE LA
COL·LECCIÓ DEL PAVELLÓ
BIBLIOTECA: entre els elements del fons bibliogràfic his tòric de la Biblioteca destaquen El Llibre dels feits de Jaume I, de 1343, i un dels llibres impresos més espectaculars del segle xvi, Astronomicum Caesareum, de Pere Apia, de 1540.
DE LA REPÚBLICA: la col· lecció del Pavelló de la República mostra elements de gran interès, com ara la col·lecció de paper moneda del 1936 de la Unió de Cooperadors de Barcelona, i també, del mateix any, el cartell «Aixafem el Feixisme» editat per la Generalitat de Catalunya.
Dues de les peces del Museu: Andròmeda i Perseu de Luca Giordano i la llanterna màgica de Dubosc
COL·LECCIÓ DEL CENTRE DE RECURSOS DE BIODIVERSITAT ANIMAL: el Centre de Recursos de Biodiversitat Animal aporta al Museu peces singulars, entre d’altres, un exemplar juvenil bicèfal de vaca o la secció de la closca d’un exemplar de nàutil, el Nautilus pompilius (Linnaeus, 1758), i una col· lecció d’ocells, la més antiga de
Catalunya, considerada com una de les més importants d’Europa. L’HERBARI BCN: l’Herbari
BCN del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal allotja aproximadament 300.000 espècimens provinents majoritàriament dels Països Catalans i és el tercer més gran de la península Ibèrica i un dels més diversos. LITOTECA DE LA FACUL-
TAT DE GEOLOGIA: la Litoteca de la Facultat de Geologia acull una àmplia col·lecció de mostres geològiques destinades a recerca i docència que representen un important registre del nostre patrimoni geològic. Gràcies a la diversitat i la quantitat de peces i col·leccions a què es pot accedir a través del Museu Virtual, pioner a tot l’Estat, s’ofereix no tan sols informació adreçada a la seva comunitat universitària, sinó també a tots els investigadors i estudiosos que hi estiguin interessats com també al públic en general. Finalment, cal destacar que s’ha utilitzat un nou sistema de catalogació considerat com un dels més actuals que empren molts dels museus del nostre país i d’arreu del món. S’accedeix al museu a través de l’adreça www.ub.edu/museuvirtual/
notícies
Sabíeu que...? > L’Edifici Històric va ser escenari el novembre passat d’una competició de robots de Lego, construïts per alumnes dels darrers cursos de secundària i els professors de tecnologia. L’objectiu dels quatre instituts que hi van participar era demostrar la capacitat dels robots per competir en un escenari de navegació i manipulació d’objectes, atès que eren capaços de moure’s i de prendre decisions de manera autònoma. La competició incloïa proves com ara trobar un cercle pintat a l’escenari de joc que corresponia a un color assignat al robot o aconseguir el màxim nombre de capses. El centre de secundària que va resultarne guanyador va ser l’IES Serra de Marina. Aquesta competició va ser l’última fase del projecte d’innovació docent dirigit pel professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi Oriol Pujol. > Picasso es va inspirar en la pintura dels frescos de Pompeia durant el que s’ha anomenat la seva època rosa (1905-1907), cosa que es pot comprovar en l’ús del roig cinabri en les pintures, tonalitat que s’usava amb profusió en les obres rescatades de la ciutat napolitana. Aquesta és la conclusió a què arriba la tesi Iconografia picassiana 1905-1907: influència de la pintura pompeiana, de l’artista i historiadora de l’art Conxita Boncompte Coll i dirigida per la catedràtica d’Història de l’Art i vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni Lourdes Cirlot, que es va llegir el novembre a la Facultat de Geografia i Història i que va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude. Segons la recerca, les tonalitats d’aquest període de la pintura de Picasso es deuen a la influència que va rebre en conèixer els frescos pompeians gràcies a l’obra Pompei: la ville, les moeurs, les arts, de Pierre Gusman. Aquesta etapa de la pintura picassiana coincideix amb l’estada de l’artista a Gósol, un període que, segons la catedràtica Lourdes Cirlot, no ha estat suficientment estudiat.
> Josep Cerdà del Departament d’Escultura de la UB i l’empresa Moix han desenvolupat un sistema de tractament de l’aigua residual mitjançant plantes, amb el nom de PlantDepur, a través d’un acord signat amb la Fundació Bosch i Gimpera i amb el suport del Cidem/Copca de la Generalitat de Catalunya. El sistema de depuració d’aigües a partir d’aiguamolls artificials és un procediment que fa més de trenta anys que s’ha implantat arreu del món. La innovació de PlantDepur és el disseny modular prefabricat d’una cubeta per a un habitatge de cinc habitants que pot anar creixent segons les necessitats. Aquesta depuradora natural, que va obtenir el primer Premi a la Innovació de la Fira de Girona, es pot instal·lar al jardí d’una
casa unifamiliar, al pati comunitari d’urbanitzacions i petits nuclis urbans, al terrat dels edificis i en zones enjardinades i de lleure, de manera que contribueix a la revalorització del paisatge.
> Ja es pot consultar al web el Diccionari de textos catalans antics (DTCA), que inclou inicialment 17 obres a més de la preparació de 10 obres més que s’hi incorporaran en breu. Entre les que ara conformen el DTCA n’hi ha de tan rellevants com les Homilies d’Organyà, el Llibre dels fets de Jaume I, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell o la poesia completa d’Ausiàs March. Tots els textos que s’hi han introduït s’han lematitzat i, per tant, se’n proporciona la informació no únicament per formes ocasionals sinó també per lemes. Ara com ara conté 14.894 lemes i 50.947 formes. El DTCA, elaborat per un equip que dirigeix el professor de la UB Joaquim Rafel, es desenvolupa al Centre de Documentació Ramon Llull de la UB gràcies a la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla, la Fundació Noguera, l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya.
> Les restes de Guillem Raimon d’Iborra, baró de Cervelló al segle xviii, van retornar l’octubre passat a l’església de Sant Vicenç dels Horts en un acte amb la guàrdia d’honor dels Miquelets de Catalunya que fins i tot van procedir a disparar les salves d’ordenança usuals segons els protocols del segle xviii. Això va ser possible gràcies a la tasca del Grup de Recerca en Didàctica i Patrimoni (DIDPATRI) de la UB, que dirigeix el catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials Francesc Xavier Hernández Cardona, que ha recuperat les restes d’aquest noble català. L’exhumació de la tomba del baró ha permès una aproximació a la poc coneguda noblesa catalana de l’època. La recerca s’ha concretat en el llibre Un noble català a la Guerra de Successió. Exhumació de la tomba del Baró de Cervelló, de Nayra Llonch, Marta Pujol i Joan Santacana, i publicat per l’editorial Llibres de Matrícula - Edicions Universitàries. > Des de l’any 1989, gràcies al Projecte Aura, s’han incorporat al món laboral normalitzat més de 80 joves amb discapacitats. Així mateix, més del 80 % dels treballadors manté el lloc de treball i té contracte indefinit. En el marc de l’acte de celebració del vintè aniversari de la Fundació Projecte Aura, que va tenir lloc l’1 de novembre a l’Auditori de Barcelona, el rector de la UB va rebre una distinció en nom de la Universitat per ser una de les deu empreses col·laboradores més veteranes.
43
publicacions
PUBLICACIONS
44
Diccionario-guía de traducción: Español-Inglés, Inglés-Español Mott, Brian Leonard i Mateo Martínez-Bartolomé, Marta
Materials: ciència i tecnologia Molera Solà, Pere; Llorca Isern, Núria; Roca Vallmajor, Antoni; Cruells Cadevall, Montserrat i Viñals Olià, Juan
És una obra especialment útil per als que es dediquen a la traducció de l’anglès a l’espanyol o viceversa. No constitueix, però, un substitut del diccionari bilingüe tradicional, sinó un instrument complementari de feina. Es tracta d’un manual amb entrades selectives que ofereixen comparacions entre les dues llengües i les seves estructures gramaticals
El món de la ciència i de la tècnica, cada dia més globalitzat i més propens a adaptar mots o termes anglosaxons és, per aquests motius, una mica refractari a la introducció del català en la tasca quotidiana, com ho demostra l’absència de revistes en català sobre aquests temes, o el fet de no disposar, fins ara, d’un diccionari de materials. Precisament, en redactar el llibre Ciència dels materials (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007) es va detectar la necessitat d’escriure una obra que contingués, en català, les definicions concretes dels termes tractats en la ciència i en la tècnica dels materials. Així va néixer aquest llibre, senzill i meticulós, planer i precís, tant científic com tècnic, i que vol ser tant complex com comprensible.
incloent-hi qüestions tan complexes com ara la modalitat i el nombre gramatical, i també apartats sobre totes aquestes categories principals, el lèxic o aspectes pragmàtics i estilístics, com, per exemple, el llenguatge sexista, la cohesió textual o la puntuació. Amb anterioritat a aquest, Publicacions i Edicions ja havia editat el Diccionari
Distribución y marketing cinematográfico. Manual de primeros auxilios Matamoros i Manteca, David (coordinador)
UB. anglès-català, com a resultat d’una activitat conjunta de diferents agents que, de manera complementària, van sumar coneixements, continguts i tecnologia per fer una obra de referència rigorosa, posada al dia, idònia tant per als usuaris comuns de la llengua com per a especialistes d’un ampli ventall de sectors professionals, com també per al professorat i l’alumnat universitari.
Què vol l’espectador que ha de pagar per veure una pel·lícula? Què necessita qui va a comprar un film o hi inverteix? Què està fent la competència, com i per què ho fa? Què sóc capaç de fer que els altres no puguin o no sàpiguen fer? Aquestes qüestions i d’altres són les que planteja aquest llibre, que pretén que el lector sàpiga quina és la seva veta de mercat i quina estratègia ha de seguir per ocupar-la. En definitiva, l’obra ha d’ajudar a conèixer millor el mercat cinematogràfic, com es mouen els agents que hi intervenen i com accedir-hi, amb l’objectiu de saber reconèixer les oportunitats i aprofitar les sinergies, ja que el mercat de continguts d’entreteniment ha sofert una revolució que ens obliga a fer-nos aquestes preguntes i a estar més atents al seu funcionament intern.
Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal
Llegint pedres, escrivint ciutats El llibre Llegint pedres, escrivint ciutats (Pagès editors, 2009), editat pel catedràtic de Geografia Humana i vicerector de Relacions Internacionals i Institucionals de la UB Carles Carreras i per l’investigador del Departament de Geografia Humana Sergio Moreno, és el resultat d’una reflexió conjunta feta per antropòlegs, arquitectes, filòlegs i geògrafs sobre les relacions complexes i bidireccionals que s’estableixen entre les ciutats construïdes i les ciutats escrites. En l’obra s’analitzen maneres de veure i d’observar, mètodes i conceptes d’estudi de la literatura urbana, de la construcció de les ciutats, de la seva memòria i de la toponomàstica urbana. Els textos es van presentar en una primera versió en un curs d’Els Juliols de la UB, l’estiu del 2006.
Presenten el llibre de l’ICE Fa un munt d’anys al Matarranya, XVI Premi Pau Vila La Casa Amatller va acollir, el passat setembre, la presentació del llibre Fa un munt d’anys al Matarranya, elaborat per Margarita Celma i Pasqual Vidal i editat per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona (ICE). El treball original va guanyar el Premi Pau Vila en la XVI convocatòria. Es tracta d’un llibre didàctic que aplega tradicions culturals i lingüístiques i recull, a més, la manera com es vivia abans. Així, al llarg de l’obra es descriu com es jugava, com s’anava de festa, com es ballava i cantava, com eren les cases, el menjar, de quina manera es treballava, etc.
publicacions
Los vascones de las fuentes antiguas: en torno a una etnia de la antigüedad peninsular Andreu Pintado, Javier (editor)
Con textos 1 M. del Pilar Ballester Bielsa, M. Ángeles Díaz Tapia, Silvia López Ripoll
Y, ahora, la gramática 3 Mónica Moreno Tarrés (coordinadora)
Y, ahora, la gramática 5
Mar Garachana Camarero (coordinadora)
El ajedrez en la pantalla: 25 films y partidas Batlle Correa, Guillermo
Les tres obres s’inclouen en la col·lecció de manuals destinats a l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua espanyola elaborats per Estudis Hispànics de la UB. Con textos 1 té el propòsit d’ajudar els estudiants a ampliar vocabulari, capacitat de comprensió i habilitat comunicativa. Y, ahora, la gramática 3 i Y, ahora, la gramática 5 són manuals adreçats a estudiants de nivells elemental i mitjà, respectivament.
L’obra traça el nexe d’unió entre el món dels escacs i del cinema mitjançant l’anàlisi de 25 pel·lícules representatives i de les partides clau d’aquest joc. S’hi citen un centenar de figures universals com ara Anderssen, Staunton, Fischer, Kasparov, Anand o Sirov, i fins a cent films amb seqüències o escenes d’escacs dignes de ser conegudes per als afeccionats i el públic en general. Així mateix, s’enumeren les estrelles del setè art que han destacat per ser bons jugadors d’escacs: des de Charles Chaplin o James Dean, fins a Billy Wilder o Humphrey Bogart, passant per Stanley Kubrick i Woody Allen, dels quals el llibre dóna a conèixer anècdotes i curiositats relacionades amb ambdues arts. L’obra està il·lustrada amb 47 diagrames i un quadern de fotografies significatives. Fins i tot, per a qui no conegui les regles del joc d’aquest esport intel·lectual, l’autor inclou els rudiments dels escacs.
Aquest volum està inspirat en un col·loqui organitzat per la UNED de Tudela el 2008 i recull les contribucions de 31 investigadors de diverses disciplines procedents de fins a vint centres de recerca. El treball s’articula en tres blocs que aborden les qüestions següents: «Ètnia, etnicitat i identitat», «Qüestions històriques i historiogràfiques» i «Territori, societat, poblament». S’hi presenten novetats, s’hi reprenen velles discussions i, sobretot, s’hi donen les pautes per entendre no només els vascons antics sinó també alguns dels pobles que van ocupar l’autèntic trifini cultural que va constituir la vall mitjana de l’Ebre a l’antiguitat clàssica abans i després de l’arribada de Roma. El resultat no és només la presentació de nous estudis històrics, arqueològics, numismàtics, epigràfics o filològics sobre l’assumpte vascó, sinó que el llibre també qüestiona l’etnicitat i la identitat vascòniques en l’antiguitat, fa un repàs a la diversitat cultural i lingüística del territori atribuïda als vascons per les fonts antigues i suposa una revisió dels tòpics que s’han vessat al llarg de la història respecte de la relació dels vascons amb Roma.
de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es
Publicada la novel·la Codi genètic de la professora de la Facultat de Medicina Amàlia Lafuente S’ha publicat Codi genètic (Editorial Proa), la primera novel·la d’Amàlia Lafuente, professora del Departament d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la Facultat de Medicina de la UB. L’obra va ser guardonada amb el XVIII Premi Ciutat de Badalona de narrativa i amb el XXII Premi literari Països Catalans Solstici d’Estiu (2009) que convoca l’Ajuntament de Badalona. La trama de la novel·la gira al voltant d’una jove científica que investiga un fàrmac per tractar l’Alzheimer i que assisteix a l’arribada del seu nou superior, un fitxatge estel·lar que canviarà el rumb de la seva recerca.
Retrat de Charles Darwin S’ha publicat el llibre Darwin y el mono, destinat a revisar mites i realitats sobre el famós naturalista, nascut fa 200 anys a Shrewsbury (Regne Unit). L’obra la signen Daniel Turbón, catedràtic del Departament de Biologia Animal de la UB, i Carlos Alberto Marmelada, professor de la Universitat Internacional de Catalunya, i l’ha publicat Edicions Sello Editorial. Darwin va ser mitificat i manipulat en vida, i sovint se’n té una imatge errònia. Darwin y el mono apropa el lector als avatars científics i personals d’aquest científic i al seu viatge interior arran de la formulació de la teoria de l’evolució, que explica l’origen i l’evolució dels éssers vius des d’una visió biològica unitària. Les idees bàsiques sobre l’origen de l’home, i el relat sobre com va sorgir històricament i els seus protagonistes centren també bona part dels capítols del llibre.
45
46
agenda
AGENDA Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre maig i juliol, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d’agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte, a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/ agenda o bé per fax al 934 035 357.
Saló de l’Ensenyament Del 17 al 21 de març, a la Fira de Barcelona, al recinte de Montjuïc, tindrà lloc el Saló de l’Ensenyament. També al recinte de Montjuïc, es podrà visitar el Saló Futura del 19 al 20 de març i Expodidàctica, del 18 al 20 de març.
Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.
FEBRER De l’1 al 5 Congrés «Food for Thought» Congrés organitzat pel Centre d’Estudis Australians de la UB i el Centre for Peace and Social Justice, de la Universitat Southern Cross. Aplegarà uns 100 participants de diversos països, inclosos Austràlia i els Estats Units. Paral·lelament, tindrà lloc una exposició d’escultures titulada «Foof for Thought» al mateix Edifici Històric, coordinada pel professor Jaime de Cór doba de Belles Arts. Lloc: Ed i f i c i Històric (Gran Via, 585)
Del 4 al 6 V Congrés Internacional i XXVI Nacional d’Educació Física. Sota el lema «Docència, innovació i investigació a l’educació física» s’inicia aquest congrés que organitza el Departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal de la Facultat de Formació del Professorat de la UB i l’INEFC de la Generalitat de Catalunya. Lloc: Inauguració al Paranimf de l’Edifici Històric Hora: Dia 4 a les 10 h Més informació: www.ub.edu/Vcongresinternacionaleducacionfisica
Dia 4 Concert de Sònia Román, piano. Obres de Chopin, Debussy
i d’altres. Isabel Moreno, mezzosoprano. Obres de Granados, Falla, Lorca, Toldrà, Bizet i d’altres. Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric Hora: 20 h
Dia 18 Concert de l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB). «Solistes de l’orquestra» Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric Hora: 20 h
MARÇ Del 3 al 5 Quarta edició de les Jornades OS-Repositoris sota el títol «Polítiques de promoció de l’Open access». Estan obertes a tota la comunitat interessada en temes rela cionats amb el lliure accés. Concretament, el tema central d’aquesta edició són les polítiques institucionals a favor de l’anomenat accés obert. Podeu trobar-ne més informació a: http://osrepositorios.uoc.edu/ Lloc: Edifici Històric
Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric Hora: 20 h
Del 15 de març al 15 d’abril Exposició «Batekmila - Els mons bascos». Aquesta mostra multilingüe tracta del País Basc i de la diàspora dels bascos. L’exposició es divideix en quatre mòduls: la immersió: carnet de viatge; trobades culturals; les vivències de la identitat cultural basca, i la mediateca. La mostra inclou obres d’artistes contemporanis, fotògrafs, escriptors, músics i realitzadors, i la promou l’Euskal Kultur Erakundeal, amb la col·laboració de Linguamón - Casa de les Llengües i Euskal Etxea. Lloc: Edifici Històric
Dia 18 Concert de l’Orquestra Universitat de Barcelona. Òpera Die Fledermaus de Johann Strauss Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric Hora: 20 h
Dia 4 Concert de cant coral a càrrec d’Ensemble Vocal Soli-Tutti (Denis Gautheyrie, director artístic) Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric Hora: 20 h
Dia 16 Concert de cant coral a càrrec de Knox College. Laura Lane, directora. Obres de Jan Sweelinck, Antonio Lotti, Johannes Brahms, Johannes Ciconia, William Byrd, Thomas Weelkes, Morten Lauridsen, etc.
ABRIL Dies 8 i 9 Conferència «Gender and Education. Diversity of Voices». L’organització és a càrrec del Grup de Dones de CREA: Safo (Universitat de Barcelona) amb el suport de Gender and Education Association. Podeu ampliar-ne la informació a: http://creaub.info/gea/ Lloc: Edifici Històric
Del 12 al 15 d’abril Premi Gemma Rosell i Romer, VI Edició. Guardó adreçat a estudiants de 1r i 2n cicles que hagin participat en projectes de recerca biomèdica. Lloc: Facultat de Medicina de la UB. Casanova, 143
Dia 15 Concert de la Coral de la Facultat de Biologia (director Raimon Romaní) i l’Orquestra de l’Escola Pia de Terrassa (director Alberto Arbej). Obres de Mozart, Romaní, J. Williams i temes africans. Lloc: Paranimf Hora: 20 h
Del 19 d’abril al 25 de maig Tot coincidint amb l’estada —ara fa 700 anys— del filòsof Ramon Llull a la ciutat algeriana de Bugia, l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) ha organitzat l’exposició «Raimundus, christianus arabicus. Ramon Llull i l’encontre entre cultures», comissariada pel Centre de Documentació Ramon Llull de la Facultat de Filologia de la UB. La mostra, de caràcter itinerant, permet de veure una col·lecció de manuscrits i impresos lul·lians antics, a la qual ha contribuït significativament el fons de reserva de la Biblioteca de la UB. Lloc: Edifici Històric
28 d’abril Matefest-Infofest, la festa de la Facultat de Matemàtiques. S’organitzen un seguit de conferències, jocs, entre altres activitats relacionades amb el món de les matemàtiques. Lloc: Edifici Històric
48
som UB
Notícies Som UB El Club de Feina inicia les activitats activitats relacionades amb el món laboral i professional: tallers, dinàmiques de grup, simulacions… Periòdicament, s’organitzen monogràfics sobre temes específics amb la col·laboració de professionals experts del món de l’empresa, d’organis-
Hi participen entitats i experts vinculats amb el món professional i de l’ocupació El Club de Feina de la Universitat de Barcelona va iniciar el passat 19 d’octubre activitats per orientar i assessorar els estudiants i titulats de la Universitat de Barcelona en la recerca de feina i en el desenvolupament de la carrera professional. El Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE), dins de les accions impulsades pel Vicerectorat
d’Estudiants i Política Lingüística, ha promogut el Club de Feina, en què també col·laboren els centres de la UB per facilitar informació de la situació pro fessional dels diversos ense nyaments. També impulsa la participació d’entitats i experts vinculats amb el món professional i de l’ocupació: cambres de comerç, col·legis professionals,
Servei d’Ocupació de Catalunya, Barcelona Activa, consultors d’empreses, etc., de manera que s’afavoreix la relació de la Universitat i les empreses. Aquest servei, ubicat a les instal·lacions del SAE a l’edifici Florensa, està format per personal tècnic especialitzat en orientació professional que dóna suport als usuaris i dinamitza
mes, d’institucions, d’entitats, etc. S’ha previst per al proper semestre tractar temàtiques diverses com ara: networking, treballar fora d’Europa, mercat laboral actual, etc. El Club de Feina posa a la disposició dels visitants eines i recursos d’utilitat per afrontar la recerca de feina: documentació, bibliografia, revistes, oferta públi-
Més de 45.000 consultes d’informació ateses al Servei d’Atenció a l’Estudiant Entre l’1 d’octubre de 2008 i l’1 d’octubre de 2009, s’han atès un total de 47.329 peticions d’informació a través de la Unitat d’Informació a l’Estudiant gestionada pel Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) de la Universitat de Barcelona. Les consultes es van repartir entre les formulades a través del correu electrònic, del telèfon i l’atenció personalitzada de manera presencial. Es constata un gran augment de l’atenció, tant telefònica com de correus, i també l’increment presencial de públic a les noves instal·lacions del Servei, que del gener a l’octubre
de 2009 ha augmentat en més de 1.000 persones. Pel que fa al total de consultes ateses, el 2008 va ser de 27.091 i el 2009, fins al mes d’octubre, de 40.680. Els increments més notables coincideixen amb els mesos de juny i juliol i s’allarguen fins al mes d’octubre, amb consultes sobre la preinscripció universitària i els ensenyaments triats, i també sobre la implantació de l’espai europeu d’educació superior, els nous graus a la UB i la nova selectivitat, a més d’altres consultes sobre els màsters i els postgraus a la Universitat de Barcelona.
Per formular consultes es pot fer: P ERSONALMENT: Adolf Florensa, 8 De dilluns a divendres, de 9 a 14 hores Per telèfon: 934 035 417 o al 934 034 400 De dilluns a divendres, de 9 a 14 hores Bústia d’informació a l’estudiant:
Resol les consultes sobre accés, oferta i serveis de la Universitat de Barcelona.
B ústia mónUB: Atén les consultes sobre l’accés a l’espai personal i els serveis que proporciona el portal d’estudiants MónUB. Aquest servei es complementa amb el telèfon gratuït de suport tècnic 900 808 576, amb atenció les 24 hores, els set dies de la setmana. Bústia màsters: Atén les consultes sobre accés i oferta de màsters oficials i propis de la Universitat de Barcelona.
som ub
ca, directoris d’empreses. També hi col·labora Barcelona Activa, una agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona, que posa a l’abast d’aquest servei l’Antena Porta22, recurs informàtic amb eines i continguts per explorar i conèixer el mercat laboral. La valoració que fan els usuaris del Club és molt positiva. En destaquen la utilitat del servei per respondre a les seves necessitats. Aquesta acceptació es confirma per la freqüència d’utilització del servei, per l’increment registrat d’autoconsultes, per les sol·licituds d’assessorament tècnic, pel nombre important d’assistents als monogràfics i per la inscripció contínua de nous usuaris, en alguns casos arran de companys o amics que ja han conegut el servei. A més, a les activitats desenvolupades hi han assistit tutors de la UB, que així coneixen un servei útil per recomanar als alumnes interessats a dissenyar el seu projecte professional.
Per a més informació: http://www.ub.edu/feinaub/ Estudiants_ClubFeina.htm
Nou camp de gespa artificial a Esports UB
Espor ts UB ha renovat un camp de terra arenosa, o sauló, i l’ha convertit en un camp de gespa artificial d’última generació amb les dimensions reglamentàries i el marcatge per acollir un partit de futbol 11 o bé dos partits simultanis de futbol 7. El nou camp té un cost de manteniment reduït i una llarga vida útil. A més, es pot utilitzar quan plou i també després de la pluja gràcies al sistema d’evacuació que impedeix
que s’hi facin tolls d’aigua i que es malmeti el terreny. Aquesta nova instal·lació esportiva acollirà els entrenaments i les lligues internes de la UB de futbol 7, com també diversos encontres del Campionat de Catalunya Universitari i competicions federades d’esport escolar. Paral·lelament, aquest nou camp també es troba a disposició dels membres de la UB, antics alumnes i col·lectius externs que desitgin fer-ne un lloguer puntual.
Per a més informació: http://www.ub.edu/esports
Antics alumnes i xarxes socials a Internet
Medalles i diplomes al mèrit esportiu La Universitat de Barcelona va atorgar el passat mes de desembre a l’Aula Magna de l’Edifici Històric les medalles i els diplomes al mèrit esportiu a tots els esportistes universitaris que han destacat especialment per la seva vinculació a l’esport dins l’àmbit de la comunitat universitària de la UB. En total es van atorgar 135 diplomes a tots els esportistes universitaris i entrenadors de les seleccions de la UB que han obtingut medalles tant en el passat Campionat d’Espanya Universita-
La pavimentació amb gespa artificial del camp de futbol ha estat una iniciativa d’Esports UB. La inversió per al projecte s’ha cobert un 20 % mitjançant una subvenció obtinguda amb el suport de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i la resta ha estat a càrrec de l’empresa Catalonia Sports, que n’ha obtingut una cessió d’ús temporal.
ri com en el Campionat de Catalunya Universitari en els esports en què no hi ha hagut campionat estatal. D’altra banda, es van lliurar 25 medalles a esportistes i entrenadors que en finalitzar la carrera universitària han obtingut dos diplomes al mèrit esportiu o més. Mitjançant aquestes distincions el Rectorat de la UB vol reconèixer el mèrit i l’esforç que suposa per
als esportistes universitaris el fet de compaginar la formació universitària amb una destacada activitat esportiva. L’acte, en què va assistir un gran nombre de públic, va ser presidit per la vicerectora d’Estudiants de la UB, Gemma Fonrodona i pel director de Polítiques Esportives de la Secretaria General de l’Esport, Manuel Ibern.
Antics UB va participar el passat mes de novembre en el seminari «Conexiones» organitzat per l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Politècnica de València. El tema de la jornada va ser «Dinamització de comunitats d’antics alumnes. Com pot ajudar-nos el web social a connectar i dinamitzar els alumni?». A la trobada van assistir-hi representants d’entitats universitàries d’antics alumnes i també experts en xarxes socials.
49
50
som UB
Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet accedir a un interessant pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS i Antics Alumnes. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB. Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web: www.ub.edu/somub
CAIXA I ASSEGURANCES Caixa Catalunya Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB
Santander Central Hispano Com a protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments in formàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb as sessorament personalitzat.
Col·lectius: estudiants i personal UB
La Caixa Ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc. Recentment ha renovat l’oferta de productes de finançament adreçats a l’alumnat. Col·lectius: estudiants i personal UB
GDS Estudiants IN / OUT Corredoria d’assegurances vinculada a Caixa de Pensions, que comercialitza productes asseguradors estàndard. Assegurança d’assistència en viatge dirigida tant a estudiants estrangers que arriben aquí com als espanyols que viatgen fora per dur a terme els estudis. Entre altres garanties, la pòlissa té una cobertura de despeses mèdi-
ques (inclosa la despesa de quiròfan i farmàcia), trasllat al país d’origen en cas de malaltia o accident, repatriació en cas de defunció de l’assegurat, responsabilitat civil, despesa d’anul·lació del viatge i indemnització per pèrdua de classes en cas de malaltia o accident.
LLEURE I VIATGES SK Kayak SK Kayak és un centre de caiac ubicat al cap de Creus. Ofereix excursions en caiac de mar per gaudir des del mar, amb amics i família, del paisatge del Parc Natural del Cap de Creus. • E xcursió amb caiacs de mar dobles SK2. Ideal per fer amb grup d’amics. Inclou pícnic. Recorreguts: Portbou a Cervera o Llançà al Port de la Selva o Port de la Selva al cap de Creus. Temporada: Tot l’any. Durada: 4 hores. Preu: 45 euros.
La Roca Village La Roca Village és un outlet shopping on podeu trobar 100 botigues de moda, complements i d’altres, amb uns preus reduïts fins a un 60 %, per ser productes de temporades anteriors. Pre sentant el carnet Som UB a les oficines de La Roca Village i deixant les dades es lliurarà al portador del carnet Som UB la llibreta VIP de descomptes addi cionals per a les 100 botigues del centre.
Teatre Poliorama Tres per 3 està formada per Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa. Des del 1986 gestiona i programa els teatres Poliorama i Victòria de Barcelona. També és productora de molts espectacles teatrals. L’empresa ofereix un descompte en algunes funcions del teatre Poliorama.
Demaneu el vostre carnet Antics UB Feu-nos arribar aquest formulari per correu, fax o bé personalment. Rebreu en el vostre domicili el carnet d’antic alumne, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 30 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat.
Dades PERSONALS Cognoms: . ...................................................................... Nom: ........................................................................................ Data de naixement (dd/mm/aaaa): ................................................................... Adreça: ................................................................................................................................................. Població: ..................................................................................... CP: . .................................................................. Província: ........................................................................ Telèfon: . ............................................ Fax: ........................................................... Adreça electrònica: ................................................................... DNI: . .................................................................................... Sexe (H/D): ..................................... Estudis UB: .............................................................................. Any: . .................................................................
Dades BANCÀRIES Entitat: ........................................................................................ Sucursal: ............................................... DC: ...................................... CC: ...................................................................................................................
Voleu que us incloguem en el directori d’antics alumnes per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu? [ ] Sí
[ ] No
Com us heu assabentat de com fer-vos el carnet d’antic alumne? [ ] Per la revista La Universitat [ ] Per la premsa
[ ] Per Internet [ ] Per un amic
[ ] Per un Antic
SAE - Antics UB Adolf Florensa, 8 • 08028 Barcelona Tel. 934 024 290 • Fax 934 035 917 anticsub@ub.edu www.ub.edu/anticsub
D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió a Antics UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició de dades.