Centre Excursionista d'Olot núm. 218 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

d ’E n ti ta ts F e d e ra c ió

E x c u rs io

C n is te s d e

o lo t. c a t w w w.c e m. 218 2021 nú T S O G A ABRIL -

a ta lu n y a

Canicross

Formació

Vegueries

Trepitja Garrotxa Solidària

Embardissada

#FORMACIÓ

Pere Rifà Tenas

24 Hores a Muntanya

Xavier Grabalosa Juvanteny

Moisès Xarles Comas

Mireia Montbardó Alberni

Biblioteca i Arxiu

Mireia Montbardó Alberni

La Sala - Exposicions

Territori

Xavier Grabalosa Juvanteny

Mariona Domènech Colomer

Jordi Qüellos Llobet

Josep Corominas Fàbrega

Àrees de suport

Refugis i Telecomunicacions

Volta pels Volcans d’Olot

Marc Pons Gómez

Albert Rubirola Sirvent

Pocatraça Marxa Popular Sant Bernat

Grup de Muntanya per a joves

Jordi Riera Lobato

Secció: Curses de muntanya

Joan Nadal Rigall

Excursions de Muntanya

Mainada

Biel Mossoll Clos

Comunicació

Miriam Nieto Castillo

Ivon Serra Coll

Administració

Clara Rifà Planellas

Tresorera

Ingrés i baixa a federacions.

Aprovació dels reglaments interns.

Acord i aprovació de les quotes de socis i derrames.

Modificació dels Estatuts.

Curses de muntanya

Esquí de muntanya

Secretari Rafel Descals Roura

Lluís Planagumà Brum Bàrbara Badosa Sargatal

Moisès Xarles Comas

Pere Rifà Tenas

SECCIONS, ÀREES I VOCALS

Vicepresident Segon

Vicepresident Primer

Aprovació de l’òrgan de govern, liquidació de l’exercici vençut i del pressupost següent.

Elecció, gestió i control de l’òrgan de govern (junta directiva) i de la seva activitat.

S’ha de reunir, com a mínim 1 cop l’any, dins dels primers 6 mesos.

TEMES A TRACTAR

Muntanya

President Albert Rubirola Sirvent

2021

JUNTA DIRECTIVA

*Segons Estatuts CEO de 2016, modificació parcial de 2017.

Formada per tots els socis i sòcies de ple dret, és l’òrgan suprem de govern de l’entitat i els seus acords són vinculants per a tots els membres i per a la junta directiva.

ASSEMBLEA DE SOCIS

SUMARI INFORMACIONS PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 5 CIMS DEL 50è ANIVERSARI DEL CEO

4 7

ACTIVITATS Director: Albert Rubirola Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Miriam Nieto Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Ramon Regí Pere Rifà Jaume Roqué

XLIII EMBARDISSADA 51a XAMPANYADA POCATRAÇA

8 11 30

SECCIÓ MUNTANYA

MUNTANYA jove

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

CANICROSS

MAINADA

FORMACIÓ

ESQUÍ de Muntanya

BIBLIOTECA DE MUNTANYA

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-1994 AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS.

COL·LABORACIONS

El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

3 DIES PER LA GARROTXA CATALUNYA DE NORD A SUD AMB BTT RUTA DE CONFINAMENT

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU www.ceolot.cat

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

Foto portada: Des de Tossalets de la Font Vella, a prop del Peirer amb vistes a la cresta del Ferran. Autor: Ramon Bartrina. 2021. Foto sumari de Pep Badosa.

21 26 29 31

S N O I C A M R I N FO

per Albert Rubirola

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DELS 50 ANYS DEL CEO El dissabte 19 de desembre de 2020, a les 6 de la tarda, va tenir lloc al Casal Marià la presentació institucional del llibre 50 anys del Centre Excursionista d’Olot, 86 anys d’entitat excursionista. A causa de les limitacions d’aforament propiciades per la pandèmia es va repetir aquest acte, ja sense els càrrecs institucionals, el dilluns 21 de desembre a les 7 de la tarda.

A la foto Galdric Mossoll, autor de la foto de portada i monitor del CEO.

La presentació del llibre va anar a càrrec de Ramon Regí, President del CEO, Jordi Merino, President de la FEEC, Josep Berga, Alcalde d’Olot, Mireia Montbardó, coordinadora editorial, Jordi Casas, periodista, autor de les entrevistes i el text, Miquel Colomer, corrector lingüístic i Kim Agustí, 49 anys de soci i un referent a l’hora de fer memòria d’aquests 50 anys. En la sessió de dilluns, Josep Murlà, que ens va fer un resum del seu escrit publicat al llibre, va substituir Kim Agustí. Els ponents varen ser presentats per Albert Rubirola, l’altre coordinador editorial. Ramon Regí. “Gràcies per assistir a l’acte de presentació del llibre dels 50 anys del Centre. Aquest llibre us agradarà molt. I, a més, està molt ben fet. Del llibre ja us en parlarà l’Albert i els ponents. Jo us parlaré de la comissió que vàrem fer, abans de la pandèmia, per celebrar el cinquantenari. En aquesta comissió hi havia Albert Rubirola, Ivon Serra, Kim Agustí, Miriam Nieto, Mireia Montbardó, Pep Badosa, Rafel Descals, Pere Rifà, Jordi Casas i jo mateix. Vàrem decidir fer els Cinc cims del cinquantenari, que varen comandar en Pep i en Kim i que va ser un gran èxit. També vàrem decidir fer els folres del cinquantenari, prèvia comanda, 4

també amb molt d’èxit. Al final n’hem fet 180 en dues tandes. Volíem fer un gran dinar de celebració, que hem hagut de suspendre per la Covid, tot i que quan puguem el farem. I també vàrem decidir de fer un llibre que és el motiu pel qual ens trobem avui aquí” Mireia Montbardó va explicar que “el gran repte va consistir en com estructurar el llibre. D’una banda hi havia dos treballs de recerca fets (el meu i el de la Meritxell Vilanova) i dos articles publicats sobre la història de l’excursionisme olotí (el de Josep Maria Dou i el de Josep Murlà), a més de l’important fons històric dipositat a l’arxiu. No ens podíem deixar a ningú i hi havia molta gent viva que fora bo que ens expliquessin les seves vivències. També vam veure que era l’ocasió per “fardar” d’entitat, que també ens ho mereixem. Al llibre hi ha moltes anècdotes i molta informació recopilada en els “Annexos a les Seccions” i molt material fotogràfic que ens ha estat molt enriquidor, perquè ens ha permès parlar amb els protagonistes de les fotos. També ens agradaria que ens expliquéssiu coses d’abans dels anys 70. Aquest llibre és una eina que ens servirà molt. És un llibre OBERT, que pot ser el començament d’altres coses, com per exemple monogràfics sobre Aplecs, Embardissades, Xampanyades...” Jordi Casas. “ En el pròleg utilitzo la imatge del foc de camp per explicar aquest llibre. El foc de camp convida a la confidència, al diàleg... més que entrevistar el que jo he fet ha estat conversar per complir l’encàrrec que se’m va fer, que era fer una història viva del Centre. Permeteu-me que ho escenifiqui amb dos exemples. En Lluís Tarrés em va explicar que de les bicis amb les quals varen pujar a l’Aneto en deien “ballarines” perquè, ja abans que existissin les actuals BTT, ells hi havien soldat pinyons que feien que pedalessis molt i et moguessis poc. En Lluís també em va explicar que sort d’uns excursionistes que, quan ja fosquejava, varen tranquil·litzar les seves dones que esperaven a la Renclusa: “Si, si, hemos visto a tres locos que estan bajando en bicicleta por el glaciar!”. Sempre m’havia pensat que la dita de “ si voleu trobar parella, a Sant Valentí heu d’anar” obeïa a una tradició ancestral i resulta que no, que s’ho va inventar en James un dia que a l’aplec hi havia poca gent i una mica de neu . “Set voltes a la dreta de l’oratori, si voleu trobar parella, i set a l’esquerra, si us en voleu desfer”. Aquestes anècdotes, aquestes mil coses que heu viscut, al meu parer, són les que us converteixen no en mers excursionistes, sinó en una FAMÍLIA. He parlat amb més de 70 persones, tot i que els protagonistes sou tots els que d’alguna manera hi heu participat, i el que observo és que el Centre s’ha mantingut sempre fidel a la seva essència, que és el que no és notícia, que són les sortides de cada diumenge, tot i que el CEO s’ha sabut adaptar als canvis i ha incorporat les Curses de Muntanya, les Ultres, el Canicros... El CEO ha tingut expedicions internacionals, quan aquestes es feien sense mòbils, sense GPS. Parlem d’alpinisme autèntic, d’espeleologia autèntica i d’escalada autèntica. Aquest llibre és un àlbum de família. Us ha de fer companyia, generar records i donar escalfor a l’ànima. Aquest llibre regalima amor per la vostra Entitat, perquè és innegable que el CEO forma part de la vostra vida.” Miquel Colomer. “Gràcies per acompanyar-nos en un dia tan assenyalat i important per al CEO. Permeteu-me que comenci amb una pregunta impertinent: qui hi ha a la sala que tingui 86 anys o

I N FO R M A C

més? L’Entitat que més tard va donar origen al CEO és més vella que cap persona de la sala. I quan és té una edat tan provecta, gairebé escandalosa que diria Josep Pla, un es pregunta: i com es troba de salut? Jo us puc dir que el CEO té una bona salut de ferro. I ho sé perquè pel cap baix m’he llegit el llibre tres vegades, i en el que es diu a les Seccions, en tots els escrits, en el que es desprèn de les opinions de la gent... hi sura una il·lusió que només tenen les persones d’una Entitat amb una salut a prova de bomba. A més, si us mireu la fotografia de la pàgina 286, hi veureu la Junta actual, que és una conjunció de gent de tota la vida, experimentada, de gent que es coneix i estima el Centre, amb molt de jovent (i moltes noies!) que són, o haurien de ser, la rauxa, la força i la il·lusió per canviar i millorar les coses; aquesta sinergia de saviesa i d’esperit de renovació és el que garanteix vida i salut a una entitat. Aquest llibre l’heu de llegir a poc a poc. El podeu començar pel final. Podeu llegir unes Seccions i deixar-ne d’altres o, si voleu, només centrar-vos en els peus de foto. Esplaiar-vos observant fotos i més fotos, descobrint qui és qui. El llibre ho permet. Hi surt tot i hi surt tothom. Les imatges són precioses. Està molt ben maquetat. A mi m›agrada molt. Permeteu-me que feliciti el nucli “dur” que l’ha fet possible: en Jordi, la Mireia, l’Albert i la Míriam. En podeu estar molt contents i orgullosos! També deixeu-me que faci una mica de ciència-ficció: com serà el Centre d’aquí a 50 anys? Sé que existirà, i tant de bo que hi hagi hagut una primera presidenta i, per què no, un primer president els pares del qual hagin nascut fora de Catalunya o, fins i tot, fora d’Espanya. Una cosa i altra serien una mostra que el CEO és

www.ceolot. cat

IONS

una entitat viva i oberta, dins una ciutat acollidora. I ja per acabar, em queda felicitar el que va tenir la idea esbojarrada de fer el llibre, els que li van donar suport i a tothom que hi ha participat; i felicitar, sobretot, els socis, perquè són la raó de ser del llibre. Aquí en teniu el resultat. D’aquí a 100 anys aquest llibre serà una referència imprescindible per estudiar l’excursionisme olotí.” Kim Agustí. “ El meu primer record lligat amb el Centre va ser un vespre passejant pel Firal, quan el meu pare va dir: “Han tret les lletres del CEC, qui sap si ha passat alguna cosa”. Això només volia dir que naixia el CEO com a entitat independent i que el Centre ja cridava l’atenció dels olotins. Si repassem la història, hem de dir que les entitats com la nostra no naixien com a entitats independents. El Centre primer es va acollir a la UEC i després de la guerra i la postguerra es va aixoplugar al CEC fins que a l’any 70 ja va volar sol. Aquest fet passava arreu, ja que abans era molt més complicat constituir entitats. A Ripoll existia el Centre Excursionista Pirinenc i a Sant Joan de les Abadesses també eren delegació de la UEC. També és veritat que entitats més novelles que nosaltres resulta que són més antigues perquè es varen constituir abans que nosaltres com a entitats autònomes. Ara bé, la nostra entitat ha estat força sempre la mateixa. Per exemple, en Francesc Vidal ja va col·laborar amb la UEC, va ser membre de la Junta del CEC i també va col·laborar en els primers anys del CEO, el qual li va retre un merescut homenatge. S’ha de dir que el CEO s’ha mantingut en el temps superant situacions molt més difícils que l’actual. Ha superat tres anys de guerra civil, per exemple.

S N O I C A M R I N FO

Arribem als anys 70 i canvien les lletres. Al cap d’un any ja era soci, per tant, ja en fa 49 que en sóc. En aquella època començàvem a fer excursionetes, visitàvem esglésies i dòlmens i el meu segon record del Centre és que hi vàrem entrar per preguntar on era el camí de Cabrera i ens el varen explicar molt correctament. Estem parlant d’un excursionisme sense senyalitzacions, sense guies i gairebé sense mapes i, per descomptat, sense GPS. Teníem un avantatge, però, i és que hi havia gent a les cases. Eren l’ànima del país, i et podien indicar per on es podia passar. I com era la gent d’aquest primer CEO? Doncs molt variada quant a l’edat, ja que hi havia preadolescents com jo, joves, parelles, veterans i superveterans. Ara bé, tots anàvem plegats, sempre tots junts. Potser perquè tampoc no hi havia les facilitats de desplaçament que hi ha ara. Recordo que durant la transició política es va viure una època d’efervescència en la qual hi va haver un gran canvi, un gran salt. D’aquesta època són l’Embardissada, les 24 Hores i moltes més coses.

El més important de tot és que el Centre no han estat els uns o els altres, sinó que el Centre ha estat una obra col·lectiva. I aquest concepte és molt clar i hauria de continuar essent-ho. L’Alcalde ha dit encertadament que si quatre amics haguessin constituït una entitat i no s’hagués renovat, aquesta ja no existiria. I està clar que el Centre s’ha renovat. Fa poc he tingut el goig de poder participar en els 5 cims del cinquantenari i hi havia molt de jovent. Hem tornat a anar tots junts, hem aplegat excursionistes de tres generacions. Hi ha relleu. I això també queda palès mirant el públic d’aquesta sala, en la qual hi ha quatre dels expresidents del CEO (dos dissortament ja no hi poden ser) i molts membres de Juntes Directives. I això vol dir pencar. Hi ha molta gent que ha pencat i continua pencant pel Centre. I a partir d’ara què? D’aquí a cinquanta anys potser algunes coses ja no haurien d’existir. Seria bo que el jovent aportés noves activitats i no es quedessin amb allò que nosaltres o els nostres antecessors vàrem fer. Penso que les activitats tenen un cicle i no es poden mantenir en respiració assistida. Per últim haig de dir que crec que no hem d’esperar cinquanta anys per celebrar el centenari de l’Entitat. La nostra Entitat va néixer a la tardor del 1934 com a UEC en el mateix local on encara estem ara. Ja hi havia hagut altres colles excursionistes molt abans. Però la nostra Entitat va néixer el 1934. Per tant, queden 14 6

anys. I alguns encara hi serem. I alguns joves que potser ara estan en aquesta sala l’hauran d’organitzar. Per acabar vull felicitar a tothom per aquest acte i molt especialment la gent que s’ha “currat” aquest llibre. Jordi Merino, President de la FEEC. “Primer de tot felicitar-vos a tots per la gran tasca que feu i que heu fet. Avui és un dia per treure pit. Sou la quarta entitat esportiva de la Federació pel nombre de socis, la sisena pel que fa a llicències federatives. Sou grans. Veniu d’un excursionisme cultural que encara manteniu viu perquè feu Aplecs, l’Embardissada i avui mateix presenteu un llibre. Quantes entitats presenten un llibre?: molt poques. Els excursionistes tenim aquest vessant cultural, per això se’ns diu que som el rabeig de la muntanya, perquè també fem cultura, fem país i defensem la llengua. I després han vingut les activitats esportives lligades a la muntanya i vosaltres us heu sabut adaptar. Teniu la Pocatraça, una de les competicions més importants d’esquí de muntanya de Catalunya. M’acaben de dir que els nostres representants brillen a la Copa del Món, que han obtingut medalles. Som un referent i això és feina de tots, també de vosaltres. Teniu la Trepitja Garrotxa. Vol dir que ens adaptem, que ens sabem adaptar. La FEEC és la segona federació de Catalunya en nombre de sòcies i de llicències femenines. Crec que és una dada important i, en certa manera, sorprenent. No sé si estaré d’aquí a 14 anys al vostre centenari, però sí que sé que sou un referent. Gràcies per la feina que feu i felicitats pel llibre. Perquè no es perdi la memòria s’ha d’escriure i s’ha escrit. Per molts anys. Visca el CEO i visca Catalunya.” Josep Berga. “Felicitats per aquests 50 anys, que, de fet, en són 86 tal i com queda clar en el llibre amb els escrits de Josep Maria Dou i Josep Murlà sobre la història del Centre. A continuació hi ha un apartat del llibre molt maco perquè t’hi trobes. Jo mateix tinc una vinculació molt estreta amb el CEO. Vaig aprendre a esquiar amb el curset d’esquí del CEO anant a la Molina amb aquells autobusos. I gràcies al llibre vaig recordar que vaig tocar amb un grup anomenat Cotó Fluix, l’any 1982, a l’Aplec del CEO celebrat als camps del Noguer de Batet. L’any 1982! És un apartat ple d›anècdotes en les quals de ben segur tots els que esteu aquí us hi sentireu reflectits. M’agradaria fer esment a un apartat de l’escrit d’en Jordi Merino en la introducció del llibre que parla que el CEO s’ha sabut adaptar als nous temps. És veritat. De vegades ens sembla que totes les entitats excursionistes són com el CEO i això no és així. Hi ha moltes entitats que es queden ancorades en el passat, que tenen molta dificultat per fer una programació atractiva i acaben essent els quatre amics que la van fundar. Això al CEO no ha passat. Al llarg de la història ha tingut la capacitat de renovar-se contínuament. Ara mateix organitza un munt d’activitats amb molta vida, juntament amb l’Embardissada, que continua essent un referent. I el dinar del cinquantenari ja el farem l’any vinent. Felicitats. Per molts anys excursions, muntanyes i Centre Excursionista”.•

I N FO R M A C

IONS

5 CIMS DEL 50è ANIVERSARI DEL CENTRE El dissabte 22 de desembre el CEO va fer l’entrega d’un petit obsequi als socis i sòcies que van realitzar tots els 5 cims dels 50 anys del CEO, un total de 16 persones: Kim Agustí, Núria Agustí, Pep Badosa, Paco Gil, Carla Masó, Antoni Montbardó, Biel Mossoll, Teresa Muela, Joan Nadal, Teresa Nierga, Pilar Pla, Carme Planella, Marc Pons, Pere Rifà, Roser Sala i Júlia Santos.•

JUNTA DIRECTIVA

Junta 2016 - 2020 www.ceolot. cat

Junta Nova - 2021 7

A C T I V I TAT

XLIII EMBARDISSADA 25 D'ABRIL Un any més des de l’organització de l’Embardissada ens fa molta il·lusió poder-vos presentar una nova edició d’aquesta tradicional marxa pels confins de l’Alta Garrotxa. Concretament, sortirem per desena vegada des d’Oix per fer un recorregut que ens durà cap al Pont Romà, Mare de Déu d’Escales, el Ferran, Talaixà, Vall d’Hortmoier per tornar un altre cop cap a Oix. Un itinerari d’uns 15km i 800m de desnivell positiu. Ara bé, a causa de la situació sanitària excepcional que estem vivint, aquest any la caminada serà bastant diferent de les últimes edicions. Podem dir que serà una “Embardissada a la carta”. Cada participant la podrà fer el dia que vulgui i a l’hora que vulgui ja que no hi haurà ni controls, ni esmorzar ni avituallaments. Tot això per tal de complir amb els protocols sanitaris actuals. Els participants tindran de termini fins el dia 6 de juny per completar la prova. No cal inscripció ni tampoc es donarà el llibret digital. Es recomana dur bon calçat, aigua i menjar per fer-la. Qui ho vulgui podrà compartir, a xarxes socials amb el #embardissadaalacarta, fotos del recorregut. Estigueu atents al butlletí digital ja que més endavant s’explicaran algunes notícies referents a la prova. Així doncs, sense més dilacions, us desitgem molt bona Embardissada a tots. Descripció de la ruta Sortim de l’aparcament dOix i anem a buscar la torre d’alta tensió que hi ha al final de l’aparcament. Aquí trobem les marques grogues de la Xarxa de Senders Itinerànnia. Les seguim per agafar un camí que va paral·lel a la Riera d’Oix. Aquest camí es coneix amb el nom del Camí de l’Oca i antigament servia per comunicar el Pont Romà amb el poble d’Oix. Actualment el traçat ha variat una mica a causa de riuades i canvis urbanístics que ha patit el poble. Anem caminant fins a trobar el Pont Romà d’Oix. Tot i que és conegut com a Pont Romà, la construcció actual és d’època romànica. És probable que el seu nom sigui degut a l’existència d’un pont anterior en aquest indret, hipòtesi que fins ara no s’ha pogut documentar. Hi ha una llegenda que explica que aquest pont va ser construït pel Senyor de la Quera de Talaixà un dia que es dirigia cap a Santa Bàrbara de Pruneres per fer ús del dret de cuixa que tenia sobre les donzelles de la zona. Quan va arribar a l’alçada de la riera es va trobar que un fort aiguat li impedia travessar-la. Per aquest motiu va fer construir el pont per tal que cap més crescuda li impedís satisfer el seus desitjos sexuals. A part d’aquest ús també servia perquè els veïns d’Escales, Oix, Talaixà, Hortmoier, Santa Bàrbara i Monars poguessin creuar la riera en èpoques de fortes crescudes per moure’s d’un veïnat cap a un altre. Creuem el pont i girem cap a l’esquerra. Agafem una pista i entrem en una zona de pastures on trobarem diferents filats; els anirem tancant a mesura que els passem. Caminem arran d’una

malla metàl·lica fins que aquesta s’acaba. Després girem a la dreta per de seguida girar a l’esquerra per agafar un antic camí de bast que ens porta a uns prats. Els travessem i al final les marques grogues ens fan girar a la dreta per travessar el Torrent d’Aiguavella. Fem un petit pujant i arribem a la casa del Pla d’en Pei. Passem pel davant fins que al cap d’uns metres trobem el pal AG 14. Aquí agafem la direcció Mare de Déu d’Escales. Anem caminant fins a deixar els prats i entrar al bosc. Aquest camí per on passem era l’antic camí de bast que unia Hortmoier amb Oix abans que es construís la carretera. Fins a la dècada dels 60 encara era molt utilitzat pels carboners que treballaven a la zona però després de mica en mica es va deixar de transitar fins gairebé quedar en l’oblit. Per sort actualment està net i fressat ja que és lloc de pas de molts excursionistes que fan rutes per la zona. Seguim les marques grogues sense fer grans desnivells fins que de mica en mica anem baixant per arribar a la carretera d’Hortmoier on trobem el pal MiO4 El Pont Trencat. Aquí travessem el pont i veiem que al centre hi ha un forat que serveix de desguàs per quan plou. Tot i que les baranes estan força malmeses el pont encara gaudeix de bona salut per permetre el trànsit rodat. A l’altra banda del pont trobem el pal MiO5 Carretera d’Hortmoier. Aquí deixem la pista per girar a la dreta i prendre la direcció Mare de Déu d’Escales. Agafem un camí de bast que passa pel costat de les ruïnes de Can Mel. El seguim fins que les marques grogues ens fan girar a la dreta per baixar cap a la Riera de Beget. La travessarem per la Palanca d’Agafa l’Ase. El topònim és molt curiós i segons diu la llegenda en un dia de fortes pluges la riera arrossegava un ase que va ser agafat en aquesta palanca i d’aquí li ve el nom. Actualment la palanca és d’alumini i està en bon estat però fins no fa gaires anys havia estat de fusta i força impracticable a causa del deteriorament provocat per les riuades. Un cop travessada la palanca enfilem un camí que ens porta a passar per les ruïnes de Cal Coc per després anar pujant i arribar a una zona sense vegetació que ens permet tenir una panoràmica de la zona. Seguim caminant fins que trobem el pal MiO6 El Puig on girem a la dreta per anar cap a Mare de Déu d’Escales. Caminem per un camí sense gaire desnivell fins que arribem a l’església. Els orígens d’aquest temple els trobem a principis del segle X, tot i que la primera notícia documentada no la trobem fins l’any 977, en l’acta fundacional de la canònica de Santa Maria de Besalú. Des d’aleshores l’església apareixerà documentada en nombrosos escrits testamentaris i de compravenda de terres properes, dels segles XI, XII i XIII. A partir del 1598 coneixem molts detalls de la vida de Santa Maria d’Escales, gràcies a un manuscrit trobat providencialment i que es conserva en l’arxiu provincial d’Oix. El seu nom és Llibre d’obra de Nostra Senyora d’Escales. Aquestes anotacions arriben fins a finals del segle XVIII.

A C T I V I TAT

Gràcies a aquest document sabem que a finals del segle XVI va perdre la condició de parròquia i va passar a ser una sufragània de Sant Llorenç d’Oix. Fins l’any 1910 el vicari d’Oix anava fins a Escales per dir missa i per ensenyar catecisme a la casa de Ca l’Ermità, situada just al davant. Durant la Guerra Civil de 1936 va ser saquejada i profanada, com gran part dels temples de la zona. Fou en aquest moment quan va desaparèixer la talla de la Mare de Déu. L’any 1976, els Amics de l’Alta Garrotxa van iniciar la neteja i

www.ceolot. cat

restauració de l’edifici. El temple presenta diverses fases constructives, que van des del segle X fins al segle XIII. Està format per una sola nau, força allargada i capçada a l’est per un absis semicircular, que és la part més “moderna” del temple romànic. Algunes fonts afirmen que la base dels murs podria correspondre al temple del segle X. No hi ha discussió al voltant de la datació dels murs laterals de la nau, que van ser aixecats el segle XI. Presenten una característica única a la Garrotxa, que és el fet d’estar reforçats per arcs formers.

A C T I V I TAT

A més estan distribuïts de manera irregular, ja que en el mur sud n’hi ha quatre, mentre que en el costat nord només n’hi ha dos, però de majors dimensions. En el segle XII es va construir una galilea als peus de la nau. Sobre ella, en època moderna, s’hi va construir una cambra, avui utilitzada com a refugi de muntanya. Aquest recreixement de la galilea va ocultar parcialment la torre del campanar, que s’alçava sobre la façana oest original. És de torre, de planta quadrada, amb una obertura en cada costat, tot i que parcialment cegades, a excepció del mur oest on n’hi ha dues. Una escala de pedra adossada a la part exterior del mur nord del temple permet accedir a la torre. L’absis semicircular va ser construït el segle XIII, substituint l’anterior capçalera. Aquest el podem observar completament des de l’interior del temple, gràcies al fet que en les darreres restauracions es va eliminar el cambril fet en època moderna, que en dificultava la seva observació. En el mur nord, prop del presbiteri, s’obre una petita capella, mentre que en el costat sud només queda un arc de mig punt, que probablement també comunicava amb una altra capella lateral, a jutjar per la diferència de carreus utilitzats en aquesta part del temple. Cinc finestres il·luminen, no amb certa dificultat, l’interior del temple. Quatre estan situades en el mur sud, mentre que la cinquena la podem trobar en la part central de l’absis. Un cop visitat el temple deixem les marques grogues de la Xarxa de Senders Itinerànnia per agafar un camí que puja decidit cap a la casa del Maranyó. Al llarg del camí anem trobant fites de pedres que ens ajuden a seguir la ruta correcta. Arribem a un trencant. Fem cas omís del camí que va cap a la dreta ja que ens portaria directes a la casa del Maranyó. Nosaltres continuem rectes per anar a trobar la Font Coberta. Al cap d’una estona d’haver passat la font arribem a una cruïlla de camins on agafem el de l’esquerra que puja decidit cap al Coll de Terres on novament tornem a trobar un altre encreuament. Agafem el de l’esquerra per anar cap al Pla de Ferran. Amb poca estona arribem al cim del Ferran (983m) on, si tenim sort i no està núvol, podem gaudir d’una bona panoràmica i veure algunes de les muntanyes més emblemàtiques de la zona com poden ser el Bassegoda, Comanegra, Puig Ou o el Talló. Serà la tercera vegada que l’Embardissada corona aquest cim. La primera va ser a l’any 1986 i la segona el 2010. A partir d’aquí el camí fa baixada cap a Talaixà. El sender és ben fressat i no hi ha pèrdua. En alguns punts encara segueix el traçat de l’antic filat del vedat de caça que es va intentar construir a Hortmoier a la dècada dels 80.

Arribem a Talaixà, un dels pocs veïnats de l’Alta Garrotxa on en ple SXXI encara no hi arriba cap carretera. Si ho desitgem podem anar a visitar l’Església de Sant Martí de Talaixà i el refugi del CEO. Un cop visitat el veïnat tornem fins al Coll de Talaixà on trobem el pal G35 i prenem la direcció cap a Oix, seguint les marques d’Itinerànnia i el GR11 . Baixem pel camí de bast que porta cap a Hortmoier tot passant per les runes del Mas Coral i arribant a les envistes del Vaquer, casa que va ser mig restaurada als anys 80 però que actualment pateix un greu procés d’abandó. Deixem enrere el Vaquer i continuem pel camí de bast. Travessem una pista i continuem per una castanyeda fins a tornar a trobar la pista. La seguim fins que en un revolt pronunciat trobem una alzina molt gran. Girem a l’esquerra sempre seguint el GR11 i passem pel costat de les runes del Samsó. Al cap d’una estona d’haver passat la casa arribem a la Riera de Beget que la travessem per la Palanca del Samsó. Creuada la palanca continuem recte fins a trobar el pal AG8 La Plantada on girem a l’esquerra per anar en direcció Oix. En aquest punt deixem el GR11. Travessem un pas canadenc i continuem per la pista. Al cap d’una estona tenim la riera a sota nostre i a l’altra banda de muntanya podem veure el camí del Grau d’Escales penjat a la cinglera. En aquest indret durant la Primera Guerra Carlina hi foren estimbats els voluntaris Liberals de la Pobla de Lillet. Cal mencionar també una altra estimbada que va passar als anys 80 del SXX, on uns maniquins van ser llençats per rodar una escena de la pel·lícula la Punyalada. Continuem per la pista fins arribar al Pont Trencat. Aquí tornem a trobar els pals MiO4 i MiO5. Seguim sempre la direcció Oix per la pista de terra. Travessem un passadís i fem una petita pujada per després baixar suaument. Travessem un parell de cops la riera d’Oix a gual, ja que només porta aigua quan hi ha fortes pluges. Passem pel costat de la casa de Can Pei, després trobem una granja a la dreta i al cap d’uns metres arribem a la carretera asfaltada que va d’Oix a Beget. En pocs minuts arribem al poble on acaba la nostra ruta.•

A C T I V I TAT

51a XAMPANYADA APLEC del PIRINEU

CIM

PASTUIRA

Dissabte, 5 DE JUNY PROGRAMA 6.00 h: reunió a l’aparcament del Consum. 6.01 h: sortida de la caravana de cotxes. 7.00 h: sortida de Setcases pel camí de les Creus passant pel pla de Noufonts. 11.00 h: repartiment de xampany dalt de Pastuira. 11.30 h: piscolabis de germanor i cant de l'himne a l'Isard. 12.00 h: tornada en direcció al Catllar, pla de la Serra, pla de la Creu Vermella, camí de Tregurà a Setcases, Setcases.

Pel Bastiments, pel Costabona, pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol,

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres arriba dalt del serrat.

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres ja travessa un verd prat.

Presumeix molt les seves banyes; sense adonar-se’n ja li fan el salt.

Entre la neu i les geleres, per les congestes i amb un fred molt greu,

Entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; per la seva cornamenta amb l’home és comparat.

14.00 h: Setcases.

1. Cal fer inscripció prèvia al CEO, 3 o 4 dies abans de la Xampanyada..

4. Per participar a la Xampanyada serà obligatori portar una copa de vidre.

6. Queda totalment prohibit tornar cap ampolla plena.

2. Per ajudar a cobrir despeses es cobrarà una inscripció de 5 euros per participant.

5. Es prega molt seriosament que, un cop acabat l’aplec, cadascú reculli totes les deixalles que personalment hagi produït i les torni a casa seva, incloses les ampolles de xampany buides.

7. Confiem que faci bo, però es recomana portar sabates de muntanya i roba d’abric (anorac, guants, capelina...)

3. Cada ampolla de xampany serà per a tres persones. Es prega que no es destapi cap ampolla fins que tothom hagi arribat a dalt, per tal de brindar tots plegats.

www.ceolot. cat

Es prega, però, que es convidin només persones capaces de fer aquest tipus d’excursions, i cal que abans llegeixin aquestes notes.

8. L’Aplec vol ésser essencialment popular i, per tant, tothom hi és convidat i tot convidat pot portar-ne un altre.

secció

A M U N TA N Y

ABRIL 2021 Dl

MAIG 2021 Ds

9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

10 11 12 13 14 15 16

19 20 21 22 23 24 25

17 18 19 20 21 22 23

26 27 28 29 30

24 31

25 26 27 28 29 30

MES D'ABRIL

MES DE MAIG

Sortides condicionades a l'evolució de la pandèmia Covid-19.

 Diumenge 2: BEUDA - EL MONT - BEUDA Coordina: Joan Nadal. Itinerari: Beuda - Ca n'Oliveres - Salve Regina - Sant Llorenç de Sous - El Mont - Sant Llorenç de Sous - Turó de les Grives - El Castellot - Vall de les Palanques - Beuda. Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 4. Dades de la sortida: 11 km - 850 m de desnivell +.

 Diumenge 11: SANT JULIÀ DEL MONT Coordina: Agustí Codina. Itinerari: Santa Pau - Mascou - L'Aulet - Coll Satrapa - Sant Julià del Mont - Coll de Boixeda - Mascou - Santa Pau. Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 4. Dades de la sortida: 11 km - 500 m de desnivell +.  Diumenge 18: BAUMA D'EN NOGUER Coordina: Ramon Bartrina Itinerari: Coll de la Creu (Lliurona) - Les Arcades - Coll del Bruc Sant Miquel de Cirera - Bauma d'en Noguer - Pla de la Costa - Pla de l'Aigua - Lliurona - Coll de la Creu. Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 4 i 1/2. Dades de la sortida: 13 km - 500 m de desnivell +. Nota: 1 hora de cotxe fins al Coll de la Creu.  Diumenge 25: BALMES DE LA TOSSA D'ESPINAU Coordina: Joan Nadal. Itinerari: Sant Miquel de Coma de Roure - Collada d'Espinau Tossa d'Espinau - Balma de la Tossa - Collada d'Espinau - Sant Miquel de Coma de Roure Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 4. Dades de la sortida: 12 km - 750 m de desnivell +. Nota: 1 hora de cotxe fins a Sant Miquel de Coma de Roure.

 Dissabte 8: SANT JOAN LES FONTS - CASTELLAR DE LA MUNTANYA Coordina: Josep Espunya. Itinerari: Sant Joan les Fonts - La Cau - La Santa Creu - Santa Maria de Castellar de la Muntanya - Coll de Vivers - Can Catau La Sebastiana - Sant Joan les Fonts. Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 4 i 1/2. Dades de la sortida: 600 m de desnivell +.  Diumenge 16: VOLTA PER LA GARROTXA Coordina: Joan Nadal. Itinerari: Recorregut de l'Embardissada (consulteu pàg. 8). Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 5.  Diumenge 23: APLEC DE SANT ANIOL Coordina: Joan Nadal. Itinerari: Sadernes - La Muntada - Collet de Clarioles - Sant Aniol d'Aguja - La Muntada - Sadernes. Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 4 i 1/2.  Diumenge 30: OLOT - SANT FELIU DE GUÍXOLS PEL CARRIL BICI 1a Etapa: Olot > Les Planes Coordina: Joan Nadal. Hora i lloc de trobada: 7 h - Pont de Sant Roc. Hores de marxa efectiva: 6. Dades de la sortida: 22 km - 150 m de desnivell +. Notes: - Tornada amb Teisa. - Horaris de la Teisa: 14.05 - Sortida de Les Planes 14.38 - Arribada a Olot - Parc Nou - Preu de la Teisa: 3,35 euros.

JUNY 2021 Dl

secció

JULIOL 2021 Ds

9 10 11 12 13

6 5

M U N TA N Y

9 10 11

14 15 16 17 18 19 20

12 13 14 15 16 17 18

21 22 23 24 25 26 27

19 20 21 22 23 24 25

28 29 30

26 27 28 29 30 31

MES DE JUNY

MES DE JULIOL

 Dissabte 5: 51a XAMPANYADA Veieu l’apartat corresponent a la plana 11.

 Dissabte 3: COLL DE CANES --> RIUDAURA Coordina: Albert Rubirola. Itinerari: Coll de Canes - Roca del Corb - Puig de l'Ofrena - Riudaura. Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 4 i 1/2. Dades de la sortida: 11 km - 780 m de desnivell +. Nota: Hi haurà 1 ó 2 cotxes a Riudaura per anar a buscar els cotxes a Coll de Canes.

 Diumenge 13: CASTELL DE VERDERA - SANT PERE DE RODA (Alt Empordà) Coordina: Paco Gil. Itinerari: El Port de la Selva - Vall de Santa Creu - Coll Perer - Santa Helena - Castell de Verdera - Sant Pere de Roda - La Selva de Mar - El Port de la Selva. Hora i lloc de trobada: les 7 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 4. Dades de la sortida: 11 km - 650 m de desnivell +. Nota: 1 hora i 1/4 de cotxe fins al Port de la Selva.  Diumenge 20: ANADA AL BERGUEDÀ Sortida conjunta amb el GECA. S'informarà per les xarxes socials.  Diumenge 27: COSTABONA (Ripollès) Coordina: Joan Nadal. Itinerari: Collada Fonda - Pic de Costabona - Coll del Pal - Mort de l'Escolà - Portella de Rojà - Roca Colom - Coll del Pal - Font de Fra Joan - Collada Fonda Hora i lloc de trobada: les 7 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 5 i 1/2. Dades de la sortida: 12 km i 750 m de desnivell +. Nota: 1 hora i 1/4 de cotxe fins a la Collada Fonda.

 Diumenge 11: BALANDRAU Coordina: Joan Nadal. Itinerari: Collada del Moro - Fontlletera - Coll dels Tres Pics - Tres Pics - Balandrau - Collada de Fontlletera - Collada del Moro. Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 4 i 1/2. Dades de la sortida: 10 km - 650 m de desnivell +. Nota: 1 hora i 1/4 en cotxe fins a la Collada del Moro.  Dissabte 17: TAVERTET - PUIG DE LA FORÇA (Osona) Coordina: Ramon Regí. Itinerari: Tavertet - Pont del Molí Bernat - Balma dels Moltons Puig de la Força - Tavertet. Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 4. Dades de la sortida: 10,5 km - 780 m de desnivell +.  Diumenge 25: ROCS BLANCS Coordina: Pep Badosa. Itinerari: Vallter - Portella de Mentet - Collets Verds - Torrent de la Coma Ermada - Rocs Blancs - Portella de Morens - Vallter. Hora i lloc de trobada: les 7 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 4.

Fotos: Pep Badosa. www.ceolot. cat

secció

A M U N TA N Y

AGOST 2021 Dl

1 2

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

MES D'AGOST  Diumenge 1: PORTBOU > LLANÇÀ (Alt Empordà) Coordina: Joan Nadal. Itinerari: Portbou - Coll del Frare - Colera - Platja de Garbet (camí de la costa) - Cap Ras - Llançà. Hora i lloc de trobada: 1/4 de 8 - Aparcament del Consum. Hores de marxa efectiva: 4 i 1/2. Dades de la sortida: 14 km - 550 m de desnivell +. Notes: - De Llançà a Portbou en tren Horari actual: 9.11 Sortida de Llançà - Si podem organitzarem un dinar a Llançà. Atenció a les xarxes socials!  Cap de setmana 21 i 22: CAMPAMENT D'ESTIU Notes: Lloc per decidir. Atenció a les xarxes socials!

secció

S CANICROS

Ens podeu seguir a l’Instagram: @ceo.canicross i l’etiqueta #CEOCanicross

A causa de les restriccions de la COVID-19 s’han anul·lat totes les curses del calendari de Canicross: també ens és difícil fer entrenaments als components de de la secció ja que estem repartits a diferents poblacions. Però no per això deixem d’entrenar amb els nostres amics peluts. Si t’interessa incorporar-te a algun dels nostres entrenaments, posa’t en contacte amb el CEO (ceo@ceolot.cat) o per Instagram a @ceo.canicross directament.•

El passat dijous a Olot vàrem realitzar una prova del circuit de la cursa de Sant Silvestre de Canicross que realitza el Centre. 14

secció

M U N TA N Y

A jove

NOVA SECCIÓ! MUNTANYA JOVE Les sortides previstes pels propers mesos són les següents:

Sortides Data

11 d'abril de 2021

Hora de sortida

8.00 h

Lloc de sortida

Aparcament de Kratter's (Les Tries)

Itinerari

Olot - Begudà - Sant Julià - Colltort - Olot

Hora d'arribada aprox.

17.00 h

Lloc d'arribada

Aparcament de Kratter's (Les Tries)

Distància

15 km

Hores de marxa efectiva 5 hores

Ja som aquí! Neix una nova secció al Centre Excursionista d’Olot destinada a tot aquell jovent amb ganes de caminar, conèixer la Garrotxa i fer noves amistats. Un grup de sis persones ens hem motivat per coordinar aquesta nova secció per tal de proposar mensualment diferents rutes per l’entorn. A qui va destinada la secció? A persones majors d’edat fins a 40 anys i amb ganes de passar-ho bé a la muntanya. Quan es faran les sortides? Es sortirà el segon cap de setmana de mes, i segons les preferències del grup, s’alternarà entre dissabtes i diumenges. Com es pot formar part de la secció? Caldrà fer una inscripció online a través de la web del CEO. En el moment de l’inscripció, a causa de les restriccions actuals en relació al Covid, caldrà disposar de l’assegurança per muntanya de la FEEC (mínim llicència A). Les persones que no tenen aquesta llicència, poden fer-se sòcies del CEO per tal de poder-la tramitar. Per a les excursions, caldrà dur el material mínim imprescindible i necessari per anar a muntanya: calçat adequat, roba esportiva, impermeable, aigua i menjar, considerant que seran excursions de tot el dia. El material concret per a cada excursió, s’especificarà a la web o bé s’informarà pel grup de WhatsApp. I si es vol tenir més informació de la secció? Podeu dirigir-vos al local del Centre Excursionista Olot, enviar un correu electrònic a muntanyajove@ceolot.cat, a través de la web i per tenir informació més detallada sobre les rutes, s’especificarà a cada butlletí i a través del grup de WhatsApp dels participants. Telèfons de contacte: Carla Masó (660.28.46.98) / Marc Pons (620.24.09.18) No tinguis por de demanar més informació i inscriure’t! Ens adaptarem als nivells, necessitats i interessos de tothom a mesura que es vagi consolidant la secció.

Data

9 de maig de 2021

Hora de sortida

8.00 h

Lloc de sortida

Aparcament del Carrefour

Itinerari

Joanetes - Santa Magdalena (passant pels ganxos) - Puig dels Llops Puisacalm - Joanetes

Hora d'arribada aprox.

17.00 h

Lloc d'arribada

Aparcament del Carrefour

Distància

9 km

Hores de marxa efectiva 6 hores

Data

13 de juny de 2021

Hora de sortida

8.00 h

Lloc de sortida

Aparcament de l'Aldi

Itinerari

Riudaura - Santa Magdalena de Cambrils - Riudaura

Hora d'arribada aprox.

17.00 - 18.00 h

Lloc d'arribada

Aparcament de l'Aldi

Distància

19 km

Hores de marxa efectiva 7 hores

Salut i muntanya!

www.ceolot. cat

secció

MAINADA

LES MONITORS I MONITORES DE LA SECCIÓ MAINADA ENS FORMEM Mainada! Els monitors i monitores seguim actius i, tot i no poder fer sortides, hem decidit formar-nos per tal de millorar la qualitat de la Secció. Durant els mesos de febrer i març hem assistit al curs de Monitor/a d'Excursionisme d'Entitat, organitzat per la FEEC, que ens ha aportat coneixements tècnics i de seguretat per donar suport a les activitats de la Secció i del CEO, i a la vegada treballar eines de comunicació i dinamització de grups. Al llarg del curs, hem fet formació teòrica online i també sortides formatives pràctiques a diferents indrets del territori català. Hem visitat i conegut més a fons la Serra del Catllaràs, el Massís de Montserrat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

I a més a més, ens hem format en: • • • • •

Primers auxilis Legislació Seguretat i situacions d’emergència Educació alimentària Material i equipament

SALU T

Com es veurà reflectida aquesta formació en la Secció? Us ensenyarem... • Medi: Alguns monitors/es ja en tenien molts coneixements, ja que estudien biologia i ciències ambientals. A partir d’ara, totes tindrem més coneixements sobre fauna i flora de l’entorn, geologia, meteorologia... • Tècniques d’orientació: ús de la brúixola, preparació d’activitats d’orientació, interpretació de mapes, traç de rumbs, triangulació i orientació a través de mitjans naturals i artificials. • Dinamització de grups, comunicació i psicologia • Planificació de rutes i itineraris: càlcul de distàncies i temps, desnivell, previsió de riscos i seguretat. Ens retrobem a la muntanya!

GPS

TwoNav

10 %

de descompte

Mapes i llibres ALPINA

LLOGA AL CEO EL TEU GPS DIA 5 € / SOCIS DIA 10 € / SOCIS

37,5%

fins a una setmana a negociar

de descompte

CAMP BASE Tots els socis de Centre Excursionista d'Olot que vulguin fer-se socis de CB tindran descomptes personalitzats a totes les botigues físiques i Online del grup Camb Base.

Vestimenta + Calçat (especial club)

14 %

de descompte

*Cal deixar una fiança de 100 €.

REFUGI ULLDETER

20 %

de descompte en mitja pensió

MOTXILLA + COMPLEMENTS + MAT. DUR (tot el que no entra en el primer punt) = (especial club)

Producte Outlet i/o Rebaixat 7%

de descompte

(especial club)

de descompte addicional

*Nota: Condició aplicable en productes amb dte. inferior o igual al 30%

MASELLA Vine al CEO a buscar el codi que et permetrà gaudir de varis descomptes a l'Estació d'esquí La Masella.

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

CEO A LES XARXES SOCIALS VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos! CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

GC - 792

VENDA i REPARACIÓ DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

bicistarres@telefonica.net

SERVEI A DOMICILI

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

àrea de

FO R M A C I Ó

Curs de Via Ferrada amb Anna Vila

15 DE MAIG

Curs de ràpel amb Anna Vila

Curs d'excursionisme amb Alba Rovira

15 DE MAIG 5 DE JUNY

Jornada de metereologia de muntanya amb Jordi Cruz Escriptor del llibre 3 nits de torb i 1 Cap d’Any

Mentrestant a la redacció del butlletí MAIG

(DATA A CONCRETAR)

La Lissi una altra vegada fent "campana" per lliurar-se de la correcció del butlletí. www.ceolot. cat

anya t n u M e d ESQUÍ

Som en confinament municipal, què em motiva d'escriure? Hi ha hagut una nevada que ha permès esquiar per la Garrotxa, però per aprofitar-la cal no dubtar, quan saps que està bé ja has fet tard. Xerrant en una caminada durant el confinament ens decidim pels miradors del Midi d'Ossau. Ja fa dues temporades que vàrem fer uns quants viatges a la zona del coll del Portalet: marxar divendres tarda i tornar diumenge al tard. El viatge és fàcil, (si no pensem en el malbaratament energètic) i en un pim-pam ja hi som. Cal dir que anem motivats i orientats pels llibres del ja esmentat J.G. Dihinx, i per un trànsit anterior del coll del Portalet que feia sospitar una entrada fàcil a un munt d'itineraris (moltíssims vehicles aparcats i moltes traces per tot arreu). Després d'esmorzar a Sallent de Gàllego aparquem passat el coll: dia primaveral, gota de vent i molta neu. De primer pugem al Col Soum de Pombie tot reguardejant el Midi, primera baixada d'uns 300 m fins a un estany. Posem pells i remuntem amb gràcia i “salero” fins el pic de Pombie, les vistes un xic “mono tema” però s'obren espectacularment en arribar a dalt. Segona baixada fins a trobar una cruïlla de torrents, anem baixant fins que algú crida "vale, ja!". Apa, altre cop pells i pujada entretinguda fins al pic de Cheroue, on trobem una colla de noies i noies franceses que ens fan una foto per fer envegiques: Àlex, Esteve, Joan avi, Esther i Joan petit. Aquí el llibre deia de fer una baixada en flanqueig però al fons de la vall veiem una cabana i unes pales de somni, aquí l'Àlex em regala una foto de tauleta de nit. La baixada té un xic de truc al final, i acabem a la cabana de Magnabaigt, i fem uns ganyips amb cara de Netol. 18

per Joan Peña i Àlex Serra (fotos)

ESQUÍ de M untanya

Pells i amunt, pujada fàcil i agradable fins el coll de Suzon, és un dir, seguim a la dreta per trobar més baixada: "què farem ?", “vaaale”. Descens fins a prop del refugi de Pombie. Darreres pells, anem pujant vorejant la cara sud del Midi tot recordant escalades, tenim un pic al davant amb neu fins dalt, el nostre és al fons i rocallós; la pujada és divertida i arribem dalt fent veure que no costa, som a les roques del pic de Peyreget el darrer mirador d'avui, de lluny el Midi l'eclipsa, però té entitat pròpia. Ens queda una baixada molt bona fins arribar als plans que ens deixaran sota el pàrquing. Ens han sortit uns 2200 m de pendents sempre amables, aquella primavera del 2019 vàrem fer altres voltes molt recomanables prop del Portalet, però aquesta dels miradors ens sembla imprescindible.• Fotos: Àlex Serra www.ceolot. cat

A B I B LdIeOmTuEnCt a n y a NOVETATS!

Mesures preventives

48 h

Quarantena www.ceolot.cat/biblioteca

RECORDA...

www.ceolot. cat

Servei de préstec per a socis

Servei de consulta

• 3 llibres / 1 mes • o mapes / 15 dies

Accés a la sala de lectura per consultar el fons.

CO L · L A B O per Núria, Ramon, Pere i Kim

RA C I Ó

3 DIES PER LA GARROTXA Programar, desprogramar i reprogramar. Aquest ha estat el nostre quefer setmanal al llarg de la pandèmia. La sortida nadalenca no en podia ser una excepció. Una primera proposta ens hauria portat a França, però no. L'Alt Aragó era una bona alternativa si s'aixecava el confinament perimetral de les dues comunitats; tampoc. En dies laborables encara podíem anar al Berguedà, varem fem una reserva...a darrera hora tot a fer punyetes! Sempre ens quedava la Garrotxa, amb una mica de sort. Anem a començar un itinerari per la nostra comarca, fregant els límits i sempre a la dreta del Fluvià. Esperem que no ens confinin en el transcurs de la caminada. D'OLOT A BESALÚ El dilluns 28 de desembre, a ¼ de 9 del matí, sortim de l'olotí barri de Mas Bernat (430 m), sota una fina pluja. Anem a buscar el capdamunt del carrer de Sant Cristòfol i allà agafem el camí ral de Batet, que després de deixar el de Santa Pau s'enfila cap a Can Masclet, mas Virgínia i Can Pericot (550 m). Aviat deixa de ploure, no ho tornarà a fer en tots tres dies. Continuem amunt pel camí ral, ample, curosament empedrat i delimitat per parets seques, un dels camins més bonics de la Garrotxa. Passem per Can Gambot i travessem la carretera de la Parròquia de Batet, que no visitem. Seguim cap a Cal Rei i anem a la font de la Trinitat (720 m), santuari que també deixem de costat; les dues esglésies ja són en els itineraris de les nostres passejades habituals.

Sortim de la font per la carretera que planeja per l'altiplà basàltic de Batet, terra de conreu de tot un seguit de notables masies, deixant de costat el volcà de Pujalós. Més enllà passem entre Godomar i el Pla, i encetem una lleugera baixada, ja per carretera sense asfaltar i tot faldejant el puig de Godomar, sostre del terme municipal. Deixem també el camí de Gramoners i Sant Cosme i anem al coll de Palomeres (672 m), carener. Seguim caire amunt per la carretera, voltem un primer turó, cobert d'alzinars, i arribem al cim del Puigsacreu (772 m), emblanquit per la neu rodona caiguda a primera hora. L'església de Sant Abdó i Sant Senén, Sant Nin i Sant Non, fou bastida al bell cim a principis del segles XV. És una senzilla construcció popular, de reduïdes dimensions. En temps de pandèmia s'ha convertit en una de les fites més cobejades pels excursionistes dels pobles del voltant; el mirador sobre Santa Pau i la zona volcànica és excel·lent. Baixem del cim, per un corriol molt pendent, cap al coll de Boixeda (671 m). Trobem la carretera que puja de Santa Pau, travessem el camí ral de Begudà a Santa Pau i deixem també el que baixa a Begudà per clot de Monjos. Més enllà tornem a pujar, cercant la continuació del camí antic i deixant de costat la carretera, oberta l'any 1992. Passem al solell de la muntanya, rodegem el puig d'en Bardissa i arribem a un collet (778 m). Més enllà ens decantem pel bac i anem al caire resseguit pel camí de la Peça, també provinent de Begudà. Aviat som al cim de Sant Julià (907 m), sostre de l’itinerari.

Sant Julià del Mont.

Camí ral de Batet. www.ceolot. cat

Sant Julià del Mont fou un efímer monestir benedictí, cap allà l'any 866, i també una simple parròquia, traslladada a la Miana els segles XIV-XV. L'església és un bonica mostra del romànic del segle XII. Abandonada en esclatar la guerra civil, va esdevenir una ruïna venerable. Les seves restes foren consolidades fa un quart de segle. Des d'un dels dos ulls del campanar de Sant Julià es pot veure la nostra següent fita, la Miana. El camí dels Morts, carener, ens hi conduirà. Dos extraordinaris miradors fan més atractiu un recorregut força emboscat; el segon és el puig dels Tres Quartos (805 m), llastimosament mal senyalitzat en els mapes d'ús corrent. Més enllà faldegem el cim de Planserola pel camí de Sant Jaume i rectifiquem per un altre viarany força embardissat, abans de tornar a la carena. 21

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Panorama des de la Miana.

El coll de Plomers (642 m) és a mig camí d'aquesta primera etapa. La continuació del corriol carener sembla prou embardissada com per escollir una opció més senzilla. Baixem a Can Cellers i seguim per la carretera cap a la Miana. Al llarg del seu trajecte, molt bagueny, contemplem com veritables cortines d'arítjols i esbarzers cobreixen els arbres. Deixem de costat la carretera de Sant Jaume de Llierca i també el camí de Santa Magdalena de Montpalau, i anem a l'assolellat coll de Can Jou de la Miana (436 m). Hi fem una breu aturada, tot contemplant un excel·lent panorama, amb Ca n'Oliveres i el castell de Montpalau en primer terme, la vall del Fluvià, les muntanyes de l'Alta Garrotxa i els Pirineus al fons. Deixem la visita a l'església parroquial de Sant Miquel de la Miana, bonic temple d'estil romànic, i al ruïnós Castell, documentat

Sant Silvestre del Mor (foto Dioni). 22

a principis del segle XII, per a una altra ocasió. Continuem pel camí vell cap al cim de la serra del Mor. Confluïm amb la carretera, molt més recent, i la seguim carena enllà. Baixem al collet de Montiró i trenquem cap a Sant Silvestre (478 m). En Dioni, únic membre del nostre imprescindible equip de suport, ens hi espera amb el dinar. Hi arribem a 2/4 de 3 de la tarda. L'església parroquial de Sant Silvestre del Mor és una senzilla construcció d'estil romànic, d'una sola nau amb absis semicircular i campanar d'espadanya al damunt de l'àbsida. La volta és enfonsada. Els recents treballs de consolidació l'han deslliurada de bardisses i deixalles de tota mena, que també cobrien la masia veïna, Can Cargol. Una escala permet de contemplar el cim del puig de Bassegoda, que sobresurt del collet de Montiró. A les 4 de la tarda sortim del Mor i agafem la carretera cap a Can Cavaller, masia que acaba de ser desemboscada. Continuem cap a la bassa de Can Bet i el caire de la serra d'Ossinyà; no ens ofereix cap mirador. Baixem al coll de Bruc i ens enfilem al puig Cornador (452 m), coronat per la capella del Sagrat Cor, construïda l'any 1900. Ara sí gaudim d'un bon panorama de la vall del Fluvià, amb la vila de Besalú als nostres peus, l'Alta Garrotxa en un segon terme i els Pirineus al fons. Encara amb llum de dia encetem la darrera davallada de la jornada. Baixem al collet de la Serra i seguim per la carretera cap al collet de les Tres Pedres. Novament per camí continuem cap a la font de l'Ametller; hi arribem negra nit i amb els frontals encesos. Anem a mas Pitra i seguim cap a la Creu del Candell, que recorda l’afusellament de 33 presoners liberals a mans dels carlins, l’any 1874. Travessem el pla de la Creu i arribem als aparcaments del magnífic pont de Besalú (142 m). No entrarem a la vila comtal, per avui ja n’hi ha prou.

CO L · L A B O

DE BESALÚ A SANT ANIOL DE FINESTRES El dimarts tornem a Besalú i a les 8 del matí encetem la segona etapa del nostre itinerari. Desfem camí cap a la creu del Candell, mas Pitra i la font de l'Ametller, avui amb llum de dia, i trenquem cap a l'oratori de la Veracreu. Voregem uns camps de l’Ametller i assolim la carena (350 m) trepitjant un bonic tram de l'antic camí de bast. Deixem de costat la carretera del Sagrat Cor i anem a buscar la continuació del camí, que ens porta a la carretera de baix. La seguim fins a Sant Fruitós d'Ossinyà (290 m), senzilla mostra del romànic del segle XII, molt encertadament restaurada fa un quart de segle. Esmorzem a la vora del temple.

RA C I Ó

Per bonics alzinars, faldegem els Tres Turons, anem al clot Fosc i gaudim d’algun mirador de la vall del Ser. Quan ens acostem a les primeres masies baixem per unes escales, que necessiten treballs de manteniment de forma urgent, a trobar la carretera del fons de la vall. Passem per sota de la Cadevall, poc més enllà pel costat del molí d'en Camps i anem a creuar el Ser, cabalós afluent del Fluvià; en el seu recorregut hi podem trobar alguns dels paratges més bells de la Garrotxa. Aviat arribem al petit nucli del Torn (250 m). El Torn forma part de l'extens municipi de Sant Ferriol. La seva església, dedicada a Sant Andreu, conserva l'àbsida de la primitiva construcció preromànica, convertida en sagristia. Fem una plaent aturada a la plaça, tot escoltant el brogit del Ser. Sortim del Torn per la carretera de Mieres, que planeja per la vall del Merdançà, petit afluent del Ser. És una vall molt oberta i fèrtil, i també prou tranquil·la; al llarg de quatre quilòmetres només ens avança dues vegades un mateix tractor, això sí, carregat amb la cisterna del suc! A llevant, podem veure el santuari del Collell; al fons, les tres puntes del castell de Finestres ens senyalen la bona direcció. Arribem a Mieres i anem directament a Can Met (268 m); ens hi espera un bon dinar.

Sant Fruitós d'Ossinyà.

Després d'un breu àpat agafem novament el camí, que ara baixa al clot Mal i torna a la carretera de la Miana. Poc més enllà la deixem definitivament i anem a travessar el Junyell (220 m), modest afluent del Fluvià format als peus de la muntanya de Sant Julià; les seves basses són ben glaçades. A l'altre marge tornem cap amunt. El camí, sàviament traçat i molt bagueny, s'enfila mandrosament però sense treva. Assolim la segona carena del dia al coll de Salom (379 m). Allà deixem la carretera que hi dóna accés, el corriol carener i també al camí que baixa a Can Jofre, en terme de Sant Miquel de Campmajor. Nosaltres seguim pel camí de ferradura, sortosament recuperat i ben senyalitzat; el trajecte forma part del GR-2.

El Torn (text i fotos Kim Agustí). www.ceolot. cat

Mieres.

A ¼ de 4 tornem al nostre itinerari, sempre sota un sol esplèndid. Pugem a la dominant església parroquial, dedicada a Sant Pere, documentada l'any 916 però que deu la seva actual imatge a nombroses reconstruccions, la darrera de finals del segle XIX. Baixem a la carretera de Sant Aniol i un cop a l'Aulina trenquem cap a Can Blanc i la Casica de l'Obrador, encetant una nova pujada. En aquesta darrera masia tornem al camí de ferradura, antic camí ral de Mieres a Santa Pau. L'ascensió es redreça quan trenquem cap al collet de la Devesa, sense que dues humils fonts, la dels Pobres i la de l'Arbre, completament eixutes, la puguin fer més lleugera. Un cop al collet de la Devesa (564 m) continuem cap amunt pel camí carener. Passem pel pla de Paiés de Baix i ens decantem cap al clot, abans de tornar a pujar en curtes llaçades fins arribar a la Palomera, lloc de pas de la carretera de Sant Aniol. Allà escollim el fressat corriol que s'enfila directament a Santa Maria de Finestres, força atrevit en algun punt. Arribem a l’encimbellat santuari (875 m) poc després de 2/4 de 6 de la tarda, encara amb llum de dia. L'església de Finestres fou consagrada l'any 947. Al segle XI esdevingué un priorat benedictí, que va sobreviure fins al 1836. Els 23

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP DE SANT ANIOL DE FINESTRES A OLOT

Santuari de Finestres.

edificis actuals són fruit d'una reconstrucció del segle XVIII. El castell, bastit en l'època pre-feudal, corona la punta central de les tres que caracteritzen aquesta muntanya. El cel s’ha ennuvolat i descarrega un ruixat de neu rodona, que mentre fem una aturada a la placeta ho emblanqueix tot. Comencem a baixar i arribem al Raspat negra nit. Amb tot fosc i moll, malgrat els frontals, decidim completar la davallada per la carretera, a bon pas. Arribem a Sant Aniol (415 m) tocades les 7 de la tarda. L’entrada al petit nucli és engalanada amb una escaient il·luminació nadalenca. Visitem uns vells amics, amb les degudes precaucions imposades per la pandèmia, i tornem cap a casa. Sant Joan de les Medes.

Font dels Socals. 24

El poble de Sant Aniol de Finestres és a la capçalera de la vall de Llémena, a la conca del riu Ter. A ¾ de 9 del matí del dia 30 hi regna el silenci. En sortim per la carretera de la planta embotelladora, sense pujar a l'església, construcció que conserva l'àbsida romànica, del segle XI. Passem per la caragolada Aulina de les Tres Creus, que recorda, segons la tradició popular, la mort dels monjos exclaustrats del priorat de Finestres, i anem als peus del Serrat, masia ruïnosa. Poques passes més enllà agafem el camí, que voreja la tanca de la nau de l'Aigua de Sant Aniol i baixa a travessar la riera de Llémena, pocs metres per sobre de la gorga del Monar. L'antiga palanca va desaparèixer, però hom pot creuar sense dificultat. A l'altre costat trobem la carretera que ve de Can Tura, el Ras i la Granada; la seguim i arribem a la Faja, la darrera masia de la vall. El puig de la Suca domina la rodalia. Seguim la carretera, oberta fa més de trenta anys sobre el traçat de l'antic camí, fins poc més enllà del clot dels Llims. Allà agafem el camí que baixa a travessar la riera, poques passes per sota de la bauma dels Moros, situada a la vora d'una gorga eixuta. A l'altre marge deixem el camí planer, que ens portaria a les ruïnes de Calaneta, i escollim el que s'enfila pel serrat, antiga colada de lava del volcà de les Medes, amb un rec a cada banda. L'anomenat camí de la Mina s'enfila en curtes ziga-zagues fins a la font dels Socals, que brolla als peus d'una balmeta; hi fem una breu aturada. Seguim caire amunt fins a trobar la carretera que ve de les Encies i allà escollim la que segueix cap al veïnat de les Medes. Travessem el Camp, passem pel costat del Cabanyot i encarem la Gobert, masia ruïnosa. Només un pica-soques trenca el silenci. Avi-

CO L · L A B O

at passem a la vora de la capella, força dissimulada per la vegetació. Hi esmorzem, a ple sol. L'església de Sant Joan de les Medes (730 m) és una senzilla construcció popular, en regular estat de conservació. La masia veïna, el Serrat, fou desmantellada. Des de la capella pugem a la cabanya, envoltada de notables alzines, i seguim per una pista aperduada cap a la Conagra, depressió en forma de cràter situada entre els cons volcànics del puig de les Medes i el puig de la Casanova, que fa uns 93.500 anys van generar els interessants paratges que acabem de visitar. Continuem cap a la Casanova de les Medes, el coll d'Abelló i el collet de la Baga, partioners amb la vall de Cogolls, i seguim per la carena de la Codina fins a un bonic mirador sobre la vall de Sant Iscle de Colltort, amb el Puigsacalm i els cims del Collsacabra al fons.

RA C I Ó

Sant Isidre. Tot seguit travessem el pla de Sacot, depressió endorreica encerclada per quatre magnífics volcans, Santa Margarida, Comadega, el puig de la Costa i el Croscat. A la 1 del migdia arribem a Can Xel (615 m), un bon lloc per dinar. A les 3 tocades encetem el darrer tram del nostre itinerari. Per la carretera vella, recentment acondiciada, continuem cap a les antigues escoles de Sacot, Can Sargantana, l'àrea de Can Serra, molt buida en temps de pandèmia, la font de la Rocassa, molt descurada i eixuta, l'Avellaneda i l'església parroquial de Sant Cristòfol les Fonts (480 m). Anem a buscar el camí vell de Santa Pau, gaudim d'un magnífic mirador de la ciutat d'Olot, sota un cel ben gris, i seguim fins a confluir amb el camí de Batet, tancant la volta. Només ens resta travessar el barri de Benavent fins arribar al de Mas Bernat. Els comiats seran breus, els bons records molt duradors. Fins a la propera!•

Horaris

La Conagra, volcà de les Medes.

Baixem al coll Serreia (852 m) per un escaler prou ample i continuem cap a Can Tià. Tot seguit voregem el magnífic cràter del volcà al qual dóna nom la casa i pugem a la collada de Fontpobra (875 m), sostre de l’etapa. Tornem a la conca del Fluvià i baixem a Fontpobra, vorejant un altre volcà i deixant de costat el quintà de la Bernadella. La font raja abundosa i hi fem una breu aturada. Per paratges molt més familiars per als excursionistes olotins, ara per camí, ara per carretera, baixem cap a Bassols i l'oratori de

D’Olot a Batet de la Serra i Sant Julià del Mont

2 h 43 min

De Sant Julià a Can Jou de la Miana i Sant Silvestre del Mor

2 h 41 min

Del Mor al Sagrat Cor i Besalú

1 h 54 min

De Besalú a Sant Fruitós d’Ossinyà i El Torn Del Torn a Mieres

3h 58 min

De Mieres al santuari de Finestres i Sant Aniol de Finestres

3 h 31 min

De Sant Aniol a Sant Joan de les Medes

1 h 26 min

De les Medes a Fontpobra i Can Xel

De Can Xel a Olot

1 h 30 min

Total del recorregut

19 h 43 min

Recorregut

76,33 km

Desnivells

2.715 m

Fontpobra. www.ceolot. cat

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per Joan Salvador

CATALUNYA DE NORD A SUD AMB BTT D'OLOT A MONTSERRAT

www.ceolot.cat/btt

Com a continuació de la travessa a Catalunya, de nord a sud, amb BTT, avui presentem el tram que des d’Olot va portar-nos fins a Montserrat. Comencem amb un escalfament de cames pel carril bici i ens dirigim fins als Hostalets on, amb les cames calentes o fredes, ens espera la primera dificultat seriosa: pujar a Falgars. Un cop arribats, abandonem el cimentat i seguim un tram de GR2, fins ja passat el Coll de Sabastida, on nosaltres prosseguim cap a Comajoan i tot seguit la Rotllada, ja al terme de Cantonigrós. La següent referència serà L’Esquirol. Aquí comencem un camí que seguint el curs de la riera del Gorg va de l’Esquirol a St. Martí Sescorts, just a la fàbrica de La Patel. En aquest camí gaudirem dels salts de La Barra de Ferro, el Salt d’en Nara i el Salt del Cabrit. Tots tres espectaculars en èpoques d’aigua.

Ara toca seguir el Camí Ral de Vic a Olot, passant per Roda de Ter i vorejant Vic, per arribar a Sta Eulàlia de Riuprimer. La plana de Vic es va acabant i comencem a enfilar-nos una mica, encara que per poca estona, ja que un cop arribats a l’Estany ja només restarà una descens fins a Sta. Maria d’Oló, final de la jornada, i on soparem i dormirem. En total han sortit 84 km i 1600 m de desnivell positiu, o sigui que ja dormirem plans. La segona jornada, de 51 km i 760 m de desnivell positiu, força menys exigent que la primera, transcorre per un seguit de puja/baixa, no gaire llargs i durs, però si que és veritat que no deixen que t’encantis. Passarem, un cop abandonem Osona i ens endinsem al BAGES, per les envistes de Calders, per Artés, Navarcles i vorejarem Manresa per arribar al Pont

CO L · L A B O

de Vilomara, on ja només ens resten uns quinze quilòmetres, en els quals creuarem forces nuclis habitats, de més o menys grandària. La sortida l’acabarem al Casot, prop ja de Monistrol de Montserrat, on ens espera la intendència que ena haurà de tornar cap a casa. Han estat dos dies divertits, amb més exigència física el

www.ceolot. cat

RA C I Ó

primer però al meu parer, també més agraït, ja que s’han fet trams molt macos. La intenció seria que en el proper numero poguéssim penjar el primer tram de la travessia, el que va del Canigó a Olot, però, com no ens vacunin a tots i acabem amb aquesta pandèmia, serà difícil de complir amb l’objectiu.•

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

CO L · L A B O per Albert Rubirola

RA C I Ó

RUTA DE CONFINAMENT A causa de la situació actual que tots estem vivint, us fem una proposta d’excursió pel nostre territori, una ruta circular que s’inicia pràcticament només sortir de casa. Us animem a fer-la i compartir-la amb nosaltres què us ha semblat!

www.ceolot. cat

Ruta Est. 19,87 Km ascensió 1.170 metres Itinerani: Pont de les Móres, Volcà de Bisaroques, Font Faja, Can Gralla, Coll Sesrovires, Can Bernat, La Pinadella, Collet de can Nofre, Sant Julià del Mont, coll de Boixeda, Sant Abdó i Sant Senén, Coll de Palomeres, Volcà de Puig de Pujalós, Claveguera de Munt, Can Sila, camí vell de Batet, Parc de les Móres.

A C T I V I TAT

S per Albert Rubirola

SUSPESA LA XXI EDICIÓ DE LA CURSA D’ESQUÍ DE MUNTANYA POCATRAÇA

Fotos: Galdric Mossoll

Finalment la XXI edició de la Pocatraça, que havia de dirimir el Campionat de Catalunya Individual d’Esquí de Muntanya 2021 i que s’havia ajornat al mes d’abril, s’ha suspès definitivament perquè la data proposada per l’Estació d’Esquí Vallter 2000 per celebrar la cursa, el Dilluns de Pasqua, no ha coincidit amb les obligacions familiars i compromisos personals ja adquirits pels membres de l’organització de la Pocatraça.•

La "Flo" que no fa estiu

per Pep Badosa

...

M’han assegurat que si vaig molt i molt de pressa, podré travessar sense enfonsarme… Sembla que tenien raó, que bé, vaig per sobre i no m’enfonso

Ja m’ho semblava que això no podia funcionar… Ajudeume a sortir, que a mi, només m’agrada l’aigua si toco de potes a terra, que no sé nedar!

PATRIMONI DEL CEO Volem formar un equip de socis que tinguin ganes de conèixer millor la història de l'Entitat i que vulguin col·laborar amb petits projectes.

Per aquest 2021 volem recuperar totes les medalles de l'Embardissada. Serà un espai de trobada on compartirem i aprendrem molt més de la història del CEO.

T'animes? Escriu-nos a ceo@ceolot.cat www.ceolot. cat