ALUMNAT AMB TEA SEETDIC - GIRONA Febrer 2012
ALUMNAT AMB TEA INTERVENCIÓ A L’ESCOLA • Característiques cognitives i emocionals. • Què necessiten a l’escola: – Els alumnes – Els mestres – Les famílies . Com ens plantegem la intervenció educativa? – Coneixement i comprensió de l’alumne. – La relació – Adaptació del context. – Habilitats específiques. – L’escolarització – L’alumnat amb TEA a l’escola – El paper del/la mestre/a d’EE • Conclusions. (Referències bibliogràfiques.
Espectre autista TEA • L’espectre autista, en el sentit més estricte, és només un conjunt de símptomes, que pot associar-se a diferents trastorns neurobiològics i a nivells intel·lectuals molt variats.
Espectre Autista • Autisme Greu
Síndrome Asperger
TEA TGD T.AUTISTA
S.RETT
T.DESINTEGRATIU
TGD NO ESPECIFICAT
S.ASPERGER
El TEA es mou dins d’un ventall que va des de una major a una menor afectació. El “continuum autista” reflexa una gran diversitat de persones que es caracteritzen per les dificultats en 1. Comunicació 2. Relació amb l’entorn 3. Conducta
Els alumnes amb TEA presenten un trastorn de comunicaci贸 i de relaci贸 amb l'entorn amb comportaments estereotipats i obsessius. Tenen dificultats per : - connectar-se amb la realitat - relacionar-se amb els altres i amb si mateixos
"Para un autista la realidad es una masa confusa de acontecimientos, personas, lugares, sonidos e imágenes que interactúan. Parece que nada tiene límites claros, orden ni significado” Temple Grandin “Pensar en imágenes. Mi vida con el autismo”
• Extremada sensibilitat • Pensament rígid • Dificultat per vivenciar emocions. “Sense considerar aspectes de la personalitat fracassarem en l’aprenentatge.” (J.Brun 2008)
“Molts comportaments observats són: defenses a determinades dificultats de processament, intents de fugir de la informació sensorial que no poden interpretar, formes primitives de comunicació, expressió d’un sentiment desajust entre exigències i necessitats” Tamarit
El comportament inadequat no s'ha de considerar específic del TEA sinó com una conseqüència de les seves dificultats adaptatives. Com a expressió de les seves relacions amb l'entorn.
QUÈ NECESSITEN A L’ESCOLA? Alumnes: • Marc de referència estable. • Continuïtat. • Punts de referència clars. • Límits flexibles.
Moments més conflictius • • • • • • • • • •
Canvis. Entrades i sortides. Tornades de festes i vacances. Absències o substitucions de personal. Esdeveniments especials (festes). Pati, menjador. Estones lliures. Demanda d’una feina més abstracta i simbòlica. Exigència. Excursions.
Mestres: • • • • •
Sentiments d’ignorància Impotència Poca gratificació Sensació de ser manipulats. Manca d'agraïment.
És fonamental: -Treball d’equip -Assessorament extern. -Col·laboració amb altres serveis.
Moments clau Preparar l'acollida del nen i la fam铆lia. - L'elaboraci贸 del PI. - Moments de canvi . - Seguiment familiar. - Coordinaci贸 amb altres serveis.
Famílies: • • • •
Nivell d’angoixa Dificultats d’acceptació Sentiment de culpabilitat Incomprensió
És fonamental: • Valorar el moment en què es troben • Sentir propera l’escola en l’ajut al nen/a • Actitud oberta i comprensiva • Contacte continuat. F:\tea eap\familia_autismo.pdf
Moments més difícils • • • • •
Canvi en el tipus d´escolarització Diagnòstic i proposta d´intervenció Proposta de recursos complementaris Pas d´etapa escolar a la de vida adulta Canvi de referents
Com ens plantegem la intervenció educativa? Hem de pensar quina ajuda els hem d’oferir per facilitar la seva adaptació. La intervenció s'ha de basar en la interacció de l'alumne amb el seu entorn a partir
mitjançant
Del coneixement i la comprensió de l'alumne
- La relació que s'estableix amb l'adult - L'adaptació del context - I la potenciació de les habilitats específiques
La comprensió de l’alumne: És fonamental entendre com el nen pensa i se sent i de quina manera això es tradueix en un comportament desconcertant. És fonamental interpretar i comprendre les conductes.
La relació: A través de la relació que s'estableix amb l'adult hem d'aconseguir establir un vincle afectiu que li doni seguretat i confiança. Per establir aquesta relació hem d'apropar-nos al nen entrant en el seu món. Aquesta relació ens mostrarà com és el nen, quins són els seus interessos, preocupacions, necessitats. Els educadors juguen un paper vital a l'hora d'ajudar als seus alumnes a "negociar" amb el món que ens envolta.
Adaptació del context: “Gran parte de mi vida consiste en intentar distinguir el patrón que se esconde detrás de todo. Las rutinas establecidas, los horarios, las rutas concretas y los rituales contribuyen a poner orden en una vida insoportablemente caótica.” Temple Grandin "Pensar con imágenes. Mi vida con el autismo”
Adaptació del context Cal fer-li un món organitzat, comprensible i segur. Treballant comunicació, planificació, flexibilitat i autorregulació: -Establint rutines diàries molt clares. -Introduint elements visuals (fotos, símbols, dibuixos...) -Utilitzant eines d’estructura i comprensió del temps (calendari, horari, agendes...).
Té l’esmorzar!
Habilitats específiques Les NEE es relacionen amb les capacitats de relacions inter i intrapersonals. • Comunicació • Socialització • Aprenentatge F:\tea eap\soy un niño tgd.pdf
ESTRATÈGIES PER A FACILITAR LA COMUNICACIÓ • • • • • • • •
Codis variats Valorar els intents Sistemes augmentatius Frases clares i curtes Suport visual Donar sentit a les ecolàlies Reforçar verbalització dels sentiments Limitar el temps per parlar dels seus interessos
ESTRATÈGIES PER A FACILITAR LA SOCIALITZACIÓ • • • •
Propiciar atenció conjunta Fomentar contacte i mirada Escenificar situacions de la vida real Utilitzar esquemes amb els que es pugui guiar en una conversa • Promoure la identificació de les emocions • Participació en jocs reglats • Treball específic en habilitats socials
ESTRATÈGIES PER A FACILITAR L’APRENTENTAGE • Programa de treball que permeti els èxits • Fragmetar narracions i utilitzar suports visuals • Explicar de forma addicional i simplificar conceptes abstractes • Partir dels seus interessos • Oferir la oportunitat d’escollir http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdtgd/
L’escolarització • Conviure amb nens que proporcionen models més vitals a l’escola ordinària, facilita el desenvolupament dels infants amb TEA. • La inclusió és desitjable per a tots, però la realitat ens diu que alguns necessiten una educació en l’escola especial. • És important poder compartir experiències entre EO i EE. Les escolaritzacions compartides afavoreixen aquest intercanvi.
L’alumnat amb TEA a l’escola •
E. INFANTIL: Durant aquesta etapa s’estableixen les bases del desenvolupament i és quan es manifestes les primeres grans dificultats. Per això, al parvulari es produeixen reaccions molt negatives associades a l’inici de la socialització i les exigències que això comporta. Cal que els equips educatius i les famílies tinguin el suport i els recursos necessaris.
•
E. PRIMÀRIA: A primària, si continuen a l'EO, normalment ja no preocupa tant el seu comportament, ja s'han adaptat, els mestres els coneixen, tenen les seves estratègies i normalment la demanda no és tant per les dificultats de comportament. Cal preveure els canvis i fer seguiment.
El paper del/la mestre/a d’EE • Col·laborar en els aspectes organitzatius, metodològics i didàctics. • Col·laborar amb els tutors en l’organització dels horaris i suports. • Col·laborar amb els tutors i l’EAP amb l’elaboració del PI. • Recollir, el·laborar i adaptar materials. • Intervencions individualitzades i petit grup. • Àmbits: Professorat. Famílies. Alumnes. Altres serveis
CONCLUSIONS Les bases de les estratègies educatives per l'alumnat amb TEA són les mateixes que per tot l'alumnat. Cada nen és diferent, únic. Molt important tenir en compte els seus interessos, les capacitats, la seva personalitat específica, els seus sentiments i les peculiaritats del seu entorn (que el diagnòstic no ens faci oblidar el nen). Tots els nens milloren, sempre és possible establir una relació de qualitat, pot ser difícil, però mai impossible.
CONCLUSIONS L'estil directiu, sense pressa, tranquil, que impliqui senyals clares, a partir d'una bona relació és més important que implantar les tècniques més sofisticades. Bàsic el lligam i suport a les famílies. Necessitat d'un treball de col·laboració entre els professionals de l'escola i els dels altres serveis que atenen el nen.
CONCLUSIONS Necessitat de potenciar espais interdisciplinaris de reflexió, recerca i col·laboració educativa. Les tècniques audiovisuals i informàtiques són un excel·lent recurs educatiu i terapèutic per aquest alumnat.
Que ens demanaria un autista? Àngel Rivière. Madrid 1996 “El que faig no és contra teu. Quan faig un rebec o em dono cops, si destrueixo quelcom o em moc massa, quan m’és difícil entendre o fer el que em demanes no et vull fer mal. Ja que tinc un problema de intencions, no m’atribueixis males intencions ! Moltes de les conductes que en dieu”alterades” son maneres de fer front al món des de la meva especial forma de ser i percebre. Fes un esforç per comprendre’m!
Que ens demanaria un autista? Àngel Rivière. Madrid 1996 Necessito compartir el plaer i m’agrada fer les coses bé, encara que no sempre ho aconsegueixi. Fes-me saber quan he fet les coses bé i ajuda’m a fer-les sense falles, quan en tinc massa em passa el mateix que a tu: m’enfado i acabo negant-me a fer les coses. Necessito més ordre que tu, més predictibilitat. Hem de negociar els meu rituals per conviure. Ajuda’m amb naturalitat sense convertir-ho en una obsessió. La meva situació normalment millora, encara que per ara no tingui curació.
Que ens demanaria un autista? Àngel Rivière. Madrid 1996 No només soc autista. També soc un nen, un adolescent o un adult. M’agrada jugar i divertir-me, hi ha més coses que compartim que no pas coses que ens separen. No “m’envaeixis”. Respecta les distàncies que necessito però sense deixar-me sol. No permetis que m’avorreixi o que resti inactiu. La meva vida potser satisfactòria si és senzilla, ordenada i tranquil·la. La meva vida com a autista pot ser tan feliç com la teva, podem trobar-nos i compartir moltes experiències...”