PRI Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-13 by ruben jerico

PREÀMBUL

La recerca i la innovació són al capdavant de l’agenda política i econòmica mundials. Conscient d’aquesta realitat, el Govern de Catalunya hi està apostant decididament en els darrers anys. A nivell estratègic, a través del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, on s’uneixen les polítiques de recerca i innovació en un mateix programa governamental d’actuacions. A nivell pressupostari, a través d’un esforç sense precedents. Tots dos compromisos tenen avui la seva continuïtat. Som conscients de la nostra responsabilitat a l’hora de crear les condicions necessàries per generar recerca i innovació, però aconseguir resultats depèn de la suma i implicació de molts altres agents. Centres de recerca, investigadors, empreses, universitats, emprenedors, entre d’altres, són els autèntics elements decisius. Només a través de la suma d’esforços i compromisos hem aconseguit bastir un sistema més sòlid, ben fonamentat i amb reconeixement internacional. Avui, Catalunya compta amb una xarxa de centres de recerca i de centres tecnològics de primer nivell, capaços d’exportar i d’atreure talent a nivell europeu i a nivell mundial. Gaudeix d’unes infraestructures de recerca de primer ordre com el Sincrotró ALBA, el Barcelona Supercomputing Center o el Laboratori de Seqüenciació Genòmica. Gaudim d’una presència destacada a les beques del Consell Europeu de Recerca, al Setè Programa Marc de la Unió Europea, i des d’aquí es lideren nombrosos projectes CENIT i els Campus d’Excel·lència capdavanters a l’Estat. Una presència i un lideratge comparables a les de regions i països líders del nostre entorn.

Fites importants, fites que ens ajuden a seguir avançant. Perquè tenim molt camí encara per recórrer. Perquè la innovació i la recerca és renovació i evolució constants. Disposem d’una bona base i cal aprofitar-la per fer un nou salt endavant. Els propers anys han de servir per consolidar-nos i per trenar la ciència i la innovació a nivell econòmic i social. Sense integració entre recerca i realitat estaríem malbaratant recursos i comprometent el nostre propi futur. Per això, el mateix Govern, a través d’aquest nou pla interdepartamental, incorpora la recerca i la innovació de forma estructural a l’acció de totes les seves àrees. El nou Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 20102013 és la prova d’aquesta aposta per un camí sòlid i consensuat per al futur, dins del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. El consens, la continuïtat i l’estabilitat en tots els seus vessants són valors a defensar en qualsevol actuació política, però encara més en l’actual situació econòmica, perquè les prioritats i els valors no poden dependre de la conjuntura. Ara més que mai, necessitem que la recerca i la innovació ens serveixin per fer aquest salt endavant. Un salt que permeti incrementar els retorns de la inversió realitzada a través de la competitivitat de les empreses, de la formació de les generacions futures, de les respostes als reptes mediambientals i de l’aportació de noves eines per seguir construint una societat més justa, oberta i dinàmica.

José Montilla

President de la Generalitat de Catalunya

PRESENTACIÓ

El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013 és un pla sòlid i ambiciós, imprescindible per a un canvi de model econòmic basat en el coneixement i la innovació en una conjuntura de greu crisi global i reptes socials i mediambientals molt rellevants que obliguen, més que mai, a repensar i treballar per al futur. Un pla sòlid perquè està basat en una visió compartida entre el conjunt de les forces polítiques de Catalunya, els agents socials i econòmics i les universitats, expressada en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, en les recomanacions del Consell Català de Recerca i Innovació i en l’avaluació realitzada per l’OCDE del sistema de recerca i innovació català, i que està alineat amb les recents visions de la Unió Europea de cap on han d’anar les polítiques de recerca i innovació. Un pla ambiciós perquè impulsa, en conjunt, un canvi significatiu de les polítiques públiques de recerca i innovació que farà Catalunya, amb nous elements a considerar i desenvolupar, amb una orientació estratègica a reptes rellevants com a focus de recerca i innovació i amb una dimensió territorial per garantir que el coneixement i la innovació, com a elements estructurals de progrés que són, tenen impacte en totes les realitats socioeconòmiques del país. Un pla que implica una despesa pública rellevant en els propers anys, conscients que prioritzant

políticament i pressupostàriament la recerca i la innovació estarem assentant les bases de la prosperitat i el benestar. El Pla de Recerca i Innovació (PRI) està dirigit a les empreses, a les universitats i altres agents públics de la recerca i el sistema educatiu, al sector públic i a la societat i als ciutadans en general. Tots ells configuren els pilars bàsics del PRI a partir de la base fonamental, el talent. En definitiva, el PRI incideix en les organitzacions i les persones que generen, a través de la innovació, nous productes, processos i serveis amb valor econòmic i social, i en les que contribueixen, mitjançant la recerca, a ampliar les bases del coneixement i a transmetre’l. Aquest Pla ha estat elaborat, per primera vegada, amb una visió veritablement interdepartamental, element indispensable per afrontar els compromisos del Pacte Nacional i per incorporar la recerca i la innovació com a polítiques estructurals i transversals en l’acció del Govern. Un fet rellevant que ha de ser clau per a la implementació del Pla i l’eficàcia de les actuacions que s’hi preveuen, les quals tenen com a objectiu convertir Catalunya en un pol de referència internacional en recerca i innovació, amb la finalitat última que això serveixi per contribuir a la creació d’ocupació de qualitat i al progrés socioeconòmic del país en un context de desenvolupament sostenible.

Josep Huguet i Biosca

Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa President de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI)

Índex de continguts INTRODUCCIÓ

RESUM EXECUTIU

A. MARC DE REFERÈNCIA

B. VISIÓ ESTRATÈGICA

C. POLÍTIQUES I ACTUACIONS

1. El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor 2. Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor 3. Empreses que innoven sistemàticament i que s’internacionalitzen 4. Sector públic innovador 5. Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador 6. Internacionalització i comunitats de coneixement i innovació 7. Millora de la governança del sistema d’R+D+I 8. Focalització de l’R+D+I en reptes 9. Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació 10. Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I

46 53 60 68 72 76 80 87 98 104

D. PROGRAMACIÓ ECONÒMICA

111

E. IMPLANTACIÓ, SEGUIMENT, REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PRI

119

esquemes Esquema 1: Marc del PRI 2010-2013

Esquema 2: L’R+D+I com a factor determinant del progrés del país

Esquema 3: Abast dels sistemes R+D+I

Esquema 4: Multinivell dels sistemes R+D+I

Esquema 5: Visió estratègica del PRI 2010-2013

Esquema 6: Objectius estratègics del PRI 2010-2013

Esquema 7: Marc d’actuació dels departaments al PRI 2010-2013

Esquema 8: Horitzó 2013 i 2020 en relació amb la innovació empresarial

Esquema 9: Caracterització empresarial segons els eixos «innovació» i «internacionalització»

Esquema 10: Sistema de governança de l’R+D+I a Catalunya

Esquema 11: Dimensions de la metodologia d’anàlisi de focus d’R+D+I

Esquema 12: Exemple - Mapa cientificotecnològic i empresarial associat al Focus d’eficiència energètica i energies renovables descentralitzades

103

taules Taula 1: DAFO de l’R+D+I a Catalunya

Taula 2: Objectius estratègics, polítiques i línies d’actuació del PRI 2010-2013. Correspondència amb polítiques de l’Estat i la UE, amb línies d’actuació transversals i amb focus d’R+D+I i territori

Taula 3: Responsabilitats dels àmbits de governança del sistema

Taula 4: Focus de la recerca i la innovació en el PRI 2010-2013. Definició

Taula 5: Associació de ciències i tecnologies als 17 focus del PRI 2010-2013

Taula 6: Associació de sectors d’activitat als 17 focus del PRI 2010-2013

Taula 7: Grau de focalització de les línies d’actuació del PRI 2010-2013

Taula 8: Vinculació dels departaments de la Generalitat als focus d’R+D+I del PRI 2010-2013

Taula 9: Base qualitativa general per a l’establiment del pla d’actuació per a cadascun dels focus

Taula 10: Àmbits funcionals de l’estratègia territorial d’R+D+I

Taula 11: Estratègia de mobilització de recursos per a l’R+D+I del PRI 2010-2013

105

Taula 12: Programació econòmica del PRI 2010-2013 (dades milions d’euros excepte indicació)

116

Taula 13: Programació econòmica del PRI 2010-2013 per Línies/Programes significatius (dades en milions d’euros)

117

Taula 14: Instruments i agents de seguiment del PRI

122

Taula 15: Instruments i agents d’avaluació final del PRI

124

INTRODUCCIÓ El Pla de recerca i innovació (PRI) 2010-2013 és l’instrument mitjançant el qual l’Administració de la Generalitat de Catalunya exerceix la tasca de planificació, foment i coordinació de la recerca i la innovació del país. És, també, l’instrument fonamental en què se sustenta el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) durant els propers quatre anys.

El fil discursiu del bloc B, dedicat a la visió estratègica del PRI, prossegueix en la línia de determinar quina és la visió esperada, quins són els requisits sistèmics per assolir-la, i en quins elements el Govern pot contribuir per promoure l’evolució esperada en l’R+D+I en el període de vigència d’aquest pla. Finalment, s’enumeren els deu objectius estratègics del pla.

És rellevant remarcar que aquest pla abasta un període que arriba fins al 2013, amb la finalitat de sincronitzar-se amb la planificació europea (7è Programa marc de recerca i desenvolupament tecnològic 2007-2013 de la UE), la qual cosa facilita l’alineament d’estratègies. El proper Pla català de recerca i innovació abastaria el període 20142020, i coincidiria amb el 8è Programa marc i amb la visió 2020 del PNRI.

A continuació, el bloc C, sobre polítiques i actuacions, respon a la translació de la visió estratègica del capítol previ a polítiques i línies d’actuació. Per a cadascun dels objectius estratègics del PRI, classificats entre l’1 i el 10, s’especifiquen les polítiques, associades a objectius, i les línies d’actuació, i es complementa amb l’annex 4, que recull i ordena per objectius estratègics les actuacions més rellevants a Catalunya en R+D+I dels darrers anys associades a aquests objectius.

La contribució interdepartamental en aquest pla ha estat decisiva per assolir la perseguida integració horitzontal dels objectius i les polítiques d’R+D+I. També resulta diferencial, respecte a plans anteriors, l’assessorament rebut pel Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI), que a petició del Govern ha emès dictamen de les bases del PRI 2010-2013, així com l’informe de l’OCDE (Reviews of Regional Innovation: Catalonia, Spain. 2009. OCDE). Dissenyat en un moment de crisi econòmica global i de complexitat social i ambiental, aquest pla sorgeix de la voluntat d’actuar des del curt termini, però considerant els reptes a mitjà i a llarg termini. També sorgeix de la necessitat inequívoca de desenvolupar un ventall de polítiques prou ampli per abastar el complex entramat que representa el sistema d’R+D+I, alhora que del convenciment que cal escoltar les veus expertes que recomanen que, en l’actual context, resulta convenient prioritzar esforços i concentrar recursos. En definitiva, el PRI 2010-2013 esdevé un marc sòlid de visió i de presa de decisió estratègica, però no exempt de dinamisme, en el sentit que el pla d’actuació que incorpora serà anualment validat, no només per garantir-ne la viabilitat, sinó també l’oportunitat, en funció de les revisions anuals que també es preveu impulsar. El PRI es desplega en una estructura de cinc blocs de contingut, en un discurs lògic continu que s’inicia plantejant quin és l’objecte i el camp de joc de l’R+D+I, la situació de l’R+D+I a Catalunya, el rol del Govern de la Generalitat en el sistema, així com els antecedents i el marc en matèria de polítiques públiques d’R+D+I. El bloc A, sobre el marc de referència, aborda aquestes qüestions de context, tot i que la descripció i el diagnòstic del sistema català d’R+D+I s’ha de consultar a l’annex 1.

El bloc D es dedica a la programació econòmica, i el bloc E a la implantació, el seguiment, la revisió i l’avaluació del PRI. En el primer, es presenten les projeccions econòmiques que suporten el PRI 2010-2013, i es complementa amb l’annex 2 on es presenten els antecedents d’inversió en R+D+I del Govern, i, en el segon, els procediments que s’articulen per implantar aquest pla, per revisar-ne sistemàticament els resultats i per fer-ne el seguiment en base a l’avaluació. En els annexos 3, 5 i 6 d’aquest pla s’exposen continguts transversals. El tercer versa sobre la localització territorial de les estructures d’R+D+I de Catalunya. El cinquè presenta quin ha estat el procés d’elaboració d’aquest pla, i subratlla la participació dels diferents departaments en el PRI 2010-2013. El sisè, finalment, recull una taula de sigles útil per a la lectura d’aquest document, així com un glossari dels termes d’R+D+I emprats en aquest pla.

RESUM EXECUTIU A-MARC DE REFERÈNCIA El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), impulsat pel Govern i signat a finals del 2008 amb un ampli consens polític i social, posa la recerca i la innovació com a prioritats estratègiques de país i bases, juntament amb l’educació, per a una Catalunya amb alts nivells de prosperitat i benestar en el marc d’una societat avançada que visqui dins d’uns límits ambientals sostenibles. Durant el 2009, acomplint els compromisos del PNRI, el Govern ha promogut canvis significatius en la governança del sistema català de recerca i innovació, ha impulsat un projecte rellevant per determinar els focus on s’ha d’orientar la recerca i la innovació en els propers anys i s’ha desenvolupat un procés complex per tal que, per primera vegada, el PRI 2010-2013 esdevingui un pla vertaderament interdepartamental en el qual recerca i innovació s’integren transversalment en l’acció de Govern. Aquests elements han estat essencials per elaborar un PRI 2010-2013 que representa un impuls estratègic per al futur i que, mirat en el seu conjunt, genera un canvi radical en les polítiques públiques de recerca i innovació de Catalunya. Unes polítiques que responen als compromisos adquirits en el PNRI, a les diagnosis i recomanacions fetes per organismes i ens de referència, a una conjuntura socioeconòmica marcada per una profunda crisi i a les visions recentment expressades per la Unió Europea sobre les estratègies de recerca i innovació.

B-VISIÓ ESTRATÈGICA El PRI 2010-2013 adopta una doble aproximació estratègica per a les polítiques a desenvolupar: ‣ Sistèmica: impulsar un ecosistema format per una sòlida base de generació de coneixement, una activitat productiva i un sector públic innovadors i una societat i uns ciutadans actius que, tenint com a base el talent, cocreen i coinnoven en comunitats de coneixement i innovació locals i globals. Aquest sistema es dota d’uns recursos suficients i d’una governança adient per impulsar els projectes i per acomodar els interessos de tots en benefici comú, amb eficiència i eficàcia. ‣ Orientada: focalitzar la generació de nous coneixements, productes, serveis i processos en demandes i necessitats reals que responguin a reptes rellevants i fer confluir el valor socioeconòmic del coneixement i la innovació en els diferents entorns i territoris de Catalunya.

Partint d’aquesta aproximació estratègica, el PRI 20102013 pretén, en visió 2013, que: ‣ El sistema educatiu i formatiu català, en tots els nivells, promogui eficaçment les competències creatives, innovadores i emprenedores i generi els perfils formatius necessaris per al futur. ‣ Catalunya esdevingui un dels pols principals d’atracció de talent científic i innovador d’Europa. ‣ Hi hagi àrees d’excel·lència científica i tecnològica de primer nivell internacional que incideixin en els reptes en què Catalunya vulgui excel·lir i que produeixin un impacte socioeconòmic significatiu. ‣ La transferència de coneixement es produeixi de manera multidimensional i sistèmica. ‣ El nombre d’empreses que innoven sistemàticament i s’internacionalitzen s’hagi incrementat significativament, i també les que han sorgit de la base científica i tenen visió i dimensió global. ‣ El nombre d’empreses multinacionals catalanes líders en innovació hagi augmentat de manera rellevant, i també el de les empreses estrangeres que realitzen activitats intensives en R+D+I. ‣ La innovació en el sector públic estigui plenament integrada en les polítiques d’R+D+I, i el seu impacte social i econòmic sigui de primera magnitud. ‣ Els diferents entorns territorials de Catalunya hagin desenvolupat ecosistemes de coneixement i innovació que, a partir de les seves realitats i capacitats diferencials, generin riquesa i benestar. ‣ Catalunya sigui reconeguda internacionalment per la capacitat d’incidir en reptes complexos on s’integren el talent, la ciència i la tecnologia amb la participació dels agents privats i els públics. ‣ Els ciutadans, usuaris i consumidors estiguin plenament inserits en els processos d’innovació. ‣ El sistema de recerca i innovació català tingui una elevada presència i connexió global. ‣ La governança del sistema sigui eficient i actuï guiada sempre per l’excel·lència i l’oportunitat. ‣ La inversió en recerca i innovació, pública i privada, gairebé hagi duplicat la de l’any 2008. Tenint en compte la situació actual i les necessitats de canvi, les prioritats del PRI 2010-2013 són: ‣ Importància estratègica: PIME, innovació en serveis, internacionalització (línies transversals del PRI). ‣ Palanques de canvi: demanda innovadora, orientació a reptes, base emprenedora i innovadora. ‣ Abordar febleses: fragmentació, transferència, barreres a la innovació, capacitat absortiva de les empreses. ‣ Aprofitar fortaleses: talent, recerca, empreses líders, sector públic innovador, entorns dinàmics.

RESUM EXECUTIU C-POLÍTIQUES I ACTUACIONS Les polítiques i actuacions del PRI 2010-2013 s’articulen en 10 objectius estratègics. Els set primers amb l’aproximació estratègica sistèmica, el vuitè i novè amb l’estratègia de focalització orientada a reptes socioeconòmics i a entorns territorials, i el desè amb la mobilització de recursos.

1. El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor Política 1.1: Millorar les competències i els perfils ‣ Incorporar als projectes educatius i formatius, a tots els nivells, el treball orientat a problemes i els projectes i experiències creatives, científiques i de simulació d’empreses, incentivant el treball en equip i la interacció amb científics, creatius, emprenedors i professionals. ‣ Professionalitzar la gestió i la direcció de l’R+D+I, reforçar l’estímul a perfils de ciències experimentals i tecnologies i generar una oferta formativa que respongui als reptes interdisciplinaris existents, amb una participació rellevant de les ciències humanes i socials. ‣ Revisar i transformar el doctorat per tal que esdevingui un element estratègic del sistema, per a l’activitat científica i, especialment, per a l’activitat innovadora de les empreses catalanes.

Política 1.2: Afavorir fluxos de talent que generin valor ‣ Reforçar els programes de captació i retenció de talent científic (100 M€, 2010-2013), incrementar el nombre d’investigadors postdoctorals (duplicar el nombre de beques i contractes) i desenvolupar un programa per augmentar el personal tècnic de recerca (1-2 M€ anuals). ‣ Impulsar la incorporació a les empreses, amb cofinançament publicoprivat, de doctors, postdocs i altres perfils per a la innovació tecnològica i no tecnològica (23 M€, 2010-2013). ‣ Incorporar la mobilitat intersectorial i interinstitucional com un element clau del sistema de recerca i innovació català: incentius, canals facilitadors, reconeixement, e-mobilitat, entre d’altres.

2. Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor Política 2.1: Enfortir el sistema públic de recerca i incrementar-ne l’eficiència i l’impacte ‣ Reforçar el finançament dels agents públics de recerca: ‣ Universitats: a) personal dedicat a la recerca (1.340 M€, 2010-2013); b) pla d’infraestructures universitàries (s’estima que del total del Pla 67 M€ es dediquen a la recerca, 2010-2013); c) increment significatiu del pes de la recerca en el càlcul del finançament basal en el marc del nou model 2011; d) nou finançament competitiu d’excel·lència orientat als focus del PRI (220 M€, 2010-2013); e) nou programa de finançament a estructures universitàries de recerca que acompleixin criteris d’alineament amb focus PRI, excel·lència, governança i cooperació. ‣ Centres de recerca: consolidar finançament amb contractes programa ( 515 M€, 20102013). ‣ Salut: a) personal assistencial dedicat a la recerca (806 M€, 2010-2013); b) consolidar els instituts hospitalaris d’investigació sanitària (27 M€, 2010-2013). ‣ Promoure l’excel·lència en la direcció i gestió de la recerca: implementació i acreditació de sistemes de qualitat, avaluació, formació, incentius i reconeixement, comptabilitat analítica, entre d’altres ‣ Desenvolupar un procés d’ordenació, articulació i alineament dels agents públics de recerca finançats per la Generalitat amb criteris d’eficiència i orientació als focus de recerca i innovació a partir de l’avaluació rigorosa de l’excel·lència, l’oportunitat estratègica i la viabilitat. ‣ Reforçar la missió de transferència de coneixement: en el finançament per objectius, impulsant la planificació estratègica, promovent incentius i reconeixement al personal investigador, entre d’altres.

Política 2.2: Proporcionar recursos estratègics per a la recerca i la seva transformació en valor social i econòmic ‣ Incrementar el finançament per a infraestructures científiques i tecnològiques (137 M€, 2010-2013, més un 6% del pla d’infraestructures resultant de l’aplicació de la clàusula addicional 3a de l’Estatut) i definir una estratègia i full de ruta, incloent-hi un pla d’optimització de les actuals infraestructures.

RESUM EXECUTIU ‣ Impulsar projectes estratègics d’R+D+I de gran abast vinculats als focus del PRI que permetin desenvolupar lideratges internacionals en nínxols específics (65 M€, 2011-2013).

‣ Potenciar els fons de finançament preferents, el capital risc especialitzat i els àngels inversors. ‣ Promoure l’accés i adaptació a nous mercats (380 M€, 2010-2013, inclou 3.3): iniciació i consolidació internacional, accés a mercats estratègics, contractació pública internacional, entre d’altres.

3. Empreses que innOven sistemàticament i que s’internacionalitzen Política 3.1: Competències empresarials ‣ Reforçar significativament, amb aliança amb els agents socioeconòmics, els programes de suport encaminats a capacitar les empreses, especialment les PIME, per a la reflexió estratègica, la innovació, la internacionalització i l’ús de les TIC.

Política 3.2: Innovació i diferenciació empresarial ‣ Potenciar el desenvolupament de la xarxa tecnològica de Catalunya TECNIO (130 M€, 2010-2013, incloent-hi incentius a la valorització): a) reforçant els centres tecnològics amb vocació sectorial i territorial; b) impulsant centres tecnològics avançats amb alts nivells d’excel·lència en R+D+I; c) reforçant el suport als centres d’innovació tecnològica dels agents de la recerca; d) alineant TECNIO amb els focus del PRI, i e) articulant TECNIO amb els agents de la recerca. ‣ Crear un organisme publicoprivat, especialitzat per àmbits, per a la valorització i comercialització dels resultats de la recerca que faciliti, a més, canalitzar la demanda. ‣ Millorar i incentivar l’accessibilitat de les empreses, especialment les PIME, als intermediaris d’innovació, incloent-hi les empreses especialitzades en serveis intensius en coneixement. ‣ Finançar projectes tractors cooperatius d’R+D+I empresarial que integrin agents de la recerca i agents TECNIO en nuclis d’alt potencial innovador alineats amb els focus del PRI. ‣ Desenvolupar un ampli suport al foment de la innovació no tecnològica: a) finançant projectes que impactin sobre els canvis en el model de negoci, nous mètodes de comercialització, canvis organitzatius i sistematització dels processos d’R+D+I; b) fomentant la innovació en serveis i el desenvolupament de serviproductes; c) potenciant l’ús dels living labs com a instruments per a la innovació centrada en l’usuari, i d) desenvolupant una estratègia “Catalunya disseny” per tal que el disseny, des d’una perspectiva àmplia, s’integri en l’estratègia empresarial. Per als programes d’R+D i d’innovació tecnològica i no tecnològica el PRI preveu 442 M€, 2010-2013.

Política 3.3: Noves empreses intensives en R+D+I ‣ Reforçar el suport a la creació i desenvolupament de noves empreses de base tecnològica (750 noves empreses, 2010-2013): mercat financer especialitzat, assessorament, incubadores, entre d’altres. ‣ Atraure i retenir activitats empresarials intensives en R+D+I (150 de noves, 2010-2013): orientació i serveis personalitzats, anàlisi estratègica i acció proactiva, zones d’aterratge d’alt impacte, etc.

4. Sector públic innovador

Política 4.1: Promoure la innovació ens els serveis públics i en el Govern ‣ Reforçar i desenvolupar plans d’R+D+I en tots els serveis públics (25 M€, 2010-2013): estratègia i organització de l’R+D+I, projectes competitius d’R+D+I, nuclis innovadors; pla de formació, programa transversal TIC-innovació, programa de valorització del coneixement, entre d’altres ‣ Potenciar la innovació en els departaments del Govern: desenvolupament d’un model d’innovació propi, gestió del coneixement i ús de la ciència en l’acció política, plans d’R+D+I sectorials i horitzontals orientats a focus del PRI, formació i organització de l’R+D+I, entre d’altres.

Política 4.2: Afavorir que la demanda i l’acció política actuïn com a impulsors d’R+D+I ‣ Desenvolupar una estratègia interdepartamental per fer de la compra pública un element tractor d’innovació de primer ordre: tots els departaments amb plans específics, iniciatives de compra pública precompetitiva, orientar compra a focus del PRI (ex. ecoinnovació), entre d’altres. ‣ Establir mecanismes que garanteixin que les regulacions tinguin impactes innovadors positius. ‣ Incorporar l’R+D+I a tots els plans i estratègies sectorials que aprovi el Govern.

RESUM EXECUTIU 5. Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovadors

Política 5.1: Ciència, tecnologia i innovació (CTI) com a element estructural de la societat ‣ Socialitzar la ciència i la innovació: xarxa nacional de coordinació i foment de la divulgació CTI, baròmetre ciència-innovació i societat, portal ciència, pla de presència de la ciència i la innovació en els mitjans de comunicació, programa d’impuls de la cultura científica i la innovació a partir de les xarxes de museus i equipaments culturals, xarxa de turisme científic, premis nacionals de ciència, tecnologia i innovació. El PRI preveu 30 M€, 2010-2013, incloent-hi 5.2.

Política 5.2: Ciutadans com a agents d’innovació ‣ Promoure una ciutadania activa per a la creativitat i la innovació: projectes competitius d’innovació ciutadana, programa d’usuaris i consumidors com a tractors de demanda innovadora, impuls a xarxes socials innovadores orientades a reptes (ex. eficiència energètica).

per a Europa, Euroregió Pirineus-Mediterrània, Califòrnia, i altres). ‣ Presència global catalana en R+D+I: incorporació de la internacionalització de l’R+D+I a les funcions dels 35 centres de la xarxa de centres de promoció de negocis d’ACC1Ó, ambaixadors tecnològics, plataformes d’aterratge empresarial a l’estranger, programa d’inversió directa a l’estranger i foment de la multilocalització empresarial, implantació dels agents de la recerca en els nodes de talent estratègics, presència dels agents de la recerca i la innovació en les comunitats de coneixement i innovació globals líders. El PRI preveu 42 M€ per a l’objectiu 6 per al període 20102013.

7. Millora de la governança del sistema d’R+D+I Política 7.1: Organitzar els nivells i actors de la governança per assolir un model efectiu

‣ Impulsar partenariats publicoprivats estratègics d’R+D+I orientats als focus del PRI: comunitats de coneixement i innovació d’estructuració diversa formades per agents de la recerca i la innovació que disposen d’una estratègia i full de ruta compartit i una governança sòlida. Disposaran d’instruments de gestió i suport basal finançats per la Generalitat.

‣ Promoure la concertació social i l’assessorament expert independent: seguiment i revisió del PNRI; creació del Consell Català de Recerca i Innovació. ‣ Reforçar l’R+D+I en el Govern: Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació, Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació, organització de l’R+D+I en els departaments. ‣ Incrementar l’eficiència i l’eficàcia en la implementació de polítiques d’R+D+I: creació d’ACC1Ó (agència d’innovació i internacionalització empresarial) com a fusió del CIDEM, el COPCA i l’ACI; creació de Talència (agència de recerca) com a fusió de l’FCRI, l’AGAUR i ICREA; establiment d’una programació conjunta i coordinació estreta entre ACC1Ó i Talència. ‣ Facilitar l’acció del Govern de desenvolupament estratègic dels centres de recerca (creació de la Institució CERCA) i creació del Consorci TECNIO de centres tecnològics. ‣ Establir mecanismes de coordinació i cooperació eficaços amb altres administracions.

Política 6.2: Integració dels agents de la recerca i la innovació a xarxes globals

Política 7.2: Millorar el disseny, implementació i execució de polítiques d’R+D+I

‣ Desenvolupar una estratègia de priorització internacional de l’R+D+I: a) aliances cientificotecnològiques; b) àrees geopolítiques-estratègiques (estratègia d’R+D+I per a la Mediterrània, pla d’acció integrat del sistema català); c) alinear l’R+D+I amb la cooperació per al desenvolupament; d) nodes de talent i capital inversor per a l’R+D+I; e) mercats (sofisticats, especialitzats, de baix cost); f) territoris consolidats (Quatre Motors

‣ Establir mecanismes efectius per avaluar les polítiques de recerca i innovació, les agències i altres agents de governança, així com el conjunt del sistema, de manera periòdica. ‣ Implementar sistemes d’anàlisi, benchmarking i recerca en polítiques d’R+D+I. ‣ Desenvolupar una nova mètrica per a l’R+D+I que incorpori, entre d’altres, la innovació en el sector públic,

6. Internacionalització i comunitats de coneixement i innovació

Política d’R+D+I

6.1:

Comunitats

cooperatives

RESUM EXECUTIU la innovació no tecnològica i en serveis, les capacitats “soft” del sistema, entre d’altres.

8. Focalització de l’R+D+I en reptes ‣ Orientar les polítiques públiques de recerca i innovació a reptes socioeconòmics rellevants on Catalunya té capacitats i/o necessitats: 17 focus en què són indispensables la confluència de les ciències i les tecnologies i els sectors productius, el sector públic i el tercer sector, per als quals aquests reptes suposen una oportunitat estratègica per ser més competents i competitius.

Política 8.1: Focalització dels esforços en R+D+I en els reptes ‣ Impulsar l’R+D+I en aquests focus: a) implicar tots els departaments en funció de les seves competències; b) fomentar comunitats de coneixement i innovació; c) alinear les polítiques del PRI amb els focus; d) promoure aliances estratègiques; e) crear un Fons Interdepartamental Focus (225 M€, 2011-2013); invertir, el 2013, el 30% dels recursos totals en R+D+I en els focus. ‣ Prioritzar l’actuació en els focus tenint en consideració l’estat de la situació inicial de cadascun en R+D+I, el cost-benefici i la fortalesa de la implicació publicoprivada per impulsar-los.

9. Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació ‣ Garantir que els diferents entorns i territoris de Catalunya puguin desenvolupar, a partir de la seva realitat i potencialitat, les capacitats diferencials necessàries per aprofitar el coneixement i la innovació com a motor de progrés i benestar. Per a aquesta finalitat el PRI 2010-2013 defineix tres tipologies d’àmbits funcionals de l’estratègia territorial d’R+D+I: ‣ Regions del coneixement (7), on conflueixen, amb la implicació rellevant de les universitats, els actors del sistema d’R+D+I, mitjançant una visió compartida i una governança eficaç a partir de les quals desenvolupen projectes tractors, fomentant l’especialització estratègica territorial en els focus del PRI i la creació de capacitats per esdevenir regions aprenents. ‣ Ciutats i pols urbans innovadors, com a ecosistemes on s’integren activitats creatives, innovació social i activitats productives innovadores concentrades en espais concrets. ‣ Entorns d’innovació rurals com a sistemes d’innovació estratègics per a l’equilibri territorial i el progrés sostenible de Catalunya.

Focus de recerca i innovació del PRI 2010-2013 Reptes ambientals, de l’entorn i territorials Mitigació i adaptació al canvi climàtic Eficiència energètica i energies renovables descentralitzades Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible Fluxos eficaços de persones i mercaderies (mobilitat sostenible), i d’informació Edificis, ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure Reptes per a les persones i la societat Aliments de qualitat, saludables i plaents Prevenció i cura per a la salut de les persones Aprenentatge al llarg de la vida i ensenyament a distància Creacions artístiques, productes i serveis culturals d’excel·lència i difusió àmplia Productes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum d’emocions Cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats Nova societat dels serveis amb servi-productes de consum i comerç innovadors i e-serveis. Seguretat de persones, béns, informació i territoris Reptes científics, productius o organitzatius Recerca i tecnologia d’excel·lència i de frontera Desenvolupament de materials, sistemes de producció i ecoproductes amb dissenys innovadors Innovació no tecnològica, transformació de les organitzacions i noves formes de treball Millora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics

RESUM EXECUTIU Política 9.1: Creixement de les capacitats innovadores dels territoris ‣ Definir i activar les set regions del coneixement progressivament a partir de la realitat existent, consolidant els sistemes d’innovació territorials (locals o comarcals) activats fins ara. ‣ Implementar un programa interdepartamental d’R+D+I en l’àmbit agroalimentari i rural i crear la xarxa d’innovació rural de Catalunya per dinamitzar projectes i promoure fluxos de coneixement. ‣ Establir la xarxa de ciutats i pols urbans innovadors per generar sinergies de valor afegit i impulsar projectes innovadors. ‣ Incorporar la dimensió territorial en la implementació de les polítiques del PRI: a) afavorir la incorporació i retenció de talent científic i innovador en els diferents entorns territorials, associat als àmbits d’especialització; b) desplegar els programes de suport empresarial a la innovació i a la reflexió estratègica de les PIME arreu del territori; c) reforçar l’aterratge d’empreses intensives en R+D+I en el territori; d) territorialitzar el suport a la innovació en serveis públics; e) promoure territorialment la implantació dels intermediaris d’innovació (centres tecnològics, parcs científics i tecnològics); f) reforçar la tercera missió de les universitats com a element estratègic; g) generar un mapa d’especialització territorial d’R+D+I per focalitzar les inversions públiques en R+D+I. El PRI preveu per a aquest objectiu 73 M€ (2010-2013), 30 M€ per a parcs científics i tecnològics i 36 M€ per impulsar els diferents entorns territorials d’innovació.

10. Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I Política 10.1: Consolidació del marc de finançament de la Generalitat per a l’R+D+I ‣ Desenvolupar instruments per assegurar una planificació anual i pluriennal sòlida de la despesa en R+D+I alineada amb els objectius previstos de programació econòmica del PRI. ‣ Optimitzar els recursos destinats a R+D+I: a) anàlisi de l’adequació de la despesa a objectius i resultats; b) millora de la comptabilització; c) increment d’actuacions interdepartamentals. ‣ Establir sinergies i acords de cooperació en R+D+I per incrementar l’eficiència i l’impacte dels recursos amb l’Estat, les administracions locals i supralocals i els agents socioeconòmics. ‣ Incrementar els recursos externs per al desenvolupament de polítiques pròpies: a) alinear i aplicar els fons

FEDER i FSE d’acord amb els objectius del PRI; b) captar recursos de la UE on l’Administració sigui ens elegible per al desenvolupament de polítiques pròpies.

Política 10.2: Diversificació de fonts de finançament per a l’R+D+I ‣ Incrementar el finançament de l‘Estat en R+D+I a Catalunya: infraestructures, centres del CSIC, etc. ‣ Reforçar les actuacions de suport a la participació dels agents del sistema de recerca en programes de l’Estat, la UE i altres organismes internacionals. ‣ Implementar nous mecanismes innovadors de cofinançament publicoprivat de l’R+D+I. ‣ Desenvolupar un pla per incrementar el mecenatge per a l’R+D+I. ‣ Atraure fons per a l’R+D+I d’altres regions i països mitjançant la implantació a l’exterior.

D-PROGRAMACIÓ ECONÒMICA El PRI planteja un escenari de despesa en R+D per al període 2010-2013 que s’ajusti a l’escenari del PNRI revisat segons els canvis que hi ha hagut des d’aleshores en les previsions d’evolució del PIB, tal com s’estableix en el mateix Pacte. Tot i així, es preveu que en els darrers dos anys del PRI es pugui superar l’esmentat escenari revisat. Amb aquest plantejament, s’assoliria el 2013 una despesa en R+D de 1.340 M€ i una despesa per al període 2010-2013 de 4.497 M€. La despesa en R+D es divideix, ateses les diferències pel que fa a programació i presa de decisions, en: ‣ Bloc 1: es consideren els increments derivats del personal dedicat a la recerca en l’àmbit assistencial (4 % anual estimat) i en l’àmbit universitari (4-6 % anual estimat), i la part computable de recerca del Pla d’inversions universitàries. Els increments provenen de la massa salarial i no d’un augment en el nombre de persones. Amb aquestes consideracions el bloc 1 assoliria el 2013 una quantitat de 596 M€ i un total per al període 2010-2013 de 2.209 M€. ‣ Bloc 2: despesa de les línies d’actuació del PRI amb un increment anual mitjà del 18%, uns percentatges equivalents als obtinguts en el darrer període de planificació, tal com es compromet el PNRI. Amb aquest plantejament, s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en R+D per a aquest bloc 2 de 744 M€ i una quantitat total per al període 2010-2013 de 2.288 M€.

RESUM EXECUTIU Pel que fa a la inversió en el foment de la innovació, aspecte estratègic en la conjuntura actual, el Govern planteja assolir increments percentuals anuals similars o fins i tot superiors als de l’R+D per atendre els objectius del PRI, especialment pel que fa referència al suport a la innovació empresarial, i també en les polítiques de foment de la innovació social i dels serveis públics. Amb aquests increments s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en innovació per al bloc 2 de despesa de 293 M€ i una quantitat total per al període 2010-2013 de 811 M€. Cal tenir en consideració que part d’aquests increments seran deguts al Fons Interdepartamental Focus, un fons amb la finalitat estratègica de fomentar la recerca i la innovació al voltant dels focus del PRI 2010-2013. En la taula es pot veure un resum de la programació 2010-2013 per blocs de despesa i objectius PRI: Programació econòmica del PRI 2010-2013 ANY

DESPESES

2010

2011

2012

20102013

2013

Xifres en milions d'euros Bloc 1 de despesa Personal universitari amb dedicació a la recerca

310

322

342

362

1.336

Personal assistencial (Salut) amb dedicació a la recerca

190

197

205

214

806

515

535

563

596

2.209

275

Sistema públic de recerca connectat amb la generació de valor

206

221

267

353

1.047

Transferència, innovació i internacionalització empresarial

272

288

343

384

1.287

Sector públic innovador

Societat i ciutadania innovadora

Internacionalització i comunitats locals i globals

Millora de la governança del sistema d'R+D+I

Focalització de l'R+D+I en reptes (inclou fons interdepartamental focus)

135

292

Estratègia territorial d'innovació

Sub total

562

666

834

1.037

3.099

TOTAL

1.077

1.201

1.397

1.633

5.308

Inversions universitàries dedicades a la recerca Sub total

Bloc 2 de despesa per objectius estratègics PRI Talent científic, innovador i emprenedor

Aquesta programació no inclou despeses vinculades al PRI que no computen com a R+D+I segons els estàndards internacionals, com els programes de foment de vocacions científiques o de detecció de talent científic. Les actuacions d'internacionalització empresarial s'entenen com a instruments de foment de la innovació no tecnològica

RESUM EXECUTIU E-IMPLANTACIÓ, SEGUIMENT, REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PRI Per garantir una implementació sòlida del PRI es disposarà dels instruments següents: a) pla anual interdepartamental d’actuacions; b) plans d’actuació departamentals; c) contractes programa (o altres formes d’interacció) dels departaments amb les agències de finançament de la recerca i la innovació i els organismes i ens adscrits als departaments. Per al seguiment de l’execució del PRI es realitzarà un procés intern continuat a través de la CIRI, que n’informarà al Govern. Anualment, i en paral·lel al cicle pressupostari, es farà un seguiment i revisió de les actuacions previstes i dels objectius. A la meitat i al final del període es durà a terme un informe d’avaluació del PRI i del seu impacte. Així mateix, i amb la finalitat de preparar el proper PRI 2014-2020, es procedirà a una avaluació de l’impacte de les polítiques més rellevants del PRI 2010-2013, de manera que els resultats estiguin disponibles per a l’inici de l’any 2013. Els resultats de les avaluacions seran públics. Es desenvoluparà un sistema d’informació i d’indicadors adaptats a les necessitats del PRI durant els dos primers anys d’implantació del Pla.

MARC DE REFERÈNCIA BLOC A 1

Recerca i innovació en un entorn complex

La situació del sistema d’R+D+I de Catalunya

Rol de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

Polítiques públiques d’R+D+I

MARC DE REFERÈNCIA El Pla de recerca i innovació 2010-2013 de la Generalitat de Catalunya (PRI 2010-2013) s’emmarca en el context d’una crisi econòmica d’ordre global que, a Catalunya, s’acompanya de reptes socioeconòmics rellevants. Per tal d’orientar correctament aquest pla, resulta necessari prendre en consideració l’actual conjuntura socioeconòmica i assumir les tendències de canvi de model de competitivitat1. El PRI 2010-2013 aspira a construir-se, també, d’acord amb un concepte de sistema de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) actualitzat, prou sofisticat com per considerar els diversos agents i els complexos factors que incideixen en l’assoliment de resultats rellevants en matèria d’economia i societat del coneixement. El PRI 2010-2013 se sustenta sobre un diagnòstic actualitzat i rigorós del sistema d’R+D+I de Catalunya. En els últims dos anys, el nostre sistema ha estat descrit i diagnosticat en profunditat en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) que ha estat complementat, a posteriori, amb les recomanacions de reconeguts experts de l’OCDE, així com dels membres del Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI). Dissenyar una estratègia de govern exigeix, finalment, situar les extrapolacions sobre les capacitats diferencials i les oportunitats que Catalunya té per desenvolupar l’acció de futur dins d’un marc de viabilitat competencial i de coherència política. En aquest sentit, cal delimitar el rol de la Generalitat de Catalunya dins del sistema d’R+D+I i

estar amatent a les polítiques públiques d’R+D+I estatals i europees com a marc referència. El present bloc al·ludeix al context socioeconòmic que emmarca aquest pla. A continuació, caracteritza i diagnostica breument el sistema d’R+D+I de Catalunya, prenent com a base avaluacions i recomanacions internacionals recents i molt rellevants, per després extrapolar les responsabilitats que corresponen al Govern de Catalunya. Per finalitzar aquest bloc es sintetitzen les planificacions de les polítiques públiques de suport a la recerca i la innovació existents a l’Estat i a la UE, així com les prèviament formulades per l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

1. Recerca i innovació en un entorn complex L’actual conjuntura socioeconòmica determina que la implementació dels compromisos del Govern de la Generalitat de Catalunya fixats en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), a través d’aquest pla pluriennal de recerca i innovació, s’acompanyi de reptes molt rellevants en el sistema de benestar. El context de recursos escassos, en el qual s’articula el PRI 2010-2013, no ha de dur a constrènyer visions ni pretensions en matèria de recerca i d’innovació, ans al contrari; encara fa més evident la necessitat de delimitar i reconèixer quina és la contribució de l’R+D+I en els diversos models de creixement i de progrés social.

Esquema 1: Marc del PRI 2010-2013 PARTEIX DE LA REALITAT

RESPON A UN PROJECTE COMPARTIT

INCORPORA EL NOU CONTEXT PER LES POLÍTIQUES D’R+D+I Abast i característiques del sistema de recerca i innovació

Pla de Recerca i Innovació 2005 - 2008 Situació del sistema de recerca i innovació català Reptes socioeconòmics i conjuntura

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació

Polítiques estatals i europees de recerca i innovació Rol de la Generalitat en el sistema de recerca i innovació

INCORPORA LES AVALUACIONS I RECOMANACIONS EXTERNES OCDE Catalonia Innovation Review

Consell Català Recerca i Innovació Informe sobre document de bases PRI

Elaboració pròpia

Recollit en l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat l’any 2005 i amb vigència triannual. Cal destacar, també, que en l’Acord Estratègic 2008-2011, la R+D+I és una línia d’impuls estratègic per avançar en el desenvolupament econòmic cap a un nou model productiu. 1

MARC DE REFERÈNCIA 1.1 Context socioeconòmic Catalunya és un país de més de 7 milions d’habitants i un pes econòmic en la UE comparable al de països com Irlanda, Grècia, Noruega, Suïssa, Àustria o Dinamarca. El producte interior brut català és de més de 202.000 milions d’euros (en el 2008) i representa a l’entorn del 18,6 % del PIB espanyol (la població representa a l’entorn del 16 %). L’economia catalana té una forta base industrial. Per branques d’activitat, el sector primari suposa un 1,7 % dels treballadors ocupats, i el pes de la indústria respecte al PIB (20 %) ultrapassa el dels països del seu entorn i de la Unió Europea. En efecte, tenen una gran importància sectors com la indústria química i farmacèutica, metal·lúrgia, alimentació, producció de maquinària, indústria de l’automòbil i els seus accessoris, tèxtil i paper, edició i arts gràfiques. La fabricació d’aparells electromecànics i de material informàtic i telemàtic de darrera generació també tenen una presència important. Si, a més, tenim en compte la indústria en sentit ampli (producció de manufactures i activitats de serveis associades) es palesa la importància dels sectors de la indústria sobre el conjunt de l’economia catalana. El sector integrat de la nova indústria representa més del 50 % de l’ocupació i genera a l’entorn del 65 % del VAB. L’estructura empresarial catalana es caracteritza per tenir una important i majoritària presència de petites i mitjanes empreses (PIME), moltes de les quals són proveïdores de grans multinacionals. Aquest teixit ha desenvolupat sempre una funció social i econòmica bàsica per al desenvolupament econòmic del país. Les PIME representen un 93,2 % del VAB al sector primari, un 91,8 % al sector de la construcció, un 66,2 % al sector de serveis i un 56,2 % al sector industrial. El predomini de les PIME en diversos sectors d’especialització representa un repte per a Catalunya, però també una oportunitat. Així doncs, les empreses catalanes no són de grans dimensions, però la majoria són dinàmiques i moltes han reeixit en la seva aproximació al mercat global. Hi ha economies d’escala —en la producció, en la distribució— afavorides per la variable dimensió, però aquest no és l’únic factor a considerar. Cal tenir en compte, també, el dinamisme en recerca i desenvolupament, la capacitat innovadora, la flexibilitat en l’adaptació a l’entorn econòmic, l’aprofitament de múltiples sinergies, etc. per ser competitius com a empresa i com a país. En aquest sentit, tot i que les grans empreses continuen registrant un VAB mitjà per treballador

significativament més elevat que les PIME, la productivitat per treballador que més ha crescut durant els darrers anys és la de les petites empreses. Per altra part, aquestes organitzacions han contribuït al desenvolupament de diversos sistemes de producció local importants al territori, en diversos sectors d’especialització. D’altra banda, actualment a Catalunya operen aproximadament 3.000 empreses estrangeres, que sumen més del 34 % de les totals en l’àmbit estatal. Aquestes empreses duen a terme un important paper de dinamització econòmica, en representar l’11 % dels llocs de treball i aportar un 20 % de la facturació empresarial total a Catalunya. La presència d’empreses estrangeres al nostre país ha contribuït molt activament a la renovació de la nostra base productiva, la generació de nous llocs de treball i, en definitiva, la competitivitat de la nostra economia. En paral·lel, un altre dels aspectes destacables de l’economia catalana és el seu grau d’internacionalització. Les exportacions de manufactures han tingut un creixement anual acumulatiu del 8 % en els darrers deu anys. Aquestes xifres són el resultat de l’activitat d’un gran nombre d’empreses, més d’11.000, que exporten regularment i que representen el 35 % de les empreses exportadores de l’Estat espanyol. Si comparem la destinació de les exportacions i les inversions catalanes al món, trobem que els països de la UE-27 reben el 70 % de les exportacions catalanes a l’estranger, i la meitat de la inversió estrangera directa. Establir empreses a l’estranger esdevé el pas següent del procés d’internacionalització. De mitjana, la darrera dècada, Catalunya representa més del 25 % de la inversió industrial emesa per l’Estat espanyol l’any 2008. Tanmateix, el nivell de les inversions catalanes a l’estranger se situa molt per sota de la mitjana dels països de la UE. En conseqüència, el grau d’obertura de la nostra economia és molt elevat, per damunt de països com Alemanya, Suècia o Dinamarca, i de regions com la Llombardia, Baden-Württemberg o el Vèneto. Aquesta vocació d’obertura ha de partir del coneixement de la nostra realitat empresarial, i les administracions i les empreses tenen el repte conjunt d’aconseguir que el dimensionament empresarial no suposi un handicap per al procés internacionalitzador, sinó simplement un atribut. La terciarització progressiva de l’economia catalana, el creixent procés de multilocalització productiva i la competència en costos cada vegada més accentuada per part de països econòmicament emergents fan necessària la readaptació i el disseny de noves estratègies de resposta al

MARC DE REFERÈNCIA nou entorn per part de la nostra economia i de la societat en general. El fenomen de la globalització significa ser capaç de convertir les possibles amenaces de l’entorn en oportunitats. En aquest context, l’ambició, la imaginació, l’autoestima, la cooperació, la capacitat de generar iniciatives col·lectives (públiques i privades), i la capacitat d’anticipació i reposicionament davant les noves realitats són factors clau per a l’èxit, com ho és també apostar per una administració cada vegada més eficient i resolutiva, que vol dir una Generalitat més capaç d’oferir solucions a un empresari que s’enfronta a un escenari cada vegada més global. Catalunya concentra el 21 % de la població estrangera d’Espanya: més d’un milió el 2008, xifra que representa el 15 % de la població catalana i nou vegades el creixement absolut aconseguit en els deu darrers anys. El ràpid augment de la població entre el 1995 i el 2005 i els índexs elevats d’ocupació van contribuir a un creixement del producte interior brut (PIB) del 3,2 %, per damunt del conjunt de les regions de l’OCDE. Tanmateix, durant aquest període de fluxos migratoris massius, el creixement del PIB per càpita va ser, comparativament, poc important: el creixement mitjà anual es va situar en el 2,0 % a Catalunya, per sota de la mitjana de les regions OCDE. La productivitat laboral catalana ha disminuït des de mitjan anys noranta, i mostra índexs de creixement clarament inferiors als d’altres països europeus. En definitiva, a Catalunya, el creixement mitjà anual del PIB per treballador durant el decenni 1995-2005 va ser negatiu (-0,6 %). Tot i que a Catalunya la productivitat del treball es va mantenir per damunt de la mitjana espanyola, en aquest període es mostrava per sota d’altres comunitats, com ara el País Basc i Madrid. Els percentatges d’intensitat productiva a Catalunya superen els resultats d’Espanya (15 %) i el de la UE-15 (17,9 %), si bé en relació amb els serveis intensius en coneixement, tant Catalunya com Espanya es troben per sota de les mitjanes dels països comunitaris. Si se sumen la producció i els «serveis de producció» relacionats amb el mercat, el sector productiu representa un 53,7 % de l’ocupació i un 59,4 % del VAB. Aquest és més intensiu en tecnologia que a la resta d’Espanya, però equivalent a la mitjana general de les regions de l’OCDE. La fortalesa que dóna la diversificació econòmica que caracteritza Catalunya no amaga l’evidència que Catalunya també concentra debilitats. Tot i que un 22,5 % de les empreses innovadores d’Espanya estan constituïdes a Catalunya, i que aquest percentatge és molt més elevat que a la resta de comunitats autònomes (Madrid se situa en un 15,6 % i Andalusia en un 15 %), el model de creixe-

ment extensiu basat en mà d’obra poc qualificada provoca taxes de productivitat que fan poc competitiva l’economia catalana. El fort període de creixement econòmic que va experimentar Catalunya des de principis de la segona meitat dels anys noranta del segle xx ha arribat a la seva fi. En general, s’atribueix la contracció de l’economia a la davallada del sector de la construcció residencial i a l’ajustament dels mercats financers. Però el canvi de cicle econòmic provoca que sigui més pertinent que mai qüestionar si les nostres maneres de dissenyar, de produir i de vendre són sostenibles. A Catalunya, ha coincidit l’esgotament del model de creixement espanyol —basat en el creixement desmesurat del sector immobiliari, el consum finançat d’acord amb l’endeutament i l’arribada de fons europeus— amb la crisi econòmica mundial que a Europa ha posat de manifest els dèficits estructurals del seu sistema productiu i d’innovació i la necessitat de reforma del sistema de benestar, davant uns països emergents força competitius. I, en aquest context, també apareix la necessitat d’abordar reptes com la sostenibilitat i el canvi climàtic. Com a conseqüència de tot això, a Catalunya s’ha observat un augment considerable de l’atur, que ha afectat especialment els treballadors menys qualificats. Entre el primer trimestre del 2008 i el primer trimestre del 2009, l’índex d’atur va augmentar fins a arribar al 16,3 %. Catalunya ha reconegut la necessitat de fomentar la competitivitat sostenible i, des d’aquesta perspectiva, el Govern ha potenciat accions centrades en la ciència, la tecnologia i la innovació que permetin estimular el desenvolupament socioeconòmic. Per mantenir i incrementar l’estatus que ha adquirit com a territori, Catalunya ha de reaccionar a les amenaces i les oportunitats d’ordre global que comporten els canvis viscuts pels models socioculturals, empresarials i de serveis col·lectius. El coneixement és, més que mai, el principal actiu dels territoris per competir a escala global. La preparació dels professionals de Catalunya, i la seva capacitat per intercanviar idees i solucions sofisticades, ens ha de dur a diferenciar-nos de les economies emergents. Per assolir una Catalunya pròspera i amb una societat del benestar cohesionada i sostenible, cal assolir millores en matèria de competitivitat econòmica, així com millors índexs de capital social. La capacitat del país de respondre a reptes i d’aprofitar oportunitats s’ha de basar en la disponibilitat de més dosis de coneixement i creativitat, que impactin sobre la —particularment diversificada— estructura econòmica, i sobre l’estructura territorial catalana, tot preservant-ne els actius ambientals. Cada vegada és més entès que les necessitats són econòmiques, socials i mediambientals, i que aquestes necessi-

MARC DE REFERÈNCIA Esquema 2: L’R+D+I com a factor determinant del progrés del país

OCUPACIÓ

EQUILIBRI TERRITORIAL COMPETITIVITAT

BENESTAR

SOSTENIBILITAT CAPITAL SOCIAL

Capacitat de respondre a reptes, cercar solucions i aprofitar oportunitats Diversificació econòmica: renovant el present, fent emergir el futur

Entorns i territoris amb capacitats per progressar

Accés a serveis col·lectius de qualitat

Ecosistema social cohesionat i ric culturalment

Nous productes, serveis, processos, idees que generin valor Més coneixement i creativitat per transformar el futur

PLA DE RECERCA I INNOVACIÓ 2010 - 2013 La contribució de les polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya Elaboració pròpia

tats interaccionen entre elles. La certesa que l’R+D+I no és una moda, sinó una necessitat associada a un model de progrés socioeconòmic del nostre país, està cada vegada més estesa.

1.2 Conceptualització del sistema d’R+D+I En aquest context, el primer repte que se’ns presenta és assumir quins són els factors en el segle xxi que incideixen sobre el benestar social i el progrés econòmic d’un país, i les complexes interaccions a què estan sotmesos. És important comprendre quins agents comparteixen responsabilitats en la producció d’economies i societats del coneixement competitives i quins són els actors que participen de les noves relacions d’interessos, així com determinar els intercanvis que caracteritzen la cadena de valor del coneixement aplicat als mercats i a les necessitats socials. En altres paraules, resulta convenient definir qui compon els sistemes d’R+D+I, per poder-los analitzar, mesurar i, sobretot, incidir-hi positivament mitjançant la definició de prioritats d’actuació. És sabut que, fins no fa gaires anys, parlar d’R+D+I suposava al·ludir quasi únicament a la responsabilitat de les universitats i les empreses locals. A mesura que els exer-

cicis de modelar sistemes socioeconòmics complexos s’ha obert a noves interaccions entre actors i factors, també s’han sofisticat les concepcions dels sistemes d’R+D+I. Actualment, una de les nocions bàsiques sobre els sistemes de recerca i innovació és que són multidimensionals i multivariables, i com a tals cal tractar-los i gestionar-los. L’entramat ciència, tecnologia, innovació, mercat i societat és cada vegada més global. Les xarxes de producció de béns i serveis esdevenen xarxes d’innovació i coneixement, on la ciència i la tecnologia flueixen. Aquesta «deslocalització» del coneixement i la innovació és ja un fet, i en conseqüència ja no resulta suficient abordar sistemes tancats i s’imposen els escalats globals i oberts. L’esquema 3 concreta l’abast de sistema d’R+D+I que emmarca la visió traçada en aquest pla. Tal com es pot observar, el marc teòric de partida considera que la millora de la recerca i la innovació de Catalunya, com el d’altres territoris, és la resultant del comportament de diversos elements i subsistemes d’agents: ‣ Les condicions d’entorn són un element rellevant. És important el grau d’obertura del territori; la seva cultura d’intercanvi i mobilitat; el grau de rellevància social que tenen la ciència i la tecnologia. També és determinant la legislació existent en matèria laboral; el sis-

MARC DE REFERÈNCIA Esquema 3: Abast dels sistemes d’R+D+I

Educació, formació i recerca públicA

Elaboració pròpia

tema financer; el sistema tributari vinculat a l’R+D+I; el règim de propietat intel·lectual, etc. ‣ Les infraestructures i els elements de suport a l’R+D+I són també actius rellevants en els sistema d’R+D+I. Actualment les infraestructures científiques i tecnològiques tenen una importància clau, però també la tenen les e-infraestructures i els e-serveis per a la recerca i la innovació, pel poder d’estructuració de xarxes d’intercanvi de coneixement que concentren. Com a elements de suport, es destaca la importància dels sistemes de suport informatiu, de gestió, i de serveis de valor a les unitats de producció de recerca i a les empreses. ‣ El sistema empresarial es continua concebent com un element clau dels sistemes d’R+D+I per l’enorme responsabilitat que concentra en la producció de riquesa d’un territori. Les empreses són organismes absorbidors, productors i venedors d’innovació de transcendent importància. En alguns sistemes es presenta una estructura basada en gran empresa, mentre que en altres, com ara el nostre, cal subratllar la contribució determinant al sistema de les petites i mitjanes empreses. Dins d’aquest camp d’acció se subratlla cada vegada més la importància de les empreses intensives en coneixement, també conegudes com a noves empreses de base tecnològica (NEBT). ‣ El sistema de serveis públics tradicionalment no es considerava com a component dels sistemes d’R+D+I, però actualment no es discuteix la transcendència dels sistemes de salut, educatius i dels serveis socials, en-

tre altres, com a productors, inductors i consumidors de coneixement i innovació. Alguns territoris atorguen més responsabilitat que d’altres al poder d’innovació associat als serveis col·lectius associats al sector públic. ‣ El tercer sector aglutina les organitzacions sense afany de lucre i té una importància socioeconòmica creixent sovint associada a finalitats socials. ‣ Els individus com a consumidors i usuaris tenen un paper clau en la configuració de la demanda innovadora amb finalitats econòmiques o socials. Ara però, els ciutadans són també innovadors doncs generen per ells mateixos productes, serveis i processos (ex. software lliure). Aquest serà un fenomen que creixerà exponencialment en els propers anys. ‣ Els intermediaris d’innovació constitueixen un factor determinant per l’eficàcia dels sistemes moderns de recerca i innovació. Aquesta categoria aglutina els centres tecnològics, els parcs científics i tecnològics, els centres de recerca aplicada, els centres de transferència i les unitats de valorització del coneixement dels agents públics de recerca; també les empreses de serveis intensius en coneixement, que treballen per incrementar el potencial d’absorció i de comercialització de coneixement de les empreses i del sector públic. ‣ Les anomenades comunitats de coneixement i innovació són conglomerats d’agents del sistema d’R+D+I que cooperen de forma sistemàtica en entorns oberts de co-creació i co-innovació. Tenen i tindran un paper clau en la configuració dels sistemes d’R+D+I del futur.

MARC DE REFERÈNCIA ‣ Els agents de recerca públics tenen un paper clau en tots els sistemes d’R+D+I dels països avançats. Universitats, hospitals/sistema sanitari i centres de recerca en configuren els principals agents i cada vegada més conglomerats entres ells i també amb la iniciativa privada. ‣ En el nou “camp de joc” dels sistema d’R+D+I és essencial considerar el sector educatiu i formatiu del país a tots els nivells: primària i secundària, educació professional i superior i formació continuada i ocupacional. Les competències per a la creativitat, la innovació i la emprenedoria i el perfils formatius són determinants per al sistema d’R+D+I. ‣ El sistema polític associat a l’R+D+I, finalment, és un element transcendent per a la configuració del sistema d’R+D+I. El govern i les polítiques que aplica i la governança del sistema han d’estar al servei comú contribuint a l’orquestració de solucions de valor que donin resposta als reptes i les oportunitats socioeconòmiques.El sistema d’R+D+I està doncs format per múltiples elements i agents que s’articulen entre ells formant un ecosistema complex on la qualitat de les interaccions sistèmiques és fonamental. Aquestes interaccions, lluny d’estar restringides a un territori determinat, es produeixen de manera multinivell (veure esquema 4). És rellevant tenir en consideració aquesta dimensió multinivell al dissenyar i implementar polítiques d’R+D+I, però també ho és per l’acció de tots els agents que intervenen en en el sistema d’R+D+I. En conseqüència, tots els actors del sistema, segons les competències que tenen, han d’estar amatents a aquesta superposició, per preveure i exercir impactes efectius a escala global. Resulta fonamental considerar que els sistemes d’R+D+I, tal com són actualment concebuts, tenen unes característiques diferents a les que fa alguns anys van servir de base per elaborar plans de recerca i innovació al nostre país. La comprensió de les implicacions d’aquestes «noves» característiques dels sistemes d’R+D+I sobre els agents que en formen part ha d’estar a la base del desenvolupament de polítiques adients per als anys que vénen. Les característiques d’aquest sistema d’R+D+I complex i multinivell es podrien resumir en: ‣ Totes les disciplines de coneixement són imprescindibles per generar valor, des de les arts creatives i aplicades a les humanitats i les enginyeries; sovint, el creuament d’aquestes disciplines és el que aporta noves respostes o noves preguntes.

‣ El talent individual, el de les organitzacions i el col·lectiu és la clau: cal capacitar i capacitar-se per gestionar i autogestionar aquest talent en sistemes internacionalitzats i oberts. ‣ Les condicions d’entorn del sistema (culturals, laborals, regulatòries, etc.) tenen un paper determinant. ‣ La recerca de frontera i les tecnologies disruptives tenen un paper clau, ja que a les interfícies del coneixement i de les disciplines apareixen grans avenços que transformen les capacitats de fer coses, i donen resposta a problemes i reptes. ‣ La cocreació i la coinnovació en ecosistemes oberts s’imposa, i això fa trontollar aspectes com la propietat intel·lectual, les estructures rígides de les organitzacions i el paper de les administracions. ‣ Les infraestructures per a la recerca i la innovació són estratègiques per al progrés, i ara també les e-infraestructures són vitals. ‣ El sistema de l’R+D+I és global, però els àmbits locals són cada vegada més importants com a nodes on, a escala humana i socioeconòmica, es produeixen les interaccions formals i informals que generen i difonen prosperitat i benestar. ‣ Els agents del sistema de l’R+D+I són diversos. A més de les empreses i les universitats hi ha multitud d’actors del coneixement i la innovació on també s’han de considerar les persones i les xarxes socials. Les implicacions d’aquesta conceptualització actualitzada pels principals agents del sistema són, entre d’altres, les següents: ‣ Persones: tendència a concebre la vida com a oportunitat per a l’aprenentatge continuat i el desenvolupament de competències per emprendre, participar en xarxes socials i consumir amb responsabilitat. ‣ Empreses: orientades a la innovació sistemàtica i oberta, basada en la idea que el coneixement també és a «fora», i que està distribuït. La tecnologia canvia molt ràpid, i el factor diferencial és el model organitzatiu i de negoci. ‣ Universitats: localment compromeses, globalment competitives. Exerceixen un rol central per la seva triple missió (docència, recerca i transferència). Increment necessari de les capacitats que apleguen per respondre a les noves demandes.

MARC DE REFERÈNCIA Esquema 4: Multinivell dels sistemes R+D+I Mercats

Regulacions

Estàndards

Taxes i incentius

Entorn laboral

Capital

Global

Governança

Europa Estat Catalunya Àmbit territorial Àmbit local

Polítiques

Fluxos i interaccions

Talent

Universitats

Centres de recerca

Empreses

Infraestructures tecnològiques Elaboració pròpia

‣ Sector públic: assumeix que innovar és clau per a l’educació, la sanitat, la cultura, etc. Les capacitats internes s’han de transformar a partir dels valors existents.

2. La situació del sistema d’R+D+I de Catalunya

‣ Sistema educatiu: cal que reevolucioni en la complexitat. Socialització de la formació: més enllà de les aules.

El sistema d’R+D+I de Catalunya està format per un conjunt d’actors complex que es descriuen breument en l’annex 1.

‣ Agents socioeconòmics: assumeixen una necessitat de transformació. Cooperen amb els altres actors del sistema d’acord amb esquemes de complicitat i valors de confiança mútua. ‣ Govern: la complexitat socioeconòmica exigeix més coneixement, experimentació i aprenentatge basat en la ciència i la innovació. Ara, totes les àrees del Govern impacten en el sistema de recerca i innovació, i cal una implicació transversal de l’acció política.

A continuació s’exposen resumidament les diagnosis que s’han realitzat sobre aquest sistema en el Document de bases del Comitè Permanent d’Experts del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (abril 2008) del PNRI (octubre 2008) i el Catalonia Innovation Review de l’OCDE (2009). El sistema de recerca català és emergent i està assolint estàndards significatius en recerca.

MARC DE REFERÈNCIA ‣ Els estudiants i els universitaris catalans mostren, en els programes de mobilitat i en les carreres de postgrau a l’estranger, nivells de capacitació iguals o moltes vegades superiors als dels països capdavanters europeus. ‣ Els nivells de producció científica són comparables amb els de molts països europeus, i Catalunya registra un nivell d’èxit significatiu pel que fa a l’atracció de projectes competitius procedents de programes estatals i de la Unió Europea. ‣ D’altra banda, cal comentar el paper important que l’atracció de talent té en les polítiques de ciència, la tecnologia i la innovació. Catalunya ha començat fa alguns anys el programa ICREA per atraure investigadors, que ha donat bons resultats des del punt de vista de la qualitat de la recerca, tot i que l’aplicació d’aquest programa a les empreses no ha aconseguit els resultats esperats. L’emergent posició científica està lluny de ser difosa a l’economia productiva. ‣ Tot i que el nombre de personal de recerca (investigador, tècnic i auxiliar) i el nombre de personal investigador ha augmentat de manera continuada a Catalunya, amb un índex anual a prop del 10 % en els darrers anys, el percentatge de personal investigador a les empreses és inferior a la mitjana de la «UE dels 25». ‣ El panorama pel que fa als indicadors de difusió del coneixement, com ara patents o creació d’empreses derivades, presenta dades que estan lluny dels països més avançats. ‣ Existeix una orientació deficient al client en un estrat significatiu d’empreses catalanes. També és millorable la propensió a nous mercats internacionals. ‣ El nombre d’empreses amb indicadors de nivell tecnològic mitjà-alt s’ha estancat. ‣ L’anàlisi de la innovació no tecnològica a les empreses mostra com el percentatge més gran de canvis es registrava en les estructures organitzatives, seguides de les tècniques de gestió o els canvis estètics i de disseny. En comparació, les empreses europees registren nombres més alts d’activitats d’innovació referides als canvis en l’estratègia corporativa i les tècniques avançades de gestió. ‣ L’emprenedoria no es treballa ni promou prou en el sistema educatiu, ni tampoc no es potencia la capacitació de perfils formatius associats a la gestió de la innovació.

Es fa necessari millorar la connexió entre els agents del sistema d’R+D+I. ‣ Existeix una àmplia capacitat de millora en l’articulació i coordinació entre els agents de la recerca. ‣ El sistema de recerca ha d’estar més connectat amb les necessitats socioeconòmiques. ‣ La feblesa de la capacitat d’absorció de coneixement a les empreses es deu a mancances en els recursos humans i a la necessitat de millores a les estructures de suport a la innovació, com ara els centres tecnològics, les empreses de serveis intensius en coneixement i altres organismes. ‣ La cooperació en innovació a les empreses catalanes és més alta que a les empreses espanyoles, però més baixa que a les empreses europees. La política de clústers ha estat una part molt important de la política industrial a Catalunya durant els anys noranta, però la implicació dels agents de la recerca ha estat relativa. Cal reforçar les inversions en R+D+I per poder està al nivell dels entorns més innovadors amb els que Catalunya es vol comparar. ‣ Tot i que a Catalunya la despesa empresarial en R+D està assolint un paper clau, en un futur proper dependrà molt de les capacitats innovadores de les PIME i de la inversió en R+D de les grans empreses catalanes i multinacionals que sobrevisquin a la crisi. ‣ Perquè s’incrementi aquesta despesa els propers anys, també serà molt important la qualitat del capital risc existent. Una anàlisi de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) del sistema català d’R+D+I consideraria els punts anteriors i hi afegiria algunes idees més específiques. Les pàgines següents mostren l’anàlisi DAFO que fonamenta la presa de decisió del present pla.

27 AMENACES

FORTALESES

6 Innovació territorial Universitats que tenen un paper estratègic per al desenvolupament territorial Nombre de projectes innovadors en el territori Parcs científics i tecnològics Innovació rural

5 Sector públic Sector públic amb potencialitat innovadora i capacitat de canvi Àmbits d’excel·lència internacional (ex. salut)

4 Escoles de negoci i consultories Existència d’organitzacions reconegudes que proveeixen serveis intensius en coneixement a les empreses, les organitzacions del tercer sector i el sector públic

3 Empresa Capacitat i saber fer industrial de primer nivell Existència d’empreses líders en sectors molt diversos i nous sectors emergents Suport públic a la innovació empresarial en consolidació

4 Competència pel talent Intensificació de la competència global per a l’atracció de talent

3 Canvi tecnològic Ritme accelerat de l’expansió de la ciència i la tecnologia punteres

2 Recerca Sistema de recerca que genera l’1 % de la producció científica mundial Universitats, hospitals i centres de recerca amb visibilitat de primer nivell internacional científica i creixent transferència de coneixement Creixent disponibilitat d’infraestructures i e-infraestructures científiques i tecnològiques de primer nivell

1 Talent Massa crítica significativa de titulats ben valorats en el món laboral i científic Nivell docent d’universitats catalanes

2 Competència Crisi econòmica, que limita la disponibilitat de fons econòmics i dificulta la seva obtenció Competència creixent a l’hora d’obtenir fons europeus

1 Territoris emergents Competència creixent dels països i les regions amb economies emergents

Elaboració pròpia a partir de l’informe OCDE (2009)

9 Sistemes d’innovació territorial Dispersió d’iniciatives de baix a dalt sense coordinació Projectes i fulls de ruta compartits pels agents del territori

8 Priorització en recerca i innovació Anàlisi estratègica i sistema de presa de decisions Ús dels instruments de polítiques públiques per implementar prioritats Alineament d’agents de recerca amb prioritats

7 Governança del sistema de recerca i innovació Coordinació horitzontal de departaments de Govern Dispersió d’agents d’implementació de polítiques Sistema de presa de decisions, anàlisi i avaluació de polítiques Coordinació d’interadministracions

6 Xarxes i partenariats locals i globals Nombre de comunitats de coneixement i innovació publicoprivades Presència internacional d’agents de recerca i innovació

5 Innovació del sector públic Programes de foment de l’R+D+I en serveis socials, sanitaris, educatius, etc. Ús de la compra pública i les regulacions com a tractores d’innovació

4 Innovació i internacionalització empresarial Nombre d’empreses que innoven sistemàticament i estan internacionalitzades Incorporació de la innovació no tecnològica Nombre de doctors a les empreses i altres perfils necessaris per a la innovació Instruments financers per a la innovació

3 Transferència i valorització del coneixement Incorporació de la missió als organismes públics d’R+D i als incentius Intermediaris d’innovació i de serveis intensius en coneixement Capacitat absortiva de les empreses, especialment PIME

2 Sistema de recerca Fragmentació i orientació estratègica Finançament de la recerca a les universitats Nombre de personal de suport a la recerca i postdoctorats

1 Educació i formació Competències creatives, innovadores i emprenedores a tots els cicles educatius Perfils formatius interdisciplinaris i nous perfils per a les necessitats del futur

DEBILITATS

Taula 1: DAFO de l’R+D+I de Catalunya

6 Visió compartida i compromís El PNRI posa la recerca i la innovació com una prioritat en l’agenda política, social i econòmica del país i traça un full de ruta compartit per als propers anys

5 Situació geoestratègica Posició de Catalunya en l’eix euromediterrani

4 Reptes Reptes socioeconòmics on Catalunya pot liderar recerca i innovació

3 Creativitat Catalunya té uns alts nivells de creativitat, que es plasmen en el disseny, l’arquitectura, la moda, la indústria cultural, la publicitat, etc.

2 Obertura i dinamisme Societat oberta, culturalment i econòmicament. La interacció amb altres cultures i mercats genera innovació. Dinamisme regional i local

1 Talent Capacitat d’atracció de talent internacional Canvis en el sistema educatiu que impulsen innovacions directes i indirectes

OPORTUNITATS

MARC DE REFERÈNCIA

MARC DE REFERÈNCIA 3. Rol de l’Administració de la Generalitat de Catalunya En aquest apartat es destaca quin és el paper de l’Administració de la Generalitat de Catalunya sobre el sistema de recerca i innovació, tal com s’ha contemplat en els apartats precedents. Definir aquest rol és clau per al desplegament de les polítiques públiques de recerca i innovació. Abans, però, cal considerar quin és el marc polític i normatiu en el qual Catalunya desenvolupa la seva a l’acció competencial en R+D+I partint de la base general que defineix la Constitució Espanyola, la qual estableix que l’Estat té un paper de coordinació i planificació general en matèria de recerca científica i tècnica. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya recull, en l’article 44, principis rectors en matèria d’educació, recerca i cultura i estableix que els poders públics han de fomentar la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. Les competències es veuen reflectides en l’article 158, denominat Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica. Aquest article especifica que correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança. Al seu torn, també estableix que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència compartida sobre la coordinació dels centres i estructures d’investigació de Catalunya, així com s’estableix el marc de col·laboració. També s’introdueix que s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i altres organismes i institucions internacionals. L’Estatut del 2006 ha incorporat com a novetat, respecte a l’Estatut del 1979, una tipologia de competències de la Generalitat en què s’estableixen les funcions (legislativa, reglamentària i executiva) que corresponen als tres tipus de competències previstos a l’Estatut d’autonomia de Catalunya (exclusives, compartides i executives). Aquesta opció de definir de manera concreta i precisa les potestats que corresponen a la Generalitat en virtut de cada categoria competencial, contribueix a aclarir l’abast funcional de les competències de la Generalitat i a garantir-ne el contingut. És important constatar que, en recerca, Catalunya només té traspassades competències en els àmbits de l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Catalunya també té competències plenes en sectors significatius de l’economia, com ara la indústria, el comerç i el turisme, i té poder regulador en

àmbits que poden ser tractors d’R+D+I. En educació, Catalunya té un nivell força significatiu d’autonomia, però en el nivell universitari hi ha temes rellevants que són competència de l’Estat. Altres competències significatives per al sistema d’innovació, com ara la fiscalitat en l’R+D+I empresarial o la propietat intel·lectual, però, són competències exclusives estatals. Tenint en compte l’abast del sistema d’R+D+I i les competències que té l’Administració de la Generalitat, el seu paper es fonamenta en les funcions següents: ‣ Promoure que el sistema educatiu faciliti el desenvolupament de talent amb les màximes capacitats creatives, científiques, emprenedores i innovadores i amb els perfils necessaris per al futur. ‣ Facilitar els instruments per tal que els actors públics de recerca tinguin el marc adient i les capacitats suficients per generar i donar valor al coneixement i les idees, a través de la disseminació i valorització dels resultats de la recerca, ‣ Proporcionar un entorn favorable i facilitador per a la innovació empresarial com a base per a la generació de prosperitat sostinguda. ‣ Focalitzar i prioritzar l’impuls públic i publicoprivat a la recerca i la innovació a àmbits d’impacte socioeconòmic partint d’una aproximació de dalt a baix i de baix a dalt coherents, i mútuament reforçades. ‣ Facilitar l’equilibri territorial mitjançant una aproximació vinculada a les diferents realitats socioeconòmiqes existents. ‣ Coordinar les polítiques pròpies d’R+D+I amb les altres administracions catalanes, l’Estat i la Unió Europea, i influenciar sobre aquestes, per tal d’adaptar-se a les necessitats del sistema. ‣ Invertir els recursos propis en R+D+I amb el millor valor afegit possible i fomentar l’apalancament privat i la captació de fons externs. ‣ Adaptar les polítiques d’R+D+I a les necessitats específiques catalanes i a les conjuntures socioeconòmiqes d’una manera dinàmica. ‣ Promoure la col·laboració entre els actors del sistema, i en particular enre els agents públics i els privats. ‣ Fer que els serveis públics i la pròpia Administració siguin innovadors i promotors d’innovació.

MARC DE REFERÈNCIA ‣ Analitzar el sistema de recerca i innovació de Catalunya. En resum, la Generalitat actua en el sistema de recerca i innovació amb quatre rols: ‣ Com a facilitador i promotor de l’R+D+I en els agents dels sistema, a través de les polítiques públiques. ‣ Com a orientador de les finalitats i temàtiques on s’han d’orientar els esforços públics en R+D+I ‣ Com a impulsor d’una governança que faciliti les sinèrgies dels actors, enfocades en l’interès mutu. ‣ Com a actor del sistema, a través dels serveis públics, l’Administració i els mateixos departaments i ens adscrits. Aquests rols s’exerceixen a través de la planificació estratègica i operativa, i de l’execució de les polítiques públiques d’R+D+I, sent missió del Govern que aquestes responguin a les necessitats del país i funcionin de la manera més eficient i eficaç per tal que els recursos invertits tinguin el màxim impacte.

4. Polítiques públiques d’R+D+I Exposats l’esquema de reptes econòmics associats a l’R+D+I, l’esquema sistèmic d’interpretació d’aquest concepte, caracteritzat i diagnosticat el sistema català i delimitat el rol de la Generalitat com a actor de transformació del sistema mitjançant el disseny, l’execució i l’avaluació de polítiques públiques, el darrer apartat del capítol dedicat al marc del PRI 2010-2013 sotmet a revisió les directrius polítiques impulsades des d’altres instàncies territorials, així com els antecedents històrics de plans similars al nostre territori, per tal de garantir que l’estratègia associada al PRI 2010-2013 sigui conseqüent.

4.1 Polítiques d’àmbit europeu Per als actors de l’R+D+I a Catalunya, les dues fonts principals de finançament europeu són les polítiques regionals i les específiques de recerca i innovació de la UE. Malgrat que Catalunya ja havia desenvolupat les seves pròpies polítiques en matèria de ciència abans que Espanya entrés a formar part de la UE l’any 1986, la política europea ha influït en el sistema d’innovació català de diverses maneres. Els diferents reglaments i fluxos de política sectorial

tenen un impacte en les condicions marc per a les empreses dels estats membres. Hi ha agendes globals, com l’Estratègia de Lisboa i el procés de Bolonya, que afecten la política pública i els actors del sistema d’innovació. A més, Catalunya també participa en diverses activitats de creació de xarxes d’origen europeu. La Comissió Europea únicament considera l’existència de sistemes estatals com a espais primaris en els quals identificar interessos generals envers la ciència i la tecnologia. L’enfortiment del marc europeu en polítiques d’R+D+I marca molt significativament les referències institucionals per a Catalunya. Les directius estratègiques comunitàries en matèria de cohesió per al període 2007-2013 aprofundeixen en la importància de promoure la innovació, la iniciativa empresarial i el creixement de l’economia del coneixement mitjançant la millora de les capacitats en l’R+D+I. Els referents legislatius bàsics del PRI 2010-2013 per a la promoció de l’R+D+I a l’espai europeu són, juntament amb l’espai europeu d’educació superior (EEES), els següents: ‣ La COM/2005/141 final estableix les directrius integrades per al creixement i l’ocupació 2005-2008. Aquest document formula 23 directrius generals per a les polítiques econòmiques dels estats membres i de la comunitat (en virtut de l’article 99 del Tractat de la CE). ‣ La Decisió 2006/702/CE del Consell, de 6 d’octubre, relativa a les directrius estratègiques comunitàries en matèria de cohesió, per al període (2007-2013). ‣ La Decisió 1639/2006/CE, de 24 d’octubre, per la qual s’estableix un programa marc per a la innovació i la competitivitat (PIC 2007-2013) i la Decisió 1982/2006/CE, de 18 de desembre, relativa al 7è Programa marc de la CE per a accions de recerca i desenvolupament tecnològic (2007-2013). Ambdues fixen programes en l’àmbit de la ciència, la tecnologia i la innovació i es formulen com a complementàries per reforçar-se mútuament en el seu suport als objectius de Lisboa. ‣ Amb l’aprovació i entrada en vigor del Tractat de Lisboa el passat 1 de desembre de 2009, es reforça la capacitat de la UE d’abordar qüestions prioritàries per a la Unió i els seus ciutadans, com ara la política de recerca. ‣ El principal instrument financer de l’Espai Europeu de Recerca (ERA) va ser fins al 2006 el 6è Programa marc de recerca, que ha estat substituït pel 7è Pro-

MARC DE REFERÈNCIA grama marc pensat per aconseguir els objectius esmentats i constituir així el fonament de la construcció d’una economia del coneixement. La coordinació de les iniciatives en matèria de recerca i desenvolupament al si de la comunitat es recolza en diversos instruments: ‣ Els programes marc de recerca i desenvolupament tecnològic: aquests programes pluriennals, creats el 1984, engloben altres programes més específics dedicats a àmbits tan diversos com les tecnologies de la informació i la comunicació, el medi ambient, la biotecnologia, l’energia (inclosa la nuclear), els transports o la mobilitat dels investigadors. ‣ El 7è Programa marc (2007-2013) està dotat del pressupost més elevat des de la creació de l’Europa de la recerca com a resposta a les necessitats de la indústria i de les polítiques europees per posar el coneixement al servei del dinamisme econòmic i del progrés social i mediambiental. L’objectiu perseguit pel 7è Programa marc (2007-2013) és reforçar l’espai europeu de recerca i estimular la inversió nacional per assolir l’objectiu del 3 % del PIB al 2010. ‣ D’acord amb l’article 169 del Tractat de la Unió Europea, en l’execució del Programa marc plurianual, es podrà preveure d’acord amb els estats membres interessats una participació en programes de recerca i desenvolupament endegats per aquests, inclosa la participació en les estructures creades per a l’execució dels programes esmentats. ‣ El Consell Europeu de Recerca (ERC), que impulsa la recerca bàsica de frontera basada exclusivament en l’excel·lència dels projectes. Aquest és un canvi paradigmàtic dins de l’Estratègia de Lisboa, molt orientada a la recerca finalista, i que ha de tenir, segons tots els analistes, conseqüències molt positives per enfortir la capacitat de generació de coneixement de primer nivell a Europa, que es troba endarrerida respecte a les altres potències mundials. ‣ L’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) amb seu a Budapest, que va entrar en funcionament el març del 2008. S’espera que l’EIT contribueixi a esmenar l’endarreriment que en matèria d’innovació pateix la UE respecte als seus principals competidors, impulsant la integració dels tres costats del triangle del coneixement, i hauria de permetre que l’excel·lència europea assoleixi el seu màxim desenvolupament. L’EIT promourà la innovació a través de la recerca i l’educació amb un enfocament interdisciplinari. Així mateix, pretén facilitar i impulsar la creació de xarxes,

la cooperació i establir sinergies entre les comunitats d’innovació europees (CCI). ‣ Els Joint Research Centres (JRC), que està format per vuit centres de recerca, repartits pel territori de la Unió Europea, que responen a les necessitats específiques de les diferents polítiques d’R+D+I. Pel que fa a la visió de futur de les polítiques de recerca i innovació cal destacar una recent declaració conjunta dels cinc grups d’experts de la Unió Europea en aquesta matèria (Needed: A new approach for research and innovation in Europe, A joint statement of 5 expert groups on research, development & innovation policy; VV.AA; 2009), que exposa que cal un nou enfocament per a la recerca i la innovació a Europa, i eleva cinc recomanacions referides a les polítiques públiques d’R+D+I: ‣ Focalitzar l’R+D+I en els grans reptes de la societat. ‣ Encoratjar les noves xarxes, institucions i polítiques cap a la innovació oberta. ‣ Invertir més en recerca, educació i innovació, incloenthi sistemes més audaços de coinversió. ‣ Coordinar i planificar millor els programes d’R+D+I d’àmbit europeu, i amb els dels estats membres. ‣ Expandir normativament els procediments de concurrència en els programes de la UE. Per sustentar el disseny de polítiques públiques d’R+D+I, també resulta interessant conèixer l’informe Reinvent Europe Through Innovation: From a knowledge society to an innovation society, elaborat el 2009 pel Business Panel on future EU innovation policy de la Comissió Europea, que reforça alguns dels principis polítics recentment exposats, i que n’aporta de nous. En síntesi, aquest document conclou: ‣ Ampliar el concepte d’innovació, per promoure no només el retorn econòmic de la innovació, sinó també el retorn social. ‣ Sincronitzar les polítiques amb el desenvolupament de normes i reglamentacions de contractació pública. ‣ Invertir en infraestructures digitals i energètiques. ‣ Potenciar l’ús d’eines 2.0 per promoure la innovació oberta. ‣ Adoptar nous models de finançament, de tipus mixt.

MARC DE REFERÈNCIA Finalment, resulta important reconèixer les fites que s’ha marcat l’espai europeu de recerca, relacionades amb l’impacte social, la promoció de l’excel·lència, l’obertura i la cohesió econòmica, consultables a: Comissió Europea, Direcció General de Recerca: Preparing Europe for a new renaissance. A strategic view of the European Research Area. First Report of the European Research Area Board (Brussel·les, 2009). En definitiva, les iniciatives i les recomanacions recopilades per a l’àmbit europeu llancen un missatge clar i entenedor, que cal tenir en compte a Catalunya: la innovació orientada als reptes de futur és essencial, i s’ha de fer cooperativament entre els agents, atesa la complexitat dels problemes que cal resoldre. En paral·lel, però, és fonamental mantenir i enfortir la capacitat de generar nou coneixement punter.

4.2 Polítiques d’àmbit estatal Sovint, s’ha evidenciat que no existeix una coordinació sistèmica entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya quant a la governança i el desenvolupament d’una política estratègica i operativa sobre ciència, tecnologia i innovació. Els agents catalans d’R+D+I, prou actius en les polítiques i els programes de la UE, per exemple, sovint han patit problemes de manca de coordinació entre la UE i Catalunya, i entre Catalunya i l’Estat. En l’àmbit estatal, la Llei 13/1986, de 14 d’abril, de foment i coordinació general de la recerca científica i tècnica (Llei de la ciència), va situar les bases per al desenvolupament de polítiques científiques i tecnològiques. Encara que el seu paper com a impulsora de l’R+D+I ha estat fonamental, ja fa mesos que es debat la seva substitució per un altre instrument més adaptat a l’actual context. L’instrument fonamental mitjançant el qual l’Administració General de l’Estat exerceix la tasca de foment, coordinació i planificació de la recerca científica i tècnica és el Plan nacional de I+D+I. El PRI 2010-2013 també encaixa clarament, però, en el marc de principis i objectius generals definits a la Estrategia Nacional de Ciencia y Tecnología (ENCYT) 2015. L’ENCYT presenta els grans principis i objectius sobre els quals dissenyar els programes d’intervenció pública, i proposa una bateria d’indicadors i descriptors que, en funció dels programes d’actuació i dels recursos pressupostaris compromesos, permetran avaluar el grau d’ajustament a les previsions formulades. Després de la seva aprovació en la Conferència de presidents autonòmics de febrer del 2007, l’ENCYT esdevé un acord important en política de ciència i tecnologia, fonamentalment entre administracions, basat en el principi de

coresponsabilitat de les decisions. Tal com ha estat exposat, el PRI 2010-2013 comparteix la idea de l’ENCYT que la interrelació entre l’Estat i les comunitats autònomes és la més apropiada en la promoció de la societat del coneixement i contribueix a la vertebració territorial i la cohesió social, associada a paradigmes d’integració de la política d’R+D+I al conjunt de polítiques públiques. La qüestió pendent és la millora de la coordinació d’aquestes accions entre l’Administració espanyola i la catalana per garantir la coherència de la combinació de polítiques entre els diferents nivells de govern. La mateixa OCDE valora que la complementarietat entre competències podria esdevenir una oportunitat de millora clara del sistema català. Tot i que el Consejo General de la Ciencia y la Tecnología té com a principal tasca la coordinació estatal i autonòmica d’esforços, aquest és un tema encara no prou resolt.

4.3 Precedents a Catalunya. El PNRI Des de les primeres eleccions autonòmiques el 1980, a Catalunya les polítiques de recerca, desenvolupament de la ciència, promoció tecnològica i de suport a la innovació han anat evolucionant sota la influència de diversos factors. Han estat decisius, per una part, els aspectes constitucionals lligats a la transferència de competències i recursos. També ha tingut una incidència clara la importància dels fons de la UE destinats a R+D, així com els fons estructurals. De manera interna, les transicions polítiques, a més dels equilibris de poder entre la comunitat acadèmica i empresarial, també han influït en la definició de les polítiques públiques de foment d’R+D+I recollides en els quatre documents que antecedeixen aquest nou pla de recerca i innovació. ‣ El primer Pla de recerca de Catalunya 1993-1996 va dedicar el conjunt de recursos a la consolidació de grups de recerca a través del suport d’una infraestructura de ciència i tecnologia física, humana i organitzativa a les universitats i els centres de recerca. ‣ El segon Pla de recerca de Catalunya 1997-2000 continuava donant una gran importància a la infraestructura de recerca i el capital humà, però es van produir iniciatives noves molt significatives per donar suport a l’R+D privada i les activitats innovadores, els vincles i els mecanismes d’interfície.

MARC DE REFERÈNCIA ‣ El tercer Pla de recerca de Catalunya 2001-2004 va coincidir amb el primer Pla d’innovació 2001-2004. Aquesta coincidència va fer possible endegar accions conjuntes per a la transferència de resultats de la recerca als diferents sectors productius, fet que va suposar un primer intent de donar un marc de referència comú que integrés les accions d’R+D i les accions en el camp de la tecnologia i la innovació. ‣ Aquest intent es va reforçar i potenciar en el Pla de recerca i innovació 2005-2008, característic per una visió més equilibrada entre els enfocaments acadèmics i els d’empresa. Aquest pla va esdevenir més estratègic, especificava accions prioritàries de coordinació entre polítiques sectorials i polítiques genèriques d’innovació, i definia mesures per reforçar l’articulació del sistema d’R+D+I. El 2007, el Govern de Catalunya, conscient de la importància estratègica de la recerca i la innovació per al futur del país, va impulsar un procés d’acord social i polític, el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI). El procés d’elaboració del PNRI va permetre revisar en profunditat conceptes i visions sobre la recerca i la innovació, els actors i el seu paper i l’abast del «camp de joc» de les polítiques, que han estat àmpliament considerades en aquest capítol. Especificava, alhora, uns grans eixos d’ordenació de compromisos que resulten cabdals per traçar els objectius i l’estratègia del PRI 2010-2013, exposats en el proper capítol. Fruit d’un ampli consens, el PNRI fou signat el 21 d’octubre de 2008. Posteriorment s’han adherit al PNRI, per contribuir-hi, diversos agents socioeconòmics i del coneixement. L’Administració de la Generalitat es comprometia, en el PNRI, a desenvolupar un seguit de polítiques i actuacions per al 2020 que s’han de concretar, ara, en el PRI 20102013. El document contextual del PNRI presenta un conjunt de recomanacions molt valuoses. L’ambició i els mèrits del PNRI, però, es basen en el fet que ha ofert un consens social i ha establert un marc a llarg termini per al sistema d’innovació que va més enllà dels cicles polítics. A més, aquest pacte també ha servit de plataforma per impulsar diversos canvis de govern que persegueixen la millora de la planificació i l’aplicació de la política de l’R+D+I.

VISIÓ ESTRATÈGICA BLOC B 1

Visió de futur i aproximació estratègica

Objectius estratègics del PRI 2010-2013

Prioritats 2010-2013

Transformació de l’acció de govern en recerca i innovació

VISIÓ ESTRATÈGICA Aquest bloc estableix les bases de la visió de futur del PRI, els seus objectius estratègics i les prioritats 20102013. Així mateix, descriu aspectes rellevants de la transformació de l’acció de Govern en recerca i innovació per tal que els objectius es puguin assolir.

‣ Un país vertebrat i cohesionat territorialment amb referència a l’economia del coneixement mitjançant sistemes d’innovació adaptats a les diferents capacitats i realitats, i que estan connectats nacionalment i internacionalment.

1. Visió de futur i aproximació estratègica

‣ Un sistema de recerca i innovació internacionalitzat que pren bones decisions, que té capacitat de planificació i prospectiva en tots els àmbits, que és capaç de focalitzar i de prioritzar estratègicament i que funciona amb nivells d’eficiència i eficàcia elevats.

Catalunya, per ambició i capacitats, té la voluntat, expressada per ampli consens en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, d’esdevenir el 2020 un pol internacional de referència en recerca i innovació. Per assolir aquest posicionament, el PNRI estableix una visió amb: ‣ Uns entorns d’aprenentatge d’excel·lència que proporcionen les competències necessàries per tenir el millor talent científic, innovador, creatiu i emprenedor, així com una capacitat suficient per retenir-lo i captar-lo d’arreu segons les necessitats. ‣ Un sistema d’educació superior i de recerca excel·lent, que destaca internacionalment en les seves àrees prioritàries, que genera coneixement capdavanter i que el valora socialment i econòmicament. ‣ Una estructura empresarial amb grans empreses catalanes i multinacionals, empreses noves intensives en coneixement i PIME que tenen incorporada sistemàticament la innovació tecnològica i la no tecnològica en totes les seves activitats. ‣ Una administració i un sector públic líders en innovació organitzativa i en serveis avançats, que gestionen i generen coneixement per millorar l’activitat que desenvolupen i que utilitzen la compra pública com a tractor de recerca i innovació. ‣ Un entorn que facilita la innovació individual, de les organitzacions i les comunitats, on la cultura del risc s’assumeix de manera positiva i les normes i les regulacions no frenen la innovació, sinó que la incentiven, i on l’entorn laboral la incorpora com a part inherent als llocs de treball, al reconeixement i als incentius dels treballadors. ‣ Unes comunitats cooperatives publicoprivades de coneixement i innovació, en què els científics, els tecnòlegs, els creadors, els emprenedors, els professionals, els usuaris, els consumidors i la ciutadania interactuen i generen valor social, econòmic i ambiental.

‣ Unes infraestructures cientificotecnològiques i unes einfraestructures de qualitat a l’abast de tots els agents, i unes inversions en recerca i innovació significatives que estan prioritzades en els àmbits públics i privats amb un capital financer que aposta decididament per iniciatives innovadores i de risc. ‣ Una societat catalana que comprèn la ciència, la tecnologia i la innovació, les valora i hi participa activament. Partint del PNRI, en l’horitzó del 2013, Catalunya haurà avançat si: ‣ El sistema educatiu i formatiu, en els diferents nivells, ha desenvolupat mecanismes per fomentar de manera sistemàtica les competències innovadores i emprenedores. ‣ Catalunya ha esdevingut un dels pols principals d’atracció de talent científic i innovador d’Europa. ‣ Hi ha àrees d’excel·lència científica i tecnològica de primer nivell internacional en els diferents grans àmbits del coneixement, especialment en les disciplines necessàries per abordar reptes complexos en què Catalunya vol excel·lir. ‣ La transferència de coneixement entre els agents del sistema de recerca i innovació es produeix de manera activa i multidimensional a través de la mobilitat, els espais de cocreació i coinnovació, la difusió d’idees, etc. ‣ El nombre d’empreses que innoven sistemàticament i s’internacionalitzen s’ha incrementat significativament, i també les que han sorgit de la base científica i tenen visió i dimensió global. ‣ Ha augmentat de manera rellevant el nombre d’empreses multinacionals catalanes líders en innovació en els seus àmbits i el nombre d’empreses estrangeres que realitzen a Catalunya activitats intensives en creativitat i coneixement.

VISIÓ ESTRATÈGICA ‣ La innovació en l’acció pública (serveis públics, compra pública, etc.) està plenament integrada en les polítiques d’R+D+I, i el seu impacte social i econòmic és de primera magnitud. En aquest sentit, la innovació social s’ha convertit en un eix important en el panorama català. ‣ La majoria d’entorns socioeconòmics tenen sistemes de coneixement i innovació activats entre els seus agents, i desenvolupen projectes i iniciatives tractores cooperativament. ‣ És reconeguda internacionalment per la seva capacitat d’incidir en reptes complexos on s’integren el talent, la ciència i la tecnologia, els agents privats i els públics, i excel·leix i lidera la recerca i la innovació en 3-4 reptes. ‣ Els ciutadans, usuaris i consumidors estan inserits en els processos d’innovació i previstos com a tals en les polítiques públiques d’R+D+I. ‣ Els agents del sistema de recerca i innovació català actuen i estan presents globalment de manera sistemàtica. ‣ El sistema de recerca i innovació actua amb eficàcia orientat per criteris contrastats d’excel·lència i oportunitat, i s’ha generalitzat l’avaluació i el retiment de comptes. ‣ La inversió en recerca i innovació (pública i privada) gairebé s’ha duplicat respecte al 2008.

Per fer possible aquesta visió, el PRI 2010-2013 adopta una doble aproximació estratègica: ‣ Una aproximació sistèmica: les polítiques de recerca i innovació han d’incloure les diferents parts del sistema (vegeu l’esquema) i afavorir especialment que el sistema actuï com a tal, com un verdader ecosistema interconnectat, la fortalesa del qual està en la capacitat d’integrar i combinar esforços i complementarietats. ‣ Una aproximació confluent: les polítiques de recerca i innovació van dirigides cap a la generació de valor socioeconòmic, partint de la base que aquest valor: a) es genera i es manté sostingudament quan respon a reptes que tenen com a base necessitats i demandes socials; i b) sempre acaba revertint en llocs concrets, entorns socioeconòmics on genera progrés i benestar. Al voltant dels reptes i dels entorns concrets conflueixen el coneixement científic, l’activitat productiva, els serveis públics / administracions i la ciutadania / societat creant i innovant conjuntament (cocreació i coinnovació) de manera interconnectada a partir de la confiança i la cooperació (veure esquema de la pàgina següent). Aquests agents estableixen relacions formals i informals per acomodar els interessos mutus (governança) de manera eficient i eficaç. Alhora, es disposa dels recursos adients per desenvolupar activitats de recerca i innovació a través d’una cooperació públicpprivada creixent. La base, i la prioritat és, en tot, cas el talent: educació i formació al llarg de la vida; captació i retenció.

Esquema 5: Visió estratègica del PRI 2010-2013 Valor Capacitats diferencials

Reptes

Llocs Confluència

Coneixement científic

Comunitats Cocreació

Serveis públics Administració

Activitat productiva

Confiança

Societat i ciutadans

Governança

Recursos

Cooperació

TALENT Elaboració pròpia

VISIÓ ESTRATÈGICA 2. Objectius estratègics del PRI 2010-2013

construir un sistema de recerca i innovació sòlid a llarg termini. Una massa crítica de talent amb les competències i perfil necessaris per al futur del sistema de recerca i innovació.

Per assolir aquesta visió 2013, des d’una aproximació sistèmica i confluent en reptes i entorns, Catalunya necessita que el sistema de recerca i innovació estigui: ‣ Preparat per al canvi, amb actors capacitats i connectats, i que es basi en el talent com a prioritat. ‣ Orientat a reptes i que generi valor en tot el país implicant els sectors econòmics i socials, els científics, les administracions i els ciutadans. Amb aquesta finalitat, el PRI 2010-2013 estructura la seva acció al voltant de deu objectius estratègics, que es poden veure en l’esquema següent. Un sistema preparat per al canvi: ‣ Objectiu 1. Tenir el millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor per a les necessitats del sistema de recerca i innovació. És la prioritat, la base per

‣ Objectiu 2. Assolir un alt nivell de generació de coneixement d’excel·lència i de capacitat d’incorporar-o a la societat. La generació del coneixement a través de la recerca de primer nivell esdevé clau per als reptes de futur, manté el país connectat als pols de coneixement del món, a la vegada que el fa pol d’atracció de talent i permet desenvolupar un creixement econòmic i social sòlid a llarg termini, i dóna respostes a curt termini. ‣ Objectiu 3. Aconseguir una àmplia base d’empreses innovadores i internacionalitzades amb capacitat de transformació i de creació de valor sostingut. Una Catalunya amb PIME innovadores i noves empreses intensives en coneixement i grans multinacionals catalanes i estrangeres que utilitzen la innovació tecnològica i no tecnològica de manera sistemàtica per trobar la seva posició i refermar-la en un context complex.

Esquema 6: Objectius estratègics del PRI 2010-2013

Focalització de l’R+D+I en reptes

IMPACTE SOCIAL I ECONÒMIC EN TOT EL TERRITORI

Sector públic innovador

6 Internacionalització i Comunitats de coneixement i innovació

Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador

FOCUS EN REPTES

Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació 9

Empreses que innoven sistemàticament i que s’internacionalitzen

Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor

El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor

Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I

Millora de la governança del sistema d’R+D+I

Elaboració pròpia

VISIÓ ESTRATÈGICA ‣ Objectiu 4. Fer de la innovació en el sector públic un motor de progrés. L’acció pública i el valor social com a tractors de progrés econòmic associat als reptes de país i a la voluntat de Catalunya de mantenir un estat del benestar de primer nivell internacional.

3. Prioritats 2010-2013

‣ Objectiu 5. Avançar cap a una societat i una ciutadania implicades en la transformació científica i innovadora de Catalunya. Ciutadans, consumidors i usuaris preparats i informats i cada vegada més formats que són agents actius de la innovació per a les empreses i els serveis públics, però també ells mateixos actuant individualment i en xarxa.

‣ Respondre a la conjuntura i la realitat socioeconòmica.

Les prioritats del PRI 2010-2013 han de poder fer possible:

‣ Abordar les febleses i aprofitar les fortaleses del sistema de recerca i innovació. ‣ Activar les palanques de canvi.

‣ Objectiu 6. Afavorir que els agents de l’R+D+I es connectin i cooperin localment i globalment formant nodes i xarxes de cocreació i coinnovació d’alt valor afegit. Xarxes i comunitats locals de cooperació entre els agents del sistema de recerca i innovació i presència global per generar nous productes, serveis, processos i coneixement. Un sistema de recerca i innovació català difús i connectat internacionalment.

La conjuntura en què s’elabora el PRI està marcada per una profunda crisi econòmica basada en un model de creixement obsolet. Una crisi que comporta, entre altres efectes, una disminució general dels recursos públics i la necessitat de prioritzar allò que permetrà sortir-ne. Una crisi econòmica amb implicacions socials que agafa Catalunya en un període amb pressions rellevants sobre els serveis públics.

‣ Objectiu 7. Desenvolupar una governança del sistema de recerca i innovació eficient, eficaç i intel·ligent. Acomodar els interessos dels agents del sistema de recerca i innovació sota l’interès mutu i la confiança, actuant amb criteris basats en l’excel·lència i l’oportunitat.

En conseqüència, en aquest període, les polítiques de recerca i d’innovació han d’exigir màxima eficiència i màxim retorn socioeconòmic, implementant uns mecanismes i uns instruments d’avaluació exigents i eficaços, que permetin determinar ex-ante ex-post la qualitat i el rendiment de les inversions i els esforços realitzats A més, s’ha de reforçar la necessitat d’orientar l’acció del sistema a reptes, ja que, per una banda, es facilita resoldre problemes existents i, per altra banda, es generen oportunitats en temps de crisi.

Un sistema orientat a reptes i que generi valor en tot el país: ‣ Objectiu 8. Fer que Catalunya es diferenciï per la capacitat d’abordar reptes socioeconòmics complexos focalitzant-hi la recerca i la innovació. Orientar una part significativa dels esforços en recerca i innovació a reptes, i generar complicitats entre els agents del sistema, les disciplines cientificotecnològiques i els sectors públic i privat per crear capacitats diferencials.

Des del punt de vista de la realitat i la prospectiva socioeconòmica, el PRI 2010-2013 vol incorporar tres línies d’acció transversals en les polítiques i les actuacions: ‣ Les PIME: per la conjuntura i la importància estratègica pel país.

‣ Objectiu 9. Aconseguir que el coneixement i la innovació tinguin un paper clau en el progrés dels diferents entorns i territoris de Catalunya. Adaptar a les diferents realitats socioeconòmiques del país els sistemes de recerca i innovació perquè aprofitin les seves potencialitats diferencials per progressar.

‣ Les PIME representen la majoria de les empreses catalanes (> del 95 %) i del VAB.

‣ Objectiu 10. Mobilitzar més recursos i més eficientment per a la recerca i la innovació. Invertir més i millor els recursos públics i privats per fomentar la recerca i la innovació.

‣ La dispersió innovadora de les PIME és molt gran, i n’hi ha un gran nombre que no innova, ja que tenen, en general, importants barreres per manca de recursos humans qualificats, accés a finançament o a serveis facilitadors.

‣ La competitivitat futura de les PIME passa per la incorporació sistemàtica de la innovació en la seva gestió.

VISIÓ ESTRATÈGICA ‣ La societat dels serveis: per la preponderància que tenen i tindran. ‣ La rellevància dels serveis a la societat i l’economia és un fet que s’incrementarà. Molt del valor afegit social i econòmic està i estarà en el servei, fins i tot en productes manufacturats. ‣ L’R+D+I en serveis està creixent el doble de ràpid que la mitjana, està molt vinculada a la innovació no tecnològica i necessita recursos humans específics. ‣ Les polítiques de recerca i innovació han prestat tradicionalment escassa importància als serveis, només alguns països europeus tenen estratègies transversals sòlides d’innovació de serveis (que també inclouen la formació). ‣ La internacionalització: per ser un factor determinant per al coneixement, la innovació i el creixement econòmic. ‣ Catalunya té un grau d’obertura socioeconòmic rellevant que ha d’aprofitar, amb moltes connexions internacionals estables de l’Administració de la Generalitat, però també de professionals que treballen arreu.

‣ Alta fragmentació del sistema de recerca. ‣ Nivell insuficient de transferència entre el sistema de recerca i el teixit empresarial. ‣ Baix nombre d’empreses innovadores i d’intensitat innovadora. ‣ Barreres culturals, financeres, administratives que frenen la innovació. ‣ Escàs nivell de cooperació estratègica en recerca i innovació entre els agents. ‣ Suport públic a la innovació empresarial que cal reforçar. Fortaleses principals que el PRI ha d’aprofitar: ‣ Creixent massa de talent creatiu, científic i innovador. ‣ Sistema de recerca i de formació superior rellevant. ‣ Alt nivell de creativitat (disseny, arquitectura, moda, indústria cultural, etc.). ‣ Empreses líders mundials en innovació.

‣ L’accés i la presència a les xarxes de talent, coneixement, innovació i producció globals és essencial per poder desenvolupar un sistema de recerca i innovació de primer nivell.

‣ Ciutats dinàmiques i entorns innovadors.

‣ Connectar-se amb altres implica haver d’adquirir capacitats que beneficien l’investigador, l’empresa o el professional, anant més enllà fins i tot de la qualitat de la recerca o de l’increment de l’exportació.

‣ Elevat grau d’obertura internacional socioeconòmica.

El PRI 2010-2013 ha d’abordar les febleses del sistema d’R+D+I de Catalunya, tant les de les diferents parts del sistema, com les sistèmiques (com per exemple, les que es produeixen per mancances en les connexions entre els agents). D’altra banda, el PRI ha d’aprofitar les fortaleses existents en el sistema de recerca i innovació català com a base per a l’acció. Tant unes com les altres estan identificades en les anàlisis i les avaluacions fetes del sistema de recerca i innovació català, que es poden veure en el Bloc A del PRI.

Febleses principals que s’han d’abordar:

‣ Àmbits del sector públic de primer nivell internacional en innovació.

D’altra banda, en cada situació i conjuntura sol haver-hi uns elements que ajuden a activar i transformar el sistema de recerca i innovació. Aquestes –anomenades- palanques de canvi han de ser prioritzades per les polítiques públiques de recerca i innovació. El PRI 2010-2013 té en consideració i prioritza les següents palanques de canvi: ‣ Orientar la demanda: ‣ Compra pública i regulacions com a tractores d’innovació. ‣ Posar primer nivell de l’agenda política i estratègica del país factors d’alta demanda innovadora: nou model energètic, canvi climàtic, transformació dels entorns d’aprenentatge, etc.

VISIÓ ESTRATÈGICA ‣ Incidir en la innovació social com a motor de noves demandes (envelliment, interculturalitat, etc.). ‣ Cercar nous mercats internacionals de diversa tipologia socioeconòmica (ex. baix cost).

‣ Orientar les polítiques de recerca i innovació i formació a reptes interdisciplinaris. ‣ Partir de la base emprenedora i innovadora:

‣ Activar la potencialitat del sistema d’R+D+I per orientar-lo a les necessitats de la demanda.

‣ Diversificar la base de l’acció de polítiques d’innovació a nous agents i actors.

‣ Fixar l’acció política de recerca i innovació en reptes que aglutinin esforços:

‣ Aprofitar les formes d’organització innovadores (cooperatives, xarxes socials, etc.) com a nuclis de canvi.

‣ Impulsar partenariats i entorns de cocreació i coinnovació.

‣ Fer emergir el talent i les capacitats existents del jovent.

‣ Incorporar agents diversos a l’entorn de reptes complexos que necessiten recerca i innovació.

Esquema 7: Marc d’actuació dels departaments al PRI 2010-2013 Els departaments i els ens adscrits com agents innovadors generen productes, serveis i processos; fan compra pública tractora d’innovació; desenvolupen regulacions impulsores d’innovació; i promouen serveis innovadors que depenen de la seva acció política

Els departaments i ens adscrits s’impliquen en els focus de recerca i innovació destinats a abordar reptes i oportunitats socioeconòmiques, i vinculats a les seves àrees competencials, tot tenint cura que les diferents realitats territorials se’n beneficiïn

Els departaments sectorials s’involucren en el desenvolupament de la capacitat innovadora empresarial vinculada als seus àmbits competencials

Els departaments fomenten la implicació ciutadana en els processos d’innovació aprofitant la intel·ligència col·lectiva per abordar reptes i desenvolupar noves activitats i serveis

Els departaments participen en xarxes i partenariats amb altres agents de la recerca i la innovació

Els departaments s’impliquen en la inversió en R+D+I vinculada a les seves competències mitjançant les polítiques transversals Educació, formació i recerca públicA

Els departaments generen també coneixement internament i subcontractant externament. Alguns departaments són també intermediaris d’innovació

Els departaments desenvolupen polítiques d’R+D+I sectorials i integrades en l’estratègia transversal del Govern d’R+D+I que esdevé clau per l’èxit de l’acció política Els departaments promouen la formació, captació i retenció de talent en el sistema d’R+D+I associats a les seves àrees; i els departaments vinculats als diferents nivells formatius promouen la generació de competències innovadores i emprenedores així com nous perfils formatius

Elaboració pròpia

VISIÓ ESTRATÈGICA 4. Transformació de l’acció de govern en recerca i innovació La visió estratègica d’aquest PRI 2010-2013 estaria incompleta si no incorporés una indicació sobre la necessitat de transformació de l’acció de govern al voltant de les polítiques de recerca i innovació. Un canvi que, de fet, s’ha anat produint gradualment en el temps i que el procés de reflexió al voltant del PNRI i d’aquest PRI ha accelerat. Aquests processos de canvi, si no es frenen, són molt rellevants, ja que comporten noves maneres de fer que esdevenen irreversibles. Recerca i innovació com a polítiques estructurals de l’acció de govern ‣ Per avançar en els objectius estratègics i les prioritats plantejades, és imprescindible que la recerca i la innovació esdevinguin una política estructural i transversal del Govern, ja que com mostra la figura de la pàgina següent l’acció sinèrgica de tots els departaments és necessària per desenvolupar una aproximació sistèmica. D’altra banda, també és imprescindible que els departaments actuïn de manera horitzontal al voltant dels reptes que necessiten recerca i innovació, ja que difícilment es poden abordar des d’una visió vertical. Així doncs, els departaments han de ser els primers actors de la que s’ha anomenat aproximació confluent. ‣ En conseqüència, el PRI planteja unes polítiques i una acció vertaderament interdepartamental en recerca i innovació i que, al mateix temps, esdevé estructural de cadascuna de les àrees del Govern. Les polítiques de recerca i innovació integrades en sistemes complexos ‣ El plantejament del PRI és que, malgrat que certs aspectes de l’àmbit de la recerca i la innovació requereixen aproximacions diferents en les polítiques, és imprescindible adoptar sinergies i visions complementàries i connectades adoptant dues estratègies. D’una banda, les polítiques de recerca i innovació s’han de creuar les unes amb les altres; d’altra banda, s’ha de tendir a generar polítiques i instruments integrats d’R+D+I perquè els agents treballin junts. Premiar l’excel·lència i propiciar la millora evolutiva ‣ El tercer element rellevant del canvi de l’acció de govern sobre el sistema de recerca i innovació que planteja el PRI 2010-2013 és el balanç entre, per una banda,

la necessitat d’incentivar i premiar l’excel·lència com a element clau en la implementació de les polítiques i, per altra banda, propiciar la millora evolutiva del sistema i els seus agents fugint de les estratègies anomenades «agafar els guanyadors». ‣ Aquesta manera de plantejar l’acció política esdevé facilitadora del canvi, i adopta estratègies de segmentació segons l’estadi evolutiu del tema que es vol tractar. Així, per exemple, es desenvolupen polítiques diferents per a les empreses segons el seu grau de capacitats innovadores o les actuacions sobre els clústers o comunitats de recerca i innovació més avançats, que seran diferents d’aquelles planejades sobre els que necessiten encara un grau de maduració.

POLÍTIQUES I ACTUACIONS BLOC C

1 El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor 2 Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor 3 Empreses que innoven sistemàticament i que s’internacionalitzen 4 Sector públic innovador 5 Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador 6 Internacionalització i comunitats de coneixement i innovació 7 Millora de la governança del sistema d’R+D+I 8 Focalització de l’R+D+I en reptes 9 Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació 10 Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I

POLÍTIQUES I ACTUACIONS En aquest bloc C es presenten les polítiques i actuacions a desenvolupar, desglossades en deu capítols, que equivalen a cadascun dels objectius estratègics del PRI 2010-2013. La denominació dels capítols és la següent:

‣ Columnes Innovació de serveis, PIME, Internacionalització. Es mostra l’impacte d’aquestes línies d’actuació transversals, definides en el bloc B d’estratègia, sobre les línies d’actuació del PRI.

‣ Columna Focus. S’indica si els esforços en una línia concreta han d’estar adreçats, en part, als temes de focalització de la recerca i la innovació definits en el PRI (capítol 8 d’aquest bloc C).

Cadascun dels capítols s’estructura en: ‣ Plantejament, on es marca l’abast de l’objectiu estratègic i el posicionament del Govern. ‣ Polítiques, on es defineixen les motivacions, els objectius i els destinataris. ‣ Actuacions, on per a cada política es concreten les actuacions a realitzar, agrupades per línies. En cada actuació s’identifica el departament de la Generalitat responsable (DR) de desenvolupar l’actuació, segons la competència que tingui adscrita (per exemple, “DR de contractació pública” indica que l’actuació és responsabilitat del departament que tingui la competència en matèria de contractació pública). A la taula de la pàgina següent es mostren les polítiques i línies d’actuació associades a cadascun dels deu objectius estratègics del PRI 2010-2013. A més, a les columnes de la dreta es reflecteix el següent: ‣ Columnes Es (Estat) i UE (Unió Europea). S’indica en quines línies d’actuació existeixen polítiques de recerca i innovació de l’Estat o la Unió Europea que tenen els mateixos objectius o similars als que es pretenen desenvolupar en el PRI 2010-2013. En aquests casos, les actuacions del PRI tenen sempre caràcter complementari o una especificitat concreta que els dóna valor afegit diferencial sobre les existents a la UE i l’Estat.

‣ Columna Territori. S’indica si una línia d’actuació determinada ha de tenir en consideració en el seu disseny i desenvolupament la dimensió territorial perquè es produeixi l’impacte desitjat.

10. Mobilitzar més recursos i més eficientment per a la recerca i la innovació

10.2 Diversificació de fonts de finançament del sistema d’R+D+I

10.1 Consolidació del marc de finançament de la Generalitat

9.1 Creixement de les capacitats innovadores dels territoris

9. Aconseguir que el coneixement i la innovació tinguin un paper clau en el progrés dels diferents entorns i territoris de Catalunya

10.2.1 Accés a inversions i recursos competitius de l’R+D+I de l’Estat i la UE

10.1.2 Eficiència i captació de recursos per al desenvolupament de les polítiques d’R+D+I

10.1.1 R+D+I com a política estructural i estratègica dels departaments i de l’acció de Govern

9.1.2 Implementació de la dimensió territorial en les línies d’actuació del PRI

9.1.1 Impuls als entorns innovadors, i acció sinèrgica dels agents del territori

8.1.2 Acceleració de les capacitats del sistema per generar sinergies efectives al voltant dels reptes del PRI

8.1.1 Orientació de les polítiques d’R+D+I als reptes del PRI

7.2.1 Increment de les capacitats de disseny, implementació i avaluació de polítiques d’R+D+I

7.2 Millorar el cicle de desenvolupament de polítiques de recerca i innovació 8.1 Focalització dels esforços en R+D+I als reptes socioeconòmics on hi ha necessitats i oportunitats

7.1.1 Desplegament dels ens i dels instruments del nou model de governança del sistema català d’R+D+I

6.2.1 Presència i incidència global en R+D+I

6.1.1 Partenariats de coneixement i innovació

7.1 Organitzar els diferents nivells i actors de la governança per assolir un model dinàmic i efectiu

6.2 Integració a xarxes globals

6.1 Comunitats cooperatives d’R+D+I

5.2.1 Ciutadania per a la creativitat i la innovació

5.1.1 Socialització i rellevància de la ciència i la innovació

5.1 Ciència, tecnologia i innovació com a elements estructurals 5.2 Ciutadans com a agents d’innovació

4.2.1 Utilitzar la compra pública, regulacions i polítiques sectorials com a instruments tractors de coneixement i innovació

4.1.2 Potenciar la innovació en els departaments de la Generalitat de Catalunya

4.1.1 Fomentar les capacitats i activitats innovadores en els serveis públics

3.3.2 Atracció i retenció d’activitats empresarials intensives en R+D+I

3.3.1 Creació i enlairament d’empreses i activitats intensives en coneixement i innovació

3.2.3 Accés i adaptació a nous mercats

3.2.2 Impuls de l’R+D+I empresarial tecnològica i no tecnològica

4.2 Afavorir que la demanda pública i acció política actuin com a impulsors d’R+D+I

4.1 Promoure la innovació en els serveis públics i en el Govern

3.3 Noves empreses intensives en R+D+I

3.2 Innovació i diferenciació

3.1.1 Capacitació empresarial per a la innovació i la internacionalització

3.1 Competències empresarials 3.2.1 Foment d’intermediaris d’innovació i serveis intensius en coneixement

2.2.1 Impulsar infraestructures i projectes per a l’R+D+I

2.1.2 Millorar l’ordenació, l’articulació i l’alineament dels agents públics de recerca

2.1.1 Reforçar el finançament i les capacitats de gestió, de transferència i internacionalització

1.2.2 Afavorir la mobilitat de talent i d’idees

1.2.1 Incorporació, desenvolupament i retenció de talent

1.1.2 Millorar els perfils formatius estratègics

1.1.1 Educar i formar per a la creativitat, la innovació, la ciència i l’emprenedoria

LÍNIES D’ACTUACIÓ

2.2 Proporcionar recursos estratègics per a la recerca i la seva transformació en valor social i econòmic

2.1 Enfortir el sistema públic de recerca i incrementar-ne l’eficiència i l’impacte

1.2 Afavorir els fluxos de talent que generin valor

1.1 Millorar les competències i perfils

POLÍTIQUES

8. Fer que Catalunya es diferenciï per la capacitat d’abordar reptes socioeconòmics complexos focalitzant en ells la recerca i la innovació

7. Desenvolupar una governança del sistema de recerca i innovació eficient, eficaç i intel·ligent

6. Afavorir que els agents de l’R+D+I es connectin i cooperin localment i globalment formant nodes i xarxes de co-creació i co-innovació d’alt valor afegit

5. Avançar cap a una societat i una ciutadania implicades en la transformació científica i innovadora de Catalunya

4. Fer de la innovació en el sector públic un motor de progrés

3. Aconseguir una àmplia base d’empreses innovadores i internacionalitzades amb capacitat de transformació i de creació de valor sostingut

2. Assolir un alt nivell de generació de coneixement d’excel·lència i de capacitat d’incorporar-lo a la societat

1. Tenir el millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor per a les necessitats del sistema de recerca i innovació

OBJECTIUS

Innovació de serveis PIME

Internacionalització

Línies d’actuació transversals

centres de recerca

FOCUS TERRITORI

POLÍTIQUES I ACTUACIONS

1. el millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor Plantejament Les competències científiques, innovadores, creatives i emprenedores de les persones tenen un paper clau en el sistema d’R+D+I i en el progrés d’una societat complexa que afronta molts reptes. La capacitat que tingui Catalunya per educar i formar la ciutadania al llarg de la vida serà determinant per assolir un sistema d’R+D+I de referència i, al seu torn, per generar una societat avançada i pròspera on el pensament crític, analític, rupturista i transformador actuï com a motor de canvi de l’empresa, el sector públic i la societat. Tal com es va acordar en el PNRI, en el present PRI 2010-2013 el talent es posa a primer nivell de prioritat estratègica. El primer dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és que el sistema de recerca i innovació de Catalunya disposi del millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor. Els fluxos de coneixement i d’idees són factors essencials de desenvolupament dels sistemes de recerca i innovació. La mobilitat, presencial i, ara també, virtual, esdevé un element estratègic reconegut i incentivat de les polítiques públiques d’R+D+I d’arreu. Aquesta mobilitat i interacció ha de ser geogràfica, sectorial i disciplinària, i ha de caracteritzar tant l’àmbit privat com l’àmbit públic. De fet, les idees rupturistes en ciència i innovació sovint sorgeixen traslladant conceptes d’uns àmbits a altres. Les persones tenen un paper molt important en la fertilització creuada d’idees i conceptes. El talent científic, innovador i emprenedor es desplaça cada cop més globalment, i va a llocs on hi ha més oportunitats i entorns culturalment rics, amb qualitat de vida i intensos en interaccions socials creatives en les quals integrar-se i generar valor. La creació de condicions d’atracció i retenció de talent resulta vital per als sistemes de recerca i innovació. Tot i la significativa diversitat del nostre territori, de fet, Catalunya gaudeix d’alguns elements clau per esdevenir un pol de talent global: un sistema científic internacionalment reconegut, un entorn econòmic divers, índexs alts de qualitat de vida i una riquesa creativa i cultural de primer ordre. En el passat, Catalunya ha sofert un drenatge significatiu de talent científic, i el flux de pèrdua de talent encara és important. No és possible, ni tan sols imprescindible, estroncar aquesta tendència, però cal adoptar polítiques que permetin uns nivells de retenció adients per al sistema i, alhora, polítiques d’atracció, que permetin generar fluxos positius en el seu conjunt.

Aquest pla representa una aposta decidida pel desenvolupament de talent; una aposta perquè les competències específiques de tipus cientificotècnic i les competències transversals associades a la creativitat, l’emprenedoria i la innovació esdevinguin elements clau tant del sistema educatiu com del sistema de recerca i innovació. Els reptes socioeconòmics, cientificotecnològics i mediambientals existents, i les necessitats que tenen les organitzacions públiques i privades per ser més competents i tenir més capacitats innovadores, fan necessari formar professionals en nous àmbits i nous perfils. És imprescindible, a més a més, establir les condicions per tal que l’oferta formativa i les vocacions existents encaixin, el millor possible, amb aquestes necessitats del sistema de recerca i innovació. En aquest sentit Catalunya, com Europa, té una manca significativa de professionals en àmbits científics i tecnològics determinats i en altres associats a activitats intensives en l’ús del coneixement. El Govern té un repte i la responsabilitat de fer que els diferents nivells educatius responguin a les necessitats de competències i de nous perfils que l’entorn socioprofessional requereix. Les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat han de vetllar, juntament amb els agents del sistema educatiu i formatiu del país, perquè els desajustos presents i futurs es minimitzin al màxim possible. Per altra banda, el talent endogen sovint té dificultats per vehicular-se cap a la ciència i l’emprenedoria, en part per la manca d’un entorn sociolaboral i cultural favorable, però també perquè els mecanismes de detecció, suport i guiatge de talent estan poc desenvolupats. En aquest sentit, són estratègics els processos de gestió de fluxos de talent: la detecció, el reclutament, la recuperació i la retenció de talent científic i innovador propi i aliè són transcendents per a la configuració dels sistemes de recerca i innovació.

1. el millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor Polítiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, cadascuna de les quals conté dues línies. Política 1.1: Millorar les competències i perfils. ‣ Línia d’actuació 1.1.1: Educar i formar per a la creativitat, la innovació, la ciència i l’emprenedoria. ‣ Línia d’actuació 1.1.2: Millorar els perfils formatius estratègics. Política 1.2: Afavorir fluxos de talent que generin valor. ‣ Línia d’actuació 1.2.1: Incorporar, desenvolupar i retenir el talent. ‣ Línia d’actuació 1.2.2: Afavorir la mobilitat de talent i d’idees.

Política 1.1: Millorar les competències i perfils Motivació: ‣ Les competències per a la creativitat, la innovació, la ciència i l’emprenedoria encara estan poc desenvolupades en els sistemes educatius i formatius catalans. ‣ Els perfils formatius s’han d’adaptar més proactivament a necessitats diverses del sistema de recerca i innovació.

Objectius: L’objectiu de la política 1.1 del PRI 2010-2013 és contribuir a millorar el desenvolupament de competències i de perfils professionals necessaris per al sistema d’R+D+I català, i per al desenvolupament de l’economia del coneixement a Catalunya. Més específicament es pretén: ‣ Millora de les competències en els diferents nivells educatius ‣ El projectes educatius de primària i secundària incorporaran les metodologies que permetin desenvolupar competències avaluables per a la creativitat, la innovació, la ciència

i l’emprenedoria, incorporant, entre altres, l’aprenentage orientat a l’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, les experiències de simulació d’empreses i els treballs de recerca en tot l’ensenyament secundari, les quals prosseguiran sense discontinuïtat en tots els estudis de grau universitaris. ‣ Els ensenyaments de postgrau i doctorat prosseguiran sense discontinuïtat amb les experiències dels nivells anteriors i incorporaran les metodologies docents necessàries per al desenvolupament avaluable de les competències científiques i socioprofessionals innovadores i emprenedores, amb estret contacte amb la realitat pràctica dels diferents àmbits professionals fomentant la màxima interdisciplinarietat. ‣ La formació permanent i ocupacional incorporarà en la seva programació les activitats transversals necessàries per tal que la creativitat, la innovació i l’emprenedoria esdevinguin elements nuclears en les trajectòries formatives. ‣ Incrementar la massa crítica de professionals associats als perfils estratègics del PRI: ‣ Perfils interdisciplinaris (i orientació dels perfils disciplinaris) que incloguin les necessitats formatives dels focus de recerca i innovació del PRI (vegeu els objectius del capítol 8 del bloc C del PRI). ‣ Persones titulades en ciències experimentals, tecnologies, enginyeries i matemàtiques. ‣ Perfils formatius vinculats a la direcció i la gestió de la recerca i la innovació, la ciència dels serveis, el disseny i la internacionalització.

Destinataris: ‣ Centres de secundària obligatòria i postobligatòria. ‣ Universitats (grau, postgrau i doctorat). ‣ Agents de formació professional, ocupacional i contínua. ‣ Escoles de negoci. ‣ Estudiants dels diferents nivells educatius i formatius. ‣ Professionals en actiu.

1. el millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor Política 1.2: Afavorir fluxos de talent que generin valor Motivació: ‣ El nombre de personal dedicat a la recerca i la innovació a Catalunya no és equiparable al dels països capdavanters, en l’àmibt públic i privat. ‣ Els esforços realitzats en captació de talent científic han de ser sostenibles. ‣ Hi ha una manca de certs perfils investigadors clau per al desenvolupament d’un sistema d’R+D+I. ‣ Cal millorar la carrera investigadora i especialment el doctorat. ‣ Existeixen nombroses barreres per a la mobilitat d’investigadors i innovadors dins del sistema d’R+D+I.

Objectius: L’objectiu de la política 1.2 del PRI 2010-2013 és facilitar la incorporació, la captació, la retenció i la mobilitat del talent en el sistema de recerca i innovació, de manera que els seus agents disposin del capital humà necessari per desenvolupar les activitats. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén: ‣ Incrementar el personal dedicat a la recerca en els perfils prioritaris següents: personal investigador sènior, personal tècnic de recerca i transferència, personal investigador postdoctoral, amb l’objectiu d’assolir un percentatge sobre el total de població equiparable als països europeus més avançats. Un 40-60 % del personal incorporat estarà vinculat als focus de recerca i innovació del PRI. ‣ Fer un salt qualitatiu i quantitatiu significatiu en el suport a la incorporació de talent a les empreses, que prevegi un ventall ampli de perfils relacionats amb la recerca i la innovació. Específicament, es preveurà un fort impuls a la actuació doctorat-empresa, i facilitar la incorporació de 300-400 professionals, especialment en les PIME, vinculats a perfils estratègics per incrementar la capacitat innovadora. ‣ A través de l’actuació Doctorat futur, produir un reforçament del doctorat com a nivell formatiu estratègic del sistema de recerca i innovació, amb la finalitat que el 2013 aquest cicle formatiu tingui una rellevància

i un encaix en el teixit socioeconòmic de Catalunya comparable als entorns dels països capdavanters. ‣ Definir nous mecanismes i incentius per a la mobilitat i intersectorial i interinstitucional en el sistema de recerca i innovació català que permetin, en el 2013, un flux de 150-200 professionals anuals entre els sectors públics i privats.

Destinataris: ‣ Personal investigador en l’àmbit públic i privat. ‣ Professionals, investigadors i emprenedors en actiu i retirats. ‣ Agents públics i privats del sistema de recerca i innovació català.

Actuacions 1.1.1 Educar i formar per a la creativitat, la innovació, la ciència i l’emprenedoria En els àmbits de l’educació primària, l’educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional, el departament responsable (DR) d’Educació ha de: 1. Reforçar els projectes de recerca de l’ESO, els treballs de recerca del Batxillerat i la recerca en l’àmbit de la Formació Professional, incrementant-ne la interdisciplinarietat i la col·laboració amb les universitats..Més específicament, incloure al portal Recerca en Acció els treballs de recerca dels centres de secundària que hagin estat premiats. 2. Promoure els treballs cooperatius orientats a problemes que fomentin les capacitats d’iniciativa, l’esperit crític i el raonament, com a elements rellevants d’aprenentatge. Seguir impulsant la difusió de bones pràctiques docents dels centres educatius mitjançant espais telemàtics i jornades específiques de divulgació i intercanvi. 3. Estendre les experiències existents de simulació de creació d’empreses en el batxillerat i la formació professional a tots els centres amb participació pública, i també intercanviar experiències amb professionals de l’empresa, les arts i la ciència. 4. Reforçar la difusió entre el professorat de bones pràctiques d’elaboració i el tractament de continguts digitals, així com d’interacció amb el professorat i l’alumnat d’altres regions i països.

1. el millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor 5. Incrementar l’esforç de formació del professorat de primària i de secundària en llengua estrangera. Serà prioritat fer un salt significatiu en aquestes competències del professorat. 6. Reforçar els plans de formació del professorat de primària i de secundària en relació amb el disseny i el desenvolupament de metodologies d’aprenentatge que fomentin les competències d’R+D+I (creatives, innovadores, científiques i emprenedores) de l’alumnat, així com de metodologies atractives per a l’aprenentatge de les ciències experimentals, les matemàtiques i la tecnologia. 7. Reforçar els plans de formació del professorat de Primària i de Secundària en relació a l’ús de les TIC en l’entorn d’aprenentatge (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement -TAC-) 8. Potenciar els Centres Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educatives (CESIRE) de ciències (CDEC), de tecnologia (Aulatec) i de matemàtiques (CREAMAT) perquè reforcin l’impuls de la tasca de formació i millora de les capacitats del professorat, i en difonguin les bones pràctiques. 9. Potenciar els projectes d’innovació (en equivalència als projectes de recerca obligatoris a batxillerat), així com els projectes d’R+D+I mixtos amb batxillerats, universitats i empreses. Es posarà a disposició del professorat assessorament i un espai web per a la difusió d’aquestes experiències. En l’àmbit de l’educació superior, el DR d’Universitats ha de: 10. Promoure la incorporació sistemàtica de l’aprenentatge orientat a problemes-casos; els projectes i treballs en equips interdisciplinaris; la incorporació d’activitats de recerca-projectes des de l’inici de la carrera (com a lligam a les experiències obligatòries de BAT o projecte d’innovació d’FP), així com altres iniciatives orientades a la millora de les competències científiques, creatives i innovadores de l’alumnat mitjançant la verificació de programes de grau i postgrau i dels processos de revisió i actualització que es produeixin. Així mateix, es promourà que els alumnes universitaris dels diversos cicles rebin contribucions de científics de renom en relació amb els reptes que estan abordant. 11. Promoure, mitjançant els contractes programa per objectius amb les universitats, el foment de l’emprenedoria, la simulació en la creació d’empreses i, en funció de la tipologia de titulació, la integració de pràctiques externes als projectes formatius.

En l’àmbit de la formació ocupacional i contínua: 12. Promoure el reforçament dels continguts de foment de la creativitat, la innovació i l’emprenedoria en els plans sectorials i intersectorials de formació contínua, així com la formació ocupacional, a càrrec del DR de Treball. 13. Establir un pla d’actuació conjunt el 2011 que integri coherentment les iniciatives adreçades a l’objectiu d’aquesta línia d’actuació, a càrrec dels DR d’Educació, Universitats i Treball. Aquest pla promourà també l’anàlisi, la recerca, la mesura i la compartició de bones pràctiques referides a l’objecte d’actuació.

1.1.2 Millorar els perfils formatius estratègics 14. Desenvolupar una estratègia de professionalització de la gestió de l’R+D+I que definirà la caracterització dels perfils i les competències professionals necessaris; una prospectiva de la massa crítica necessària; un pla d’actuació que prevegi iniciatives formatives a tots els nivells i preveurà el desenvolupament d’una carrera professional de gestió de la recerca en l’àmbit acadèmic que estigui valorada i avaluada en el marc de la carrera professional acadèmica, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, en col·laboració amb altres departaments sectorials amb necessitats específiques i amb les altres institucions. 15. Promoure que els programes formatius de pregrau i de grau combinin l’experimentació de les tècniques específiques pròpies dels àmbits, amb l’experimentació de competències de gestió de l’R+D+I, a càrrec dels DR d’Universitats i d’Educació. 16. Reforçar l’actuació EnginyCat o d’altres que s’impulsin, ampliant-la a l’àmbit de les ciències experimentals i a altres àmbits que les anàlisis de prospectiva aconsellin, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i del DR d’Universitats, a través de Talència. 17. Incorporar ensenyaments interdisciplinaris adreçats als focus d’R+D+I del PRI (vegeu el capítol 8: «Focalització de l’R+D+I en reptes» d’aquest bloc C del PRI) a la programació de postgraus de Catalunya, tenint en consideració l’actual oferta existent, els propers dos anys. 18. Analitzar periòdicament, a través dels diversos observatoris existents, les necessitats actuals i de futur pel que fa a les competències i els perfils professionals vinculats als objectius del PRI.

1. el millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor 1.2.1 Incorporar, desenvolupar i retenir el talent Quant a la detecció de talent científic i emprenedor: 19. Promoure una actuació pilot de detecció de talent científic i innovador en l’educació secundària que s’estendrà progressivament durant el període 2010-2013, a càrrec del DR d’Educació. El programa preveurà, coordinadament amb el DR d’Universitats, les línies d’actuació necessàries per fer que aquest talent tingui el suport per progressar en el sistema educatiu. 20. Organitzar i difondre iniciatives específiques orientades a estimular la participació de l’alumnat i el professorat en activitats d’excel·lència educativa per tal d’estimular l’aparició de vocacions científiques entre l’alumnat, en el context de l’estímul de l’excel·lència educativa, a càrrec del DR d’Educació. 21. Desenvolupar un pla de detecció de talent associat als focus d’R+D+I (vegeu el capítol 8: «Focalització de l’R+D+I en reptes» d’aquest bloc C del PRI), a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria mitjançant Talència i ACC1Ó, a partir del 2011. Amb referència a la carrera investigadora: 22. Promoure, en el marc de les competències que l’Administració de la Generalitat té, la revisió de la carrera investigadora, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el 2010. 23. Promoure una modificació dels criteris d’avaluació de la carrera científica, incorporant: a) la transferència de coneixement entesa en un sentit ampli (patents, projectes d’R+D+I amb empreses o amb finalitats socials, difusió de la ciència, etc.), fent especial èmfasi en la mobilitat (empresa i sector públic); i b) la gestió de la recerca i la innovació a través dels nivells d’acreditació que es desenvoluparan en el marc de la línia d’actuació 1.1.2, a càrrec del DR d’Universitats, a través de l’AQU. 24. Implantar un model de desenvolupament professional que incorporarà la recerca com a dimensió professional, la dimensió assistencial i la dimensió de gestió en tots els àmbits del sistema públic de salut, a càrrec del DR de Salut. 25. Promoure la implantació progressiva, entre els agents públics de recerca catalans, d’una política integral de direcció i gestió dels recursos humans dedicats a la recerca que prevegi mecanismes d’avaluació externa i millora continuada de la qualitat, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. L’existència d’una acreditació de qualitat de

les polítiques de recursos humans d’R+D+I el 2012 serà requisit d’incorporació de personal investigador i tècnic mitjançant els programes del Govern. 26. Reforçar actuacions de promoció de la intensificació de la dedicació a l’activitat investigadora entre investigadors del sistema públic de recerca, promovent l’extensió de bones pràctiques existents, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i del DR de Salut. 27. Actuació singular: «Doctorat 2020», exposada al final d’aquest capítol. Quant a la captació i la retenció de talent en l’àmbit públic de recerca: 28. Consolidar i focalitzar el programa ICREA per reforçar la incorporació de científics sèniors fins a assolir el 2013 uns 270 científics incorporats (100 més dels actuals) al sistema i 160 científics de les universitats als quals s’afavoreix una dedicació més gran a la recerca, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). A partir del 2010, un 40-60 % del programa es focalitzarà en els temes objecte de focalització del PRI. Així mateix, el 2010 es realitzarà una revisió del mateix programa per garantir-ne la sostenibilitat. 29. Modificar el programa Serra Hunter, d’incorporació de personal acadèmic a les universitats, per reforçar la incorporació de científics sèniors per transformar-lo en un instrument de focalització de talent de primer nivell científic i per la consolidació competitiva de persones que hagin superat l’etapa del programa ICREA («postICREA»), a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). 30. Estructurar una oficina virtual de suport i assessorament als investigadors estrangers nouvinguts i a les institucions que els acullen, facilitant informació sobre el sistema català de recerca, fonts de finançament, ocupació, tràmits legals, visats, allotjament, homologació de titulacions, beques, convocatòries d’ajuts, etc. 31. Impulsar la incorporació postdoctoral, especialment a les universitats, a càrrec del DR d’Universitats. El 2013 s’haurà duplicat el nombre de beques i contractes postdoctorals anuals que reben suport de la Generalitat. 32. Desenvolupar una iniciativa d’incorporació de personal tècnic de recerca a les universitats de Catalunya, amb la finalitat d’assolir ràtios equiparables als països capdavanters europeus el 2013, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). L’actuació es desenvoluparà a partir del 2011 d’acord amb les anàlisis prospectives de perfils.

1. el millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor 33. Vetllar per la incorporació de les dones al sistema d’R+D+I a través de: a) el foment de la igualtat d’oportunitats com a element estratègic dins de les organitzacions corresponents; b) la incorporació a la carrera investigadora de les condicions necessàries per reduir la pèrdua de talent femení; i c) l’impuls de l’associació de dones científiques i investigadores, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i la resta de departaments i agents. Amb referència a la incorporació de talent a l’empresa: 34. Dissenyar una actuació de suport a la incorporació de talent a l’empresa catalana i als agents públics i privats de recerca i innovació, reforçant i complementant els instruments existents, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR de Treball i el DR de Promoció Econòmica, amb la cooperació de la iniciativa privada. El pla, de gran abast, es finançarà totalment o parcialment mitjançant el Fons Social Europeu (FSE), adreçat a la incorporació de talent de primer nivell nacional i internacional en tres àmbits: a) personal investigador (doctors, especialment) i tecnòleg; b) gestors del coneixement i la innovació; c) professionals diversos per al foment de la innovació no tecnològica (disseny, formació, màrqueting 3.0, experts en innovació de serveis, etc.). 35. Incentivar la incorporació de talent a l’empresa incorporant-ho com a criteri rellevant en les convocatòries competitives de recerca i innovació, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i altres departaments sectorials. 36. Crear un directori de personal investigador accessible, mitjançant un acord amb les universitats, hospitals i centres de recerca i les empreses que s’adhereixin al PNRI, a càrrec del DR de Recerca i Innovació.

1.2.2 Afavorir la mobilitat de talent i d’idees 37. Dissenyar un pla de mobilitat intersectorial i interinstitucional a partir de les experiències actuals, que incorpori nous mecanismes i incentius efectius, a càrrec del DR de Recerca i Innovació a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya) i d’ACC1Ó, i en cooperació amb els departaments sectorials. 38. Promoure que les universitats, en el marc dels estatuts vigents, facilitin la presència de professionals de l’R+D+I en els postgraus i els doctorats, així com l’estada temporal de personal investigador a les empreses, a càrrec del DR d’Universitats.

39. Promoure que les universitats, en el marc dels estatuts vigents, facilitin l’estada temporal de personal investigador a les empreses, a càrrec del DR d’Universitats. 40. Posar en marxa una actuació per tal que professionals, investigadors i emprenedors (especialment, els retirats de la vida laboral) desenvolupin activitats de coaching, assessorament i dinamització en el sistema d’R+D+I, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria a través d’ACC1Ó, i en cooperació amb altres departaments sectorials. 41. Promoure un Pla d’e-mobilitat associat als focus d’R+D+I que integri iniciatives preexistents, com ara projectes, e-xarxes temàtiques, laboratoris virtuals, o entorns intel·ligents de desenvolupament de creativitat i innovació, etc., preexistents, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR de Societat de la Informació. Les experiències pilot es desenvoluparan i tutoritzaran en el marc dels partenariats publicoprivats sorgits del procés de desenvolupament del focus de recerca i innovació, com a comunitats de coneixement i innovació multidistribuïdes. Aquest pla inclourà un pla d’infraestructures per a l’e-mobilitat. 42. Generar un espai virtual de comunicació i treball col·laboratiu internacionalment connectat per al col·lectiu d’agents del sistema de recerca (investigadors, especialistes, centres de recerca i empreses) que esdevingui un catalitzador de projectes d’R+D+I i d’oportunitats d’ocupació; a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència.

1. el millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor Actuació singular: «Doctorat 2020» Contribuir que el doctorat esdevingui un element estratègic de referència del sistema català d’R+D+I. En països de referència, el doctorat té un paper clau en el sistema de recerca i empresarial, alhora que constitueix un element de prestigi i d’atracció internacional de talent de primer ordre. A Catalunya es titulen uns 1.500 doctors anualment, però els experts indiquen que la seva inserció i aportació al teixit socioeconòmic és clarament millorable. En aquest sentit, es detecten necessitats de canvi significatives en el terreny organitzatiu, d’incentius i en les competències dels doctors. Entre d’altres, aquests aspectes s’han d’abordar per poder dotar els estudis de doctorat i els doctors de la potencialitat que tenen en un sistema de recerca i innovació que vol ser de primer nivell. En el termini 2010, les fites del projecte són: a) reforçar les jornades doctorals que tenen com a objectiu augmentar la competitivitat dels doctorands en el mercat laboral, transformant en valor les competències assolides durant el doctorat, i adquirir noves habilitats socioprofessionals; b) el DR d’Universitats impulsarà la definició d’un nou marc de competències per al doctorat; c) el DR de Recerca i Innovació mitjançant Talència (l’agència de recerca de Catalunya) i ACC1Ó reforçaran de manera significativa el programa doctorat-empresa, estudiant la millora de l’efectivitat dels instruments i els possibles incentius juntament amb empreses; d) definir les bases per establir els criteris d’una programació de doctorat d’excel·lència internacional que faciliti la selecció de candidats estrangers de primer nivell. En el termini 2013, s’haurà impulsat un partenariat estratègic publicoprivat per definir i desenvolupar un pla d’acció a llarg termini per fer que el doctorat i el postdoctorat esdevinguin elements clau per al desenvolupament de l’activitat científica i innovadora dels agents del coneixement i de les empreses de Catalunya.

2. SISTEMA PÚBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR Plantejament Catalunya necessita un sistema públic de recerca fort i eficient que estigui connectat a les necessitats i els reptes socioeconòmics del país, especialment en la conjuntura dels propers quatre anys. El segon dels objectius del PRI 2010-2013 és assolir un alt nivell de generació de coneixement d’excel·lència i capacitat d’incorporar-lo a la societat. Les capacitats i les funcionalitats clau del sistema públic de recerca de Catalunya giren al voltant de: ‣ Les universitats catalanes determinen el sistema de generació i difusió del coneixement a través de la seva triple missió: docent, investigadora i de transferència a la societat. Catalunya necessita universitats investigadores fortes, amb una àmplia base científica de qualitat, que excel·leixin a escala internacional en àmbits concrets, i amb capacitat d’impacte socioeconòmic. Requereix universitats públiques que, individualment i com a sistema, siguin globalment competitives i localment compromeses, i exerceixin lideratges aglutinadors de sinergies i complicitats dels agents del sistema d’R+D+I. ‣ El sistema públic de salut integra actors clau de la recerca biomèdica i sociosanitària. Els hospitals i les àrees d’atenció primària desenvolupen tasques assistencials, però també tasques formatives complementàries a les de les universitats i tasques de recerca, especialment aplicada i de tipus translacional. Aquesta recerca desenvolupa un important paper dinamitzador de l’entorn socioeconòmic, perquè interacciona i arrossega un ampli ventall de sectors productius, i així esdevé un nucli tractor d’R+D+I de primera magnitud. ‣ El sistema cooperatiu de recerca, desenvolupament i transferència agroalimentaris de Catalunya, que es constitueix a partir de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) creat l’any 1985, juntament amb la majoria d’universitats i altres institucions i entitats públiques i privades. Aquest sistema aixopluga infraestructures de primer nivell, es constitueix com un clar element de coordinació de la recerca i la transferència en l’àmbit agroalimentari, i està reconegut legislativament. ‣ Els centres de recerca, que responen a tipologies diferenciades. Per una banda, hi ha els centres de recerca del sistema públic de Catalunya, centres d’excel·lència amb personalitat jurídica pròpia, creats pel Govern de la Generalitat com a resposta a necessitats i reptes de país i, més excepcionalment, per garantir la fortalesa

de l’excel·lència de primer nivell internacional sorgida en algunes àrees. Per altra banda, els centres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Catalunya, centres de primer nivell que formen part del sistema d’R+D+I de Catalunya (vegeu l’annex 1 del PRI). I per últim, centres de recerca mixtos entre universitats i centres de recerca catalans amb el CSIC, amb altres agents estatals i internacionals, i amb empreses, com a aglutinadors de sinèrgies d’excel·lència orientades a prioritats del país. ‣ Les grans infraestructures científiques i tecnològiques són uns elements tractors de talent i recerca de primer nivell, faciliten la interacció multidisciplinària i originen una gran capacitat d’impacte socioeconòmic i d’internacionalització. ‣ El sistema de recerca de Catalunya també integra altres institucions que desenvolupen activitats de recerca d’excel·lència en àrees específiques, com ara museus. S’ha de produir una cooperació entre els agents del sistema de recerca, així com amb els intermediaris d’innovació de Catalunya, aplegats sota la marca TECNIO (vegeu el capítol 3 del bloc C, dedicat a l’empresa). Aquesta col·laboració, per ser efectiva, ha de ser estructural (en forma de confederacions o unions, centres mixtos, partenariats estables, etc.) i funcional (a partir de projectes d’R+D+I conjunts de llarg abast, màsters i doctorats conjunts, etc.). Els objectius d’aquesta cooperació han de ser tres: l’excel·lència científica, l’eficiència en l’ús dels recursos públics i la generació de valor. Respecte al repte de generació de valor, en aquest pla de recerca i innovació el valor socioeconòmic de la recerca s’explica i s’articula mitjançant tres vectors: la temàtica de recerca, el territori on s’impacta i la internacionalització que comporta. Respecte a la temàtica, aquest PRI determina disset reptes socioeconòmics de país d’orientació preferent de la recerca, un dels quals és la generació de nou coneixement punter i de tecnologies de ruptura (vegeu el capítol 8 del bloc C del PRI, dedicat a la focalització). El PRI també defensa la transcendència de les sinergies de creació de valor de la recerca en els diferents territoris de Catalunya (vegeu el capítol 9 del bloc C del PRI, dedicat a la territorialització), així com de les sinergies associades a l’expansió internacional del sistema de recerca i innovació català (vegeu el capítol 6 del bloc C del PRI, dedicat a la internacionalització). En el context d’un sistema de recerca català que necessita consolidar-se en moments de contenció pressupostària, el primer objectiu del Govern de Catalunya per al període 2010-2013 és enfortir els actors públics de la recerca a

2. SISTEMA PÚBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR Catalunya. En consonància amb les creixents demandes de la societat catalana, i per afavorir el seu posicionament competitiu, aquest objectiu es relaciona, primerament, en possibilitar un marc de finançament adient a les universitats públiques catalanes i al sistema públic de salut. Aquest marc de finançament ha de permetre l’acompliment de les diferents missions i, per altre costat, ha d’establir mecanismes clars afavoridors de resultats tant en recerca com en transferència de coneixement, en relació amb els reptes del país. Les universitats i els agents del sistema de salut necessiten aplicar models de gestió de l’R+D+I estratègicament orientats, eficients i eficaços en l’àmbit de la investigació, l’estructura, la transferència i la institució. La segona derivada de l’enfortiment dels actors públics és la de l’articulació dels centres de recerca catalans mitjançant la Institució CERCA (ICERCA). El Govern de la Generalitat avaluarà periòdicament l’excel·lència i la conveniència estratègica dels centres de recerca catalans en funció de la seva orientació a les prioritats del PRI, i promourà que diversifiquin el seu finançament. Mitjançant aquest PRI, el Govern també opta decididament per fomentar una estratègia de transferència de coneixement efectiva a partir del rellevant potencial científic de Catalunya, incorporant els elements estructurals i funcionals necessaris perquè en els propers anys s’incrementi qualitativament i quantitativa. Finalment, el Govern de Catalunya fa una aposta decidida per les grans infraestructures científiques i tecnològiques, les e-infraestructures i els e-serveis per al desenvolupament de projectes d’R+D+I de país amb rellevància estratègica per al focus de recerca i innovació del PRI.

Polítiques Per a la implementació d’aquest plantejament i posicionament, el Govern desenvoluparà dues polítiques i agruparà actuacions en tres línies: Política 2.1: Enfortir el sistema públic de recerca i incrementar-ne l’eficiència i l’impacte. ‣ Línia d’actuació 2.1.1: Reforçar el finançament i les capacitats de gestió, transferència i internacionalització. ‣ Línia d’actuació 2.1.2: Millorar l’ordenació, l’articulació i l’alineament dels agents públics de recerca. Política 2.2: Proporcionar recursos estratègics per a la recerca i la seva transformació en valor social i econòmic. ‣ Línia d’actuació 2.2.1: Impulsar infraestructures i projectes per a l’R+D+I.

Política 2.1: Enfortir el sistema públic de recerca i incrementar-ne l’eficiència i l’impacte Motivació: ‣ Constatació de l’insuficient finançament de la recerca i la transferència de coneixement en les universitats i en el sistema sanitari públic per assolir els reptes plantejats i per esdevenir competitius. ‣ Necessitat de consolidar el model de centres de recerca catalans orientat a les prioritats del país i a l’excel·lència. ‣ Necessitat d’orientar de manera més efectiva el finançament de la recerca i la transferència dels agents públics de la recerca a resultats basats en l’excel·lència i l’impacte socioeconòmic. ‣ Fragmentació excessiva de les estructures de recerca de Catalunya i baixa confluència a partir d’estratègies i temes comuns. ‣ Insuficient professionalització de la direcció i la gestió de la recerca i la innovació en els agents públics de recerca per als reptes i la complexitat que aquestes activitats comporten.

2. SISTEMA PÚBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR ‣ Internacionalització progressiva però encara insuficient dels agents públics de recerca catalans.

Objectius: L’objectiu de la política 2.1 és consolidar les bases de finançament i d’ordenació estructural i funcional dels agents públics de la recerca de Catalunya per afavorir l’excel·lència i l’impacte socioeconòmic de la recerca. Per al període 2010-2013, més específicament, es preveu: ‣ Incrementar el finançament dels agents públics de recerca consolidant un sistema cooperatiu orientat a resultats i als focus de recerca i innovació: a) consolidar el model de finançament de les universitats públiques catalanes, de manera que permeti incorporar una dinàmica diferenciadora per resultats i de consolidació d’estructures pròpies en relació amb les prioritats de recerca i innovació; b) incrementar el finançament de la recerca en l’àmbit sanitari enfortint els instituts hospitalaris d’investigació sanitària acreditats com a agents clau de la recerca translacional i com a nuclis d’innovació inserits en la cadena de valor socioeconòmica del país; c) consolidar el finançament dels centres de recerca catalans sota un model d’excel·lència acreditat que conflueixi amb els reptes estratègics de recerca i innovació i s’alineï amb els agents de la xarxa tecnològica de Catalunya. ‣ Augmentar els nivells de transferència de coneixement dels agents públics de recerca, amb una visió àmplia que incorpori plenament la potencialitat de les ciències humanes i socials.

Política 2.2: Proporcionar recursos estratègics per a la recerca i la seva transformació en valor social i econòmic Motivació: ‣ Catalunya no ha desenvolupat una política pròpia de projectes de recerca competitius. El PNRI i la recent avaluació del sistema català fet per l’OCDE constaten que actualment això pot suposar una mancança estratègica que s’ha de cobrir racionalment, sense duplicar esforços amb l’Estat o la UE. ‣ Les grans infraestructures científiques i tecnològiques esdevenen un element imprescindible per poder desenvolupar R+D+I de primer nivell, i representen una oportunitat estratègica que s’ha d’aprofitar. ‣ És necessari racionalitzar i fer més eficient el mapa d’infraestructures per la recerca i millorar les e-infraestructures i els e-serveis com a elements estratègics del sistema.

Objectius: L’objectiu de la política 2.2 és incorporar al sistema de recerca i innovació recursos estratègics per al seu desenvolupament. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Incrementar la professionalització de la gestió de la recerca i la innovació en els agents públics i publicoprivats de recerca i innovació amb perfils i competències definits, avaluats i incentivats adequadament en tot el personal dedicat a la recerca i la transferència.

‣ Consolidar les grans infraestructures científiques i tecnològiques creades o en fase de creació i incrementar-ne la implantació, la renovació i la millora, a partir d’un pla estratègic que en prevegi la priorització, l’orientació i l’alineament amb els focus de recerca i innovació del PRI.

‣ Augmentar la internacionalització dels agents públics de recerca: a) campus universitaris i entorns científics internacionalitzats; b) connexions i relacions amb els pols de recerca estratègics; c) presència global.

‣ Desenvolupar un programa de projectes d’R+D+I estratègics orientats als focus de recerca i innovació definits en el PRI incentivant els mecanismes de cofinançament publicoprivat.

Destinataris:

‣ Agents públics de recerca.

2. SISTEMA PÚBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR Actuacions 2.1.1 Reforçar el finançament i les capacitats de gestió, transferència i internacionalització Amb referència al finançament per a l’R+D+I de les universitats públiques: 1. Implementar un nou model de finançament universitari que incorporarà al càlcul del finançament basal un increment significatiu del paper de la recerca i la transferència, derivat especialment de les despeses induïdes que es generen per una activitat científica intensiva, en línia amb el compromís del PNRI, a partir del 2011, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. 2. Posar en marxa un programa de finançament basal, a través de contracte programa per objectius, per a aquelles estructures universitàries i interuniversitàries que acreditin: a) nivells d’excel·lència internacional; b) confluència amb els focus d’R+D+I; c) governança eficaç; d) integració cooperativa amb altres agents que treballin en el mateix focus, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. 3. Impulsar, a partir de l’actual sistema d’avaluació dels grups de recerca, l’enfortiment de la via competitiva d’excel·lència universitària orientada als focus del PRI, integrant recursos existents (com el PROFOR) i altres recursos que es puguin aconseguir, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. 4. Desenvolupar la segona fase del Pla d’infraestructures universitàries que arriba fins al 2013, i que preveu un 20 % del total d’inversió en l’àmbit de la recerca segons els criteris que s’utilitzen internacionalment per homologar les estadístiques d’inversió en R+D; a càrrec del DR d’Universitats. 5. Preveure, pel que fa a la capacitat de dedicació de la recerca del personal de les universitats públiques que, com es va acordar al PNRI, s’incrementi a través de programes específics no vinculats a augments de plantilla, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. Amb referència al finançament per a l’R+D+I del sistema sanitari: 6. Desenvolupar una política de progressiu increment pressupostari dels instituts hospitalaris d’investigació sanitària externament acreditats, com a continuació de l’esforç actual, que consideri tant els existents com els

que està previst que es desenvolupin en els propers anys, a càrrec del DR de Salut. Amb referència al finançament dels centres de recerca catalans: 7. Consolidar el finançament dels centres de recerca de la Generalitat, a través de contractes programa per objectius, amb la finalitat de consolidar el model d’excel·lència, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i dels altres departaments implicats. 8. Promoure, a través dels contractes programa, que els centres de recerca de la Generalitat que ja estiguin consolidats tendeixin a assolir progressivament una diversificació de les fonts de finançament que permeti que la contribució pública esdevingui entre un 50 i un 60% del total. 9. Avaluar externament els centres de recerca de la Generalitat en funció dels seus resultats i del seu impacte. Pel que fa al finançament basal d’altres agents públics que desenvolupen tasques de recerca: 10. Desenvolupar un sistema d’acreditació, i en paral·lel, un sistema de contractes programa per objectius, d’institucions d’altre tipus amb participació majoritària de la Generalitat que desenvolupen tasques de recerca, com ara l’Institut d’Estudis Catalans, o els museus, a càrrec dels diversos departaments de la Generalitat. Quant a la millora de les capacitats de direcció i gestió de la recerca: 11. Marcar com a objectiu 2013 dels contractes programa amb les universitats públiques la implantació i l’acreditació d’un sistema de qualitat de gestió de la recerca d’acord amb els estàndards internacionals d’excel·lència i les millors bones pràctiques existents a les universitats catalanes i d’arreu, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca. 12. Promoure la implantació i l’acreditació d’un sistema de qualitat de gestió de la recerca en aquests centres, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i els departaments de la Generalitat implicats en els centres públics de recerca catalans, a través de CERCA. 13. Promoure que la direcció i la gestió de la recerca siguin factors considerats en el sistema d’avaluació del personal acadèmic i que esdevinguin elements de desenvolupament professional, i aconseguir consolidar un sistema d’incentius, a càrrec del DR d’Universitats, a través de l’AQU.

2. SISTEMA PÚBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR 14. Promoure que la direcció i la gestió de la recerca siguin factors considerats en el sistema d’avaluació dels perfils professionals del personal del sistema públic de salut que inclouen responsabilitats en aquest terreny, a càrrec del DR de Salut. 15. Iniciar, el 2010, un pla de formació i acreditació de les competències associades a la direcció i la gestió de la recerca adreçat al personal investigador i a personal no investigador, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR de Salut. El 2013 estarà implantat en la seva totalitat. Amb referència a l’increment de la transferència: 16. Promoure un pla d’actuacions per reforçar la valoració del coneixement, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i els altres departaments sectorials, amb els objectius següents: a) establir un marc en el qual la missió de la transferència de coneixement dels agents públics de la recerca estigui plenament incorporada: en el cas de les universitats, a través de l’actual reforma de la Llei d’universitats de Catalunya; b) assegurar que els agents públics de recerca defineixen la valoració social i econòmica del coneixement com una missió, ho incorporen a la seva planificació i implanten i acrediten sistemes de direcció i gestió de la transferència; c) reforçar la valoració del coneixement en els instruments de finançament basal dels agents públics de la recerca per tal que tinguin unes capacitats bàsiques internes suficients i incrementant els objectius i el rendiment de comptes en aquest àmbit; d) assolir accés obert al coneixement generat amb fons públics; e) desenvolupar un pla de millora de la gestió de la propietat intel·lectual dels agents públics de la recerca. 17. Promoure que la transferència de coneixement, vista des d’un abast ampli que inclogui la potencialitat de les humanitats i les ciències socials i diverses formes de difusió del coneixement, sigui incorporada com a element rellevant dels criteris d’avaluació del professorat universitari, a càrrec del DR d’Universitats, a través de l’AQU. 18. Incorporar les activitats de transferència de coneixement dins del sistema de reconeixement dels professionals de la salut amb competències en aquesta matèria, a càrrec del DR de Salut. 19. Revisar, al llarg del 2010, els contractes programa amb els centres de recerca perquè prevegin objectius de transferència, dins del marc de revisió del PNRI i dels objectius del PRI, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i els departaments vinculats amb centres de recerca.

Amb referència a l’increment de la internacionalització dels agents de la recerca (vegeu també el capítol 6 del bloc C): 20. Desenvolupar un pla d’iniciatives per a la internacionalització del sistema universitari i de recerca que preveurà mesures per al reconeixement de Catalunya com a pol de recerca europeu, el foment de la captació de talent científic internacional, projecció de la recerca catalana a l’espai europeu de recerca, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. Aquestes iniciatives es dirigiran específicament a àmbits geogràfics estratègics on Catalunya té relacions establertes i s’obriran noves àrees d’actuació en confluència amb els altres agents de la recerca i la innovació (CERCA-TECNIO). 21. Promoure, a través de la revisió dels contractes programa i mitjançant el suport de la Institució CERCA, que els centres de recerca catalans assoleixin posicions de lideratge internacional que permetin incrementar el nombre de projectes europeus liderats, esdevenir seus i subseus de consorcis internacionals de recerca, fer aliances internacionals amb centres de referència i implantar-se a l’exterior, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i els altres departaments vinculats als centres de recerca catalans.

2.1.2 Millorar l’ordenació, l’articulació i l’alineament dels agents de recerca 22. Elaborar, el 2010, el catàleg d’estructures d’R+D+I de Catalunya mitjançant un procés d’ordenació/acreditació per a cada tipologia d’agent; a càrrec del DR de Recerca i Innovació, amb la col·laboració del DR de Salut i el DR d’Agricultura. Aquest catàleg considerarà la confluència de les línies d’activitat (grups de recerca acreditats, centres de recerca, centres tecnològics, trampolins, etc.) amb els focus de recerca i innovació del PRI (un màxim d’uns tres per cada unitat). Aquest procés implicarà a ICERCA i a TECNIO i es farà progressivament. Començarà el 2010 amb la revisió tècnica dels contractes-programa dels centres que pertanyen a CERCA. 23. Desenvolupar un procés per alinear les activitats del professorat, personal científic i tecnòleg dels agents públics de recerca (i en tot cas dels d’innovació publicoprivats) en els focus d’R+D+I del PRI. Aquest alineament es farà mitjançant l’autoclassificació voluntària, validada en primera instància pel cap del departament universitari o el director del centre de recerca o institut hospitalari. El 2010 es desenvoluparan actuacions pilot en aquest sentit.

2. SISTEMA PÚBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR 24. Optimitzar estructures d’R+D+I majoritàriament participades per l’Administració de la Generalitat que tinguin entitat jurídica pròpia mitjançant processos rigorosos d’avaluació destinats a determinar o, en el seu cas, revisar, entre altres factors, l’oportunitat i la necessitat estratègica (alineament amb els focus d’R+D+I del PRI), l’existència d’alternatives per poder assolir els mateixos objectius i la viabilitat cientificotecnològica i econòmica per assolir i garantir el nivell d’exigència i excel·lència. La CIRI, a iniciativa del DR de Recerca i Innovació i dels departaments implicats en l’ens a crear o avaluar, i amb l’assessorament del CCRI si es creu oportú, serà responsable de reportar al Govern els informes per a la presa de decisió. En els casos en què la participació de la Generalitat en l’estructura a crear no sigui majoritària o d’un procés de presa de decisió sobre la incorporació o desincorporació de la Generalitat a un ens ja creat, seran aplicables els mateixos procediments. 25. Estructurar el sistema d’equipaments i agents culturals (museus, Institut d’Estudis Catalans, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, centres d’estudi locals i comarcals, etc.) dins del sistema d’R+D+I; a càrrec del DR en Recerca / Innovació i del DR en Cultura i Mitjans de comunicació. 26. Articular el sistema cooperatiu de recerca, desenvolupament i transferència agroalimentàris de Catalunya dins del sistema d’R+D+I català i, conseqüentment, vinculat als centres CERCA i TECNIO. 27. Avaluar les estructures d’R+D+I participades majoritàriament per l’Administració de la Generalitat que tinguin entitat jurídica pròpia, en el període 20102011,mitjançant el DR de Recerca i Innovació, el DR de Salut en l’àmbit sanitari i els departaments implicats en centres de recerca (i intermediaris d’innovació en el seu cas). Els ens s’avaluaran a la meitat del període de durada del contracte programa i al final del període, moment en què també es procedirà a una avaluació del responsable director o directora. Un dels aspectes avaluats amb la supervisió del CCRI serà la relació entre les estructures de recerca existents a Catalunya i els focus de recerca i innovació del PRI. 28. Avaluar els conglomerats d’ens d’R+D+I associats a les àrees amb més rellevància quantitativa i qualitativa: agroalimentària i salut, en el període 2010-2011; a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR de Salut en l’àmbit sanitari i els departaments implicats en centres de recerca (i intermediaris d’innovació en el seu cas). El procés serà supervisat pel CCRI. 29. Avaluar els ens de recerca i innovació amb entitat jurídica pròpia en els quals el Govern no hi té participació

majoritària, en el període 2010-2011, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR de Salut en l’àmbit sanitari i els departaments implicats en centres de recerca (i intermediaris d’innovació en el seu cas). En aquest cas, s’analitzarà també la simetria o asimetria de participació existent en ens de la mateixa tipologia (ex. parcs científics i tecnològics). 30. Impulsar, en el període 2010-2013, iniciatives de reordenació i confluència dels agents de l’R+D+I participats per la Generalitat (inclosos els intermediaris: centres tecnològics, parcs científics i tecnològics), com a resultat de les anàlisis anteriors, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, i dels departaments sectorials implicats en els centres. En aquest procés es vetllarà per la confluència (agrupació, fusió) dels agents en la cadena de valor associada als focus de recerca i innovació per agafar massa crítica i potencialitat, i per la millora de l’eficiència i la provisió de serveis comuns. En aquest sentit, els centres CERCA i TECNIO, el 2012, establiran un pla de confluència. 31. Desenvolupar la política d’acreditació i reconeixement de grups de recerca, unitats d’innovació hospitalària i centres d’innovació XIT amb estàndards d’excel·lència, pel que fa a l’estructuració interna de l’R+D+I a les universitats i els hospitals i el sistema sanitari, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR de Salut. En tot cas, les estructures de recerca de les universitats públiques i els hospitals públics, que mitjançant un procés d’avaluació assoleixin (o en el seu cas deixin d’assolir) estàndards equiparables als exigits a les estructures de recerca i innovació participades majoritàriament per l’Administració de la Generalitat que tinguin entitat jurídica, es reconeixeran específicament (o en el seu cas perdran el reconeixement) i gaudiran d’instruments similars a aquelles (ex. contractes programa a llarg termini). 32. Incentivar l’articulació dels agents de la recerca i la innovació a través de la creació de superestructures de recerca cooperatives d’alt potencial de recerca de frontera i innovació, i que aglutinin sinergies entre diferents agents del sistema, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i dels departaments implicats en les diferents estructures de recerca i innovació. En aquest sentit, els consorcis o partenariats publicoprivats de recerca i innovació esdevindran un instrument estratègic per a l’articulació i l’alineament dels agents de recerca i la innovació orientats als focus de recerca i innovació del PRI. 33. Impulsar, com estableix el PNRI, l’adscripció de centres de recerca a les universitats mitjançant acords de benefici mutu el desenvolupament dels quals s’avaluarà periòdicament, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i del DR d’Universitats.

2. SISTEMA PÚBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR 34. Fomentar els acords de cooperació entre estructures de recerca de les universitats i els instituts hospitalaris i dels centres de recerca mitjançant acords d’associació que segueixin els criteris d’alineament estratègic, eficiència en l’ús dels recursos i infraestructures i orientació als focus del PRI, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i del DR de Salut. 35. Desenvolupar una política activa davant l’Estat per a la creació de centres del CSIC a Catalunya en àmbits de mutu interès i per fomentar la col·laboració, en la forma que resulti més adient, en el marc del desenvolupament del Pla estratègic Generalitat-CSIC, a càrrec del DR de Recerca i Innovació.

2.2.1 Impulsar infraestructures i projectes per a l’R+D+I Quant a les infraestructures científiques i tecnològiques: 36. Incrementar el finançament per a grans i mitjanes infraestructures científiques i tecnològiques que estan creades o en fase de creació, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. Promoure que entre el 6 % i el 7 % dels recursos per a infraestructures que l’Estat invertirà fins al 2013 en aplicació de la clàusula addicional 3a de l’Estatut, es dediquin a infraestructures científiques i tecnològiques (vegeu el bloc D), a càrrec del DR de la Presidència i del DR de Recerca i Innovació. 37. Impulsar, com a element clau del sistema d’R+D+I, una estratègia nacional d’infraestructures (en el marc del Programa de grans infraestructures de l’Estat i de l’ESFRI (European Strategy Forum on Research Infrastructures) per a l’R+D+I en l’horitzó 2020, a partir d’un full de ruta amb la col·laboració del CCRI, a càrrec del Govern. Aquesta estratègia també inclourà la participació en infraestructures estatals i internacionals i l’establiment de mecanismes per incrementar-hi l’accés dels investigadors i els tecnòlegs catalans. El desenvolupament de l’estratègia nacional 2020 d’infraestructures també inclourà les e-infraestructures i els e-serveis, i a partir del 2012 tindrà el suport d’un fons estratègic que podrà comptar amb iniciativa privada. 38. Crear, l’any 2010, la Taula d’infraestructures científiques i tecnològiques de la Generalitat de Catalunya que, formada pels membres que decideixi la CIRI, esdevingui un mecanisme de coordinació i seguiment del desenvolupament de l’estratègia nacional d’infraestructures. Així mateix, s’assignaran les funcions de suport tècnic especialitzat a una unitat existent vinculada al DR de Recerca i Innovació i en cooperació amb les agències de recerca i innovació.

39. Elaborar un pla d’eficiència de la gestió d’infraestructures que inclogui l’establiment de mecanismes de cooperació en la creació i l’ús, i que ha d’evitar duplicitats i garantir els nivells tècnics de qualitat necessaris, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 40. Elaborar, el 2010, un pla de comercialització i optimització de les infraestructures ja existents (Sincrotró, Supercomputador, etc.); a càrrec del DR de Recerca i Innovació. Quant al foment de projectes de recerca i innovació: 41. Impulsar projectes estratègics de recerca i innovació de gran abast competitius adreçats als focus d’R+D+I del PRI, complementaris als projectes de nuclis tecnològics d’ACC1Ó, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. Aquests projectes estaran adreçats als focus de recerca i innovació del PRI com a part de l’estratègia compartida que formi el nucli clau d’agents configurat al voltant dels focus, del qual formaran part els departaments que els liderin o hi col·laborin. Aquests projectes tindran accés al Fons Interdepartamental Focus (bloc D), i podran estar oberts a la cooperació internacional i a aliances estratègiques amb països o regions amb interessos comuns. Així mateix, podrien reforçar i complementar projectes d’R+D+I provinents de la UE en els àmbits del focus del PRI per consorcis o partenariats catalans o amb presència rellevant catalana; a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 42. Impulsar projectes d’R+D+I competitius adreçats als àmbits específics definits pels departaments en els seus plans d’R+D+I departamentals. El 2011 tots els departaments, coordinadament, tindran activada aquesta actuació. 43. Impulsar un programa específic interdepartamental de projectes d’R+D+I en serveis, adreçat a l’àmbit públic i al privat, que promourà la CIRI a través de l’OCRI, en cooperació amb les agències de recerca i innovació. 44. Vetllar, en tots els casos anteriors, per la no-existència de solapaments i inconvenients amb les possibilitats existents a partir dels plans R+D+I de l’Estat i de la UE. Tots els projectes seran gestionats conjuntament per les agències de finançament de la recerca i la innovació de Catalunya.

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITZEN Plantejament El sistema de recerca i innovació català necessita aconseguir un teixit empresarial sòlid que innovi sistemàticament i s’internacionalitzi, tenint el món com a mercat però també com a espai on estar-hi present (vegeu el capítol 6 del bloc C). Les empreses poden i han d’innovar amb independència del seu sector d’activitat, així es poden trobar empreses altament innovadores en sectors tradicionals i també en el tercer sector (en aquest capítol quan es diu empresa també s’inclou el tercer sector). Un dels objectius estratègics del PRI és aconseguir una àmplia base d’empreses innovadores i internacionalitzades, capacitades pel canvi i per la creació de valor sostingut. L’increment del nombre d’empreses innovadores ha d’anar acompanyat d’un increment de la seva intensitat innovadora. Catalunya necessita un teixit empresarial diversificat amb PIME, NEBT, grans empreses multinacionals catalanes i estrangeres que interaaccionin entre elles i globalment. El naixement de noves empreses endògenes intensives en coneixement s’ha de combinar, necessàriament, amb les activitats preexistents de baixa intensitat innovadora amb progressiva propensió a la innovació. També resulta important que les empreses catalanes creixin per abastar mercats globals. Alhora, cal treballar per atraure empreses estrangeres (multinacionals, PIME i start-ups) perquè s’implantin aquí amb activitats intensives en coneixement. Catalunya parteix d’una posició d’alta diversificació en activitat manufacturera i serveis que cal conservar fomentant que en cada sector o àmbit hi hagi els elements de la cadena de valor necessaris o bé la possibilitat d’accedir a aquestes complementarietats establint connexions amb l’exterior. A més cal afavorir que aquesta diversificació esdevingui un actiu associat a la cerca de nínxols de valor entrecreuats entre sectors empresarials diferents, i també amb el sector públic.

A Catalunya, conviuen segments empresarials de diferent nivell competitiu. Un nucli important d’empreses catalanes, per competir, tenen dos reptes: la innovació i la internacionalització. Aquestes empreses, sovint de petita dimensió, han d’aprendre a absorbir, generar i transformar en valor el coneixement dels seus treballadors, proveïdors, competidors, usuaris i consumidors. Necessiten adquirir les competències necessàries no només per repensar la tecnologia que adopten (innovació tecnològica), sinó també per reorientar-se estratègicament, reorganitzar els seus recursos, canviar dissenys, fórmules de distribució i models de relació amb els seus clients (innovació no tecnològica) i, així, sobreviure. En aquest sentit, el Govern fomentarà tant els projectes empresarials d’R+D+I tecnològics com els no tecnològics, per generar nuclis d’innovació d’alta intensitat. En segon lloc, part del teixit empresarial català ha d’encarar el repte de l’accés als mercats internacionals. Especialment per a les PIME, això pot resultar costós, però esdevé clau per un doble motiu: perquè s’associa a la generació de més retorn, i perquè l’adaptació a nous entorns i mercats comporta increments de capacitat innovadora. De fet, s’ha constatat que innovació i internacionalització són dos elements que es reforcen mútuament. El Govern vol contribuir significativament a augmentar el nombre d’empreses innovadores i la intensitat d’innovació a partir d’una estratègia de segmentació que té en consideració l’existència d’empreses que no innoven, empreses que ho fan esporàdicament, empreses que ho fan de manera regular amb suport extern i, finalment, empreses que ho fan de manera regular, internament o en cooperació i de manera sistemàtica. Les mesures de suport a l’R+D+I empresarial difereixen en funció de l’estadi d’innovació, així com d’internacionalització, en què es trobin les empreses, i comprenen tots els sectors d’activitat econòmica i tot el territori català. Aquest posicionament necessita una implicació reforçada dels diferents departaments i àrees del Govern.

Esquema 8: Horitzó 2013 i 2020 en relació amb la innovació empresarial 2009

Objectiu PRI

2013

Objectiu PNRI

2020

Empreses que innoven sistemàticament Empreses amb capacitat innovadora mitjana Empreses que no innoven o amb baixa capacitat innovadora Elaboració pròpia

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITZEN Esquema 9: Caracterització empresarial segons els eixos «innovació» i «internacionalització»

Implantades a l’estranger

Exportadores regulars

Exportadores ocasionals

No exportadores

Internacionalització - mercat R+D+I col·lectiva Empreses innoven sistemàticament

Empreses no innovadores

R+D+I

Empreses innoven ocasionalment

ACC1Ó

Però per gestionar el coneixement i per innovar també són rellevants els entorns facilitadors: la disponibilitat de talent (vegeu el capítol 1 del bloc C); oferta tecnològica d’excel·lència; infraestructures; proveïdors de serveis intensius en coneixement adequats a costos raonables, i agents de la recerca propers a les necessitats de les empreses. En aquest context, els intermediaris d’innovació són un factor essencial de l’entorn, i una de les claus de l’acció del Govern de la Generalitat per al foment de l’R+D+I empresarial. En el període 2010-2013 es pretén l’establiment de TECNIO, marca de la xarxa tecnològica publicoprivada de Catalunya que ha d’abastar les necessitats del sistema empresarial català mitjançant fórmules d’articulació d’agents i que, alhora, ha d’orientar-se estratègicament. En aquest context, el Govern impulsarà els centres tecnològics, que hauran de convergir d’acord amb un model equivalent als dels centres de recerca de la Generalitat: respondre a reptes de país, excel·lència de referència internacional, contractes programa i participació pública majoritària o determinant. S’impulsarà la relació dels centres de suport a la innovació tecnològica amb els centres tecnològics. Fent encara referència a les condicions d’entorn, també resulta clau l’accés a recursos econòmics i financers en les condicions que permeti a les empreses absorbir el risc

inherent als projectes d’R+D+I. Els instruments financers per a l’R+D+I són una altra de les claus de les polítiques públiques impulsades en aquest PRI. Amb la cooperació d’altres agents socioeconòmics i agents del coneixement, el Govern català ha de fer valer la seva proximitat a la realitat empresarial catalana per desenvolupar iniciatives efectives que proporcionin condicions d’innovació i internacionalització empresarial que complementin les polítiques de l’Estat i la UE. El Govern també desenvoluparà polítiques adreçades a cobrir mancances no cobertes per la iniciativa privada empresarial, adoptant sinergies que incrementin l’eficiència i l’eficàcia dels recursos públics (vegeu el capítol 10 del bloc C).

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITZEN Polítiques

Objectius:

El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en tres polítiques, la primera de les quals conté una línia d’actuació, la segona tres i la tercera dos.

L’objectiu de la política 3.1 és contribuir a millorar les competències internes i externes que les empreses necessiten per innovar i per internacionalitzar-se.

Política 3.1: Competències empresarials. ‣ Línia d’actuació 3.1.1: Capacitació empresarial per a la innovació i la internacionalització. Política 3.2: Innovació i diferenciació. ‣ Línia d’actuació 3.2.1: Foment dels intermediaris d’innovació i dels serveis intensius en coneixement. ‣ Línia d’actuació 3.2.2: Impuls de l’R+D+I empresarial tecnològica i no tecnològica. ‣ Línia d’actuació 3.2.3: Accés i adaptació a nous mercats. Política 3.3: Noves empreses intensives en R+D+I. ‣ Línia d’actuació 3.3.1: Creació i enlairament d’empreses i activitats intensives en coneixement i innovació. ‣ Línia d’actuació 3.3.2: Atracció i retenció d’activitats empresarials intensives en R+D+I.

Política 3.1: Competències empresarials Motivació: ‣ La capacitat de les empreses per gestionar de manera sistemàtica i eficaç les idees, el coneixement i la innovació és fonamental per generar nous productes, serveis o processos pels usuaris i els consumidors. ‣ Força empreses fallen significativament en la gestió sistemàtica del coneixement i de la innovació, i consegüentment perden competitivitat i es veuen desplaçades del mercat. ‣ Especialment les PIME tenen molt de camí a recórrer per explotar les potencialitats que ofereixen les TIC, els coneixements que tenen els usuaris i els consumidors o l’expertesa dels intermediaris d’R+D+I.

Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén: ‣ Contribuir en el període 2010-2013 a la materialització de 12.000 projectes de competitivitat empresarial.

Destinataris: ‣ Agents públics de la recerca. ‣ Empreses. ‣ Específicament, empreses de serveis i empreses manufactureres que introdueixin els serveis com una estratègia de diferenciació.

Política 3.2: Innovació i diferenciació Motivació: ‣ El ritme de creació de noves iniciatives empresarials intensives en coneixement, creativitat i innovació i el grau en què aquestes es mantenen i creixen en el mercat és un element clau per tenir un sistema d’R+D+I dinàmic i fort, i un sistema productiu competitiu. ‣ Les polítiques de suport a la innovació tecnològica empresarial basades en subsidis o crèdits estan a bastament assumides com a estratègies per contrarestar la dificultat d’accés a capital o bé per reduir la incertesa de retorn que suposa la inversió en R+D+I. ‣ Normalment se sol menystenir la innovació no tecnològica respecte a la tecnològica, quan estan estretament interrelacionades. De fet, la primera sol plantejar reptes tecnològics i la segona genera necessitats de canvi organitzacional. És important concebre polítiques que les combinin. ‣ La innovació en els serveis tradicionalment ha estat una qüestió tractada per les polítiques públiques de Catalunya i, en general, d’Europa, però més recentment països com el Japó, Alemanya, Finlàndia, Austràlia, els Països Baixos o Noruega han introduït polítiques específiques per fomentar l’R+D i la innovació tecnològica en serveis.

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITZEN ‣ Catalunya «amaga» una capacitat innovadora molt rellevant que, a més d’aflorar, cal potenciar: la relacionada amb la innovació no tecnològica.

‣ Força empreses catalanes donen poca importància o desconeixen l’emprenedoria corporativa i els avantatges que pot implicar sobre els resultats empresarials.

‣ Actualment la capacitat innovadora i la competitivitat de les empreses, els territoris i els sectors està fortament vinculada a l’existència d’un conjunt d’empreses i organitzacions externes que proveeixen serveis intensius en coneixement (també anomenats KIS).

‣ Malgrat que el ritme de creació d’spin-off sorgides de l’entorn universitari, a Catalunya el nombre de noves empreses intensives en coneixement que sorgeixen dels àmbits econòmics tradicionals i emergents encara és relativament baix.

‣ Catalunya és una de les primeres regions europees en nombre de treballadors en serveis intensius en coneixement, concentrats majoritàriament en l’àrea metropolitana de Barcelona.

‣ L’atracció d’inversions estrangeres en activitats intensives en coneixement (RDI-based FDI) ha estat sempre un element estratègic dels sistemes d’R+D+I i, alhora, un indicador de bona salut per a aquells països i regions que tenen més capacitat atractiva.

‣ El sector de serveis intensius en coneixement actualment és un dels de més projecció a Europa i Catalunya.

Objectius: L’objectiu de la política 3.2 és contribuir a afavorir la diferenciació a partir d’una innovació d’ampli abast orientada a la demanda. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén: ‣ Implementar una xarxa d’intermediaris de suport a la innovació empresarial que, alineada i coordinada amb els agents de la recerca, permeti cobrir el 2013 les necessitats dels diferents sectors. ‣ Contribuir al creixement del nombre d’empreses innovadores i el volum d’innovació que realitzen: incrementar un 15 % el nombre d’empreses innovadores.

Destinataris: ‣ Empreses. ‣ Intermediaris d’innovació. ‣ Agents públics de la recerca i la transferència. ‣ Empreses de serveis intensius en coneixement i professionals.

Política 3.3: Noves empreses intensives en R+D+I Motivació: ‣ A Catalunya, les iniciatives emprenedores topen amb diferents falles de mercat i de marc d’estímul i d’incentius en els agents públics de recerca.

‣ No s’ha de descartar el potencial d’atracció de noves empreses intensives en coneixement i innovació (startup) que puguin trobar a Catalunya localitzacions estratègiques per raó d’oportunitat o context científic i tecnològic.

Objectius: L’objectiu de la política 3.3 és contribuir a impulsar el desenvolupament de noves activitats empresarials amb un alt component de recerca i innovació. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén: ‣ Crear 750 empreses de base tecnològica. ‣ Aconseguir generar 150 inversions d’alt valor afegit a Catalunya.

Destinataris: ‣ Emprenedors. ‣ Empreses. ‣ Empreses estrangeres. ‣ Agents públics de l’R+D+I.

Actuacions 3.1.1 Capacitació empresarial per a la innovació i la internacionalització 1. Reforçar significativament les iniciatives encaminades a la millora de l’estratègia i de gestió mitjançant serveis de suport a l’empresa, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. S’oferiran: a) serveis d’informació; b) serveis

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITZEN d’orientació multicanal i presencial; c) orientació a empreses en fases inicials d’internacionalització i innovació; d) difusió de coneixement i formació especialitzada per a una millor capacitació empresarial per a la presa de decisions; e) beques per fomentar el talent i la vocació internacional i f) espais de networking per a la facilitació de la cooperació interempresarial, com ara InterACC1Ó (espai obert a l’intercanvi de coneixement). 2. Reforçar els instruments de suport a la reflexió estratègica empresarial mitjançant la nova actuació 360º Competitivitat, que es duu a terme en part de manera col·lectiva i en part de manera individual, i que permet compaginar les sinergies del treball i el networking grupal amb l’actuació específica individual de millora en la gestió, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. Actualment en fase pilot, aquesta actuació s’estendrà a tot el territori mitjançant els acords que siguin oportuns. 3. Renovar el pla PIMESTIC 2007-2010 per impulsar la difusió, la sensibilització, l’assessorament i l’orientació en l’ús de les TIC a les empreses, emfatitzant la generació de valor que es produeix mitjançant noves interaccions amb i entre usuaris, proveïdors, etc., a través de comunitats obertes de cocreació i coinnovació (vegeu el capítol 6 del bloc C del PRI) suportades mitjançant les TIC, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i el DR de Societat de la Informació.

3.2.1 Foment dels intermediaris d’innovació i dels serveis intensius en coneixement 4. Alinear l’oferta tecnològica existent sota la marca TECNIO, tot consolidant i potenciant el model de transferència tecnològica de Catalunya i afavorint un mercat tecnològic català que aporti competitivitat a les empreses, a càrrec del DR en Recerca i Innovació /Indústria, a través d’ACC1Ó. 5. Impulsar el reforçament dels centres tecnològics (CT) i el desenvolupament d’activitats de més valor afegit sota un model de finançament per objectius, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. Els centres tecnològics (CT) es focalitzen als mercats locals i solen tenir un origen i una vocació territorial i sectorial. El seu objectiu és el foment de les economies externes de caràcter tecnològic, pròpies dels districtes industrials i els sistemes productius locals. D’aquesta manera, es desenvolupen els factors propis de producció de les activitats industrials ubicades en un territori específic i, en particular, el desenvolupament tecnològic i la innovació de les petites i mitjanes empreses.

6. Crear una aliança de centres tecnològics avançats (CTA), a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. Hi ha centres tecnològics que han superat uns llindars de massa crítica i gestió de grans projectes, que es troben en fases d’expansió internacional, i disposen de capacitats d’elevar el seu nivell d’aspiracions per afrontar els grans reptes de país. La seva especificitat requereix la creació de la categoria CTA. Potenciant el creixement i l’augment de les capacitats dels CTA es pretén elevar el nivell d’R+D i de transferència de tecnologia dels centres existents, amb l’objectiu de disposar de centres tecnològics d’excel·lència, situats a la frontera del coneixement aplicat i capaços de competir en el mercat global. Per aconseguir-ho, s’impulsarà, en l’àmbit de la governança, el desenvolupament d’una aliança entre CTA que impulsi la seva capacitat d’actuació i la seva massa crítica. 7. Impulsar els centres de suport a la innovació tecnològica, formats per grups de recerca universitaris amb vocació i experiència en transferència tecnològica, amb l’objectiu de facilitar la transferència directa a les empreses dels coneixements generats a les universitats catalanes, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. 8. Contribuir al desplegament d’altres agents tecnològics, com ara instituts de recerca, instituts hospitalaris, i parcs científics i tecnològics que impulsin actuacions de transferència tecnològica en les seves diferents modalitats (projectes col·laboratius, explotació de la propietat industrial i creació d’empreses de base tecnològica), que constitueixen nodes clau del sistema de ciència–tecnologia-empresa i que s’han d’incorporar a les polítiques d’innovació regionals com a agents del sistema, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. 9. Potenciar les actuacions dels intermediaris de TECNIO mitjançant: a) suport a projectes d’R+D+I que es realitzin conjuntament entre empreses i centres TECNIO; b) impuls de la connexió dels centres TECNIO dintre el mercat tecnològic (catàleg d’oferta tecnològica, participació a fires, espai d’innovació, etc.); c) foment de la col·laboració dels centres TECNIO en els diferents focus de recerca i innovació; d) suport en el procés de visualització tant nacional com internacional dels seus membres (Jornada de Xarxa, trobades de networking, actuacions des dels centres de promoció de negocis); e) suport a la participació d’aquests agents a programes europeus i a aliances internacionals; f) foment d’acords i aliances entre els centres CERCA i TECNIO per tal de potenciar la col·laboració en projectes d’R+D+I.

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITZEN 10. Impulsar l’oferta d’intermediaris d’innovació no tecnològica amb una estratègia pròpia, alineada amb les necessitats dels sectors empresarials i els focus de recerca i innovació fixats pel Govern. Els àmbits que cal integrar són la innovació organitzacional, la innovació màrquetingconstrucció de marca, el disseny i la innovació de serveis, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. 11. Desenvolupar una actuació integrada per analitzar, millorar i incentivar l’accessibilitat de les empreses (especialment PIME) als intermediaris d’R+D+I i a les empreses de serveis intensius en coneixement, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials. Aquesta actuació preveurà: a) acords amb els agents socioeconòmics per alinear, en tot el territori, les iniciatives i les estratègies per facilitar a les empreses l’accés a instruments de suport a la innovació; b) incentius a les empreses per adquirir serveis especialitzats intensius en coneixement directament o indirectament (a través de projectes: vegeu «Línia d’actuació 3.2.2») i c) foment de la ubicació d’empreses de serveis intensius en coneixement en entorns de creativitat i d’innovació i en PCT. 12. Promoure la creació d’un organisme per a la valoració i la comercialització dels resultats de la recerca, el 2010, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. Aquesta unitat, a més de valorar els resultats de la recerca, actuarà com a receptor de necessitats, que vehicularà cap al sistema, i fomentarà la internacionalització. Dissenyat sobre experiències internacionalment contrastades, serà complementari i actuarà sinèrgicament amb les unitats de transferència i valoració dels agents públics de recerca. 13. Promoure, per part del Govern, que les activitats de transferència de coneixement que les empreses subcontractin als agents de recerca públics tinguin desgravacions i avantatges fiscals addicionals a les existents.

3.2.2. Impuls de l’R+D+I empresarial tecnològica i no tecnològica. 14. Reforçar el suport a la innovació no tecnològica, posant especial èmfasi en aquelles activitats de suport a la implementació de canvis en la gestió empresarial, principalment a les PIME, a través del programa 360º Competitivitat (vegeu «Línia d’actuació 3.1.1»), que representa una eina de suport a la reflexió estratègica empresarial que incorpora suport a la millora i la innovació en la gestió de les empreses, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó.

15. Reforçar el suport a la innovació no tecnològica, oferint suport a projectes vinculats a noves oportunitats de negoci que impliquin un canvi estratègic o estructural de les empreses, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, d’altres departaments sectorials, i dels ens responsables de prospectiva a altres departaments. Es potenciaran, en aquest programa, projectes de diferenciació competitiva de les empreses, a partir d’utilitzar la seva expertesa tecnològica i empresarial en nous àmbits que constitueixin, en el futur, el seu nucli de negoci. Aquesta nova activitat pot representar l’adquisició d’una nova base tecnològica, la creació d’una nova gamma de productes d’alt valor afegit i l’accés a mercats d’altres sectors d’activitat no previstos fins al moment. 16. Oferir suport a projectes d’innovació empresarial que comportin la introducció d’un nou producte, un nou procés, un nou mètode de comercialització o un nou mètode organitzatiu que aporti avantatges competitius a l’empresa, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. Entre aquests darrers es posarà èmfasi en aquells projectes que sistematitzin els processos de recerca i innovació de les empreses. 17. Contribuir, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i dels altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó, al desenvolupament de projectes tractors d’R+D+I, de forma alineada amb els focus del PRI mitjançant: a) l’aplicació d’una estratègia d’atenció personalitzada a les empreses potencialment tractores de projectes individuals o col·lectius d’R+D+I d’alt impacte sobre el seu entorn. El 2013 aquesta actuació s’haurà estès a un centenar d’empreses; b) el suport a nuclis d’innovació tecnològica, mitjançant l’impuls de consorcis de recerca industrial de frontera, fomentant la cooperació entre empreses, centres tecnològics, centres de recerca i universitats; c) el suport a la participació d’empreses catalanes en programes estatals i europeus, fomentant la cooperació amb empreses d’altres regions i països. Es dirigiran esforços, especialment, a incrementar la participació catalana en el 7è Programa marc, per aconseguir triplicar (respecte al 4t Programa marc) les empreses catalanes que se’n beneficiïn. 18. Potenciar els fons de finançament preferents, el capital risc i dels business angels que puguin donar suport als projectes d’R+D+I empresarials per contribuir al desenvolupament de projectes tractors d’R+D+I, a càrrec del DR d’Economia i Finances, del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó.

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITZEN 19. Vetllar per l’apropament de l’oferta d’intermediaris (vegeu «Línia d’actuació 3.2.1») a les empreses a través d’actuacions de difusió i networking, que acostin l’oferta tecnològica existent a les empreses (Fòrum TECNIO, brokerage events, espais interACC1Ó), a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i dels altres departaments sectorials a través d’ACC1Ó. 20. Desplegar una actuació de foment de projectes per a la innovació en el comerç, que integrarà la innovació tecnològica i no tecnològica, el 2010, a càrrec del DR de Comerç. 21. Potenciar l’ús dels living labs en els focus d’R+D+I del PRI com a instruments rellevants de l’estratègia d’innovació centrada en l’usuari, a càrrec del DR de Societat de la Informació, el DR de Recerca i Innovació i els DR sectorials corresponents en cada cas. 22. Actuació singular: «Catalunya Disseny». Descrita al final del capítol.

3.2.3 Accés i adaptació a nous mercats 23. Promoure la internacionalització de l’empresa catalana mitjançant : a) suport a les empreses per iniciar els seus processos d’internacionalització a través dels programes de promoció internacional; b) consolidació internacional a través de línies com l’IDE (programa d’ACC1Ó d’ajut a la internacionalització: creació i/o adquisició de societats a l’exterior) i l’assessorament; c) nou servei d’ajut a la priorització de la presència internacional de l’empresa, amb identificació de mercats estratègics; d) línies de finançament a la internacionalització; e) anàlisi d’oportunitats en països en vies de desenvolupament, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria i d’altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. 24. Potenciar la xarxa exterior d’ACC1Ó per facilitar la sortida exterior de les empreses tecnològiques i la trobada de la xarxa amb les empreses innovadores a través del mercat de centres de promoció de negocis i els diferents mecanismes disponibles. 25. Incentivar la presència catalana a la compra pública internacional a través del programa de contractació pública internacional del DR de Recerca i Innovació / Indústria a càrrec d’ACC1Ó. 26. Impulsar la transferència tecnològica internacional, oferint línies específiques de suport a la presència de la tecnologia catalana als mercats internacionals a través

d’EEN, programes ERA-NET, missions tecnològiques, etc., a càrrec del DR de Recerca i Innovació juntament amb el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó.

3.3.1 Creació i enlairament d’empreses i activitats intensives en coneixement i innovació 27. Reforçar la creació de NEBT mitjançant assessoraments en elaboració de plans de negoci, així com el suport a EBT existents mitjançant assessoraments en elaboració de plans de viabilitat de negoci, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. 28. Reforçar el suport a NEBT mitjançant ofertes financeres que cobreixin les necessitats que té una NEBT en els diferents estadis del seu projecte empresarial, completant l’oferta pública i privada existent, a càrrec del DR d’Economia i Finances, del DR de Recerca i Innovació, juntament amb el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó. En aquest sentit, es tindrà en compte tant l’oferta de suport públic estatal com europeu per complementar les línies existents. 29. Reforçar el suport a la internacionalització de NEBT a través d’assessorament als emprenedors, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, juntament amb el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó. 30. Potenciar els diferents esdeveniments de trobada d’inversió i d’innovació perquè esdevinguin punts de referència internacional de trobada entre inversors nacionals i internacionals i emprenedors; a càrrec del DR d’Economia i Finances i del DR de Recerca i Innovació, i el DR d’Indústria.

3.3.2 Atracció i retenció d’activitats empresarials intensives en R+D+I 31. Dissenyar i implementar una política activa d’atracció d’activitats intensives en R+D+I alineada amb els reptes del país, que tingui capacitat d’arrossegament de projectes, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó. En aquest sentit, es potenciaran els serveis d’Invest in Catalonia: a) orientació per a empreses estrangeres que es plantegen la implantació o millora del seu posicionament a Catalunya; b) assistència tècnica i acompanyament personalitzat a empreses en el procés

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITZEN d’implantació i localització empresarial a Catalunya. 32. Mantenir actualitzat el mapa de localització preferent d’alt impacte de Catalunya i fer-ne promoció internacional, a càrrec d’ACC1Ó, juntament amb els altres DR de la Generalitat. 33. Potenciar la xarxa exterior d’ACC1Ó perquè dins de les seves línies d’actuació inclogui l’anàlisi proactiva de projectes potencials d’inversió empresarial estrangera.

Actuació singular: «Catalunya Disseny» Contribuir a desenvolupar una estratègia a llarg termini per fer del disseny un element clau de la política d’R+D+I de Catalunya, que contribueixi a encarar reptes importants (ecoinnovació; accessibilitat/envelliment; entreteniment, etc.) mitjançant el foment de processos, productes i serveis innovadors, generats des de la demanda i la necessitat dels consumidors, els usuaris i els ciutadans. Existeix una correlació estreta entre el rànquing dels països més competitius i el rànquing d’un disseny entès de manera estricta, més enllà de criteris estètics. Des d’aquesta visió àmplia, el disseny és una activitat multidisciplinària i amb funcionalitats transversals que impacta en gairebé tots els productes i serveis i, en conseqüència, sobre els sectors d’activitat privats i públics. Des del punt de vista socioeconòmic, el disseny esdevé un element estratègic i un aspecte essencial de la política d’innovació. Catalunya té grans potencialitats pel que fa al disseny, les quals esdevenen oportunitats que albiren que aquest disseny esdevingui un dels elements de l’estratègia d’R+D+I del país amb més impacte. En el termini 2011, la fita de l’actuació és el foment d’una comunitat de coneixement i innovació sobre disseny que sigui transversal a diferents focus d’R+D+I del PRI. Entre el 2012 i el 2013 s’elaborarà una estratègia catalana per al disseny que prevegi, com en els països punters: a) iniciatives per incrementar l’ús del disseny a les empreses i perquè aquest sector creixi; b) objectius d’increment de les exportacions i d’increment de l’atracció d’activitats internacionals a Catalunya, i c) iniciatives de foment de la formació i recerca en disseny.

4. SECTOR PÚBLIC INNOVADOR Plantejament Un dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és contribuir al fet que la innovació en el sector públic esdevingui motor específic de progrés. Dit d’una altra manera, aquest PRI aposta decididament perquè la capacitat innovadora de l’acció pública esdevingui un element estratègic del desenvolupament socioeconòmic de Catalunya, tal com es va acordar en el PNRI. Com en la majoria dels països europeus, a Catalunya el sector públic té un abast i un impacte molt rellevant sobre l’economia. Molts dels reptes de futur de la societat estan estretament vinculats a l’acció pública: l’educació, la salut, la mobilitat, la seguretat i un llarg etcètera. El Govern té una responsabilitat directa en aquest terreny no només perquè és el principal prestador d’aquests serveis i, per tant, beneficiari del coneixement i la innovació que en resulti, sinó també perquè ni des de la UE ni des de l’Estat s’han promogut línies de finançament generalistes de foment de l’R+D+I del sector públic. De fet, la potencialitat de l’acció pública com a agent innovador amb capacitat de transformació de la societat i de l’economia ha estat escassament reconeguda. Tradicionalment, aquest àmbit d’R+D+I ha tingut una escassa presència en les polítiques públiques i en plans de recerca i innovació d’arreu, i aquesta evidència reforça la necessitat que sigui la mateixa Generalitat qui impulsi aquest tipus de programes. El marc d’actuació del quart objectiu estratègic d’aquest PRI es configura per una visió que determina que el Govern de la Generalitat de Catalunya juga tres rols en relació amb l’R+D+I al sector públic: ‣ R+D+I en els departaments i els organismes del Govern: per al desenvolupament de les seves activitats ordinàries, l’Administració de la Generalitat de Catalunya gestiona una gran quantitat de coneixement intern i extern. Els departaments de la Generalitat, i els seus organismes adscrits i agències, necessiten emprar el millor coneixement, així com l’expertesa i l’assessorament independent que sigui necessari, per fonamentar la seva acció. En aquest sentit, es constata la necessitat de dissenyar polítiques que promoguin la utilització de coneixement rellevant i de tècniques rigoroses que condueixin a desenvolupar i a mantenir evidències a partir de les quals aplicar opcions polítiques. Alguns governs europeus, com ara l’anglès, gestionen l’R+D+I de manera sistemàtica, integrant el coneixement intern (procedent dels diversos departaments i àrees interdisciplinàries) i l’extern.

‣ R+D+I en els serveis públics, per millorar-ne la prestació: les administracions públiques, com qualsevol altra organització, han de practicar la innovació oberta per guanyar eficiència i eficàcia en els serveis que presten. No hi ha dubte que en aquest sentit és positiva la integració de l’expertesa dels ciutadans (usuaris dels serveis) en el seu disseny. El concepte d’«innovació social» fa referència als nous productes, serveis i processos estimulats per necessitats i reptes socials, no necessàriament generats des de la iniciativa pública, sinó també des de la iniciativa privada, la publicoprivada o des del tercer sector. S’estima a Europa que aquesta innovació social esdevindrà un important tractor de l’economia, i que l’emprenedoria social tendeix a configurar-se com a sector de primera magnitud. ‣ Promoció de l’R+D+I a través de la compra pública i de la capacitat regulatòria del Govern: la capacitat de generar compra pública de productes, serveis i serviproductes (productes que porten associat un servei de valor afegit) innovadors, té un impacte demostrat sobre la base cientificotecnològica, i també sobre l’economia. En aquest camp, cal remarcar el paper de la compra precompetitiva, en la qual l’Administració licita unes especificacions de producte o servei que no existeixen al mercat perquè les empreses generin noves solucions. El desenvolupament sistemàtic de les potencialitats de la compra pública com a motor d’R+D+I sol associar-se a tres condicionants: el primer és la disponibilitat d’una base normativa suficient que doni suport a la compra pública innovadora. El segon condicionant és la disponibilitat a l’Administració de base de coneixement científic i tecnològic suficient com per interactuar eficientment en tot el procés de compra i postcompra (disseny d’especificacions, anàlisi d’impacte del resultat, retroalimentació d’aprenentatges). En tercer lloc, és imprescindible tenir els mecanismes operatius ben preparats per poder assumir canvis de tipus procedimental.

4. SECTOR PÚBLIC INNOVADOR Polítiques

Objectius:

El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, la primera de les quals conté dues línies d’actuació.

L’objectiu de la política 4.1 és promoure la innovació en els serveis públics i en el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Política 4.1: Promoure la innovació en els serveis públics i en el Govern. ‣ Línia d’actuació 4.1.1: Fomentar les capacitats i les activitats innovadores en els serveis públics. ‣ Línia d’actuació 4.1.2: Potenciar la innovació en els departaments de la Generalitat. Política 4.2: Afavorir que la demanda pública i l’acció política actuïn com a impulsors d’R+D+I. ‣ Línia d’actuació 4.2.1: Utilitzar la compra pública, regulacions i polítiques sectorials com a instruments tractors de coneixement i innovació.

Política 4.1: Promoure la innovació en els serveis públics i en el Govern

Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén: ‣ Disposar, en el 2013, d’un full de ruta d’innovació revisat i avaluat periòdicament per a tots els serveis públics dependents de la Generalitat que contingui una organització i planificació sòlides de la innovació, la caracterització i l’impuls de nuclis d’activitat innovadora i una política de foment de l’R+D+I associada amb els recursos necessaris per a la seva execució. ‣ Els departaments de la Generalitat (i els seus ens adscrits) tindran implantat, el 2013, un model d’innovació que afectarà el disseny i la implementació de polítiques, la presa de decisions i les actuacions.

Destinataris: ‣ Departaments i ens adscrits. ‣ Serveis públics. ‣ Empreses proveïdores de serveis i productes per als serveis públics. ‣ Agents públics de recerca.

Motivació: ‣ Oportunitat i necessitat, en un context exigent per als serveis públics, que la innovació generi serveis adaptats a noves necessitats i arrossegui sectors econòmics. ‣ Necessitat de millorar la planificació i els instruments d’innovació en serveis públics. ‣ Insuficient incorporació dels serveis públics a l’agenda i les polítiques d’R+D+I. ‣ Increment de les possibilitats innovadores i les sinergies intersectorials. ‣ Complexitat progressiva en el disseny de polítiques, presa de decisions i implementació que implica un ús del coneixement i la ciència que afronten els governs. ‣ El fet que l’R+D+I esdevingui estructural a l’acció política de qualsevol àmbit fa necessari que els departaments de la Generalitat desenvolupin estratègies sòlides i que creïn estructures expertes i estables dins del sistema d’R+D+I català.

Política 4.2: Afavorir que la demanda pública i l’acció política actuïn com a impulsors d’R+D+I Motivació: ‣ El Govern de la Generalitat té una gran capacitat de compra de productes i serveis que pot utilitzar per afavorir la innovació en més mesura que actualment. ‣ Les regulacions que aprova el Govern tenen capacitat d’induir activitats i productes i serveis innovadors, i també de produir un fre. ‣ Les polítiques i els plans sectorials que el Govern aprova s’enforteixen, sovint, si incorporen el foment de la recerca i la innovació en l’àmbit concret al qual van destinats.

4. SECTOR PÚBLIC INNOVADOR OBJECTIUS: L’objectiu de la política 4.2 és afavorir que la demanda pública i l’acció política actuïn com a factor impulsor de recerca i innovació. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén: ‣ Incorporar als processos de licitació pública dels departaments i els ens adscrits (i ulteriorment en altres administracions públiques), mecanismes sistemàtics que impulsin una demanda de productes i serveis innovadors, especialment, en àmbits associats als reptes que són focus de recerca i innovació del PRI. ‣ Incrementar la capacitat que tenen les regulacions i les normatives com a instruments per al foment de la innovació empresarial i social. ‣ Incorporar sistemàticament mesures de foment de la recerca i la innovació, així com els recursos necessaris, a totes les polítiques, plans governamentals i altres formes de planificació a llarg termini del Govern.

Destinataris: ‣ Departaments i ens adscrits. ‣ Serveis públics. ‣ Empreses proveïdores de serveis i productes per als serveis públics. ‣ Agents públics de recerca.

Actuacions 4.1.1 Fomentar les capacitats i les activitats innovadores en els serveis públics 1. Establir plans d’R+D+I en els serveis públics que prevegin, entre altres aspectes: organització de l’R+D+I vinculada als serveis; convocatòries públiques competitives de suport a l’R+D+I; detecció i incentius per als nuclis d’innovació; foment d’entorns d’innovació centrats en l’usuari (ex. living labs) i projectes d’alt impacte relacionats amb els focus de recerca i innovació del PRI. Aquesta actuació arrencarà entre el 2010 i el 2011, a càrrec dels departaments responsables de serveis públics. 2. Establir, el 2010, un grup de treball a través de la CIRI que coordini i integri intersectorialment l’estratègia d’R+D+I en serveis públics governamentals (inclourà l’actuació d’innovació de l’Administració a través del DR

d’Administració pública) i que incentivi la integració horitzontal a través d’iniciatives pilot innovadores, i la compartició de coneixement i de bones pràctiques, a càrrec del Govern. 3. Organitzar un pla de formació, a partir del 2011, adreçat als diferents nivells directius i professionals de l’Administració pública i dels serveis públics que versi sobre la innovació de serveis públics, a través de l’Escola d’Administració Pública i d’altres agents formatius que els departaments estableixin. 4. Impulsar, a partir del 2011, una actuació interdepartamental vinculada a l’estratègia d’innovació en serveis públics que integri i desenvolupi sinergies en relació amb el desenvolupament de les TIC en el sector públic, a càrrec del DR de Societat de la Informació. 5. Impulsar la valoració del coneixement generat en els ens públics, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, coordinadament amb els departaments responsables. 6. Promoure canvis en els estatuts i les normatives que regeixen les institucions públiques sanitàries per eliminar els obstacles a la innovació, facilitar la transferència de coneixement i afavorir la recerca i la seva valoració en aquests establiments.

4.1.2 Potenciar la innovació en els departaments de la Generalitat de Catalunya 7. Desenvolupar, el 2010, una anàlisi del cicle d’innovació en què es troben tots els departaments de la Generalitat, prenent com a base les anàlisis realitzades l’any 2009, a càrrec del Govern, a través de l’OCRI. Posteriorment, els departaments desenvoluparan un procés que els permeti concretar un pla d’accions operatiu de millora i que, alhora, ofereixi resposta a les seves responsabilitats segons el PRI 2010-2013. 8. Estructurar l’organització de l’R+D+I dels departaments de la Generalitat mitjançant el nomenament d’un responsable d’R+D+I entre els alts càrrecs existents i l’assignació dels recursos tècnics de suport que siguin necessaris. 9. Promoure l’ús sistemàtic d’assessorament científic i tècnic i de mecanismes de gestió del coneixement (prospectiva i bones pràctiques) en R+D+I per part dels departaments i ens adscrits, a càrrec de l’OCRI.

4. SECTOR PÚBLIC INNOVADOR 10. Facilitar que el treball científic encarregat i utilitzat per la Generalitat tendeixi a l’excel·lència. Els encàrrecs externs de projectes d’R+D+I es vehicularan de manera competitiva mitjançant Talència (l’agència de recerca de Catalunya) i ACC1Ó, les dues agències del Govern especialitzades en aquest afer. 11. Disposar, el 2010, d’una planificació de l’R+D+I associada a les seves competències que estigui integrada en el marc del PRI 2010-2013 i alineada amb els objectius polítics, a càrrec dels departaments.

4.2.1. Utilitzar la compra pública, les regulacions i les polítiques sectorials com a instruments tractors de coneixement i innovació 12. Establir mecanismes que garanteixin que les regulacions aprovades pel Govern tinguin impactes positius sobre l’R+D+I en el context de les polítiques del PRI, a càrrec del DR de la Presidència i el DR de Recerca i Innovació. 13. Incorporar el foment de l’R+D+I a tots els plans pluriennals sectorials, i a altres instruments de planificació a llarg termini, incloent-hi la repercussió econòmica consegüent, , a càrrec dels departaments sectorials i amb implicació de la CIRI. 14. Actuació singular: «Compra pública innovadora».

Actuació singular: «Compra pública innovadora» Desenvolupar una estratègia interdepartamental per fer de la compra pública un element tractor de recerca i innovació. La capacitat de tracció d’innovació de la compra pública és un dels principals objectius en les polítiques públiques dels països més avançats, i la UE insta que aquest tema es posi en els primers llocs de l’agenda de les polítiques d’innovació. La compra pública innovadora de serveis, productes i serviproductes no només implica un canvi en l’estratègia i l’operativa de les licitacions públiques. Per ser efectiva, també genera la necessitat de disposar d’un coneixement profund sobre la realitat, i a més requereix anàlisis prospectives sobre els riscos que comporten, en relació amb capacitats i comportaments esperats. També cal entendre que es tracta d’un procés d’aprenentatge continuat en el qual s’han d’establir mecanismes per aprendre dels resultats a curt i a mitjà termini de les decisions preses, avaluant-ne resultats i impacte. Segons aquesta visió de tipus holístic, la compra pública és un instrument rellevant per impulsar alguns dels focus d’R+D+I del PRI. En el termini 2010, les fites del projecte són: a) iniciar proves pilot de compra pública innovadora en els DR de Salut, DR d’Interior i DR d’Educació; b) elaborar una guia per a la presa de decisions sobre compra pública innovadora que sigui útil per a tots els departaments i implementar unes mesures inicials de formació i disseminació de coneixement. En el termini 2013: a) elaborar un full de ruta pluriennal d’actuacions sobre compra pública innovadora interdepartamental, amb la col·laboració del DR de Contractació Pública; b) establir un diàleg amb intermediaris d’innovació i associacions empresarials; c) promoure iniciatives de compra pública precompetitiva, i d) promoure la compra pública innovadora en les altres administracions catalanes. Aquesta actuació anirà a càrrec del DR de Contractació Pública i del DR de Recerca i Innovació, conjuntament amb els altres departaments, i comptarà amb la implicació del Grup de Treball sobre la viabilitat de l’aplicació dels criteris relatius en l’R+D+I en l’àmbit de la contractació pública, on hi ha representats els departaments de la Generalitat i els agents socioeconòmics.

5. SOCIETAT I CIUTADANS INVOLUCRATS EN EL PROGRÉS CIENTÍFIC I INNOVADOR Plantejament La ciència, la tecnologia i la innovació formen part de la nostra quotidianitat. Estan més presents que mai a la societat, i això és degut al fet que resulten elements vitals per afrontar reptes a les llars, les empreses, les ciutats, etc. Malgrat la tendència natural que s’expandeixin els beneficis de la tecnologia i de les innovacions, però, no és menys cert que bona part de la població pensa que l’R+D+I és una temàtica llunyana, exclusivista i tancada en si mateixa. Malgrat els progressius esforços realitzats pels mitjans de comunicació, els científics, els tecnòlegs, els universitaris i els empresaris, la ciència, la tecnologia i la innovació encara són vistos com a elements poc transcendents i desassociats del progrés socioeconòmic. Tal com el PNRI compromet, el Govern de Catalunya ha d’impulsar la socialització de la ciència, la tecnologia i la innovació (CTI). El cinquè dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és contribuir a l’avenç cap a una societat i una ciutadania implicades en la transformació científica i innovadora de Catalunya. A Catalunya els esforços de difusió dels beneficis de la ciència, la tecnologia i la innovació sovint són de tipus atomitzat i poc interconnectat. Per altra banda, les oportunitats de contacte directe entre els ciutadans i els científics, els tecnòlegs i els emprenedors són escasses. En aquest context, els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat i un paper transcendents sovint no prou aprofitats per manca de visió i de capacitat. Per altra part, cal saber explicar que tothom és un agent d’innovació. En el tram final de la cadena de valor, els béns i els serveis generats per la recerca i la innovació arriben al mercat i són usats i consumits, finalment, per les persones. En tant que consumidors de serveis i de productes, tots els ciutadans tenim, en potència, capacitat de valorar-los, i de modificar-los per millorar-los. Però els mercats són complexos, i la societat allibera multitud de productes i serveis nous cada vegada més diversos i a ritmes més accelerats. Perquè es produeixi aquesta translació de requeriments de millora des del consumidor cap als distribuïdors, els productors, els dissenyadors i els investigadors, resulta imprescindible que els consumidors i els usuaris estiguin capacitats. És a dir, que hagin accedit a fonts d’informació, que hagin adquirit aprenentatges a processos, que estiguin entrenats, i que trobin incentius a la seva participació en els processos d’innovació. Correspon a les polítiques de comunicació recentment al·ludides informar els ciutadans i motivar-los a ser partícips de la cerca de solucions innovadores.

Que les empreses i les organitzacions valorin el paper clau que els ciutadans tenen per als sistemes d’R+D+I resulta tan clau com que els ciutadans valorin les empreses i les organitzacions que generen coneixement i progrés. Es tracta, en resum, d’un cercle virtuós. Per tal que la projecció i la difusió social de la ciència, la tecnologia i la innovació esdevingui una part rellevant de la cadena de valor, en l’apropament CTI-societat s’han de refermar els esforços i el reconeixement als consumidors, els científics, els tecnòlegs, els emprenedors, els innovadors i les seves organitzacions de procedència. Des de la perspectiva pública, les polítiques de socialització de l’R+D+I comporten un treball conjunt entre els agents del sistema. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha d’actuar de catalitzador, conjuntant esforços dels diferents actors implicats per maximitzar els beneficis d’una estratègia compartida i d’una acció conjunta. D’altra banda, està emergint -i sembla que continuarà creixent- el fenomen “ciutadà innovador”: persones formades desvinculades d’organitzacions clàssiques desenvolupen productes (com ara software lliure) i processos (com “bancs del temps”) amb finalitats socials o econòmiques de forma aïllada, o a través de xarxes socials. Aquesta “intel·ligència col·lectiva distribuïda” capaç de generar valor té una capacitat innovadora molt elevada. Encara són pocs els països que incorporen la visió de «ciutadà innovador» a les polítiques públiques d’innovació. Per tal com els instruments de suport i maximització de les innovacions sorgides de manera atomitzada no abunden, no resulta una opció senzilla. Tot i això, el PRI 2010-2013 proposa activar mecanismes d’impuls d’aquest fenomen, per tal que progressivament s’estengui aquesta capacitat d’innovació de tipus social i autorganitzatiu. Mitjançant el PRI 2010-2013, el Govern de la Generalitat abordarà els dos tipus de polítiques públiques: per un costat les clàssiques, basades en la informació i la comunicació; per l’altre, les polítiques pioneres de reconeixement i incentivació dels processos d’innovació generats pels ciutadans, els usuaris i els consumidors.

5. SOCIETAT I CIUTADANS INVOLUCRATS EN EL PROGRÉS CIENTÍFIC I INNOVADOR Polítiques

Destinataris:

El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, cadascuna de les quals conté una línia d’actuació.

‣ Administració de la Generalitat. ‣ Mitjans de comunicació. ‣ Agents públics de la recerca. ‣ Científics, innovadors i emprenedors. ‣ Empreses. ‣ Agents socioeconòmics.

Política 5.1: CTI com a element estructural. ‣ Línia d’actuació 5.1.1: Socialització i rellevància de la ciència i la innovació. Política 5.2: Ciutadans com a agents d’innovació. ‣ Línia d’actuació 5.2.1: Ciutadania per a la creativitat i la innovació.

Política 5.1: Ciència, Tecnologia i Innovació (CTI) com a element estructural Motivació: ‣ Escàs prestigi i reconeixement dels científics, els emprenedors i els innovadors, i dels valors que impliquen per a la societat, en relació amb altres aspectes. ‣ Baix nivell de la cultura científica i tecnològica de la població, en relació amb els països més avançats. ‣ Priorització escassa d’aquesta matèria a l’agenda politicoeconòmica; ni les instàncies polítiques i econòmiques hi dediquen, en general, espais significatius.

Política 5.2: Ciutadans com a agents d’innovació Motivació: ‣ La capacitat innovadora dels ciutadans és un fenomen que representa una gran oportunitat per desenvolupar productes i serveis a partir de la intel·ligència i la voluntat col·lectiva. ‣ Sovint les xarxes i les comunitats innovadores es troben amb barreres que no saben o no poden afrontar. ‣ Les noves formes d’innovació desenvolupades pels ciutadans trenquen alguns paradigmes i obren la porta a nous plantejaments que cal abordar (ex. propietat intel·lectual en els productes i els serveis generats). ‣ Les polítiques d’R+D+I no poden restar a part d’un fenomen que es preveu que pot ser de gran magnitud en els propers anys.

Objectius:

‣ Inexistència d’esdeveniments de gran ressò.

L’objectiu de la política 5.2 és fomentar l’ús de la intel·ligència col·lectiva i el paper innovador dels ciutadans per desenvolupar solucions als reptes existents.

Objectius:

Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

L’objectiu de la política 5.1 és promoure que la presència de la ciència, la tecnologia i la innovació esdevingui un element estructural de la societat catalana.

‣ Haver incorporat a les polítiques d’R+D+I de Catalunya instruments efectius per facilitar el desenvolupament de la capacitat innovadora dels ciutadans.

Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Disposar de 10-15 comunitats o xarxes de ciutadans innovadors associades als reptes socioeconòmics que configuren els focus de recerca i innovació del PRI.

‣ Incrementar la percepció social favorable sobre la recerca i la innovació, i els seus actors, de la ciutadania de Catalunya. ‣ Augmentar la presència de la ciència i la innovació en els mitjans de comunicació, les manifestacions culturals i de lleure.

‣ Integrar les polítiques de consum i de suport a la formació i la informació de consumidors i usuaris en l’estratègia de foment de demanda innovadora de productes i serveis.

5. SOCIETAT I CIUTADANS INVOLUCRATS EN EL PROGRÉS CIENTÍFIC I INNOVADOR Destinataris: ‣ Consumidors, usuaris i ciutadans. ‣ Associacions de consumidors. ‣ Comunitats i xarxes ciutadanes.

Actuacions 5.1.1 Socialització i rellevància de la ciència i la innovació 1. Reforçar la plataforma Global Talent per situar-la entre les deu primeres del món, el 2013, en la seva especialitat, i que esdevingui autofinançada en la pràctica totalitat, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 2. Implementar, el 2011, el «baròmetre ciència-innovació i societat», que tindrà com a objectiu mesurar en un índex homologable als que existeixen internacionalment el grau en què la ciència i la innovació estan inserits dins de la societat catalana, i analitzar-ne l’evolució, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). 3. Impulsar, el 2011, una xarxa nacional de divulgació CTI que fomenti la coordinació i les sinergies de les diferents iniciatives existents i promogui la generació de nous projectes innovadors a partir d’un full de ruta compartit, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). 4. Promoure la difusió i la presència de la ciència i la innovació en els mitjans de comunicació, i impulsar la participació ciutadana en la transformació científica i innovadora del país a partir dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. A càrrec del DR de Recerca / Innovació i del DR de Mitjans Audiovisuals. 5. Impulsar la difusió de la cultura científica i d’innovació tecnològica a partir de les xarxes de museus i altres equipaments culturals (Arts Santa Mònica, etc.), projectant la seva capacitat educativa i d’atracció turística. A càrrec del DR de Cultura, del DR de Turisme i del DR d’Educació. 6. Premis Nacionals de Ciència, Tecnologia i Innovació: promoure, el 2010, la unificació del lliurament de premis i reconeixements científics, per tal d’assolir més ressò mediàtic i més projecció social, a càrrec del DR de Recerca i Innovació.

5.2.1 Ciutadania per a la creativitat i la innovació 7. Impulsar xarxes d’innovació promogudes per ciutadans, usuaris i consumidors relacionades amb els focus del PRI, durant el 2011; a càrrec dels departaments. 8. Fomentar projectes d’innovació competitius promoguts pels usuaris i les comunitats d’usuaris, especialment els que incorporin la distribució lliure de la innovació generada, dels focus del PRI durant el 2012; a càrrec dels departaments. 9. Promoure el paper dels usuaris i els consumidors com a tractors de demanda innovadora en productes i serveis a través de la formació, la informació i les pràctiques de difusió del coneixement, a càrrec del DR de Consum en cooperació amb les associacions de consumidors i usuaris 10. Actuació singular: Estratègia «Xarxes/ciutadania/innovació».

5. SOCIETAT I CIUTADANS INVOLUCRATS EN EL PROGRÉS CIENTÍFIC I INNOVADOR Actuació singular: Estratègia «Xarxes/ciutadania/innovació» Contribuir a reconèixer la innovació que a Catalunya es produeix de manera informal i descentralitzada mitjançant el foment de processos, productes i serveis innovadors generats des de la demanda i la necessitat de comunitats i col·lectius de ciutadans, usuaris i consumidors. Els consumidors i els usuaris també aprenen per analogia, i solen transferir els seus coneixements sobre serveis i productes de manera informal: mitjançant e-xarxes, per exemple. Aquest fet cada vegada més extens no s’aprofita suficientment. Les organitzacions també tenen el repte de veure progressivament els usuaris i els consumidors com a innovadors. La tendència és que en els propers anys es multipliquin els exemples de ciutadans que intervenen en els processos d’innovació al final de la cadena, o mitjançant interaccions estretes amb empreses o amb el sector públic. També serà cada vegada més comú que els ciutadans modifiquin i creïn productes i processos de valor econòmic i social, per a continuació difondre’ls lliurement. Els trets característics de l’anomenat «ciutadà innovador» comporten canvis radicals no només en les formes d’innovar, sinó també en els patrons de propietat de les creacions. A més a més, la cultura de consum és un element rellevant de demanda tractora de productes, serveis i processos innovadors; els ciutadans capacitats per entendre les diferents variables del consum, també posicionen la societat en una acceptació «intel·ligent» de les innovacions. La intel·ligència personal i la intel·ligència col·lectiva, en resum, són uns actius dels sistemes d’R+D+I que cal que les polítiques públiques entenguin, reconeguin, aprofitin i potenciïn. En el termini 2011, les fites de l’actuació són: a) una anàlisi de la situació actual de les xarxes i les comunitats de ciutadans innovadores; b) un estudi sobre les experiències internacionals de foment d’aquestes comunitats; c) la creació d’un banc virtual de problemesnecessitats abordables per aquestes comunitats; d) un pla pilot per fomentar i accelerar el desenvolupament de comunitats i xarxes socials innovadores. Entre el 2012 i el 2013 s’avaluaran les experiències realitzades i s’elaborarà un pla per consolidar el model.

6. INTERNACIONALITZACIÓ I COMUNITATS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ Plantejament Malgrat els evidents avantatges que comporta la col·laboració local i global entre els agents de la recerca i la innovació, en el sistema català d’R+D+I la cooperació no es produeix de manera sistemàtica. Els experts coincideixen que tampoc no es produeix amb l’orientació ni la intensitat necessàries per obtenir els beneficis que les sinergies poden arribar a comportar. El sisè dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és afavorir que els agents d’R+D+I es connectin i cooperin localment i globalment, formant nodes i xarxes de cocreació i coinnovació d’alt valor afegit. Les múltiples formes de cooperació existents entre els agents del sistema català de recerca i innovació són el resultat de diversos processos que s’han anat produint en el temps; processos de tipus dispers succeïts «de dalt a baix», així com «de baix a dalt», on han confluit les polítiques industrials, les polítiques cientificotecnològiques i les polítiques territorials, que han impulsat la creació de clústers, de xarxes i d’altres formes de col·laboració entre agents. A Catalunya les cooperacions assolides solen respondre a formats força «tradicionals», en el sentit que els agents interaccionen per proximitat geogràfica, disciplina o sector. Però les noves formes d’innovació i la generació de coneixement de frontera requereixen formes de cooperació més complexes, característiques per la interdisciplinarietat, la intersectorialitat i la diversitat formal i d’actors que integren. Un exemple són les comunitats de coneixement i innovació (CCI) de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), que estan concebudes per fer confluir els agents d’R+D+I en projectes de llarg abast amb una missió compartida, en forma de partenariats publicoprivats. Són exemples de clústers evolucionats, en els quals interaccionen agents de tota la cadena de valor. Un altre exemple són els living labs («laboratoris vius», paradigmes de la innovació oberta centrada en l’usuari) que també exemplifiquen aquestes noves formes de cooperació, integrades tant per ciutadans com pels agents de l’R+D+I, que persegueixen finalitats socials i econòmiques, i impulsen projectes de coinnovació. D’altra banda, les comunitats de coneixement i innovació han d’estar connectades globalment i ser presents allà on puguin cercar complicitats, inserint-se a les cadenes de valor, els nodes i els fluxos on el coneixement i la innovació es genera i es transmet. Per al sistema català d’R+D+I, els agents que el componen i les agrupacions d’agents, la internacionalització esdevé un repte important.

Les noves formes de cooperació porten a redefinir el concepte de «proximitat», però no hi ha dubte que aquesta segueix sent un valor important. La innovació és un procés d’aprenentatge social fruit de les interaccions reiterades de multitud d’actors, on s’aprofiten, coordinen i comprometen esforços i recursos de tota índole. En l’era de la globalització, els «llocs» tenen una gran rellevància perquè és on s’articulen les relacions formals i informals entre persones i organitzacions; on el capital humà esdevé actiu de generació de valor socioeconòmic. Això sí, aquests llocs on els actors del sistema d’R+D+I coincideixen i s’autoreconeixen sovint no són delimitables per la geografia ni, encara menys, es corresponen amb divisions administratives. L’actuació dels actors locals és la que, a llarg termini, manté i desenvolupa els sistemes d’innovació de proximitat que arriben a esdevenir nodes de xarxes globals. Les polítiques públiques han de crear un marc de condicions favorables perquè aquestes formes de cooperació siguin possibles. Però disposar de comunitats de coneixement i innovació no és suficient; cal que aquestes comunitats funcionin correctament. De fet, el desenvolupament d’aquestes cooperacions sistemàtiques entre agents diversos, públics i privats, que sovint pertanyen a cultures distintes, és molt complexa. Són necessaris nous estils de lideratge i gestió del coneixement centrats en la comunitat. Aquestes comunitats han de disposar de partenariats, sovint públicoprivats, amb una governança sòlida, una gestió professional, plans estratègics i economicofinancers consensuats, i estructures lleugeres que afavoreixin la gestió del coneixement.

Polítiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, cadascuna de les quals conté una línia d’actuació. Política 6.1: Comunitats cooperatives d’R+D+I. ‣ Línia d’actuació 6.1.1: Partenariats de coneixement i innovació. Política 6.2: Integració a xarxes globals. ‣ Línia d’actuació 6.2.1: Presència i incidència global en R+D+I.

6. INTERNACIONALITZACIÓ I COMUNITATS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ Política 6.1: Comunitats cooperatives d’R+D+I Motivació:

xes responguin a visions estratègiques per al sistema català d’R+D+I. ‣ Atesa la complexitat dels processos de connexió amb xarxes internacionals, cal facilitar suport als agents.

‣ Disposar d’estratègies compartides entre agents. ‣ Construir dinàmiques de cooperació i interacció. ‣ Manca de capacitats per al desenvolupament d’aquestes comunitats d’interès per al país. ‣ Tendència de canvi radical cap a la gestió col·lectiva del coneixement.

Objectius:

Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

L’objectiu de la política 6.1 és afavorir la creació i el desenvolupament de comunitats cooperatives entre els agents de la recerca i la innovació.

‣ Assolir una implantació coordinada dels agents del sistema públic de recerca, els intermediaris d’innovació i les empreses catalanes en llocs i àrees estratègiques de tot el món.

Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén: ‣ Implementar comunitats de coneixement i innovació associades a tots els focus de recerca i innovació del PRI amb l’objectiu que 4 o 5 d’elles formin part de partenariats líders europeus o globals. ‣ Materialitzar una xarxa d’entorns innovadors participats per usuaris, consumidors i ciutadans (living labs, xarxes socials d’innovació, etc.) integrada en les comunitats de coneixement dels focus d’R+D+I del PRI.

Destinataris: ‣ Agents del sistema de recerca i innovació. ‣ Comunitats de coneixement i innovació (CCI).

L’objectiu de la política 6.2 és promoure la presència i la integració dels agents de la recerca i la innovació en els nodes i les xarxes globals de coneixement, innovació i producció.

‣ Disposar d’una xarxa global catalana de relacions formals i informals en recerca i innovació que permeti estar connectats amb els agents i els sistemes que es considerin necessaris. ‣ Implementar aliances estratègiques institucionals de recerca i innovació amb regions i països.

Destinataris: ‣ Empreses. ‣ Agents públics de recerca. ‣ Intermediaris d’innovació. ‣ Sector públic.

Actuacions Política 6.2: Integració a xarxes globals Motivació: ‣ En matèria d’R+D+I i de CCI cal pensar i actuar globalment. ‣ El grau d’internacionalització dels sistemes territorials d’innovació té un impacte molt significatiu sobre la seva capacitat de desenvolupament. ‣ El nivell d’internacionalització de les comunitats catalanes es pot reforçar significativament. ‣ És necessari treballar perquè les connexions entre xar-

6.1.1 Partenariats de coneixement i innovació 1. Impulsar partenariats d’R+D+I orientats a focus, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó i Talència amb la implicació dels departaments sectorials corresponents. A) podran respondre al model de CCI, de living lab o altres. B) aquests partenariats integraran empreses, sector públic i tercer sector; universitats i altres agents de la formació; agents públics i publicoprivats de recerca i innovació; partenaires financers; Generalitat (DR de Recerca i Innovació, DR amb competències en l’àmbit de la CCI i altres departaments col·laboradors). C) la seva finalitat ha d’estar orientada a la generació de productes, serveis i processos de valor social i econòmic;

6. INTERNACIONALITZACIÓ I COMUNITATS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ el foment d’activitats emprenedores (amb finalitat econòmica o social); la dinamització de doctorats i màsters; la producció de publicacions científiques o altres externalitats de valor afegit. D) els membres s’agruparan per nodes locals i globals. E) els partenariats disposaran d’un pla estratègic i de recursos de gestió. F) en els casos en els quals la Generalitat participi del partenariat, aportarà un finançament a través dels departaments implicats. G) els partenariats que s’orientin als focus d’R+D+I del PRI tindran accés específic als recursos de les diferents línies d’actuació orientades a focus (vegeu capítol 8 d’aquest bloc). 2. Crear, el 2010, un grup de treball interdepartamental sobre partenariat d’R+D+I coordinat a través de l’OCRI i participat per ACC1Ó i Talència (l’agència catalana de recerca) i per impulsar aquesta línia d’actuació, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria. 3. Dissenyar, a partir del 2010, un pla de dinamització per a la creació i el desenvolupament de CCIs en base a llurs necessitats i estadi de desenvolupament; a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 4. Reforçar i seguir impulsant l’Anella com a espai de compartició de coneixement, de generació de confiança i d’interacció virtual per a diferents comunitats de pràctica empresarial, durant el període 2010-2013, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 5. Promoure un pla de formació de gestors de CCI en el marc del pla de professionalització de la gestió de la recerca i la innovació (vegeu «Línia d’actuació 1.1.2»), a càrrec del DR de Recerca i Innovació (ACC1Ó).

6.2.1 Presència i incidència global en R+D+I 6. Desenvolupar una estratègia de priorització internacional en R+D+I, a càrrec del DR de Recerca i Innovació (a través de Talència) i d’Indústria, (a través d’ACC1Ó), i d’altres departaments sectorials, descrita a partir dels eixos següents: a) cientificotecnològic (aliances amb territoris líders en CTI que complementin les capacitats de Catalunya en els temes objecte de focalització); b) geopolítica i institucional (aliances amb territoris estratègics des del punt de vista geopolític, comercial i cultural); c) cooperació per al desenvolupament; d) recursos i inversió (nodes de talent; nodes de capital inversor per a l’R+D+I; inversió externa en activitats intensives en coneixement i en producció; enllaç global dels pols d’atracció d’activitat innovadora); e) negoci (accés a mercats sofisticats, de

baix cost o especialitzats que promoguin l’impuls innovador en productes i serveis a les empreses catalanes: accés a mercats amb alta demanda de compra pública que permeti introduir productes i serveis innovadors); f) territoris consolidats (Quatre Motors, entre altres). 7. Fer efectiva una acció coordinada d’internacionalització en R+D+I que contribueixi a tenir presència en els països i les regions considerats estratègics, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència i de CERCA (en el cas dels centres de recerca catalans), i del DR d’Universitats, en col·laboració amb les universitats. Aquesta acció i presència internacional formarà part rellevant dels objectius dels contractes programa entre la Generalitat i els centres de recerca i les universitats, que s’han de revisar arran del PNRI i del PRI el 2010. 8. Incorporar la internacionalització de l’R+D+I a les funcions dels centres de la Xarxa de Centres de Promoció de Negocis d’ACC1Ó, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria. 9. Oferir suport a les empreses catalanes que vulguin participar en projectes d’R+D+I internacionals a través de l’EEN, ERA-NET o similars, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 10. Reforçar les accions que tenen com a finalitat la presència i l’acció global de les empreses catalanes, proporcionant assessoraments específics que permetin millorar el seu posicionament internacional, i facilitant el suport a la realització de projectes amb altres empreses o amb organismes d’R+D+I de països desenvolupats i en vies de desenvolupament a través de xarxes empresarials de cooperació internacional (vegeu «Línia d’actuació 3.2.3»), a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. 11. Potenciar la presència activa de les empreses catalanes a la compra pública internacional a través de facilitar la seva connexió amb els principals nuclis de compra pública i a través dels fons de consultoria amb organismes multilaterals, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 12. Desenvolupar un programa d’inversió directa a l’exterior que oferirà assessorament, acompanyament i suport a les inversions directes d’empreses catalanes a l’exterior, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 13. Reforçar les accions de multilocalització empresarial a l’estranger, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través dels 35 centres de promoció de negocis d’ACC1Ó.

6. INTERNACIONALITZACIÓ I COMUNITATS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ 14. Identificar i dinamitzar els catalans i catalanes de l’entorn econòmic internacional predisposats a donar suport a l’empresa catalana global i a la generació de noves oportunitats d’inversió i negoci a Catalunya, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. 15. Desenvolupar una acció d’internacionalització coordinada en R+D+I que permeti visibilitzar Catalunya i els seus agents com un partenaire estratègic, especialment en els àmbits d’excel·lència, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR de la Presidència, el DR de Relacions Internacionals i els departaments sectorials. El 2013 s’hauran concretat noves aliances institucionals en països i regions d’interès estratègic, i s’hauran estabilitzat les actualment existents. 16. Actuació singular: «Estratègia R+D+I euromediterrània».

Actuació singular: «Estratègia R+D+I euromediterrània» Contribuir a posicionar Catalunya com a líder en la configuració de l’espai euromediterrani d’educació superior, de recerca i d’innovació, a través d’una presència activa dels agents i de les institucions del sistema català d’R+D+I. Catalunya té una posició geoestratègica rellevant en la Mediterrània. Culturalment i socioeconòmica manté lligams històrics molt importants. En esdevenir la seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània, Catalunya esdevé un centre neuràlgic d’articulació de propostes, i força motriu per al desenvolupament d’una regió que tindrà una població de quasi 1.000 milions de persones d’aquí unes poques dècades. La Mediterrània és una regió que s’enfronta a reptes socials, econòmics, territorials i mediambientals sense precedents històrics. Per fer-hi front necessita talent, recerca i innovació. En aquest sentit Catalunya ja té vincles importants en educació superior, com ara postgraus interuniversitaris, projectes de recerca compartits i vincles empresarials importants. D’altra banda, alguns dels reptes de la Mediterrània coincideixen amb els focus de recerca i innovació del PRI: energia, canvi climàtic, transport, educació, medi ambient, infraestructures, valoració del patrimoni, etc. A curt termini, les fites de l’actuació són: a) definir el partenariat català per a l’R+D+I a la Mediterrània; b) col·laborar amb el Secretariat de la Unió per la Mediterrània com a partenaire en la definició de l’estratègia i prioritats en educació superior, recerca i innovació i desenvolupament de les PIME i dels projectes regionals concrets a desenvolupar; c) elaborar un llibre blanc sobre la realitat de les relacions i les interaccions en talent, recerca, innovació i empresa entre Catalunya i la regió euromediterrània. Entre el 2012 i el 2013 es realitzarà un full de ruta amb la cooperació amb les universitats, els agents de la recerca i els agents socioeconòmics.

7. MILLORA DE LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA D’R+D+I Plantejament Un dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és contribuir a la transformació de la governança del sistema català d’R+D+I per guanyar capacitats i facilitar l’acció dels agents de l’R+D+I. El bon govern dels sistemes d’R+D+I té com a objectiu general enfortir les seves capacitats estratègiques i la coherència en els processos «presa de decisions-dissenyimplementació» de polítiques d’R+D+I. L’assoliment d’un sistema de recerca i innovació eficient, eficaç i intel·ligent condueix a incrementar l’impacte sobre la generació de coneixement i la creació de nous productes, serveis i processos innovadors a Catalunya. La millora de la governança, entesa com els mecanismes, els instruments i les regles del joc amb què es dota un sistema d’R+D+I per funcionar, va ser un dels vuit reptes que el PNRI determinava necessaris perquè Catalunya esdevingués un pol internacional de referència en recerca i innovació en el 2020. Prenent com a base el PNRI i les diagnosis fetes durant el procés que va culminar en la seva signatura, aquest capítol descriu el model de govern de l’R+D+I que s’endegarà a Catalunya en els propers quatre anys. En segon lloc, es concreten els mecanismes i els instruments per al disseny i el seguiment de les estratègies i les polítiques públiques d’R+D+I, així com la millora dels mecanismes de coordinació governamental i de presa de decisions. Finalment, es defineixen els mecanismes i els instruments relacionats amb l’operativització de les polítiques públiques de recerca i innovació a Catalunya.

El model de governança de l’R+D+I concebut durant el PNRI, i que inspira el PRI 2010-2013, és un model de quatre nivells. ‣ Nivell de decisió de polítiques: té com a funció prendre les decisions polítiques en recerca i innovació i proposar les mesures legals que cregui convenients per donar suport al sistema de recerca i innovació català. ‣ Nivell d’assessorament i d’anàlisi: té com a funció fer recomanacions i valoracions sobre les estratègies, les polítiques i el funcionament del sistema de recerca i innovació a partir de l’expertesa i l’anàlisi independent i contrastada. ‣ Nivell d’execució de polítiques: té com a funció dissenyar i implementar els instruments, els programes i les actuacions necessaris per assolir els objectius polítics. ‣ Nivell dels agents facilitadors i moduladors del sistema de recerca i innovació: té com a funció afavorir condicions d’entorn per a l’R+D+I i implicar-se en els processos de concertació socioeconòmica per a la millora del sistema i l’establiment d’estratègies de país. Es tracta d’un model amb funcions clarament definides que, a més a més, és dinàmic. Els agents i les estructures del sistema d’R+D+I se situen en els diferents nivells interactuant de manera dinàmica. El model de governança català ha de desenvolupar de manera progressiva mecanismes i instruments que afavoreixin una coherència elevada entre els extrems: entre la presa de decisió i l’execució d’actuacions. Una de les formes d’assolir aquesta coherència és segons la interacció dinàmica entre nivells.

Taula 3: Responsabilitats dels àmbits de governança del sistema Funció

Àmbit d’assessorament

Àmbit de decisió de polítiques

Àmbit d’implantació de polítiques

Assessorar (polítiques, decisions) Fer anàlisis polítiques Dissenyar les polítiques Aprovar polítiques Assignar recursos a polítiques Concretar objectius que cal assolir Dissenyar els programes Assignar recursos als programes Gestionar i administrar els programes PNRI

7. MILLORA DE LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA D’R+D+I El Govern de Catalunya, a través del PRI, impulsa canvis rellevants en la governança del sistema d’R+D+I, prenent com a punt de partida el model definit en el PNRI. El sistema queda configurat estructuralment de la manera següent: ‣ Un nivell polític i de concertació social en R+D+I, que contempla: ‣ La Comissió de seguiment del PNRI en què participen els signants del pacte i que revisa i fa el seguiment dels compromisos. ‣ El Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI), òrgan assessor d’alt nivell format per experts, que actua amb independència funcional per requeriment del Govern o per iniciativa pròpia en matèria d’estratègies, polítiques i funcionament del sistema d’R+D+I de Catalunya. ‣ Els departaments de la Generalitat, que disposaran d’una organització interna per al foment de l’R+D+I vinculada a les seves competències (apartat C, línia d’actuació 4.1.2). ‣ La Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) que té per objecte elaborar, definir i coordinar les estratègies i les polítiques del Govern de la Generalitat en matèria de recerca i innovació, i reporta periòdicament al Govern sobre l’evolució del sistema d’R+D+I, així com del progrés dels projectes estratègics. Aquesta comissió té el suport de l’Oficina de Coordinació de Recerca i Innovació (OCRI), adscrita al DR de Recerca i Innovació. L’OCRI també exerceix d’estructura tècnica de suport del CCRI. ‣ Un nivell d’execució de polítiques d’R+D+I, que contempla la creació de dues agències per al finançament competitiu i el foment de la recerca i la innovació: ‣ L’agència d’innovació (ACC1Ó) com a fusió de tres agències pre-existents, CIDEM, COPCA i ACI, té per objecte l’impuls de la innovació i la internacionalització de les empreses catalanes. ‣ L’Agència de recerca de Catalunya, Talència, com a fusió de la FCRI, AGAUR i ICREA, té per objecte donar suport i promoure la recerca i el talent científic. ‣ Així mateix, cal tenir en compte l’existència de

l’AQU i l’AATRM, agències sectorials especialitzades que exerceixen funcions específiques en el sistema de recerca i innovació, a part de les seves missions principals. ‣ Ens facilitadors de les activitats dels agents de la recerca i la innovació, que contempla la creació de: ‣ La Institució CERCA, a partir d’una estructura ja existent a l’AGAUR, respon a les necessitats singulars que comporta la coordinació i el suport de l’acció del Govern envers els centres de recerca catalans que el Govern ha creat i que tenen entitat jurídica pròpia. ‣ Un ens (consorci) de coordinació dels centres de la Xarxa Tecnològica de Catalunya (centres TECNIO). En una primera fase es crea TECNIO com a marca comuna de les estructures pertanyents a la xarxa. ‣ L’establiment dels mecanismes organitzatius per a què les comunitats de coneixement i innovació (CCIs) que es desenvolupin en relació als focus de recerca i innovació del PRI disposin d’un suport a la gestió, a càrrec dels seus recursos. Actualment, i en relació a la Bioregió de Catalunya, BIOCAT exerceix aquesta funció. A l’esquema 10 es pot veure el resultat dels canvis proposats. Funcionalment, aquest sistema ha de desenvolupar un cicle de les polítiques públiques, determinat pels processos següents: ‣ Fixar l’agenda en R+D+I, que inclou: ‣ Definició dels objectius polítics a partir de l’anàlisi de necessitats i la concertació d’interessos, per part del Govern i els agents signants del PNRI, amb el suport del CCRI. ‣ Formular l’agenda d’R+D+I a través de polítiques, de línies d’actuació i recursos, per part del Govern i la CIRI. ‣ Implementar les polítiques d’R+D+I formulades pel Govern, mitjançant les agències de recerca i innovació. ‣ Avaluar els resultats de les actuacions i l’impacte de les estratègies i de les polítiques, en referència a l’assoliment dels objectius fixats.

7. MILLORA DE LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA D’R+D+I

Esquema 10: Sistema de governança de l’R+D+I a Catalunya

Nivell POLÍTIC I DE CONCERTACIÓ

Comissió de seguiment del PNRI

Signants PNRI Adherits PNRI

Consell Català de Recerca i Innovació Govern Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació

Nivell EXECUCIÓ POLÍTIQUES

Dept. Presidència

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

Altres Departements

Agències existents amb activitats específiques sectorials relacionades amb R+D+I

NIVELL AGENTS DE RECERCA I INNOVACIÓ

ENS FACILITADORS

Agències de finançament de la Recerca i la Innovació del Govern

TALÈNCIA Agència de recerca

ACC1Ó Agència d’Innovació

Fusió de FCRI, AGAUR i ICREA

Fusió de CIDEM, COPCA i ACI

Institució CERCA

Consorci TECNIO

Creada a partir de l’AGAUR

Ens cooperatiu sense estructura

Centres CERCA

Universitats

Centres de Recerca Generalitat

CSIC

Centres TECNIO Hospitals i Sist. Salut

Intermediaris d’Innovació

AQU

AATRM

Adscrita al Dept. Universitats

Adscrita al Dept. Salut

BIOCAT

Gestió CCIs

Comunitats de Coneixement i Innovació (CCIs)

Empreses

Agents formació

Serveis Públics Depts Generalitat

IEC, Museus, Xarxes socials, ciutadans, altres

Elaboració pròpia

7. MILLORA DE LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA D’R+D+I ‣ Incorporar processos d’anàlisi del cicle de polítiques d’R+D+I que permetin una comprensió estratègica dels requeriments per al seu desenvolupament, en totes les etapes.

Polítiques

Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén: ‣ Aconseguir la creació i el desplegament funcional de les estructures organitzatives relacionades amb la formulació i la implementació de polítiques de recerca i innovació.

El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, cadascuna de les quals, conté una línia:

‣ Implementar una acció interdepartamental sòlida en R+D+I.

Política 7.1: Organitzar els diferents nivells i actors de la governança per assolir un model dinàmic i efectiu.

‣ Activar un programació coordinada entre les agències d’implementació de polítiques d’R+D+I.

‣ Línia d’actuació 7.1.1: Desplegament dels ens i els instruments del nou model de governança del sistema català de recerca i innovació. Política 7.2: Millorar el cicle de desenvolupament de polítiques de recerca i innovació. ‣ Línia d’actuació 7.2.1: Increment de les capacitats de disseny, implementació i avaluació de polítiques de recerca i innovació.

Política 7.1: Organitzar els diferents nivells i actors de la governança per assolir un model dinàmic i efectiu Motivació: ‣ Implementació dels instruments organitzatius que permetin donar suport als processos de presa de decisions a llarg termini en recerca i innovació i en la formulació de polítiques i estratègies. ‣ Millora dels mecanismes de coordinació horitzontal en polítiques d’R+D+I (entre departaments de la Generalitat o entre agències) i la vertical (ex. entre Govern i agències de recerca i innovació). ‣ Simplificació i increment de l’eficiència de les estructures d’implementació de polítiques com a ens experts del sistema amb funcionament estable i professional.

Objectius: L’objectiu de la política 7.1 és prosseguir la tasca d’organitzar els diferents nivells i actors de la governança del sistema català d’R+D+I per tal d’assolir un model dinàmic i efectiu.

Destinataris: ‣ Govern i departaments. ‣ Ens i estructures d’implementació de polítiques de recerca i innovació.

Política 7.2: Millorar el cicle de desenvolupament de polítiques de recerca i innovació Motivació: ‣ L’avaluació de les polítiques d’R+D+I ha estat tradicionalment escassa. ‣ Els instruments per a l’anàlisi estratègica en R+D+I són insuficients. ‣ Els indicadors en R+D+I s’han de renovar per tal que estiguin alineats amb les noves necessitats del sistema.

Objectius: L’objectiu de la política 7.2 és millorar el cicle de desenvolupament de les polítiques de recerca i innovació. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén: ‣ Disposar, el 2013, d’un cicle de disseny, implementació, avaluació i anàlisi estratègica de polítiques de recerca i innovació completament desenvolupat i integrat en el sistema de presa de decisions i retiment de compte. ‣ Desenvolupar una nova mètrica d’indicadors de recerca i innovació que, d’acord amb referents internacionals, incorpori, entre d’altres, indicadors d’innovació en el sector públic, innovació no tecnològica i innovació social que permetin analitzar l’impacte del sistema

7. MILLORA DE LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA D’R+D+I R+D+I en el progrés socioeconòmic.

Destinataris: ‣ Govern i departaments. ‣ Organismes i estructures d’implementació de polítiques de recerca i innovació.

Actuacions 7.1.1 Desplegament dels ens i dels instruments del nou model de governança del sistema català de recerca i innovació En referència al nivell polític a llarg termini en R+D+I, respecte a concertació política i social i a l’assessorament estratègic: 1. Realitzar anualment el seguiment dels compromisos del PNRI a través de la Comissió de Seguiment, que durant la primera meitat del 2010 elaborarà el primer informe de seguiment. El CCRI té l’encàrrec de desenvolupar aquest procés i el 2012 impulsarà una actualització dels compromisos a partir de l’experiència dels anys precedents. 2. El CCRI estarà completament operatiu el 2010, desenvolupant un pla de treball específic amb encàrrecs del Govern i amb les iniciatives pròpies. Durant la primera meitat de l’any presentarà un informe d’estat de situació del sistema d’R+D+I de Catalunya, de periodicitat anual. 3. Constituir i desenvolupar l’activitat funcional de la CIRI, que, amb periodicitat trimestral o quadrimestral, proporcionarà al Govern un informe de situació de les polítiques i les principals iniciatives en recerca i innovació, que es tractarà en el Consell Executiu. 4. Desenvolupar organitzativament i funcionalment l’OCRI, amb l’elaboració d’un pla director que traci les condicions per consolidar-se com a estructura especialitzada de suport estratègic a la planificació i el desplegament de polítiques d’R+D+I del Govern i com a estructura tècnica de suport al CCRI. Quant al nivell d’implementació de polítiques i ens facilitadors: 5. Completar, el 2010, la constitució legal d’ACC1Ó, Talència (l’agència de recerca de Catalunya), CERCA i Corporació de CTA. Orientats pel PRI, aquests organismes elaboraran el seu pla estratègic 2010-2013.

6. Impulsar, a càrrec dels departaments: a) elaboració dels contractes programa (i altres mecanismes si és el cas) amb les agències Talència i ACC1Ó i altres encarregades d’implementació de polítiques, per vehicular els objectius i les iniciatives del PRI; b) establiment, amb els ens adscrits, dels objectius en recerca i innovació vinculats al PRI, mitjançant els contractes programa o altres mecanismes que permetin fer-ne el seguiment i la rendició de comptes; c) revisió dels contractes programa amb els agents púbics o publicoprivats de recerca i innovació (universitats, centres de recerca, centres tecnològics, etc.) per actualitzar-los en referència amb els objectius i les línies d’actuació del PRI. 7. Garantir, a partir del 2010, una coordinació estable entre les direccions de les dues agències de recerca i innovació (Talència i ACC1Ó) per compartir l’execució de programes conjunts sobre, entre altres, les temàtiques següents: sistemes d’avaluació de projectes; captació de recursos (organismes internacionals, UE, Estat, regions europees i d’entitats sense afany de lucre); internacionalització; valoració i transferència; grans infraestructures cientificotècniques; parcs científics i tecnològics; mobilitat, i comunitats de coneixement i innovació. A càrrec del DR de Recerca i Innovació, que també ha de facilitar vincles estables entre TECNIO i CERCA per fomentar les sinergies operatives i funcionals dels centres de recerca de la Generalitat i de la xarxa tecnològica de Catalunya. 8. Promoure, amb una periodicitat mínima anual, una reunió de programació de polítiques d’R+D+I en la qual participaran els responsables dels ens següents: ACC1Ó, Talència, ATTRM, AQU, ICERCA i TECNIO i, si escau, els responsables polítics dels departaments als quals s’adscriuen. La funció d’aquesta reunió és definir els processos i els criteris d’avaluació segons estàndards internacionals; l’equiparació de criteris entre agències; i la definició de mesures d’avaluació. A càrrec del DR de Recerca i Innovació. En relació a la coordinació i les sinergies amb altres administracions i amb agents socioeconòmics: 9. Participar activament, a escala estatal, en els mecanismes i els instruments de coordinació i intercanvi d’informació. Afavorir processos negociadors que condueixin a acords bilaterals. Activar un mecanisme efectiu de coordinació bilateral Estat-Generalitat en matèria de recerca i innovació que contempli, entre d’altres: a) grans infraestructures científiques i tecnològiques; b) desplegament de l’acord entre el CSIC i la Generalitat comprès en el PNRI; c) coordinació entre les agències ICEX i CDTI amb les agències Talència i ACC1Ó. S’espera, per exemple, el desplegament d’un acord entre el CSIC i la Generalitat compromès en el PNRI. Finalment, durant aquest període

7. MILLORA DE LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA D’R+D+I es preveu aprofundir en les sinergies entre el Govern de la Generalitat i alguns organismes estatals de suport empresarial, com ara l’ICEX o el CDTI. 10. Explorar col·laboracions amb altres comunitats autònomes, en el marc de les polítiques de cooperació interregional. 11. Explotar, per promoure la presència de Catalunya a l’estranger, les possibilitats de l’euroregió Pirineus-Mediterrània i el grup d’interès Quatre Motors com a àmbits preferencials de contactes per aconseguir delegacions internacionals d’algun centre de recerca de la Generalitat en aliança amb el soci local d’algun estat europeu. 12. Fomentar la participació als comitès i els organismes d’R+D+I europeus com a representants de l’Estat. 13. Emprendre accions per divulgar i promoure millores en la governança de l’R+D+I en tot l’àmbit euromediterrani, incentivades per l’existència de la seu a Barcelona de la Presidència de la Unió per la Mediterrània. 14. Establir, el 2010, en l’àmbit de les administracions locals i els agents socioeconòmics, acords de cooperació amb aquest tipus d’agents adherits al PNRI que permetin el treball conjunt de les agències i altres agents socioeconòmics, com ara les cambres de comerç, de manera que es generi impacte sobre el territori.

7.2.1 Increment de les capacitats de disseny, implementació i avaluació de polítiques d’R+D+I 15. Articular una xarxa de coneixement sobre el disseny, avaluació i impacte de polítiques públiques de recerca i innovació que permeti analitzar l’evolució del sistema d’R+D+I i tingui en consideració les millors pràctiques internacionals, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de l’OCRI. 16. Implementar, de manera gradual, les polítiques de recerca i innovació que exigeixin concurrència competitiva mitjançant les agències ACC1Ó i Talència. Aquest procés es basarà en: a) els departaments són els responsables de fixar les especificacions, els objectius, els criteris i els recursos assignats en cada cas que es concretaran i acordaran amb l’agència corresponent; b) les agències seran les responsables d’executar les convocatòries mitjançant processos de concurrència competitiva, amb la supervisió i la participació adient dels departaments en les seves diferents fases. S’avaluarà el grau d’acompliment de les

especificacions en cada cas, i s’incorporarà a l’informe anual de l’agència. 17. Consolidar les responsabilitats en matèria d’R+D+I als departaments de la Generalitat. Cadascun ha de desenvolupar una planificació efectiva de les actuacions i els recursos, en paral·lel als plans d’actuació anuals d’implementació del PRI. 18. Analitzar, amb el suport del CCRI, l’evolució del model de governança del sistema d’R+D+I, a càrrec del Govern. 19. Avaluar les agències d’R+D+I per encàrrec del Govern a través del CCRI. El 2011 s’avaluarà ACC1Ó i el 2012, Talència (l’agència de recerca de Catalunya) i ICERCA. 20. Les agències tindran mecanismes d’avaluació i millora interns que incorporin el mesurament de l’impacte, la satisfacció dels usuaris, el benchmarking, la situació de l’entorn i la prospectiva. 21. Actuació singular: Nova mètrica de mesura en recerca i innovació (CATinnomètrics).

7. MILLORA DE LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA D’R+D+I Actuació singular: Nova mètrica de mesura en recerca i innovació (CATinnomètrics) Evolucionar la mètrica en R+D+I de Catalunya. Els sistemes d’indicadors són un element important per a l’anàlisi dels sistemes d’R+D+I. La incorporació de la innovació en serveis públics o la necessitat d’analitzar més acuradament la innovació no tecnològica, per exemple, i la necessitat de vincular-los amb productivitat i impacte socioeconòmic, però, han fet que en els darrers anys s’hagin posat força en qüestió alguns dels sistemes d’indicadors tradicionalment emprats. En aquest sentit, llocs com ara Anglaterra, el País Basc o els Estats Units, i també organismes internacionals de referència com ara l’OCDE, estan replantejant la mètrica de la recerca i la innovació. Aquests processos de desenvolupament de noves mètriques de mesura, més enllà d’assolir uns o altres indicadors, representen un qüestionament de forma i de fons sobre com s’interpreten i entenen els processos de generació, difusió i valoració social i econòmica del coneixement. Atès que Catalunya es planteja desenvolupar uns canvis substancials en la visió del que és el sistema de recerca i innovació, sembla essencial adaptar i fer evolucionar gradualment la mètrica cap a posicions que permetin una anàlisi indicativa més adequada de la realitat. En el termini 2010, les fites del projecte són: a) disseny del procés i establiment de prioritats, amb implicació d’IDESCAT; b) aliança externa amb agents de referència; c) acords amb sectors i agents que serveixin de pilots i monitoratge del canvi de mesura. En el termini 2013: a) implantació de mètrica d’innovació en el sector de serveis públics; b) mètrica d’innovació de la innovació no tecnològica; c) mètrica d’innovació de «capacitats soft».

8. FOCALITZACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES Plantejament El vuitè objectiu estratègic del PRI 2010-2013 és contribuir al fet que Catalunya es diferenciï d’altres territoris per la seva capacitat d’abordar reptes socioeconòmics complexos, focalitzant-hi la recerca i la innovació. El PRI 2010-2013 se sustenta en el convenciment que Catalunya, d’acord amb la seva particular realitat socioeconòmica, requereix una orientació estratègica pròpia i singular en R+D+I que permeti enfocar els esforços públics i els privats de manera estable i consistent. Cal, en aquest sentit, estructurar una estratègia que reforci que els resultats de les polítiques d’R+D+I tinguin un impacte rellevant i esperat sobre la nostra realitat socioeconòmica. Forma part de l’estratègia del PRI 2010-2013, i és un clar tret distintiu d’aquest pla respecte a plans precedents d’R+D+I, l’aposta clara per la focalització de les polítiques d’R+D+I. Això implicarà que una part significativa dels recursos (el 30 % en el 2013) es destinaran cap als reptes socioeconòmics de Catalunya, descrits a la Taula 4. El 2008 els agents signants del PNRI van acordar que la Generalitat impulsés un procés per definir els àmbits de focalització i priorització de l’R+D+I a Catalunya. Entre el gener i el juny del 2009, el Govern va impulsar el pro-

jecte Recerca i Innovació: Focus 2020, que va tenir per objectiu definir els focus de l’R+D+I de Catalunya per als propers anys. La focalització es va realitzar en base a reptes tenint en compte tres elements: ‣ Les necessitats i les oportunitats socioeconòmiques, territorials i ambientals de Catalunya. ‣ La potencialitat científica, tecnològica i innovadora de Catalunya. ‣ L’estructura econòmica catalana (considerant el sector privat, el sector públic i el tercer sector). El resultat del procés és la definició d’un total de 17 reptes (taula 4), que són els focus de l’R+D+I en els quals conflueixen les capacitats cientificotecnològiques i productives/sector públic (vegeu les taules 5 i 6). Els disset focus als quals Catalunya dedicarà esforços d’R+D+I durant el període de vigència del PRI són classificables en tres categories: reptes ambientals, de l’entorn i territorials; reptes per a les persones i la societat, i reptes científics, productius o organitzatius.

Esquema 11: Dimensions de la metodologia d’anàlisi de focus d’R+D+I Reptes

Base científica, tecnològica i innovadora

Àmbit empresarial i sector públic

Capacitats diferencials

Dimensió geogràfica

Especialització local i estratègia global Projecte Recerca i Innovació Focus 2020 (2009)

8. FOCALITZACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES Alguns dels focus es poden trobar entre les prioritats de recerca i innovació de la UE, de l’Estat i d’altres regions i països que estan focalitzant l’R+D+I a reptes (Dinamarca, com a exemple, té definits 21 reptes). Com a conjunt, però, els 17 focus, amb els vincles que demostren tant amb estructures de ciència i de tecnologia com amb estructures productives, responen a l’empremta específica d’una Catalunya molt diversificada econòmicament i socialment i que té possibilitats, realitats i necessitats, en algun cas, per impactar sobre aquests reptes focalitzant-hi la recerca i la innovació. Per afrontar aquests reptes són necessàries totes les ciències (taula 4), amb un especial èmfasi en les ciències humanes i socials, i també les enginyeries que, conjuntament i amb altres ciències, tendeixen a convergir en conjunts d’àrees científiques que es complementen i en la interfície de les quals es genera nou coneixement de frontera. Les diferents tecnologies també tenen un impacte sobre els reptes, i destaquen les TIC per la seva quasi absoluta transversalitat. Per altra part, la taula 5 exposa els possibles vincles existents entre els focus i els sectors d’activitat. Les taules 5 i 6 no són una anàlisi exhaustiva de les interaccions possibles, però pretenen evidenciar que focalitzar l’R+D+I en funció de reptes implica fer confluir ciències, tecnologies i sectors productius cap a oportunitats i necessitats futures que requereixen solucions complexes. Els 17 focus de recerca i innovació són molt diversos: a) pel que fa al seu abast i complexitat; b) en referència al punt de partida de l’R+D+I que té Catalunya associada a cadascún d’ells; c) l’afectació sobre sectors econòmics; d) la competència que representen altres regions i països; e) el suport previ que han tingut per part de les polítiques d’R+D+I. En algun cas, al voltant dels focus, els agents de la recerca i la innovació ja tenen uns nivells de sinergies i de cooperació significatius i, fins i tot, visibilitat internacional, mentre que en altres casos, tot i haver-hi capacitats en l’àmbit científic i en l’empresarial o públic a Catalunya, les sinergies són escasses o conjunturals, i la consciència dels diferents actors d’estar al voltant d’un repte compartit que pot generar complicitats de valor afegit encara és baixa. D’altra banda, cal observar que en alguns dels reptes l’acció pública és la que ha d’actuar com a tractora principal, mentre que en altres la iniciativa privada té un paper més rellevant. Aquestes asimetries són clau per desenvolupar una acció de suport adient des de les polítiques de recerca i innovació. És fàcil concloure que cada tema necessita una aproximació a mida, fet pel qual la Generalitat de Catalun-

ya defensa que l’asimetria sigui a la base de la priorització que fomenta. Tal com s’ha comentat en el bloc B (Visió estratègica), el Govern no vol desenvolupar una estratègia de priorització selectiva d’aquests 17 basada en «agafar els guanyadors (picking the winners)», la qual portaria a concentrar el suport públic de les polítiques d’R+D+I només en uns pocs focus actualment més ben posicionats. En aquest sentit es pretén estimular els diferents focus depenent del punt de partida on es trobin posant a disposició els instruments (vegeu «Línia d’actuació 8.1.2») i el suport de les polítiques públiques d’R+D+I (vegeu «Línia d’actuació 8.1.1») per facilitar que al voltant de cadascun es generin oportunitats. Tot i així, aquesta estratègia de priorització no pot defugir la conjuntura existent. Això implica que cal veure aquells temes (i nínxols dins dels temes) que puguin generar més impacte social i econòmic a curt-mitjà termini amb el mínim esforç. No es pot obviar tampoc que les polítiques d’R+D+I de l’Estat i de la UE estan alineades amb diversos dels focus definits.

89 Solucions energètiques econòmicament, mediambientalment i socialment sostenibles basades en un increment de les tecnologies que aprofitin les fonts renovables. Augment de l’eficiència i l’estalvi energètic en un marc de consum conscient de les limitacions i de la necessitat de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Edificis/construccions productors d’energia. Gestió i planificació del cicle de l’aigua i dels recursos hídrics disponibles per garantir les qualitats requerides en un context de consum responsable i d’adaptació de les activitats socioeconòmiques a les disponibilitats. Noves solucions i productes en infraestructures, telecomunicacions i mitjans de transport per a la mobilitat de persones i mercaderies i d’informació al servei d’un canvi de model en la gestió de fluxos que, orientat a afavorir l’accessibilitat, integri la planificació territorial, urbanística i de distribució espacial d’activitats socioeconòmiques, tenint en compte els condicionants energètics, territorials i mediambientals. Orientació de la indústria de la construcció i dels seus materials cap a construccions segures i accessibles adaptades a les noves necessitats socials (dependències, etc.) i mediambientals. Territoris, espais urbans i naturals (terrestres i marítims) que afavoreixen el benestar i el desenvolupament de les activitats socials i econòmiques preservant la biodiversitat i el paisatge.

Eficiència energètica i energies renovables descentralitzades

Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible

Fluxos eficaços de persones i mercaderies (mobilitat sostenible), i d’informació

Edificis, ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure

Estratègies de prevenció i cura efectives que situïn les persones com agent proactiu i responsable de la seva salut mental i física en tot el seu cicle vital i que incorporin els avenços científics i tecnològics mitjançant una recerca translacional de qualitat en tots els nivells assistencials. Nous models de salut i benestar eficients i eficaços que, centrats en les persones i en el marc d’un sistema públic de salut viable i universal, s’adaptin a les necessitats socials i econòmiques. Sistemes d’aprenentatge efectius al llarg de la vida que facilitin a les persones la incorporació de les competències i les experiències necessàries per desenvolupar el seu màxim potencial en les diferents facetes vitals i per contribuir a una societat més pròspera i avançada, amb èmfasi en l’ensenyament a distància. Entendre i comprendre la cultura en una dimensió àmplia. Generació d’activitats, productes i serveis culturals, de l’audiovisual i de la informació que donin valor a la creativitat, la diversitat cultural i la dimensió social. Distribució multicanal i models d’explotació tecnològicament avançats, globals i multifuncionals. Generar productes i serveis per al turisme i l’oci, i en general per a totes les activitats que es puguin considerar consumidores d’emocions per tal que s’incorporin noves tecnologies i de serveis, mantenint els principis de sostenibilitat territorial, econòmica i identitària. L’envelliment, la discapacitat, la immigració, el multilinguisme, l’equitat de gènere i la joventut com a reptes i alhora oportunitats d’incorporació de noves tecnologies i noves formes empresarials-tercer sector i organitzatives per donar resposta a una necessitat creixent en aquests àmbits. Infraestructures, sistema de serveis socials, sistema econòmic i activitats que actuïn de motor de desenvolupament social fomentant la cohesió, la inclusió i la pertinença a la comunitat, aprofitant la complexitat i la diversitat com a valor afegit. Conèixer, entendre i comprendre les necessitats socials complexes existents, ara i en el futur, que hauran de ser cobertes per serveis totalment nous o transformats dels existents emprant noves tecnologies, noves metodologies i xarxes socials per adreçar-se a uns usuaris i consumidors diversos i complexos, molts d’ells nascuts digitals. Nous serveis socials públics i privats per a les persones, les organitzacions i les comunitats. Fenòmens individuals i col•lectius associats amb la percepció i l’anàlisi del risc. Desenvolupament de sistemes i dispositius de seguretat activa i passiva envers les persones, els béns, la informació i el territori.

Prevenció i cura per a la salut de les persones

Aprenentatge al llarg de la vida i ensenyament a distància

Creacions artístiques, productes i serveis culturals d’excel·lència i difusió àmplia

Productes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum d’emocions

Cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats

Nova societat dels serveis amb servi-productes de consum i comerç innovadors i e-serveis.

Seguretat de persones, béns, informació i territoris

Desenvolupament de sistemes de manufactura intel•ligents capaços d’adaptar-se als canvis dels mitjans i organització de la producció necessaris per donar resposta a un entorn complex i dens d’interaccions entre els recursos propis i els externs. Nous materials amb noves funcionalitats i aplicacions i nous ecoprocessos de fabricació que disminueixin la generació de residus, el consum d’energia i l’ús de matèries de partida no renovables, assolint cicles de vida de producte amb baix o nul impacte ambiental.

Desenvolupament de materials, sistemes de producció i ecoproductes amb dissenys innovadors

Millora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics

Comprendre i actuar sobre les noves necessitats que la societat té de generar interaccions dels àmbits públic, privat i la societat civil que permetin acomodar interessos mutus en els vessants polític, social, econòmic, territorial i mediambiental. Adaptació institucional i dels agents socioeconòmics i polítics als nous reptes de bon govern i de lideratge distribuït en xarxa.

Innovació no tecnològica, transformació de les organitzacions i noves Formes de treball i d’organització que permetin, en l’àmbit públic i privat, el màxim desenvolupament de les capacitats individuals i col•lectives orienformes de treball tades a generar valor. Entendre i implantar noves formes d’innovació i de gestió del coneixement per esdevenir organitzacions aprenents amb capacitat de transformació. Cultura de la cooperació i de la competitivitat glocal.

Desenvolupar capacitats per treballar en la frontera del coneixement científic i tecnològic com a motor de progrés, de dinamisme econòmic i d’atracció de talent creatiu, científic i emprenedor. Integrar coneixements diversos interdisciplinaris (ciències confluents) per abordar reptes i traslladar les solucions a la societat mitjançant la cocreació i la coinnovació en comunitats de coneixement i innovació avançades i multidistribuïdes localment i globalment.

Recerca i tecnologia d’excel·lència i de frontera

Reptes científics, productius o organitzatius

Cadena agroalimentària de qualitat i de valor afegit que integri el respecte pel medi ambient i les especificitats del país amb l’ús de tecnologies d’avantguarda per donar resposta a les necessitats nutricionals, de consum, lleure i cultura associades als aliments i a l’alimentació.

Aliments de qualitat, saludables i plaents

Reptes per a les persones i la societat

Comprendre i gestionar els factors del canvi climàtic adaptant les activitats socioeconòmiques i humanes afectades i l’ús dels recursos naturals. Captació de CO2, gestió forestal, mines.

Mitigació i adaptació al canvi climàtic

Reptes ambientals, de l’entorn i territorials

Taula 4: Focus de la recerca i la innovació en el PRI 2010-2013. Definició

8. FOCALITZACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES

Tecnologies dels Materials

Tec.químiques

Continguts

Organitzacions

Societat

Persona-entorn

Materials-bio

Ciències

Enginyeries i Arquitectura

C.Mèdiques i de la Salut

C.de la vida

Humanitats

C.Socials

Materials-bio: TIC, Biociències i biotecnologia, nanociències, nano-micro electrònica, ciència dels materials, fotònica, etc. Persona-entorn: telecomunicacions, internet, TIC, ciències cognitives, neurociències, interacció home i màquina, psicologia, etc. Societat: sociologia, història, dret, comunicació, antropologia, TIC, Internet, etc. Organitzacions: sociologia, comunicació, ciències del treball, economia, màrqueting, ciències de l’organització, TIC, etc. Territori-espais: geografia, biologia, ciències mediambientals, ciències agràries, enginyeries, paisatgisme, etc. Continguts: tecnologies audiovisuals, creació artística, TIC-Internet, ciències de la comunicació, etc.

Desenvolupament de materials, sistemes de producció i ecoproductes amb dissenys innovadors Innovació no tecnològica, transformació de les organitzacions i noves formes de treball Millora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics

Reptes científics, productius o organitzatius Recerca i tecnologia d’excel·lència i de frontera

Aprenentatge al llarg de la vida i ensenyament a distància Creacions artístiques, productes i serveis culturals d’excel·lència i difusió àmplia Productes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum d’emocions Cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats Nova societat dels serveis amb serviproductes de consum i comerç innovadors i e-serveis. Seguretat de persones, béns, informació i territoris

Prevenció i cura per a la salut de les persones

Reptes per a les persones i la societat Aliments de qualitat, saludables i plaents

Eficiència energètica i energies renovables descentralitzades Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible Fluxos eficaços de persones i mercaderies (mobilitat sostenible), i d’informació Edificis, ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure

Reptes ambientals, de l’entorn i territorials Mitigació i adaptació al canvi climàtic

FOCUS DE RECERCA I INNOVACIÓ

Territori-espais

Ciències i tecnologies convergents*

Tecnologies industrials Tecnologies de l’Alimentació

Àrees científiques

Tec.energ. i mediamb.

90 Tec.de producció

Taula 5: Associació de ciències i tecnologies als 17 focus del PRI 2010-2013

8. FOCALITZACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES Tecn. Inform. i Comun.

Biotecnologia i C. de la Salut

Millora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics

Innovació no tecnològica, transformació de les organitzacions i noves formes de treball

Desenvolupament de materials, sistemes de producció i ecoproductes amb dissenys innovadors

Recerca i tecnologia d’excel·lència i de frontera

Reptes científics, productius o organitzatius

Seguretat de persones, béns, informació i territoris

Nova societat dels serveis amb servi-productes de consum i comerç innovadors i e-serveis.

Cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats

Productes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum d’emocions

Creacions artístiques, productes i serveis culturals d’excel·lència i difusió àmplia

Aprenentatge al llarg de la vida i ensenyament a distància

Prevenció i cura per a la salut de les persones

Aliments de qualitat, saludables i plaents

Reptes per a les persones i la societat

Edificis, ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure

Fluxos eficaços de persones i mercaderies (mobilitat sostenible), i d’informació

Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible

Eficiència energètica i energies renovables descentralitzades

Mitigació i adaptació al canvi climàtic

Reptes ambientals, de l’entorn i territorials

FOCUS DE RECERCA I INNOVACIÓ Química

Plàstics

Metall

Paper, publicacions, impremta

Tèxtil

Agroalimentari

Energia

Sector primari

91 Farma

Taula 6: Associació de sectors d’activitat als 17 focus del PRI 2010-2013

8. FOCALITZACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES Administració Pública Serveis recreatius, culturals i esportius Serveis educatius Serveis sanitaris Serveis socials

Serveis assessoria, juridics, gestio empresarial

Serveis d’ R+D+I

Serveis financers

Serveis tècnics (arquit., enginy, assaigs)

Telecomunicacions

Transport i automoció

Turisme

Comerç

Biotec

Audiovisual i serveis audiovisuals

Logístic

Construcció

Equipaments transport

Equipaments electrònics i òptics

Maquinària

8. FOCALITZACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES Polítiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en una política, que conté dues línies d’actuació. Política 8.1: Focalització dels esforços en R+D+I als reptes socioeconòmics on hi ha necessitats i oportunitat. ‣ Línia d’actuació 8.1.1: Orientació de les polítiques d’R+D+I als reptes del PRI. ‣ Línia d’actuació 8.1.2: Acceleració de les capacitats del sistema per generar sinergies efectives al voltant dels reptes del PRI.

Política 8.1: Focalització dels esforços en R+D+I als reptes socioeconòmics on hi ha necessitats i oportunitats. Motivació: ‣ Incrementar l’impacte socioeconòmic de l’esforç públic en recerca i innovació. ‣ Facilitar la interacció i l’alineament entre els agents de la recerca i la innovació. ‣ Afavorir una aproximació multidisciplinària i intersectorial a reptes complexos que necessiten solucions complexes.

OBJECTIUS:

L’objectiu de la política 8.1 és focalitzar els esforços en recerca i innovació als reptes socioeconòmics de Catalunya on hi ha necessitats i oportunitats rellevants.

‣ La formació de científics de Catalunya (especialment en humanitats i ciències socials) inclourà formació multidisciplinària en els reptes i focus d’R+D+I en els quals la seva disciplina té impacte. ‣ Les polítiques, els programes i les iniciatives d’incorporació, captació, desenvolupament professional, retenció i mobilitat de talent dirigits als agents públics, publicoprivats i privats estaran vinculats als reptes dels focus de recerca i innovació del PRI en un 40-60 % dels esforços i els recursos. ‣ Objectius de focalització relacionats amb la recerca: ‣ Els centres de recerca catalans i els altres agents publicoprivats de recerca i innovació participats per la Generalitat orientaran, preferentment, la seva acció als focus d’R+D+I del PRI, i periòdicament s’avaluarà el seu impacte sobre els focus com a element rellevant dels contractes programa. Pel que fa a les universitats públiques, els contractes-programa s’alinearan amb els focus del PRI i s’assolirà que el 40% dels grups consolidats de les universitats s’alineïn amb els focus. Els contractes programa de centres, agents publicoprivats i universitats es revisaran el 2010 en aquest sentit. ‣ El 2013, hi haurà implantada una estratègia d’infraestructures (i e-infraestructures) científiques i tecnològiques que prevegi l’alineament amb les necessitats dels focus de recerca i innovació del PRI. ‣ El 2013, hi haurà activats entre 5 i 10 projectes estratègics de recerca i innovació de gran abast i a mitjà-llarg termini vinculats als focus i els reptes del PRI. ‣ Objectius de focalització relacionats amb l’empresa:

Per a cadascun dels objectius estratègics del PRI es pretén assolir determinats objectius específics en el període 2010-2013:

‣ El 2013, un 30-50 % de les empreses innovadores de Catalunya estaran impactant en els focus de recerca i innovació del PRI.

‣ Objectius de focalització relacionats amb el talent:

‣ El 2013, entre un 30 % i un 50 % de les noves empreses intensives en coneixement generades a Catalunya o atretes de l’exterior estaran implicades en els focus de recerca i innovació del PRI.

‣ La programació de màsters de Catalunya abordarà de manera interdisciplinària els reptes dels focus de recerca i innovació del PRI garantint una massa crítica mínima de professionals amb visió global dels reptes.

8. FOCALITZACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES ‣ Objectius de focalització relacionats amb el sector públic: ‣ L’R+D+I en serveis públics orientada als focus del PRI estarà implantada el 2013. ‣ La compra pública i les regulacions de la Generalitat estaran orientades als focus de recerca i innovació del PRI des del 2010. ‣ Objectius de focalització relacionats amb les comunitats de recerca i innovació: ‣ El 2013, més del 80 % dels focus d’R+D+I del PRI disposaran de partenariats publicoprivats de recerca i innovació amb plans de treball estables que es desenvoluparan en diferents formats: comunitats de coneixement i innovació complexes, living labs, xarxes socials per a la innovació o altres formes de cooperació de valor afegit. ‣ El 2013, entre el 20 % i el 40 % dels focus de recerca i innovació del PRI tindran comunitats catalanes integrades en comunitats internacionals. ‣ Objectiu de focalització relacionat amb la governança: el 2013, la governança del sistema català d’R+D+I haurà desenvolupat instruments per tal que l’orientació a focus i reptes esdevingui part de l’estratègia, del rendiment de comptes, de l’avaluació de l’acció i d’avaluació de l’impacte. ‣ Objectiu de focalització relacionat amb els entorns i els territoris: a partir del 2010, els esforços i les inversions de la Generalitat vinculades als focus d’R+D+I del PRI es concentraran en els entorns i els territoris especialitzats en cada focus. ‣ Objectius de focalització relacionats amb els recursos: ‣ El 2013, el 30 % del total dels recursos i els esforços destinats pel Govern a R+D es focalitzaran en els reptes del PRI (vegeu el bloc D: «Programació econòmica» del PRI). ‣ Especialitzar algun dels fons de capital risc catalans en els focus del PRI. ‣ Objectiu de focalització relacionat amb l’organització: a partir del 2010, es disposarà d’una metodologia i d’una organització per donar suport al desenvolupament de les capacitats dels agents de la recerca i la innovació d’accelerar sinergies i complicitats al voltant dels focus del PRI.

Destinataris: ‣ Agents del sistema català d’R+D+I.

Actuacions 8.1.1 Orientació de les polítiques d’R+D+I als reptes del PRI 1. Orientació de les línies d’actuació del PRI a focus. Des de l’aprovació d’aquest pla, el Govern de la Generalitat de Catalunya orientarà les actuacions de les diferents línies del PRI 2010-2013 als focus d’R+D+I en els graus que es poden veure a la taula següent. El 2010 es prioritzaran aquells temes de focalització que estiguin més evolucionats (vegeu «Línia d’actuació 8.1.2»). El grau de focalització es podrà assolir progressivament durant el període 2010-2013 tenint en consideració les especificitats de cadascuna de les línies d’actuació (vegeu taula 7).

8.1.2 Acceleració de les capacitats del sistema per generar sinergies efectives al voltant dels reptes del PRI 2. Endegar per a cada focus d’R+D+I una comunitat de coneixement i innovació constituïda pel departaments de la Generalitat implicats (vegeu taula 8) i els agents clau del sistema d’R+D+I, per tal de desenvolupar un full de ruta compartit, que generi nou coneixement, i productes, serveis i processos innovadors al voltant del focus. 3. Implicació departamental (Taula 8): els departaments de la Generalitat s’implicaran en els diferents temes o focus als quals estiguin vinculats. Aquesta implicació en focus impactarà en els esforços econòmics i d’altre tipus dels departaments que integraran la focalització en la seva presa de decisió política i pressupostària. El DR de Recerca i Innovació coliderarà tots els focus, també amb implicacions pressupostàries. Per tal que aquesta implicació departamental pugui ser efectiva, caldrà disposar de recursos específics (veure Fons interdepartamental Focus en el bloc D) i tenir en consideració la necessitat de reforçar el suport a aquells reptes que siguin emergents pel que fa a l’agenda política del Govern. 4. El Govern facilitarà suport a les comunitats de coneixement i innovació mitjançant: a) finançament basal per una estructura lleugera de direcció i gestió; b) priorització en les polítiques focalitzades de la Generalitat; c) implicació

8. FOCALITZACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES en decisions estratègiques relacionades amb l’evolució de la comunitat i el partenariat nuclear format pels agents clau. 5. La CIRI vetllarà perquè la presa de decisions en recerca i innovació s’adeqüi a les focalitzacions, farà un seguiment del procés global de priorització i del seu impacte, i n’informarà periòdicament al Govern. El 2012 encarregarà un informe d’avaluació al CCRI sobre aquest aspecte. 6. A partir de l’aprovació del PRI, les agències encarregades de l’execució de polítiques integraran l’estratègia de focalització a totes les convocatòries i les actuacions vinculades amb les polítiques i les línies d’actuació que siguin objecte de focalització. El Govern facilitarà els instruments organitzatius descrits, i també facilitarà suport als agents per tal que puguin establir-se i desenvolupar capacitats. 7. El pla de treball de les comunitats de coneixement i innovació generades al voltant dels focus, amb posterioritat a l’acord de constitució signat pels agents, pot incloure diversos exercicis que podran rebre el suport del Govern: a) anàlisi de l’estat de la situació del focus; b) anàlisis comparades; c) exercicis de prospectiva; d) exercicis de dinamització d’agents, científics, emprenedors i innovadors; e) full de ruta del focus que estableixi visió, pla d’acció, vies de finançament, viabilitat i impacte; f) instruments per al desenvolupament de les comunitats; g) instruments transversals de gestió de la propietat intel·lectual, etc. 8. El Govern de la Generalitat de Catalunya establirà un pla d’actuació 2010 per a cadascun dels focus. A la Taula 9 es recull una hipòtesi d’actuacions 2010 realitzada segons una prediagnosi qualitativa d’estat de maduresa de cadascun dels focus. S’assumeix que seran els agents els qui establiran l’estat de la qüestió per a cada cas, i els qui determinaran les actuacions més pertinents i prioritàries per a cadascun dels focus, que seran informades al Govern de la Generalitat.

95 10.2.1 Accés a inversions i recursos competitius de l’R+D+I de l’Estat i la UE

10.1.2 Eficiència i captació de recursos per al desenvolupament de les polítiques d’R+D+I

10.1.1 R+D+I com a política estructural i estratègica dels departaments i de l’acció de Govern

9.1.2 Implementació de la dimensió territorial en les línies d’actuació del PRI

9.1.1 Impuls als entorns innovadors, i acció sinèrgica dels agents del territori

8.1.2 Acceleració de les capacitats del sistema per generar sinergies efectives al voltant dels reptes del PRI

80-100% dels esforços focalitzats en temes PRI 40-60% dels esforços focalitzats en temes PRI 20-40% dels esforços focalitzats en temes PRI Sense focalització

10.2 Diversificació de fonts de finançament del sistema d’R+D+I

10.1 Consolidació del marc de finançament de la Generalitat

9.1 Creixement de les capacitats innovadores dels territoris

7.2.1 Increment de les capacitats de disseny, implementació i avaluació de polítiques d’R+D+I

7.2 Millorar el cicle de desenvolupament de polítiques de recerca i innovació

9. Aconseguir que el coneixement i la innovació tinguin un paper clau en el progrés dels diferents entorns i territoris de Catalunya

7.1.1 Desplegament dels ens i dels instruments del nou model de governança del sistema català d’R+D+I

8.1.1 Orientació de les polítiques d’R+D+I als reptes del PRI

6.2.1 Presència i incidència global en R+D+I

7.1 Organitzar els diferents nivells i actors de la governança per assolir un model dinàmic i efectiu

6.1.1 Partenariats de coneixement i innovació

6.2 Integració a xarxes globals

6.1 Comunitats cooperatives d’R+D+I

5.2.1 Ciutadania per a la creativitat i la innovació

5.1.1 Socialització i rellevància de la ciència i la innovació

5.1 Ciència, tecnologia i innovació com a elements estructurals 5.2 Ciutadans com a agents d’innovació

4.2.1 Utilitzar la compra pública, regulacions i polítiques sectorials com a instruments tractors de coneixement i innovació

4.1.2 Potenciar la innovació en els departaments de la Generalitat de Catalunya

4.1.1 Fomentar les capacitats i activitats innovadores en els serveis públics

3.3.2 Atracció i retenció d’activitats empresarials intensives en R+D+I

3.3.1 Creació i enlairament d’empreses i activitats intensives en coneixement i innovació

3.2.3 Accés i adaptació a nous mercats

3.2.2 Impuls de l’R+D+I empresarial tecnològica i no tecnològica

3.2.1 Foment d’intermediaris d’innovació i serveis intensius en coneixement

4.2 Afavorir que la demanda pública i acció política actuin com a impulsors d’R+D+I

4.1 Promoure la innovació en els serveis públics i en el Govern

3.3 Noves empreses intensives en R+D+I

3.2 Innovació i diferenciació

3.1.1 Capacitació empresarial per a la innovació i la internacionalització

3.1 Competències empresarials

2.1.2 Millorar l’ordenació, l’articulació i l’alineament dels agents públics de recerca

2.1.1 Reforçar el finançament i les capacitats de gestió, de transferència i internacionalització

1.2.2 Afavorir la mobilitat de talent i d’idees

1.2.1 Incorporació, desenvolupament i retenció de talent

1.1.2 Millorar els perfils formatius estratègics

2.2.1 Impulsar infraestructures i projectes per a l’R+D+I

8.1 Focalització dels esforços en R+D+I als reptes socioeconòmics on hi ha necessitats i oportunitats

10. Mobilitzar més recursos i més eficientment per a la recerca i la innovació

LÍNIES D’ACTUACIÓ 1.1.1 Educar i formar per a la creativitat, la innovació, la ciència i l’emprenedoria