Viure Rocafort - Edició especial Novembre 2017 by Casa de Cultura de Rocafort

Viure Rocafort Núm. 5 | Edició especial Novembre 2017

rocafort.es | Ajuntament de Rocafort

POBLE DE L’HORTA El entorno natural de Rocafort es un valor a preservar. Nos regala amplitud de perspectivas, además de alimentos, paseos y bienestar

La nova cultura de l’aigua aplega les respostes tècniques més actuals per a integrar les necessitats de la població i del territori

Fotos de concurs ‘Un día cualquiera’, de José María Gómez, és la imatge guanyadora del certamen ‘Racons de l’horta’. Diverses fotos de les persones participants en el concurs il·lustren les pàgines d’aquesta revista.

Aportacions

Llauradors

Veïnat

Opinions tècniques especialitzades i de persones amb experiència argumenten sobre la gestió actual de l’entorn

Els protagonistes de mantindre l’horta viva expliquen una relació ferma i compromesa però plena d’incerteses

En el ágora de nuestro pueblo, tomamos la palabra, reflexionamos y compartimos visiones de futuro

Taula 01

‘Llaurant amb l’haca’ Miguel Sotomayol

Experts La nueva cultura del agua, Lucía Soriano (p. 4) Infraestructures verdes, Marcel Cumplido i Lara Llop (p. 7) L’Horta de Rocafort, Acció Ecologista-Agró (p. 10) Perspectives per a l’arc de la Sèquia de Montcada, Enric Navarro (p. 12) Horta és futur, Josep Gavaldà, de Per l’Horta (p. 14)

02 Llauradors José Enrique García Estellés (p. 16) Lucas Picazo Serrano (p. 17) Juan Pérez Navarro (p. 18)

03 Veïnat Vecinos de la calle Godella (p. 19) Enric Albiach (p. 20) Anna Pastor (p. 21) Ferran Garcia (p. 22) Anna Pons (p. 23) Paco Morcillo (p. 24) Rosario Marco (p. 25)

04 Ajuntament Moción aprobada por el pleno contra la construcción del azarbe (p. 26) Acord entre Rocafort, Godella, Burjassot i Massarrojos per un nou pla verd i sostenible (p. 30)

Crèdits Viure Rocafort, Núm. 5 Butlletí Informatiu Municipal especial, novembre 2017 | Contacte: gestioambiental@rocafort.es premsa@rocafort.es Disseny | Maqueta | Redacció Palmera Comunicación SL Il·lustracions Tomás Gorria (p. 8 i p. 32) Fotos del Concurs Autoria d’imatges del concurs ‘Racons de l’horta’ identificada en cada foto

De l’assarb, a un projecte sostenible

esprés que el ple municipal de juliol aprovara la moció per tal d’instar a la Generalitat a paralitzar el projecte de construcció de l’assarb a l’horta, han estat mesos d’intenses negociacions per preservar el patrimoni natural de Rocafort i evitar una obra irreparable per al nostre futur; per defensar alternatives sostenibles i menys agressives amb l’entorn que solucionen el problema de les inundacions. Rocafort sempre ha entès que aquesta zona de l’Horta pateix greus danys per les pluges torrencials que necessiten una solució. Per açò, el diàleg amb Conselleria i la resta de municipis afectats per la intervenció (Godella, Burjassot i Massarrojos) ha sigut constant per a aconseguir una solució tècnica de consens. Finalment, el passat 30 d’octubre, la direcció general de l’Aigua de la Generalitat va acceptar l’acord presentat pels quatre pobles, en una reunió amb preséncia d’associacions cíviques, i va cancel·lar el projecte de l’assarb. El document que van signar els alcaldes és un pacte sobre el qual Conselleria haurà de redactar un nou pla més sostenible i respectuós amb l’entorn. La proposta (pàg. 30) passa per instal·lar infraestructures verdes que drenen l’aigua de pluja i una conducció soterrada tan reduïda com siga possible. Rocafort i la resta de pobles defensen que es realitzen aquestes actuacions àgilment i amb respecte al territori, i han presentat una esmena als pressupostos de la Generalitat per tal d’assegurar-ho. Perquè el nostre era el patrimoni natural més afectat per la intervenció de l’assarb. El traçat previst tenia una longitud de més d’1 quilòmetre i fins a 30 metres d’ample per l’horta, des del barranc dels Frares, en el límit entre Rocafort i Godella, fins al Palmaret Alt de Massarrojos. El projecte era una agressió al medi ambient i suposava crear una barrera de formigó entre la localitat i l’horta.

Del azarbe, a un proyecto sostenible

espués de que el pleno municipal de julio aprobara la moción para instar a la Generalitat a paralizar el proyecto de construcción del azarbe en la huerta, han sido meses de intensas negociaciones para preservar el patrimonio natural de Rocafort y evitar una obra irreparable para nuestro futuro; de defender alternativas sostenibles y menos agresivas con el entorno que solucionen el problema de las inundaciones. Rocafort siempre ha entendido que esta zona de l’Horta sufre graves daños por las lluvias torrenciales que necesitan una solución. Por ello, el diálogo con Conselleria y el resto de municipios afectados por la intervención (Godella, Burjassot y Massarrojos) ha sido constante para alcanzar una solución técnica de consenso. Finalmente, el pasado 30 de octubre, la dirección general del Agua de la Generalitat aceptó el acuerdo presentado por los cuatro pueblos, en una reunión con presencia de asociaciones cívicas, y canceló el proyecto del azarbe. El documento que firmaron los alcaldes es un pacto sobre el que Conselleria deberá redactar un nuevo plan más sostenible y respetuoso con el entorno. La propuesta (pág. 30) aboga por instalar infraestructuras verdes que drenen el agua de lluvia y un colector soterrado tan reducido como sea posible. Rocafort y el resto de pueblos defienden que se realicen estas actuaciones ágilmente y con respeto al territorio, y han presentado una enmienda a los presupuestos de la Generalitat con el fin de asegurarlo. Porque el nuestro era el patrimonio natural más afectado por la intervención del azarbe. El trazado previsto tenía una longitud de más de 1 kilómetro y hasta 30 metros de ancho la huerta, desde el barranc dels Frares, en el límite entre Rocafort y Godella, hasta el Palmaret Alt de Massarrojos. El proyecto era una agresión al medioambiente y suponía crear una barrera de hormigón entre la localidad y la huerta.

01. EXPERTS

‘Riego en la tarde’ Lidia Quintanilla

L’Horta, amb el cap i casal al fons

La nueva cultura del agua Lucía Soriano Martínez, Dra. Ingeniera de Caminos, Canales y Puertos

os entornos urbanos van a ser especialmente vulnerables a los efectos del cambio climático. La severidad, la frecuencia y los daños asociados a las inundaciones han aumentado en los últimos años y seguirán incrementándose en un futuro. Por tanto, la preparación de los sistemas urbanos (planeamiento urbano, abastecimiento, saneamiento y drenaje) para afrontar los extremos hídricos debe ser un eje principal de la política de reducción del impacto del calentamiento global en la escala local. Se ha comprobado que la gestión tradicional de las inundaciones, centrada en medidas estructurales es, con frecuencia, ineficiente. Los

BIM ESPECIAL HORTA

grandes proyectos hidráulicos, muchas veces innecesarios, sobredimensionados o mal planificados, comportan grandes costes sociales, económicos y ambientales. En este escenario, surgen modelos alternativos de gestión del agua que, basados en los principios de la Nueva Cultura del Agua, contemplan e integran el conjunto del fenómeno agua en el espacio urbano, incluyendo las aguas de lluvia, la red hidrográfica sobre la que se asienta y rodea la ciudad, los paisajes fluviales, el drenaje, las aguas regeneradas y los procesos de recirculación. Los nuevos planteamientos surgen desde la vocación de incorporar la gestión del ciclo del agua como elemento

01. EXPERTS del proyecto urbano de conjunto y reconoce a los agentes sociales como actores capacitados en la gestión sostenible de su hábitat. En relación a la gestión del territorio, este nuevo enfoque supone una oportunidad para proteger, poner en valor y aprovechar la capacidad de las parcelas y del rico patrimonio natural y cultural del espacio agrario periurbano. En el caso de Rocafort, la protección de la zona de huerta contribuye no sólo a la seguridad alimentaria sino también a la sostenibilidad del conjunto del espacio urbano permitiendo circuitos de consumo de proximidad, mejorando el paisaje urbano y aumentando la biodiversidad, entre otros servicios ecosistémicos. En el ámbito de la gestión de inundaciones, en lugar de resolver los problemas a través de costosas inversiones, consideradas indiscutibles, destinadas a la expansión de la infraestructura existente y las tecnologías de final de

Enfoque convencional Infraestructuras grises Fragmentación No potencia la interconexión entre drenaje natural (Barranc dels Frares y marjal de Godella) y artificial (red de saneamiento y acequias para riego)

proceso, la Nueva Cultura del Agua propone una gestión ecointegradora y participativa del agua que se concreta en el uso de Infraestructuras Verdes. Así, considerando que el origen principal del aumento de la vulnerabilidad de la población frente a las inundaciones es debido a las actividades antrópicas (urbanización, construcción de infraestructuras, impermeabilización de los suelos, etc.) que modifican los sistemas naturales de drenaje, el diseño de las actuaciones busca la restitución de los mismos. En el caso del Barranc dels Frares, frente al enfoque convencional de Infraestructuras Grises, la búsqueda de este tipo de soluciones bajo los principios de la Nueva Cultura del Agua tiene por objeto recuperar la funcionalidad del Barranc dels Frares y de la marjal de Godella, ejes principales de drenaje natural de la cuenca, y se caracterizaría por los rasgos del cuadro inferior:

Enfoque ecointegrador Infraestructuras verdes Integración socio-hidrológica Recupera la funcionalidad del Barranc, mediante espacios de inundación que sean positivos para el medioambiente urbano (recarga de acuíferos, espacios para ocio, aprovecha aguas de lluvia, etc. Protege y pone en valor la huerta con circuitos de consumo de proximidad

Planteamiento lineal Evacua el máximo caudal en el menor tiempo construyendo un canal artificial

Planteamiento circular Aprovecha la escorrentía para recargar acuíferos, regar parques y jardines, la refrigeración de edificios, etc.

Inflexibilidad y soluciones a corto plazo Ante el incremento de los caudales en el futuro, solo considera aumentar la capacidad de los colectores y del canal, sin adoptar medidas en origen para evitar que la escorrentía sea mayor en un medio plazo

Innovación y sostenibilidad Actuación descentralizada por fases, flexible ante situaciones de incertidumbre. Incorpora Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) como herramienta habitual para reducir la escorrentía a medio plazo

BIM ESPECIAL HORTA

01. EXPERTS

1. Parque de laminación

2. Polígono de Godella

3. Cubierta vegetada

4. Jardines de lluvia

Para ello, habrá que habilitar nuevos espacios de laminación de avenidas que tengan además un uso multifuncional, aumentando la disponibilidad de espacios verdes de ocio para la ciudadanía. Como beneficios secundarios destacan, entre otros, el aumento de la biodiversidad, la mejora del paisaje urbano y la recarga natural del acuífero. A la derecha, la imagen 1 muestra un ejemplo de un parque de laminación. De manera complementaria, se tratará de recuperar el uso tradicional de la red de acequias de riego como elemento principal de drenaje artificial en momentos de lluvias intensas. Finalmente, y para garantizar la sostenibilidad de las actuaciones, será necesario permeabilizar y naturalizar la cuenca urbana buscando minimizar la generación de escorrentía en un medio-largo plazo. Se muestra a continuación un ejemplo de este tipo de intervenciones, enmarcadas en los Sistemas de Drenaje Sostenible (SuDS): El Polígono industrial de Godella (foto 2), al-

BIM ESPECIAL HORTA

tamente impermeabilizado, y posibles SuDS a implementar: cubierta vegetada (imagen 3) y jardines de lluvia (foto 4). Es importante considerar que este tipo de actuaciones, enmarcadas en las Infraestructuras Verdes, además de disminuir el riesgo de inundación, aportan multitud de servicios ecosistémicos como: 1. Fomentar una mejor calidad de vida y bienestar humano, por ejemplo, ofreciendo un medio ambiente de alta calidad en el que poder vivir y trabajar. 2. Mejorar la biodiversidad reconectando zonas naturales aisladas y aumentando la movilidad de la fauna silvestre en un paisaje más amplio; 3. Servir de protección contra el cambio climático y el deterioro ambiental, por ejemplo, almacenando carbono o evitando la erosión del suelo. La infraestructura verde nos ofrece, sobre todo, una forma inteligente e integrada de gestionar nuestro capital natural.

01. EXPERTS

Construcció de la Infraestructura Verda: comparativa del procés de reconstrucció de la connectivitat ecològica del Torrent del Bosc de Cerdanyola del Vallès. Anna Zahonero Xifré. Paisea núm. 30, art. “El proyecto de la conectividad”, pàg.71

Infraestructures verdes Marcel Cumplido i Lara Llop, Suc arquitectes

ls territoris sempre estableixen les seues estratègies de funcionament. El seu estudi i enteniment ens fa, com a societats que habitem els territoris, apropar-nos més i de millor manera a les seues regles del joc. Entenent-les podrem operar amb elles i així millorar i reequilibrar les relacions que establim amb el territori, derivades de les necessitats de les societats. En aquest sentit, podem entendre que un territori posseeix les seues estructures, de caràcters molt diversos, que responen a distintes funcions pròpies. Una d’aquestes funcions, i de les importants, és el seu drenatge. És a dir, quins són els llocs per on discorre l’aigua (també subterrània), com es mou per aquestos llocs, durant quins períodes, de quina manera... Són factors que organitzen elements al paisatge i configuren les estructures de drenatge del territori. I són importants perquè, a la fi, l’aigua (i més encara per aquestes latituds) és un dels motors més potents del paisatge.

Així per tant, aquests drenatges acaben constituint moltes vegades, una seqüència d’espais o àrees naturals i/o urbanes que van exercint la seua funció dins d’una estructura global. Cada part, element, peça d’una conca forma part d’aquesta estructura de drenatge i juga un paper dins del propi sistema. Així podem entendre com es configura una infraestructura verda per al drenatge de les aigües de pluja. Ara bé, si observem aquestos espais, entendrem que en la seua complexitat resideix la seua riquesa. Són espais de gran valor ambiental, ja que gaudeixen d’una alta biodiversitat. A més, assumeixen altres funcions, com la de ser suport de la vida de determinats ecosistemes. També juguen un paper fonamental a l’hora de canalitzar fluxos ecològics i exercir de potents corredors biològics, entre d’altres funcions importants que fan gaudir de bona salut un territori. Per tant, veiem que allò de la Infraestructura Verda té una característica important que és la multifuncionalitat. BIM ESPECIAL HORTA

01. EXPERTS Segons la Comissió Europea, la Infraestructura Verda és “una xarxa de zones naturals i seminaturals i d’altres elements ambientals, planificada de forma estratègica, dissenyada i gestionada per a la prestació d’una extensa gamma de serveis ecosistèmics i protegeix la biodiversitat tant dels assentaments rurals com urbans.” * És ací un altre punt clau, els serveis ecosistèmics: els ecosistemes aporten a les societats múltiples beneficis en forma de serveis ecosistèmics. Aquestos poden ser serveis de

“

de pluges, i l’horta ha anat subministrant aliments (entre d’altres) en forma d’insectes als ocells que nidifiquen a les àrees forestals (i també als nuclis urbans) i que a la vegada han servit de control biològic de certes plagues per a l’horta. Aquest és només un exemple dels molts que es podrien posar, només per a exemplificar la relació simbiòtica entre els dos sistemes. Vista la posició que ocupa el nucli urbà de Rocafort, a cavall entre ambdós sistemes, és important que els nuclis comencen a gestionar

Una xarxa planificada de zones naturals i seminaturals pot protegir la biodiversitat i els entorns rurals i urbans

regulació d’aire (els ecosistemes produeixen oxigen que respirem i depuren contaminants) d’aprovisionament (ens aprovisionen d’aigua per beure i d’aliments per menjar), de regulació hídrica (mitiguen i regulen l’impacte d’inundacions i d’efectes derivats del canvi climàtic), serveis culturals (ens ofereixen llocs identitaris) i de benestar (milloren la salut i benestar social) etc. Aleshores veiem que són moltíssims els beneficis que ens aporten els ecosistemes, que com millor salut gaudisquen més beneficis ens aportaran, i que necessàriament hem d’entendre el conjunt natura-ciutat com una única entitat, donats els vincles i les relacions existents. El cas de Rocafort és el cas habitual de les poblacions de l’arc metropolità de València. El municipi s’assenta sobre el punt d’intercanvi entre el regadiu i el secà, entre l’horta periurbana i allò rural/forestal. És a dir, ocupa una posició estratègica que gestiona les relacions entre ambdós sistemes. Aquests sistemes s’han anat alimentant mútuament al llarg de la història: entre d’altres relacions, les parts forestals han anat alimentat de sediments i nutrients els sòls de les zones planeres de l’horta a cada període

aquesta relació, que en molts casos s’ha vist molt minvada per urbanitzacions certament miops a aquestes qüestions. I els elements claus en aquest context són les estructures de drenatge, que vénen de zones altes, per travessar els pobles i eixir a l’horta, a través dels barrancs, torrents i rieres, fins arribar a la mar. La cultura de segles passats de l’enginyeria hidràulica, que acostuma a simplificar aquests elements en càlculs de cabals d’aigua a evacuar, que entén (al nostre parer erròniament) que com més ràpid s’evacue l’aigua de pluja millor, ens ha dut a situacions traumàtiques per al territori, que s’ha vist fracturat per grans infraestructures “grises” fetes de formigó i que només responen a una única funció (bon exemple és el Pla Sud del riu Túria). Davant d’aquesta òptica, veiem que els territoris han estat gestionant les aigües de pluja d’altra manera: retenint-la gràcies a la vegetació en zones altes de les seues conques, per així no inundar zones baixes; soltant l’aigua lentament i permetent que els sediments i nutrients que arrosseguen es dipositen allà on ens convé i no a la mar directament; infiltrant-la ja que es

NO A L’ASSARB, defensem totes i tots

01. EXPERTS

Meandro de Ranillas, Saragossa, Parc de l’Aigua. Parc d’inundació al meandre del riu Ebre al seu pas per la ciutat. Moment de crescuda en el qual el parc no s’oposa a la inundació i la gestiona garantint la seguretat

configuren amb terra i materials permeables i així recarreguen aqüífers per mantenir els nivells freàtics i la bona qualitat de les aigües subterrànies... I sí, estem parlant del barranc dels Frares i del Bovalar, que són els que estan generant problemes no només a Rocafort, sinó també a Godella i Burjassot. Aquests barrancs, han vist totalment alterada la seua morfologia, i per tant el seu funcionament. Així doncs, entenem que s’han de tornar a establir les seues funcions per a evitar els problemes d’inundacions que s’ocasionen hui en dia. Ara bé, si entenem la unitat d’aquest element i veiem la globalitat de la seua conca, veurem que podem establir mecanismes de laminació, d’infiltració, etc., a zones d’oportunitat que encara no han estat urbanitzades, per tornar a configurar el funcionament propi d’aquestes estructures ecològiques, i per tant poder resoldre així, d’una manera més sostenible i sostinguda en el temps, els problemes d’inundacions a zones baixes dels nuclis urbans i a l’horta. Si a més entenem el règim pluviomètric d’aquestes latituds, torrencial, veurem que gran part de l’any estos elements van secs, i per tant és possible compatibilitzar determinats

usos cívics en aquestos espais. És a dir, podríem entendre que un parc amb usos d’esbarjo i fins i tot esportius es pot desenvolupar en zones que en determinades èpoques de l’any estan inundades retenint i infiltrant l’aigua de pluja? Formulem-ho al revés, és possible que durant la major part de l’any puguen tindre usos diversos aquestos elements de drenatge que estan secs? Pensem que així la inversió seria molt més amortitzada, sobretot a nivell social i ciutadà. Exemples d’aquest tipus d’actuacions hi han molts per tot arreu, operacions que participen de la nova cultura de l’aigua, dels nous paradigmes d’intervenció en el territori, que demostren que amb la natura com aliada es poden construir els nous paisatges funcionals que les societats demanden, i que accionant els seus processos d’una manera coherent es pot arribar a implementar la infraestructura verda i millorar els béns i serveis que ens proporcionen. *Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social europeu i al Comitè de les Regions. Infraestructura Verda: millora del capital natural de Europa. Brussel·les. 06.05.2013

BIM ESPECIAL HORTA

L’horta de Rocafort Comissió de Territori Acció Ecologista-Agró

ocafort, així com els pobles veïns, es troba assentat sobre una porció del ventall fluvial creat pel riu Túria. Són graves, arenes i dipòsits llimosos propicis per l’aprofitament agrícola. L’habitant de l’horta, ha configurat un paisatge-ecosistema de gran productivitat, amb elevada diversitat biològica i gran bellesa, evidència de què el saber col·lectiu de la humanitat té una estreta relació amb la diversitat biològica, cosa que no hem d’oblidar mai. Des d’Acció Ecologista-Agró tenim clar que el futur dels nostres espais naturals i el nostre territori passa per la implicació de tota la població, així com l’accés a la informació per tal de poder debatre i prendre les decisions més adequades. Es per això que hem fet allò que els nostres representants no han fet: convocar debats amb diferents intervencions per tal de donar a conèixer el projecte, els seus impactes, i proposar noves formes de gestió de les aigües pluvials a nivell de conca.

BIM ESPECIAL HORTA

Gràcies a la implicació de tota la ciutadania, i la valentia dels representants polítics, el projecte de la construcció de l’assarb, ressuscitat després de 10 anys (quantes coses han passat en 10 anys!!!), que podem qualificar d’antic, caduc, i amb una visió completament reduccionista de la gestió de les aigües pluvials i residuals, amb una canal que proposava travessar completament l’horta de Rocafort, ha estat aturat. Ens podem donar l’enhorabona. De totes les coses que hem aprés durant tot aquest procés, és que la gestió tradicional de les aigües pluvials ha quedat completament obsoleta i ens genera multitud de problemes: les pluvials s’han estat barrejant amb les fecals, embrutant per arrossegament de la contaminació dels carrers, i acumulant en clavegueres, generant volums intractables cada vegada majors donat que cada vegada impermeabilitzem més el nostre territori. Què fem amb elles? O bé a l’Horta, que no li importava a ningú (excepte a les llauradores, les quals durant molts anys

01. EXPERTS

“

I temps al temps, amb la saviesa acumulada des de l’infinit, amerada amb les gotes de tota la rosada de la Terra, continue habitant l’horta secular, mentre contemple l’esdevenir de tots els llocs del món”. “Ceres”. Mataren el verd.

s’han vist perjudicades per l’entrada de residus sòlids i aigües fecals a les seues terres... és a dir, al nostres aliments), o l’única solució era traslladar el problema, amb canals de formigó cada vegada més grans, fins arribar al mar. Afortunadament, el paradigma de gestió d’aigües pluvials està canviant, en els últims anys s’han desenvolupat múltiples tècniques que s’empren ja en altres països, inclús a València. Entre les quals trobem cobertes vegetades, depòsits d’aprofitament d’aigua, paviments permeables, pous i rases d’infiltració, jardins de pluja, sòls estructurals, cunetes vegetades, aiguamolls artificials. Estes tècniques (denominades en conjunt sistemes de drenatge sostenible) podrien aplicar-se perfectament al nostre cas ja, reduint el volum d’aigua que arriba a les zones baixes. Atacant el problema on es produeix: en les zones altes on cada vegada s’infiltra menys. Per exemple, Acció Ecologista-Agró ha sol·licitat a l’Ajuntament de Godella que la parcel·la del Bovalar, que expropiarà en breu, siga destinada a la construcció d’un aiguamoll artificial. És a dir, una àrea que a més de laminar escolaments constitueix una zona verda amb molta biodiversitat. Tenint en compte que el Barranc del Bovalar i el Barranc dels Frares aporten els majors cabals a l’Horta, este mateix any podria començar-se a solucionar el problema de les aigües pluvials. Per a nosaltres l’Horta no es toca. No ens podem permetre el luxe de perdre ni un metre més d’aquest paisatge, que ens proveeix de fonamentals serveis ecosistèmics, en aquesta cruïlla de canvi global en la qual ens trobem a dia d’avui. L’horta funciona com embornal de carboni, contribuint a reduir l’impacte del canvi climàtic, ens ajuda en la regulació climàtica

dels municipis que la poblen, serveix com a corredor ecològic per a moltes espècies, connectant els nostres espais naturals, i per descomptat, serveix com a espai d’esbarjo, inspiració i paisatge per a totes les persones. Som conscients que l’horta ha estat fins ara maltractada. Ha rebut totes les aigües residuals dels municipis, s’ha fet una agricultura intensiva, amb fitosanitaris que impacten sobre el medi ambient i les persones, s’han cobert sèquies, maltractant el patrimoni mil·lenari que aquest paisatge atresora... però encara estem a temps, gràcies a aturar projectes com l’assarb. Una nova agricultura biològica, sense pesticides i sense l’ús massiu de fertilitzants químics, aprofitant els residus orgànics i emprant espècies adaptades i diversificades genèticament, aprofitant la saviesa dels nostres avantpassats és imprescindible per al desenvolupament sostenible; a l’igual que el foment de l’autosuficiència regional en els productes bàsics, fomentant la sobirania alimentària dels nostres municipis, posant en valor el treball dels nostres llauradors i llauradores, custodis del nostre territori i el patrimoni, és l’horitzó al qual des d’Acció Ecologista-Agró volem mirar amb il·lusió. I a les administracions, els recordem que és la seua responsabilitat posar en valor tot aquest tresor, recuperant les alqueries, sistemes de regadiu tradicional (recordem que baix l’asfalt està la sèquia). Plans com ara el Pla d’Acció Territorial de l’Horta ens donen una certa esperança, però hem de recordar-nos que no ens podem despistar. I, en el cas que ens ocupa, el nostre nou mantra és “gota a gota, litre a litre, anem fent que l’aigua s’infiltre”, sense tocar ni un centímetre d’horta, i millorant la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. BIM ESPECIAL HORTA

01. EXPERTS

Fer cultius diferents i recuperar el control amb la comercialització de proximitat pot significar una manera de rendibilitzar els productes

Perspectives per a l’arc de la Sèquia de Montcada Enric Navarro, enginyer agrònom i llaurador

gafant les dades dels darrers dos censos agraris (1999 i 2009), dos dels municipis de l’Horta que més explotacions agràries han perdut, 64% en el cas de Godella, 62% per a Rocafort i prop del 40% en el cas de Burjassot, són de l’arc de la Sèquia de Montcada. Però la dada més esfereïdora és la pèrdua en eixe decenni de superfície agrària útil, 62% per a Burjassot i 66% en el cas de Godella. La superfície agrària de Rocafort s’ha reduït en un 21,5%. Paradoxalment la població en el decenni 2005-2015, en aquests tres municipis no ha augmentat de manera significativa, excepte en el cas de Rocafort amb un increment del 12%. La població ocupada en el sector agrari ha descendit fins a valors d’entre 1 i 1,5%. Quina explicació podem trobar a la pèrdua tan important de sòl agrícola? Probablement el traçat de noves infraestructures seria responsable en bona part. La manca de planificació supramunicipal en tots els àmbits en els darrers decennis ha suposat que tots els pobles a l’Horta vulguen tindre el seu polígon industrial, el seu poliesportiu amb piscina climatitzada, etcètera. Per contra l’agricultura i en general el sector primari ha estat mancat

BIM ESPECIAL HORTA

també de planificació, no només a escala local, també en l’entorn comarcal i autonòmic. Les hortes de Burjassot, Godella i Rocafort han estat ocupades des del punt de vista productiu progressivament pel cítric en els darrers cent anys. En el casos dels termes de Godella i Rocafort, segons les dades del cens agrari del 2009, el 51% de les explotacions agràries es dedicaven al cultiu dels cítrics. En el cas de Godella, més del 60% de la seua superfície agrícola es dedica als cítrics. Rocafort ocupa quasi un 40% en aquesta família de fruiters. Si sumem a aquestes dades el percentatge d’abandonament de terres que pot arribar al 15% en municipis com Godella, el diagnòstic de la situació queda resolt. L’Horta ha estat sempre un espai agrícola diversificat. La fragmentació del territori, fruit del sistema de repartiment de les herències entre tots els descendents de la família ha fet que l’estructura de la propietat oferira com a resultat un mosaic de parcel·les i conseqüentment de cultius. L’aposta pel cultiu dels cítrics, especialmente a partir dels anys 50 del segle

01. EXPERTS

‘Lletugues multiracials’ Kike Roka

XX, ha possibilitat el manteniment d’una agricultura a temps parcial on els professionals agraris es dedicaven a les tasques agrícoles de manera secundària. Els ingressos de les explotacions eren un complement de rendes de l’activitat principal, lligada al sector serveis o industrial. El llaurador deixava per tant les tasques que no podia realitzar i especialment la comercialització en mans de tercers. La desaparició del model cooperatiu a l’Horta, els canvis en el sistema de comercialització amb la instauració del model “a resultes”, han fet que el model citrícola d’agricultura a temps parcial haja arribat al seu col·lapse final. Caldria per tant en primer lloc que els llauradors recuperaren el control de la comercialització dels seus productes. Afirmació fàcil de fer però un poc més complicada de dur a la pràctica, però no impossible. Resulta evident que el llaurador a temps parcial no resulta el perfil ideal per tal d’assolir un canvi en el model comercial de l’Horta. Serà precís per tant la formació d’una nova generació de professionals agraris que siguen conscients de

la importància del control de l’última fase del procés productiu, la comercialització. La diversificació com a estratègia fonamental és un dels factors que ens ha d’ajudar a crear un entorn agrari viable. No repetir el mateix cultiu o la mateixa varietat que faça el llaurador veí. Deixar de prendre decisions per mimetisme. L’especialització dins de la diversificació. Cal ser conscients de les noves realitats productives, econòmiques (també a escala global) i les demandes de les persones consumidores. Altra estratègia per tal que el llaurador recupere el control de la comercialització consisteix en l’acurtament de la cadena de valor. La tendència es repeteix a diferents escales i les TIC (Teconologies de la Informació i la Comunicació) ajuden a que els nostres productors aprofiten les estructures tradicionals com les Tires de Comptar o les més modernes opcions de venda en el mercat on-line. Experiències com el mercat de productors de Godella ens assenyalen el camí.

La diversificació com a estratègia fonamental ens ha d’ajudar a crear un entorn agrari viable La transformació del producte fresc sempre que siga possible. Les produccions de quarta o cinquena gamma ens poden acostar al consumidor final. Per tant correspon a l’administració incentivar i facilitar que els productors milloren la confecció i transformació dels seus productes per tal d’arribar amb les millors garanties possibles i de forma satisfactòria a la taula de les nostres cases. L’estructura productiva de l’Horta és la que és, la que ens defineix i ens identifica com a poble eminentment lligat a l’activitat agrària. Queda clar que en un entorn globalitzat aquesta estructura té les seues limitacions, però és precisament això el que ens ha de fer reestructurar la producció i especialment la comercialització cap a un model agroecològic lligat a la relació de proximitat entre productor i consumidor. BIM ESPECIAL HORTA

01. EXPERTS

Horta és

futur

Josep Gavaldà, Per l’Horta

quest títol és el lema de la campanya amb què diverses associacions de veïns i entitats que el 2015 va aconseguir aturar el PGOU de València (i de pas d’altres pobles del voltant) que pretenia eliminar 4 milions de metres quadrats d’horta. No era un lema per fer bonic, tenia un contingut semàntic que quasi 3 anys després té més sentit que mai. L’Horta de València, l’horta de Rocafort, la nostra horta, ha tingut sempre el reconeixement com el bressol de la nostra identitat. Ningú nega ja la seua importància patrimonial i paisatgística. Fins i tot el màxim òrgan de gestió de l’aigua, El Tribunal, ha segut declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. L’Horta té no obstant altres actius que solen quedar ocults i que m’agradaria posar de manifest. El primer és la seua funció com a rebost de la comarca. Hem de saber i d’assegurar-nos com a societat d’on vénen els nostres aliments perquè és la base de la nostra sobirania alimentària. A més, garantim l’existència dels productors locals, que no sols ens proveeixen d’aliments frescos i al costat de casa sinó que mantenen eixe paisatge que és part de la nostra identitat. La lluita per la salut i la bona gastronomia comença per una bona alimentació i per

BIM ESPECIAL HORTA

un bon producte. I aquest sols poden fer-lo els llauradors locals. Estem dient, en efecte, que el camp, especialment l’horta, és una gran font potencial de treball poc explorada. Per això calen polítiques públiques ben orientades i ben finançades fins que aquest objectiu s’aconseguisca. Un altre aspecte del que es parla poc és de la funció ambiental de l’Horta. Els espais agrícoles ofereixen de forma gratuïta uns serveis que poques vegades es tenen en compte a l’hora de planificar el territori, fer projectes d’urbanització o infraestructures. Com aquests serveis no estan monetaritzats ni els paga ningú es té la percepció que no existeixen. Exemple d’aquests serveis seria la protecció que ens proporcionen els espais agraris contra les pluges tempestuoses tan habituals al mediterrani. Els sòls no segellats dels camps agrícoles suposen un drenatge natural que recarrega els aqüífers, també filtrant l’aigua evitant la pol·lució d’aquests. Però en el cas de l’horta, a més, en estar normalment a una cota inferior als nuclis urbanitzats i tindre una extensa xarxa de séquies, té la funció d’embornal natural evitant la inundació de les zones urbanes. Un altra cosa que fa l’horta i els espais agrícoles i naturals que envolten les ciutats és protegir-les contra el conegut efecte d’illa de calor

01. EXPERTS ‘Amor’ Cristina Estellés

“ diàriament, que és especialment pronunciat a l’estació càlida fent més habitables els nostres pobles. També davant dels episodis climàtics extrems com les ones de calor que encara que esporàdiques cada vegada van a ser més freqüents. Finalment, una funció que també és poc coneguda és la de permetre el manteniment de la biodiversitat. Això significa l’existència d’espècies animals i vegetals en diversitat i quantitat suficient per assegurar la nostra pervivència. Recents estudis encenen l’alarma pel descens radical de la biodiversitat a Europa. L’Horta i els espais naturals asseguren un bon estat de la biodiversitat al nostre territori. Pot semblar irrellevant tindre més o menys espècies als nostres ecosistemes però sols els insectes juguen un paper central en la pol·linització i com a base de la cadena tròfica d’altres espècies com aus i mamífers. Com exemple de la importància de la biodiversitat, el serveis ecosistèmics proporcionats pels insectes han segut estimats en 57 mil milions de dòlars anuals als Estats Units. Com diu el professor holandés Hans de Kroon «si perdem els insectes, tot es col·lapsarà». Conservar per tant l’horta i els espais naturals és clau per al nostre futur com a societat i com espècie, i no preservar-los o gestionar-los adequadament fa que després necessitem gas-

Ja no podem pensar en el territori com una mercaderia amb què fer diners urbanitzant

tar gran quantitat de diners públics en pal·liar o solucionar problemes que hem creat, per no tindre en compte en el disseny els serveis ambientals gratuïts que donen l’horta i els espais naturals. No és un caprici. En un context de canvi climàtic i creixent escassetat de sòls fèrtils al planeta seria insensat no tindre en compte el valor que l’horta suposa. Fer que les coses es facen bé és obligació de la ciutadania culta i informada, però sobretot organitzada, que ha de demanar als responsables electes i no electes prendre decisions que ara mateix, després de l’esclat de la bombolla immobiliària i les seues conseqüències, passen per no tocar un pam més d’horta, però també tindre estratègies per no urbanitzar o fins i tot des-urbanitzar zones clau per assegurar la connexió de la trama verda, la gestió sostenible de les aigües pluvials, l’augment de la biodiversitat i una agricultura amb llauradors. Ja no podem seguir pensat en el territori com una mercaderia amb què fer diners requalificant i urbanitzant. El territori és el lloc on es donen els processos imprescindibles per a la vida. Innovar en la gestió del territori significa adoptar aquest canvi de paradigma com més prompte millor. Si no ho fem, serà la realitat la que ens l’impose. BIM ESPECIAL HORTA

02. LLAURADORS

José Enrique García Estellés

“Mantenim l’horta, un patrimoni del poble”

ls caquis els madure durant una setmana en una nevera tancada amb una copa d’anís o de licor perquè agafen aroma. Després te’ls menges i estan boníssims. Són mel”. És la recepta màgica de José Enrique García Estellés per a gaudir com toca dels enormes exemplars que creixen als caquiers que va plantar fa set anys. A Rocafort, treballa un camp que era del seu iaio. Des que es va jubilar fa quatre anys, va allí cada dia. De matí, a les 6.45 a l’estiu i, sobre les 9, a l’hivern. És el seu alliberament, diu. Treballa a mà tot el que pot per evitar tirar herbicida. “M’ho passe bomba, no vaig al gimnàs perquè no em fa falta, em pegue cada pallissa…”, explica. Va ser fuster tota la seua vida, des dels 16 fins als 65, però sempre ha estat vinculat a l’horta. La seua relació va començar als 7 anys. José Enrique venia amb els seus pares i els seus avis a plantar creïlles i ajudava el que podia. “Ara ja no es veuen xiquets aprendre del camp. Era

BIM ESPECIAL HORTA

molt bonic, vindre amb un fill a plantar i ensenyar-li com es treballa l’hort. Però ja no passa”, comenta. Dels seus familiars, cap ha volgut continuar treballant el camp. José Enrique ho ha fet “per sentiment” i perquè li agrada l’horta, afirma. El llaurador critica que el camí a Godella semble una autovia, la contaminació i els desperfectes que generen els vehicles. “La Policia hauria de prohibir el pas de tots els cotxes que no són de propietaris. Açò és l’horta, l’hem de conservar entre tots”, afirma. José Enrique explica que la majoria de llauradors no obtenen beneficis econòmics dels seus cultius: “Estem mantenint l’horta, un patrimoni del poble. Les institucions i els veïns han de saber-ho”. A més, diu que els robatoris són habituals, l’any passat en va patir l’entrada d’uns lladres, i que és necessària més vigilància. “L’horta és molt bonica. La treballe perquè m’agrada, però viure d’ella és complicat”, reconeix.

02. LLAURADORS

Lucas Picazo Serrano

“El mercat és més exigent, has de fer-ho tot”

ucas Picazo es banyava de xiquet en la sèquia que proveeix d’aigua l’hort familiar que treballa a Rocafort. Ara fa el mateix amb la seua filla, de 7 anys. A més a més, també planten faves junts i passen allí el temps que poden perquè conega de prop com és l’horta. “Aquest estiu vam muntar una tenda de campanya per a dormir i vam estar un cap de setmana sencer. Va ser una aventura per a ella”, explica. Treballa el camp familar. Estava abandonat però el va recuperar fa un any per guanyar-se la vida de llaurador. Els seus pares i els seus iaios han tingut sempre tarongers en diferents zones de Rocafort. “Ara el mercat és més exigent, t’has de buscar la vida per a vendre directament al consumidor. La faena és nostra també, has de fer-ho tot: recollir, repartir les caixes i vendre. O et busques la vida o no aconsegueixes res”, afirma. A l’hort sempre hi ha coses a fer, diu. “Mai estarà del tot acabada la cosa”. La seua rutina

és venir prompte, a primera hora, aproximadament sobre les 6. Pren seient una estona, medita, observa els seus tarongers i comença la faena. “Em fique al llit pensant el que he de fer l’endemà”, apunta. Ara està pensant a plantar bajoqueta fina per a paella. “Has d’estar pendent del punt de maduració, però es paga millor”, afirma. Després de tenir multitud d’ocupacions diferents, explica que venir cada dia a treballar el seu camp és el que més li satisfà, i poder fer-ho en un ambient de tranquil·litat: “Ací s’està de luxe. M’encanta l’olor de la terra després d’haver regat. Ho he agafat amb ganes perquè gaudisc, gaudisc veient el camp així”, diu. En qualsevol cas, reconeix que els llauradors necessitarien de major ajuda de les institucions per cobrir unes poques despeses de producció: “Almenys per a adobs, perquè l’horta estiga viva. L’horta és un tresor, un valor que gaudeix tot el poble, que s’ompli de passejants. Al final és un bé de tots”. BIM ESPECIAL HORTA

02. LLAURADORS

Juan Pérez Navarro

“El llaurador, si perd diners, ho deixa”

ste camp és d’u que li diuen l’estranger, aquells dos carxofars són de Paco Caldera, que té altres horts prop. El d’ací mai ha sigut de tarongers perquè és d’un marquès o d’un baró i el tenia llogat. El d’allà és d’u de Godella, que ja va morir, el Roget”. Sentir parlar Juan Pérez Navarro, conegut com a “Cronista de Rocafort”, mentre passeja pel camí de Rocafort a Godella, és llegir una enciclopèdia sobre l’horta de la localitat. Coneix cada racó, cada fanecada, i com han passat d’unes mans a unes altres. Juan ha experimentat el canvi que han patit els cultius, des que de xiquet ajudava el seu iaio, llaurador, a plantar creïlles i cebes. “Tot eren tarongers, ara no són rendibles perquè el camp suposa molta despesa. El llaurador no és ximple. Si perd diners, ho deixa”, explica. El camp que treballa, de 4 fanecades, està al costat del de la seua germana. El va comprar son pare durant els anys 50 per 24.000 pessetes. Juan tem que en deixar de conrear-lo no hi haja relleu generacional, perquè els seus fills no passen per l’hort. “La meua germana ja em deia que em quedara la seua part perquè tampoc ve”, apunta.

BIM ESPECIAL HORTA

Conrea creïlla, carxofa, col, bròquil, cibulet, porro, llimes, albercocs o paraguaians, entre altres espècies. No obstant això, comenta que no pot plantar molt terreny perquè després el producte no té eixida. “Alguns pensen que venir ací és sembrar i recollir. És molt més: netejar, tirar abonament, herbicida, estar pendent cada dia. I són moltes despeses”, afirma. Un dia van irrompre en el seu terreny i li van robar molt del que tenia. Van trencar la tanca i li van llevar el poc que quedava. Els robatoris segueixen sent un problema habitual per als qui treballen el camp, units a les despeses de producció i al baix preu pel qual venen les seues collites. Recorda que anteriorment existia una societat de llauradors que tenia els seus guàrdies per evitar els furts, però es va dissoldre. “La Policia ve, es fa un volt, però no és el mateix”, lamenta. Mentre puga, seguirà gaudint del que més li agrada: recollir i aprofitar el resultat del treball. També contemplar els animals que corren davant seu, i les merles i les blanques que sobrevolen els camps. “Els animals són infinits. Ara tenim invasió de cotorres tropicals, que s’han instal·lat ací”.

03. VEÏNAT

Las viviendas de la zona baja de Rocafort próxima al barranc dels Frares, como las de la calle Godella de la imagen, son las principales damnificadas durante los episodios de lluvias torrenciales

Los afectados por las inundaciones necesitan una solución urgente

arte de los vecinos del tramo de la calle Godella más cercano al barranc dels Frares han instalado hace tiempo en sus puertas unos tablones para colocarlos en caso de avenida, para tratar de evitar de esta manera que el agua entre en las viviendas y provoque daños. También hay fincas de la calle Valencia que han adoptado la misma medida. Esta zona de Rocafort en el límite entre la localidad y Godella, en la que también está el Colegio Público San Sebastián, es la principal damnificada en los momentos de lluvias torrenciales por su cercanía con el barranc y su baja altura, adonde va a parar el agua de lluvia que no puede ser absorbida de manera natural ni por los colectores. “No quiero ser portavoz de ninguna causa, solo hablo de mi situación personal, pero hemos vivido experiencias dramáticas”, comenta Faustino Oncina, que reside en una de estas viviendas. Faustino recuerda la “ansiedad y la angustia” que sufre cada vez que vive un episodio de estas características. Explica que el colector de aguas fecales de las viviendas de su finca pasa por su garaje y que se ha reventado

en varias ocasiones por la presión del agua; el alcantarillado no puede absorber toda la que llega, provocando desperfectos que han requerido hacer obras para repararlos. Este vecino se instaló en la calle Godella en 2001. Comenta que desde entonces ha sufrido este tipo de inundaciones con frecuencia, por lo que reclama a las instituciones que adopten una solución urgente: “La huerta es un valor irrenunciable, principalmente ese fue el motivo por el que me mudé aquí, para estar cerca de ella. Pero rogamos que tengan sensibilidad con nuestra situación. Llevamos muchos años padeciendo estos episodios”. Mientras llega el principio de la solución con las primeras intervenciones del nuevo plan que debe diseñar la Generalitat para mitigar los daños por las fuertes lluvias –dos de ellas, la habilitación de sendas zonas verdes de drenaje sostenible en el Bovalar de Godella y en el final del barranc dels Frares, junto la acequia de Moncada–, los vecinos de esta zona baja de Rocafort continuarán pendientes del cielo cuando haya previsión de fuertes lluvias, en espera de que sean lo menos agresivas posibles con sus hogares. BIM ESPECIAL HORTA

03. VEÏNAT

Protegir l’horta, la nostra veïna Enric Albiach, Associació de Veïns i Veïnes Antonio Machado de Rocafort

es del mateix moment de la seua fundació, l’AVV Antonio Machado ha considerat la protecció de l’horta un objectiu prioritari dintre de les seues funcions. Així, hem dut a terme diferents activitats per a contribuir al seu manteniment i recuperació: marxes, exposicions, xarrades, taules redones i presentació de projectes. Considerem que l’horta forma part del nostre paisatge, del nostre patrimoni cultural i del nostre nodriment, és a dir, de la nostra vida i de la nostra forma de ser. Ens hem proposat, doncs, defensar-la activament enfront d’atacs de destrucció, ressaltant els seus valors dignes de recuperació. L’Horta de Rocafort es troba en risc: d’una part a causa de l’evident abandó de nombrosos camps per la impossibilitat de rendibilitzar els productes. La manca d’ajudes i de protecció fa que la joventut no considere profitós implicar-se en un treball difícil i escassament prestigiat. D’altra part, per l’amenaça de construcció d’una infraestructura de recollida d’aigües pluvials que suposaria una barrera artificial de formigó de gran impacte visual. L’AVV s’oposa a la construcció d’un barranc artificial i dóna suport a la recerca i aplicació de sistemes alternatius de recollida i emmagatzematge d’aigües de pluja. La pressió soci‘Pura vida’ Vicent Xaviza Navarro

BIM ESPECIAL HORTA

al exercida sobre els promotors està fent que es modifique i replantege el projecte. També considera necessària i urgent la protecció als llauradors, que es potencie una eixida efectiva dels productes de l’horta a uns preus competitius i que es puga optar a ajudes creditícies en condicions avantatjoses. Per a la continuïtat de l’horta cal dotar-la de mitjans eficaços i realistes. No podíem tenir millors aliats per a les nostres propostes de protecció que dos poetes universals. Antonio Machado que en 1937, vivint al nostre poble, al costat de l’horta, en veure el paisatge i els productes que s’obtenien, va exclamar: “Esto es hermoso, muy hermoso… ¡Cuánto ha debido laborar el hombre para conseguir esto!”. Va ser un veí entranyable que considerava l’horta com un paradís. També Vicent A. Estellés, que feia versos amb els noms de llocs i habitatges del nostre entorn: «I el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,/ l’Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas / del Rosari, i la casa del Saboner i el pi, / i el molí de la sal i el llibre que he d’escriure», i ens feia assaborir els productes de la terra: «Res no m’agrada tant / com enramar-me d’oli cru / el pimentó torrat, tallat en tires». Protegim l’horta, la nostra veïna, mereixedora de preservació i afecte.

03. VEÏNAT ‘Preparando el terreno’ Francisco Madrona

L’horta, un paisatge humà Anna Pastor Gradolí, veïna

aisatge mil·lenari i fràgil, natural i humà. Treballat durant segles per dones, homes i animals. Conreat amb suor i sacrificis generació rere generació. Mimant la terra, conservant-la, assegurant la seua riquesa que era (i podria tornar a ser) el pa nostre de cada dia. Un llenç immens estés als peus dels pobles del voltant de València, com Rocafort. Cubista per la seua geometria, impressionista en els colors i la llum canviant. Una gran finestra oberta a l’horitzó, on alguns dies des del poble s’albira la mar i on les garsetes passegen confiades, escarbant la terra, cercant un àpat deliciós que els apaivague la fam. Una grandiosa obra d’art col·lectiva que transcendeix en les generacions i en el temps.

Aquesta herència, regal conservat des de temps immemorial, pot destruir-se amb absoluta rapidesa i per sempre, perdent així la capacitat futura de produir aliments. Mala cosa: tenim el costum de menjar tres vegades al dia. Durant els darrers 50 anys, la destrucció d’aquesta terra fèrtil ha avançat de manera irreversible en els voltants de València, i ara amb la construcció de l’assarb, l’amenaça es concreta de nou. Aquesta és una pèrdua veritablement irreparable, a la qual hem de sumar la dels centenars de llavors i tècniques agrícoles sostenibles que tant bé coneixien (i coneixen) els i les llauradores valencianes. Conservem l’horta. És el nostre patrimoni. És el que fa que el nostre poble siga especial. És el nostre valor. BIM ESPECIAL HORTA

‘Libèl·lula de l’horta’ Roberto Arjona

Quan el remei és pitjor que la

malaltia

Ferran Garcia, veí

i traus el cap a l’estació del ferrocarril de Rocafort i llances la vista en direcció a la mar, pots disfrutar de la visió de l’horta que el gran poeta Antonio Machado va exaltar en la seua obra durant l’estada que va fer en el xalet “Villa Amparo”. Eren temps de la guerra civil espanyola i el poeta instal·lat a Rocafort es va veure impactat per la bellesa de l’horta valenciana. “Esto es hermoso, muy hermoso. Es como un poco de paraíso, sobre la huerta flamean todos los verdes, todos los amarillos, todos los rojos, el agua roja de esas venas surca graciosamente y abastece el cuerpo de esta tierra. ¡Cuánto ha debido laborar el hombre para conseguir esto!”. Doncs bé, eixe paisatge lloat per Machado en moments tan difícils i dolorosos corre perill de desaparèixer esbudellat per una punyalada de ciment tan monstruosa com innecessària. De no ser per la ferma oposició de la majoria de les forces polítiques de l’Ajuntament de Rocafort –el PP no està ni se l’espera, ells i elles a “lo” seu… – i d’entitats ciutadanes i ecologistes, el desgavell estaria consumat. Machado lloaria la bellesa d’un lloc inexistent desaparegut sense trellat. Godella té un problema d’aigües pluvials que cal solucionar, però amb mesura i coneixement. I no a costa del patrimoni de Rocafort. I menys matant mosques a canonades, fent un assarb gegant com si haguera de navegar per ell l’arca de Noé en un nou diluvi universal. Temps enrere vaig visitar precisament les ciutats agermanades amb Godella. Els nostres

BIM ESPECIAL HORTA

amfitrions ens portaren a vore l’obra dels pintors impressionistes francesos. Tot un plaer. Però tant o més que la pintura allò que em va captivar va ser contemplar i constatar que els paisatges dels quadres dels mestres impressionistes es conservaven intactes, immaculats. Conservats amb mim, amb zel. Allí estaven la fonda i els camps de roselles i gira-sols de Vincent Van Gogh, els jardins de Monet… Vaig poder gaudir dels paisatges originals que varen vore els ulls dels pintors. Un regal meravellós gràcies a la sensibilitat dels responsables polítics francesos que comprengueren el valor immaterial d’eixe patrimoni. ¿Perquè els valencians no som així? Tenim un paisatge preciós lloat fins i tot per un gran poeta com Antonio Machado i a la primera de canvi se’l volem carregar a pesar d’estar legalment protegit. Lamente enormement que els tècnics de la Conselleria corresponent sàpiguen molt de tirar ratlles sobre un paper però que patisquen una manifesta falta de formació humanística i cultural. No ens podem permetre furtar als nostres descendents un paisatge cantat per un mestre de la poesia espanyola i treballat pam a pam pels nostres llauradors, uns altres artistes. És que no hi ha altres solucions menys destructives per a solucionar un problema de desguàs? Quan veig estes coses no puc deixar de pensar si no haguera estat una sort haver perdut la Guerra de la Independència contra els francesos. Conservaríem el patrimoni i parlaríem idiomes…

03. VEÏNAT

Conservar l’horta no es un capritx, és una obligació Anna Pons, veïna

L’

horta reuneix un gran nombre de va- zació), etc. Per a fer front al canvi climàtic cal lors i ens aporta multitud de béns i reduir la concentració de gasos d’efecte d’hiserveis a les persones. Als valors tra- vernacle (GEH) a l’atmosfera reduint-ne l’emisdicionalment reconeguts de produc- sió i fomentant-ne l’absorció i adaptar-nos a les ció d’aliments, paisatge i cultura (sabers, etno- seues conseqüències. Els GEH són els derivats logia, música, lèxic, etc.), se sumen ara d’altres del consum de combustibles fòssils (gas, carbó com són els de generació d’espai per al lleure i i petroli essencialment). Per a reduir l’emissió l’aprenentatge, i contribució a la mitigació del de GEH hem de canviar els models de produccanvi climàtic mitjançant l’absorció i reservori ció i consum, i açò ens afecta a tots. De la madel carboni atmosfèric. teixa manera que la indústria, el transport i les Molts haureu sentit parlar del nou mal del ciutats s’han de “descarbonitzar”, també els s. XXI, el transtorn per dèficit de natura. Es re- ciutadans hem de fer-nos més responsables fereix a les situacions d’estrés i ansietat que apostant per les energies renovables i consupatixen cada vegada més xiquets i adults per mint menys. I també l’agricultura ha d’anar l’escassa relació amb l’entorn natural i agrari. canviant cap a sistemes de cultiu més ecològics De fet, moltes ciutats estan ja implementant on les plantes i els éssers vius del sòl, amb el polítiques de renaturalitseu metabolisme segreszació perquè en tots els El canvi climàtic és ten i retenen l’excés de CO2 barris hi hagen entorns de l’atmosfera. el major problema més o menys naturals on D’altra banda, també els seus veïns puguen soci- que té la humanitat cal que es creen les infraalitzar i realitzar activitats estructures necessàries saludables. Nosaltres, els veïns de Rocafort, a per a donar resposta a l’increment d’episodis més dels parcs i dels jardins del poble, tenim de pluges torrencials (plourà menys quantitat la sort de gaudir al mateix costat de casa d’un però concentrada en trombes intenses). Cal afegran espai d’horta on anar a passejar, a córrer, gir que en les últimes dècades s’han construït a cavalcar, a fer bicicleta, etc., i sabem del be- moltes urbanitzacions i moltes infraestructures nefici que això ens aporta a la nostra salut fí- viàries a costa de l’ocupació de superfície natusica i anímica. També molts mestres saben de ral i agrària. l’avantatge de tindre un laboratori immens a Com a resultat d’això, s’han incrementat les dues passes de l’escola on mostrar als xiquets inundacions i s’han agreujat les seues consei les xiquetes els cicles dels cultius, l’entramat qüències. S’hauran de buscar les solucions de sèquies per al regadiu, o com funcionen els tècniques més adequades per tal d’evitar les ecosistemes agrícoles. inundacions; però, en la mesura d’allò possible, Cal parlar també de la importància de l’agri- que no siga a costa de restar superfície a l’horta cultura com a embornal de carboni. El canvi cli- i als terrenys naturals. Amb pressa, però senmàtic és hui per hui el major problema que té la se precipitar-nos. No ens ho podem permetre, humanitat i el major desafiament a què hem de les alternatives per les quals s’opte han d’estar fer front. Les conseqüències ja són ben patents: al servei del benestar de tots els ciutadans, i temperatures més elevades, menor freqüència això significa mantenir, conservar i millorar els de les precipitacions, més fenòmens de pluges espais agrícoles, els espais naturals i el medi torrencials, presència de vectors de malalties ambient en general. Conservar l’horta no és un contagioses (facilitada també per la globalit- capritx, és una obligació. BIM ESPECIAL HORTA

Imatge de la visita d’alumnat de la Universitat Popular al bancal demostratiu de la Coscollosa

Escoltem els llauradors Paco Morcillo, veí, llaurador i membre de Sembra en Saó

m considere un llaurador atípic per diverses raons. He crescut a la ciutat, a esquenes de l’Horta, com tants valencians, i no vinc d’un entorn familiar arrelat al territori. La meua vocació per l’agricultura va arribar tard, quan les lluites en defensa de l’Horta dels primers anys 2000 em van obrir els ulls a aquest paisatge i a aquesta professió. Puc dir que l’Horta em dóna de menjar, però no tant per les quatre fanecades que cultive en ecològic a Godella, sinó principalment pel meu treball amb Sembra en Saó. Amb aquesta associació portem ja més de 12 anys explorant la vessant més educativa de l’Horta i l’agricultura ecològica, posant en marxa horts escolars, realitzant tallers de sensibilització, oferint formació i assessorament en agricultura ecològica i molts altres projectes. La meua experiència d’Horta és per tant diferent a la d’eixos professionals que depenen al cent per cent de la venda dels seus productes. Sent admiració pel seu esforç i compartisc les seues preocupacions. Ara que sonen de nou els tambors en defensa de l’Horta, vull aprofitar per a destacar el seu paper, doncs pense que defensar l’Horta és sobretot defensar els seus llauradors i llauradores. Però com? Supose que el primer pas seria escoltar les seues necessitats bàsiques. A partir d’ahí segur que són moltes les coses que es poden fer: millorar les infraestructures de reg, els camins, la seguretat, obrir espais per a la venda

BIM ESPECIAL HORTA

directa, oferir formació en agricultura ecològica en l’àmbit professional, promoure segells de proximitat... Després, caldria plantejar-se si les actuals normes del joc ens pareixen justes o no. Els llauradors intenten col·locar els seus productes en un sistema pervers de distribució d’aliments que no coneix fronteres i que penalitza l’agricultura local. Les autoritats competents haurien d’esforçar-se en dissenyar polítiques que trencaren eixa lògica. En un altre nivell d’actuació estarien les iniciatives orientades a canviar la mentalitat del consumidor. Fer la compra pot parèixer un acte trivial, però són els consumidors finals els que donen validesa a aquest sistema. És lògic defensar l’Horta i comprar creïlles de l’Egipte? Cal treballar en la conscienciació dels ciutadans, incentivar el consum de productes de l’Horta, etc. Estem davant un problema amb moltes cares i per tant la solució no és fàcil. Però alguna cosa hem de fer, i prompte. Sí, protegim l’Horta d’infraestructures inútils i maniobres especulatives però no ens oblidem de la peça fonamental de tot aquest puzle, les dones i homes que cada dia treballen els camps i donen vida a aquest paisatge tan meravellós. Per últim, no vull deixar passar l’ocasió per reivindicar l’agricultura ecològica i de proximitat com a alternativa de futur per a l’Horta.

‘Huerta viva’ Gloria Roca Ramón

Y en su triste agonía,

escucho un sollozo Rosario Marco, vecina

entada bajo la higuera del Camp de Campaner, observo la hierbabuena que a sus pies descansa. Una juguetona brisa agita sus hojas con punta de lanza. Cierro los ojos y respiro profundo el fresco e intenso aroma que impregna el espacio. La serena tranquilidad, complace. En mi rincón favorito, alegres recuerdos de mi infancia, evocan risas y juegos. La intensa emoción del momento eriza mi cuerpo. Aún percibo el murmullo de las agitadas conversaciones alrededor de la mesa. Era domingo. Había paella. Varias generaciones de agricultores, debatían sobre cebollas, lechugas, tomates… “Femar, llaurar, entaular, plantar i regar”. El tiempo y su contratiempo amenazaban constantes. Orgullosos de su oficio, cada centímetro de su piel, mostraba la evidencia de su lucha. El radiante sol se convertía en solemne testigo de tanta fatiga. Con siete años, mi tío y mi padre, Els Blancos, ya amaban y “amasaban” la tierra. Mi abuela, su madre, abordaba las curvas hacia Godella. Tenía parada en el Mercado Municipal. Con 97 años, era y es, un claro referente de mujer trabajadora y valiente. A menudo, recuerda con cariño a su hermano, mi tío, cuando era Síndic de la Séquia de Tormos del Tribunal de les Ai-

gües de València. Un hermoso legado, capaz de extinguirse, si nadie lo remedia. Ahora, frente a mi, majestuosa e imponente, la huerta valenciana, espera paciente ser escuchada. Su pesaroso lamento manifiesta la agónica situación que padece. Abandonada a su suerte, intenta proteger a quien la cuida y comprende. El sol sigue luciendo pletórico. La historia ya no es la misma. Ilumina tierras sin cultivar. Un duro verano fusila toda esperanza. La cosecha de patatas y cebollas ha muerto donde ha nacido. No hay dignidad en los precios. Asoman dudosos seis humillantes céntimos por kilo. Con paso firme, avanza imparable el tractor, destruyendo a su paso, cualquier resquicio de prometedor futuro. Escucho un sollozo en esta triste agonía. Mi hermano y mi primo, sin porvenir ninguno. Tienen la mejor escuela con la que pudieran soñar. Grandes maestros guían sus pasos. Claman al cielo: Por la dignidad de esos héroes anónimos, “els llauraors valencians”. A ti, Mamá, por ser un referente en la Tira de Contar. A ti, Papá, por ser nombrado “Llauraor Eixemplar en raó i mèrit al seu treball i bon fer pel Consell Agrari Municipal”. BIM ESPECIAL HORTA

04. AJUNTAMENT

Imatge d’unitat Alcalde, regidors i veïnat, diuen junts “NO a l’assarb” després del ple de juliol d’enguany; un lema que s’ha convertit en insígnia de Rocafort durant els últims mesos

Moció contra l’assarb

Moción contra el azarbe

El ple de juliol va aprovar la moció “sobre el projecte d’assarb per a aigües pluvials i de defensa de l’horta de Rocafort”, per a paralitzar el projecte, amb els vots a favor de PSPV, C’s, Guanyem, IxR i Compromís, i l’abstenció de PP.

El pleno de julio aprobó la moción “sobre el proyecto de azarbe para aguas pluviales y de defensa de la huerta de Rocafort”, para paralizar el proyecto, con los votos a favor de PSPV, C’s, Guanyem, IxR y Compromís, y la abstención de PP.

la vista de la recuperación del proyecto de azarbe para canalizar aguas pluviales (original de 2006, revisado en mayo de 2017), que ha de conectar el barranc dels Frares, en el límite entre Rocafort y Godella y la acequia de Moncada, con el Palmaret alt, en término de Massarrojos, la corporación municipal MANIFIESTA: 1. Que el actual proyecto impone un modelo de obra dura en tierras de cultivo que son un patrimonio cultural y paisajístico específicamente valenciano, que por insustituible, necesita promoción y protección, y no una solución tan gravosa para el futuro. En los últimos años la huerta ya ha sufrido gran número de actuaciones que la han reducido y limitado. Tanto desde la obra pública (CV-30/Ronda Nord, canalización del barranco Palmaret Alt, proyecto de ampliación V-21 junto al Carraixet, acceso ferroviario en Valencia por el norte, etc.), como también las numerosas promociones urbanísticas privadas que hacen reducir cada vez más la tierra de cultivo. 2. Que el problema de las inundaciones en los términos de Godella y en menor medida en Rocafort, necesitan una solución adecuada que resuelva los problemas que sufre el vecindario. Una solución integrada en un planteamiento social y natural sostenible, que aplique las técnicas mo-

la vista de la recuperació del projecte d’assarb per a canalització d’aigües pluvials (original del 2006, revisat al maig del 2017), que ha de connectar el barranc dels Frares, en el límit entre Rocafort i Godella i la séquia de Montcada, amb el Palmaret alt, ja en terrenys de Massarrojos, la corporació municipal MANIFESTA: 1. Que l’actual projecte imposa un model d’obra dura en terres de conreu que representen un patrimoni cultural i paisatgístic específicament valencià, que per insubstituïble, necessita promoció i protecció, i no el plantejament d’una solució tan carregosa per al futur. En els últims anys l’horta ja ha patit gran nombre d’actuacions que l’han reduïda i limitada. Tant des de l’obra pública (CV-30/Ronda Nord, canalització del barranc del Palmaret Alt, el projecte d’ampliació de la V-21 junt al Carraixet, l’accés ferroviari a València pel nord, etc.), com també les nombroses promocions urbanístiques privades que fan reduir com més va més la terra de conreu. 2. Que el problema de les inundacions en els termes de Godella i en menor mesura en Rocafort, necessiten trobar una solució adient que resolga els problemes que pateix el veïnat. Una solució integrada en un plantejament social i natural sostenible, que aplique les tècniques modernes més

BIM ESPECIAL HORTA

04. AJUNTAMENT

En las Festes Majors El cartel de “NO a l’assarb” presidió los actos de la plaza Mayor durante las Festes. En la imagen, la actuación de la Agrupació Musical de Rocafort

respectuoses amb el medi, tan compatible com siga possible amb el nostre entorn natural. 3. Que el poble de Rocafort és la víctima més clara d’aquest projecte, ja que suposaria una barrera de formigó a través de tot el nostre terme municipal, com un mur entre la població i l’horta. A més de resultar afectats per l’impacte greu de l’obra, hem estat deixats de banda en la planificació i les negociacions al voltant de la intervenció. Des de Rocafort, som conscients que cal solucionar els problemes amb l’acumulació d’aigua per precipitacions concentrades, especialment en el carrer Godella. Tampoc pot continuar la situació de tall abrupte del barranc dels Frares, que troba un mur de contenció en la séquia de Montcada, i no li permet l’absorció dels cabals pluvials. Així mateix, sentim com a prioritària per al nostre poble la protecció del nostre patrimoni d’horta, d’un valor inqüestionable, per la producció agrícola i pel paisatge, que aporta vida i personalitat a Rocafort. Per això, si resultara imprescindible obrar en terrenys d’horta, caldria limitar al màxim l’impacte sobre les terres de conreu i el futur paisatge visual, i també evitar la construcció d’un obstacle al pas entre la població i l’horta. En tot cas, qualsevol projecte en eixe espai tan important hauria de dissimular-ne la intervenció abans de ser acabada, com seria el cas d’un col· lector subterrani que no afectara ni visualment, ni paisatgísticament ni productiva, a les terres existents. L’horta és una terra viva, no un solar. El respecte a la terra i als que la mantenen ac-

dernas más respetuosas con el medioambiente, compatible con nuestro entorno natural. 3. Que el pueblo de Rocafort es la víctima más clara de este proyecto, ya que supondría una barrera de hormigón por todo nuestro término municipal, un muro entre la población y la huerta. Además de resultar afectados por el impacto grave de la obra, hemos sido apartados de la planificación y las negociaciones de la intervención. Desde Rocafort. somos conscientes de que hay que solucionar los problemas de acumulación de agua por precipitaciones concentradas, en especial en la calle Godella. Tampoco puede seguir la situación de corte abrupto del barranc dels Frares, con un muro de contención en la acequia de Moncada, y no puede absorber los caudales. Así mismo, sentimos como prioritaria para nuestro pueblo la protección de nuestro patrimonio de huerta, de un valor incuestionable, por la producción agrícola y por el paisaje, que aporta vida y personalidad a Rocafort. Por eso, si resultara imprescindible obrar en terrenos de huerta, habría que limitar al máximo el impacto sobre las tierras de cultivo y el futuro paisaje visual, y también evitar la construcción de un obstáculo entre la población y la huerta. En todo caso, cualquier proyecto en ese espacio tan importante tendría que disimular la intervención antes de ser acabada, como sería el caso de un colector subterráneo que no afectara ni visual, ni paisajística ni productivamente, las tierras existentes. La huerta es una tierra viva, no un solar. BIM ESPECIAL HORTA

04. AJUNTAMENT tiva també ha de ser un valor destacat. En el cas que la creació d’alguna infraestructura provoque expropiacions de terres, els drets dels propietaris no poden ser arrabassats i menyspreats. No podem acceptar intents d’expropiació abusius, amb preus de misèria que no responen ni al valor de mercat de la terra (a hores d’ara en l’horta de Rocafort el preu de cada fanecada no baixa de 5.000 euros) i que representen un menyspreu al patrimoni i als propietaris dels bancals afectats. A partir del resum (p. 27) de l’Estudi de “soluciones hidráulicas para el barranco dels Frares, en los términos municipales de Burjassot y Godella (Valencia)” (Inypsa i Generalitat Valenciana, maig de 2017; per cert que el títol mateix ometa Rocafort, que és el poble que pateix la intervenció pràcticament en la seua totalitat, crida l’atenció i pareix un símptoma de l’enfocament del cas per part dels promotors d’eixa “solució”), es pot observar que no s’ha atés cap actualització dels preus de les expropiacions. És per això, en les formes i en el fons, inacceptable. En general, valorem que les alternatives plantejades en l’estudi de maig del 2017 esmentat suara redueixen l’impacte del projecte original del 2006 (“Proyecto de conexión del barranc dels Frares con el Palmaret Alto”), respecte a l’amplitud del terreny afectat. Però continua proposant una canal en obert que suposaria una tremenda barrera arquitectònica entre el poble de Rocafort

‘Huerta y Rocafort’ Palero

BIM ESPECIAL HORTA

El respeto a la tierra y a los que la mantienen activa también tiene que ser un valor destacado. En caso de que la creación de alguna infraestructura provoque expropiaciones de tierras, los derechos de los propietarios no pueden ser arrebatados y despreciados. No podemos aceptar intentos de expropiación abusivos, con precios de miseria que no responden ni al valor de mercado (ahora en la huerta de Rocafort el precio de cada fanegada no baja de 5.000 euros) y que representan un desprecio al patrimonio y a los propietarios de los bancales afectados. A partir del resumen (p. 27) del Estudio de “soluciones hidráulicas para el barranc dels Frares, en los términos municipales de Burjassot y Godella (Valencia)” (Inypsa y Generalitat Valenciana, mayo de 2017; por cierto, que el título mismo omita Rocafort, que es el pueblo que sufre la intervención prácticamente en su totalidad, llama la atención y parece un síntoma del enfoque del caso por los promotores de esa “solución”), puede observarse que no se ha atendido la actualización de precios de expropiaciones. Es por ello, en las formas y en el fondo, inaceptable. En general, valoramos que las alternativas planteadas en el estudio de mayo de 2017 mencionado reduce un poco el impacto del proyecto original del 2006 (“Proyecto de conexión del barranc dels Frares con el Palmaret Alt”), respecto a la amplitud del terreno afectado. Pero continúa proponiendo un canal en abierto que supondría

04. AJUNTAMENT

“

És prioritària per al nostre poble la protecció del nostre patrimoni d’horta. L’horta és una terra viva, no un solar

i la seua horta, a banda d’altres efectes perniciosos, com ara esdevindre una font de criança de mosquits i altres insectes molestos per a la població de Rocafort. Estes alternatives estan lluny de resultar-nos satisfactòries, no les podem acceptar ni defendre. No s’han tingut en consideració altres alternatives viables, des de la canalització soterrada, la reducció dràstica de l’amplitud de la canal, la creació d’una altra bassa de laminació en els bancals improductius de dalt del PAI del Bovalar (des de la carretera Godella–Bétera)... O una connexió més curta i més lògica que seria la de unir el barranc dels Frares, des de la séquia de Montcada, fins a la bassa de Borbotó. Per tot açò, la corporació municipal de Rocafort, en consideració als interessos del poble, planteja les següents RESOLUCIONS: 1. Cal buscar una solució tècnica assumible per a l’acumulació de pluvials i inundacions, que també afecta els carrers de Rocafort més a la vora del barranc dels Frares. 2. Reclamem respecte a l’horta i al poble de Rocafort. I fem notar que les línies dibuixades en despatxos damunt plànols de paper resulten una brusca agressió a la nostra manera de conviure amb el territori. Cal sospesar les conseqüències irreparables d’aquells càlculs llu nyans. 3. Si cal mantindre el traçat proposat per a la canal que porte les pluvials, que siga una via coberta, un col·lector soterrat, sense formigó en superfície, i aplicant sistemes de drenatge que filtren el màxim d’aigua cap al subsòl. 4. Instar a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, a la paralització immediata del projecte, així com sol·licitar una reunió urgent per a expressar i traslladar l’opinió i veu del poble de Rocafort en les decisions adoptades sobre els terrenys que pertanyen al seu terme municipal.

una tremenda barrera arquitectónica entre el pueblo de Rocafort y su huerta, además de otros efectos perniciosos, como por ejemplo originar un foco de crianza de mosquitos y otros insectos molestos para la población de Rocafort. Estas alternativas están lejos de resultarnos satisfactorias, no las podemos aceptar ni defender. No se han tenido en consideración otras alternativas viables, desde la canalización sepultada, la reducción drástica de la amplitud del canal, la creación de otra balsa de laminación en los bancales improductivos de la parte alta del PAI del Bovalar (desde la carretera Godella–Bétera)... O una conexión más corta y más lógica que sería la de unir el barranc dels Frares, desde la acequia de Moncada, hasta la balsa de Borbotó. Por todo ello, la corporación municipal de Rocafort, en consideración a los intereses del pueblo, plantea las siguientes RESOLUCIONES: 1. Hay que buscar una solución técnica asumible para la acumulación de pluviales e inundaciones, que también afecta las calles de Rocafort junto al barranc dels Frares. 2. Reclamamos respeto a la huerta y al pueblo de Rocafort. Y hacemos notar que las líneas dibujadas en despachos sobre planos de papel son una brusca agresión a nuestra manera de convivir con el territorio. Hay que sopesar las consecuencias irreparables de esos cálculos lejanos. 3. Si hay que mantener el trazado propuesto para el canal que lleve las pluviales, que sea una vía cubierta, un colector sepultado, sin hormigón en superficie, y aplicando sistemas de drenaje que filtren el máximo de agua hacia el subsuelo. 4. Instar a la Conselleria de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio, a la paralización inmediata del proyecto, así como solicitar una reunión urgente para expresar y trasladar la opinión y voz del pueblo de Rocafort en las decisiones adoptadas sobre los terrenos que pertenecen a su término municipal. BIM ESPECIAL HORTA

Una solució conjunta,

verda i sostenible

Acord entre Rocafort, Burjassot, Godella i Massarrojos, presentat a la Direcció General de l’Aigua el passat 30 d’octubre. Es tracta d’un document sobre el qual la Generalitat ha de dissenyar un nou pla que solucione les inundacions i respecte l’entorn, amb infraestructures de drenatge natural i, en cas de haver de constuir-se, un conducte soterrat i reduït.

ls darrers mesos tots hem viscut el procés de revisió del projecte de la canalització d’aigües pluvials entre el barranc dels Frares i el Palmaret Alt. Les diverses reunions entre els agents implicats en la solució han permés, amb la guia de Conselleria, descobrir uns punts mínims d’acord compartit. I també altres propostes de millores alternatives i complementàries. En aquest document, els representants de Burjassot, Godella, Rocafort i Massarrojos, fem recompte dels avanços aconseguits en el plantejament de gestió de pluvials en la conca del barranc dels Frares. Amb la confiança que la Conselleria assumisca l’esperit de l’acord i impulse les actuacions necessàries per a la gestió àgil d’una situació que reclama la solució pública dels perills d’inundació amb respecte al territori. Encara que en ocasions ho expressem amb paraules diferents, des de les quatre poblaci-

BIM ESPECIAL HORTA

ons signants compartim algunes consideracions respecte a les actuacions necessàries en la conca del barranc dels Frares. En gran part també són compartides per les entitats cíviques implicades, tot i que legítimament no es limiten a estos punts mínims: 1. Cal intervindre per tal de pal·liar els efectes perniciosos de les concentracions de pluges torrencials sobre les poblacions de la conca. 2. Cal començar les intervencions per la part alta de la conca, aprofitant les tècniques de drenatge sostenible i els criteris de la nova cultura de l’aigua, que ajudaran a fer poblacions més sostenibles i reduiran les acumulacions de pluvials en la part baixa del barranc dels Frares (i en altres punts com passa a hores d’ara). 3. En concret, ateses les condicions de possibilitat i conveniència, s’ha d’establir una infraestructura verda de laminació en la zona del Bovalar, en la forma tècnica més adient, com a

04. AJUNTAMENT tanc de tempesta o parc de laminació, però en tot cas que faça compatible la seua tasca de fre i laminació de pluvials amb la funció de zona verda accessible per a usos cívics. 4. En el final del barranc dels Frares, quan les aigües topeten amb la Séquia de Montcada, cal establir una bassa de laminació que frene les avingudes i permeta canalitzar-les posteriorment. Depenent del disseny podria integrar bancals de sacrifici que es podrien treballar i mantindre’n l’ús agrícola, i així resultar productius mentre no els feren malbé les avingudes. 5. Considerem que la canalització que puga caldre per tal de connectar des de Godella fins al Palmaret Alt, ha de realitzar-se de manera adequada a les necessitats reals de desguàs. Tant reduïda com siga possible a partir dels càlculs i en tot cas a través d’un col·lector soterrat amb terra d’horta. 6. Reclamem que les intervencions respecten els drets dels propietaris de la terra, i que en conseqüència, el preu oferit per a les expropiacions o servituds de terrenys siguen justos i adequats. 7. I que el projecte global de Conselleria incloga les connexions des dels pobles a les noves canalitzacions, a fi d’assegurar que realment resulten efectives les intervencions per tal de solucionar els problemes d’inundabilitat en les zones afectades. A banda dels punts suara exposats, també volem recordar altres iniciatives necessàries en la perspectiva global de gestió de pluvials en

‘Colores’ J. Arturo Rizo

la conca del barranc dels Frares. Cal destacar i mantindre el paper coordinador de la Conselleria en actuacions com aquesta, que afecta diverses poblacions i obliga a una gestió conjunta i integradora del territori. Que l’impuls des de l’administració autonòmica ha de servir per a plantejar projectes necessaris i alhora excessius per a les poblacions. Específicament, la necessària xarxa separativa d’aigües pluvials i aigües brutes, i també un pla d’inundacions coordinat per a tota la conca que integre les perspectives locals. En el mateix sentit caldrà incloure en el projecte sistemes de filtre o reixes que eviten l’arribada de residus sòlids i aigües fecals als bancals de l’horta. Finalment sol·licitem que els criteris de gestió del cicle de l’aigua incorporen criteris d’eficiència i responsabilitat de costos, tecnologies innovadores i flexibles, i la gestió conjunta de les fases d’abastiment i de sanejament, en la línia d’una nova cultura de l’aigua que ens permeta una millor adaptació dels projectes a les necessitats de la població i del territori. A la Conselleria pertoca impulsar el projecte i fer-lo avançar segons les condicions exposades en aquest document conjunt, tant en la seua aplicació tècnica com en les partides pressupostàries que resulten necessàries ja en el 2018. Les quatre poblacions signants d’aquest document reiterem la nostra voluntat de col·laboració per a trobar solucions compartides i beneficioses per al conjunt de la població i l’entorn, ara i en el futur.