www.rosasensat.org
49A ESCOLA D’ESTIU 10 DE JULIOL DE 2014
Sumari
Diari9
DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
Tema General
Ada Colau: «Si no ens mobilitzem col·lectivament anem directes a l’abisme»
Entrevista
Isona PaVsola
Rosa Sensat
Premi de Pedagogia Marta Mata
Història
CENT I MÉS, 100 anys d’Escoles d’Estiu. Escola d’Estiu del 1934. Conclusions
Recomanem El Barri del Raval
Xarxes socials
Al Twitter es parla de l’#EE2014
Ada Colau: «Si no ens mobilitzem col·lectivament anem directes a l’abisme» TEMA BENVINGUDA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS
Diari9
DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
www.rosasensat.org
49A ESCOLA D’ESTIU 10 DE juliol DE 2014
La idea de la necessitat de la mobilització col·lectiva per lluitar contra les crisis en què estem immersos, tant de forma individual com social: econòmica, política i de valors, ha estat el missatge central de la participació d’Ada Colau en el Tema General de l’Escola d’Estiu d’enguany. “Si volem que hi hagi una democràcia que funcioni necessitem una societat permanentment mobilitzada” ha dit. Estem vivint moments duríssims, amb una crisi que posa en joc drets fonamentals i on cada cop més gent està lluitant per la seva supervivència diària. Però aquesta crisi no es redueix a termes econòmics, tot i que els poders fàctics ens els volen posar al centre del debat, sinó que la crisi respon a una altra de més global, a una crisi política. Segons Colau, de cop hem descobert que hem tingut unes institucions democràtiques que no han vetllat pels interessos generals, com hauria d’haver estat, sinó per uns interessos molt particulars. “I el terrible és que s’ha fet en nom nostre, i que de la crisi s’ha culpabilitzat a les pròpies víctimes”.
Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas
Associa’t Esta revista pretende articular una red entre profesionales del campo de la infancia de los países latinoamericanos, para crear un medio de comunicación e intercambio de ideas y experiencias pedagógicas, así como una herramienta de reflexión y colaboración desde la práctica y la teoría, al servicio de la formación continua y la renovación pedagógica de los maestros de educación infantil.
Així, una de les lliçons que hem de treure és que no hem de defugir mai les responsabilitats com a societat, i una de les autocrítiques que ens hem de fer és que hem acceptat que la democràcia es limités a votar cada quatre anys, i que a canvi de més tranquil·litat individual haguem deixat als polítics governar per nosaltres. “Ens han tret la sobirania real i el poder de decisió, i en nom nostre s’han fet barbaritats” ha comentat Colau. Per tant, si volem que hi hagi una democràcia que funcioni cal que tinguem una societat permanentment mobilitzada. I aquesta ha de ser una de les nostres principals prioritats, perquè “la democràcia la fem tots i totes cada dia i a cada hora”.
clica i descarrega’t la revista virtual gratuïta INICI
Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
<<
2
>>
Ada Colau: «Si no ens mobilitzem col·lectivament anem directes a l’abisme» TEMA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS
«Necessitem eines col·lectives d’empoderament i molta formació per aprendre a defensar-nos per nosaltres mateixos.» INICI
Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré
Diari9
DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
www.rosasensat.org
49A ESCOLA D’ESTIU 10 DE juliol DE 2014
Més que una crisi econòmica i una crisi política tenim una enorme crisi de valors “Avui sembla que estigui més estigmatitzada la pobresa que la corrupció”. Per a Colau, el nostre pitjor enemic no són els bancs sinó els valors de l’individualisme, la soledat i l’egoisme imperant a la societat. “Tenim una societat desarmada” en què ens han venut que només hi ha un món possible, amb un model econòmic sense alternatives. I davant d’aquesta situació necessitem eines col·lectives d’empoderament i molta formació per aprendre a defensar-nos per nosaltres mateixos. “La gran victòria de la PAH ha estat que persones perdedores hagin trobat una segona oportunitat i hagin descobert que poden ajudar a d’altres persones”. I el gran repte, doncs, és saber construir un nou imaginari i nous referents per lluitar contra el discurs únic, per poder desautoritzar aquesta versió oficial que tothom som o podem ser corruptes i especuladors. “Hem de tenir clar que els responsables d’aquest desastre són els grans corruptes i els grans especuladors i no nosaltres”.
Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas
Associa’t I la nostra feina ha de ser oferir totes les eines possibles a la gent jove perquè lluiti contra la versió oficial. “Tenim una societat malalta i un món que agonitza on s’estigmatitza la pobresa. Però també tenim una societat esperançada que comença a mobilitzarse”. Serà una lluita de llarga durada per un canvi de paradigma, però hem de saber que qui té el poder no ens ho posarà fàcil. “Realment, però, no tenim altra alternativa”. El més perillós és no fer res, diu Colau. “Si no ens mobilitzem col·lectivament anem directes a l’abisme”, mentre que pel contrari, si ho fem podrem sortir d’aquesta crisi millor del que vam entrar, i aquesta lluita és una cosa de les més apassionants que podem fer. Per Colau “comprovar que podem ser actors i actores dels nostres destins” és la cosa més important.
Jordi Navarro
TEMA GENERAL DE DEMÀ Programa Tema General Horari: de 12.45 a 13.45 h (obert a tothom)
divendres 11 de juliol Els processos de transmissió en una societat de canvis accelerats Lluís Duch, antropòleg Acte de cloenda
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
<<
3
>>
Entrevista
Isona Passola TEMA BENVINGUDA GENERAL ENTREVISTA
Diari9
DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
www.rosasensat.org
49A ESCOLA D’ESTIU 10 DE juliol DE 2014
Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas
Associa’t
Els mestres heu de ser crítics!
ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS
«Cal anar amb molta cautela en convertir els infants en estrelles de cinema perquè no tenen la maduresa per assimilar la popularitat»
INICI
Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré
Isona Passola (Barcelona, 1953) és coneguda com a productora, guionista i directora de cinema, i segurament no tant en la seva faceta de formadora de futurs mestres, a la Universitat de Vic. Et volíem parlar una mica de cinema i d’infància. Com creus que el cinema ha tractat, històricament, la infància? Aquesta pregunta no es pot respondre d’una sola manera. El cinema de Hollywood l’ha tractat d’una manera molt determinada, i molt relacionada amb la imatge de la dona, sublimant l’amor romàntic, aturant-se al moment passional del petó. Aquesta visió condiciona la imatge de la dona i per tant també de la maternitat. La dona, o és mare o la fan bruixa o “femme fatale” o directament puta. Aquesta imatge conservadora inclou la imatge d’infància, molt idíl·lica i ratllant la cursileria. Després hi ha el cinema europeu, molt més arrelat a la realitat, enormement crític, que respon a l’esquema aristotèlic en què l’home busca el bé i que viu històries que poden tenir finals infeliços, de tragèdia grega, o que poden acabar bé. També hi ha els nòrdics amb conceptes lleugerament diferents, la culpa, la maldat..., però també crítics. Dit això, també cal saber que hi ha excepcions i que també hi ha films americans molt rellevants, però que no es poden considerar que formen part del món del segon negoci més potent d’Amèrica després de les armes, que és Hollywood.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
<<
4
>>
Entrevista
Isona Passola TEMA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS
«L’educació és una de les tres bases fonamentals on aguantar un país, juntament amb la cultura democràtica i la justícia»
INICI
Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré
Diari9
DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
www.rosasensat.org
49A ESCOLA D’ESTIU 10 DE juliol DE 2014
Quins projectes o autors creus que han tractat la infància amb més respecte, amb més originalitat? Els neorealistes italians varen ser brutals! Els infants eren molt importants en aquest cinema! El lladre de bicicletes, Bellissima, amb l’Anna Magnani... I tot amb molt sentit de l’humor! El cinema independent americà també té una mirada molt més crítica que el que hem comentat abans. En aquest sentit em ve al cap La petita Miss Sunshine, o d’altres. A les pel·lícules on apareixen infants val a dir que la indústria de Hollywood també ha estat a vegades cruel, donant estimulants per poder rodar més hores... Afortunadament això ara està molt més vigilat i les condicions dels rodatges estan molt controlades, però de totes maneres cal anar amb molta cautela en convertir els infants en estrelles de cinema perquè no tenen la maduresa per assimilar la popularitat. Si parlem de cinema i escola també hem de parlar de com l’escola està formant els infants i joves per ser bons consumidors de cinema. El sistema es preocupa per si surten infants analfabets en anglès, però no es preocupa gaire si surten analfabets en consum de cinema. Com ho veus? Això que plantegeu és un drama! Jo, com a membre del CONCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts), he de dir que estem horroritzats de la quantitat d’imatge que els infants arriben a consumir i que això no es tracti a l’escola per ajudar-los a distanciar-se del que veuen en les imatges. Això ho podem pagar molt car! Els mestres heu de ser crítics! Es pot mirar una pel·lícula a través de la història que es narra, però també es pot fer una lectura de la tècnica, per saber les trampes que pot generar la imatge, les estructuracions dels discursos... Això s’ha de poder aprendre a l’escola. Es fan extraescolars de pintura, de dansa, d’esport...
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas
Associa’t però ara els joves, i ara parlo dels preadolescents, tenen un telèfon a la butxaca amb què poden fer també petits rodatges! Quins potencials creus que té el cinema per educar els infants més petits? Segurament els films d’animació generen molt interès en els infants més petits. Jo crec, per exemple, que no s’ha de demonitzar els Simpson. Se’ls miren moltíssim, i és un bany de realitat brutal, però s’ha d’aprendre a veure’ls! El drama és que els infants es miren els dibuixos sols, sense cap adult al costat! Als pares ens fa mandra mirar aquests tipus de pel·lícules, i aquesta batalla crec que no la guanyarem. Després hi ha el tema de les programacions de televisió i els horaris, cosa que ens preocupa i ocupa molt al CONCA. El nostre prime time és quan els infants ja dormen, mentre que a Europa és molt més d’hora!! A més de directora de cinema ets una persona implicada i compromesa en diferents àmbits, com veus el món de l’educació en aquests moments? És possible lluitar per reivindicar el que creus d’una manera positiva, creativa? Jo crec que l’educació és una de les tres bases fonamentals on aguantar un país, juntament amb la cultura democràtica i la justícia. I després hi ha la cultura, que és el que ens permet de continuar aprenent quan ja hem deixat d’anar a l’escola.
David Altimir Extracte de l’entrevista publicada a la revista Infància 195
<<
5
>>
Premi Marta Mata de pedagogia
Diari9
DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
www.rosasensat.org
49A ESCOLA D’ESTIU 10 DE juliol DE 2014
Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas
Associa’t
TEMA GENERAL ENTREVISTA
Si tens un treball o una recerca que t’agradaria divulgar pots presentar-te a la 34a edició del Premi Marta Mata de Pedagogia, convocat per Rosa Sensat per tal de promoure, reconèixer i donar a conèixer el treball renovador de mestres, professors i altres educadors que, en equip o individualment i a partir de l’anàlisi i reflexió sobre la pràctica, contribueixin a la millora de l’educació i a enfortir la renovació pedagògica. El Premi consisteix en l’edició de l’obra guanyadora en llengua catalana i castellana.
ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS
Promoció de CosmoCaixa per a totes les persones que participen a l’Escola d’Estiu, i les seves famílies Si vols gaudir de l’oferta
baixa’t l’entrada.
INICI
Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré
Tens un treball que vols divulgar? Presenta’t a la 34a edició del Premi Marta Mata de Pedagogia Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
Si et presentes, recorda que els treballs han de ser originals i inèdits, redactats tant en català com en castellà, i han de donar a conèixer una experiència que comporti una millora de la pràctica educativa. I els has de fer arribar a l’Associació abans de l’1 d’octubre tant en un suport digital i tancats en format PDF (no s’acceptaran treballs en suport paper) com per correu electrònic a l’adreça publicacions@rosasensat.org. En l’edició de l’any passat va guanyar el Premi Marta Mata de Pedagogia la professora Maria del Pilar Menoyo amb el treball “Fer recerca a Secundària: un repte per l’alumnat i pel professorat”, i van rebre els guardons Marta Mata el Moviment de la Comunitat Educativa de les Illes Balears i la traductora, adaptadora de contes, mestra i bibliotecària, Maria Eulàlia Valeri (Barcelona, 1936). Si vols conèixer i comprar els treballs publicats dels anteriors premis, pots fer-ho a la nostra web.
<<
6
>>
CENT I MÉS,
100 anys d’Escoles d’estiu
Diari9
DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
www.rosasensat.org
49A ESCOLA D’ESTIU 10 DE juliol DE 2014
Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas
Associa’t TEMA BENVINGUDA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS
«Siguem tan sols un vague somnieig de vida vulnerable: crit escrit» Joan Vinyoli
INICI
Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré
escola d’estiu del 1934, conclusions
monogràfiques entorn de l’excursió escolar amb els seus tres moments de preparació, realització i treballs posteriors i d’altres esdeveniments culturals a l’entorn dels cursos.
Del 23 de juliol al 3 d’agost del 34 es celebrà l’escola d’estiu que portava com a títol general conversa sobre l’Escola unificada; mitjans per establir-la. Fou inaugurada solemnement amb l’assistència de les primeres autoritats de Catalunya i amb l’obertura d’una exposició de pintura i escultura amb obres que els organismes oficials havien adquirit a l’Exposició durant la Primavera del mateix any. Una primera conferència pronunciada pel professor Carles Capdevila sobre “la plàstica en l’educació dels pobles” la va inaugurar. El preu de la inscripció era de 5 pessetes i el lloc per inscriure’s, la Secretaria de l’Escola Normal de la Generalitat del carrer Urgell.
Què eren les CONVERSES PEDAGÒGIQUES ?: Les converses pedagògiques aportaven experiències escolars respecte a l’aplicació del tema central de la darrera Escola d’Estiu en la que va ser tractat el tema de l’Educació moral i cívica a les escoles de la República (conclusions de l’escola del 33) i la bibliografia recomanada: Plató, Vives, Locke, Pestalozi, Francisco Giner de los Ríos, Cossio, J. Dewey, Adler, G. Lombardo Radice, Compayré, Durheim, Spranger, Lacroix, Ferrière i Rovira i Virgili.
Les visites es realitzaven a Institucions escolars de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, a la Universitat Industrial, Concert al Pati dels Tarongers de la Generalitat, al museu de Catalunya, al Palau Nacional de Monjuïc, a l’Observatori Fabra, o al Teatre Grec.
Teresa Font
Alguns dels conferenciants que hi van participar: Lluís Nicolau d’Olver: “Els catalans i la Mediterrània”, Antoni Rovira i Virgili sobre Història de Catalunya, Serra i Moret “Les idees de transformació social en relació amb l’Escola primària”, Emili Mira sobre “La percepció en l’infant”, Joaquim Xirau sobre l’educació pel diàleg, J. Comas i Solà, Marià Manent sobre poetes anglesos. Les activitats complementàries de l’escola d’estiu eren molt complertes : Visites, concerts, sessions de cinema…excursions, Festival musical al Teatre Grec de Montjuïc, Exposicions
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
1934 El tema central de l’Escola d’Estiu de 1934 fou el debat sobre l’Escola Unificada.
<<
7
>>
Recomanem al barri del Raval TEMA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT HISTÒRIA
Diari9
DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
www.rosasensat.org
49A ESCOLA D’ESTIU 10 DE juliol DE 2014
Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas
Associa’t
Ja has vist el mural de Keith Haring al barri del Raval?
RECOMANEM XARXES SOCIALS
L’artista urbà nord-americà Keith Haring, conegut per les seves creacions al metro de Nova York, va escollir fa 25 anys el barri del Raval de Barcelona per crear el mural ‘Todos juntos podemos parar el sida’. El mural plasma una gran serp, que ofega una xeringa, amb la paraula Sida pintada sota, un grup d’individus intentant fugir, i dos més, en forma de tisora, seccionant l’animal, mentre una altra figura col·loca un preservatiu a la seva cua. L’artista, diagnosticat com a portador del virus del VIH el 1988 i que va morir el 1990, només va posar com a condició que seria ell qui escollís el lloc. El mural va desaparèixer anys després, i gràcies al fet que l’any 1992 l’Ajuntament, d’acord amb el MACBA i la Keith Haring Foundation, decidís calcar l’original i prendre mostres de la pintura utilitzada, davant l’estat d’abandonament en el qual es trobava l’original, el passat febrer va poder-se instal·lar una reproducció al costat del MACBA, entre el carrer Ferlandina i la Plaça de Joan Coromines.
INICI
Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
<<
8
>>
Al Twitter es parla de l’#EE2014 TEMA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT
Diari9
DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
www.rosasensat.org
49A ESCOLA D’ESTIU 10 DE juliol DE 2014
Diuen a:
Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas
Associa’t @
Anna Castells AnnaCastells Avui a @RosaSensat hem decidit x on començar a treballar x ser + creatius (“Crear a l’escola...Com?”) # creativitat http://twitpic.com/e7rubr
@
Rosa Sensat Rosa Sensat “La gent no escolta música, la gent sent música” @ramongener al Diari 7 # EE2014
HISTÒRIA RECOMANEM
http://issuu.com/rosasensat/docs/diari7
XARXES SOCIALS
…
@
EscoladeMestresAkoe MestresAkoe RosaSensat comencen les nostres jornades d formació: Art, Matemàtica i Lectura, escola i coneixement
@
Montse Gnova mgarci26 @perepaujh @RosaSensat @MariaGrever @ramongener Massa gent les usa de manera incorrecta, especialment el verb escoltar.
@
YoEstudiéenlaPública YoEPublica RosaSensat: Pots llegir els diaris de l’Escola d’Estiu a través de la nostra apli http://rosasensat.mobapp.at/landing/Desktop # ee2014 http://ow.ly/i/692DG …
INICI
Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
<<
9
>>