INFORME DE DESPLEGAMENT DEL PACTE NACIONALPER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ(PNRI) by ruben jerico

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovaci贸

Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercialSense obres derivades 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor i no se’n faci un ús comercial. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-ncnd/3.0/es/legalcode.ca © Generalitat de Catalunya Consell Català per a la Recerca i la Innovació Disseny i maquetació: Aymerich Comunicació Barcelona, novembre del 2010 Dipòsit Legal: B.43284-2010 Per a més informació: www.gencat.cat/diue/departament/pnri/actual/ seguiment/index.html

Índex 5

PRESENTACIÓ

CONTEXT I LIMITACIONS EN EL SEGUIMENT DEL PNRI

VALORACIÓ GENERAL DEL CCRI

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

19 22 26 30 33 36 38 42 49

Repte 1: Capacitar Repte 2: Empènyer Repte 3: Estirar Repte 4: Internacionalitzar Repte 5: Socialitzar Repte 6: Orientar Repte 7: Facilitar Repte 8: Invertir Sobre els recursos destinats a R+D i les universitats

ANNEX 1: METODOLOGIA DE SEGUIMENT DEL PNRI

ANNEX 2: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

00 Presentaci贸

PRESENTACIÓ

Impulsat pel Govern de la Generalitat, el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) es va signar el 21 d’octubre de 2008 entre el Govern, els partits polítics, les universitats i els agents socioeconòmics més representatius. El PNRI s’estructura en 8 reptes, 26 objectius i 131 compromisos més un annex específic dedicat a la inversió en R+D i les universitats. Per fer un seguiment del PNRI s’acordà crear una comissió formada pels agents signants del pacte. Aquesta comissió es va constituir i reunir per primera vegada el 12 de març de 2009.

El tercer apartat està estructurat en els vuit reptes del PNRI. En cadascun d’ells, i per a cada objectiu, es presenta un recull sintètic dels avenços més rellevants en el conjunt de compromisos que estan vinculats en el pacte. A més, s’hi inclou una síntesi qualitativa de les evidències recopilades i de cadascun dels compromisos. En l’annex 1, metodologia, es pot veure el procés seguit per recopilar i tractar la informació que prové dels agents signants. Finalment, en l’annex 2, hi trobareu els agents signants del PNRI i els compromisos, objectius i reptes del PNRI. Així mateix es pot consultar el Pacte al web: www.gencat.cat/diue/departament/pnri/index.html

Més recentment, el Govern de la Generalitat ha encarregat al Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI) elaborar aquest informe de seguiment del PNRI per presentar-lo a la comissió en la reunió del 14 d’octubre de 2010. El CCRI ha tingut tota la llibertat i la independència, com en totes les actuacions que ha dut a terme, per elaborar aquest informe, que compta amb l’acord unànime de tots els seus membres. L’informe té com a objectiu analitzar i valorar els avenços aconseguits en els compromisos contrets en el PNRI i contribuir, alhora, a la seva revisió i actualització en el marc que decideixin els signants. En aquest sentit, cal comentar que les limitacions del mateix PNRI (veure apartat 1) i de la metodologia de recopilació d’informació fan que el CCRI s’hagi decantat per fer-ne una valoració general (apartat 2) que creu útil per al propòsit que es persegueix. L’informe s’estructura en tres apartats. En el primer, es descriuen el canvis de context dels darrers dos anys i les limitacions per al seguiment del pacte com elements que emmarquen la situació actual i el futur que cal seguir. En el segon apartat, el CCRI fa una valoració general sobre el desenvolupament del PNRI i té en consideració les evidències recopilades a partir de la informació facilitada pels agents signants del PNRI, als quals el CCRI vol agrair la seva col·laboració.

01 Context i limitacions en el seguiment del PNRI

CONTEXT I LIMITACIONS EN EL SEGUIMENT DEL PNRI

Per fer un seguiment adient del PNRI, és necessari considerar els canvis de context ocorreguts des que es va signar i les característiques del pacte que condicionen el seu seguiment.

Context del desenvolupament del PNRI El PNRI va ser promogut per l’Administració de la Generalitat, com a conseqüència d’una prioritat política del Govern, amb la voluntat d’impulsar una acció compartida a llarg termini perquè la recerca i la innovació, juntament amb l’educació, esdevinguessin les bases d’un nou model de progrés per a Catalunya. S’aconseguí un acord d’ampli consens polític i social mitjançant un procés que, per la seva naturalesa i resultat, no tenia precedents. El PNRI posa la recerca i la innovació al capdavant de l’agenda política, social i econòmica, i estableix un escenari d’increment de recursos públics i privats molt important per convertir Catalunya, en l’horitzó del 2020, en un referent internacional. L’octubre de 2008, quan es va signar el PNRI, la crisi econòmica actual tan sols despuntava. Ara, la magnitud de la crisi és ben clara i les conseqüències són evidents sobre l’ocupació, les empreses, el sector públic i l’estat del benestar. Encara que no hi ha consens sobre quan serà la sortida de la crisi, sí que sembla que hi ha més unanimitat en el fet que per sortir-ne cal un canvi de model de creixement, que, com diu l’Estratègia Europa 2020, ha de tenir tres pilars interconnectats: l’economia basada en el coneixement, el desenvolupament sostenible i la cohesió social. Certament, els reptes globals ja existents en el context de la signatura del PNRI, com són l’energia i el canvi climàtic entre molts altres, són persistents i s’afegeixen a la crisi econòmica actual. És per això que les polítiques de recerca i d’innovació s’orienten cada vegada més a resoldre aquests reptes rellevants, els quals generen oportunitats econòmiques i beneficis socials i ambientals. Aquestes noves polítiques, incipients quan es va signar el PNRI, concentren els esforços en l’excel·lència i a aglutinar agents múltiples per generar massa crítica al voltant dels problemes complexos a què ens enfrontem: agents públics i privats que coo-

peren de manera local i global cocreant i coinnovant, cercant nínxols de valor pel mercat (públic i privat) i treballant en la frontera del nou coneixement. Les diagnosis fetes durant el procés del PNRI, i de manera més estructurada i general, per l’OCDE han quedat plasmades en l’informe OECD Reviews of Regional Innovation: Catalonia, de 2010. Posen en evidència que el progrés del sistema de recerca i innovació català ha estat rellevant en el seu conjunt durant els darrers anys, però que la rapidesa amb la qual es mouen altres sistemes de països o regions avançades i emergents, i les febleses internes fan necessari un esforç consistent i decidit si es vol ser competents i competitius en recerca i innovació com a sistema. En darrer terme, i pel que fa al context polític català, cal posar de relleu que ens trobem davant un nou cicle polític marcat per les properes eleccions. Un nou cicle polític que haurà de marcar, en aquest context complex, prioritats clares i fermes amb visió de futur per fer progressar Catalunya amb fonaments sòlids. Com diu el PNRI: Recerca i innovació per a una Catalunya amb alts nivells de prosperitat i benestar, amb una societat cohesionada que visqui dins d’uns límits ambientals sostenibles

Com a síntesi, el context del PNRI, en el moment de fer-ne el seguiment, dos anys després d’haver-se signat, està marcat per: La necessitat, més que mai, de posar la recerca, la innovació, l’educació i la formació a tots els nivells com a base del canvi de model de progrés i de la resposta als reptes de tota índole: socials, econòmics i ambientals. Les debilitats i les amenaces persistents del sistema català de recerca i innovació amb fortaleses i oportunitats. Convé reforçar-les en un context molt competitiu en què el progrés evident del sistema és encara feble en comparació amb el dels sistemes de recerca i d’innovació amb què competeix.

Informe de seguiment 2010 PNRI

La crisi econòmica rellevant que posa en qüestió la inversió pública i privada en recerca, innovació i també en educació. L’imminent nou cicle polític en l’àmbit català, que ha de marcar prioritats per als propers anys en un context complex.

Limitacions en el seguiment del PNRI El resultat final del PNRI va ser fruit de la intervenció de múltiples actors amb responsabilitats i visions distintes que, per primera vegada, consensuaven propostes a mig i a llarg termini al voltant de la recerca i la innovació en un procés complex de concertació social. Els resultats tangibles d’aquest procés es van anar modelant fins a confegir el pacte acordat. El PNRI té les característiques següents, que, d’entrada, en condicionen el seguiment: • El PNRI, tal com s’ha dit a la presentació de l’informe, està configurat per 131 compromisos que formen part de 26 objectius, els quals, al seu torn, pertanyen a 8 reptes. A més, s’hi inclou un annex amb diferents compromisos referents a les universitats i la inversió en R+D.1 • Els compromisos expressen actuacions que cal dur a terme per un o més dels agents signants i, en algun cas, per altres agents. L’Administració de la Generalitat està implicada en més del 80% dels compromisos. • Els compromisos són majoritàriament qualitatius i no tenen, en general, fites o indicadors d’assoliment més enllà d’aquells que indiquen la creació d’un organisme o l’elaboració d’un pla. • Els compromisos no estan prioritzats i només alguns s’ubiquen en un període temporal concret pel que fa al seu acompliment.

• El pacte assumeix implícitament que l’acompliment de compromisos condueix a la consecució dels objectius i els reptes, sense que aquests tinguin indicadors de seguiment per monitoritzarlos. A més, cal constatar que els signants del PNRI no van acordar establir o desenvolupar un sistema d’informació que, malgrat les característiques del pacte, servís per recopilar i analitzar de manera periòdica i sistemàtica l’evolució de les actuacions i dels indicadors vinculats a cada compromís. Aquesta recopilació d’evidències s’ha fet en el moment d’haver d’elaborar aquest informe de seguiment. Com a síntesi, les característiques i atributs que té el PNRI produeixen unes limitacions pel que fa al seu seguiment. Vénen marcades per: Un nombre molt alt de compromisos que no tenen fites o indicadors d’assoliment, cosa que en dificulta la monitorització. L’existència de compromisos complexos en què intervenen molts actors. Aquest fet dificulta l’assignació de responsabilitats i el retiment de comptes (accountability). La relativa facilitat en el seguiment de l’acció de l’Administració de la Generalitat contrasta amb la de la multitud d’altres actors del sistema de recerca i d’innovació. La inexistència de priorització dels compromisos entre ells i d’aquests en relació amb l’objectiu al qual estan relacionats fa difícil centrar el seguiment en el més rellevant. La no-temporalització en l’acompliment de molts dels compromisos fa que sembli que molts d’ells s’hagin de fer alhora. Alguns compromisos estan condicionats per l’acompliment previ d’altres, aspecte que no està fixat en el pacte i que en dificulta l’anàlisi.

Per consultar el redactat de cadascun dels compromisos, vegeu l’Annex 2 d’aquest informe.

CONTEXT I LIMITACIONS EN EL SEGUIMENT DEL PNRI

La dificultat en la recopilació d’evidències d’acompliment dels compromisos per no haver desenvolupat un sistema d’informació i d’anàlisi sistemàtic. Aquest sistema preveuria analitzar les raons que no han permès avançar en un determinat compromís.

02 Valoraci贸 general del CCRI

VALORACIÓ GENERAL DEL CCRI

Aquesta valoració general del seguiment del PNRI està feta, d’una banda, a partir de la síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI (apartat 3 de l’informe) i ha estat elaborada per la Secretaria Executiva del Consell. D’altra banda, s’ha dut a terme a partir de les condicions de context enumerades en l’apartat 2 i considerant les limitacions a les quals es refereix aquest apartat. Aquestes condicions permeten fer la valoració general següent, malgrat ser significatives per fer un seguiment analític acurat.

En el fons, ja que el context ha canviat sensiblement i resulta necessari, cal:

Dos anys després de la signatura del PNRI, es fa la primera valoració del seu progrés. Malgrat que pot semblar un període molt dilatat de temps, el cert és que per a alguns dels objectius i compromisos contrets en el pacte encara és un període curt, ja que comporten actuacions de canvi sistèmic. En altres casos, certament, una mirada més a curt termini en facilita millor el seguiment i la correcció, si escau, de l’acció.

• Establir un marc d’inversió pública en R+D+I sòlid i exigent que rendibilitzi la inversió feta en el passat, que fomenti la cooperació publicoprivada amb nous instruments innovadors, i que maximitzi el retorn social i econòmic a partir d’avaluacions sistemàtiques d’esforç-benefici.

El CCRI voldria remarcar, en primer terme, el fet que sigui precisament el Consell qui presenta aquest informe de seguiment del PNRI. Aquest encàrrec, fet pel Govern, expressa un dels nombrosos canvis positius en la governança del sistema de recerca i innovació català, atès que ni el pacte ni el Consell ni, consegüentment, l’informe de seguiment del Consell no existien ara fa dos anys.

Actualització del PNRI

• Millorar l’eficiència i l’impacte de l’acció dels actors del sistema: orientant els recursos a reptes socioeconòmics i ambientals rellevants, fent prevaldre l’excel·lència i l’oportunitat estratègica, i generant condicions favorables per als emprenedors, els científics i els innovadors amb les organitzacions on treballen.

Respecte a la forma, el PNRI ha d’establir unes prioritats més clares en els objectius i els compromisos, millorar la monitorització i avaluació amb la periodicitat que sigui necessària per la diversitat de la naturalesa dels aspectes que s’hi tracten. Finalment, cal ser conscients que qualsevol revisió i actualització necessita de dos elements claus per a la implementació. En primer terme, és imprescindible un lideratge fort capaç d’impulsar i de coordinar els diferents actors, i les diferents accions i compromisos establerts, fent-ne un seguiment rigorós. En segon terme, cal un sistema de comunicació bidireccional, seqüencial i a tots els nivells capaç d’interconnectar els diferents actors del sistema de manera efectiva.

El PNRI és un instrument de concertació social de gran rellevància per al futur de Catalunya, que genera beneficis tangibles i també intangibles. En aquest sentit, el CCRI valora que és indispensable que el PNRI es mantingui independentment dels cicles polítics o d’altres canvis cíclics que es puguin produir.

El CCRI valora molt positivament l’existència del PNRI, alhora que creu imprescindible la seva revisió i actualització, per a la qual recomana:

Dos anys després de la signatura del PNRI, es donen les circumstàncies i els canvis de context que en fan imprescindible la revisió i actualització tant en el fons com en la forma.

Millorar l’eficiència i l’impacte de l’acció dels actors del sistema.

Respecte on centrar l’esforç.

Reforçar allò que ja és excel·lent i que ha tingut un impacte rellevant.

Informe de seguiment 2010 PNRI

Concretar un marc d’inversió pública en R+D+I sòlid i exigent que tingui en compte nous instruments de cooperació publicoprivada. Respecte a les característiques del pacte. Reduir el nombre dels compromisos, prioritzar-los i establir un pla de treball senzill, amb indicadors, terminis i agents clars per tal de garantir la rendició de comptes. Posar d’acord els agents sobre el seguiment de Pacte. Assegurar la provisió de les dades i la informació necessària en els terminis acordats. Respecte a la implementació. Establir un lideratge fort capaç d’impulsar i de coordinar els actors i les diferents actuacions que cal dur a terme. Generar un sistema de comunicació sòlid entre els actors del sistema.

Avenços rellevants El CCRI creu que cal destacar de manera especial aquells avenços o canvis que, fets a partir de la signatura del PNRI, molt probablement no s’haurien produït sense la seva existència: 1. Governança: La implantació progressiva de nous mecanismes i instruments de governança en sistemes de recerca i innovació doten Catalunya de millors capacitats per dissenyar i implementar polítiques de recerca i d’innovació adients a les necessitats del país. Cal destacar també l’augment rellevant de la transversalitat interdepartamental en recerca i innovació. De cara al futur caldrà garantir que, tal com estableix el model pactat en el PNRI, les agències d’implementació de polítiques de recerca i d’innovació (Talència i ACCIÓ) tinguin una separació clara de l’àmbit polític. D’aquesta manera, els seus òrgans estaran formats

per experts independents de referència, i les direccions executives, per professionals triats per processos de selecció oberts i homologables com els que existeixen internacionalment per a aquest tipus d’agències. Així mateix, cal fer confluir progressivament la implementació de les polítiques de recerca i d’innovació, qüestió que es veuria afavorida per la integració en una única agència. 2. Focalització de l’R+D+I: A partir del PNRI, la priorització de la recerca i la innovació ha adoptat una estratègia de focalització en reptes socioeconòmics en què conflueixen les capacitats científiques i innovadores del país. Aquesta estratègia representa un canvi significatiu i va en la línia adoptada per la UE i per altres països avançats. Caldrà garantir que hi ha els recursos necessaris, públics i privats, i prou masses crítiques per agrupar els actors adients al voltant d’aquests reptes amb estratègies i fulls de ruta compartits d’R+D+I a llarg termini per tal de cercar nínxols de valor diferencial. 3. Nous elements incorporats a l’agenda d’R+D+I: arran del PNRI s’han incorporat nous elements a l’agenda de les polítiques de recerca i d’innovació de l’Administració de la Generalitat. Aquests elements han de tenir un impacte significatiu en el futur: • El desenvolupament de competències per a la creativitat, la ciència, la innovació i l’emprenedoria al llarg de tots els nivells educatius. • La importància estratègica de la formació per a la recerca (doctorat i postdoctorat) i la innovació en el desenvolupament d’un teixit empresarial i científic de primer nivell. • La innovació no tecnològica (ex. disseny) com a element fonamental per a la competitivitat empresarial i la societat dels serveis. • El sector públic com a motor i tractor d’innovació mitjançant la compra pública, les regulaci-

VALORACIÓ GENERAL DEL CCRI

ons i nous serveis innovadors que afrontin reptes d’eficiència i eficàcia en un context complex. • L’adopció d’una aproximació territorialitzada amb la finalitat que, a partir de les diferents realitats socioeconòmiques existents, el coneixement i la innovació contribueixin al benestar i a la prosperitat arreu de Catalunya. Altres avenços significatius vinculats amb els compromisos del PNRI que, malgrat no ser exhaustius, el CCRI creu que cal destacar són: • La consolidació de programes de captació i retenció de talent científic de primer nivell. • L’esforç de les universitats i de l’Administració de la Generalitat per impulsar els àmbits formatius de tecnologia i d’enginyeria que caldrà expandir a les ciències experimentals i matemàtiques (àmbits CTEM). • La progressiva consolidació del sistema de centres de recerca de la Generalitat (CERCA) amb un creixement significatiu del finançament i de la xarxa tecnològica de Catalunya (Tecnio). • La configuració d’instituts de recerca sanitària que integren sota una governança i una direcció les diferents àrees territorials d’R+D+I en salut. • L’impuls a una estratègia de suport a la innovació empresarial segmentada, d’una banda, sectorialment en clústers i, de l’altra, en funció del grau d’adopció i maduresa de les empreses en relació amb la incorporació sistemàtica de la innovació i de l’R+D a les seves activitats. • La consolidació dels projectes tecnològics configurats al voltant de nuclis cooperatius entre empreses, centres tecnològics, grups universitaris, etc.

• L’increment significatiu de la internacionalització de l’R+D+Iamb esforços rellevants de les universitats i un nou enfocament de l’estratègia de l’Administració de la Generalitat per establir nodes arreu del món aprofitant les xarxes existents i creant nous instruments. • L’increment rellevant de les iniciatives per fomentar la socialització de la ciència, la tecnologia i la innovació. Finalment, cal remarcar que és imprescindible que aquests avenços sòlids aconseguits i que marquen, en els darrers anys, un salt qualitatiu i quantitatiu del sistema de recerca i innovació català, es consolidin i es mantinguin. Com a exemple paradigmàtic, cal destacar l’esforç fet per captar i retenir el talent científic de primer nivell per l’impacte i projecció que ha tingut i que està tenint. En resum, el CCRI valora que els avenços més rellevants arran de la signatura del PNRI s’han produït en: La implantació de nous instruments i mecanismes per millorar l’eficiència i l’eficàcia de la governança del sistema català de recerca i d’innovació (repte 7 del PNRI). L’orientació estratègica de l’R+D+I cap a reptes socials, econòmics i ambientals en els quals Catalunya té o ha de tenir potencialitat competitiva científica i innovadora de primer nivell per generar valor. La incorporació a l’agenda de les polítiques d’R+D+I de nous elements rellevants: el foment de les competències per a la creativitat, la innovació, la ciència i l’emprenedoria; la importància estratègica del doctorat i de la formació per a la recerca i la innovació; el foment de la innovació no tecnològica; el paper clau del sector públic com a motor d’innovació; l’aproximació territorial als ecosistemes d’innovació.

Informe de seguiment 2010 PNRI

A més d’aquests elements en què el PNRI ha tingut un paper clau, el CCRI valora, entre d’altres, els avenços rellevants ocorreguts en: la consolidació de programes de captació i de retenció de talent científic de primer nivell; l’impuls a les carreres dels àmbits de la tecnologia i de l’enginyeria; la consolidació del sistema de centres de recerca catalans (CERCA) i d’una xarxa de transferència de tecnologia (TECNIO); la configuració d’instituts de recerca sanitària; la millora de l’estratègia de suport a la innovació empresarial; l’increment de les actuacions d’internacionalització i socialització de l’R+D+I. Finalment, cal remarcar la necessitat de consolidar i de prioritzar els avenços més significatius aconseguits en els darrers anys. Aquests avenços, com la captació i retenció de talent científic de primer nivell, donen solidesa, impacte i projecció al sistema català de recerca i d’innovació.

Avenços insuficients Malgrat algunes condicions de context i experiències reeixides, no hi ha evidències de prou avenços respecte a la implantació i socialització en tots els nivells educatius (primària, secundària, batxillerat, FP i universitat) de metodologies sistemàtiques per afavorir la creativitat i la innovació. Tampoc no se n’han trobat per potenciar la iniciativa emprenedora. Les evidències mostren que encara no s’ha avançat prou en aspectes prioritaris del PNRI relacionats amb el personal dedicat a l’R+D+I. Entre aquests, cal destacar: • El nombre de tècnics de suport a la recerca i de postdoctorands a les universitats. • La utilització de certs programes d’atracció de talent, com el Serra Hunter, per tal que desenvolupin el potencial que tenen per captar i retenir científics d’excel·lència.

• La capacitat de direcció estratègica i de gestió avançada dels recursos humans dedicats a l’R+D+I en els agents públics de recerca. • El suport, mitjançant la cooperació publicoprivada, a la incorporació de personal per a l’R+D+I a les empreses: doctors i altres perfils professionals per a la innovació. Malgrat els avenços aconseguits en els darrers anys, la valoració del coneixement generat pels agents públics de recerca és lluny de ser comparable als països de referència en què el PNRI estableix comparar-se com a visió de futur. Així, continua sent baix el nombre d’empreses creades a partir del resultats de la recerca que creixen i que s’expandeixen. També és reduït el nombre d’empreses, especialment pimes, que cooperen sistemàticament amb els agents públics de recerca. La fragmentació del sistema d’R+D+I català és molt rellevant, tal com indiquen totes les anàlisis, i l’articulació és baixa. No hi ha evidències que s’hagin produït canvis significatius per reduir aquesta feblesa que, en el context actual de restriccions econòmiques, es fa especialment crítica d’abordar per incrementar l’eficiència i, també, l’impacte. En aquest sentit, resulta imprescindible l’alineament i, si escau, la reestructuració dels centres de recerca i dels centres tecnològics catalans, a més de la confluència entre les diverses estructures de recerca bàsica i aplicada sense posar en perill l’excel·lència existent. Així mateix, cal actuar per eliminar la fragmentació que fa que persisteixin illes disciplinàries i sectorialitzades entre els diferents actors del sistema de recerca i d’innovació, fent que circulin i s’interconnectin idees i coneixements. En els darrers anys, s’ha produït un increment de les infraestructures científiques i tecnològiques a Catalunya, algunes de gran envergadura. Així i tot, si es compara amb els entorns amb què vol comparar-se Catalunya, no s’ha avançat prou. Per altra banda, aquestes infraestructures no són al nivell de priorització, per part

VALORACIÓ GENERAL DEL CCRI

dels agents socioeconòmics i polítics, que tenen altres tipologies d’infraestructures. Així mateix, s’ha avançat poc, com mínim no hi ha evidències, en el sentit que marca el PNRI, de fer servir els instruments de concertació sectorial-laboral (ex. negociació col·lectiva, acords marc sectorials) com a instruments per incentivar l’R+D+I empresarial. Cal destacar que hi ha evidències que els anteriors aspectes comentats que cal millorar es troben inclosos en les agendes i prioritats dels agents signants del PNRI. Malgrat tot, la situació econòmica actual pot frenar alguns d’aquests elements clau per al futur del sistema de recerca i d’innovació català. És precisament en l’àmbit dels recursos on, després de la signatura del PNRI, coincidint amb la crisi econòmica, s’ha notat, com en altres àmbits, una frenada respecte als increments significatius que en el període 2005-2008 s’havien produït a Catalunya en el sector públic (pressupostos i execució) i privat (despesa directa i accés a capital per projectes innovadors). És necessari, en el marc econòmic existent i com a element clau per a un canvi de model socioeconòmic, que es mantingui l’esforç pressupostari en polítiques de foment de l’R+D+I que marca el PRI 2010-2013 amb els conceptes de despesa que s’hi expliciten. Aquests responen als acords del PNRI. En el cas que els increments previstos en despesa de foment de l’R+D+i no es puguin acomplir en termes absoluts, l’Administració de la Generalitat hauria de replantejar la priorització dels recursos. En referència als recursos econòmics per a l’R+D+I s’ha avançat poc en la cerca d’instruments més innovadors i efectius de cooperació publicoprivada. Alhora, en el context actual, resulta prioritari l’existència de capital financer expert i experimentat en inversions per a la innovació en els sectors i àmbits clau prioritaris per a Catalunya. Com a element singular i clau per al sistema, i que en el PNRI mereix un annex específic, cal parlar de les universitats i del finançament de l’R+D (vegeu el capí-

tol corresponent en l’apartat 3 d’aquest document). El finançament adequat de les universitats públiques és un element clau per al progrés de Catalunya i d’Europa en general, tal com reconeix la UE. En conseqüència, es fa necessari establir un marc de finançament sòlid, estable i exigent per a les universitats públiques catalanes. Malgrat que aquest finançament s’ha incrementat significativament en els darrers anys per part de l’Administració catalana, no es troba encara al nivell dels països de referència amb els quals el sistema català de recerca i innovació es vol comparar i amb els quals competeix i col·labora. Paral·lelament, ha anat augmentant l’exigència en l’optimització i l’ús dels recursos públics que fan les universitats, encara que també de manera insuficient si es compara amb els estàndards dels països i entorns de referència. En aquest sentit, és imprescindible arribar a un pacte nacional per finançar les universitats que permeti assolir progressivament el nivell dels països europeus de referència. Aquest pacte, que necessitaria la participació de l’Administració de la Generalitat, i també, probablement, de l’Administració de l’Estat, hauria d’incorporar mecanismes efectius per maximitzar l’eficiència i l’eficàcia dels recursos emprats. En aquest pacte és essencial reconèixer i ser conseqüents respecte al paper clau que representa l’excel·lència científica per al futur del sistema universitari català. A més, caldria incloure una avaluació rigorosa, amb les repercussions incloses, dels recursos públics utilitzats per a la recerca. Aquest aspecte ha de ser ampliable a tots els agents que reben fons públics amb aquesta finalitat. Un aspecte rellevant, i en el qual l’avenç ha estat encara poc significatiu, és en la incorporació de l’avaluació (i les conseqüències que se’n derivin), en el nucli del sistema de recerca i d’innovació català. Així, cal prioritzar el desenvolupament de mecanismes sòlids d’avaluació de l’impacte de les polítiques públiques d’R+D+I, de les agències i dels ens de suport a la implementació de polítiques, dels organismes públics de recerca, i de l’ús dels recursos públics pels agents privats i publicoprivats.

Informe de seguiment 2010 PNRI

Finalment, cal constatar que és necessari que avancin ràpidament alguns elements que, pel fet que la majoria són relativament nous en l’agenda, són claus perquè el sistema català de recerca i d’innovació progressi en l’horitzó fixat pel PNRI. Entre aquests aspectes cal destacar: • El foment de la innovació no tecnològica. • La compra pública i les regulacions com a motor d’innovació empresarial. • L’aproximació territorial dels sistemes d’innovació que creï les condicions adients a les diferents realitats. En resum, el CCRI valora que s’hagin aconseguit avenços insuficients en: La implantació i la socialització en tots els nivells educatius (primària, secundària, batxillerat, FP i universitat) de metodologies sistemàtiques per afavorir la creativitat i la innovació, així com la potenciació de la iniciativa emprenedora. Els aspectes rellevants associats al talent científic i innovador: el personal tècnic i postdoctoral a les universitats; el foment de la incorporació de talent investigador i innovador a les empreses, especialment a les pimes; la millora en la direcció estratègica, i la gestió avançada dels recursos humans dedicats a la recerca. La valoració socioeconòmica dels resultats de la recerca pública. La reducció de la fragmentació estructural i funcional del sistema de recerca i d’innovació català públic i publicoprivat que ha de permetre una major optimització estratègica i operativa mitjançant l’alineament i confluència dels agents que, al seu torn, ha de fer conduir a una eliminació progressiva de les illes disciplinàries i sectorials existents. Això ha de facilitar l’intercanvi d’idees i de coneixements.

El desenvolupament de les infraestructures científiques i tecnològiques, malgrat l’augment en els darrers anys, i l’optimització que se’n fa. La incorporació de l’R+D+I en els mecanismes de concertació sectorial-laboral (ex. negociació col· lectiva). La separació de les agències de recerca (Talència) i d’innovació (ACCIÓ) de l’àmbit i dels cicles polítics, atès que aquestes encara estan governades per òrgans que tenen una presència àmplia o majoritària del govern, i que els seus directors generals han estat nomenats políticament sense cap procés de selecció previ, competitiu i obert. La confluència en la implementació de polítiques de recerca i d’innovació atès que ACCIÓ i Talència (com, de fet, va acordar el PNRI) actuen separades operativament. En aquest sentit, convé reforçar el treball conjunt a nivell estratègic i operatiu, i traçar un camí progressiu cap a una agència única. El desenvolupament d’un marc de finançament estratègic i pluriennal per a la recerca i la innovació que permeti acomplir les previsions (ex. les del Pla de recerca i innovació 2010-2013). L’establiment d’un sistema de finançament general i, en concret, per a la recerca i la transferència de les universitats públiques. Ha de concretar un marc estable i exigent que permeti a les universitats catalanes desenvolupar la seva missió en un context altament competitiu pel talent i l’increment de demandes de la societat. El desenvolupament de nous mecanismes i instruments innovadors de cooperació publicoprivada per al finançament de l’R+D+I. A causa de la relativa novetat en l’agenda d’R+D+I, no han avançat prou els programes de suport a la innovació no tecnològica, la compra pública com a motor tractor d’innovació i el desenvolupament de sistemes territorials d’innovació.

03 SĂntesi de les evidĂ¨ncies aportades pels agents signants del PNRI

Informe de seguiment 2010 PNRI

Incorporació progressiva de l’ús intensiu de les TIC en un context de canvi de metodologies pedagògiques i implantació de plans de millora de les competències bàsiques (ex. pla de llengües estrangeres).

Repte 1: Capacitar Disposar del millor talent científic, innovador i emprenedor Objectius: 1.1

Disposar d’un sistema educatiu i d’un entorn professional que doti, promogui i maximitzi les competències científiques, innovadores i emprenedores.

1.2

Assolir una massa crítica suficient i qualificada de professionals de perfils creatius, cientificotècnics i de gestors del coneixement i de la innovació.

1.3 Reclutar, recuperar i retenir més i millor talent científic i innovador en el sistema de recerca i innovació i promoure’n la mobilitat. 1.1. Disposar d’un sistema educatiu i d’un entorn professional que doti, promogui i maximitzi les competències científiques, innovadores i emprenedores [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 1.1

• Educació primària i secundària La nova Llei d’educació de Catalunya afavoreix la generació de projectes educatius on l’aprenentatge centrat en l’alumne integri sistemàticament el desenvolupament de les competències creatives, innovadores i d’esperit crític i d’anàlisi, tenint en compte l’entorn i el context educatiu dels centres. Es multipliquen les actuacions dirigides a fomentar les experiències científiques, creatives i innovadores de l’alumnat, algunes de les quals estan implantades en tot el sistema.

• Formació professional (vocational training)

S’avança, mitjançant la posada en marxa del Pla FP.Cat, en la construcció d’un Model català de formació professional per respondre a les necessitats del mercat laboral del futur amb les competències (ex. projectes educatius innovadors en CFGM i CFGS) i nous perfils (ex. tècnics en energies renovables) que aquest necessita.

• Educació superior

En el curs 2010-2011 les universitats catalanes han adaptat totes les titulacions de grau i màster a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Això implica la definició de les competències d’aprenentatge de les titulacions i la implementació de canvis significatius en les metodologies pedagògiques. La presència en les titulacions de grau i postgrau de les pràctiques externes, de l’ensenyament orientat a casos/problemes, del treball per projectes i d’experiències de foment de l’emprenedoria és una pràctica cada vegada més generalitzada.

• Formació permanent

Enfortiment dels Centres d’Innovació per a la Formació Ocupacional i incorporació de mòduls d’emprenedoria i creació d’empreses a l’oferta formativa. [B]Resum de les evidències2 de l’objectiu 1.1 Els esforços actuals a Catalunya per a la millora de les competències de l’alumnat són evidents en la majoria de nivells educatius, cosa que afecta el marc general educatiu, la programació formativa i les metodologies d’en-

2 Per consultar el redactat de cadascun dels compromisos, vegeu l’Annex 2 d’aquest informe. Així mateix, a l’Annex 1 es poden consultar les llegendes dels símbols de la taula.

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

senyament orientades, progressivament, cap a un model d’aprenentatge on l’alumne és el centre del procés. Tot i així, aquest és un objectiu clau a llarg termini i es fa necessari que aquests compromisos es reforcin. Així mateix, en alguns nivells educatius, com el doctorat i la formació permanent, les evidències de canvi en la direcció que es marca en el PNRI són febles.

Existència de nous programes formatius per a la gestió del coneixement, la ciència i la innovació i experiències en educació superior per incorporar competències per a la gestió del coneixement i la innovació en programes de postgrau. [B] Resum de les evidències de l’objectiu 1.2

A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 1.1. Compromisos PNRI de l’objectiu 1.1

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

1 2 3 4

1.2. Assolir una massa crítica suficient i qualificada de professionals de perfils cientificotècnics i de gestors del coneixement i de la innovació [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 1.2

Hi ha clares evidències de l’augment d’activitats per incrementar les competències i els titulats en els àmbits de les ciències experimentals, tecnologies, enginyeria i matemàtiques (CTEM). Tot i així, cal ser també conscients i fer anàlisis d’altres necessitats i demandes de futur en àmbits de les arts i les ciències socials i humanes, a la vegada que s’ha de considerar que els reptes socioeconòmics actuals i noves ciències emergents necessiten de perfils cada vegada més interdisciplinaris. D’altra banda, el context fa cada cop més palesa la importància, que el PNRI ja explicita, de tenir professionals de diferents perfils relacionats amb la gestió del coneixement i la innovació. En aquest sentit, malgrat alguns avenços aconseguits, no estan identificades encara les necessitats ni s’ha desenvolupat al respecte una programació formativa prou consistent. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 1.2.

Compromisos PNRI de l’objectiu 1.2

Establiment d’un programa per a la promoció de l’excel·lència en ciències, tecnologia i matemàtiques que s’afegeix a les experiències creixents per a la millora de les metodologies d’aprenentatge en aquests àmbits en educació primària i secundària.

Impuls a les vocacions en els àmbits tecnològics i enginyers, mitjançant el programa Enginycat, per aconseguir incrementar el nombre de matriculats en carreres universitàries amb un augment moderat del nombre de dones.

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

6 7

Informe de seguiment 2010 PNRI

1.3. Reclutar, recuperar i retenir més i millor talent científic i innovador en el sistema de recerca i innovació i promoure’n la mobilitat [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 1.3 Inici de programa per a la detecció i impuls de talent científic i innovador en secundària, que s’afegeix a algunes iniciatives existents. El foment de la incorporació i retenció de talent científic en els agents públics de recerca, mitjançant els programes ICREA, té un impacte rellevant sobre el sistema català de ciència. En l’àmbit empresarial, els programes de suport a la incorporació de perfils per a l’R+D+I no han avançat suficientment en efectivitat i impacte, especialment si es compara amb els programes anteriors. El nombre de postdocs i de tècnics de recerca, especialment en les universitats, està lluny d’aconseguir unes ràtios comparables a les dels països capdavanters. S’està impulsant un programa per a la incorporació de postocs que hauria de tenir impacte a mig termini. Existeix una millora significativa de la gestió de RRHH dedicats a la recerca en les universitats (ex. formació, carrera, dedicació, avaluació...) encara que hi ha menys evidències sobre avenços en la planificació estratègica general, a nivell institucional i des de les estructures de recerca. Es fa palesa un ampli ventall d’actuacions (ex. plans d’igualtat en universitats) per afavorir la igualtat de gènere en l’àmbit de la recerca. No existeixen evidències pel que fa a la incorporació de la innovació en la gestió dels llocs de treball i el foment de la interemprenedoria en les empreses. S’estan desenvolupant alguns programes de suport públic des de l’Administració de la Generalitat en aquest sentit.

La mobilitat interinstitucional i publicoprivada d’investigadors i altres perfils està incentivada per alguns programes de l’Administració de la Generalitat i pels mateixos agents de la recerca i la innovació. Encara segueix sent molt tímida; semblen persistents les barreres a una mobilitat sistèmica. [B] Resum de les evidències de l’objectiu 1.3 Les evidències indiquen que la incorporació i retenció del talent en els agents públics de recerca està en el primer lloc de l’agenda i que s’ha avançat significativament en aquests anys. Malgrat això, el context fa necessari repensar les estratègies per fer front als reptes existents i garantir la continuïtat d’aquests processos. D’altra banda, hi ha evidències que no s’ha avançat pel que fa a la incorporació de talent científic i innovador en les empreses, especialment en les pimes. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 1.3. Compromisos PNRI de l’objectiu 1.3

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

El PRI 2010-2013 preveu que estructures de recerca de les universitats que assoleixin criteris d’excel·lència, oportunitat estratègica i qualitat en la governança puguin tenir un sistema de finançament similar mitjançant contractes programa.

Repte 2: Empènyer Desenvolupar i mantenir una capacitat elevada per generar i valoritzar coneixement capdavanter Objectius:

2.1 Enfortir el sistema públic de recerca.

• Sistema públic de recerca en l’àmbit sanitari: La recerca en els hospitals i sistema públic sanitari s’ha vist reforçat per l’estructuració de la recerca en instituts sanitaris d’investigació que agrupen territorialment la recerca sota una direcció i gestió.

2.2 Aconseguir i fer rendibles infraestructures cientí fiques i tecnològiques capdavanteres. 2.3 Reforçar la capacitat de valorització del coneixe ment dels agents de la recerca.

Els instituts d’investigació sanitària de Catalunya són finançats per l’Administració de la Generalitat amb recursos basals i per objectius i s’han d’articular mitjançant contractes programa.

2.1 Enfortir el sistema públic de recerca [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 2.1

La Generalitat de Catalunya ha seguit impulsant centres de recerca (100 milions d’euros el 2010) amb autonomia operativa (centres CERCA) que, a partir de la inversió inicial per a la posada en marxa, estan dotats d’un finançament basal gestionat, en un nombre significatiu de casos, mitjançant contractes programa.

• Finançament de les universitats per a l’R+D+I: El procés de revisió del model de finançament de les universitats públiques, que serà efectiu a partir del 2011, preveu augmentar el pes de la recerca en la distribució del finançament basal i mantenir el percentatge del 40% en la distribució del finançament per objectius, el qual guanyarà pes dins del conjunt del model. Se segueix mantenint un finançament basal pluriennal dels grups de recerca de les universitats que han passat uns estàndards de qualitat. El PRI 2010-2013 preveu un finançament específic, a part del model de finançament, per a la recerca orientada d’excel·lència en les universitats.

• Centres de recerca

El foment de les sinergies estructurals d’aquests centres amb les universitats i la seva avaluació externa dels centres està prevista en el PRI 2010-2013.

• Planificació i estructuració de la recerca Les universitats han seguit impulsant l’articulació interna de la recerca en estructures d’excel·lència amb més massa crítica i han avançant pel que fa a la millora de l’enfocament estratègic i la gestió operativa de la recerca. Així mateix, les xarxes de referència i algunes estructures interuniversitàries de recerca són exemples de cooperació impulsada per les mateixes estructures universitats de recerca i els programes de suport de l’Administració del Generalitat.

Informe de seguiment 2010 PNRI

El programa estatal de Campus d’Excel·lència Internacional ha promogut que les universitats catalanes hagin desenvolupat projectes d’agregació estratègica amb altres agents de la recerca i la innovació a la vegada que ha servit per concretar, o refermar en el seu cas, apostes estratègiques en diferents àmbits. Es tracta de remarcar la qualitat de les propostes presentades i els resultats positius aconseguits. El PRI 2010-2013 emfatitza la prioritat d’articular estratègicament les estructures de recerca i d’avaluar periòdicament el seu funcionament. L’acord estratègic entre l’Administració de la Generalitat i el CSIC i diferents estructures mixtes entre CSIC i universitats són bases per una major articulació i integració del CSIC en el sistema català.

Compromisos PNRI de l’objectiu 2.1

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

21 22 23 24 25 26 27 28

[B] Resum de les evidències3 de l’objectiu 2.1 L’enfortiment del sistema públic de recerca català és evident en els darrers anys, si bé, en ser un sistema relativament jove, és encara fràgil. En un context econòmic complex és essencial consolidar aquest sistema, amb universitats públiques investigadores de qualitat com element clau i centres de recerca d’excel·lència orientats a prioritats de país. Així mateix, cal tenir molt en consideració el fet que les polítiques públiques d’R+D+I, com ara les Comunitats de Coneixement i Innovacio (UE), Campus d’Excel·lència Internacional (Estat), Regions del Coneixement (Catalunya), estan emfatitzant la col·laboració estratègica entre les universitats i el agents de la recerca i la innovació com element clau per a maximitzar la generació de valor. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 2.1.

2.2. Aconseguir i fer rendibles infraestructures científiques i tecnològiques capdavanter [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 2.2 L’estratègia i planificació de les infraestructures científiques i tecnològiques ha estat recollida en el PRI 2010-2013 i s’ha iniciat un procés per a la seva definició. El desenvolupament d’algunes grans infraestructures entre la Generalitat i l’Estat són exemples de partenariats efectius entre administracions (ex. Supercomputador BSC-CSN, Sincrotró Alba, Centre Seqüenciació Genòmica). Les e-infraestructures i e-serveis científics i tecnològics s’han incrementat i reforçat amb exemples de cooperació entre els agents que van funcionant eficaçment (ex. CESCA, CBUP).

3 Per consultar el redactat de cadascun dels compromisos, vegeu l’Annex 2 d’aquest informe. Així mateix, a l’Annex 1 es poden consultar les llegendes dels símbols de la taula.

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

El finançament de l’Administració de la Generalitat per a les infraestructures científiques i tecnològiques s’ha incrementat significativament en els darrers pressupostos. A més, el finançament extraordinari per a infraestructures 2007-2013 que la Generalitat de Catalunya obté de l’Estat com a conseqüència de l’aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut preveu les infraestructures científiques i tecnològiques (en el període 2007-2010 ha representat un 3-4% del total). La majoria d’universitats han potenciat els serveis científics i tecnològics centralitzats de suport a la recerca que optimitzen l’ús de les infraestructures i maximitzen el seu impacte i s’han implicat en el desenvolupament d’infraestructures científiques i tecnològiques singulars. [B] Resum de les evidències de l’objectiu 2.2 Les infraestructures científiques i tecnològiques representen un element estratègic de primera magnitud per a la recerca i la innovació. Malgrat les evidències existents dels esforços fets, cal remarcar la prioritat que representen per al futur posant-ho en el primer lloc de l’agenda del país. La rapidesa en els avenços tecnològics i la conjuntura econòmica són aspectes de context claus a considerar en el futur per fer sostenible i sostingut el creixement i renovació d’aquestes infraestructures. En aquest sentit, el procés just iniciat per a l’establiment del Sistema d’Infraestructures Científiques i Tecnològiques de Catalunya (SICT-CAT) esdevé essencial per garantir l’assoliment dels compromisos d’aquest objectiu. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 2.2.

Compromisos PNRI de l’objectiu 2.2

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

29 30 31 32 33

2.3. Reforçar la capacitat de valorització del coneixement dels agents de la recerca [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 2.3 Les activitats de transferència i valorització del coneixement ocupen un lloc preeminent en l’agenda política i estratègica de les polítiques d’R+D+I de Catalunya, encara que el reconeixement d’aquesta missió encara no està suficientment reconeguda per les polítiques d’avaluació i d’incentius a nivell dels agents de la recerca i, en especial, a nivell dels investigadors. Els agents de la recerca han enfortit significativament les seves capacitats estratègiques (planificació) i operatives (unitats de suport, procediments) i la valorització dels coneixement que generen. Les universitats, en aquest sentit, han fet seva l’anomenada tercera missió, que implica, fins i tot més enllà de les activitats de valorització, una visió global del seu impacte sobre el desenvolupament territorial. La majoria dels agents públics de recerca han fomentat procediments i pràctiques de millora de la gestió de la propietat intel·lectual sobre el coneixement que generen. Els instruments organitzatius publicoprivats de valorització i comercialització del coneixement es troben encara en fase de desenvolupament.

Informe de seguiment 2010 PNRI

La creació i, sobretot, el creixement d’empreses intensives en coneixement impulsades pels agents de la recerca i per l’Administració de la Generalitat és un element prioritari de l’agenda, però encara es troba, malgrat l’evolució positiva experimentada, en un estadi de desenvolupament primari. En aquest sentit, les incubadores i trampolins tecnològics i diferents iniciatives d’impuls implementades per les universitats i centres de recerca van en el camí desitjat. [B] Resum de les evidències de l’objectiu 2.3 La valorització del coneixement generat per a la recerca en el sistema públic ha incrementat significativament en els darrers anys. Els agents de la recerca i la innovació i l’Administració de la Generalitat han fet esforços significatius malgrat que les condicions d’entorn poc favorables i algunes barreres encara persisteixen. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 2.3.

Compromisos PNRI de l’objectiu 2.3

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

34 35 36 37 38 39

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

Repte 3: Estirar

generar serveis de suport a l’R+D+I empresarial d’alt valor afegit i capacitat.

Innovar sistemàticament com a base de l’activitat productiva i de l’acció pública i social

L’agència d’innovació ACC1Ó ha establert programes d’impuls a la innovació no-tecnològica empresarial que preveu, entre altres coses, la innovació en nous models de negoci i nous mercats.

Objectius:

Les associacions empresarials han incrementat les activitats relacionades amb el foment de la innovació empresarial.

3.1 Facilitar el desenvolupament dels diferents tipus d’innovació. 3.2 Generar unes condicions de context favorables a la innovació. 3.3 Afavorir el creixement d’un ecosistema empre sarial innovador i intensiu en coneixement. 3.4 Disposar d’un sector públic i d’una administra ció pública innovadors i motors d’innovació.

3.1 Facilitar el desenvolupament dels diferents tipus d’innovació [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 3.1 L’establiment progressiu d’un sistema d’indicadors per a la innovació que prevegi una visió àmplia d’aquesta (ex. innovació no-tecnològica) i dels seus actors (ex. innovació en el sector públic) està prioritzat en el PRI 2010-2013. L’Administració de la Generalitat impulsa l’establiment de nuclis tecnològics altament competitius mitjançant projectes cooperatius d’R+D+I empresarial i fomenta activament la participació de les empreses catalanes en projectes estatals i europeus.

Han augmentat significativament els esforços de l’Administració de la Generalitat pel que fa a l’atracció d’activitats intensives en coneixement a Catalunya d’empreses estrangeres. [B] Resum de les evidències4 de l’objectiu 3.1 Les noves formes d’innovació constitueixen un repte i una oportunitat que cal fomentar i que és especialment transcendent en les pimes, les quals tenen unes barreres més grans en general per innovar. Així mateix, els compromisos del PNRI relacionats amb la importància del foment de la innovació en serveis i la innovació “de serveis” (entès el servei com una part de la cadena de valor del producte) són rellevants i no s’han desenvolupat significativament encara que el PRI 20102013 emfatitza la seva importància. Pel que fa a la innovació tecnològica, cal comentar que la xarxa de suport publicoprivada existent a Catalunya, malgrat haver-se reforçat, està encara lluny de cobrir les necessitats empresarials, especialment de les pimes. En el context actual, aquest és un aspecte de màxima prioritat. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 3.1

S’ha creat la xarxa tecnològica de Catalunya (TECNIO) que integra agents públics de recerca i agents publicoprivats (centres tecnològics) amb l’objectiu de

4 Per consultar el redactat de cadascun dels compromisos, vegeu l’Annex 2 d’aquest informe. Així mateix, a l’Annex 1 es poden consultar les llegendes dels símbols de la taula.

Informe de seguiment 2010 PNRI

Compromisos PNRI de l’objectiu 3.1

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

No existeixen evidències suficients per remarcar avenços significatius en les actuacions adreçades a millorar la gestió de la propietat industrial i intel·lectual en les empreses, el marc general normatiu de les quals és competència de l’Estat.

41 42

[B] Resum de les evidències de l’objectiu 3.2

Condicions d’entorn rellevants per a la innovació, com són el tractament fiscal de l’R+D+I empresarial i el marc normatiu sobre propietat industrial i intel·lectual, són competències exclusives de l’Estat. Tot i així, fomentar una aplicació correcta d’aquests marcs per part de les empreses, especialment les pimes, és un element clau per a la competitivitat.

44 45 46 47 48

3.2. Generar unes condicions de context favorables a la innovació [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 3.2. L’impacte de les normes legislatives catalanes sobre la innovació no és encara una anàlisi que es realitzi durant els processos d’aprovació d’aquestes. Els partits polítics catalans han participat favorablement en el manteniment per part de l’Estat de les condicions fiscals favorables a la inversió empresarial en R+D+I. Així mateix, les associacions empresarials han promogut un increment de les activitats per conscienciar de la importància, per part de les empreses, de realitzar adequadament les declaracions d’R+D+I de cara a les desgravacions fiscals que se’n deriven.

En aquest sentit, i en un context on s’imposa la innovació oberta, és fonamental incorporar canvis i noves capacitats per part de les empreses manufactureres i de serveis a la vegada que en diferents sectors és imprescindible afrontar reptes específics (per exemple: gestió de la propietat intel·lectual en el sector audiovisual). A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 3.2. Compromisos PNRI de l’objectiu 3.2

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

49 50 51 52 53

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

3.3. Afavorir el creixement d’un ecosistema empresarial innovador i intensiu en coneixement [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 3.3 L’atenció i l’èmfasi en el foment de l’emprenedoria està, en general, en un lloc rellevant de l’agenda dels agents de la recerca i de la innovació, de l’Administració de la Generalitat i dels agents socioeconòmics. S’ha avançat en la implementació de programes de suport a la creació i enlairament de noves empreses intensives en coneixement (NEBT) des de l’Administració de la Generalitat i són moltes les iniciatives d’impuls que els agents de la recerca, les universitats en particular i els parcs científics i/o tecnològics han reforçat. Els instruments financers de suport a la creació i a l’enlairament d’empreses intensives en coneixement han millorat en els darrers a Catalunya en alguns trams de finançament i sectors. El reforçament de la política de clústers ha estat rellevant en els darrers anys amb experiències positives. Al mateix temps, s’evidencia ja un canvi inicial, tal com marca el PNRI i el PRI 2010-2013, en passar de clústers tradicionals de cooperació empresarial a comunitats de coneixement i innovació més complexes i amb més potencialitat d’afrontar els reptes de coneixement i innovació existents. L’establiment d’entorns territorials d’innovació adaptats a les necessitats i potencialitats de les diferents realitats socioeconòmiques existents a Catalunya ha entrat en el primer lloc de l’agenda en el PRI 2010-2013, mentre que en els darrers anys s’han multiplicat les iniciatives de projectes innovadors en el territori impulsats per l’Administració de la Generalitat, les administracions locals, els agents de la recerca i la innovació i els agents socioeconòmics.

pandint la seva actuació amb diferents estratègies i orientacions, i constitueixen un entramat de potencial significatiu en el territori de Catalunya. [B] Resum de les evidències de l’objectiu 3.3 La creació i enlairament d’empreses intensives en coneixement (tecnològiques o d’innovació) ha de constituir una prioritat de primer nivell, especialment en el context actual. Així mateix, la cooperació entre els diferents agents de la recerca i la innovació en partenariats o comunitats que fomentin la innovació oberta esdevé un element clau pel futur. Per altra banda, tal com emfatitza el PNRI, ha d’existir una visió i acció territorial de les estratègies, polítiques i actuacions en R+D+I i el seu reforçament esdevé clau per l’equilibri territorial de Catalunya. En aquest context territorial els Parcs Científics i Tecnològics tenen un paper rellevant com a pol d’innovació si adopten les estratègies i orientacions adients, fet que actualment no és evident en totes les iniciatives existents al respecte. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 3.3.

Compromisos PNRI de l’objectiu 3.3

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

54 55 56 57 58

En aquests entorns d’innovació, els parcs científics i tecnològics han seguit incrementant en nombre i ex-

Informe de seguiment 2010 PNRI

3.4. Disposar d’un sector públic i d’una administració pública innovadors i motors d’innovació [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 3.4 El foment de polítiques per a la innovació en el sector públic és un dels deu objectius estratègics del nou PRI 2010-2013. Es posa èmfasi en la innovació en nous serveis públics, en la potencialitat de la compra pública i les regulacions com a tractors d’innovació. La compra pública, com a motor d’innovació, ha passat al primer pla de l’agenda de la política d’R+D+I en el PRI 2010-2013. S’han incrementat en els darrers anys les experiències, en alguns departaments de l’Administració de la Generalitat, de compra pública innovadora (ex. compra verda) i també hi ha algunes experiències de compra pública precompetitiva (compra que comporta el desenvolupament previ d’un producte que acompleixi unes especificacions no existents al mercat). Així mateix, cal destacar l’aprovació de mesures específiques de foment de la compra tecnològica que posen especialment atenció a facilitar l’accés a les pimes sense trencar els principis de lliure competència. La innovació en els serveis públics és un àmbit on existeixen notables exemples i realitats de les estratègies i actuacions innovadores a Catalunya (ex. salut, serveis socials). Així i tot, les polítiques actives de foment a l’R+D+I en serveis públics són incipients. El foment de la innovació en l’Administració de la Generalitat (departaments i els seus ens adscrits) ha incrementat en els darrers anys amb notoris avenços en l’ús dels mitjans electrònics, la simplificació administrativa i la multicanalitat en la prestació de serveis, entre altres línies d’actuació. El recent iniciat programa InnoGencat s’orienta cap a l’establiment d’una estratègia sistemàtica d’innovació en l’Administració de la Generalitat.

[B] Resum de les evidències de l’objectiu 3.4 El sector públic és una part molt significativa del PIB i els serveis que presta i les activitats que desenvolupa tenen i tindran un gran impacte sobre el benestar, la innovació i la competitivitat empresarial. És rellevant que en el PNRI i en el PRI 2010-2013 la innovació en el sector públic estigui, com en alguns països europeus, en els primers llocs de l’agenda de les estratègies i polítiques d’innovació. En aquest sentit, les barreres i estímuls per a la innovació en el sector públic, i en l’Administració en general, tenen unes característiques que convé abordar, dintre de les possibilitats de canvi existents, per tal de poder impulsar entorns d’innovació. En tot cas convé analitzar l’existència d’entorns i experiències per veure com en el context i marc actual estan produint significatives innovacions en serveis, processos i models. El foment de la innovació en el sector públic fa necessari desenvolupar una estratègia sòlida a llarg termini que, atesa la complexitat del sector, necessita estratègies sectorials i transversals amb lideratges efectius. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 3.4. Compromisos PNRI de l’objectiu 3.4

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

59 60 61 62

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

Repte 4 : Internacionalitzar Pensar, ser i fer globalment en recerca i innovació

L’Administració de la Generalitat ha intensificat les actuacions de planificació estratègica de la internacionalització (Pla d’actuacions d’ACC1Ó, pla per a la internacionalització de les universitats i la recerca) i el seu alineament amb les actuacions dels agents socioeconòmics (ex. cambres de comerç).

Objectius: 4.1 Orientar i implantar una acció conjunta i coordinada d’internacionalització de la recerca i de la innovació 4.2 Reforçar la capacitat de Catalunya d’incidir internacionalment en recerca i innovació. 4.3 Establir aliances i plataformes internacionals estratègiques de recerca i d’innovació 4.1. Orientar i implantar una acció conjunta i coordinada d’internacionalització de la recerca i de la innovació

[B] Resum de les evidències5 de l’objectiu 4.1 Les actuacions de foment de la internacionalització del sistema català de recerca i innovació han incrementat significativament, encara que existeixen poques evidències, com preveu el PNRI, que s’hagin establert les sinergies necessàries entre els agents. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 4.1. Compromisos PNRI de l’objectiu 4.1

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

[A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 4.1 La internacionalització de les activitats d’R+D+I està en un lloc preeminent de l’agenda d’una bona part dels principals actors del sistema de recerca i innovació català. La internacionalització de l’R+D+I és una estratègia transversal del PRI 2010-2013. A més, el Pla de l’Acció Exterior del Govern de Catalunya 2010-2015 preveu la internacionalització de l’R+D+I com un dels eixos d’acció. Les universitats han definit plans d’internacionalització de les seves activitats i han desenvolupat un ampli ventall d’actuacions en aquest sentit especialment els darrers anys. A més, s’ha elaborat el Pla d’internacionalització de les universitats públiques catalanes 2010-2015.

4.2. Reforçar la capacitat de Catalunya d’incidir internacionalment en recerca i innovació [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 4.2 L’enfortiment curricular i la programació educativa orientada a fomentar de les competències i els coneixements que promoguin la internacionalització del sistema de recerca i innovació català ha progressat en els darrers anys: nous màsters d’internacionalització i coneixement d’altres cultures i realitats, increment dels intercanvis internacionals d’alumnat, mobilitat doctorat, foment llengües estrangeres en els diferents nivells educatius, etc.

5 Per consultar el redactat de cadascun dels compromisos, vegeu l’Annex 2 d’aquest informe. Així mateix, a l’Annex 1 es poden consultar les llegendes dels símbols de la taula.

Informe de seguiment 2010 PNRI

L’Administració de la Generalitat i els agents socioeconòmics han incrementat en els darrers anys els instruments per l’anàlisi i la difusió de la realitat i prospectiva internacional socioeconòmica i en innovació mitjançant diferents iniciatives.

Compromisos PNRI de l’objectiu 4.2

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

65 66

La participació de l’Administració de la Generalitat en àmbits de decisió de la UE en recerca i innovació ha incrementat modestament, ateses les competències que té l’Estat en aquesta matèria. Si més no, però, s’han impulsat diferents iniciatives per tal que les regions tinguin un major paper en els mecanismes de decisió i acció en les polítiques d’innovació europees. S’ha creat la xarxa d’ambaixadors tecnològics i cònsols cientificotecnològics i s’ha intensificat, des de l’Administració de la Generalitat i també les administracions locals i altres agents socioeconòmics, les agendes de contactes i relacions amb empreses multinacionals per impulsar projectes i activitats intensives en coneixement a Catalunya, a la vegada que projectar la potencialitat del país en R+D+I (ex. Programa Catalonia Catalyst, accions polítiques, etc.). [B] Resum de les evidències de l’objectiu 4.2 La capacitat per a la internacionalització del sistema català de recerca i innovació, tal com estableix el PNRI, afecta les competències de les persones i les organitzacions, així com les del sistema com a conjunt. Les evidències mostren avenços en les diferents direccions que cal reforçar en el futur. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 4.2.

67 68 69 70

4.3. Establir aliances i plataformes internacionals estratègiques de recerca i d’innovació [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 4.3 L’Administració de la Generalitat ha intensificat, en cooperació amb els agents del sistema de recerca i innovació de Catalunya, l’acció internacional en R+D+I amb regions i països que es consideren estratègics en funció de la seva potencialitat científica i tecnològica (Califòrnia, Bangalore, Xangai...), oportunitats de negoci relacionats amb nous mercats o compra pública d’alta tecnologia (països del sud del Mediterrani, Orient Mitjà...) o àmbits específics d’R+D+I on Catalunya té alt potencial (aigua a Israel, salut a UK, gestió de ciutats-països del sud del Mediterrani). L’Administració de la Generalitat ha iniciat la reformulació de la xarxa internacional de 35 Centres de Promoció de Negocis que hi ha en el món pertanyents a l’agència ACC1Ó per orientar-los cap a plataformes de talent de R+D+I a més de la tradicional de comercialització. S’ha iniciat l’establiment d’àrees d’aterratge tecnològic intensives en coneixement (Sant José-Califòrnia i Nova Delhi (Índia) i en previsió Algèria) juntament amb àrees d’aterratge industrial a Cixi (Xina) i Premjer (Romania).

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

S’ha iniciat un desplegament de polítiques actives de presència i suport a les empreses catalanes a l’estranger. [B] Resum de les evidències de l’objectiu 4.3 Les evidències de la major activitat internacional de l’Administració de la Generalitat per establir plataformes i relacions internacionals en R+D+I han afavorit els canals d’actuació i les interaccions dels agents de la recerca i la innovació català amb altres agents d’arreu. Caldria en el futur, d’acord amb l’activitat realitzada, promoure acords estratègics de cooperació per a objectius específics. Caldria prendre com a referències les experiències internacionals de programes d’R+D+I compartits, aliances tecnològiques i altres formes de col·laboració estratègica a mig i llarg termini entre països i regions. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 4.3. Compromisos PNRI de l’objectiu 4.3

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

71 72 73

Informe de seguiment 2010 PNRI

Repte 5 : Socialitzar Aconseguir que la societat catalana s’imbueixi de ciència, tecnologia i innovació Objectius: 5.1 Orientar i implantar una acció conjunta i coor dinada de socialització de la ciència, de la tec nologia i de la innovació. 5.2 Introduir la ciència, la tecnologia i la innovació en els àmbits propers a les persones. 5.3 Posar la ciència, la tecnologia i la innovació en el primer pla de l’esfera política, social i econò mica de Catalunya. El objectius 5.1 i 5.2 es tracten conjuntament. 5.1. Orientar i implantar una acció conjunta i coordinada de socialització de la ciència, de la tecnologia i de la innovació 5.2. Introduir la ciència, la tecnologia i la innovació en els àmbits propers a les persones [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en els objectius 5.1./2 La socialització de la ciència, la tecnologia i la innovació ocupa un paper significatiu en l’agenda dels principals actors del sistema de recerca i innovació català, alguns dels quals cooperen per al desenvolupament de les activitats existents. Les universitats i els altres agents de la recerca han incrementat molt significativament les seves activitats de difusió i divulgació de la ciència i la tecnologia, encara que no hi ha prou proves que s’hagi generalitzat

la incorporació de la difusió i divulgació de la ciència i la tecnologia a la missió, l’estratègia i la planificació de les activitats institucionals. Hi ha algunes iniciatives dels agents de la recerca en el sentit de valorar la divulgació i difusió de la ciència i la tecnologia com a activitat del personal investigador. Els mitjans de comunicació a Catalunya, especialment la Corporació Catalana de Radio i Televisió i alguns mitjans escrits, han incrementat en els darrers anys la programació relacionada amb la divulgació de la ciència i la tecnologia, així com la difusió de l’activitat dels científics i emprenedors de Catalunya. Les associacions empresarials i l’Administració de la Generalitat han promogut activitats, entre les que destaca Indústria XXI, per remarcar i difondre la importància de la indústria per al present i futur de Catalunya. [B] Resum de les evidències6 dels objectius 5.1./2. Malgrat el gran nombre d’actuacions i la manca d’una estratègia i planificació conjunta, s’ha avançat significativament en la divulgació i difusió de la ciència, la tecnologia i la innovació. En aquest sentit, caldria avaluar els nivells de cultura i de conscienciació científica i tecnològica per poder determinar l’estat de la situació i orientar millor el gran nombre d’actuacions que es fan des dels diferents agents del sistema de recerca i innovació català. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos dels objectius 5.1/5.2. Compromisos PNRI de l’objectiu 5.1

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

74 75

6 Per consultar el redactat de cadascun dels compromisos, vegeu l’Annex 2 d’aquest informe. Així mateix, a l’Annex 1 es poden consultar les llegendes dels símbols de la taula.

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

Compromisos PNRI de l’objectiu 5.2

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

El Consell Català de Recerca i Innovació està elaborant el que serà l’informe periòdic de situació dels sistema de recerca i innovació català i que permetrà difondre la realitat, els avenços i l’impacte de l’acció investigadora i innovadora.

77 78 79 80 81

5.3. Posar la ciència, la tecnologia i la innovació en el primer pla de l’esfera política, social i econòmica de Catalunya [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 5.3 El Parlament de Catalunya, amb l’impuls dels grups parlamentaris, s’ha dotat d’un Consell Assessor en Ciència i Tecnologia (CAPCIT) per donar suport al desenvolupament les tasques legislatives. La majoria de partits polítics amb representació parlamentària han reforçat aquests darrers anys les seves estructures organitzatives internes en recerca i innovació contribuint a una major presència d’aquestes temàtiques en el discurs polític i l’activitat dels grups parlamentaris, tant en el Parlament català com en el Congrés dels Diputats, en el qual han desenvolupat una tasca parlamentària legislativa de foment de la recerca i la innovació, a la vegada que han afavorit l’increment de finançament de la recerca als centres de Catalunya en el procés d’elaboració dels pressupostos anuals.

Els agents signants del PNRI han comunicat i divulgat el pacte i han contribuït a una major presència en la vida pública del país de la importància de la recerca i la innovació. L’Administració de la Generalitat i altres agents socioeconòmics han impulsat de manera creixent el reconeixement dels científics i emprenedors mitjançant premis i distincions. L’Administració de la Generalitat ha impulsat la creació del portal català de per a la divulgació de la ciència mitjançant una iniciativa de gran abast que rep el nom de Global Talent (www.globaltalentnews.com). [B] Resum de les evidències de l’objectiu 5.3 Les evidències mostren accions dels agents sociopolítics i de l’Administració de la Generalitat per incrementar la presència de la ciència, la tecnologia i la innovació en el primer pla de l’esfera política, social i econòmica del país. Tot i així, caldria potenciar accions periòdiques anuals de gran impacte en els fòrums polítics i econòmics més rellevants per visualitzar la importància i el progrés del país en recerca i innovació A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 5.3.

L’Administració de la Generalitat ha incrementat de manera significativa la seva participació en activitats relacionades amb el paper clau que tenen les polítiques de recerca i innovació per al futur del país. 7 Per consultar el redactat de cadascun dels compromisos, vegeu l’Annex 2 d’aquest informe. Així mateix, a l’Annex 1 es poden consultar les llegendes dels símbols de la taula.

Informe de seguiment 2010 PNRI

Compromisos PNRI de l’objectiu 5.3

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

82 83 84 85 86 87 88

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

Repte 6: Orientar Focalitzar i prioritzar la recerca i la innovació Objectius: 6.1 Definir l’estratègia de focalització de la recerca i de la innovació de Catalunya. 6.2 Dissenyar i desenvolupar l’estratègia d’especialització territorial en ciència, tecnolo gia i innovació. 6.3 Concretar els àmbits de priorització estratègica de la recerca i de la innovació per als propers anys. 6.4 Orientar els instruments i els recursos cap als àmbits de focalització i de priorització de la re cerca i de la innovació. El objectius d’aquest repte s’analitzen en conjunt [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en els objectius 6.1/.2/.3/.4 Focalització de l’R+D+I en reptes socioeconòmics El projecte Focus 2020 impulsat per l’Administració de la Generalitat durant els sis primers mesos de 2009 va permetre, a partir d’una metodologia i d’un procés escollit entre les millors pràctiques internacionals, determinar grans reptes socioeconòmics on Catalunya té potencialitat i/o la necessitat d’orientar les seves capacitats en R+D+I a llarg termini. El PRI 2010-2013 orienta estratègicament l’R+D+I cap a aquests 17 reptes mitjançant les diferents polítiques de suport a l’R+D+I, algunes de les quals són específiques per impulsar aquests 17 reptes: comunitats de coneixement i innovació i projectes estratègics per a l’R+D+I.

La implicació interdepartamental per al foment de l’R+D+I al voltant d’aquests reptes i l’establiment per al 2011 d’un fons específic per al foment d’R+D+I en els 17 reptes són dos elements destacats del PRI 2010-2013. S’ha iniciat un procés d’alineament de les prioritats d’R+D+I dels agents públics de recerca amb els reptes definits. Així mateix, algunes de les convocatòries de l’Administració de la Generalitat estan ja orientades cap als reptes d’R+D+I (ex. nuclis tecnològics cooperatius). S’està iniciant el procés de configuració de les comunitats de coneixement i innovació per a cadascun dels reptes del PRI 2010-2013. Priorització L’Administració de la Generalitat ha adoptat una estratègia de “priorització asimètrica” en R+D+I, descartant una priorització basada en escollir només alguns dels 17 reptes d’R+D+I com a “guanyadors” (picking the winners), on se centraria tota l’atenció i l’esforç de les polítiques. El PRI 2010-2013 preveu adoptar una aproximació específica per a cadascun dels reptes, sempre que aquesta condueixi a impulsar capacitats diferencials en R+D+I de Catalunya que, a partir de la potencialitat actual, puguin assolir nínxols competitius d’excel·lència internacional. Així mateix, es preveu tenir en consideració i alinear aquesta estratègia amb les polítiques i instruments similars als que la Unió Europea està impulsant al voltant de reptes estratègics (per exemple, comunitats de coneixement i innovació –KIC– de l’European Institute of Technology). Especialització territorial Encara que no existeix un mapa d’especialització territorial d’R+D+I consolidat, tal com preveu el PNRI el procés de focalització del PRI 2010-2013 i algunes iniciatives territorials (bottom-up), han avançat en aquest objectiu del pacte que ha de servir per focalitzar els

Informe de seguiment 2010 PNRI

esforços i diferenciar estratègicament en R+D+I les diferents realitats socioeconòmiques que té Catalunya i que el PRI 2010-2013 ha dividit en 7 “regions del coneixement”. El PRI 2010-2013 també preveu l’establiment d’una estratègia R+D+I agroalimentària i rural que ha de permetre impactar sobre una gran part del territori català per generar sistemes d’innovació adients per a cada entorn. [B] Resum de les evidències8 dels objectius 6.1/.2/.3/.4 La focalització de les estratègies i polítiques d’R+D+I cap a reptes socioeconòmics és un canvi rellevant respecte a la focalització anterior que Catalunya havia fet de l’R+D+I en les seves polítiques públiques. Un canvi que està alineat amb el que s’està produint en les polítiques de la UE i de diferents països i regions d’arreu. Escollir els nínxols de diferenciació en cada repte on es vol orientar l’R+D+I és extremadament rellevant, atès que els reptes són molts i molt amplis. Aquest procés ha de ser obert, de dalt a baix (bottom-up) i revisat periòdicament. D’altra banda, hi ha alguns dels 17 reptes on Catalunya ja té actualment un potencial d’R+D+I molt rellevant i en els quals, abans d’una avaluació de les capacitats, cal prioritzar el seu manteniment i fins i tot millora. Les experiències internacionals existents mostren que la cooperació publicoprivada, mitjançant partenariats estables amb estratègies i plans d’acció a llarg termini, és un element clau per afrontar aquesta aproximació d’orientació de l’R+D+I a reptes. És una orientació estratègica que no hauria de descartar el desenvolupament progressiu d’una estratègia de focalització tecnològica i científica associada a la de reptes. Finalment, sembla rellevant constatar que les estratègies de focalització de l’R+D+I han d’anar acompanyades, com el PRI 2010-2013 proposa, de recursos públics i publicoprivats específics adreçats a cobrir aquestes necessitats estratègiques.

efectius de governança i de gestió al voltant dels focus d’R+D+I i dels partenariats de coneixement i innovació que es creïn. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos dels objectius 6.1/2/3/4. Compromisos PNRI de l’objectiu 6.1

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

89 90

Compromisos PNRI de l’objectiu 6.2 91 92

Compromisos PNRI de l’objectiu 6.3 93

Compromisos PNRI de l’objectiu 6.4 94 95

En el context actual convé, més que mai, alinear els esforços interns i externs (polítiques de l’Estat i la UE, aliances amb altres regions i països, etc.) incrementant l’eficiència i l’eficàcia. Per fer-ho, cal dotar-se de mecanismes

8 Per consultar el redactat de cadascun dels compromisos, vegeu l’Annex 2 d’aquest informe. Així mateix, a l’Annex 1 es poden consultar les llegendes dels símbols de la taula.

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

Repte 7: Facilitar

Instituts tenen una governança, direcció i gestió per a l’R+D+I centralitzada.

Adoptar una governança del sistema de recerca i d’innovació intel·ligent, eficient i eficaç

Centres de Recerca de Catalunya (CERCA): està en tràmit d’aprovació un acord de Govern que defineix el model CERCA, fa un llistat dels centres que inicialment entren en el model i fixa un termini perquè siguin avaluats.

Objectius: 7.1 Establir una ordenació i una articulació sòlida dels agents de la recerca i de la innovació del sistema català i reforçar-ne la cooperació. 7.2

Desenvolupar un model dinàmic de governança que enforteixi la capacitat estratègica i la co herència en la presa de decisions i en el disseny i la implantació de polítiques de recerca i d’innovació.

7.3 Maximitzar l’eficiència, l’eficàcia i la capacitat d’aprenentatge del sistema de recerca i innovació El objectius 7.1 i 7.2 es tracten conjuntament. 7.1 Establir una ordenació i una articulació sòlida dels agents de la recerca i de la innovació del sistema català i reforçar-ne la cooperació 7.2 Desenvolupar un model dinàmic de governança que enforteixi la capacitat estratègica i la coherència en la presa de decisions i en el disseny i la implantació de polítiques de recerca i d’innovació [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en els objectius 7.1/.2 Ordenació dels agents de la recerca i de la innovació Sistema R+D+I sanitari: s’ha integrat territorialment en Instituts Sanitaris d’Investigació la R+D+I desenvolupada pels hospitals i la xarxa pública de salut. Els

Centres tecnològics: s’han ordenat les estructures de transferència de tecnologia en 4 tipologies que integren la Xarxa Tecnològica de Catalunya (TECNIO). Pel que fa específicament als centres tecnològics s’han diferenciat del conjunt els anomenats Centres Tecnològics Avançats, que acompleixen uns criteris de massa crítica, entre altres. Bases del model de governança9 El model de governança del PNRI defineix quatre nivells separats funcionalment que interactuen dinàmicament (pàg. 68. PNRI): CCRI (assessorament polítiques R+D+I), Govern (disseny polítiques R+D+I), agències (implementació polítiques R+D+I) i agents de la recerca i innovació (execució R+D+I). Principi d’agencialització: s’han creat les agències de finançament i suport a la recerca i a la innovació dotant-les de les capacitats de disseny d’instruments/ programes per a la implementació de polítiques. Principi de separació de funcions entre nivells del model: l’assessorament al Govern (Consell Català de Recerca i Innovació) és independent del nivell polític (Govern). El nivell polític (Govern) encara està integrat en els òrgans de Govern de les agències (nivell d’implementació de polítiques). Principi de coordinació i interacció dinàmica entre nivells: el nivell d’assessorament de polítiques (CCRI) interactua amb el Govern per encàrrecs i iniciatives pròpies a través d’informes públics. El Govern interactua amb les agències mitjançant contractes programa per objectius i aquestes agències hauran de retre comptes dels avenços mitjançant informes anuals.

En referència a la pàgina 67 i següents, i al compromís 97 del PNRI.

Informe de seguiment 2010 PNRI

Principi d’avaluació: s’ha avançat en fixar processos d’avaluació per al sistema d’R+D+I en conjunt, els plans d’R+D+I, les agències i els agents públics d’R+D+I, com a element estructural del model de governança.

(CIRI) la qual ha establert una agenda àmplia de treball en R+D+I. En aquest sentit, s’ha reforçat funcionalment el paper de l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació del Govern (anteriorment part del CIRIT), la qual també esdevé l’equip tècnic de suport al CCRI.

Principi de cooperació entre els agents de recerca i innovació: s’ha avançat, encara que feblement, en l’articulació estructural i cooperació sistemàtica entre els agents (ex. adscripció de centres de recerca a universitats, integració estratègica de centres tecnològics...).

El Govern analitza trimestralment, en sessió de l’executiu, l’estat de situació del sistema d’R+D+I i de l’acció política mitjançant un informe de la CIRI. Nivell d’implementació de polítiques

Principi de facilitació (un sistema al servei dels agents de l’R+D+I): les agències han intensificat significativament la millora en els processos d’interacció amb els agents d’R+D+I i s’ha incrementat la simplificació en tràmits i convocatòries. Nivell d’assessorament i anàlisi de polítiques S’ha creat i està funcionalment operatiu el Consell Català de Recerca i Innovació, format per experts independents. S’està reforçant l’àrea tècnica del Govern d’anàlisi i avaluació de polítiques d’R+D+I. Nivell de decisió de polítiques El Parlament de Catalunya s’ha dotat d’un consell assessor en temes de ciència i tecnologia. Els departaments del Govern de la Generalitat han incorporat la recerca i la innovació com a aspectes rellevants de la seva acció política, tal com ho evidencia la seva implicació en el procés del PNRI, i especialment en el disseny i execució del PRI 2010-2013. Els departaments s’han dotat d’un responsable d’R+D+I entre els càrrecs existents, que coordina la planificació i execució. La coordinació interdepartamental en el Govern de la Generalitat s’ha reforçat mitjançant la creació de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació

S’ha creat l’Agència ACC1Ó com a agència de finançament a la innovació i internacionalització empresarial i que prové de la fusió del CIDEM i del COPCA. S’han integrat operativament les agències AGAUR i ICREA amb la FCRI, i han creat Talència, l’agència de finançament i suport a la recerca de Catalunya (està en fase de creació formal). La fundació ICREA dedicada a l’atracció de talent científic mantindrà la seva marca i especificitat dins de Talència. L’establiment de programes compartits entre ACC1Ó i Talència facilita la coordinació permanent entre les agències. S’ha creat la Institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) per, tal com preveu el PNRI, respondre a les necessitats específiques i singulars que representa el desenvolupament, seguiment i finançament per objectius dels quasi 40 centres catalans de recerca amb entitat jurídica pròpia en els quals participa la Generalitat. [B] Resum de les evidències10 dels objectius 7.1/.2 Els canvis en el sistema de Governança de l’R+D+I en aquests dos darrers anys han estat molt rellevants i sense el PNRI difícilment s’haguessin produït. Representen un salt qualitatiu que permet assentar les bases per a una Governança sòlida del sistema de recerca i innovació català en el futur. Però aquestes transformacions són complexes i els canvis de dinàmiques i instruments de

Per consultar el redactat de cadascun dels compromisos, vegeu l’Annex 2 d’aquest informe. Així mateix, a l’Annex 1 es poden consultar les llegendes dels símbols de la taula.

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

governança s’han de reconfigurar progressivament per consolidar-se en el temps. El CCRI, a petició del Govern, ha fet una sèrie de recomanacions11 sobre la configuració de les agències ACC1Ó i Talència que van adreçades a la necessitat, d’acord amb el model de governança descrit al PNRI, segons el qual aquestes agències han de disposar d’òrgans de Govern

Compromisos PNRI de l’objectiu 7.1

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

formats per experts i han d’estar dotades d’una direcció professional de màxima solvència separada dels cicles de renovació propis dels cicles polítics. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos dels objectius 7.1 i 7.2.

Compromisos PNRI de l’objectiu 7.2

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110

Vegeu el web del CCRI: www.gencat.cat/web/ccri

Informe de seguiment 2010 PNRI

7.3. Maximitzar l’eficiència, l’eficàcia i la capacitat d’aprenentatge del sistema de recerca i innovació [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 7.3 Instruments d’aprenentatge i suport a la presa de decisions El sistema d’informació en educació superior i recerca de l’Administració de la Generalitat (UNEIX) ha incrementat la integració d’informació existent en recerca en els darrers anys. Algunes altres activitats d’integració i anàlisi d’informació en R+D+I (ex. anàlisi bibliomètrica) són encara esporàdiques. En la promoció d’expertesa i anàlisi de polítiques públiques de recerca i innovació no hi ha evidències que s’hagi avançat significativament. Hi ha algunes activitats disperses de prospectiva en ciència, tecnologia i innovació.

Les evidències de millora en l’avaluació dels agents públics i publicoprivats de recerca i innovació són encara febles. [B] Resum de les evidències de l’objectiu 7.3 Els avenços realitzats en els instruments de presa de decisions, anàlisi i avaluació en el sistema català de recerca i innovació són febles en el seu conjunt. Atesa la importància que aquests tenen per al sistema de recerca i innovació català, el CCRI recomana que se’n prioritzi el desenvolupament en els propers anys. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 7.3. Compromisos PNRI de l’objectiu 7.3

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

111 112

Instruments d’avaluació en el sistema de recerca i innovació català A nivell de sistema de recerca i innovació s’ha realitzat un exercici el 2009 realitzat per un organisme de referència i expertesa internacional, l’OCDE, tal com preveia el PNRI.

113 114 115 116

Els mecanismes i processos d’avaluació del PRI 20052008 han estat escassos. El PRI 2010-2013 preveu una avaluació continuada. Existeixen algunes experiències d’avaluació de l’impacte de polítiques i programes concrets. L’avaluació de les agències de recerca i innovació està prevista en el PRI 2010-2013. Els processos d’avaluació dels programes competitius presenten nivells de desenvolupament diversos quan són comparats amb els referents internacionals.

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

Repte 8: Invertir

senta un 60% del total de la despesa pública en R+D l’any 2008.

Invertir més i millor en recerca i innovació en l’àmbit públic i en el privat

Les dades de la despesa en R+D amb relació al PIB presenten uns augments més moderats en el període 2000-2008, atès que els increments del PIB a Catalunya van ser molt elevats (el PIB de Catalunya va passar de 119.124.000.00 € l’any 2000 a 204.128.000.000 € l’any 2008) i la inversió en R+D+I no va seguir l’augment en paral·lel.

Objectius: 8.1

Dedicar el 2% del PIB a despesa en R+D i el 3,75% a despesa empresarial en R+D+I el 2010, amb l’horitzó d’arribar al 3% i al 4,5%, respectivament, el 2017.

8.2 Focalitzar la inversió pública en R+D i en suport a la innovació als objectius del PNRI.

La despesa en innovació empresarial presenta un increment moderat en el període 2000-2008, encara que, respecte el PIB, es manté pràcticament estable.

8.3 Millorar el marc econòmic i financer de la des pesa en R+D+I a Catalunya. El objectius 8.1 i 8.2 es tracten conjuntament. 8.1 Dedicar el 2% del PIB a despesa en R+D i el 3,75% a despesa empresarial en R+D+I el 2010, amb l’horitzó d’arribar al 3% i al 4,5%, respectivament, el 2017 8.2 Focalitzar la inversió pública en R+D i en suport a la innovació als objectius del PNRI [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en els objectius 8.1/.2 Despesa en R+D+I a Catalunya L’augment de despesa en R+D a Catalunya en els darrers anys ha estat rellevant el sector privat (empreses) i el públic (administració i educació superior). L’evolució de la despesa en R+D, segons l’agent finançador, s’ha produït de manera paral·lela en el sector privat i el públic. La despesa privada inclou les 2/3 parts de la total. En el sector públic, l’Administració de la Generalitat ha passat d’una despesa de 285.000.000 € l’any 2000 a 841.000.000 € l’any 2008. Aquesta despesa repre-

Informe de seguiment 2010 PNRI

Despesa en R+D a Catalunya segons grans sectors i agents. 2000-2008 Despesa en R+D a Catalunya per grans sectors12

Total

3500 3000

Empreses i IPSFL

2500 2000

Ensenyament Superior

M€ 1500

Administració Pública

1000 500 0 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Any Despesa en R+D a Catalunya segons agent13

3500

Total

3000 Empreses i IPSFL

2500

Administració Pública i Ensenyament Superior

2000

M€ 1500

Generalitat

1000 500 0 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Any 12 13

Font: INE i Generalitat de Catalunya. Les dades de 2009 no estan disponibles. Font: INE i Generalitat de Catalunya. Les dades de 2009 no estan disponibles.

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

Despesa R+D a Catalunya per grans sectors14

1,80

Total

1,60 Empreses i IPSFL

1,40 1,20

Ensenyament Superior

1,00

M€ 0,80

Administració Pública

0,60 0,40 0,20 0,00 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Any

Despesa en R+D a Catalunya segons agent15

1,80

Total

1,60 Empreses i IPSFL

1,40 1,20

Administració Pública i Ensenyament Superior

1,00

M€ 0,80 0,60

Generalitat

0,40 0,20 0,00 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Any

14 15

Font: INE i Generalitat de Catalunya. Les dades de 2009 no estan disponibles. Font: INE i Generalitat de Catalunya. Les dades de 2009 no estan disponibles.

Informe de seguiment 2010 PNRI

Despesa en innovació tecnològica empresarial 2000-200816

R+D

R+D pública no adquirida pel sector empresarial R+D empresarial R+D pública contractada pel sector empresarial

Adquisició de coneixement (patents, llicències, know-how en general)

Innovació tecnològica

Adquisició de maquinària, equipament i altres béns Altres preparatius per a innovació de producte o procés Preparació del mercat per a innovació de producte (estudis i tests de mercat) Formació Preparació per a innovació en màrqueting Preparació per a innovació organitzacional

Despeses empresarials en innovació i % sobre el PIB a Catalunya17 4500

2,50%

Despeses empresarials en Innovació

4000 2,00%

3500

1,50% 2500

M€ 2000

1,00%

% sobre PIB

3000

% sobre PIB de despeses empresarials en Innovació

1500 1000

0,50%

500 0,00%

0 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Any

16 17

Font: Elaboració pròpia. Font: INE i Generalitat de Catalunya. Les dades de 2009 no estan disponibles.

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

Despesa en R+D+I de l’Administració de la Generalitat18

1600 4

1400 1200

1000 800

600 400

200 0

2000

2003

2005

Despesa en programes de foment de l’R+D+I

2008

2010

2013

R+D associat a personal universitari i assistencial

La despesa en polítiques de foment de l’R+D+I de l’Administració de la Generalitat en el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 va assolir els 2.950 M€ amb un increment de la despesa en R+D respecte al pressupost total de la Generalitat de quasi un 1% en aquest període (la dada de 2009 és una estimació).

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

% despesa en R+D+I de la Generalitat respecte del pressupost total

El PRI 2010-2013 aprovat pel Govern preveu un increment de la despesa en R+D+I molt important (5.308 M€). A les taules següents es desglossa aquesta despesa per anys i per conceptes. Aquesta programació econòmica està alineada amb els compromisos del PNRI en les seves línies generals, acordades en el compromís 102 pel que fa als conceptes de despesa.

Les dades 2000-2008 representen despesa executada. No es disposa d’aquesta dada de despesa executada pel 2009. La dada del 2010 és despesa pressupostada (no inclou partides, com ara programes de detecció de talent, que no computen com a despesa d’R+D segons els estàndards internacionals actuals). Font: PRI 2010-2013.

Informe de seguiment 2010 PNRI

Programació econòmica del PRI 2010-201319 ANY

DESPESES

2010

2011

2012

20102013

2013

Xifres en milions d'euros Bloc 1 de despesa Personal universitari amb dedicació a la recerca

310

322

342

362

1.336

Personal assistencial (Salut) amb dedicació a la recerca

190

197

205

214

806

515

535

563

596

2.209

Inversions universitàries dedicades a la recerca Sub total

Bloc 2 de despesa per objectius estratègics PRI Talent científic, innovador i emprenedor

275

Sistema públic de recerca connectat amb la generació de valor

206

221

267

353

1.047

Transferència, innovació i internacionalització empresarial

272

288

343

384

1.287

Sector públic innovador

Societat i ciutadania innovadora

Internacionalització i comunitats locals i globals

Millora de la governança del sistema d'R+D+I

Focalització de l'R+D+I en reptes (inclou fons interdepartamental focus)

135

292

Estratègia territorial d'innovació

Sub total

562

666

834

1.037

3.099

TOTAL

1.077

1.201

1.397

1.633

5.308

Aquesta programació no inclou despeses vinculades al PRI que no computen com a R+D+I segons els estàndards internacionals, com els programes de foment de vocacions científiques o de detecció de talent científic. Les actuacions d'internacionalització empresarial s'entenen com a instruments de foment de la innovació no tecnològica

Objectius estratègics PRI i línies / programes més significatius (Bloc 2)

2010

2011

2012

2013

2010-2013

Talent (captació, carrera investigadora...)

275

Captació talent científic - sistema de recerca

101

206

221

267

353

1047

Talent - empresa Sistema públic de recerca (no inclou personal dedicat a la recerca en universitats i sistema salut) Universitats (a part de l’increment del pes de la recerca en el nou model de finançament a partir 2011)

100

220

110

120

135

150

515

137

Transferència, innovació i internacionalització empresarial

272

288

343

384

1287

Programes R+D i innovació tecnològica i no tecnològica

120

150

442

Valorització i Xarxa tecnològica TECNIO

130

Internacionalització

100

110

380

Sector Públic*

Nuclis d’innovació serveis públics

Societat i ciutadania innovadora

Comunitats i xarxes locals i globals

Governança

Focus de recerca i innovació

135

292

Fons Interdepartamental Focus

100

227

Projectes RDI estratègics

Sistemes d’Innovació Territorial

Parcs Científics i Tecnològics

Regions del coneixement, ciutats innovadores i entorns d’innovació rurals

562

666

834

1037

3099

Centres de recerca CERCA Instituts Hospitalaris Grans infraestructures científiques i tecnològiques

TOTAL

Font: PRI 2010-2013

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

[B] Resum de les evidències20 dels objectius 8.1/.2 La despesa en R+D+I, en l’àmbit privat i públic, ha incrementat de manera rellevant fins el 2008, encara que moderadament en relació al PIB, atès que aquest presentava grans increments. És important remarcar, en analitzar el total d’inversió R+D+I respecte al PIB, l’estructura econòmica. Estudis recents mostren com països que tenen alts nivells d’inversió en R+D/PIB, com és Finlàndia, encara inverteixen poc en relació als seus competidors, atès que la seva estructura econòmica està especialitzada en uns quants sectors d’alta tecnologia. Això implica que l’anàlisi, especialment pel que fa a la inversió en R+D+I privada, s’ha de realitzar amb cura i sectorialment. En la inversió pública en R+D cal tenir en consideració la inversió de l’Administració de l’Estat; cal recordar que les seves competències en R+D són importants. Finalment pel que fa a l’Administració de la Generalitat, les previsions per als propers anys del PRI 2010-2013 s’ajusten a les del PNRI (amb les correccions que s’han fet derivades del canvi d’evolució del PIB). Tot i així, sembla que aquests increments poden ser difícils d’aconseguir en el context pressupostari actual. Sigui com sigui, és rellevant que es mantinguin les previsions pel que fa a l’increment de despesa en polítiques de suport i foment de l’R+D+I en relació al pressupost total de la Generalitat, tal com marca la taula de programació econòmica del PRI 2010-2013. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos dels objectius 8.1 i 8.2.

Compromisos PNRI de l’objectiu 8.1

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

117

118

119

Compromisos PNRI de l’objectiu 8.2

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

120 121

8.3 Millorar el marc econòmic i financer de la despesa en R+D+I a Catalunya [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI en l’objectiu 8.3 Els increments de despesa per programes d’R+D+I en els pressupostos de l’Administració de la Generalitat per al 2009 i el 2010 han estat lleugerament inferiors a l’increment anual mitjà de la despesa executada en l’anterior PRI 2005-2008, tal com preveia el PNRI. La majoria de departaments de la Generalitat han incrementat, en els pressupostos 2009 i 2010, la despesa en R+D+I. L’Administració de la Generalitat i els agents del sistema de recerca i innovació han incrementat de manera molt significativa les actuacions per la captació de finançament del Pla d’R+D+I estatal i del 7è Programa Marc Europeu (2% del total competitiu el 2008). L’Administració de la Generalitat ha incrementat el suport a la participació de grans empreses establertes a Catalunya en projectes d’R+D+I de gran abast (ex. CENIT) amb bons resultats. Així mateix, s’ha promogut l’increment de la participació de pimes catalanes en projectes europeus d’R+D+I amb altres pimes estrangeres. El capital disponible per a projectes empresarials innovadors ha incrementat amb nous productes promoguts per l’Administració de la Generalitat i inversors privats de diferent tipologia.

Per consultar el redactat de cadascun dels compromisos, vegeu l’Annex 2 d’aquest informe. Així mateix, a l’Annex 1 es poden consultar les llegendes dels símbols de la taula.

Informe de seguiment 2010 PNRI

Les accions de mecenatge en R+D, i específicament en l’àmbit de la salut, han experimentat un increment important, encara lluny dels països de referència. [B] Resum de les evidències de l’objectiu 8.3 El context econòmic actual, tal com s’ha dit anteriorment, obliga a incrementar més que mai l’eficiència i l’eficàcia en la despesa en R+D+I. Així mateix, és important cercar noves fons de finançament i noves maneres de rendibilitzar els recursos, especialment els públics, esmerçats en el suport a la recerca i la innovació. A partir de les evidències aportades pels agents signants del PNRI es pot fer el següent resum de l’estat d’execució dels compromisos de l’objectiu 8.3. Compromisos PNRI de l’objectiu 8.3

Inclusió a l’agenda

Estat d’execució

123 124

Referent als compromisos d’inversió de l’Administració de la Generalitat

126 127 128 129 130

Per part de l’Administració de la Generalitat, aquests compromisos estan destinats a dotar les universitats d’uns recursos adequats per a l’R+D que permetin desenvolupar la seva funció investigadora per tal que progressivament “les capacitats investigadores del personal acadèmic estiguin en condicions comparables als països europeus més avançats”. També hi ha unes mesures específiques per potenciar certes inversions i perquè l’Administració de la Generalitat faci front al retorn dels préstecs derivats del programa estatal de parcs científics i tecnològics.

[A] Síntesi d’evidències

125

Aquest apartat fa referència al seguiment dels compromisos de l’annex del PNRI21 sobre els recursos destinats a R+D i les universitats.

Per part de les universitats públiques, els compromisos estan relacionats amb la planificació, optimització, distribució/assignació interna, comptabilització i rendició de comptes dels recursos destinats a l’R+D.

122

131

Sobre els recursos destinats a R+D i les universitats

L’Administració de la Generalitat es compromet a un increment dels recursos previstos per a l’R+D+I fins al 201322 i que aquest increment repercuteixi en actuacions específiques del PNRI que haurien d’afectar i millorar el finançament de les universitats. En el moment actual, les evidències indiquen, a l’espera del nou model de finançament de les universitats i del fet que es resolguin alguns problemes específics explicitats en el PNRI, que el marc de finançament estructural de les universitats catalanes no ha millorat des de la signatura del PNRI, encara que hi ha hagut recursos econòmics significatius dedicats als programes que el PNRI indica (ex. captació de talent, etc.) i que impliquen les universitats.

Vegeu pàgines 82 i 83 d’aquest informe. Vegeu pàgina 42 d’aquest informe: Repte 8. Invertir.

SÍNTESI DE LES EVIDÈNCIES APORTADES PELS AGENTS SIGNANTS DEL PNRI

Pel que fa al compromís de l’Administració de la Generalitat d’invertir en infraestructures científiques i tecnològiques (parcs científics i tecnològics i centres de recerca i tecnològics promoguts per les universitats, centres CERCA i centres tecnològics promoguts per la Generalitat, grans infraestructures, xarxes, etc.), es pot dir que els fons FEDER de la UE, els fons addicionals per a infraestructures provinents de l’Estat i els pressupostos propis de la Generalitat s’han orientat en el sentit indicat. Tot i així, queda per resoldre satisfactòriament el retorn dels préstecs atorgats a les universitats referents al programa de foment de parcs científics i tecnològics. Referent als compromisos23 de les universitats públiques Algunes universitats han avançat en la implementació de la comptabilitat analítica dels costos de la recerca, encara que s’està lluny de ser una pràctica madura i generalitzada. Existeixen, en diferent grau de desenvolupament, segons les evidències que es tenen, plans estratègics de recerca en les universitats, algunes de les quals han fet explícit un posicionament estratègic en certs àmbits que han operativitzat mitjançant línies d’actuació concretes. Existeixen plans i actuacions en les universitats que acumulen dèficit històric que estan permetent no ampliar-lo. Quant a l’optimització de les infraestructures dedicades a la recerca, cal destacar l’impuls dels centres de recursos científics en pràcticament totes les universitats. La distribució interna de recursos dedicats a la recerca en què la universitat té capacitat de decisió ha anat evolucionant positivament, en general, cap a mecanismes i instruments que incorporen criteris objectius i premien l’excel·lència i el progrés a nivell individual i de les estructures de recerca.

No es disposa de prou evidències per valorar si els mecanismes de rendició de comptes dels recursos dedicats a la recerca han millorat respecte a com s’usen els recursos i l’impacte que tenen. [B] Consideracions sobre els recursos destinats a R+D i les universitats El CCRI considera que cal contextualitzar el finançament de l’R+D a les universitats dins d’una anàlisi i un debat més global sobre el finançament de les universitats públiques catalanes. En aquest sentit, cal fer les consideracions següents: Catalunya necessita universitats investigadores fortes que excel·leixin internacionalment en alguns dels seus àmbits d’actuació. Això és indispensable perquè aquestes puguin donar resposta a les necessitats que la societat els demanda, sovint de manera no suficientment explícita. Al mateix temps, en un context altament competitiu pel talent (alumnat i professorat), aconseguir una alta capacitat investigadora esdevé l’única manera que les universitats catalanes siguin nuclis altament atractius i, en ser-ho, puguin desenvolupar i mantenir una posició globalment competitiva amb impacte socioeconòmic local rellevant. El finançament adequat de les universitats públiques és, doncs, un element clau per al progrés de Catalunya i d’Europa en general, tal com la UE reconeix, i es fa consegüentment necessari establir un marc de finançament sòlid, estable i exigent per a les universitats públiques catalanes. El finançament de les universitats públiques catalanes s’ha incrementat significativament en els darrers anys, però no està encara al nivell dels països de referència amb els quals el sistema català de recerca i innovació es vol comparar i amb els quals competeix i col·labora. Paral·lelament, ha anat augmentant l’exigència en l’optimització i l’ús dels recursos públics que fan les universitats, encara que també de manera insuficient si es compara amb els estàndards dels països i entorns de referència. Tots dos aspectes són reconeguts pel PNRI. Tal com s’ha esmentat en l’apartat 3 en el Repte 2: Empènyer, l’Administració de la Generalitat està ela-

Per consultar el redactat de cadascun dels compromisos, vegeu l’Annex 2 d’aquest informe.

Informe de seguiment 2010 PNRI

borant un nou model de finançament de les universitats públiques que ha de ser aplicable el 2011 i que preveu un increment del pes de la recerca en la distribució dels fons dedicats al conjunt del sistema públic universitari català. El PRI 2010-2013 preveu un fons addicional en R+D per a les universitats, a partir de 2011, distribuït segons l’excel·lència en els focus d’R+D+I definits (100.000.000 € per al 2013). L’Administració de la Generalitat ha fet una important inversió en els darrers anys en el desenvolupament del sistema de centres de recerca catalans (CERCA), als quals actualment es dediquen quasi 100.000.000 € anuals. Tal com manifesta l’OCDE en el seu informe Reviews of Regional Innovation: Catalonia 2010, el sistema de centres CERCA, que està separat de les universitats, ha contribuït de manera rellevant a l’augment de la qualitat i quantitat de la producció científica catalana, però pot limitar el finançament de la recerca disponible per a les universitats. És evident que es produeix una tensió pels fons dedicats al finançament estructural de l’R+D entre els que l’Administració de la Generalitat dedica a les universitats i als centres de recerca CERCA, especialment quan el volum i la magnitud d’aquests ha assolit uns alts nivells i encara es preveu un major creixement per a la seva consolidació i fins i tot ampliació (150.000.000 € el 2015, segons el PRI 2010-2013). La situació actual de finançament de les universitats catalanes ve marcada també per altres fets importants:

• L’Administració de l’Estat mateixa ha estat desenvolupant importants programes competitius finançats a través de préstecs en els quals estan implicades les universitats. Uns préstecs el retorn dels quals acaba implicant finalment, mitjançant compromisos més o menys explícits, l’Administració de la Generalitat, la qual té dificultats per atendre els imports econòmics necessaris. En aquest sentit, cal destacar el programa de suport al desenvolupament de parcs científics i tecnològics (els impulsats per les universitats) i el programa de foment dels Campus d’Excel·lència Internacional. • Algunes universitats van acumulant dèficits econòmics que actualment són molt importants i que han estat produïts per diferents causes internes i externes. Aquesta situació suposa un seriós entrebanc per si mateixa, i molt més encara si es tenen en consideració el conjunt d’aspectes de context esmentats. La majoria d’aquests elements ja eren presents en les anàlisis i el debat durant l’elaboració del PNRI ara fa dos anys. Això va ser precisament el detonant per incorporar l’annex al PNRI: Sobre els recursos destinats a l’R+D i les universitats. Ateses les consideracions generals fetes sobre el finançament de les universitats i els avenços que s’han exposat, hom pot dir que la majoria dels compromisos queden per desenvolupar i que s’haurien d’abordar en un marc més ampli de finançament de les universitats.

• La crisi econòmica fa disminuir els recursos públics disponibles i això està tenint un impacte sobre el finançament de les universitats per part de l’Administració de la Generalitat, retardant algunes de les inversions i els recursos previstos (fet que pot esdevenir conjuntural o no). • L’Administració de l’Estat no està essent coresponsable del finançament universitari, malgrat haver anunciat fa temps i repetidament que treballaria per establir un millor marc de finançament de les universitats espanyoles.

Annex 01 Metodologia de seguiment del PNRI

ANNEX 01: METODOLOGIA DE SEGUIMENT DEL PNRI

L’equip d’informació i anàlisi sobre el seguiment del PNRI està integrat per la Secretaria Tècnica de la Comissió de Seguiment del PNRI, i rep l’assessorament i el vistiplau del Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI).

• Cadascun d’aquests grups té responsabilitats específiques en relació amb el PNRI, que es corresponen amb els compromisos específics que van consignar.

El repte de realitzar el seguiment de l’execució dels compromisos del PNRI ha obligat l’equip tècnic a fixar una sèrie de pautes metodològiques. A continuació, es caracteritza la metodologia emprada, exposant:

• Malgrat aquesta classificació, però, existeixen diferències intratipologies. És a dir; la dimensió i les característiques de cada agent varia dins del grup d’universitats, agents socioeconòmics, etc. i això condiciona l’activitat que realitzen i la que informen.

• Els fonaments metodològics del procés de seguiment • El mètode de recollida d’informació • El procés de depuració de dades • Els mètode de tractament de dades • El resum gràfic de la valoració dels compromisos.

Fonaments metodològics del procés de seguiment L’objectiu del procés de seguiment realitzat entre abril i setembre de 2010 és reconèixer la correlació existent entre les actuacions en matèria d’R+D+I executades pels signants del PNRI entre octubre de 2008 i octubre de 2010, i el contingut del PNRI. Els informants clau del procés són els agents signants del PNRI, que donen a conèixer quina era la seva situació prèvia al pacte, les actuacions que han impulsat en relació amb els compromisos que van adoptar, i les que preveuen endegar en un futur proper, també en relació amb el PNRI. Fonaments en relació als informants del procés • El seguiment del PNRI implica a tots els agents signants. Es tracta de 20 agents (vegeu Annex 2 d’aquest informe). • Aquests agents pertanyen a quatre tipologies: universitats, grups parlamentaris, agents socioeconòmics (patronals i sindicats) i el govern de Catalunya.

Tal i com ha estat exposat en el capítol 1 d’asquest informe, les característiques del propi document del PNRI, d’altra banda, comporten complexitat metodològica al tractament de dades. En aquest sentit, es fixen les següents bases de treball: Fonaments en relació a l’abast i el contingut del document del PNRI: • Tot i l’existència de diversos documents durant el procés d’elaboració del PNRI, el document que serveix com a referència és el signat pels agents. • Aquest document inclou 131 compromisos, agrupats en 26 objectius i 8 reptes. Fonaments en relació a la formulació dels compromisos: • Cadascun dels 131 compromisos del PNRI s’atribueixen a alguns agents en concret; no a tots. Resulta imprescindible, doncs, correlacionar la informació sobre activitats dels agents amb els compromisos específics que cadascun van consignar. • Existeix una important diversitat entre el tipus de formulació de compromisos: alguns inclouen fites específiques; altres fites generalistes; a alguns correspon un únic indicador d’assoliment, mentre que d’altres compromisos remeten a diversos indicadors o fites. En relació a aquest problema, l’equip cataloga tres tipus principals

Informe de seguiment 2010 PNRI

de compromisos, als quals corresponen criteris diferenciats de seguiment: • Compromisos que estableixen una fita única que es defineix de forma explícita en el text del PNRI. • Compromisos que preveuen diverses fites explícites. Tant en aquest cas com en l’anterior s’extrapolen resultats clarament identificables, com ara, per exemple, la realització d’informes, plans, o la concreció d’acords. • Compromisos amb fites no explícites. El seu acompliment implica una acumulació innumerable d’accions. Es tracta de compromisos que no tenen un sostre clar i que, per tant, suposen una necessitat de millora contínua sense arribar mai a l’òptim absolut. Als fonaments metodològics descrits cal afegir encara el darrer: el principi d’equilibri cost/benefici. En aquest sentit resulta important exposar que l’equip tècnic del projecte ha optat per instrumentar un mètode econòmic i possibilista; senzill però rigorós.

Mètode de recollida d’informació El calendari de recollida d’informació, en relació amb el procés de seguiment que es descriu, engloba el període maig-juliol de 2010. El procés emprès es caracteritza pels trets següents: Oficialització i acompanyament tècnic del procés: • Enviament de cartes oficials d’anunci i calendarització del procés, per tal d’orientar els signants i d’identificar els interlocutors clau, per ambdues parts, del procés de seguiment.

• Establiment de reunions individualitzades amb els agents signants per presentar el projecte de seguiment del PNRI: calendarització i fases. • Trucades telefòniques ad hoc. Instrument de recollida d’informació: • Disseny d’un formulari excel personalitzat per tipus d’agent, per al registre de les actuacions relacionables amb el contingut del PNRI, d’acord amb els compromisos/objectius específicament consignats. • Recopilació de dades en base a la unitat “objectiu del PNRI” (i, per referència, repte del PNRI). Es desestima la possibilitat de sol·licitar la informació a nivell de “compromís”, atesa la complexitat del procés. Aquesta decisió obliga l’equip a classificar entre compromisos les dades proporcionades pels informants a posteriori a la seva recepció. • Recopilació de dades centrades en el marc temporal 2009, per sobre de la informació relativa a 2008 (per tractar-se de només 3 mesos) i la relativa a 2010 (6 mesos). Aquesta decisió es compensa amb la decisió tècnica de sol·licitar certa informació complementària sobre l’any 2008, així com de previsions per al 2010. • El formulari també sol·licita als agents un anàlisi qualitatiu del “grau d’intensitat” aplicat a cadascuna de les actuacions que presenta, entès com a l’esforç humà, econòmic i organitzatiu que ha comportat, així com la prioritat de l’acció dins de la planificació anual de cada agent. El grau d’intensitat no té cap relació directa amb l’acompliment d’un compromís. • Disseny d’una pàgina d’instruccions sobre l’ús de l’eina de recollida d’informació als signants.

ANNEX 01: METODOLOGIA DE SEGUIMENT DEL PNRI

Procés de depuració de dades Entre juny i agost de 2010 l’equip tècnic del projecte té l’encàrrec de processar la informació rebuda, depurar-la i reclassificar-la, per tal de poder-la sotmetre a l’anàlisi comparada amb el contingut del PNRI. Aquesta fase inclou dues operacions tècniques: • Descartar o acceptar actuacions, segons la seva adequació als reptes, objectius i compromisos del PNRI de cada una de les accions presentades. Aquest procés condueix a descartar escasses dades; les altres han estat sotmeses a tractament i a estudi. • Identificar cada actuació acceptada amb un compromís del PNRI. Aquesta fase suposa passar del nivell 2 (objectiu), que ja comporta conèixer el nivell 1 (repte), al nivell 3 (compromís), que és el sotmès a anàlisi.

Mètode de tractament de dades La complexitat que presenta el propi PNRI ha comportat que l’equip tècnic descartés la utilització d’un mètode d’avaluació quantitatiu en exclusiva, per decantar-se cap a un model mixt. Tot i que la informació quantitativa té un pes més informatiu que d’explotació, s’han realitzat alguns treballs quantitativistes, no exposats explícitament a l’informe. El seguiment qualitatiu aborda els 8 reptes del PNRI i, en canvi, sí que forma part del cos central del document. Semiquantitatiu • Seguiment de compromisos per fita, només en els compromisos amb fita explícita. En el cas de fita única, es considera el 0 com a fita no assolida, i 1 com a fita assolida. Per a les fites múltiples s’elabora una mitjana aritmètica entre els resultats de les diferents fites que preveu el

compromís en concret. Així, el resultat sempre és entre 0 i 1. • Quantificació de les actuacions corresponents a cada repte, objectiu i compromís. • Tractament quantitatiu del grau d’intensitat de cada actuació per agent, per a posteriors valoracions qualitatives. Qualitatiu • Cada repte és desglossat en els objectius que conté. A nivell d’objectiu es presenten les següents anàlisis: • [A] Síntesi de les evidències aportades pels agents signants del PNRI • [B] Resum de les evidències de l’objectiu

Resum gràfic de la valoració de compromisos Amb un format sintètic i molt visual, l’informe de seguiment del PNRI inclou el resultat del tractament de dades realitzat per a cadascun dels compromisos del PNRI, prenent com a base la informació proporcionada per tots els agents signants. El seguiment de cada compromís es presenta mitjançant dos elements gràfics: Inclusió a l’agenda • Assenyala la presència del compromís a l’agenda present i futura dels agents signants. • La seva justificació rau en la voluntat de tenir una visió global i adequada del grau d’execució de cada compromís, tenint en compte el context actual i futur. • Els paràmetres utilitzats en aquests indicadors són els quatre següents:

Informe de seguiment 2010 PNRI

Aquest indicador significa que les actuacions relacionades amb un compromís no figuren a les agendes dels agents signants. Aquest indicador significa que les actuacions relacionades amb un compromís figura a les agendes dels agents signants. Aquest indicador significa que les actuacions relacionades amb un compromís figura i, a més a més, és una prioritat dins de les agendes dels agents signants. Aquest indicador significa que l’agenda, respecte a un compromís concret, ha quedat tancada perquè aquest s’ha assolit completament.

Estat d’execució • Defineix l’estat d’execució en el què es troba cada compromís. • S’obté a partir del seguiment semiquantitatiu de les evidències aportades pels agents signants. • Es consideren 5 resultats possibles:

25%

50%

75%

100% La indicació “nd”, en qualsevol de les taules, indica la no disponibilitat de dades.

Annex 02 Signants i compromisos del PNRI

Informe de seguiment 2010 PNRI

Signants del PNRI

D’esquerra a dreta, fila superior: Josep Maria Pujol, Josep Vilarasau, Ramon Roca, Leopoldo Rodés, Joaquim Boixareu, Joaquim Coello, Núria Basi, Albert Bou, Àngel Conillera, Josep M. Vila d’Abadal i Lluís Comas Martínez. D’esquerra a dreta, fila central: Josep Argemí, Josep Lladós, Joan Viñas, Esther Giménez-Salinas, Antoni Giró, Josep Samitier, Lluís Ferrer, Josep Joan Moreso, Anna M. Geli, Francesc Xavier Grau, Assumpta Fargas i Josep Maria Alsina. D’esquerra a dreta, fila inferior: Jose Mª Álvarez, Jaume Bosch i Mestres, Joan Puigcercós, Artur Mas, Josep Lluís Carod-Rovira, José Montilla, Josep Huguet, Manuela de Madre, Alícia Sánchez-Camacho, Joan Rosell i Josep González.

ANNEX 02: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

Informe de seguiment 2010 PNRI

ANNEX 02: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

Informe de seguiment 2010 PNRI

ANNEX 02: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

Informe de seguiment 2010 PNRI

Reptes, objectius i compromisos del PNRI Repte 1- Capacitar 1.1 Disposar d’un sistema educatiu i d’un entorn professional que doti, promogui i maximitzi les competències científiques, innovadores i emprenedores. 01 L’Administració de la Generalitat i els agents del sistema educatiu impulsaran, en el marc del desenvolupament del Pacte Nacional per a l’Educació, el desplegament de les mesures necessàries per tal que l’alumnat de primària i de secundària de Catalunya assoleixi unes competències científiques, innovadores i emprenedores comparables a les dels països capdavanters, incidint especialment en habilitats bàsiques de pensament lògic i crític (ideació, judici i raonament). 02 L’Administració de la Generalitat, les associacions empresarials, els sindicats i els agents del sistema educatiu es comprometen, a partir del marc d’actuacions de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011 i d’altres actuacions, a impulsar en la formació professional un sistema d’assoliment de competències per a la innovació i l’emprenedoria orientat a satisfer les necessitats actuals i futures dels diferents sectors d’activitat. 03 L’Administració de la Generalitat, les associacions empresarials i els sindicats es comprometen a prioritzar els fons per a la formació permanent per establir un programa nacional de formació per a la innovació i les competències innovadores que, amb la col·laboració dels agents del sistema educatiu, detecti sistemàticament les necessitats i les oportunitats en els diferents sectors i àmbits professionals i estableixi les accions formatives oportunes a partir d’estàndards de qualitat de referència internacional. En aquest sentit caldrà valorar també l’adopció d’un sistema integrat de formació professional (reglada, ocupacional i continuada), amb la participació de l’Institut de Qualificacions Professionals, que impul-

sés l’avaluació, el reconeixement i l’acreditació de competències adquirides per l’experiència laboral. 04 Les universitats es comprometen a introduir en els plans d’estudis de les titulacions de grau, de màster i de doctorat, dins del marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior, les activitats d’aprenentatge necessàries per garantir que totes les persones titulades tinguin, d’una banda, un nivell de comprensió adient de la ciència i de la tecnologia, així com dels usos d’aquestes disciplines i de l’impacte que tenen i, de l’altra, unes competències científiques, innovadores (incloent-hi la gestió de la innovació i la competència en llengües estrangeres, entre altres) i emprenedores coherents amb les proporcionades pels nivells educatius inferiors i alineades amb les necessitats i les demandes sociolaborals generals i els àmbits professionals específics, si escau.

1.2 Assolir una massa crítica suficient i qualificada de professionals de perfils creatius, cientificotècnics i de gestors del coneixement i de la innovació. 05 L’Administració de la Generalitat i els agents del sistema educatiu impulsaran, en el marc de desenvolupament del Pacte Nacional per a l’Educació, l’enfortiment curricular dels àmbits CTEM i la promoció de vocacions en aquests àmbits en l’educació primària i secundària. Així mateix, les universitats dissenyaran i implementaran un programa per millorar l’aprenentatge CTEM en els ensenyaments universitaris de mestres i per actualitzar i millorar permanentment la didàctica d’aquestes matèries fomentant-la amb l’aprenentatge actiu i els avenços que es produeixen en aquestes disciplines. Per aconseguir enfortir els aprenentatges CTEM, es dissenyarà una estratègia integrada d’informació i d’orientació, comuna al sistema educatiu i al sistema laboral, es potenciarà la relació entre la formació professional, les empreses i la universitat, i es promouran itineraris de formació basats en la pràctica professional, entre altres. 06 L’Administració de la Generalitat disposarà de manera continuada d’estudis sobre les necessitats del mercat del treball associades a les professions CTEM

ANNEX 02: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

(incloent-hi els perfils vinculats a ciències humanes i socials) i sobre les competències requerides en els diferents sectors d’activitat, en vista dels quals, i amb la participació dels agents del sistema educatiu, s’ajustaran les polítiques i les activitats formatives en aquests àmbits en l’educació professional, l’educació superior i la formació continuada. 07 L’Administració de la Generalitat i les universitats fomentaran un programa d’activitats durant els propers anys per augmentar la demanda d’accés a les carreres CTEM amb la finalitat de frenar la davallada del nombre existent de persones titulades en aquests àmbits. 08 Les universitats promouran oferta formativa per tal que les persones titulades incorporin a les seves competències les competències de gestió del coneixement i de la innovació. Així mateix, juntament amb les associacions empresarials, els sindicats i l’Administració de la Generalitat, promouran la formació de directius i de comandaments intermedis d’empresa en aquestes competències. 09 L’Administració de la Generalitat i els agents del sistema de recerca i innovació determinaran les necessitats de professionals (perfils, competències i força de treball necessaris) per dirigir i gestionar la recerca i la transferència de coneixement (per exemple, gestors de la propietat intel·lectual, gestors de projectes d’R+D+I) i desenvoluparan les actuacions necessàries per a la seva formació i desenvolupament professional

1.3 Reclutar, recuperar i retenir més i millor talent científic i innovador en el sistema de recerca i innovació i promoure’n la mobilitat. 10 L’Administració de la Generalitat, amb la participació dels altres agents del sistema educatiu i dins del marc del Pacte Nacional per a l’Educació, desenvoluparà un programa de mesures per detectar talent investigador i emprenedor durant l’educació primària, i especialment durant la secundària i la postsecundària, que permeti realitzar actuacions específiques per re-

tenir i fer progressar aquest talent en el sistema de recerca i innovació. 11 L’Administració de la Generalitat i les universitats impulsaran la implantació de programes de tenure track o llocs d’investigador júnior als centres de recerca i a les universitats com a etapes de la carrera investigadora. L’etapa postdoctoral de la carrera investigadora es realitzarà sempre fora de la institució on s’ha fet el doctorat i la possible reincorporació a la institució inicial es farà segons criteris estrictament competitius. 12 L’Administració de la Generalitat desenvoluparà una política d’incorporació de personal investigador i de professorat universitari mitjançant programes adreçats a la captació, retenció i repatriació de talent. Sobretot tindrà cura que els criteris de selecció segueixin els principis de capacitat, de prestigi i d’excel·lència d’acord amb els estàndards internacionals. En aquest sentit, potenciarà el programa ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i estendrà la seva metodologia i els criteris a programes nous orientats a la incorporació de personal docent i investigador d’alt nivell, així com de personal tècnic altament qualificat, al sistema de recerca i innovació. 13 L’Administració de la Generalitat i la resta d’agents del sistema de recerca i innovació català prendran la Carta europea de l’investigador com a marc de referència dels drets i dels deures del personal investigador, i avançaran cap a una adequació progressiva i selectiva de la retribució i de les condicions laborals del personal investigador que sigui competitiva respecte dels països més ben posicionats en recerca. 14 L’Administració de la Generalitat, les empreses i la resta dels agents del sistema de recerca i innovació es comprometen a dissenyar i a implantar programes i plans d’igualtat per incrementar la presència de dones en el sistema de recerca i innovació. Aquests plans han de permetre, entre altres, frenar la pèrdua de talent femení que es produeix en la carrera professional investigadora, promoure la presència de dones als llocs de decisió en matèries de recerca i

Informe de seguiment 2010 PNRI

d’innovació i incrementar-ne el nombre als llocs de treball relacionats amb la recerca i la innovació a les empreses. 15 L’Administració de la Generalitat i els agents del sistema educatiu es comprometen a desenvolupar una estratègia per superar les limitacions d’incorporació dels col·lectius menys afavorits econòmicament i socialment a la formació professional, a l’educació superior i a la carrera investigadora. 16 L’Administració de la Generalitat reforçarà les polítiques d’incorporació de personal investigador a les universitats, als hospitals i als centres de recerca catalans, amb l’objectiu d’assolir unes ràtios per habitant similars a les dels països més avançats. Anàlogament, L’Administració de la Generalitat impulsarà la incorporació de personal tècnic i gestor de la recerca. D’altra banda, les universitats, els hospitals i els centres de recerca catalans es comprometen a desenvolupar una planificació estratègica d’aquests recursos humans amb la finalitat de garantir un impacte màxim sobre la seva acció investigadora. 17 Les universitats, els hospitals i els centres de recerca es comprometen a desenvolupar una gestió dels recursos humans dedicats a la recerca que en maximitzi la capacitat i inclogui, dins dels límits del marc legal i normatiu, la tutorització, l’avaluació continuada, la formació per competències, els reconeixements, els incentius i la supervisió orientada a la millora, entre altres. 18 L’Administració de la Generalitat, amb la col·laboració de les associacions empresarials, es compromet a dissenyar i implantar un pla d’incorporació de personal investigador i tecnòlegs a les empreses (especialment les PIME), als centres tecnològics i a altres intermediaris d’innovació que potenciï les unitats d’R+D o n’afavoreixi la creació, i promogui vincles amb els centres de recerca i les universitats. Aquest pla posarà especial èmfasi en incrementar de la presència de doctors en el sector productiu i en el sector públic impulsant, entre altres mesures, la realització del doctorat en les empreses/sector públic.

19 Les associacions empresarials (i l’Administració en el cas del sector públic) i els sindicats impulsaran l’establiment de mesures que condueixin a incloure la innovació dins de la definició i de la gestió del lloc de treball (p. e. política d’incentius) i dins de l’agenda de la negociació col·lectiva com a element clau per a la competitivitat de les empreses i de la qualitat dels serveis públics. 20 L’Administració de la Generalitat i els agents del sistema de recerca i innovació es comprometen a implementar un programa per fomentar la mobilitat de científics, gestors i tecnòlegs en el sistema de recerca i innovació català (incloent-hi l’Administració) per tal de facilitar la transferència de coneixement associada al saber fer, fomentar els vincles entre els agents, i formar part de la formació del personal dedica la recerca i la innovació.

Repte 2- Empènyer 2.1 Enfortir el sistema públic de recerca. 21 L’Administració de la Generalitat incrementarà el finançament de la recerca de les universitats i dels hospitals per tal d’enfortir la missió investigadora i de valorització del coneixement, respectivament. En el cas de les universitats, aquest finançament de la recerca i la valorització del coneixement s’abordarà en el marc de la futura revisió del sistema de finançament universitari, amb la col·laboració necessària de l’Estat espanyol, que ha d’incrementar, directament o indirectament, el finançament de la recerca. La implantació d’aquest nou sistema de finançament es farà, pel que fa a la recerca i la tercera missió en particular, a partir d’experiències internacionals reconegudes i tindrà en compte les despeses induïdes que genera una activitat intensiva en recerca. 22 L’Administració de la Generalitat vehicularà la part de finançament de la recerca i la valorització del coneixement de les universitats i dels hospitals a través de contractes-programa pluriennals que permetin planificar millor els recursos i marcar els objectius a asso-

ANNEX 02: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

lir. Aquest sistema s’aplicarà en l’àmbit institucional (seguint el model actual en el cas de les universitats) i progressivament en l’àmbit de les estructures de recerca que assoleixin condicions de massa crítica, de qualitat, de lideratge i de planificació estratègica adients, cosa que implicaria, d’altra banda reduir el nombre d’ajuts, sovint atomitzats, que reben els grups de recerca i altres estructures de recerca de les universitats. 23 L’Administració de la Generalitat continuarà impulsant els centres de recerca catalans partint de les bases següents: garantir l’autonomia operativa dels centres i un finançament estructural adequat, assegurar l’excel·lència de l’activitat i dels resultats de la recerca i dur a terme una política de personal investigador basada en la captació de talent. Així mateix, promourà que aquests centres estableixin les sinergies necessàries amb els altres agents del sistema de recerca i innovació, concretament amb les universitats, a través d’acords relacionals en què es maximitzi el benefici mutu. 24 L’Administració de la Generalitat o, si escau, l’agència corresponent, continuarà dotant de finançament estructural els centres de recerca catalans mitjançant contractes-programa pluriennals en què es defineixin els compromisos mutus i els objectius esperats dels centres. 25 Les universitats, els centres de recerca i els hospitals universitaris (i les estructures de recerca de què disposin) es comprometen a desenvolupar una planificació estratègica i operativa sòlida de la recerca i la seva valorització que serveixi per prendre decisions internes i com a marc necessari dels contractes-programa amb la Generalitat, o, si escau, de l’agència corresponent. 26 L’Administració de la Generalitat impulsarà l’avaluació periòdica de les estructures de recerca i dels plans estratègics que duguin a terme, especialment les participades per la Generalitat, per comitès científics externs, i seguirà procediments i criteris d’acord amb els estàndards internacionals.

27 L’Administració de la Generalitat promourà un acord marc amb el CSIC que permeti posar en marxa mecanismes de cooperació i alinear polítiques. Dins de la planificació estratègica que en derivi, es promouran acords entre els centres del sistema de recerca català i els instituts del CSIC a Catalunya per desenvolupar unitats o centres mixtos focalitzats en àrees de recerca prioritàries per a Catalunya. Aquests acords han de garantir la visibilitat i la independència dels centres promotors. 28 L’Administració de la Generalitat impulsarà la integració dels centres de recerca catalans en el sistema europeu de recerca d’excel·lència, i promourà l’establiment d’unitats associades i centres mixtos amb centres de recerca d’altres països. 2.2 A conseguir i fer rendibles infraestructures científiques i tecnològiques capdavanteres. 29 L’Administració de la Generalitat definirà les estratègies i la planificació i facilitarà l’explotació i la coordinació òptimes de les diferents infraestructures científiques i tecnològiques de Catalunya: grans infraestructures, e-infraestructures i altres infraestructures científiques i tecnològiques. L’estratègia i la planificació aniran necessàriament alineades amb els àmbits de focalització i de priorització de la recerca i de la innovació que es decideixin. 30 L’Administració de la Generalitat impulsarà una estratègia de grans infraestructures científiques i tecnològiques que posi una atenció especial a la necessitat de tenir una agenda permanent de projectes en cooperació amb l’Estat, tenint en compte l’estratègia europea ESFRI (European Strategy Forum on Research Infrastructures). Aquesta estratègia també inclourà un programa per facilitar l’accés dels agents del sistema de recerca i innovació català a grans infraestructures que es trobin fora de Catalunya i per fomentar-hi la participació del personal investigador, tècnic i gestor. 31 L’Administració de la Generalitat impulsarà una estratègia i una coordinació eficaç de les e-infraestructures i dels e-serveis orientats a la recerca i a la inno-

Informe de seguiment 2010 PNRI

vació per facilitar que Catalunya se situï en els propers anys entre els països capdavanters. Així mateix, es garantirà que un accés a les TIC i als e-serveis en les condicions de qualitat necessàries, de manera que no puguin ser un factor limitant per desenvolupar les activitats científiques, innovadores i emprenedores a qualsevol punt del territori català. 32 L’Administració de la Generalitat, juntament amb els agents del sistema de recerca i innovació, tenint en compte especialment els serveis cientificotècnics de les universitats, centres de recerca, centres tecnològics i grans infraestructures, promourà la coordinació i el suport necessaris per facilitar l’eficiència i l’eficàcia de les infraestructures científiques i la capacitat de millora, de renovació i d’ampliació de què gaudeixen. 33 L’Administració de la Generalitat impulsarà el desplegament, amb el suport de l’Estat, d’un pla d’infraestructures científiques i tecnològiques PICT 2009-2013 (que inclouria el Pla d’infraestructures de recerca actual i algunes mesures del Pla de recerca i innovació vigent). Aquest pla disposarà també d’una planificació dels recursos humans, tècnics i de gestió necessaris. 2.3 Reforçar la capacitat de valorització del coneixement dels agents de la recerca. 34 L’Administració de la Generalitat promourà que les activitats de transferència de coneixement dels agents públics de la recerca, de les universitats, dels hospitals i dels centres de recerca es tractin, amb caràcter general, com una de les seves missions i que esdevinguin una prioritat política i operativa permanent per a tots els departaments de l’Administració de la Generalitat i per a les agències i les estructures de finançament que en depenguin. Així mateix, els mecanismes d’incentius i de reconeixement de mèrits del personal amb capacitat investigadora dels agents públics de la recerca, sigui internament o externament a través de les agències avaluadores, hauran de tenir en compte les activitats de transferència de coneixement en el marc general de desenvolupament de les diferents tasques i encàrrecs que s’hagin de desenvolupar.

35 Les universitats, els hospitals i els centres de recerca, entenent que la transferència de coneixement de valor social i econòmic, o més extensament la tercera missió, és una de les comeses que tenen assignades, es comprometen a enfortir les capacitats en aquest àmbit des del punt de vista estratègic i operatiu i a cooperar entre ells quan això afegeixi valor a les activitats de transferència i cocreació. 36 L’Administració de la Generalitat i els agents de la recerca i la innovació dissenyaran un pla conjunt a mitjà i a llarg termini per revisar i reorientar les activitats de transferència de coneixement dels agents públics de la recerca i per millorar-ne l’eficiència. 37 L’Administració de la Generalitat i els agents de la recerca i de la innovació es comprometen a impulsar, amb la participació de l’Estat, si escau, el desplegament de la recomanació de la Comissió Europea C(2008)1329 sobre gestió de la propietat intel·lectual. 38 L’Administració de la Generalitat promourà la creació d’instruments publicoprivats per valoritzar i comercialitzar en les millors condicions possibles la recerca generada. Aquests instruments seran dissenyats sobre la base d’experiències d’èxit contrastades en l’àmbit internacional, seran complementaris i es coordinaran amb les unitats pròpies de valorització i de comercialització dels agents de la recerca. 39 L’Administració de la Generalitat, en coordinació amb els agents de la recerca i de la innovació, impulsarà la incubació i el creixement d’empreses intensives en coneixement a partir de les iniciatives actuals existents d’incubadores i de trampolins tecnològics.

Repte

ANNEX 02: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

Repte 3- Estirar 3.1 Facilitar el desenvolupament dels diferents tipus d’innovació. 40 L’Administració de la Generalitat, amb la participació dels agents del sistema de recerca i innovació català, crearà un grup de treball per revisar i implantar un sistema nou d’indicadors de la recerca i de la innovació que tingui en consideració la visió àmplia d’innovació adoptada. El disseny i la implantació de la nova mètrica han de tenir en compte les experiències internacionals que s’estan realitzant (indicadors de sortida, de procés, d’entrada i l’establiment de relacions causa-efecte que hi ha entre ells). En aquest procés caldrà involucrar l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) i ha de permetre incloure l’R+D+I en les prioritats estratègiques del proper Pla estadístic de Catalunya. 41 L’Administració de la Generalitat es compromet a desenvolupar, com a estratègia prioritària durant els propers anys, el suport a projectes d’R+D empresarial, per tal de consolidar nuclis d’alta tecnologia i d’innovació a Catalunya, així com a fomentar els projectes cooperatius de tipus competitiu, sotmesos a un sistema rigorós d’avaluació i que cerquin l’efecte multiplicador del suport públic respecte de la inversió privada. 42 L’Administració de la Generalitat, amb la col·laboració de les associacions empresarials, es compromet a fomentar activament la participació de les grans empreses catalanes en projectes d’R+D+I per fer d’agents tractors del sistema de recerca i innovació. Concretament, s’impulsarà la participació d’aquests agents en grans projectes estatals i europeus. 43 L’Administració de la Generalitat, a través de l’agència ACC1Ó i la seva xarxa internacional, i amb la participació de les associacions empresarials, es compromet a reforçar l’atracció d’activitats intensives en R+D+I d’empreses multinacionals, focalitzant-se inicialment amb les empreses que tenen implantada a Catalunya una intensa activitat productiva.

44 L’Administració de la Generalitat impulsarà els centres tecnològics de suport a l’R+D aplicada a l’empresa, a través d’una estratègia renovada que inclogui la reordenació dels centres existents, la implantació de noves línies de treball en els àmbits de focalització i priorització de Catalunya, i la cooperació estratègica i operativa dels centres acreditats a través d’un model de corporació. 45 L’Administració de la Generalitat estudiarà les necessitats futures de serveis intensius en coneixement dels diferents sectors productius i dels àmbits territorials de Catalunya per establir un pla d’acció posterior per facilitar-ne el desenvolupament. 46 L’Administració de la Generalitat, les associacions empresarials i els sindicats col·laboraran per definir una estratègia horitzontal que impulsi decididament la innovació no tecnològica a les empreses catalanes, especialment a les PIME, i al sector públic. Aquesta estratègia posarà èmfasi en la innovació induïda per la interacció amb els usuaris, els consumidors i la ciutadania, així com en la innovació en processos, en models de negoci i de màrqueting nous, i en canvis organitzatius i de disseny. Així mateix, incidirà especialment en el paper del personal i dels professionals en aquests modes d’innovació i en la interacció de la innovació no tecnològica amb la innovació tecnològica. 47 L’Administració de la Generalitat, amb la participació dels agents del sistema de recerca i innovació, ha de desenvolupar una estratègia transversal d’innovació de gran abast en el sector serveis, incloent-hi també els serveis públics. Aquesta estratègia ha de vincular la innovació tecnològica (TIC, principalment) amb la no tecnològica i també ha d’incloure una programació formativa a escales diferents del que ja s’anomena «ciència dels serveis». Cal incorporar en aquesta iniciativa espais d’innovació nous (cercles de millora, living labs i seccions de suport) en què els usuaris, els consumidors i la ciutadania s’integrin amb investigadors, personal, emprenedors, innovadors, experts en transferència, etc.

Informe de seguiment 2010 PNRI

48 Les empreses, amb el suport de l’Administració de la Generalitat i de les associacions empresarials, han d’assumir la innovació com un procés sistemàtic de les activitats per garantir-ne la supervivència i la competitivitat. Amb aquesta finalitat, han de tenir la capacitat de mobilitzar tots els actius personals i materials mitjançant una direcció i una gestió apropiades dels recursos i del coneixement. 3.2 Generar unes condicions de context favorables a la innovació. 49 L’Administració de la Generalitat o, si escau, els partits polítics, promouran que la legislació i les normatives catalanes, i les que es puguin aprovar en l’àmbit estatal o europeu, configurin un marc normatiu favorable als processos d’innovació. A escala catalana, es reforçaran els mecanismes per tal que les normes legislatives noves que hagi d’aprovar el Parlament siguin informades quant a l’impacte sobre els processos d’innovació. 50 L’Administració de la Generalitat o, si escau, els partits polítics, promouran que la legislació estatal faciliti un tractament fiscal favorable a la inversió empresarial en R+D que segueixi la línia de les recomanacions recents de la Comissió Europea, especialment quan aquesta R+D empresarial se subcontracti a altres agents del sistema de recerca i innovació. 51 L’Administració de la Generalitat, en el marc de la nova agència única tributària a Catalunya, es compromet a facilitar que l’aplicació de les normatives estatals referents a la desgravació fiscal per activitats d’R+D de les empreses es realitzin amb criteris de claredat, de consistència i de predictibilitat. 52 Les associacions empresarials i les empreses s’obliguen a fer difusió de la importància i de la utilitat de les declaracions d’activitats d’R+D+I a les empreses per a la gestió interna i per a la presa de decisions generals del sistema de recerca i innovació català. 53 L’Administració de la Generalitat, en coordinació amb altres agents del sistema de recerca i innovació de Catalunya, definirà i desenvoluparà, en el marc del

proper Pla intergovernamental de recerca i innovació, un programa de la propietat industrial i intel·lectual orientat a millorar-ne la protecció i la gestió a les empreses. 3.3 Afavorir el creixement d’un ecosistema empresarial innovador i intensiu en coneixement. 54 L’Administració de la Generalitat planificarà, de manera coordinada amb els agents del sistema de recerca i innovació (incloent-hi les administracions locals) de Catalunya, actuacions per fomentar l’emprenedoria orientada a la creació d’empreses intensives en coneixement, amb especial atenció a les dones emprenedores (per exemple, fent difusió de models de referència i mesures d’acció positiva). 55 L’Administració de la Generalitat, a través de l’agència ACC1Ó, integrarà en un pla únic les iniciatives existents i futures relacionades amb el suport a la innovació empresarial, especialment a la PIME. El pla inclourà una xarxa suficient de suport propera a les empreses a tot el territori català i un programa d’informació eficaç que integri totes les mesures i les accions de suport a la innovació de totes les administracions (ajuts, fiscalitat, propietat intel·lectual, formació, normatives, etc.). La creació d’una xarxa de suport a la creativitat i a la innovació empresarial que posi a disposició de les PIME, de manera integrada, totes les iniciatives privades, públiques o publicoprivades que tinguin un nivell reconegut per ACC1Ó serà un dels programes d’actuació per a implantar properament. 56 L’Administració de la Generalitat impulsarà, tot tenint en compte les iniciatives existents, una política nova de clústers de recerca i innovació, entesos com a comunitats de coneixement i d’innovació en què les empreses i els altres agents del sistema de recerca i innovació comparteixen volgudament interessos, complicitats i recursos tangibles i intangibles. Serà objectiu estratègic que els clústers de recerca i innovació en àmbits prioritaris puguin esdevenir en els propers anys comunitats de coneixement i de la innovació reconegudes pel que ha de ser el futur Institut Europeu de Tecnologia (IET) i que puguin accedir als ajuts competitius significatius que això representi.

ANNEX 02: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

57 Les associacions empresarials, les administracions locals, les universitats i altres agents del sistema de recerca i innovació, així com els agents socioeconòmics, es comprometen a enfortir el paper dels parcs científics i/o tecnològics com a gestors i impulsors de la creació d’entorns innovadors. L’Administració de la Generalitat impulsarà, alineadament amb les polítiques de l’Estat i amb les prioritats de recerca i d’innovació de Catalunya, un programa de suport al desenvolupament dels parcs que estiguin acreditats com a tals en el sistema de recerca i innovació. Així mateix, es fomentarà que les àrees de concentració empresarial (vivers, polígons) incorporin infraestructures i activitats proactives que propiciïn la innovació empresarial. 58 Els diferents agents socioeconòmics (associacions empresarials, sindicats), agents del coneixement (universitats, entre altres) i les administracions públiques (Generalitat, administracions locals) es comprometen a impulsar sinergies territorials d’innovació, coordinades i alineades amb el sistema català, amb la finalitat d’atendre les diferents realitats socioeconòmiques de Catalunya i planificar, vertebrar i afegir valor i visibilitat a les iniciatives encaminades a desenvolupar el model nou de desenvolupament basat en el coneixement. Aquestes iniciatives han d’abraçar la xarxa PIC actual, els entorns innovadors, els clústers de recerca i innovació i altres agents i iniciatives en el marc dels àmbits territorials de Catalunya que sorgeixin de la planificació administrativa i de la realitat socioeconòmica existent. 3.4 Disposar d’un sector públic i d’una Administració pública innovadors i motors d’innovació. 59 L’Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic vinculat o dependent, així com els ens que integren l’Administració local de Catalunya i el seu sector públic vinculat o dependent, dissenyaran i implementaran conjuntament, dins dels límits de la legislació vigent, un pla per fer de la contractació pública un instrument per fomentar la recerca i la innovació empresarial, especialment les PIME, i que garanteixi, a la vegada, la millora en la prestació de serveis a la ciutadania. Amb aquesta finalitat, la Junta

Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el seu grup de treball d’R+D+I, en col·laboració amb el CIRIT (Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica), ha de proposar les mesures i els mecanismes adients que s’hagin d’incorporar a aquest pla. 60 L’Administració de la Generalitat impulsarà clústers de recerca i innovació en el sector de serveis amb finalitat social (per exemple, serveis educatius, socials, etc.) que integrin els agents públics i els privats del sistema de recerca i innovació. Les universitats facilitaran la coordinació i el reagrupament dels grups i de les estructures de recerca en l’àmbit de les ciències socials i de les humanitats, per tal de tenir una massa crítica suficient per integrar-se en aquests clústers. 61 L’Administració de la Generalitat establirà una xarxa de transferència de coneixement sobre innovació en serveis entre el sector públic i el sector privat associada als clústers de serveis que es desenvolupin. 62 L’Administració de la Generalitat i les administracions locals, amb la cooperació dels sindicats, les associacions empresarials i les associacions d’usuaris, i la participació activa del personal i dels usuaris, impulsaran, a partir de les iniciatives actuals, un pla estratègic d’innovació de l’Administració pública per tal que esdevingui un referent en funcionament organitzatiu i serveis innovadors adaptats a les necessitats existents.

Repte 4 - Internacionalitzar 4.1 O rientar i implantar una acció conjunta i coordinada d’internacionalització de la recerca i de la innovació. 63 L’Administració de la Generalitat, amb la participació dels agents del sistema de recerca i innovació, definirà i revisarà periòdicament una estratègia conjunta i coordinada d’internacionalització del sistema de recerca i innovació català que estigui integrada dins de l’estratègia d’internacionalització de Catalu-

Informe de seguiment 2010 PNRI

nya. La implantació d’aquesta estratègia es realitzarà mitjançant un programa compartit per l’agència ACC1Ó i per les agències encarregades d’implantar les polítiques de recerca, i amb la participació dels altres departaments de la Generalitat.

desenvolupament regional de la UE. En aquest sentit, es promourà la presència d’experts, de tècnics i de gestors catalans a organismes i a estructures internacionals dels sistemes de ciència, de tecnologia i d’innovació.

64 Els agents del sistema de recerca i innovació es comprometen, d’altra banda, a participar activament per implantar l’estratègia d’internacionalització de la recerca i de la innovació i a reforçar les activitats que actualment realitzen en aquest sentit a través de la planificació estratègica i operativa, que s’ha d’alinear i coordinar amb la del conjunt del sistema.

68 L’Administració de la Generalitat impulsarà una xarxa d’ambaixadors empresarials i de cònsols cientificotecnològics, a les diferents regions i països estratègics per al sistema de recerca i innovació català i una agenda de relacions sistematitzada amb els directius clau de les principals empreses multinacionals dels àmbits i dels sectors en què Catalunya presenti oportunitats diferencials.

4.2 Reforçar la capacitat de Catalunya d’incidir interna cionalment en recerca i innovació. 65 L’Administració de la Generalitat i els agents del sistema educatiu impulsaran, en el marc del desenvolupament del Pacte Nacional per a l’Educació, l’enfortiment curricular de les competències orientades a fomentar la internacionalització en totes les etapes educatives (primària, secundària i formació professional). Així mateix, les universitats es comprometen a reforçar les activitats que permetin millorar les competències de l’alumnat encaminades al coneixement de les altres societats i cultures, les tendències socioeconòmiques globals i la capacitat de treballar en equips multiculturals i multidisciplinaris, entre altres. 66 L’Administració de la Generalitat, a través de l’Agència de finançament de la Recerca i l’agència ACC1Ó, impulsaran la coordinació multidisciplinària de coneixement de la realitat internacional, les tendències i la prospectiva socioeconòmica i cientificotecnològica, amb la col·laboració dels diferents agents catalans del sistema de recerca i innovació. 67 L’Administració de la Generalitat establirà els mecanismes i els instruments necessaris per impulsar una presència activa davant dels diferents àmbits de decisió de la UE, amb la finalitat de detectar oportunitats, fer de lobby del sistema català i fomentar les relacions institucionals amb els responsables de les polítiques de ciència, de tecnologia, d’innovació i de

69 L’Administració de la Generalitat, juntament amb els agents del sistema de recerca i innovació, promourà un programa de comunicació internacional del sistema de recerca i innovació català, amb una marca pròpia i diferenciada que projecti la potencialitat en capital humà, la recerca i innovació de Catalunya i les històries d’èxit individuals i col·lectives del sistema. 70 L’Administració de la Generalitat potenciarà la participació en xarxes internacionals dels agents del sistema de recerca i innovació dedicats a la divulgació científica i a la socialització de la ciència. Donarà suport als museus de la ciència i la tècnica i entitats de divulgació científica per tenir presència internacional i impulsarà una xarxa internacional d’ambaixadors de la cultura científica i la presència de catalans en els comitès internacionals vinculats a la ciència i la societat. 4.3 Establir aliances i plataformes internacionals estratègiques de recerca i d’innovació. 71 L’Administració de la Generalitat definirà i implantarà una política d’aliances internacionals estratègiques en ciència, tecnologia i innovació. Aquesta estratègia ha d’establir, com a mínim, tres àmbits d’actuació pel que fa als països i/o regions: països líders en ciència, tecnologia i innovació, àrees geogràfiques estratègiques per a Catalunya (Euroregió, Àfrica del Nord, països de l’Est i Amèrica del Sud) i països en desenvolupament. En aquests darrers la política de

ANNEX 02: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

cooperació per al desenvolupament s’ha d’alinear amb la de recerca i innovació per potenciar el creixement de la societat del coneixement en aquests països. 72 L’Administració de la Generalitat, per implantar l’estratègia d’internacionalització de la recerca i de la innovació, reforçarà les capacitats de la xarxa d’ACC1Ó establerta arreu del món i consolidarà l’evolució de les antigues oficines del COPCA (Consorci de Promoció Comercial de Catalunya), a les quals ha d’incorporar capacitats relacionades amb la ciència, la tecnologia, la innovació i la captació d’inversions. Així mateix es reforçarà l’alineament d’esforços, especialment amb les cambres de comerç i amb altres instruments, com ara l’Anella Internacional, els ambaixadors empresarials, els cònsols tecnològics i la xarxa Ramon Llull. També s’han d’aprofitar les possibilitats del sistema d’ambaixades espanyoles i dels programes de l’ICEX. 73 L’Administració de la Generalitat potenciarà la creació d’àrees d’aterratge tecnològiques als punts del planeta amb més densitat cientificotecnològica. Aquesta iniciativa, juntament amb les àrees d’aterratge empresarial, han de constituir en els propers anys una xarxa mundial de nodes catalans de recerca i d’innovació. Aquests nodes tenen la missió de posar en relació emprenedors, empreses i universitats, entre altres, per enfortir relacions i dur a terme projectes de benefici mutu. Així mateix, han d’actuar com a plataformes d’atracció de talent i de promoció de les capacitats del sistema d’educació superior i cientificotecnològic de Catalunya.

Repte 5 - Socialitzar 5.1 Orientar i implantar una acció conjunta i coordinada de socialització de la ciència, de la tecnologia i de la innovació. 74 L’Administració de la Generalitat, amb la participació dels agents del sistema de recerca i innovació, definirà i revisarà periòdicament una estratègia conjunta i a llarg termini de socialització de la ciència, de la tecnologia i de la innovació.

75 L’Administració de la Generalitat, amb la participació dels agents del sistema català de recerca i innovació, els mitjans de comunicació i els agents del sistema educatiu implementarà un pla de socialització i comunicació de la ciència, la tecnologia i la innovació. Per al seu desenvolupament operatiu, L’Administració de la Generalitat designarà un node coordinador a escala nacional. 5.2 I ntroduir la ciència, la tecnologia i la innovació en els àmbits propers a les persones. 76 L’Administració de la Generalitat promourà acords amb els mitjans de comunicació públics i, si escau, amb els mitjans privats que operin a Catalunya per reforçar la incorporació de la ciència, de la tecnologia i de la innovació i dels agents que en formen part als continguts comunicatius, especialment en espais de màxima audiència. Així mateix, promourà, que els mitjans de comunicació, amb la participació de les universitats, desenvolupin un programa de formació permanent de ciència, de tecnologia i d’innovació per als professionals de la comunicació. 77 L’Administració de la Generalitat promourà un programa per fomentar la comunicació científica que tingui com a objectiu que Catalunya esdevingui un referent en aquest àmbit. Aquest programa s’ha de basar en un llibre blanc de les activitats actuals i ha de determinar les mesures de coordinació necessàries entre els agents per dur a terme una acció tan eficient i eficaç com sigui possible. 78 Els agents de la recerca i de la innovació es comprometen a incorporar la difusió de la ciència, de la tecnologia i de la innovació com una de les seves activitats nuclears i a desenvolupar una planificació coordinada i alineada amb el programa nacional. Així mateix, els agents de la recerca es comprometen a incloure la difusió científica com una activitat de transferència de coneixement que cal tenir en compte a l’hora de valorar l’activitat del personal investigador. 79 Les associacions empresarials, amb el suport de l’Administració de la Generalitat, promouran un pla d’actuacions per tal de subratllar, davant el conjunt

Informe de seguiment 2010 PNRI

de la societat catalana, la importància de la indústria com a generadora de valor social i econòmic i com a font del benestar futur de la societat. De la mateixa manera, els sindicats, amb el suport de l’Administració de la Generalitat, difondran entre el conjunt dels treballadors de Catalunya, la rellevància de la ciència, de la tecnologia i de la innovació per a la competitivitat empresarial i la qualitat dels serveis públics. 80 Els organismes de promoció cultural i turística públics, privats iconsorciats desenvoluparan les xarxes existents de museografia industrial i científica i promouran la divulgació dels agents de la recerca i de la innovació de Catalunya promovent els aspectes científics (potencialitat científica i innovadora, museus de la ciència, indrets històrics de la ciència, etc.) en la promoció internacional del turisme a Catalunya. Així mateix, les empreses i els altres agents de recerca i innovació es comprometen a desenvolupar programes que apropin la ciutadania, els escolars i els turistes a les activitats que desenvolupen. 81 L’Administració de la Generalitat, juntament amb els agents culturals i de la indústria cultural, promouran coordinadament un pla d’actuacions per incorporar la ciència, la tecnologia, la innovació, els valors que en deriven i els protagonistes als continguts dels productes culturals i de lleure. 5.3 Posar la ciència, la tecnologia i la innovació en el primer pla de l’esfera política, social i econòmica de Catalunya. 82 Les forces polítiques presents al Parlament de Catalunya es comprometen a desenvolupar un pla d’acció per promoure la presència de la ciència, de la tecnologia i de la innovació en l’activitat política quotidiana. En aquest sentit fomentaran l’existència d’un instrument al Parlament de Catalunya que dinamitzi i assessori els parlamentaris en aquests àmbits, que impulsi debats periòdics sobre l’estat de la ciència, de la tecnologia i de la innovació al país, així com trobades periòdiques entre parlamentaris, investigadors i emprenedors, entre altres accions.

83 L’Administració de la Generalitat elaborarà una memòria anual que reflecteixi el progrés del país en el model nou de desenvolupament socioeconòmic basat en el talent, la recerca i la innovació. Aquesta memòria es presentarà al Parlament de Catalunya i serà divulgada a bastament entre els mitjans de comunicació. 84 Els agents socioeconòmics i els partits polítics es comprometen a reforçar les estructures organitzatives, informatives i formatives en matèria de ciència, tecnologia i innovació i a incloure en les seves campanyes i planificacions aquests aspectes en un lloc preeminent i destacat, atesa la importància que tenen per al progrés del país. 85 Els agents socials, l’Administració de la Generalitat i les administracions públiques de Catalunya promouran la vinculació de les persones a xarxes i a grups de participació ciutadana orientats a la innovació social, i fomentaran la participació activa de les associacions d’usuaris establertes a Catalunya per promoure programes actius de formació i d’informació als consumidors i als usuaris, amb la finalitat, entre altres, d’incrementar la demanda sofisticada de productes i de serveis. 86 L’Administració de la Generalitat crearà un fòrum internacional permanent capdavanter en socialització de la ciència, de la tecnologia i de la innovació que abraci les diverses iniciatives actuals. Així mateix, L’Administració de la Generalitat impulsarà la creació d’un portal català de ciència, de tecnologia i de societat com a instrument de referència de l’esforç de Catalunya per socialitzar aquests àmbits. 87 L’Administració de la Generalitat impulsarà el reconeixement social del personal científic i de les persones innovadores i emprenedores, tenint en compte les iniciatives existents. 88 L’Administració de la Generalitat impulsarà un programa de suport a l’emprenedoria per a empreses joves i de nova creació dedicades a la divulgació de la ciència, la tecnologia i la innovació.

ANNEX 02: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

Repte 6 - Orientar Focalitzar i prioritzar la recerca i la innovació 6.1 Definir l’estratègia de focalització de la recerca i de la innovació de Catalunya. 89 L’Administració de la Generalitat es compromet, en els propers mesos, a concretar la focalització a llarg termini en la recerca i en la innovació a Catalunya a partir dels fonaments estratègics definits en aquest pacte i mitjançant els procediments experts i rigorosos que calen en aquests posicionaments. Així mateix, s’obliga a especificar, dins els reptes, els sectors, les ciències i les tecnologies de focalització, els segments d’especialització que s’haurien d’abastar almenys durant el proper període pluriennal de planificació de la recerca i de la innovació a Catalunya. Així mateix, L’Administració de la Generalitat es compromet a impulsar un procés d’alineament amb l’Estat a partir dels resultats d’aquest procés de concreció de la focalització. 90 Els agents de la recerca i de la innovació catalans es comprometen a tenir en compte i a alinear les estratègies i les actuacions de recerca i d’innovació que duguin a terme amb les que resultin del procés de concreció de la focalització. 6.2 Dissenyar i desenvolupar l’estratègia d’especialització territorial en ciència, tecnologia i innovació. 91 L’Administració de la Generalitat es compromet, en el marc del proper Pla interdepartamental de recerca i innovació, i amb la participació i la consulta dels agents socioeconòmics, a definir i a ordenar el mapa d’especialització territorial de Catalunya en ciència, tecnologia i innovació, i a establir xarxes de coordinació efectives en el cas que hi hagi diferents territoris especialitzats en un mateix àmbit. Els criteris per elaborar el mapa s’han d’emmarcar en la realitat socioeconòmica i cientificotecnològica existent, en les decisions que s’han pres en els darrers anys, en l’equilibri territorial i en la viabilitat i l’oportunitat, i hauria d’abastar els àmbits de focalització i de priorització definits en recerca i innovació. El mapa

d’especialització territorial en ciència, tecnologia i innovació ha de ser una eina oberta, però amb prou estabilitat perquè serveixi de marc per prendre decisions a mitjà i a llarg termini en la planificació del sistema de recerca i innovació de Catalunya. 92 L’Administració de la Generalitat, a través de les estructures d’implantació de polítiques, si escau, i els agents de la recerca i de la innovació es comprometen a traslladar a les polítiques i a les planificacions respectives, així com als acords mutus en recerca i innovació que estableixin (acords de cooperació, contractes-programa, etc.), els resultats que es derivin d’aquest mapa d’especialització territorial. 6.3 C oncretar els àmbits de priorització estratègica de la recerca i de la innovació per als propers anys. 93 L’Administració de la Generalitat es compromet a concretar la focalització i priorització estratègica de la recerca i de la innovació a Catalunya tenint en compte les bases que es determinen en aquest pacte. Així mateix, els processos i les metodologies de focalització i priorització seran acordats pels agents signants del PNRI, els quals faran un seguiment dels treballs realitzats mitjançant la Comissió de seguiment que preveu el pacte. 6.4 Orientar els instruments i els recursos cap als àmbits de focalització i de priorització de la recerca i de la innovació. 94 L’Administració de la Generalitat crearà un programa per a projectes estratègics de recerca i d’innovació en els àmbits de focalització i de priorització de Catalunya (ciències i tecnologies, sectors i reptes). Els recursos destinats a aquest programa no han de substituir, sinó al contrari, han de complementar i reforçar, els que s’obtinguin competitivament a escala estatal o europea amb les mateixes finalitats i per als mateixos àmbits. Així mateix, a través d’aquest fons s’ha d’incentivar la cooperació estratègica amb clústers d’innovació mundials capdavanters mitjançant projectes amb finançament conjunt.

Informe de seguiment 2010 PNRI

95 L’Administració de la Generalitat, les altres administracions públiques de Catalunya i els altres agents del sistema de recerca i innovació es comprometen a alinear les actuacions de futur i els recursos en recerca i en innovació i a tenir en compte el marc de focalització i priorització que es concreti a Catalunya en els propers mesos.

Repte 7 - Facilitar 7.1 Establir una ordenació i una articulació sòlida dels agents de la recerca i de la innovació del sistema cata là i reforçar-ne la cooperació. 96 L’Administració de la Generalitat adoptarà les accions oportunes per ordenar, acreditar i articular els agents de la recerca i de la innovació de Catalunya atenent les bases acordades al PNRI. Els processos d’ordenació, d’acreditació i d’articulació afectarà les estructures de recerca de les universitats, dels hospitals, dels centres de recerca catalans, dels centres tecnològics, dels parcs científics i/o tecnològics i dels clústers de recerca i innovació, entre altres. 7.2 Desenvolupar un model dinàmic de governança que enforteixi la capacitat estratègica i la coherència en la presa de decisions i en el disseny i la implantació de polítiques de recerca i d’innovació.

• Principi de cooperació: els agents de la recerca i de la innovació estableixen sistemàticament relacions de cooperació entre ells. • Principi de coordinació: coordinació sistemàtica dins de cadascun dels àmbits, entre els àmbits i entre els diferents sistemes que conviuen a Catalunya. • Principi d’avaluació, de transparència i de retiment de comptes. • Principi de facilitació: l’actuació del sistema està orientada a facilitar la tasca dels agents de la recerca i de la innovació i a augmentar-ne l’eficàcia i l’eficiència. 98 Les forces polítiques presents al Parlament de Catalunya promouran la creació dels mecanismes adients per tal que els parlamentaris i els grups parlamentaris disposin, d’acord amb la línia que han adoptat els parlaments dels països més avançats, de la informació, de la formació, de l’assessorament i de la dinamització necessàries en els àmbits relacionats amb la ciència, la tecnologia i la innovació. 99 L’Administració de la Generalitat es compromet que tots els departaments de l’Administració de la Generalitat tinguin una organització adequada per dirigir, coordinar i desenvolupar una estratègia sectorial de la recerca i de la innovació a les àrees que tinguin assignades.

97 Els agents del sistema de recerca i innovació de Catalunya es comprometen a observar els principis següents per al desenvolupament futur de 100 L’Administració de la Generalitat redefinirà el paper l’organització i la governança del sistema: del CIRIT actual i convertir-lo en un comitè interdepartamental de recerca i innovació, amb la funció • Principi de separació de funcions entre els principal de coordinar, sense consells adscrits a la àmbits de decisió de polítiques, d’implantació seva estructura, el desenvolupament de la política de de polítiques, d’assessorament de polítiques recerca i d’innovació del Govern. i d’execució de les activitats de recerca i d’innovació. 101 L’Administració de la Generalitat promourà, a través de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i mitjançant • Principi d’agencialització: la implantació de una subcomissió específica, el desenvolupament polítiques de recerca i d’innovació es realitza d’un marc de cooperació estable en recerca i innomitjançant estructures professionals indepenvació entre la Generalitat i l’Estat basat en la coinfordents i expertes (agències) que assignen els remació, la codecisió, la corresponsabilitat, la cogestió cursos als agents que duen a terme la recerca i la innovació.

ANNEX 02: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

i el cofinançament. Aquest marc pot incloure la creació d’un consorci que pugui canalitzar les inversions o la figura que es decideixi. 102 L’Administració de la Generalitat es compromet a crear el CCRI, un òrgan assessor d’alt nivell del sistema de recerca i innovació català format per experts independents de prestigi reconegut en els àmbits acadèmic i empresarial, escollits pel Govern per a períodes únics de cinc anys. Aquest consell s’encarregarà d’assessorar el Govern, els departaments de la Generalitat i el sistema de recerca i innovació en general en les polítiques i les estratègies a mitjà i a llarg termini en ciència, tecnologia i innovació. 103 L’Administració de la Generalitat impulsarà la conversió de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris de Recerca (AGAUR) actual en l’Agència de Finançament de la Recerca de Catalunya i la dotarà de les funcions i dels mecanismes necessaris per al finançament competitiu de la recerca, i el disseny, la gestió i l’administració dels programes corresponents, així com l’assistència en el disseny de polítiques. 104 L’Administració de la Generalitat continuarà promovent i ampliant el camp d’acció de la ICREA actual com a agència de captació de talent del sistema de recerca i innovació, atesa l’eficiència i l’eficàcia demostrada que té i pel fet que ha esdevingut un referent nacional i internacional per la tasca que desenvolupa. 105 La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), que actualment duu a terme tasques, entre altres, de socialització de la ciència i de captació de fons altruistes per a la recerca, es coordinarà, per desenvolupar les seves activitats, amb l’Agència de Finançament de la Recerca de Catalunya i la fundació ICREA.

107 L’Administració de la Generalitat impulsarà la coordinació permanent entre les agències i establir els mecanismes de cooperació i de coordinació necessaris amb les agències estatals i europees vinculades a la recerca i a la innovació. 108 L’Administració de la Generalitat, amb la finalitat de maximitzar l’eficiència i l’eficàcia i d’impulsar nuclis científics d’excel·lència, vehicularà a través de les agències de recerca i d’innovació del sistema català, que els recursos que els departaments de la Generalitat destinen a finançar projectes o actuacions d’R+D+I s’assignin a través de procediments competitius. 109 L’Administració de la Generalitat promourà la creació de l’Agència de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA). Aquesta agència es crearà a partir dels recursos ja existents, amb la finalitat de respondre a les necessitats específiques i singulars que representen el desenvolupament, el seguiment i el finançament estructural (no competitiu) dels centres de recerca catalans amb entitat jurídica pròpia en què participa la Generalitat. Aquestes tasques s’estan realitzant actualment dins de les estructures departamentals del Govern i amb la nova agència es maximitzarà l’eficiència i l’eficàcia dels recursos destinats a aquests centres pels diferents departaments de l’Administració de la Generalitat. Cal que el CERCA es coordini amb la corporació o altres mecanismes de cooperació que s’estableixin per als centres tecnològics. 110 L’Administració de la Generalitat promourà que l’Institut d’Estudis Catalans tingui assignades, dins del sistema català de recerca i d’innovació, funcions d’assessorament en àmbits del seu domini i actuï com a ens de coordinació de les activitats de recerca dels centres d’estudis locals i comarcals que estiguin acreditats i de les societats científiques de Catalunya.

106 L’Administració de la Generalitat continuarà amb el procés ja iniciat de fusió del CIDEM i del COPCA en la nova agència ACC1Ó, com a agència de finançament i de suport a la innovació i al desenvolupament empresarial de Catalunya.

Informe de seguiment 2010 PNRI

7.3 Maximitzar l’eficiència, l’eficàcia i la capacitat d’apre nentatge del sistema de recerca i innovació. 111 L’Administració de la Generalitat impulsarà, a partir de les experiències existents (com per exemple l’UNEIX —Sistema d’Informació d’Universitats i Recerca de Catalunya—), la configuració d’un sistema d’informació i d’anàlisi de la informació integrat en la recerca i la innovació de Catalunya. Aquest sistema s’anirà desplegant de manera paral·lela a la definició de la nova mètrica i del sistema d’indicadors de mesura de la recerca i de la innovació. 112 L’Administració de la Generalitat promourà que en el sistema de recerca i innovació català hi hagi expertesa a l’hora de dissenyar i d’analitzar polítiques públiques de ciència, de tecnologia i d’innovació. 113 L’Administració de la Generalitat impulsarà la funció de prospectiva en el sistema de recerca i innovació català a escala general, sectorial i tecnològica com un element clau per prendre decisions. 114 Els agents del sistema de recerca i innovació, incloenthi les estructures d’implantació de polítiques, es comprometen a desenvolupar sistemes d’avaluació interns de totes les seves activitats amb procediments, criteris i estàndards de referència internacional per a cadascun dels objectes d’avaluació. 115 L’Administració de la Generalitat promourà l’avaluació i l’acreditació dels sistemes d’avaluació que hagin implantat els agents del sistema. Així mateix, ha d’encarregar, mitjançant el CCRI, l’avaluació externa de les agències del sistema a un organisme internacional. 116 L’Administració de la Generalitat promourà una avaluació del sistema de recerca i innovació català com a conjunt que permeti situar Catalunya comparativament a escala internacional en el moment d’iniciar el desplegament del PNRI. Aquesta avaluació, l’ha de realitzar un organisme de referència internacional (OCDE), el qual ha de fer seguiments posteriors per poder retre comptes del progrés del sistema de recerca i innovació català.

Repte 8 - Invertir 8.1 D edicar el 2% del PIB a despesa en R+D i el 3,75% a despesa empresarial en R+D+I el 2010, amb l’horit zó d’arribar al 3% i al 4,5%, respectivament, el 2017. 117 Els agents públics i privats de la recerca i de la innovació desenvoluparan les polítiques, les estratègies i les actuacions necessàries per assolir, com a mínim, els objectius de dedicar a despesa en R+D el 2% del PIB de Catalunya el 2010 i amb l’horitzó d’arribar al 3% el 2017. El sector privat hauria d’assumir el finançament de dues terceres parts d’aquesta despesa no més enllà del 2017. 118 L’Administració de la Generalitat, amb la col·laboració de les associacions empresarials i dels agents de la recerca i de la innovació, implementarà les polítiques necessàries per afavorir l’increment de la inversió empresarial en R+D+I fins assolir el 3% del PIB l’any 2010, el 3,75% el 2013 i el 4,5% el 2017. Amb aquesta finalitat, durant els primers anys del període 2009-2013 hauran de fer un esforç inicial superior en l’increment de la despesa en R+D+I per generar un efecte tractor sobre el sector privat. 119 L’Administració de la Generalitat assumirà la part del finançament públic de les despeses en R+D a Catalunya que es desprèn de l’escenari d’inversió en R+D que acompanya aquest pacte. 8.2 F ocalitzar la inversió pública en R+D i en suport a la innovació als objectius del PNRI. 120 Per aconseguir els objectius i els compromisos que s’han presentat en aquest PNRI, les diferents administracions haurien de destinar, en els propers anys, els recursos als programes adreçats preferentment a: a. Captar, retenir i mobilitzar talent en el sistema de recerca i innovació. b. Incrementar el personal tècnic i de gestió de la recerca i de la innovació.

ANNEX 02: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

c. Millorar les infraestructures científiques i tecnològiques, incloent-hi les e-infraestructures.

(com ara la negociació col·lectiva) entre els agents del sistema. I els principis que se citen a continuació:

d. Finançar la recerca i la tercera missió de les universitats i dels hospitals.

f. L’avaluació de l’ús, dels resultats i de l’impacte.

e. Finançar els centres de recerca.

g. La transparència.

f. Finançar els centres tecnològics, els parcs científics i tecnològics i els clústers de recerca i innovació.

h. El retiment de comptes.

g. Implantar projectes estratègics i programes d’R+D, especialment dirigits a projectes cooperatius de les PIME, de les grans empreses i dels agents recerca. h. Fomentar la innovació no tecnològica. i. Fomentar la innovació tecnològica integrada amb l’R+D. j. Impulsar la innovació a l’Administració pública. k. Donar suport a la innovació en el sector dels serveis col·lectius. l. Finançar els projectes i els programes de socialització de la ciència, de la tecnologia i de la innovació, i de la realitat industrial i dels serveis de Catalunya. 121 L’aplicació dels recursos públics destinats a R+D+I a Catalunya s’ha de dur a terme tenint en compte els criteris d’atorgament següents: a. L’excel·lència i l’oportunitat de les propostes. b. L’alineament amb els àmbits de focalització i de priorització estratègica d’R+D de Catalunya. c. L’existència de sinergies amb els programes de suport a l’R+D de l’Estat espanyol i de la UE. d. L’efecte previst d’arrossegament respecte de la inversió privada en R+D+I.

8.3 M illorar el marc econòmic i financer de la despesa en R+D+I a Catalunya. 121 L’Administració de la Generalitat analitzarà diferents possibilitats extraordinàries de finançament de l’R+D+I, entre altres, la possible afectació d’un segment de les millores derivades de la revisió del finançament autonòmic. 122 Els departaments de l’Administració de la Generalitat (a banda del departament o dels departaments que assumeixin les àrees de recerca i d’innovació) incrementaran progressivament i de manera suficient els pressupostos dedicats a activitats d’R+D+I per poder fer front als reptes i als objectius que tinguin plantejats els seus àmbits competencials (educació, serveis socials, salut, immigració, energia, sostenibilitat, transport, mobilitat, etc.). 123 El pressupost dels programes específics de suport a l’R+D de la Generalitat tindrà, en el període 20092013, un increment percentual anual mitjà similar, com a mínim, a l’increment anual mitjà experimentat durant el darrer Pla de recerca i innovació (20052008). 124 L’Administració de la Generalitat afavorirà la implicació de l’Estat a l’hora d’impulsar l’R+D a Catalunya: a. Establir un acord Estat-Generalitat 2009-2013 per tal de desplegar les actuacions estatals previstes a la disposició addicional tercera de l’EAC en matèria d’infraestructures de recerca i de tecnologia.

e. L’existència prèvia de mecanismes de cooperació (la publicoprivada, especialment) i de concertació

Informe de seguiment 2010 PNRI

b. Coordinar els programes de recerca i d’innovació entre l’Estat espanyol i Catalunya per tal d’evitar pèrdues d’eficiència i d’eficàcia. c. Millorar l’eficiència del sistema estatal de ciència mitjançant l’increment de la participació de Catalunya en els programes estatals d’R+D. 125 Les administracions locals de Catalunya han de coordinar les polítiques de suport a la recerca i a la innovació mitjançant els mecanismes que s’estableixin i impulsar programes pressupostaris conjunts. 126 L’Administració de la Generalitat establirà un pla per incrementar la capacitat d’atracció de fons per a la recerca i la innovació provinents de l’Estat, de la Unió Europea i d’altres fonts internacionals. 127 L’Administració de la Generalitat promourà que les grans empreses situades a Catalunya, i especialment, les grans empreses catalanes, contribueixin en els propers anys en l’aposta del país per la recerca i la innovació a través de plans d’R+D+I en cooperació amb les PIME i els agents públics de la recerca. 128 L’Administració de la Generalitat, per tal d’enfortir el mercat d’inversió i els productes financers per a empreses de base tecnològica i activitats innovadores: a. Impulsarà o crearà, amb suport públic i privat, els fons de capital de risc suficients per cobrir en els propers anys tots els trams de finançament necessaris i els projectes empresarials de base tecnològica que es desenvolupin a Catalunya. Cal disposar del capital de risc amb sensibilitat diferenciada per sectors i per tecnologies. Aquests fons haurien d’actuar amb criteris alineats amb les prioritats estratègiques de recerca i d’innovació.

d. Promourà, per part de les entitats financeres, la millora de l’oferta dels productes financers específics per a la R+D+I empresarial i s’incrementarà la comercialització. 129 L’Administració de la Generalitat impulsarà les accions de mecenatge que patrocinin activitats relacionades amb la recerca i la innovació: a. S’ha de promoure, ateses les diferents iniciatives que actualment s’estan desenvolupant i amb la finalitat d’establir sinergies de valor afegit, una coordinació efectiva de les polítiques i de les accions de mecenatge, amb l’objectiu que s’orientin cap a les prioritats i les estratègies compartides de país i les que el PNRI i els plans governamentals successius estableixin. b. Assolir una implicació més gran en el finançament de programes públics d’R+D dels grans patrocinadors institucionals, com entitats financeres i grans corporacions, amb atenció especial a l’obra social de les caixes d’estalvi. 130 Els agents del sistema financer radicats a Catalunya impulsaran, a través de l’actuació comercial i les fundacions, les actuacions necessàries per enfortir el sistema de recerca i innovació català, amb una implicació especial en iniciatives emprenedores i de risc que afavoreixin la innovació. 131 Els agents del sistema financer radicats a Catalunya impulsaran, a través de l’actuació comercial i les fundacions, les actuacions necessàries per enfortir el sistema de recerca i innovació català, amb una implicació especial en iniciatives emprenedores i de risc que afavoreixen la innovació.

b. Desenvoluparà un pla de captació de capital de risc estranger a Catalunya, especialitzat en projectes tecnològics, per tal d’ampliar l’oferta disponible. c. Impulsarà i afavorirà la mobilització de petits inversors privats.

ANNEX 02: SIGNANTS I COMPROMISOS DEL PNRI

ANNEX: Sobre els recursos destinats a l’R+D i les universitats Recursos dedicats a l’R+D per la Generalitat Les despeses en R+D corresponents a la Generalitat de la taula escenari d’evolució de la despesa (vegeu apartat 4.1), contemplen: 1. Despeses de capítol 4 i capítol 7 (transferències corrents i de capital) i capítols 2 i 6 (béns i serveis i inversions reals) dedicats als ajuts i subvencions dels programes de suport a l’R+D i a les infraestructures científiques i tecnològiques. 2. Dotació de capítol 8 (crèdits a projectes d’R+D empresarial majoritàriament) que en els anys 2005 i 2006 (com en els anteriors) havien estat pràcticament inexistents, i que l’any 2007 han estat de 5M€ i la previsió pel 2008 es pot acostar als 40M€. 3. Despeses de personal o capítol 1 (universitats públiques i hospitals públics) derivats de la dedicació a la recerca del seu professorat i PAS (i metges en el cas dels hospitals), calculats segons els criteris internacionals que estableix el Manual de Frascati. Aquests costos suposen un 60% aproximadament del total de la Generalitat dedicat a R+D per als anys 2005 i 2006. A. L’Administració de la Generalitat es compromet per al període 2009-2013, i a partir de l’escenari de les quantitats totals que indica la taula de la pàgina 83, a: 1. Incrementar la despesa destinada a R+D en el conjunt de capítols 2, 4, 6 i 7 en una quantitat aproximada al doble (2013 respecte 2008), tenint en compte l’evolució del PIB. Aquests increments aniran destinats als programes que es desprenen dels compromisos del PNRI: a. Captació, retenció i mobilitat de talent en el sistema de recerca i innovació. b. Increment del personal tècnic i de gestió de

la recerca i la innovació. c. Infraestructures científiques i tecnològiques, incloent-hi e-infraestructures. d. Finançament de la recerca i de la tercera missió de les universitats i hospitals. e. Finançament dels centres de recerca, dels centres tecnològics, parcs científics i tecnològics i clústers de recerca i innovació. f. Projectes estratègics i programes d’R+D, especialment dirigits a projectes cooperatius PIME -grans empreses– agents de la recerca. Els increments de recursos en aquests apartats han de garantir progressivament els compromisos establerts en el PNRI de manera que les universitats públiques disposin d’un entorn facilitador de la recerca que permeti desenvolupar amb la màxima qualitat les capacitats investigadores del personal acadèmic en condicions comparables als països europeus més avançats, compatibilitzant-ho amb una tasca docent enriquida per l’acció investigadora de primer nivell. 2. Incrementar substancialment el capítol 8 de despesa dedicada majoritàriament a impulsar projectes d’R+D empresarial, amb el compromís que aquests projectes hagin de subcontractar a organismes públics d’investigació catalans, com les universitats, com a mínim el 25% del total de recursos destinats als projectes. 3. Pel que fa al capítol 1 de personal, s’incrementarà la capacitat de dedicació a la recerca del personal en universitats públiques i hospitals públics a través de programes específics no vinculats, però, a increments de la plantilla docent o assistencial pel que fa als hospitals. Aquest increment es faria a través de programes tipus ICREA-Acadèmia o l’increment de la dotació de programes per a la incorporació de tècnics de suport a la recerca. Això no obsta perquè, en el context del nou model de finançament per a les universitats públiques que

Informe de seguiment 2010 PNRI

s’ha de posar en marxa el 2011, pugui en el seu cas preveure una adequació incremental de la plantilla acadèmica per afrontar les necessitats i objectius de futur. Així doncs, l’escenari d’increment del capítol 1 (entès com a plantilla docent universitària o personal assistencial en els hospitals) contempla un vegetatiu de les despeses. per als propers anys. B. La Generalitat orientarà els recursos d’inversió en infraestructures científiques i tecnològiques en el període de l’abast del PNRI a: 1. El retorn de les operacions d’endeutament en Parcs Científics i Tecnològics de les convocatòries 2005 i 2006. Subjecte als resultats de l’esmentada negociació amb l’Estat, també es tindran en compte els retorns corresponents al 2007 i 2008, i s’analitzarà la possibilitat de considerar també els anteriors al 2005. 2. Per a posteriors compromisos referents a les operacions de crèdit sorgides dels ajuts obtinguts per a parcs, la Generalitat i les universitats han d’arribar a acords previs que es fonamentarien a partir de les disponibilitats pressupostàries, l’anàlisi de l’oportunitat i de l’alineament de les peticions amb els àmbits de focalització i priorització de la recerca i la innovació que resultin del procés que s’ha d’iniciar. 3. Inversions en centres tecnològics i de recerca promoguts per les universitats catalanes.

Compromisos de les universitats públiques C. Les universitats públiques es comprometen a: 1. Desenvolupar una comptabilitat analítica dels costos de la recerca i la seva valorització que sigui utilitzada convenientment per a la presa de decisions. 2. Planificar estratègica i operativament els costos de personal dedicats a la recerca i a optimitzar-ne la seva dedicació. 3. Desenvolupar una planificació estratègica i operativa acurada de les infraestructures científiques i tecnològiques que contempli els costos d’explotació i la relació ús-impacte sobre la recerca i la seva valorització, coordinadament amb el Govern i la resta del sistema universitari català. 4. Optimitzar els costos de les infraestructures universitàries en general i de les dedicades totalment o parcial a la recerca amb la finalitat d’orientar els recursos cap a equipaments de més valor afegit. 5. Distribuir internament els recursos no finalistes dedicats a la recerca sota criteris d’excel·lència i prioritat associats als plantejaments estratègics que la universitat hagi definit. 6. Establir mecanismes i instruments de retiment de comptes que contemplin una visualització clara de l’ús i l’impacte dels recursos econòmics dedicats a l’R+D i a la seva valorització.

4. Inversions en centres de recerca (CERCA) i centres tecnològics (corporació de CT) promoguts per la Generalitat. 5. Grans infraestructures previstes. 6. Creació de noves infraestructures (centres, unitats mixtes i anelles).