ESTUDI DE CASOS
Cas 1 Context: escola de secundària amb bastants recursos TIC i amb una àmplia tradició en l'ús de les TIC al procés d'ensenyament-aprenentatge. Un professor amb 25 anys d'experiència en l'ensenyament de les ciències naturals, molt responsable amb la seva feina. Quan explica sempre està preocupat per seguir una seqüència pedagògica idònia per a que els seus alumnes aprenguin. Des de fa uns quant anys incorpora algun programa específic per l'aprenentatge de la cinemàtica i també la pissarra digital (no interactiva) per mostrar algunes simulacions. Aquest curs, il·lusionat, va començar a treballar amb els portàtils a l'aula. Després de 2 setmanes de començar, ve a la nostra trobada d'acompanyament i es troba realment desanimat i deprimit. Diu que les classes li van molt malament, que no sap com donarles. Explica que normalment es passejava per l'aula i amb el seu cos i la seva veu controlava l'atenció i concentració dels alumnes. Ara, es troba quasi bé sotmès a estar al costat del ratolí, amagat darrera de l'ordinador. Com no està del tot satisfet amb el llibre digital que té, ha posat alguns recursos complementaris en un bloc, però no sap què fer amb ell, com donar les classes.
Cas 2 Context: escola de secundària amb recursos TIC escassos i que tot just han endegat el projecte 1x1. Dos professors de matemàtiques, els dos participants al projecte 1x1 a 1r d’ESO, un d’ells està prejubilat i l’altre és professor i tutor. Estan buscant la manera de com fer que els alumnes aprenguin els nous conceptes sense fer classes magistrals. El dia de la reunió d’acompanyament cada un d’ells presenta a la resta del grup els materials que han preparat per les seves classes. Un d’ells aprofita els recursos del llibre digital i les eines d’autor que proporciona el mateix llibre i les porta al bloc que li ha proporcionat l'editorial. Es manifesta content i satisfet de com li van les classes. L’altre professor presenta tot un material elaborat per ell per tal que l’alumnat aprengui autònomament. Consisteix en llegir i comprendre una teoria, fer uns exercicis i resoldre unes qüestions, tot pautat i amb un grau de dificultat creixent. Està molt amoïnat: diu que està dedicant un munt d’hores a preparar les classes, també ha d’atendre la tutoria i, a més a més, expressa que les classes no li van bé. Els alumnes no llegeixen la teoria, no estan aprenent i està molt angoixat tant per cercar la metodologia adient, com per l'aprenentatge dels seus alumnes i per la gran quantitat de feina que té per preparar-se les classes.