Revista Escolar ZER "Riu Set" Curs 2008-2009

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

NÚM. 13 JUNY DE 2009

L’ALBI, CERVIÀ DE LES GARRIGUES, LA POBLA DE CÉRVOLES i VINAIXA. 1

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

ÍNDEX

Editorial.......................................................................................2 Els projectes interdisciplinaris.....................................................3 Projecte del reciclatge ( La Pobla)..............................4 Projecte de l’aigua ( Cervià i l’Albi).............................6 Projecte de l’hort ( Vinaixa).........................................8 Sortides i activitats conjuntes....................................................10 Sortida a l’Espluga de Francolí ( EI, CS)...................10 Colònies a Empúries (CM, CS) ................................11 Teatre en anglès a les Borges Blanques(CI, 3r).......12 Trobada ZER a Vinaixa.............................................13 Sortida a Cardona (CM, CS).....................................14 Sortida de música a Cornellà (CM/CS).....................15 Colònies “La Saidia” (EI/ CI).....................................16 Sortida de la comarca (CM/CS)................................17 Sortida a Tarragona ( EI/CI).....................................19 Mostres literàries.......................................................................21 Llars d’infants............................................................................26 Projectes de ZER......................................................................29 Ciències 3/6 a l’educació infantil...............................29 Pla de l’esport a l’escola - ZER Riu Set-...................31 PuntEdu....................................................................33 Filosofia 3/18 a l’escola.............................................35 Obres d’ampliació de l’escola de Cervià...................36

2

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

Una vegada més, a les acaballes de curs, us oferim un resum de les activitats, novetats, notícies, mostres literàries... , que giren al voltant del treball

EDITORIAL

pedagògic de la nostra ZER. Ja són tretze números de la nostra revista, corresponents als cursos escolars; des d’aquí us hem anat desglossant un munt d’informacions que considerem prou importants per a tota la comunitat educativa.

Volem aprofitar especialment aquesta publicació per

presentar el treball o

projecte interdisciplinari , tal com estableix el nou currículum de la LOE , sobre algun aspecte de la realitat. En aquest projecte de caràcter competencial els alumnes han d’anar aplicant els coneixements que van adquirint de les diferents àrees curriculars:

llengües, matemàtiques, medi natural, social, ed.

artística, ed. física ..... .

L’Aigua.

Ceip “Els Aubis “. L’Albi Ceip”El Cèrvol”. Cervià de les Garrigues

L’hort. Ceip “Sant Bonifaci”. Vinaixa Reciclar per un món millor . Ceip “Josep Espasa” . La Pobla de Cèrvoles

A més també trobareu informació sobre els projectes que anem duent a terme des de de fa uns anys a la ZER: Biblioteca Punt Edu , Filosofia 3/18 , Ciències 3/6, Pla de l’esport a l’escola .

Bon estiu!

Claustre de professores i professors de la Zer Riu Set

3

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

El nou currículum de Primària estableix que es realitzarà com a mínim un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin l’aplicació de coneixements de diverses àrees; llengües, matemàtiques, medi

La metodologia del treball per projectes comporta un procés en el qual hem tingut en compte quatre fases o etapes: •

ELECCIÓ DEL PROJECTE: .

Preguntarem als alumnes QUÈ EN SABEM? Sobre el tema escollit per detectar així els seus CONEIXEMENTS PREVIS, donant la oportunitat d’explicar-se, opinar i posar en comú (serveixen d’hipòtesi inicial que després durant el desenvolupament es podran verificar, ampliar o refutar). Es pot fer a mode de mural; QUÈ EN SABEM DE ........? i escrivint a sota les aportacions fetes per cada nen i nena. Podem acompanyar-ho també amb un dibuix.

Tot això servirà d’eina avaluativa inicial i a partir d’aquestes activitats podem fer una llista sobre QUÈ EN VOLEM SABER sobre el tema. Es poden posar també amb suport paper i posar-ho al mural.

•

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE:

Consisteix en buscar suports que ens poden ajudar a resoldre els dubtes (FONTS D’INFORMACIÓ: cintes de vídeo, revistes, contes, CD’s, Internet, llibres, joguines, DVD’s.

Farem pensar a l’alumnat sobre ON HO BUSCAREM? És a dir, quins materials ens poden servir i nosaltres analitzarem la viabilitat de les seves idees. És essencial que les famílies coneguin el projecte i ajudin als infants a cercar la informació que sol·liciten, fomentant així la relació família –escola •

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE (ACTIVITATS).

Al llarg del projecte s’aniran duent a terme diferents activitats en funció de tot allò que ens aportin els infants , professors i tot allò que vulguin saber, descobrir, experimentar... sobre el tema escollit.

•

AVALUACIÓ DEL PROJECTE:

Per part de l’alumnat: definirem aquest punt com: QUÈ HEM APRÈS? Farem una pluja d’idees final per prendre consciència de tot allò que hem après i finalment ja per part dels professors i especialistes es farà l’avaluació global a llarg de tot aquest trimestre del que s’ha après sobre el projecte en les diferents àrees.

4

PROJECTE INTERDISCIPLINARI

natural i social, ed. artística, ed. física .....

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

PROJECTE INTERDISCIPLINARI

Reciclar per un món millor Ja fa tres cursos que el CEIP Josep Espasa està immers en un projecte interdisciplinari potser no pensat tant en cobrir les expectatives actuals del Departament, sinó per donar cabuda a la nostra filosofia de viure.

Conscients de les necessitats del nostre món, que poc a poc s’anava convertint en un abocador, se’ns féu imprescindible que el reciclatge fos present en l’àmbit escolar. Per això ens vam embrancar en la recollida selectiva de deixalles a l’escola, separant-les tal com permetien els contenidors del poble: paper, envasos i brossa comuna.

Un cop a la setmana els alumnes i les mestres van a llençar-les al seu contenidor. Ara, a més, també recollim la brossa orgànica. Així que només deixem per a la senyora que neteja la brossa comuna.

Va costar molt que s’hi sumessin les famílies; en veritat, la nostra idea era formar futurs “recicladors” que fossin més tard la consciència familiar. Hem constatat que molta gent del poble recicla perquè veu els seus fills o néts reciclar. No era la nostra intenció fer grans projectes: només fer conscients els/les nostres alumnes del perill que corre el nostre/seu món si continuem malbaratant-lo. Val a dir que no ha estat fàcil: La idea pretén evitar massa deixalles, però també no malgastar aigua, aquest bé tan escàs a la nostra comarca, i com no!: una altra peça clau: No malbaratar energia: tancar llums quan hi ha llum solar (és un dels càrrecs de la classe), abaixar la calefacció diàriament, etc..

Tot això ha hagut de comportar també la implicació de tots els docents, estiguessin o no tan motivats en el tema.

5

El món, per ser millor, no necessita només aquest punt, però de ben segur que ens ho agrairà un moment o altre!

En tot cas, la vida del col·legi és sempre alguna cosa més que una suma dels seus integrants, la dinàmica que es genera en les interactuacions d’uns i altres depèn de múltiples factors que impliquen íntegrament les persones que formem part del Centre i que inentem no només instruir, sinó educar.

Equip de mestres del CEIP Josep Espasa. La Pobla de Cérvoles

1

RIU SET - 13

FRASES SOBRE EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI DEL RECICLATGE ESCRITES PELS ALUMNES DE LA CLASSE DELS GRANS DEL CEIP JOSEP ESPASA DE LA POBLA DE CÉRVOLES “Fa tres anys, un dia vam anar a l’abocador comarcal i ens va interessar molt el projecte del reciclatge”.

“Això de no contaminar ens agrada molt i és molt interessant.”

Emma i Víctor “La Míriam , un dia ens va proposar de reciclar per tenir una escola i un món més nets.”

“Tots hi estàvem a favor, així que la senyoreta/tutora va comprar uns cubells: un de groc pels envasos, un de blau pel paper i un que era d’un color taronjós que servia pel rebuig.”

David i Joana “El reciclatge és un procés que fan les persones perquè el món estigui net. ” Tipus de contenidors: El groc serveix per als envasos.

El blau serveix pel paper.

El verd fort serveix per la brossa normal.

El verd serveix pel vidre.

I el de color marró és l’orgànic que serveix per les restes de menjar,etc..

Abril i Anna Borch A l’escola C.E.I.P Josep Espasa treballem el Projecte Interdisciplinari del reciclatge. Cada divendres per la tarda anem al contenidors del nostre poble a llençar la brossa.

Aquí reciclem: recicla el teu món i estarà ben net!

Bassine Gaye i Anna Fernández Recordeu les tres erres: REDUIR, REUTILITZAR i RECICLAR! Joana

6

PROJECTE INTERDISCIPLINARI

REVISTA ESCOLAR

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

PROJECTE INTERDISCIPLINARI

L’AIGUA Al Ceips “El Cèrvol” de Cervià i al Ceip “Els Aubis “ de l’Albi” , vam proposar el projecte de l’aigua per tal d’iniciar-nos en el treball del projecte interdisciplinari, des d’E.I. Fins a Cicle Mitjà.

Ens interessava l’aigua , per tal que els nostres alumnes es conscienciessin del seu valor i de la importància que té per a la terra i per cadascun de nosaltres .

L’aigua està per tot arreu, pel cel amb gotes dins els núvols, caient en forma de pluja, pels rius i llacs , mars i oceans.... També podem trobar aigua en estat sòlid, com el gel i gasós en altres contextos... . L’aigua és útil per a rentar, cuinar . És vital per a totes les formes de vida. El cos humà conté dues terceres parts d’aigua .

Necessitem l’aigua , per tot i per a tot, sobretot que estigui neta , per això cal tenir cura de no malbaratar-la ni de embrutar-la.

Partint del que en sabien els nens sobre aquest element i del material que van anar aportant les professores i professors, vam elaborar un pla de treball per cicles que hem anat desenvolupant al llarg d’aquest trimestre. En ser un treball interdisciplinar estava relacionat en gairebé totes les àrees: Llengües, matemàtiques, medi social i natural, Educació artística, Educació física...

Ceip Els Aubis . L’Albi Ceip El Cèrvol de Cervià de les Garrigues

7

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

QUÈ SABEM?

L’aigua és un líquid.

Hem d’estalviar aigua.

No hem d’embrutar l’aigua.

Hem de cuidar l’aigua.

La neu és aigua gelada.

Necessitem aigua per viure.

L’aigua és important per tots (higiene, beure, navegar…)

Si nó plou, no hi ha aigua.

L’aigua no fa olor.

L’aigua té oxígen.

L’aigua del mar no es pot beure.

Gel- L’aigua s’ha congelat.

Els núvols són aigua.

Vapor.

Per fer bombolletes necessitem aigua.

Dins de l’aigua hi ha bombolletes d’aire.

La saliva és aigua.

QUE VOLEM SABER? Com es neteja l’aigua?. Jaume.

Com és que l’aigua del mar és salada?. Oriol.

Com és que l’aigua es transparent?. Judit.

D’on surt l’aigua?. Yeray.

Com és que l’aigua de la piscina és blava i la de beure és transparent?. Joel.

Com és que no podem respirar sota l’aigua?. Yeray.

Com és que l’aigua és bona per la salut?. Dioni.

Com és que l’aigua fa onades?. Yeray.

8

PROJECTE INTERDISCIPLINARI

L’aigua és transparent.

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

PROJECTE INTERDISCIPLINARI

PROJECTE CURRICULAR

Totes les feines que s’han fet a l’hort, prèviament les hem comentat i explicat.

Dels compostadors, d’exterior i d’interior, en traiem l’adob natural per al nostre hort.

Planten

Cullen estirabecs

Arrenquen pastanagues 9

1

RIU SET - 13

Ensulfaten les cols contra la mosca blanca amb sabó

A la classe es van estudiant les hortalisses com el bròquil

Aquest projecte interdisciplinar l’hem treballat desde totes les àrees CEIP Sant Bonifaci –Vinaixa 10

PROJECTE INTERDISCIPLINARI

REVISTA ESCOLAR

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

SORTIDA A L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ.

El dia 10 d’octubre els alumnes de la Z.E.R Riu Set, varem anar a l’Espluga de Francolí a visitar la cova de la Font Major. En aquesta cova,

vam fer l’observació

SORTIDES

de la vida dels homes primitius . Els guies, ens van explicar quins eren els seus estils de vida i les seves costums. Com caçaven, com vivien, què pintaven....van ser alguns dels aspectes que ens van explicar. També van poder pintar,en unes pedres pintures rupestres i van poder realitzar amb pells d’animals una cabana.

Al migdia, els alumnes van dinar al parc fluvial i s’ho van passar d’allò més bé!!!!!!!!!!!

Abans de dinar, va quedar una estona de temps lliure i les mestres juntament amb els alumnes, varem anar a visitar la cooperativa vitivinícola, on hi havia les tines plenes de vi de diferents varietats.

Ed. Infantil i C. Inicial de l’Albi.

11

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

Aquest curs els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior de la ZER Riu Set hem anat de colònies al Camp d’Aprenentatge d’Empúries, concretament a l’Escala els dies 29/30/31 d’octubre.

A les vuit del matí vam marxar tots els alumnes de la ZER des de l’Albi. Quan vam pujar a l’autocar ja estàvem xops perquè plovia bastant, la pluja ens va acompanyar durant tot el viatge fins a l’alberg.

A l’arribar allí ens vam fer la presentació dels monitors, de l’alberg i de les normes.

A continuació cadascú va anar a les seves habitacions.

Aviat es va fer l’hora de dinar, que ens l’havíem portat de casa. Quan vam acabar van anar a visitar les ruïnes grecoromanes d’Empúries acompanyades per la història d’en Marius, un nen que va viure al segle I. Durant tota la visita va fer molt fred i anava plovent.

A l’arribar a l’alberg vam berenar i vam jugar a jocs tot esperant l’hora de sopar:vam menjar verdura, peix arrebossat i fruita.

Tot seguit va arribar una de les activitats que tots esperàvem, era sorpresa: va ser el karaoke,on quasi tots vam cantar cançons de diversos estils.

Havíem d’anar a dormir però no en teníem massa ganes!

L’endemà a les vuit ens vam aixecar, vam esmorzar i a les nou vam agafar un autocar i vam començar l’activitat: vam anar a veure els Aiguamolls de l’Empordà on hi havia tot tipus de plantes i animals.

L’activitat va durar tot el dia i vam dinar tipus picnic(dos entrepans,aigua plàtan,suc,galetes).

A l’arribar a l’alberg, vam berenar (madalenes, xocolata i suc) i després vam anar al poble del costat, l’Escala, on vam anar a comprar records i xuxes. Vam tornar a l’alberg, on vam sopar: sopa, fruita o iogurt.

Més tard, la segona activitat de nit, la discoteca.

El divendres ens vam aixecar vam preparar les motxilles i vam anar a esmorzar. A continuació, vam fer el taller de la sorra, becs i potes a la platja tot anant experimentant sobre la formació de les roques,...

En acabar, vam anar a dinar: espaguetis, hamburgueses, patates xip i fruita.

Ja havia arribat l’hora de tornar cap a casa, durant el viatge va anar plovent, vam parar a berenar en una àrea de servei on els mestres ens van comprar berenar:”donuts”.

En arribar ja no plovia, vam arribar molt contents i cansats, tot esperant poder repetir el curs vinent!

CS del CEIP El Cérvol

12

SORTIDES

COLÒNIES A EMPURIES

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

TEATRE EN ANGLÈS Any rere any, el Consell Comarcal de les Garrigues organitza diferents activitats per les escoles de la comarca. Una d’elles és el teatre en anglès. Dos obres realitzades per la

SORTIDES

companyia IPA Productions destinades als nens de primària.

El dia 17 de desembre vam anar a veure l’obra “Rudolph” amb els alumnes de 1r, 2n i 3r de tota la ZER. L’obra ens explicava la història de com Rudolph, un petit ren amb el nas vermell, salvava el Pare Noel de les mans de la malvada Ice Queen (la bruixa del gel). Els nens van gaudir d’alló més amb els diàlegs, les cançons prèviament treballades, les sorpreses... Fins i tot algun dels alumnes va poder pujar a l’escenari per ajudar a Rudolph a aixafar els plans d’Ice Queen.

Els alumnes de 4rt, 5é i 6é també van gaudir d’una obra de teatre el passat 2 de juny.

Ells van veure “Robin Hood”. El conte, per tots conegut, del noi que robava als rics per repartir-ho entre els pobres; encara que IPA Productions sempre canvia una mica la història amb sorpreses inesperades per mantenir l’atenció del públic constant.

Valorem molt positivament aquesta acrtivitat i encoratgem que sigui contemplada dins el Pla de Dinàmica Educativa pels propers anys.

Mestres especialistes d’angès de la ZER

13

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

TROBADA ZER RIU SET El divendres 3 d’abril, tot just abans de marxar de vacances, ens vam reunir tota la Zer Riu Set per celebrar la trobada de la nostra “gran” escola. Aquest cop els amfitrions vam ser els de Vinaixa, els quals estem molt contents d’haver obert el

escrit per agrair la gran col·laboració i al recolzament que vam tenir per part de l’AMPA de l’escola.

Si hem de fer una valoració de la trobada, es pot dir que va ser molt positiva per a tots els que hi vam assistir, ja que durant el dia hi va haver tot tipus d’activitats. La trobada va començar amb una xocolatada, per donar pas seguidament a les activitats que hi havia programades. Els més petits van fer una gimcana i un ball alemany, i els grans van participar al taller de “músiques del món” i van assistir a una xerrada de l’escriptor Pep Albanell. Després de dinar, petits i grans van canviar d’activitats per poder acabar el dia havent-les fet totes.

Per acabar la festa vam gaudir tots junts del grup d’animació DISFRUITA-LA, els quals ens van ensenyar que menjar fruita pot ser d’allò més divertit. DISFRUITA-LA ens va regalar a cada un dels presents un “tupperware” en forma de poma, i després d’un berenar ben sa, vam agafar les motxilles per marxar cada un cap el seu poble i d’aquesta manera concloure la XV trobada de la ZER Riu Set. Ceip “Sant Bonifaci”. Vinaixa

14

SORTIDES

poble a tota la comunitat educativa que forma la nostra ZER, que aprofita aquest

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

SORTIDES

SORTIDA A CARDONA. El dimarts 21 d’abril vam anar a Cardona i el d’Abdalá cavalcant amb el seu cavall que primer que vam fer va ser la visita al castell. venia a buscar la seva estimada.

Era molt fort i es conservava molt bé.

Seguidament vam anar veure la muntanya de sal.

Vam visitar el claustre, l’església i la presó.

Vam baixar en 4x4, ens vam posar uns cascs i vam fer la visita a les mines. Ara ja no hi treballen. La monitora ens va ensenyar les estalactites i les estalagmites.

L’església era d’estil romànic, feta per mestres d’obra de la Llombardia.

Els castells es construien a dalt de les muntanyes per poder vigilar millor.

Al final de la visita ens van deixar tastar una mica de sal.

El de Cardona servia per protegir les terres i sobretot la sal, que en aquella època era tan valuosa com l’or.

Per acabar vam veure la sala de màquines i els ascensors per pujar i baixar de la mina.

Els estaments més importants de l’època Va ser una sortida molt interessant. eren: els senyors, els clergues i finalment els vasalls. Tenien el seu lloc corresponent a l’església per no barrejar-se.

A l’acabar la visita al castell ens van explicar la llegenda de la Torre de la Minyona, que era la presó, on hi va tancar l’Adalès, la filla del Duc, que s’havia enamorat d’Abdalà, príncep dels moros.

Conten que es va morir allí, i que a les dotze de la nit es podia veure el fantasma

15

Bassine Gaye 4t d’EP Abril Casadesús, Emma Júlia Martín i Anna Fernández Martín 3r d’EP 27-4-2009 CEIP Josep Espasa La Pobla de Cérvoles

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

ÒPERA: “El SuperBarber de Sevilla” al Petit Liceu (Cornellà de Llobregat) CAVES CODORNIU (Sant Sadurní d´Anoia)

El curs passat, durant el tercer trimestre i dins l´àrea d´Educació Musical, els alumnes de Cicle Mitjà i Superior de la ZER vam descobrir el món de l´Òpera a partir de la visualització d´un seguit de fragments operístics d´autors com W.A.Mozart, G.Rossini i G.Verdi.

Per aquest motiu, aquest curs hem anat al Petit Liceu a Cornellà de Llobregat a veure en directe l´òpera “El SuperBarber de Sevilla” de Gioachinno Rossini.

Era una òpera còmica on sortien 5 protagonistes que cantaven molt bé. Va ser molt divertida i vam poder distingir les diferents veus que havíem treballat: soprano, tenor i baix. Anaven acompanyats del piano, la flauta travessera i del violoncel. Tota una experiència!

Al matí també vam poder visitar a Sant Sadurní d´Anoia les “Caves Codorniu”.

Uns guies de la casa, a partir d´un audiovisual i de les seves explicacions, ens van apropar al món dels vins i els caves tot explicant-nos coses sobre les vinyes, els procés de producció i embotellament d´aquests productes i sobre la família Codorniu.

A la tarda tots molt contents vam anar a Barcelona, vam dinar davant del Camp del Barça i després vam visitar les instal·lacions del “Camp Nou” (vestidors, sala de premsa, cabines de retransmissió dels partits, camp, museu, ...). No vam veure cap jugador, però vam poder realitzar les nostres desitjades compres a la botiga del Barça!

Ens ho vam passar molt bé. Tot ens va agradar i vam aprendre coses noves.

Alumnes de C.Mitjà i C.Superior C.E.I.P. “Els Aubis”

16

SORTIDES

CAMP NOU (Barcelona)

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

SORTIDES

COLÒNIES “LA SAIDIA” Els dies 19 i 20 de març els d’Educació Infantil i Cicle Inicial de la ZER vam estar de colònies a “La Saidía”. Els petits van fer els tallers de pizza i de llana; els grans vam fer els tallers de melmelada i de bosses aromàtiques.

Vam visitar els següents animals: porcs senglars i porcs vietnamites, ruquets, tortugues, oques, cavalls, paons, galls, gallines saltarines coloms, lloros, cotorres, conills i un ós rentador.

Quan estàvem visitant els animals vam agafar dos ous i els vam portar a la cuina. Allí hi havia la Mandarina que ens perseguia. La Mandarina era un porc vietnamita domesticat.

El dijous a la tarda vam anar a berenar a un pantà. Allí el gos es va tirar a l’aigua. A la nit, els grans vam fer un joc de pistes per a trobar un tresor i els petits van veure una obra de titelles.

I el divendres, abans de marxar, cada nen va donar un tomet amb un ruc.

Ens ho vam passar molt bé !

Cicle Inicial de Vinaixa.

17

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

El dia 21 de maig els alumnes de cicle mitjà i cicle superior de la ZER Riu Set vam realitzar la sortida per la nostra comarca; les Garrigues.

Vam fer una petita ruta per conèixer de més a prop el patrimoni històric i cultural.

El matí el vam dedicar a visitar el castell de la Floresta on al seu costat hi havia el pou de gel. Seguidament ens vam dirigir cap a Arbeca, on abans de visitar els Vilars, vam veure un vídeo explicatiu sobre la història d’aquests, per poder fer-nos-en una idea.

A la tarda, i ja per acabar la ruta, ens vam dirigir cap a l’Espluga Calba on vam visitar el seu castell.

Al Castell de la Floresta.

Després de la visita al castell i la seva explicació que destacaries?

Ens van explicar que era un palau on els nobles hi anaven a descansar, a caçar i a festejar.

Hi havia una sala on hi passaven llargues estones al llarg de l’any perquè estava molt ben aclimatada. A l’estiu s’hi estava fresc ja que s’obrien dues finestres i hi feia corrent d’aire i a l’hivern s’hi estava calent perquè hi havia una llar de foc.

Una altra cosa a destacar és que quan caçaven sortien darrera del castell on tenien un tancat amb animals, és a dir, que no anaven a la muntanya a caçar.

Que és el que més et va cridar l’atenció?

Em va cridar l’atenció que al costat de les finestres hi havia uns seients de pedra que es deien festejadors i allí els enamorats s’escrivien poemes a la paret.

Al pou de gel.

El pou te l’imaginaves tal i com és?

No, perquè m’imaginava només un pou, com un forat al terra i allò tenia forma d’iglú.

Per a què s’utilitzava?

Allí s’hi guardava la neu i el gel de l’h i v e rn p e r qu è a i x í p o d ie n conservar els aliments al llarg de l’any.

18

SORTIDES

TROBADA COMARCAL

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

SORTIDES

Els vilars.

Què són els Vilars? És un poblat ibèric construït pels volts del 750 aC, i va estar habitat ininterrompudament durant quatre-cents anys.

Per què es va construir en aquest territori? Es va construir aquí perquè van veure que era un terreny on hi havia molta aigua. Ells van construir i emmurallar el poblat perquè volien protegir l’aigua.

Pots explicar algun fet anecdòtic sobre els vilars?

Quan es moria algun adult el cremaven i si era ric, mataven un cavall i l’enterraven al costat, com a símbol de riquesa. Si els nadons es morien, com que encara no parlaven, els consideraven diferents i no els cremaven, els tapaven i els enterraven com si fos un oferiment als déus.

Al castell de l’Espluga Calba.

Has trobat diferències o semblances entre el castell de la Floresta i el de l’Espluga Calba?

Com a diferència que al castell de la Floresta hi vivien nobles i al de l’Espluga Calba monges i cavallers.

Una altra diferència és que al de l’Espluga hi havia un pati interior i al de la Floresta no.

I de semblança que els dos tenien festejadors.

T’ha agradat la sortida?

Si , molt. Ha estat molt interessant i els castells molt bonics.

CM i CS Ceip Josep Espasa .

La Pobla de Cèrvoles

19

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

SORTIDA A TARRAGONA Els dies 5 i 6 de maig els alumnes d’ Educació Infantil i Cicle Inicial vam anar d’excursió a Tarragona.

En arribar a Tarragona vam anar al port del Serrallo i allí vam esmorzar.

Quin lloc més bonic!

Als nostres pobles no tenim mar.

Tenia gana, l’ esmorzar és molt bo.

Fa bon dia.

Després, cap al Museu del Port.

Vam jugar a ser pirates.

Ens vam posar un mocador al cap, les senyoretes també.

Vam trobar un pirata barbut.

Per fi, el tresor!

Eren monedes bones, de xocolata.

El museu era molt “guapo” amb vaixells dels d’ abans.

20

SORTIDES

Un viatge molt llarg!

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

I més tard a pujar al vaixell.

Li diuen “golondrina”.

SORTIDES

Portàvem unes armilles salvavides i tenien un xiulet.

Vam veure com carregaven i descarregaven molts vaixells.

Marejava una mica....

Va ser divertit !

Un altre dia m’agradarà tornar-hi a pujar.

Ja teníem molta gana i vam anar a dinar a prop de la platja.

I després a jugar !

Vam menjar de pressa, volíem anar a jugar a la platja.

La sorra estava calenta però l’aigua ben freda.

Teníem moltes ganes de banyar-nos però no portàvem banyador.

Portàvem galledes i pales per jugar a la sorra.

Vam acabar ben xops!

Ens ho vam passar bomba!

CEIP El Cèrvol, Cervià de les Garrigues

21

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

Hi havia una vegada una família de tres

-No ho sé ,m'imagino que deu està amagada

persones: la mare,que es diu Marta, el pare

-li va suggerir el pare.

que es diu Raül i la nena que es diu Blanca.

-Blancaaaaaa vine !-van dir tots dos alhora.

Aquesta família era pobra, i vivia al bosc. Un

Però la Blanca no venia.

dia se'ls hi va acabar la llenya, i el pare i la

-Mira ,allà hi ha una cova va dir mirant la cova

mare en van anar a buscar i li van dir a la

la Blanca.

Blanca:

-Anem-hi -va dir l'Andrea.

-Blanca, no surtis de casa -li va dir el pare.

-Guau-guau -va fer content el Floquet.

-D'acord pare , no sortiré - li va respondre

Se’n van anar cap a la cova, era molt fosca i

ella.

totes dues tenien molta por. L'Andrea va dir

El pare i la mare van marxar. Va passar una

-Tinc molta por Blanca ,marxem.

hora i els pares encara no havien tornat i la

-Jo també tinc molta por Andrea, però no vull

Blanca es va preocupar per ells. Va sortir de

marxar perquè a fora fa molt més fred que aqui

casa. Va seguír un camí i es va perdre. Va

dins.-va dir la Blanca. Llavors la Blanca li va dir

sentir algú que plorava, i va dir tremolant:

que l'endemà ja marxarien de la cova, però ara

-Qui hi ha aquí?

tenia que dormir. L'Andrea com que era molt

Van parar de plorar, i la veueta va dir:

obedient va creure i es va acotxar per intentar

-Sóc aquí ! va dir trista

dormir ,però no podia.

La Blanca s'hi va acostar i quan no estava

-Què et passa Andrea? -va preguntar la

gaire lluny va veure a una nena no massa

Blanca.

petita i un gos no massa gros.

-Es què no poc dormir, tinc molta por -va dir

-Com et dius? -va dir la Blanca.

Mentrestant els pares...

-Em dic Andrea i tinc 4 anys i el meu gos es

-Què fem? Hem buscat la Blanca per tota la

diu Floquet -va dir la nena.

casa i no l'hem trobada

-M'he perdut.., -va dir plorant la Blanca.

preocupada.

-No et preocupis t'ajudarem a trobar als teus

-Tranquil·la, demà mateix anirem al poble que

pares - va dir l'Andrea

hi ha a prop d'aquí, i preguntarem si algú la

-Que t'has perdut tu també?-va preguntar la

vista.-va dir el pare per tranquil·litzar-la.

Blanca.

-D'acord -va dir una mica més tranquil·la

-No, es que els meus pares es van morir fa

L'endemà mateix van començar amb la seva

poc i una persona em va enviar a un orfenat

busca. Van arribar al poble, i allí no massa

i jo m'he escapat -va dir plorant.

lluny la mare va veure una senyora.

Aviat es va fer de nit i tenien molt de fred.

-Hola, senyora -va dir- no ha vist pas una nena

Mentrestant els pares...

amb els cabells rossos, uns ulls blaus

-On s'ha ficat la Blanca? Va preguntar la mare.

22

-diu la mare molt

MOSTRES LITERÀRIES

LA NENA PERDUDA I RETROBADA

REVISTA ESCOLAR

com l'aigua del mar...

poble. Un home que els va veure venir va

-No, no n'he vista cap així com diu. -va contestar .

fer sonar la trompeta per reunir a la gent i dir que havien trobat a la Blanca. La

Tot el matí van estar fent el mateix però sempre rebien un no. Llavors tota la gent del poble veient aquesta situació van decidir fer una reunió i van arribar a una conclusió: Ajudar

MOSTRES LITERÀRIES

RIU SET - 13

a aquella gent

tant pobra que havia perdut la

seva filla. Ho van comunicar als pares que van estar molt contents. Tothom es va repartir pel bosc, pel poble, per la carretera... Per més que buscaven no la trobaven. Va

passar una

estona i la Blanca i l'Andrea van sentir algú que deia:

Blanca quan va veure els seus pares va córrer a abraçar-los. I l'Andrea es va quedar amb els caçadors.

L a Blanca va dir: -Estic molt contenta de tornar-vos a veure.

Perdoneu-me per haver marxat de casa quan em vau dir que no sortís, ah , us vull presentar unes persones que vaig conèixer quan vaig sortir de casa i em vaig perdre, són l'Andrea i el Floquet. Si us plau mare ,pare ,que es poden quedar amb

-Blancaaaaaa! Blancaaaaaa! On ets ? Tothom t'està buscant! -van dir dos caçadors que la buscaven.

nosaltres?.

-Però segurament els seus pares la deuen està buscant -va dir la mare

La Blanca en sentir-ho , va dir :

-No. Els seus pares s'han mort i un senyor

-Sóc aquí! Sóc aquí! -cridant tant com va poder perquè la sentissin.

la va portar a un orfenat i ella se n'ha escapat.

-Vine cap aquí, què et portarem amb els teus pares. -van dir els dos caçadors perquè no sabien en quin lloc estava la Blanca.

-D'acord es pot quedar amb nosaltres, però amb una condició que no tornis a marxa més de casa quan et diem que no pots

-Ja vinc ! Ja vinc!

sortir.

-Per fi, hi ha algú que et portí amb els teus pares.-va dir mig ploriquejant l'Andrea- Però jo no els trobaré mai els meus pares perquè s'han mort.

La Blanca va fer que si amb el cap, estava tant contenta.

Van marxa cap a casa .

Van passar 3

anys i la cosa anava prou bé. Era com si

-Tu i el teu gos, també podeu vindre, si voleu.

Voleu?

no hagués passat res aquests 3 anys. La Blanca i l'Andrea

-No. Diran que fas amb aquesta nena? et pot

era com si sempre

haguessin estat germanes.

fer mal i aquest gos et pot mossegar.

-No,tranquil·la, no diran res d'això els meus

Sara Camí 4rt. curs. CEIP “Els Aubis “

pares. No són així.

Van sortir juntes de la cova i van veure els

Accèssit XIXè. premi literari Les Garrigues

dos caçadors que estaven esperant la Blanca.

Van anar

caminant fins arribar al 23

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

VIATGE A NO SÉ ON...

Aquesta història parla d’en David, un El problema va sorgir al cap d’uns dies

astronauta de només 28 anys que

de vol. Tot va començar quan es van

somiava anar a Saturn. Des de petit li

llegia

contes

ningú com podien haver arribat en

d’astronautes,

aquella zona desconeguda de l’Univers.

d’extraterrestres, de l’espai... En 3 anys

-On som?- va preguntar l’Albert.

ja havia fet 5 missions.

-No ho sé pas però això no pinta gens

Un bon dia a l’astronauta David li van

bé -va respondre l’Oriol.

comunicar que tenia la missió d’anar a

-Hem perdut el contacte amb la terra!-va

Saturn perquè s’havia extraviat un dels

dir en Martí.

satèl·lits. En David estava molt content

-I ara que farem?- deia tot enfadat

de poder intervenir en aquell viatge.

l’Albert- Tot ha estat per culpa d’en

En aquesta missió a més d’en David,

David que és massa jove per pilotar

també comptaven amb la col·laboració

aquesta nau!

de tres tripulants més: en Martí, l’Albert i l’Oriol.

En

Martí

era

l’oficial

-Tens raó no havia d’haver acceptat

de

aquest càrrec -li va respondre en David,

telecomunicació, l’Albert era un tècnic de

tot trist.

naus, en David era el comandant i l’Oriol

-No ho paguis amb el David que no ha

era el copilot. Viatjaven en l’Elskerdeg IV

estat culpa seva, ens hem desviat i ja

la nau més segura, més ràpida, i més

està. Girarem cua i ja tornarem a ser

increïble que s’havia vist mai.

dins

Va arribar el dia en que començava el

la

ruta

-li

deia

l’Oriol

per

tranquil·litzar-lo.

seu llarg viatge. En David molt emocionat

Però no va ser així, una pluja de

s’acomiadava de la seva mare, el seu

meteorits va xocar contra la nau i la part

pare i la seva germana petita.

dreta va quedar feta bocins.

Estava a punt de començar un viatge de

-Aaaaah!

més de 5 mesos!

Ens

precipitem!

-deia

tot

espantat l’Albert.

En l’enlairar-se tot va sortir bé.

-Caiem damunt d’un planeta nou - deia en Martí tot sorprès.

24

MOSTRES LITERÀRIES

desviar de la seva ruta. No s’explicava

agradaven molt els planetes, sempre

REVISTA ESCOLAR

anguniosa

Es va sentir un gran “xof” però la

es

passejava

per

damunt del seu cos.

nau va caure tan malament que va

MOSTRES LITERÀRIES

que

RIU SET - 13

quedar destroçada del tot. En Martí i

Va ser llavors quan aquella “cosa”

l’Albert semblaven morts! I l’Oriol havia

va començar a transmetre diverses

desaparegut!. El pobre David amb una

emocions. Semblava com si aquell

gran ferida estava estès al terra i ple de

ésser estrany volgués dir-li alguna

sang i només pensava: “Tot ha estat

cosa. Li estava transmetent que ell

culpa meva, perquè vaig aceptar aquest

estava curat de les seves ferides

càrrec!” i es va posar a plorar però

gracies als “Ucs”, que eren aquestes

aquells plors van durar poc. Al fons veia

estranyes criatures llefiscoses. Es va

com se li acostava una llum, cada

quedar

vegada més a prop fins que la va tenir a

l’adelantats

tocar. Casi havia perdut el coneixement,

criatures, ja que a través de la ment li

però va notar com una cosa llefiscosa

estaven comunicant tot el que havia

l’agafava i se l’emportava però no va ser

passat des de l’accident. En cap

a temps de fer res perquè l’oxigen se li

moment

havia acabat.

companys, més ben dit, no li van

sorprès

li

que

van

en

David,

estaven

parlar

de

aquestes

dels

seus

transmetre, ja que no parlaven.

Quan en David va començar a recobrar el coneixement no tenia ni idea

Tot semblava un somni. Allò era

del temps que havia transcorregut des

difícil de creure, cap novel·la ni cap

de l’accident. No sabia pas on era. No

pel·lícula de ciència

respirava com sempre, ben bé no sabia

superar aquella realitat que ell estava

el que li passava. No entenia res.

vivint.

ficció podia

Semblava que en aquell misteriós

-Sóc mort?- pensava.

planeta totes les criatures tenien bon

Aquesta situació l’angoixava molt, no trobava cap explicació lògica al seu

cor.

estat.

Al cap d’una estona, o això li semblava

Tot va començar a canviar quan molt a

a en David, ja que allí no tenia noció

prop seu va notar que aquella cosa

del temps es va adonar que no

llefiscosa el tornava a tocar.

necessitava ajuda per respirar, tampoc semblava que li fes falta el menjar ni

-Déu meu! On sóc?-Es preguntava

l’aigua.

a si mateix.

-M’hauré convertit en un d’ells?-

I continuava notant aquella cosa

Pensava.

25

1

RIU SET - 13

La vida allí era molt diferent a la de la

Cap de nosaltres parla del que allí havia

Terra, no hi havia rancúnies ni baralles,

passat. Ens posem tots al nostre lloc ,i

ni

ens disposem a enlairar-nos direcció a la

res

que

et

pogués

fer

sentir

malament.

terra.

Va ser a partir de llavors quan en David

Sembla ser que durant la tornada estem

es va començar a sentir trist, enyorava

tots muts. Ningú parla ni fa cap comentari

els seus amics, la seva família... i,

al respecte.

sobretot,

aquelles

-Pensem tots el mateix? Volem guardar

estranyes criatures eren tan intel·ligents

tots el secret del que allí ha passat?

que

entendre

Tenim por d’explicar als humans, que hi

l´enyorament que sentia en David. Van

ha alguna cosa viva en algun altre lloc,i a

compendre que ell mai seria feliç en

més a més, pot ser molt millor que

aquell món tan perfecte.

nosaltres?

A la seva manera li van fer entendre

informació arriba a qui no hauria d’arribar,

que l´ajudarien. I dit i fet, en un obrir i

s’intenti acabar amb aquest món de pau,

tancar d´ulls es va trobar de nou en el

d’amistat i d’unió que nosaltres, els

lloc de l´accident. I quina no va ser la

humans, tan envegem? O bé, tot ha estat

seva sorpresa quan va trobar als seus

un somni meu? No ho sé, ni ho vull saber.

companys sans i estalvis, i la nau

Sé el que jo he sentit i ara també sento el

completament nova.

que els meus companys senten, això

Semblava que res hagués passat.

alguna cosa deu voler dir, no?

de

la

Terra.

seguida

Però

van

Potser

que

si

aquesta

Pujà de nou a la nau, però va sentir

Aida Perramon Güell

una sensació estranya al seu damunt,

CEIP El Cérvol—3r Premi 2a Categoria

una mena de tristor i pena. Eren els seus nous amics que li deien adéu.

Això sonava a un adéu per sempre. Sí, era un sentiment que li deia que res d’allò havia passat ,que tot havia estat un somni.

-Això és també el que senten l’Albert, el Martí i l’Oriol?

26

MOSTRES LITERÀRIES

REVISTA ESCOLAR

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

ELS MÉS PETITS, FEM DE JARDINERS.

LLAR D’INFANTS

Aprofitant l’arribada de la primavera i el bon temps, els nens i nenes de la Llar d’Infants, hem agafat les eines i ens hem convertit en jardiners.

Hem demanat a les famílies si volien col·laborar i portar-nos alguna planta per fer un jardí al pati. Hem aprofitat uns pneumàtics de cotxe per fer de jardineres i ens hem posat a la feina: primer, entre tots/es hem omplert les jardineres de terra, després hem anat posant les flors a dins, i per acabar i el més divertit, omplir les regadores i a regar s’ha dit.

Ara ens queda anar-les cuidant i a veure si es fan ben grans i maques.

Llar d’infants municipal de l’Albi

27

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

LLAR D’INFANTS

Felicitem a la llar d’infants de Vinaixa amb motiu del seus vint-i-cinc anys d’exercici.

Per molts anys!

Llar d’infants municipal de Vinaixa

28

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

LLAR D’INFANTS

PETITS MÚSICS PER UN DIA! La música clàssica a part de ser molt maca, ens relaxa i ens ajuda a saber escoltar-la i entendre-la. Vaig pensar que seria una bona idea introduir-la almenys un dia a la setmana a la Llar d’infants. Això ens ajudaria a relaxar-nos, a saber apreciar la música, a tenir més coneixements… , de fet, tot són avantatges, així que, perquè no fer-ho?

Per introduir aquest tema tan nou per als més petits, necessitàvem una adaptació, unes explicacions. Al matí un cop tots els nens i nenes a la classe, ens ficàvem còmodes i amb silenci per poder explicar l’activitat que faríem.

Sobretot el més important es aconseguir que deixin els seus joguets per un moment i escoltin la música atentament.

Cal dir que tots els nens i nenes van respondre molt bé a aquesta activitat, així que ja forma part de la nostra rutina amb els companys. Per celebrar tanta admiració a la música clàssica, vaig invitar a la Sònia Tost , una mare que toca molt bé el violí, que molt a gust va acceptar la invitació. La veritat és que aquesta classe va ser tot un èxit, els nens i nenes van quedar fascinats de tal i com sonava aquell violí, i més encara quan el Santi ens va ensenyar com tocava el seu violí!

Entre tots es va formar una estona màgica, que tornarem a repetir amb altres instruments. I qui sap si algun d’aquest petits músics, d’aquí a uns anys és un gran professional!

Llar

29

d’infants

“La

Lluna”de

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

A Educació Infantil, fa uns anys ens vam plantejar la necessitat de treballar ciències d’una manera experimental i manipulativa, de manera lògica i fomentant en el nostre alumnat uns bons hàbits de raonament.

Materials que són objectes de la vida quotidiana poden anar destinats tant al desenvolupament d'una activitat concreta amb un únic material com fer activitats interaccionant diferents materials: Boles Rampes i suports Tubs

El programa de Ciències 3/6 desenvolupa en els infants capacitats cognitives, motrius, d’equilibri personal, de relació i d’inserció social partint en tot moment dels seus coneixements previs i del nivell de desenvolupament de cadascú.

Es plantegen diferents i variades activitats que permeten ampliar i diversificar la seva curiositat, desenvolupar la seva imaginació i l’esperita crític, afavorint la consecució de la seva autonomia.

Pinces d’estendre roba de plàstic i de fusta de mides diferents.

Botons de diferents colors i mides.

Cadenes , cargols i femelles diferents mides.

Bigudis grans, mitjans i petits.

Safates i recipients contenidors.

•

Els materials i les activitats han estat dissenyades tenint en compte les característiques, interessos i necessitats del nostre alumnat entre els 3 i els 6 anys.

Aquestes activitats estan lligades als objectes i elements del seu entorn proper i situacions de la vida quotidiana.

30

de

CIÈNCIES 3/6

ELS PETITS CIENTÍFICS

CIÈNCIES 3/6

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

A poc a poc són ells mateixos qui

Materials dirigits a facilitar l'estudi de l'entorn natural com pot ser el treball amb l’aigua, el treball de les plantes i el treball de les deixalles.

Des de la ZER enguany hem decidit treballar les unitats següents ( el curs proper treballarem altres unitats): les pinces, els plans inclinats, les boles, l’aigua, les plantes i les deixalles.

troben les respostes amb tot el seu treball.

Què hem aprés?

A la

rotllana es comenta que han

aprés d’aquesta unitat: “...en una rampa alta baixen les pilotes i els cotxes més ràpid, els botons si els

Anem a veure com pot ser el treball del plans inclinats en una aula d’infantil: Presentem el material i esbrinem què saben els nostres alumnes sobre les rampes.

posem plans llisquen però si els posen d’una altra manera rodolen,

si posem

moltes rampes, com més altes, els cotxes

van

molt

ràpid,

també

les

pilotes...”

Què és això? Per a què pot servir?

Quines coses podem fer?

Experimentem, observem, fem hipòtesi, plantegem curiositats Muntem una rampa i els hi donem cotxes.

Aquesta és una de les diverses activitats que s’han dut a terme.

Què podem fer amb els cotxes i les rampes?

Educació Infantil CEIP El Cèrvol

Muntem altres rampes. Podem muntar rampes planes, rampes amb molta pendent i amb poca pendent.

Cervià de les Garrigues

Per quina rampa baixa més depressa el cotxe? Qui els fa moure? Què fas per què corrin més?

Ells sols munten diferents tipus de rampes i van experimentant.

Afegim més material Afegim en l’experiència boles, pilotes, bigudis, botons...

Ells van experimentant i observant què passa amb les rampes i els diferents materials: Rodolen o llisquen? Quins rodolen i quins llisquen?

31

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

Ara fa un parell d’anys que la ZER Riu Set està inclosa dins el Pla Català de l’Esport a l’Escola que l’any 2004 els Departaments d'Educació i de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria General de l'Esport, van acordar impulsar.

A partir d’aquesta proposta i amb el suport dels diferents Consells Esportius comarcals es van anar formant un seguit d’Associacions Esportives Escolars com a eina de promoció i gestió de l’esport extraescolar en els diferents centres educatius.

En el nostre cas l’Associació Esportiva Escolar ZER Riu Set es va constituir el 22 de maig de 2007.

I com es complementa aquest Pla amb l’àrea d’Educació Física a la ZER?.

Com a un projecte nascut a partir d’un compromís de les escoles i mestres de la ZER. Per començar les activitats extraescolars i les jornades esportives de cap de setmana estan planificades a partir d’una reunió, cada inici de curs, del Consell Esportiu amb els coordinadors del Pla català de l’Esport dels diferents centres escolars de la comarca, que són amb la pràctica totalitat els i les mestres especialistes de l’àrea d’Educació Física.

Això implica que les sessions que els monitors d’extraescolars treballen amb les nenes i nens de les nostres escoles tinguin un lligam amb diferents aspectes del currículum d’Educació Física de cada centre programats per aquell curs.

També implica que entre el monitor i el mestre/ a coordinador/a hi hagi un contacte permanent alhora d’ajustar la planificació de les sessions, aconseguir el material necessari per al desenvolupament òptim d’aquestes, resoldre els petits conflictes que puguin sorgir, ...

•

Una altre aspecte important d’aquesta col·laboració Pla Calalà de l’Esport amb les escoles és la possibilitat de treballar aspectes conceptuals de l’àrea que per qüestions de material i formació especifica fins ara eren molt difícil de dur a terme dins l’àrea d’Educació física, per exemple: s’ha pogut introduir el treball de la bicicleta a l’escola amb sessions pràctiques i sortida per l’entorn proper als centres,

•

introducció a l’esgrima amb material adaptat a les escoles cedit en préstec pel Consell Esportiu de Les Garrigues 32

El Pla català de l’Esport a l’Escola.

L’Àrea d’Educació Física i El Pla català de l’Esport a l’Escola.

El Pla català de l’Esport a l’Escola.

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

També s’ha pogut gaudir de jornades formatives específiques d’Educació Física i activitats esportives com ara la Jornada de Formació d’atletisme, la Trobada Territorial de centres del Pla d’Esport, la Jornada de Formació per a Dinamitzadors de centres i que ha fet possible que hi hagi en l’actualitat alumnes que han practicat en els darrers cursos: piragüisme, patinatge amb línea, ràfting, quads, balance-bikes, escalada bàsica, tècnica castellera i altres esports més coneguts en condicions materials, formatives i d’instal·lacions que en altres circumstàncies hagués estat molt complicat d’accedir-hi.

Finalment i no menys important, el treball conjunt que es realitza amb l’Associació Esportiva de la ZER i que en aquest dos cursos ha comportat l’organització de les activitats extraescolars esportives dels quatre pobles amb la contractació dels monitors i la compra de material necessari, el suport econòmic alhora de realitzar sortides de jornades i trobades esportives, la darrera la Trobada Esportiva de Primària a Tàrrega per alumnes de Cicle Superior el passat 8 de maig, organització d’un Casal esportiu de Nadal 2008 i de Estades per l’estiu 2009 als pobles de la ZER que estiguin interessats amb la col·laboració dels ajuntaments i Consell Esportiu de Les Garrigues.

No es podria acabar aquest article sense agrair als equips directius i als/les mestres dels centres el compromís demostrat a aquest projecte, a les diferents institucions, Consell Esportiu i Ajuntaments, AMPES dels centres que quan se’ls ha demanat han col·laborat de bon grat amb tot el que han pogut i sobre tot als pares i mares dels diferents pobles que de manera totalment desinteressada estan al capdavant de l’Associació Esportiva Escolar ZER Riu Set fent una tasca, no sempre agraïda, però que tenen clar que per aconseguir que la educació de les joves generacions dels nostres pobles sigui una inversió de futur cal empènyer tots en la mateixa direcció i no els uns als altres. Àrea d’Educació Física ZER Riu Set. 33

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

BIBLIOTECA ESCOLAR PUNTEDU

PROJECTE BIBLIOTEQUES PUNTEDU

Aquest és el segon curs que la nostra ZER duu a terme El programa de biblioteques escolars Puntedu. Un espai de coneixement i aprenentatge que vol impulsar, reconéixer i consolidar el funcionament de les biblioteques escolars com a eina bàsica d’aprenentatge en el desenvolupament de totes les àrees i per a fomentar l’hàbit lector.

Considerant també, que la biblioteca ha de ser un servei i un recurs del professorat i un espai obert a tota la comunitat educativa.

Dels objectius marcats en el nostre projecte, aquest any hem iniciat la catalogació informàtica (mitjantçant el programa epergam) del fons de les nostres biblioteques i hem continuant realitzant activitats per fomentar l’hàbit lector en els nostres alumnes a través d’exposicions de contes i llibres, les maletes viatgeres, lectura en veu alta, lectura silenciosa diària o setmanalment, contacontes … i en la participació de concursos i premis literaris així com l’elaboració de projectes i cicles de conferències per tal de treballar la recerca d’informació.

Sense oblidar les activitats d’animació lectora, destaquem aquest curs la visita de l’escriptor Pep Albanell el dia de la Trobada de la ZER. Va ser una experiència molt enriquidora per a tots els alumnes i mestres. Vam atansar l’escriptor als nens i nenes treballant prèciament la seva vida i obra, realitzant activitats molt diverses : representacions teatrals, alumnes grans fent de contacontes als més petits, préstec de llibres seus, exposicions …

34

PROJECTE BIBLIOTEQUES PUNTEDU

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

La proposta per al curs vinent és poder inaugurar les biblioteques de les diferents escoles i posar-les en funcionament com a centres de recerca i centres de préstec i lectura (sempre en la mesura que sigui possible). I pensant en noves activitats que fomentin l’hàbit lector i la recerca d’informació i continuar desenvolupant les que ja hem iniciat i que avaluem molt positivament. En definitiva, a poc a poc, donar vida a la biblioteca!

Comissió Biblioteca PuntEdu de la ZER

35

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

ELS COLORS DE LA FILOSOFIA

ADRIÀ- És com un temps de relaxació i coses tranquil·les. És tota la vida, som nosaltres mateixos, és el nostre esperit.

Gris, perquè barreja negre, que és lo que pensem i blanc, perquè diem lo que pensem.

ANDREA- és constantment, tots junts que ens ajuda a obrir-nos la ment i tenir més imaginació.

Blau clar- perquè és igual que un riu d’idees.

IVAN- és un temps on diem les nostres opinions i reflexionem. Són tots els nostres pensaments.

Blau- és un riu de tranquil·litat.

ARNAU- és un temps on aprenem de les opinions dels altres i els altres de les nostres i aprenem a pensar per nosaltres mateixos.

Blanc- és un color entremig pq. pot anar capa als colors foscos i cap als colors clars i ja no et preocupa res.

ROSA- és un conjunt de persones que aprenen a compartir els seus pensaments amb els altres i aprenem a parlar.

Blau clar – perquè em recorda el mar i el cel que és on més tranquil s’està.

OT- és una àrea del col·legi que ens ajuda a expressar-nos verbalment i mentalment i a ser més persones, a obrir-nos més portes del coneixement.

Verd- perquè és com un prat tranquil.

NICKO- és com construir una casa, cada cop és més fàcil entendre-ho tot. És gairebé tot, és constant.

Abans de parlar hem de pensar lo que diem i abans de pensar ho has de tornar a pensar.

Negre- perquè és com l’espai i hi ha tantes idees que podríem cobrir l’univers.

MARIA- sempre parlem i a vegades fas preguntes que jo mai havia pensat i a vegades em faig preguntes que no havia pensat mai. És obrir noves portes, reflexionar més.

Groc- perquè s’encén una bombeta al cap.

JÚLIA- sempre la fem, és parlar, expressar-nos per comunicar-nos.

Blau clar- perquè és diversió.

MOHAMMED- és un àrea on tots expressem les nostres coses, el nostre pensament i diem lo que pensem lliurement.

Gris- Perquè sempre estem entremig entre el negre (la no raó) i el blanc (la raó) JESÚS- aprenem a pensar per nosaltres mateixos i ens preguntem coses que són importants i ens ajuda a reflexionar.

Blau- perquè em tranquil·litza.

ANNA- reunió de persones on cadascú diu les seves opinions i també aprenem les opinions dels altres.

Blanc- perquè se t’obre la ment i la buides i em quedo en blanc després.

GHANI - temps on ens ajuntem tots i ens preguntem coses que no sabem.

Vermell

Alumnes de CS del Ceip Els Aubis. L’Albi 36

FILOSOFIA 3/18

Quan els i les mestres decidim impartir filosofia 3/18 tenim molt clar que: permet entrenar el pensament per jutjar, donar opinions i valorar, permet tractar qüestions importants per als nens i les nenes; la mort, l’amistat, els secrets, etc. I permet endreçar les idees i a més som capaços de donar un color a la filosofia 3/18, o no?

Els i les alumnes de cicle superior de l’Albi saben que és la filosofia i el color que els transmet, i així ho han demostrat en aquesta sessió:

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

OBRES D’AMPLIACIÓ I ADEQUACIÓ AL CEIP EL CÉRVOL Al CEIP “El Cérvol” a partir d’aquest curs 08/09 hem gaudit de les obres de millora i ampliació que s’han dut a terme des del juliol de l’any 2007 al març del 2008.

Al juliol de l’any 2007 van començar les obres d’ampliació i remodelació.

Els últims dies del mes de juny de l’any 2007 el claustre del CEIP El Cérvol conjuntament amb l’ajuda de l’AMPA, l’ajuntament i unes exalumnes vam empaquetar i guardar tot el material que hi havia a les aules, el qual va haver de ser col·locat altra vegada a principis del setembre del mateix any per tal de començar el curs amb la major normalitat possible el dia 12 de setembre.

Durant el curs 07/08 les obres van anar continuant i nosaltres, mestres i alumnes, ens van haver d’amotllar, acostumar i conviure amb els inevitables inconvenients que porta el fet de fer obres durant el curs.

Finalment, a final del curs 07/08 es van finalitzar les obres, però quedava molta feina per fer: neteja general, reubicar les aules i material, acabar de fer els últims retocs i/o detalls tan per part de l’empresa constructora com des del centre.

A grans trets, les millores fetes han estat: ampliació de dues aules, adequació del despatx de direcció, canvi de totes les finestres fetes de formigó per finestres d’alumini amb vidres de doble càmera, arranjaments tècnics d’estructura i/o manteniment,...

Els canvis fets han estat elaborats en projecte pel mateix arquitecte que va fer el projecte inicial del centre, per la qual cosa, havien de seguir la mateixa línia inicial.

A totes les remodelacions fetes pel Departament d’Educació cal afegir que conjuntament el claustre, l’AMPA i l’ajuntament han dut a terme una sèrie de millores i/o detalls per tal de fer més 37

funcionals tots els espais de l’escola : compra d’ordinadors, adequació d’una aula com a biblioteca (armaris/taula,...), armari per ed. Física i per l’AMPA, pèrgola pel pati d’educació infantil; a més de nombrosos petits detalls.

No obstant, no s’han acabat les millores, ja que sempre hi ha necessitats noves que en la mesura que es pugui anirem realitzant.

Per últim, cal afegir l’esforç de tots els membres del claustre, de l’AMPA i l’ajuntament per a que el CEIP El Cérvol hagi quedat tal i com el tenim ara. A tots: Moltes gràcies!!

Clautre professors del CEIP “El Cèrvol”

1

REVISTA ESCOLAR

RIU SET - 13

38