Centre Excursionista d'Olot núm. 219

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

d ’E n ti ta ts F e d e ra c ió

E x c u rs io

C n is te s d e

a ta lu n y a

SETEMB

R

o lo t. c a t w w w.c e 219 21 núm.

MBRE 20 E S E D E

L'ENTREV

I S TA

Entrevista: Miriam Nieto Transcripció: Albert Rubirola

ENTREVISTA A ALBERT RUBIROLA I SIRVENT, PRESIDENT DEL CEO Vignemale, desencordats, corrent i de nit. També recordo que quan no hi havia Pirineus “entrenàvem” al Collsacabra. TEISA amunt i TEISA avall. De Sant Esteve d’en Bas al Far (on fèiem nit) en dotze hores, passant per Joanetes, Puigsacalm, Coll de Bracons, Serra dels Llancers, Cabrera i la Salut. Ara veig que són tres o quatre excursions diferents. I sempre caminant. De fet, era inimaginable que algú, com ara, pogués córrer a la muntanya.

Als setze anys, juntament amb Josep Turbau (que en tenia disset i que va ser molts anys alcalde de Sarrià), vàrem fundar el Grup de Muntanya de Sarrià de Dalt, que encara està en actiu. Recordo un campament inoblidable a Cap del Rec, a la Cerdanya.

Als disset anys aterro a Olot amb la meva família. Tres mesos al llit per una malaltia que fa que comenci el COU al Montsacopa a finals de desembre. Barcelona, universitat, nous amics. Canvio les travesses Setcases - Núria per l’Envelat del Follet i el Sansburg. A mitjans dels 80, amb una colla d’amics, fundem el Club Handbol Olot, amb en Joan Boada de president i jo de secretari i entrenador.

I el Centre Excursionista d’Olot?

Ho he mirat. En soc soci des del 25 de gener de 1981, amb el número 792. Me’n vaig fer per l’assegurança de l’esquí de pista.

Recordo que a finals dels 80 anàvem als Alps amb regularitat: Tignes, Val d’Isère, Val Thorens, Alpe d’Huez...., primer, amb els autocars organitzats per en Joan de l’Aresta; més endavant, amb en Tomàs Costa (EPD) i família, en Nando Fernández, en Joan Ramon Tornés... Alps, Alps i Alps, per la Puríssima, Cap d’Any i Setmana Santa. Així durant deu anys.

A finals dels 90 vaig fer el salt a la BTT i a l’esquí de muntanya amb la colla del CEO, els organitzadors de la Pocatraça, encapçalats per en Ramon Regí i en Carles Terma. Molt de Colls de la Marrana, Bastiments, Puigmals, Noufonts, Anetos, Pocatraces, cims andorrans i alguna cosa als Alps, sobretot pels voltants de la inclassificable estació d’esquí hors piste a La Grave - La Meije, on tancàvem la temporada.

Cresta del Ferran. Foto: Esteve Colomer 2021.

Quins són els teus orígens excursionistes?

La meva primera excursió va ser un intent al Puigsacalm l’any 1971 i la vaig explicar en el número 120 del Cartipàs de l’abril del 2019. Tenia tretze anys i va ser una experiència dura. Vàrem acampar a les Olletes, anàvem molt carregats, ens va nevar, ens va ploure, vàrem emmalaltir..., però, malgrat tot, sembla que alguna llavor va florir. Al final, l’any 1973, vaig pujar al Puigsacalm amb dos amics de Sarrià de Dalt, l’excolònia de la Torras Hostench de les cases blanques, on vaig néixer. Dels catorze als disset anys, amb la UEC de Girona i el GEIEG, em vaig dedicar a l’alpinisme amb passió. Molt de Pirineus, molt de couloirs, una mica de Santa Brígida i una estada inoblidable de deu dies al Vignemale amb la crème de la crème de l’alpinisme gironí de l’època. Recordo que fèiem, de tornada al campament, l’aresta de la Pique Longue al Petit 2

I també molta BTT fins al 2012, l’any de la caiguda esquiant a la Masella, que no em va impedir d’anar als Andes de Bolívia a fer un 6.000, el Chachacomani. Actualment continuo amb l’esquí de muntanya, una mica de bicicleta de carretera i estic tornant a la base, a l’essència: llargues caminades pels voltants d’Olot, l’Alta Garrotxa, Collsacabra, Pirineus i Alps, tot i que fa quinze dies, i gràcies a l’Esteve Colomer, vaig fer la cresta del Ferran, que feia 45 anys que la tenia pendent.

I per què creus que et vares aficionar a la muntanya?

Gairebé totes les excursions que he fet m’han quedat gravades a la memòria. De la gran majoria en recordo amb nitidesa els llocs per on he passat, els companys que m’han acompanyat, els paisatges, les dificultats que hem hagut de superar... Aquest fet sempre m’ha sorprès profundament.

à

SUMARI ENTREVISTA

2

ACTIVITATS TREPITJA GARROTXA XLIII EMBARDISSADA 24 H MUNTANYA 51a XAMPANYADA

Director: Albert Rubirola Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Miriam Nieto Marc Pons Pere Rifà Joan Nadal Carla Masó Mireia Montbardó Biel Mossoll

BIBLIOTECA DE MUNTANYA SECCIÓ MUNTANYA MUNTANYA jove

CANICROSS

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

6 8 9 10 11 12 i 48 19 16 17

MAINADA

21

FORMACIÓ

32

COL·LABORACIONS

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room ®

VOLTA ASPRA, TRENCADA I DE MALA PETJA A LA GARROTXA CHAMONIX - ZERMATT EL PIRINEU EN ESTAT PUR CORRIOLS DE ST. FELIU DE GUÍXOLS RUTA DE CONFINAMENT

Impressió: Impremta Aubert Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-1994 AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS.

El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

@ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

36 39 42 44

INFORMACIONS SANT ANIOL, SENSE CARRETERES, SI US PLAU SANTA MARIA D'ESCALES

45 47

OPINIÓ

49

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

51

www.ceolot.cat

CentreExcursionistaOlot

33

Foto portada: Trepitja Garrotxa 2019 de Galdric Mossoll. Foto sumari: Camí de Catllar, Xampanyada.

L'ENTREV

I S TA

Els dies que vaig d’excursió els anomeno els “dies blaus”, en contraposició als “dies blancs”, que són els fonaments de la nostra existència, els que marquen la nostra rutina. Són importantíssims però costa diferenciar-los. Sé que he explicat, per exemple, trenta vegades a classe els orígens de les societats mercantils, però no guardo cap imatge nítida del moment d’estar-ho fent ni la cara dels alumnes que m’estaven escoltant.

[...] m’agraden els dies blaus, que són dies diferents i memoritzables.

Dalt del Chachacomani 6074 m Andes Bolivians. Foto: Guia de l'expedició 2016.

I, ja entrats en matèria, també hi ha els “dies vermells” que, per la seva singularitat, et queden gravats per sempre més a la memòria: la mort d’un familiar o amic, el naixement d’un fill, els segons abans d’un accident, el primer home a la Lluna, l’atemptat a les Torres Bessones, el gol d’en Messi contra el Getafe, la violència de la policia nacional l’u d’octubre...

Crec que es recorden els dies blaus perquè, sense ser extraordinaris, singulars, són diferents dels dies “blancs”. Potser només per això.

I, responent a la teva pregunta, podria dir que em vaig aficionar a l’excursionisme perquè m’agraden els dies blaus, que són dies diferents i memoritzables.

Potser també perquè he après, com recomanava en Pascal Bruckner en una La Contra de La Vanguardia, a “estimar allò que mai no tornaràs a veure dues vegades”.

I quins són els teus objectius com a president?

La meva presidència és, clarament, una presidència de continuïtat.

I ho és per tres motius.

En primer lloc, perquè des del 2014 que formo part de la Junta Directiva del CEO com a vocal de la Pocatraça, o sigui, des que en Ramon Regí en va ser president. De fet, ja hi vaig entrar a petició seva després que ell mateix em “traspassés” la vocalia de l’esquí de muntanya. Per tant, podríem dir que res del que ha passat al CEO aquests darrers 7 anys m’ha estat aliè i, d’alguna manera, me’n sento partícip. També és veritat que la meva implicació va augmentar a partir de la meva jubilació, sobretot pel que fa a les celebracions del cinquantenari i especialment pel que fa al llibre dels 50 anys. Em vaig mirar amb molt de “carinyo” el llibre dels 50 anys del Club Natació Olot i Històries en blanc i negre del Club de Tennis Olot que en la seva portada deia “perquè el temps no ho esborri”. A partir d’aquí va anar niant la idea, compartida amb la Mireia Montbardó, de fer un llibre de la història dels 50 anys del Centre que al final s’ha fet realitat.

En segon lloc, perquè un altre fet que abona la idea de continuïtat és que els membres de l’actual Junta (vegeu la contraportada del butlletí núm. 218) ja formaven part de la Junta d’en Ramon, excep4

te les quatre baixes ja anunciades des de feia temps (Ramon Regí, Paco Gil, Pep Badosa i Dioni Mari) i les de l’Alba Danés i l’Adriana Ramon per la dificultat de compatibilitzar la direcció del CEO amb les seves obligacions laborals. Deixant de banda les reassignacions de tasques, les úniques persones noves que entren són en Joan Nadal, en Marc Pons (que ja havia format part de la Junta anteriorment) i en Jordi Quellos.

I finalment, perquè la continuïtat se sustenta en el fet que el CEO està passant per un molt bon moment del qual en són els màxims responsables els membres de la Junta Directiva presidida per en Ramon Regí. I, sens dubte, aquest és el motiu més important. Per entendre’ns, el CEO que deixa en Ramon Regí no és el Barça que ha deixat en Josep Maria Bartomeu. El CEO compta actualment amb uns 2.000 socis i està sanejat econòmicament. Compta amb 5 seccions (Muntanya, Curses de Muntanya, Esquí de Muntanya, Mainada i Jovent i Canicròs) i amb 6 àrees de suport (Refugi i Telecomunicacions, Formació, Vegueries, Territori, La Sala-Exposicions i Biblioteca i Arxiu). També compta amb 5 activitats ja molt consolidades com són l’Embardissada, les 24 hores, la Pocatraça i Sant Bernat, la Volta als Volcans i el Trepitja Garrotxa. Tot aquest volum ha comportat una certa professionalització de la gestió. La Ivon Serra, amb contracte laboral a temps complet, es cuida de l’administració i la Míriam Nieto, contractada a temps parcial, s’encarrega de la comunicació.

Per tant, si una cosa no necessita el CEO és un cop de timó. La meva feina i la de la nova Junta és mantenir tot això i, si és possible, millorar-ho.

I teniu algun projecte al cap a curt termini?

De projectes n’hi ha molts. Com se sap, hem traspassat l’arxiu del CEO a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, on serà classificat i quedarà més ben protegit. Ara, aprofitant la nova pàgina web del CEO, hem de ser capaços de complir determinats protocols perquè quedin guardades digitalment les fotografies de les excursions o de les activitats, així com altres dades d’interès com itineraris, classificacions, nombre d’inscrits..., per tal de tenir-ho tot al dia i, si algú vol fer el llibre dels 100 anys, que no tingui la feinada que hem tingut nosaltres per fer el del 50 anys.

L'ENTREV

I S TA

Pujant al Pic de l'Infern des de Comamitjana. Foto: Àlex Serra. 2014.

Un altre projecte és emporlanar el magatzem que tenim als Closells. Hi anem donant voltes, però ho acabarem fent.

De totes maneres, la joia de la corona del CEO és el grup de Mainada i Jovent, amb més de 30 monitors i 300 nois i noies inscrits l’any passat. Fins ara, el cicle del jovent al CEO era el següent: primer, entren dins el grup de Mainada i Jovent. A continuació, desapareixen o es fan monitors i, als 23 anys, deixen de ser monitors i també desapareixen. Aquest cicle s’ha revertit amb la creació del grup de Muntanya Jove que ha arrancat amb molta força i amb molts inscrits a les excursions. Aquest és un projecte que em fa molta il·lusió i, a més, no ens porta gens de feina perquè tot s’ho maneguen ells, els joves. Exactament igual que el grup de Mainada i Jovent, que tenen una autonomia plena. Un Estat dins d’un Estat.

Des de la Junta el que hem de fer és donar-los suport, amanyagar-los, fer-los veure que la seva feina és importantíssima i que compleix una innegable funció social. Ara, el grup de Muntanya i el grup de Muntanya Jove han projectat conjuntament l’Enfila’t amb el Centre amb la intenció de fer un cim de certa entitat els dos grups de muntanya plegats. Un cim per trobar-nos, veterans i joves. Un cim per presumir d’entitat. Aquest any, el 3 d’octubre, anirem a fer els Perics (el gran per l’aresta sud-oest) i la idea és que l’Enfila’t tingui continuïtat en el temps i que sigui la gran festa muntanyenca del Centre.

Preparant la Pocatraça a la Vall de Núria. Foto: Àlex Serra. 2018.

grups dels centres excursionistes. Amb els seus punts forts i els seus punts febles. El que és indubtable és que un grup obert també acompleix una funció social. De vegades, de port segur per a vaixells momentàniament desballestats per la tempesta. Mantenir-lo i, a més, cada diumenge, és un gran repte. I, de moment, ens n’anem sortint.•

Avui dia hi ha molts grups que fan excursions. Grups de WhatsApp, per entendre’ns. Els únics grups oberts a tothom són els www.ceolot. cat

5

A C T I V I TAT

S

TREPITJA GARROTXA SETENA EDICIÓ - 23 I 24 D’OCTUBRE Enguany recuperem la setena edició de la Cursa Ultra Solidària de l’Alta Garrotxa. L’any passat, degut a la Covid-19, no es va poder realitzar. En la seva sisena edició del 2019, la Trepitja Garrotxa Solidària va acabar amb una participació de més de 300 participants en les diferents modalitats i una participació de més de 200 voluntaris d’entitats de la Garrotxa i socis del Centre Excursionista d’Olot.

tància més accessible sense deixar de descobrir camins i corriols.

Aquesta cursa ofereix l’opció de fer-la caminant, perquè també puguin gaudir-la aquells que els agrada descobrir el paisatge de l’Alta Garrotxa de manera més tranquil·la i sense competir.

L’acte s’iniciarà el divendres 22 d’octubre a l’Hospici de la ciutat d’Olot, amb l’entrega dels dorsals i els brífings als corredors, i l’Ajuntament d’Olot els donarà la benvinguda.

• El 23 d’octubre, a les 8 del matí, tindrà lloc la sortida conjunta de l’Ultra, de 84 km, i la Trail, de 53 km, des d’Oix. • El 24, a les 8 del matí, començarà la cursa de 23 km i a les 8.30 començarà la de 13 km.

• A les 12.00 h es farà l’entrega de premis de totes les modalitats de la Trepitja Garrotxa Solidària a Oix.

Des de fa tres edicions, formem part del codi de bones pràctiques en curses de muntanya per tal de fer-ne una activitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient; per tal que la nostra activitat en l’entorn tingui el menor impacte possible.

Tots els beneficis es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch, ja que Noel Alimentària és el patrocinador de la prova esportiva i

Fotos: Galdric Mossoll.

Els propers 23 i 24 d’octubre de 2021 tindrà lloc la setena edició de la Trepitja Garrotxa solidària, l’única trail solidària a l’Alta Garrotxa, organitzada pel Centre Excursionista d’Olot i en benefici de la Fundació Albert Bosch (Noel Alimentària).

Aquest any 2021 la cursa ofereix quatre opcions: l’Ultra i la Trail, que es duen a terme el dissabte 23 d’octubre, i la cursa de 23 km i de 13 km, que es duen a terme el diumenge 24 d’octubre.

L’Ultra amb 84 km i 4750D+ forma part de la 9a Copa Catalana de curses d’ultraresistència per muntanya de la FEEC i qualificada amb 4 punts per la UTMB. El recorregut de la trail compta amb 53 km i 2900D+, està qualificada amb 3 punts per la UTMB. En ambdues curses enguany s’ha fet una petita modificació en la ruta i, en comptes de pujar al Puig Ou, es puja al Talló.

I finalment les altres dues opcions de curses de muntanya: una de 23 km i 1200D+, i una altra opció de 13 km i 550D+; pensades per a tots aquells amants del trail que busquen una dis-

6

A C T I V I TAT

tots els beneficis es destinen a la seva fundació, que treballa en projectes de recerca a l’Hospital de la Vall d’Hebron, especialitzat en malalties infantils.

Col·laboren, amb la Trepitja Garrotxa, l’Ajuntament d’Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa, Turisme Garrotxa, Itinerànnia i tots els Ajuntaments per on la cursa passa.

www.ceolot. cat

S

Amb una destacada presència a les xarxes socials i en ambients de trail run, al llarg d’aquestes edicions, la Trepitja Garrotxa s’ha posicionat com una cursa d’alta qualitat i d’especial interès en l’entorn del trail run català, estatal i, a poc a poc, europeu, un fet que queda patent amb la participació de corredors d’arreu.•

7

A C T I V I TAT

S

XLIII EMBARDISSADA

BANC DE LA FELICITAT. Foto: Ramon Bartrina.

Durant els mesos d’abril, maig i una part del juny s’ha dut a terme la XLIII Embardissada.

Tot i ser una edició marcada per la pandèmia, hi han participat unes 1.000 persones, que han pogut gaudir dels paisatges espectaculars que ens ofereix l’Alta Garrotxa.

El punt de sortida i arribada va ser Oix, amb un recorregut d’uns 15,86 km i un desnivell de 846 m D+. El cim més alt que es va coronar va ser el Ferran, de 996 m.

A més, també es va passar per l’ermita de Mare de Déu d’Escales i el veïnat de Sant Martí de Talaixà, que ens evoquen les èpoques en què l’Alta Garrotxa estava habitada i treballada fins a l’últim racó.

Tampoc cal oblidar que els paisatges actuals per on ha transcorregut la prova són fruit d’anys de treball, conreu, carboneig i tala dels habitants de la zona. Gràcies a tot aquest reguitzell de gent que vivia en aquest indret hem pogut recuperar i trepitjar tota aquesta xarxa de camins.

Per finalitzar, cal dir que l’equip organitzador de l’Embardissada vol donar les gràcies a tot l’equip de voluntaris del CEO que ho van fer possible i a tots els participants que van assistir-hi.

Dit això només cal dir l’any que ve, més i millor.•

Equip Embardissada estessant camins. Fotos via Ramon Bartrina.

Carles Ponsatí Bagué.

XLIII Embardissada. Foto: Alba Danés 2021.

8

per Pere Rifà Coordinador de les 24 Hores

A C T I V I TAT

S

24 HORES A MUNTANYA Estem preparant la 40a edició de les 24 HORES A MUNTANYA (l’edició 39a de l’any passat no es va poder dur a terme per la COVID). Les dates escollides són 15 i 16 de gener del 2022, les més properes a la lluna plena del 18 de gener.

L’itinerari aproximat serà: sortir de Tortellà o Beuda, passant per Albanyà, Sant Llorenç de la Muga, Boadella, Garriguella i acabarem a Llançà. A aquestes alçades En aquests moments està tot per confirmar, però la idea d’acabar al mar és ferma.

Com cada any hi haurà macarrons per sopar, i es treballa per acabar amb una arrossada arran de mar.

Es vol pujar a la Mare de Deu del Mont i aprofitar per conèixer indrets de l’Empordà.

Es calcula que el recorregut tindrà uns 75 km i 2.000 m de desnivell positiu.

Com cada any, hi haurà un servei d’autocars al punt de sortida que traslladarà els participants que vulguin començar cada etapa i s’emportarà els que vulguin plegar. Els horaris s’hauran donat a es donaran a conèixer a la web del Centre, així com la informació més concreta que a hores d’ara no podem confirmar.•

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi posant ordre als últims butlletins i fent les últimes correccions.

www.ceolot. cat

9

A C T I V I TAT

S crònica de Kim Agustí

51a XAMPANYADA CIM DE PASTUIRA El dissabte 5 de juny ens llevem d’hora. Després de més d’un any de pandèmia ha arribat el dia de celebrar el tradicional Aplec al Pirineu, la popular Xampanyada, ara sota la direcció de la Mariona Domènech i en Marc Plana. A les 7 del matí sortim de Setcases i enfilem el camí de les Creus, després d’esquivar l’impetuosa sortida d’una cursa de bicicletes. Som 37 de colla, el cel és serè i la temperatura prou agradable, 10 graus.

El cim de Pastuira és la nostra fita; ens en separa una pujada molt ferma, sense reposadors, de gairebé mil dos-cents metres de desnivell. Una senyora botifarra! Un camí carreter i les ginestes florides en fan més amable el primer tram, però més enllà d’una abundosa font l’ascensió es redreça.

Fem una breu aturada a la cabanya de la Crestella, lloc molt plàcid i panoràmic, i tornem cap amunt.

Cadascú puja al ritme que pot i la colla es comença a esgarriar, per un terreny pelat i molt pendent. Les boires juguen amb les muntanyes i després d’un cim en surt un altre. Finalment, poc després de les 10 del matí assolim el nostre objectiu, de 2425 metres.

El cim de Pastuira ja va veure el pas dels participants en el 2n Aplec al Pirineu, l’any 1971, però en aquella ocasió la Xam-

10

La colla al cim de Pastuira.

panyada, en homenatge al veterà excursionista olotí Marc Montañà, es va celebrar al veí puig de les Borregues, sostre d’aquesta serra.

Esmorzem mentre esperem l’arribada dels darrers de la colla, la festa no pot començar fins que tothom no sigui al cim. No tardaran molt; ben aviat tots tenim un tall de coca i una copa de cava a les mans. El cant de l’himne a l’Isard, més reeixit que en anteriors ocasions, fins i tot mereix un bis.

A tres quarts de 12 encetem la baixa-

El cim de Pastuira i el puig de les Borregues.

da cap a la Mare de Déu del Catllar, per una serra també molt pendent. Al capdavall, a la cabanya del Ras, confluïm amb el camí de Tregurà. Deixem de costat el santuari i seguim directament cap a Setcases. Passem als peus del bonic salt del torrent dels Solans i arribem al poble, punt i final de la caminada. Pocs minuts més tard descarrega un fort ruixat, el temps també ha estat al nostre costat!• Camí del Catllar.

BIBLI

d e m u n t a O TE C A nya

NOVETATS!

Mesures preventives: www.ceolot.cat/biblioteca

RECORDA...

www.ceolot. cat

Servei de préstec per a socis

Servei de consulta

• 3 llibres / 1 mes • o mapes / 15 dies

Accés a la sala de lectura per consultar el fons.

11

secció

A M U N TA N Y

Companyes i companys excursionistes: Malgrat els temps bojos que ens han tocat de viure hem tornat a preparar un seguit de sortides pels propers mesos (setembre, octubre, novembre i desembre) i si la legalitat i el sentit comú ens ho permeten mirarem de dur-les a terme.

Com que programar a llarg o a mig termini és pràcticament impossible us anirem informant per les xarxes socials de l'obertura d'inscripcions o bé dels canvis / suspensions / ajornaments / anul· lacions de les activitats programades. També podeu trucar al CEO (972 26 06 75) - Horaris: 18 a 21 h de dilluns a divendres.

MES DE SETEMBRE  Diumenge 12: TRAVESSA D'ULLTER A NÚRIA (Ripollès) Coordina: CEO Secció de muntanya.

Itinerari: Ras del Puig dels Lladres - Refugi d'Ulldeter - Coll de la Marrana - Tirapits - Pic Superior de la Vaca - Noucreus - Núria.

Hora i lloc de trobada: a les 6 de l’aparcament del Consum.

Hores de marxa efectiva: 5.

Notes: Cal inscripció anticipada pel desplaçament amb autocar.

Preu de l’autocar 16 euros.  Diumenge 19: CURSA DELS VOLCANS Coordina: Ramon Bartrina  Dissabte 25: DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L’EBRE (XX) De la Pobla de Claramunt a la Censada (Anoia) Itinerari: La Pobla de Claramunt - castell de Claramunt - Pujol de la Guàrdia - Santa Maria de Collbàs - Santa Margarida de Montbui - castell de Montbui - coll Vendrell - la Censada (carretera C-37).

Hores de marxa efectiva: 6.

Hora i lloc de trobada: a les 7 de l’aparcament del Consum.

Guiatge: Ramon Feixas.

Coordinació: l’equip habitual.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Costabona i Roca Colom (27-VII-2021).

SETEMBRE 2021 Dl

6

Dt

7

Dc

Dj

Dv

3

Ds

4

OCTUBRE 2021 Dg

1

2

8

9 10 11 12

Dl

Dt

Dc

Dj

5 4

5

6

7

Dv

Ds

Dg

1

2

8

9 10

3

13 14 15 16 17 18 19

11 12 13 14 15 16 17

20 21 22 23 24 25 26

18 19 20 21 22 23 24

27 28 29 30

25 26 27 28 29 30 31

MES D'OCTUBRE  Diumenge 3: ENFILA’T AMB EL CENTRE PUIG PERIC (Cerdanya - Capcir) Coordinadors: Albert Rubirola, Kim Agustí i Marc Pons.

Itinerari: La Bollosa - Estany de l'Esparver - Aresta sudoest del puig Peric (s'han de fer servir les mans tres o quatre vegades) Puig Peric (2810 m) - El Petit Peric (2690 m) - Estany de l'Ànec - Cabana de la Balmeta - La Bollosa.

Hora i lloc de trobada: 2/4 de 6 a l’aparcament del Consum.

Hores de marxa efectiva: 6.

Dades de la sortida: 20 km – 1010 m de desnivell +. Dificultat moderada.

Notes: Cal portar esmorzar i dinar. D'Olot a la Bollosa hi ha 2 h de cotxe aprox. Sortida conjunta amb la secció Muntanya Jove, amb vocació de continuïtat.  Diumenge 10: CAMINANT PELS VOLTANTS DE TOSSA DE MAR (La Selva) Coordina: Joan Nadal - Conjunta amb el Centre Excursionista de Tossa Itinerari: Pavelló de Tossa - Coll de Sastre - Mare de Déu de Gràcia - Creu de Fusta - Sant Grau d'Ardenya - Vallpresona - Salions Giverola - Cala Pola - Cala Bona - Mirador de Sant Jaume - Vinya de l'Oliver - Mar Menuda - Sa Riera - Pavelló de Tossa.

Hora i lloc de trobada: a les 7 de l’aparcament del Consum.

O a 2/4 de 9 del pavelló de Tossa.

Dades: 20 km - Portar esmorzar i dinar.

Notes: 1 h i 1/4 d'Olot a Tossa en cotxe.  Diumenge 17: SERRA DE VIDABONA (Ripollès) Coordina: Marià i Neus.

Itinerari: Colònia Molinou (Campdevànol) - Coll de Graus - Sant Julià de Saltor - Collet del Vent - Santa Maria de Vidabona - Muiols - Collet Dels Tres Termes - Colònia Molinou Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum.

O a 2/4 de 9 a la Colònia Molinou (Campdevànol) Hores de marxa efectiva: 5.

Dades: 14 km – 950 m de desnivell +.  Dissabte 23 i diumenge 24: TREPITJA GARROTXA Notes: Informació a les pàgines 6 i 7.  Diumenge 31: LES GARROTXES DEL CONFLENT (Conflent) Coordina: Florenci Padrosa.

Itinerari: Cauders de Conflent - Mas Romeu - Aiguatèbia - Coll Joell - Relleu - Censà - Coll del Dragó - Les Prades - Cauders de Conflent.

Hora i lloc de trobada: a les 7 de l’aparcament del Consum.

O a 2/4 de 9 a la Colònia Molinou (Campdevànol) Hores de marxa efectiva: 6 i quart.

Dades: 21 km – 800 m de desnivell positiu.

Notes: Portar esmorzar i dinar. Farem una volta circular passant pels 4 pobles de les Garrotxes del Conflent. 2 h i 1/4 en cotxe.

12

NOVEMBRE 2021 Dl

Dt

Dc

3

Dj

4

Dv

5

Ds

6

secció

DESEMBRE 2021 Dg

1

2

8

9 10 11 12 13 14

Dl

Dt

7 6

7

Dc

Dj

Dv

3

Ds

4

M U N TA N Y

Dg

1

2

8

9 10 11 12

5

15 16 17 18 19 20 21

13 14 15 16 17 18 19

22 23 24 25 26 27 28

20 21 22 23 24 25 26

29 30

27 28 29 30 31

A

MES DE NOVEMBRE

MES DE DESEMBRE

 Dissabte 6 i diumenge 7: CAP A BEGET (Alta Garrotxa) Coordina: Pep Badosa.

• Itinerari dissabte: Pont de la Rovira (Sant Pau de Segúries) - Can Peric - El Remei - Castell de Creixenturri - El Sivilla - Coll de Bolós Coll Sacreu - Coll Sesbasses de Dalt - Palanca dels Fangars - Beget.

Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum.

Hores de marxa efectiva: 5 i tres quarts.

Dades de la sortida: 18 km - 1000 m de desnivell +. Cal portar esmorzar i dinar.

Notes: Farem nit a Beget en plena festa de la Divina Majestat.

• Itinerari diumenge: Beget - Pont d'en Quelet - Pont del Bolassell - El Salomó - Coll Sagordi - El Seguer de Pera - Gorgues d'en Batlle - el Forn - Oix (un bus ens tornarà a Olot).

Hores de marxa efectiva: 3 i quart.

Dades de la sortida: 12,4 km – 700 m de desnivell +. S'ha de portar alguna cosa per dinar pel camí.

Notes: Cal inscripció anticipada. Tot això si el PV ho permet

 Dies 4 al 8: TROBADA AMB ELS NOSTRES COMPANYS DE MENORCA. Farem una sortida al Collsacabra, una altra a l’Alta Garrotxa i una tercera a la zona volcànica.

• Itinerari del diumenge: Pont de la Rotllada (Cantonigròs) - Aiats - grau de la Serrica - cingles d’Aiats - coll de Bram - santuari de Cabrera - pont de la Rotllada.

Detalls a decidir segons el nombre i els ànims dels participants.

Hores de marxa efectiva: unes 4.

• Itinerari del dilluns: Albanyà, la Parada - Lliurona, pla del Vi - coll de Joncanat - Mare de Déu del Mont - monestir de Sant Llorenç de Sous - el Castellot - Beuda.

Hores de marxa efectiva: unes 5.

• Itinerari del dimarts: Santa Pau - el Grau - Sant Jordi - penya Peguera - Fontpobra - Santa Margarida - can Xel - la Fageda d’en Jordà - Sant Cristòfol les Fonts - Olot.

Hores de marxa efectiva: unes 5.

Sortides conjuntes amb la Unió Excursionista Menorquina.

Els interessats a col·laborar en l’organització de la trobada poseuvos en contacte amb en Kim Agustí.

 Diumenge 14: CASTANYADA Coordina: Josep Espunya.

Itinerari: Oix - El Pairé – Sant Andreu de Bestracà - Sant Miquel de Pera - Oix. Hora i lloc de trobada: a les 8 de l’aparcament del Consum.

Hores de marxa efectiva: 4.

Nota: Si podem dinarem de restaurant (atenció a les xarxes)  Diumenge 21: PUIG DE LA SUCA (Ogassa - Ripollès) Coordina: Florenci Padrosa.

Itinerari: Pont del Reixac (Colònia Llaudet) - El Muig - Puig de la Suca - Can Guillem - Ogassa - Ruta del ferro i el carbó - Estació de Toralles - Gorg de Malatosca - Mas El Coll - La Batllia - Pont del Reixac.

Hora i lloc de trobada: a les 8 de l’aparcament del Consum.

Hores de marxa efectiva: 6 i quart.

Dades de la sortida: 19 km – 650 m de desnivell +.  Diumenge 28: RIELLS DEL FAI (Vallès Oriental) Coordina: Jesús i Manel.

Itinerari: Riells del Fai - El Cagarro del Diable - Parc Usard - Cingles del Fitó - Sant Miquel del Fai - Riells del Fai. Hora i lloc de trobada: a les 7 de l’aparcament del Consum.

O a 1/4 de 9 de l’aparcament de Riells del Fai. Hores de marxa efectiva: 4 i tres quarts.

Dades de la sortida: 12 km i 750 m de desnivell +.

Nota: 1 h i quart de cotxe fins a Riells del Fai.

www.ceolot. cat

 Dissabte 11: DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L’EBRE (XXII) De Pontils a Barberà de la Conca (Conca de Barberà) Itinerari: Pontils - Sant Miquel de Montclar - Montclar - coll de Puig de Gaigs - serra de Comaverd - el Cogulló - Barberà de la Conca.

Hores de marxa efectiva: 6 i mitja.

Hora i lloc de trobada: a les 7 de l’aparcament del Consum.

Guiatge: Ramon Feixas.

Coordinació: l’equip habitual.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Bona part de la XXI etapa va cremar en l’incendi del passat 24 de juliol; la saltarem i deixarem per més endavant.  Diumenge 19: PESSEBRE Notes: Itinerari i lloc per decidir (atenció a les xarxes).  Diumenge 26: ESMORZAR A FINESTRES Coordina: CEO (Secció de muntanya).

Itinerari: Santa Pau - Santa Maria de Finestres - Santa Pau. Hora i lloc de trobada: 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum.

O a 3/4 de 8 de l’aparcament de Santa Pau. Hores de marxa efectiva: 4.

Notes: Per qüestions d'aparcament als Arcs, enguany sortirem de Santa Pau. Tothom haurà de dur el que vulgui menjar i beure per esmorzar (hi haurà foc per coure).

13

secció

M U N TA N Y

A

Fontlletera i Balandrau (11-VII-2021)

Castellar de la Muntanya (08-V-2021)

14

Castell de Verdera i Sant Pere de Roda (13-VI-2021)

Volta per la Garrotxa (Embardissada de cara) (16-V-2021)

Coll de Canes-Riudaura (03-VII-2021)

Volta per la Garrotxa (Embardissada d'esquena) (16-V-2021)

secció

M U N TA N Y

Rocs Blancs (25-VII-2021)

Baumas de la Tossa d'Espinau (25-IV-2021)

Aplec de Sant Aniol (23-V-2021)

Tavertet-Puig de la Força (17-VII-2021)

Sant Marc de Brocá, al Bergadá (20-VI-2021)

Bauma d'en Noguer (18-IV-2021)

Sant Valentí (14-II-2021)

Beuda-El Mont-Beuda (02-V-2021)

www.ceolot. cat

A

15

secció

A M U N TA N Y

GENER 2022 Dl

3

Dt

4

Dc

5

Dj

6

Dv

7

Ds

Dg

1

2

8

9

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 31

25 26 27 28 29 30

MES DE GENER  Diumenge 9: TORRONADA A LA TORRE DEL MIR (Vallespir) Coordina: CEO (Secció de muntanya).

Itinerari: Coll d'Ares - Pla d'en Xanau - Torre del Mir - tornada a Coll d'Ares.

Hora i lloc de trobada: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja.

Dades de la sortida: 11,5 km - 300 m de desnivell +.

Notes: Hi haurà torrons i cava al preu de 5 euros.

Portbou-Llançà (01-VIII-2021).

secció

S CANICROS

Els de la secció de canicròs ja estem preparant noves activitats per a la temporada vinent, que l’agafem amb moltes ganes. Pensant ja en el descens de les temperatures del mes de setembre, començarem els entrenaments oberts en què qualsevol soci o no soci pot venir a provar el canicròs.

Recordeu sempre reservar la vostra plaça, per a la coordinació de l’activitat i per poder deixar material en cas que es necessiti.

Passem, doncs, les dates escollides fins a acabar aquest any.

En cas que hi hagués alguna modificació, ho penjaríem tot a les xarxes, així com els horaris i llocs on les realitzarem.

Calendari entrenaments oberts 2021: - Dissabte 25 de setembre - Diumenge 10 d’octubre - Dissabte 20 de novembre - Diumenge 5 de desembre També ens fa especial il·lusió explicar que enguany es realitzarà la 2a edició del Canicròs Sant Silvestre d’Olot, que organitza el CEO. I una de les novetats és que formarà part de la Lliga Catalana Popular de Canicròs. Aprofitem també per penjar la llista de curses que formen part de la lliga, i així aneu veient dates. Anirem penjant més informació ben aviat.•

16

Ens podeu seguir a l’Instagram: @ceo.canicross i l’etiqueta #CEOCanicross

CURSES DE MUNTANYA

11 de juny

4 de juliol

El dia 11 de juny la Beth i la Vane vam anar a fer la cursa de 12 km Buff® Epic Trail a la Vall de Boí i tenim aquesta foto. Ens han dit que si anem a curses passem fotos. Gràcies.

Cursa de muntanya MontcalRun de Maià de Montcal. 21 km + 1086 m de desnivell positiu. Cursa bastant dura degut a la calor que ha fet aquest cap de setmana, però alhora bastant guapa… Comença a Maià de Montcal, puja fins a la Mare de Déu del Mont i baixa per la part de darrere fins a l’arribada. Acabem? Acabo? en la posició 34.

www.ceolot. cat

17

secció

A M U N TA N Y jove

SETEMBRE 2021 Dl

6

Dt

Dc

7

Dj

Dv

3

Ds

4

OCTUBRE 2021 Dg

1

2

8

9 10 11 12

Dl

Dt

Dc

Dj

5 4

5

6

7

Dv

Ds

NOVEMBRE 2021 Dg

Dl

Dt

Dc

3

Dj

4

Dv

5

Ds

6

DESEMBRE 2021 Dg

1

2

3

1

2

8

9 10

8

9 10 11 12 13 14

Dl

Dt

7 6

7

Dc

Dj

Dv

3

Ds

4

Dg

1

2

8

9 10 11 12

5

13 14 15 16 17 18 19

11 12 13 14 15 16 17

15 16 17 18 19 20 21

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

18 19 20 21 22 23 24

22 23 24 25 26 27 28

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

25 26 27 28 29 30 31

29 30

27 28 29 30 31

Amb sis excursions a l’esquena, podem dir que la secció de Muntanya Jove està ben consolidada.

L’equip de coordinació valorem molt positivament l’acollida que ha tingut la iniciativa i ens alegrem que sigui tot un èxit. El nombre de participants ha anat augmentant en cada una de les excursions, i s’ha arribat a una setantena de persones inscrites, amb una mitjana d’uns quaranta participants en cada sortida, fet que ha superat les nostres expectatives.

Amb aquesta motivació ens hem atrevit a dissenyar un nou logo que ens identifica com a secció. La farigola és una planta rural que arrela en qualsevol lloc i aguanta totes les condicions meteorològiques. La trobem per tot el territori garrotxí i ens acompanya amb la seva característica olor. Tal com fa la farigola, desitgem que aquesta secció arreli profundament i que per molts anys puguem gaudir plegades de la nostra terra!

Les sortides previstes els següents mesos són:

Santa Magdalena de Cambrils.

Pastuira (Xampanyada).

Sant Miquel de Castelló.

18

secció

Recordo el matí de la primera excursió amb una barreja de nervis i il.lusió. Tot i ser d’Olot de tota la vida i tenir el millor paisatge per anar a caminar, el món de la muntanya em va començar a interessar fa pocs anys. I tenia moltes ganes de trobar gent amb qui compartir turons, valls i rius. I, malgrat que aquell matí d’abril, quan em va sonar l’alarma a les 7 del matí, em vaig plantejar deixar-la sonar i continuar dormint, em vaig aixecar. I des de llavors a cada excursió conec algú nou, reforço vincles creats, comparteixo moments amb persones boniques i estic molt agraïda a la gent que ho fa possible!

Lorena F.J.

Les sortides amb la secció Jove del CEO són genials! Totes les rutes que hem fet han estat molt bé. L’organització és impecable i hi ha molt bon rotllo entre tots els participants. Animo a venir a tot el jovent que tingui ganes de conèixer gent i de caminar en entorns immillorables.

M U N TA N Y

A jove

Íngrid F.O.

Puig de Fontlletera.

Quan vaig començar no pensava que la secció de Muntanya Jove seria una família amb qui compartir la meva il.lusió de pujar muntanyes. Fer aquells cims desitjats, fer noves amistats i, sobretot, gaudir de la muntanya.

Adrià V.D.

Sant Julià del Mont.

Formar part de la secció de Muntanya Jove del CEO és una superbona experiència, un equip de persones molt maques, motivades per gaudir la natura en grup, compartir coneixements i amb ganes que tothom s’hi trobi a gust. És un lloc per conèixer gent, l’entorn i formar part d’una petita-gran família. Un bon projecte fet amb il.lusió i gent bonica! Gràcies per portar-ho endavant!

Bea P.Z.

Santa Magdalena (pels ganxos). www.ceolot. cat

Puigsacalm.

19

secció

M U N TA N Y jove

A Quan em vaig apuntar a la primera excursió del CEO tenia tants de nervis que no vaig dormir en tota la nit. Ara bé, les poques hores de son van valer 100% la pena.

Trobar una nova família amb qui compartir les muntanyes que tenim i que ens envolten, ara cada mes espero amb il.lusió el cap de setmana que ens retrobem per gaudir de nous paisatges, rutes i moltes rialles. Moltes gràcies per haver-ho fet possible.

Roger P.P.

La secció de Muntanya Jove del Centre Excursionista d’Olot és, a tots els efectes, un encert. Amb el pretext de conèixer l’orografía garrotxina i fer esport, principalment senderisme, s’ha orquestrat des del CEO, un grup de gent d’esperit jove que comparteix aquesta afició. Com no podia ser d’altra manera, cada cop s’ha adquirit una major cohesió grupal, fet que, sens dubte, aporta un element incalculable a totes les excursions, les quals cal remarcar que són tant enriquidores com agradables de realitzar.

Marc B.S.

20

secció

MAINADA PETITS! RIUDAURA

22/04/21

De bon matí ens vam trobar a Riudaura per començar a caminar en direcció la Vall d’en Bas. El dia anterior havia plogut, de manera que el camí estava ben enfangat i vam riure amb alguna relliscada. Després de travessar forces bardisses vam arribar a Sant Joan dels Balbs. Gaudint del verd de primavera del prat vam esmorzar i jugar una bona estona a l’ermita. Un cop amb la panxa plena vam enfilar el camí cap a Sant Joan de la Font... Déu-n’hido quina pujada! Per sort era un caminet ombrívol i teníem encara les cantimplores plenes. Entre esbufecs vam creuar-nos amb el grup de menuts, que feien el camí de baixada! Arribats a dalt ja era pràcticament bona hora per dinar, vam caminar una miqueta més i de seguida vam trobar un prat que ens cridava per fer-hi parada. Escurades les carmanyoles, vam jugar una estona per aprofitar el merescut descans i gaudir de les bones vistes que teníem!

De tornada, el camí era més planer i va resultar una caminada molt agradable i fresca tot cantant, rient i xerrant.

OIX

08/05/21

Ens vam trobar ben d’hora per aprofitar el dia! Un cop aparcats a lloc, ens vam preparar amb un escalfament grupal.

Encara no sabíem el gran dia que ens esperava! Un cop preparats i amb les maletes a l’esquena, vam començar a caminar; la calor no va tardar a arribar i ens va fer una mica més feixuga la pujada. Però una bona conversa i la bona companyia sempre ajuden que les cames vagin pràcticament soles! En un tres i no res érem a dalt!

Allà vam entrar a una església on vam jugar amb l’eco que feien les 4 parets. Després de la foto de rigor vam començar a baixar cap a la nostra següent destinació, una mica més ràpid del que esperàvem perquè sabíem que

www.ceolot. cat

trobaríem un riu, i les ganes de banyar-nos eren impossibles d’aguantar! Un cop allà vam resistir-nos a saltar a l’aigua. Primer vam dinar i, un cop descansats, ens vam banyar! Com que no tots i totes portàvem banyador, ens hi vam posar amb roba. Que bé que va anar aquella primera banyada! Al cap d’una estona de jugar vam començar la tornada. El que no ens esperàvem, però, eren tots els rius que havíem de creuar per tornar a l’inici. Van ser molts i cadascun diferent de l’altre. En alguns ens havíem d’estirar per mullar-nos, mentre que en altres havíem d’aixecar la maleta per evitar mullar l’equipatge! Va ser divertidíssim, i la calor ens va marxar de cop!

Un cop arribats a lloc, ens vam haver d’eixugar una miqueta perquè anàvem xops!

De ben segur que una bona dutxa ens esperava a tots a casa i que ja començàvem a notar les ganes de la pròxima sortida!

HOSTALETS

12/06/21

El dia 12 de juny ens vam marcar objectiu: salt de l’Olla. La sortida la vam fer des del pàrquing d’Hostalets. El camí, al principi, era planer, i ja van sortir tota mena de converses interessants i divertides, però a mesura que ens vam anar enfilant, la gana ja se’ns apoderava i el camí començava a dificultar la complexa pujada.

Fent una mica el mico vam poder arribar primer fins al lloc d’esmorzar, on ens envoltaven unes roques gegantines i cobertes de molsa que ens despertaven els sentits de bellesa per la natura.

A l’arribada al salt de l’Olla, on vam fer banyades xulíssimes i on vam dinar, vam gaudir d’una aigua molt freda, de la vegetació, aprenent quines espècies d’arbres ens envoltaven i quins animalons trobàvem, des de lepidòpters fins a animalons aquàtics..., vam fer curses de natació, guerres d’aigua i esquitxades rialleres.

De tornada vam tenir una baixada una mica accidentada i seca a causa de la terrible travessa a la carretera bullent. Quin forn que semblava, allò! Per sort vam arribar als cotxes ràpidament.

21

secció

MAINADA

PETITS! COLÒNIES FINALS

23/06/21

Després de la incertesa de les colònies finals, finalment vam poder gaudir d’un tancament de temporada fascinant a Mas Gircós.

Ens vam trobar tots a la casa on junts passaríem la nit més curta de l’any i, per tant, el dia més llarg, Sant Joan. En arribar a la casa, dues fades van aparèixer entre crits i baralles.

Una tenia moltes ganes de tornar a casa seva mentre que l’altra ja s’havia acostumat a aquest món i no tenia la intenció de marxar. Així doncs, amb aquesta incertesa vam agafar les motxilles, ens les vam posar a l’esquena i vam començar a fer camí a veure si vèiem algun fet que ens agafés per sorpresa.

Després de caminar un xic i haver esmorzat, les gotes de pluja van començar a caure sobre nostre. Recordeu aquell tros de camí que semblava que fóssim al bell mig de la selva i aquell rierol que vam creuar tot saltant pedretes? Finalment vam anar a dinar a Mas Gircós. A la tarda va aparèixer el bruixot i amb un idioma ben estrany ens va dir que cada Sant Joan s’obria un portal màgic on, a l’altra banda, hi havia el món de les fades, dels bruixots i dels follets. Aquest portal només es podia travessar durant el dia de Sant Joan i abans calien els 3 elements mà-

gics: les herbes remeieres, la vèrtebra de drac, el quars blanc i fer la invocació que ens va ensenyar.

Després de berenar vam estar una bona estona preparant les coreografies per al gran talent show que faríem al vespre.

En acabar una bona estona de piscina, una bona dutxa i directes a sopar, que ja ens esperava a la taula.

I després, a vestir-nos amb el complement màgic per fer la millor festa amb el previ talent show que havíem preparat. Una zona de ball perfecta amb tots els seus convidats maquillats i amb els temazos que ens posava el Pd amb l’ajuda dels assistents, ara una cançó de rock, ara una cançó per seguir una coreografia, ara un ball lliure... Tots els estils van ser benvinguts.

Després de cantar amb la guitarreta una bona estona...

Zzz BONA NIT L’endemà al matí, després d’un bon esmorzar, va tornar a aparèixer la fada i vam ajudar-la a trobar tots els elements que necessitava per poder accedir al seu món tot superant una sèrie de proves tots junts.

Recordeu com vam riure i com ens vam embrutar amb les proves? Vam menjar iogurt amb els ulls tapats i vam fer ioga amb el rei del silenci.

Així, amb tots els elements necessaris, vam fer la invocació tots plegats a la taula rodona i les fades van marxar camí a la porta màgica amb el mapa que els vam donar.

Vam acabar abans de dinar amb una gran remullada a l’enorme piscina de Mas Gircós.

Després de dinar, una estoneta a jugar, uns quants braçalets i trenes al cap i de seguida van venir els pares i mares a recollir-nos, fet volia dir que tancàvem una altra temporada o encetàvem l’estiu de la millor manera possible.

MITJANS! OIX – SANTA BÀRBARA DE PRUNERES – MARE DE DÉU D’ESCALES – OIX (08/05/2021) Era un 8 de maig, però no com qualsevol altre: era el 8 de maig que ens vam aventurar un cop més cap a les muntanyes que tant ens encisen i ens encanten, i no només pel seu brutal paisatge, sinó per l’esplèndida companyia amb qui les compartíem. És per això que molt emocionades ens vam aixecar a les 7 del matí per començar la nostra aventura a les 8.30 a l’encantador poblet d’Oix. Des d’allà les monitores vam preparar una ruta molt bonica per l’Alta Garrotxa que ens portaria a racons inesperats i preciosos. Érem una bona colla i feia molt de goig poder compartir 22

aquella caminada que ens esperava. Així doncs, vam començar a caminar direcció a Santa Bàrbara de Pruneres. Va ser un camí amb alguna dificultat, on vam agafar algun camí equivocat, però res que no vam poder solucionar amb 10 minutets de reubicació. Entre mapes, brúixoles, molsa i Wikiloc, vam orientar-nos i vam acabar de fer el cim. Un indret molt bonic on vam fer la primera parada per menjar una miqueta i tornar a agafar energia per continuar. Entre fotos i rialles, vam perdre la noció del temps, així que de seguida que vam veure l’hora vam fer un crit per agafar maletes i continuar amb l’excursió. Propera parada: Mare de Déu d’Escales.

I, dit i fet, vam fer camp a través de baixada cap als paisatges feréstecs que ofereix la Garrotxa i vam arribar a un pont amb un riu d’aigua cristal·lina. El cas és que feia molta calor… i no ens vam

secció

MAINADA

poder resistir… De cap a l’aigua! Alguns més atrevits que altres, fins i tot, s’hi van llançar amb la roba i la mascareta posades. Tard o d’hora, però, tots vam acabar ben remullats.

Acabats de banyar, vam arribar fins a l’església i refugi de Mare de Déu d’Escales, on vam fer un dinaret ben bo tots junts i ens vam relaxar una estoneta.

Ben dinats, vam reprendre la marxa i vam acabar d’arribar a Oix entre cançons i converses sota aquell dia tan radiant que ens havia fet. Finalment, els pares ens esperaven amb moltes ganes d’escoltar la nostra aventura del dia i nosaltres, amb moltes ganes que arribés la següent excursió.

RIUDAURA

22/05/21

Ens vam llevar amb un dia ben tapat, però no ens faltaven les ganes d’una sortida més. Aquest cop tocava fer una ruta des del poble de Riudaura. Abans de sortir vam fer un bon escalfament per despertar-nos i... som-hi!!

El primer tram de l’excursió estàvem endinsats a una fageda preciosa, molt màgica. Quan la gana començava a arribar, vam decidir fer una pausa per esmorzar. Al cap d’una estona, vam tenir l’honor de presenciar unes actuacions de ball privilegiades!

Cap a les dues vam arribar al santuari de Sant Joan de la

Font, una església romànica al costat d’una font ben bonica. Allà vam poder dinar i jugar a alguns jocs tots junts. Ho recordeu? Rentadora, rentadora, rentadora ... Bunny, Bunny, Bunny... Vam riure molt!

De tornada a Riudaura, vam tenir unes vistes espectaculars de Santa Magdalena i Puigsa-

calm. I ja teníem una sortida més a la butxaca amb molts bons records i riures que no oblidarem mai.

www.ceolot. cat

23

secció

MAINADA

RULÒNIES JUNY (12 i 13/06/21) Mitjans! Recordeu com vam acabar aquesta estranya temporada 2020-2021?

Com que havíem de compensar tot el que no vam poder fer durant el curs, vam organitzar unes súper RULÒNIES! Sí, sí, pot sonar estrany, però vam inventar un nou concepte de ruta + colònies, i és que en un cap de setmana vam fer-ho tot, fins i tot vam passar les PAC, les Proves d’Accés als Ceorangers!

El primer dia va ser la prova més dura, una llarga ruta plena d’entrebancs i obstacles que, amb paciència i energia, vam superar exitosament. Caminar sota un sol de foc, resseguir camins que s’esborraven a mig fer, creuar vies a gran velocitat, travessar ponts esllavissats..., però amb molta dignitat vam arribar d’Argelaguer a Esponellà com uns campions! I no us penseu que això era tot: una vegada allà ens esperaven més proves, però abans, remullada a la piscina i un bon sopar, que havíem de recuperar energia.

Havent sopat, prova d’intrepidesa, es notava que allà hi havia fusta de Ceoranger, perquè la competició va ser dura i bastant acalorada. I abans d’anar a dormir, les proves d’imaginació i creativitat, a veure qui la diu més grossa buscant “la millor excusa per no venir al CEO” i “la raó per la qual ens faríem famosos”. Va ser un dia molt intens, però com a totes bones colònies, no hi va faltar la vetllada amb guitarra abans de posar a reposar el cap a sobre el coixí.

Bon dia, Ceorangers, som diumenge i encara no s’han acabat les proves!

Ens vam despertar de seguida, vam fer un bon esmorzar i, cap a fora, que avui toca fer un bon entrenament i les proves de cooperació. Van ser dures també, però les nostres skills van demostrar que tenim les competències necessàries per poder passar les PAC i obtenir el títol de Ceoranger. I així va ser: tots vam acabar el cap de setmana amb un certificat que demostrava que ja érem oficialment Ceorangers. Va ser molt intens, però la manera perfecta per tancar la temporada. Ens veiem la temporada vinent amb moltes forces!

24

secció

MAINADA GRANS!

OIX- SANTA MARIA D’ESCALES – FERRAN – TALAIXÀ - OIX (08/05/21) El passat dissabte 8 de maig la secció de Mainada ens vam trobar ben aviat al matí a Oix. Des d’allà el grup de grans vam enfilar camí cap a Santa Maria d’Escales, i és que ens disposàvem a fer l’Embardissada a la carta d’enguany. Al principi, el camí passava per un corriol vora el riu on vam poder gaudir de les flors i el verd de la radiant primavera. Al cap d’una estona, vam arribar a una pista i, després de passar per un característic pont, vam agafar un camí que baixava fins a uns engorgats que estaven plens d’aigua. Aquí vam passar per un petit pont de ferro i llavors el camí va passar a ser més exigent, però vam agafar la pujada amb forces i al cap de poc ja vam arribar a Santa Maria d’Escales. Allà vam aprofitar per esmorzar al porxo de l’església tot refugiant-nos de la calor que feia, ja que semblava ben bé un dia del pic de l’estiu. Una foto de rigor que no falti i, apa, som-hi, vam reprendre el camí per arribar al cim del Ferran. Pujava que feia goig, aquell camí, però entre històries i anècdotes vam arribar a dalt ben acalorats. Allà vam contemplar les espectaculars vistes de l’Alta Garrotxa i vam fer una mica de postu, que el cim i les vistes s’ho valien.

Seguidament, vam baixar per un camí que semblava una mica de cabres fins a arribar a Talaixà. I quines patinades que vam fer alguns, sort dels arbres que ens servien per aguantar-nos. Un cop a Talaixà, que s’ha de dir que semblaven les Rambles de la gent que hi havia, vam dinar a l’ombra d’un bon arbre. I quina gana que hi havia! Després de dinar vam fer més postu al banc de fusta, i al cap de poc ja vam marxar, que encara ens quedava un bon tros per www.ceolot. cat

arribar a Oix. La baixada es va fer una mica llarga, però les ganes de poder-nos refrescar al riu ens van ajudar a arribar a la pista amb prou temps per poder fer una remullada. I és que, de les últimes plogudes, el riu, que normalment a l’estiu sol estar sec, estava a vessar d’aigua, tant que el vam haver de travessar unes quantes vegades. Alguns, fins i tot, vam acabar banyant-nos amb roba i els altres, refrescant-nos peus i cames. Que en va ser, de divertida, aquella remullada! Finalment, vam acabar arribant a Oix, on ja ens esperaven els pares i mares per poder-los explicar quin dia més complet i genial que vam passar.

25

secció

MAINADA

RIUDAURA – PUIG ESTELA – RIUDAURA (22/05/21) Dissabte, 22 de maig, a les 8 del matí, el grup de Grans estàvem preparats per descobrir els camins careners de les muntanyes que envolten la menuda i bonica vila de Riudaura.

Sense perdre gaire temps, ens vam penjar les motxilles a l’esquena i ens dirigíem cap a la Serrota, des d’on agafàvem el camí que ens portaria a fer tota la carena de la Cantina. Tot fent la carena ens acompanyava un suau vent que feia ballar les branques dels arbres i, juntament amb una mica de boira i núvols, conformaven una mística estampa.

No vam veure gaire el sol, aquell dia, però els Grans portàvem l’alegria a dins! A mig camí vam parar per fer un mos i recuperar energia per la pujada que havíem afrontat. Entre bromes i riures vam tornar a enfilar camí cap a l’objectiu de la jornada: el Puig Estela. Al tram final vam haver de grimpar i confiar en les arrels dels arbres que ajudaven a mantenir l’equilibri entre aquells marges recoberts de fullaraca... i finalment vam conquerir el Puig Estela!

Un cop immortalitzat el moment, vam començar a descendir per pendents pronunciats que desembocaven en extensos prats verds on pasturaven vaques. Vam decidir que allà, sota l’ombra d’uns quants arbres, era el lloc perfecte per dinar i fer una partida del “Poble”.

Després d’haver paït una estoneta vam tornar a carregar-nos les motxilles a l’esquena i... vinga, que fa baixada! Passat el Coll de Canes vam seguir per un caminet estretot però molt bonic que serpentejava per indrets encantadors de la vall de Riudaura. Al cap d’una estona ja sentíem el riu..., i això significava que no estàvem gaire lluny del punt de partida.

26

GPS

REFUGI ULLDETER

TwoNav

20 %

10 %

de descompte en la teva estada

de descompte en la seva compra.

Mapes i llibres ALPINA

LLOGA AL CEO EL TEU GPS

37,5%

DIA 5 € / SOCIS

de descompte*

fins a una setmana. *Cal deixar una fiança de 100 €.

*Segons disponibilitat de mapes al CEO

10 %

CAMP BASE

de descompte aplicable a la millor tarifa disponible a través del web amb un codi especial.

Tots els socis de CEO que vulguin fer-se socis de CB tindran descomptes personalitzats a totes les botigues físiques i Online del grup Camb Base.

Vestimenta + Calçat (especial club)

14 %

Demana’l a administració.

de descompte

MOTXILLA + COMPLEMENTS + MAT. DUR (tot el que no entra en el primer punt) = (especial club)

Producte Outlet i/o Rebaixat 7%

9%

de descompte

(especial club)

de descompte addicional

20 %

de descompte en la quota del primer any com a soci del RACC, aplicable en qualsevol de les seves tarifes (Driver, Traver Plus, Sport, etc.) justificant que s’és soci del CEO. *Nota: Condició aplicable en productes amb dte. inferior o igual al 30%

CEO A LES XARXES SOCIALS VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos!

CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

bicistarres@telefonica.net

VENDA i REPARACIÓ DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

ACONSEGUEIX ELS MILLORS VOLS AMB LA RESERVA ON-LINE

GC - 792

Visites a hores concertades. Sense esperes!

C/ Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - ) 972 26 98 00

SERVEI A DOMICILI

secció

MAINADA

BICICLETADA A LES GORGUES DE SANT FELIU DE PALLEROLS (12/06/21) Un dissabte de juny, a les 8 del matí, al pavelló Firal s’hi podia observar un grup de joves intrèpids preparant-se per fer el Tour de la Garrotxa 2021. Aquest consistia en un simple objectiu: arribar a les gorgues amagades de Sant Feliu de Pallerols i tornar més o menys dignament.

Vam sortir d’allà amb tota l’energia carregada per l’esmorzar i vam enfilar cap al carril bici. El tram inicial ens va servir per ajustar les bicicletes a les nostres necessitats: “portes el seient massa baix”, “aquí, una marxa llarga”, “com es canvia de marxa?”, etc.

Com que tot anava tan rodat, vam anar augmentant la velocitat, i és que a en Bas es veu que en un moment vam perdre el Carrilet, però la nostra experiència a recuperar camins ens va servir per reprendre la carretera, i és que just després va venir LA pujada.

Alguns la van fer com formiguetes, a poc a poc i anar fent, però n’hi havia d’altres que això del tour s’ho van prendre molt seriosament i van fer la pujada un parell de vegades. Tot seguit vam parar en una església amagada per carregar forces i esmorzar i, en acabat, vam fer una última pedalada fins a Sant Feliu. Allà anàvem també un xic envalentits per la baixada i ens vam passar les gorgues de llarg. Però per fi hi vam arribar i vam poder dinar frescos i tranquils.

Just abans de tornar a enfilar cap a Olot, vam haver de resoldre uns petits problemes mecànics de www.ceolot. cat

rodes rebentades i ja només quedava desfer el camí fet: bufar i fer ampolles (menys per La pujada un altre cop).

Un cop a en Bas vam demanar a un senyor si podia fer una foto de tot el grup i no va sortir com esperàvem: de cop i volta se’ns va posar a parlar de volcans i cambres magmàtiques i ningú sabia com dir-li que havíem de marxar. Quan vam veure l’oportunitat, vam pujar tots corrents a la bici i vam pedalar a tota pastilla fins a arribar al punt inicial: bicicletada superadíssima!

27

secció

MAINADA

RUTA VALLTER: ULLDETER - TOÈS I ENTREVALLS (19-20/06/21) Tarda 1r dia Són les set de la tarda, ja hem arribat al refugi d’Ulldeter i el contrast entre la calor d’Olot i la boira fresca que inunda Vallter ens té a tots descol·locats. Aprofitem que encara no estem cansats per explorar l’entorn, posar-nos al dia i fer unes quantes partides de cartes. De totes maneres, no ens podem encantar, que ens esperen 2 dies intensos –molt més del que imaginem–, i a les 11 ja som tots al llit comptant xaiets (amb algunes excepcions, és clar...).

2n dia Bon dia! Sabem que tenim un grup molt valent, però toca ser coherents amb la previsió meteorològica i fer canvi de plans: anul·lem els estanys de Carançà i passarem pel Coll de la Geganta. El vent ja bufa fort, però per sort el sol ens escalfa, i amb l’esmorzar que pesa a la panxa ens disposem a pujar cap amunt. Després que els isards ens escortin i que ens acomiadem per sempre d’una màrfega que volia volar, arribem sans i estalvis a la cabanya de Bacivers. És aviat, però el sol encara aguanta i aprofitem per dinar i sucar els peus al riu.

A falta de Meteocat, el cel negre ens avisa que és hora d’arriar i fer cap a Carançà, on arribem just a temps de plantar les tendes abans no ens atrapi un xàfec que s’allargarà fins al vespre. Així doncs, ens ho agafem amb humor i aprofitem la tarda jugant dins una cabanya de fusta petita on ressonen els crits i els riures que ens fan passar el fred després d’haver quedat xops com ànecs clavant les últimes piquetes. Llavors, surt un arc de Sant Martí gegant i es deixen veure els núvols vermells de la posta de sol. Fem baixar el sopar mentre gaudim d’aquest moment de calma i ens n’anem de cap a dormir, que avui sí que ens pesen les parpelles.

28

3r dia - Mainaaadaaaa! 5 minuts per plegar les tendes abans no plogui! Ens despertem amb l’agradable vista d’uns núvols amenaçadors i, mentre engolim un esmorzar de nyigui-nyogui, ja trona.

No tenim cobertura, així que no tenim més alternativa que agafar el camí més prudent i ràpid fins a Vallter i confiar que millorarà el temps. Comencem a caminar i, 5 minuts més tard, ens enganxa una pedregada sorollosa que, juntament amb els llamps, ens apressa a refugiar-nos a la cabanya de Bacivers, que es troba a poques passes. A dins, encenem les espelmes per fer caliu i cantem cançons per alçar els ànims. Paral·lelament, després d’anades i vingudes i l’ajut dels guardes de Carançà i en Marc, les monitores decidim que cal fer un tomb i dirigir-nos cap a Toès per escapar de les tempestes que aniran passant al llarg del dia.

Imparables sota les capelines i engrescats per l’adrenalina d’aquesta aventura, travessem rierols i corriols, enfangats, fins a situar-nos gairebé dalt del cingle que vigila la riera de Toès. Amb tanta pressa, no ens adonem que ha parat de ploure i, fins i tot, ha sortit el sol! Però no podem perdre temps i la panxa rugeix, així que, gaudint dels colors d’una vall que no pensàvem descobrir tan aviat, ens entossudim a fer tot d’una tirada el camí que ens durà al nostre objectiu final: el dinar dels intendents. I tant, i tant! Ells tampoc no es deixen vèncer a la primera de canvi i, tot i que no en tenim notícies fins a l’últim moment, aconsegueixen creuar la frontera sense problemes per venir a fer de cuiners. I que bé que van entrar les fajitas i el gelat, oi?

Doncs bé, això és tot. Després de més d’un any sense poder sortir de ruta, vam arribar tots a casa d’aquests tres dies com si haguéssim passat una eternitat fora del niu. Això sí, amb un somriure d’orella a orella i moltes ganes de viure més peripècies en companyia d’amics, monitors i muntanya!

secció

MAINADA JOVES! OIX (08/05/21) Bon dia, Mainada! Ens llevem ben d’hora, ben d’hora, i enfilem cap a Oix amb els cotxes. Avui anem a la Cresta del Gall amb l’objectiu de coronar el Bestracà. L’inici es fa còmodament tot i haver-nos d’enfrontar al riu, que apareix entre camins i ens fa treure les sabates en més d’una ocasió. El dia s’alça i el sol comença apretar, i sabeu què apreta més que el sol? La Cresta del Gall, i com apreta! Alguns fanàtics diuen que es considera un sector d’escalada, però per al grup de Joves això se supera ràpid, amb molta actitud, i una mica de drama de tant en tant, per què mentir.

Coronem el Bestracà, no ha sigut fàcil i alguns camarades no han sabut gestionar bé les reserves d’aigua, de manera que decidim, de forma unànime, no dinar al Bestracà, sinó carregarnos de voluntat i baixar fins a Oix per poder morir en pau.

RIUDAURA - ROCA DEL CORB (22/05/21) A finals de maig el grup de Joves ens trobàvem a Riudaura de bon matí disposats a pujar a la Roca del Corb. Era un dia fred i un xic “xixo”, però els joves vam començar a enfilar en direcció al coll. Mai en la vida s’havia vist per les muntanyes de Riudaura un grup d’excursionistes que caminés a tal velocitat. En un tancar i obrir d’ulls ja érem al capdamunt del coll! Un cop feta la parada tècnica reglamentària per abrigar-nos (perquè un cop vam sortir de sota els arbres ens vam trobar amb un vent que feia mitja por) i havent esmorzat, vam enfilar fins a un mirador. Era espectacular!

Des de sota la Roca del Corb podíem veure com s’estenien sota els nostres peus un bon grapat de camps de pastura. Després de contemplar les vistes el grup va debatre si pujar fins a dalt la Roca era una bona idea o no a causa del mal temps; es va decidir fer mitja cua i començar a baixar. Ja ho diu la dita: una retirada a temps és sempre una

www.ceolot. cat

victòria. Baixant, baixant, el grup de Joves va topar amb els Mitjans que ja començaven a dinar. Aquesta trobada va fer que ens entrés la gana i aviat vam parar a dinar. Després de dinar no ens va costar gaire tornar a arribar fins a Riudaura, on ens veien a buscar els pares i mares. El grup de Joves, que aquell dia portàvem un coet al cul, vam arribar al poble amb un parell d’hores de marge, que vam aprofitar per jugar tots plegats al contact.

29

secció

MAINADA BEUDA - MARE DE DÉU DEL MONT ALBANYÀ (12/06/21)

Ja s’acostava l’estiu i la calor es notava, així que vàrem decidir anar als gorgs. Podíem haver-ho fet molt fàcil, però no estaríem al grup de Joves, així que, sí, ens anem a banyar, però no sense caminar abans. L’inici de la caminada va ser a Beuda, ja que havíem de travessar la Mare de Déu del Mont. Feia molta calor, però el ritme era alt, i en un tres i no res érem a la font de Rocapastora, on ens vàrem refrescar una mica. Ja no va faltar gaire per arribar a dalt, però la calor no va afluixar i ens anava frenant. Un cop a dalt, passava un fil de tramuntana superagraït i que ens va apujar els ànims; ja teníem quasi tota la pujada feta. Vàrem saltar a l’altre vessant, però no sense abans fer una foto amb mossèn Cinto Verdaguer i esmorzar una miqueta. El camí baixava molt i molt fins que vàrem arribar a un coll a sota la Tossa d’Espinau. La calor no amainava i ens va tocar fer un tros de pujadeta. Totes i tots teníem una mica de samarreta entre tanta suor, però les ganes de banyar-se no les vam perdre, així que després de pujar uns 200 metres ja érem a dalt on, seguint un caminet una mica mal marcat i una fageda molt maca, ens vam situar a Lliurona. Allà, després d’una estona de camí pel mig dels prats, se’ns va obrir la vista i un somriure es va anar formant a les nostres cares, sabeu per què?

Era Albanyà. Sí, ja vèiem on ens aniríem a banyar i on dinaríem tranquil·lament. Com que anàvem bastant bé de temps, la baixada va passar volant, si més no perquè era tan dret que semblava que estiguéssim volant per sobre el bosc. Després de fer patir els ge-

nolls una estona i passar per un camí que semblava un rentador de cotxes natural, ja érem a baix, on vam buscar l’ombra per fer una parada tècnica i beure aigua.

En aquest punt ja vèiem cotxes plens de gent amb banyador, flotadors estrets al maleter, barques inflades a sobre el sostre... I, com sabíem, varen sortir les preguntes: per trobar tanta gent, per què no anàvem a Sadernes? Ens haurem de banyar amb ells? Hem de compartir gorga?...

Nosaltres no teníem cap dubte que ens banyaríem sols, però ara faltava trobar la gorga. Òbviament, en menys de 5 minuts vàrem trobar una gorga supermaca a sota un pont on ens dirigíem per dinar. A la fi vàrem ser a davant de l’aigua, sota l’ombra, amb una mica de platgeta. Allò era el paradís. Alguns vàrem seure a contemplar el moment i d’altres ja s’estaven posant el banyador per anar a l’aigua. I és que feia molta calor, per això en menys de 10 minuts érem tots a l’aigua gaudint de la frescor del riu i de l’entorn que l’envoltava. Després de quatre salts, una mica d’esquitxades i unes rampes, ens vàrem posar a devorar el dinar; alguns varen optar per anar al sol, a l’altra banda de riu, i d’altres ens vam quedar on estàvem. En acabar el dinar alguns es banyaven, altres jugaven amb l’aigua i altres feien safareig, fins que ja era hora de marxar i acabar la nostra última excursió. Gràcies als pares i mares per venir-nos a buscar tan lluny! Sou els/les millors!

FÒSSILS! CAMPAMENTS FÒSSILS – 25, 26 i 27 de juny de 2021 El divendres 25, ben aviat al matí, ens vam trobar tot el grup de Fòssils al pavelló Firal per anar cap als Vilars de l’Albera, a l’Alt Empordà, on estaríem de campaments els propers tres dies.

Primer, però, volíem fer honor al centre excursionista que som i començar amb una petita excursió a Sant Quirze de Colera, així que vam anar en cotxe fins allà i, un cop a lloc, ens vam posar a caminar. Però al cap d’una estona el camí es perdia i vèiem que no anàvem bé. Com molts deveu saber, el paisatge sec i àrid de l’Empordà, però ple de bardisses i arbustos, fa que el paisatge sembli idèntic en molts camins i en dificulta l’orientació. Així que després d’una bona estona buscant el camí correcte, la gana començava a cridar i vam decidir fer una parada per esmorzar. Un cop esmorzats, la calor forta d’aquells dies ens va fer canviar d’idea, i en comptes de voler arribar al cim on volíem arribar, vam recular per anar cap al riu a banyar-nos.

Així que tornem als cotxes, anem cap al riu i... tan bon punt arribem, del cotxe d’en Quel se sent un soroll: “Pffffff!”. Au, roda punxada... Doncs som-hi, tots a intentar canviar la roda, cosa que mai havíem fet. Tot i així, no va ser gaire complicat i 30

en pocs minuts la vam tenir canviada. Això sí, en Quel havia d’anar al mecànic a posar la bona i, mentrestant, una comitiva va aprofitar per anar a comprar el menjar dels propers 3 dies. La resta de grup es va quedar per banyar-se al riu mentre esperaven, però va resultar que amb aquesta calorada la riera s’havia assecat i ens vam quedar amb les ganes... Així que no va quedar més que esperar els que havien anat a comprar i en Quel, per poder dinar i, ja sí, anar cap al terreny d’acampada on ens establiríem.

Un cop a lloc, el propietari ens va fer un tour per tot el terreny i ens va desitjar una bona estada. Degut a la calor acumulada que portàvem, aquella tarda la vam dedicar a ruixar-nos a les dutxes i a tocar la guitarra fins que va ser hora de sopar. Aleshores, el grup encarregat d’aquell àpat ens va delectar amb una boníssima amanida de quinoa.

Havent sopat, un clàssic: la bandera. Sí, però amb un toc especial. Unes cartes canviaven completament l’estratègia de joc, i va donar per una bona estona de competició sana entre els dos equips fins que finalment un va poder vèncer l’altre. Això sí, qui va guanyar, ja ho sabem tots, va ser la diversió! Ben cansats ja ens vam posar sobre les màrfegues i a dins els sacs per descansar d’aquell dia tan intens.

secció

MAINADA

L’endemà ens esperava un dia potent: els monitors havien preparat una gran gimcana d’orientació on diferents grups havien de trobar tot de “fòssils” que s’havien perdut. L’activitat va recórrer sense gaires incidències (excepte uns moments de tensió en què ens pensàvem que un grup s’havia perdut, però van arribar sanes i estàlvies) i pràcticament tots els grups van trobar quasi tots els objectes amagats. Tot i així, la calor prenia força, ja, i era quasi migdia quan vam acabar, així que era hora de començar a fer el dinar: pasta amb salsa al gust, un plat que ens va servir per recuperar forces per a les activitats de tarda.

Les hores de més calor vam fer activitats més tranquil·les, com el “psicòleg”, i també vam tenyir unes samarretes.

Més cap al vespre vam fer una guerra de pintura i un “petó belga” que ja ens va portar a l’hora de sopar. Així que després d’una dutxa ben intensa, vam degustar unes fajitas boníssimes i vam iniciar les activitats de nit.

La primera va ser un impro show, que per a aquells que no ho coneguin, consisteix a escriure paraules en uns paperets i a repartir-se per grups. A continuació, anaven sortint els grups un per un i havien d’actuar, fer una petita obra de teatre, i cada pocs segons havien d’anar traient un paperet i encabir aquella paraula en l’actuació. Les obres van ser d’una gran qualitat i els riures van ressonar durant tota l’estona.

La segona i última activitat de la nit va ser el furor, un joc en què es fan dos equips i han d’anar cantant cançons que tinguin una paraula concreta fins que l’altre equip en canta una altra de diferent. El primer equip que es queda sense cançons, perd aquella ronda. Així que, després d’esprémer a fons els cervells i treure fins a l’últim alè musical, vam concloure la vetllada i ens posàvem a dormir.

El diumenge al matí el vam passar més tranquil, combinant també alguns petits jocs tranquils amb acabar d’estampar les samarretes. I amb aquest bon ritme va arribar el migdia, on vam poder gaudir del gran plat de l’Empordà: una paella!

Després de gaudir i pair aquell gran àpat, no quedava més que recollir i tornar cap a casa a descansar, que totes ho necessitàvem! Això sí, felices i contentes dels dies que havíem passat alhora que nostàlgiques pels

🌮

monitors que deixaven la secció.

Només ens queda, doncs, agrair-vos aquests anys i dir-vos, a aquelles que encara seguiu, que ens veiem al setembre amb les piles carregadíssimes! Bon estiu! •

✌

🍲

www.ceolot. cat

31

àrea de

https://ceolot.cat/formacio/

FO R M A C I Ó

Informació actualitzada a la nostra web!

CURSOS

ESQUÍ DE MUNTANYA 22-23, 29 i 30 DE GENER Amb Roger Molist.

SEGURETAT I ALLAUS 17 i 18 DE DESEMBRE Amb Alba Danés.

ALPINISME 12 i 13 DE FEBRER

Amb Albert Rubirola.

PRIMERS AUXILIS FINALS DE NOVEMBRE

EXCURSIONISME 9 D'OCTUBRE

Amb Albert Rubirola.

INICIACIÓ A CRESTES 13 DE NOVEMBRE 32

Amb Clara Rifà.

Amb Alba Rovira.

CO L · L A B O per Raquel Moli i Miquel Pagès

RA C I Ó

VOLTA ASPRA, TRENCADA I DE MALA PETJA A LA GARROTXA Les ànsies de conèixer més la nostra comarca, les limitacions de mobilitat imposades, el valor afegit d’utilitzar mapes de paper i una gran dosi de motivació ens van portar a enllaçar camins fins a completar la volta a la Garrotxa, passa rere passa.

Cap a les 7 del matí ens vam enfilar cap a Sant Miquel de Coma de Roure i la collada d’Espinau seguint senders d’Itinerànnia. A continuació, passat Can Bosc, vam agafar el sender de petit recorregut que ens permetria arribar al puig de la Calma, des d’on vam poder observar la següent fita del dia, el Bassegoda. Per arribar-hi vam enllaçar diversos corriols poc marcats, passant pel Treu Gros, i fins a coll de Riu, on comencen les marques i fites per enfilar el Bassegoda per la seva vessant més dreta. Un cop a dalt, i havent gaudit de les espectaculars vistes d’un dels puigs més emblemàtics de la Garrotxa, ens vam dirigir, baixant pel feréstec Caire de Comadells, cap a coll Roig per acabar la nostra jornada a Sant Aniol d’Aguja.

Recorregut sencer de la volta a la Garrotxa.

La preparació de la volta va començar a principis d’any; la idea havia sorgit del coneixement d’altres voltes similars arreu dels Països Catalans. De mica en mica vam buscar la millor forma d’unir petits senders, pistes i corriols que ens permetessin dibuixar una volta propera a les comarques limítrofes i que, alhora, passés per alguns dels punts més emblemàtics de la Garrotxa. Finalment, aprofitant l’oportunitat de les vacances de Setmana Santa, vam decidir llançar-nos a l’aventura, dubtant de si podríem completar-la durant els 6 dies dels quals disposàvem.

Vistes des del Treu Gros, al Bassegoda. Etapa 1.

2a ETAPA SANT ANIOL D’AGUJA à VALL DEL BAC LONGITUD: 28 km DESNIVELL: +1.359 m - 1.169 m DURADA: 10 h NIT: refugi del Bagatell (https://elbagatell.wordpress.com/) El segon dia vam arribar fins a la Vall del Bac seguint camins ben marcats que ens portaren per Talaixà, pel pas dels Lliberals, per

Vistes des de la Calma, a l’Alta Garrotxa. Etapa 1.

1a ETAPA BESALÚ à SANT ANIOL D’AGUJA LONGITUD: 33 km DESNIVELL: +2.107 m - 1.827 m DURADA: 12 h NIT: bivac a Sant Aniol Besalú va ser el nostre punt de sortida. La primera va resultar ser l’etapa més exigent de la volta, que va començar a trenc d’alba. www.ceolot. cat

Vistes des de Talaixà, Cresta del Ferran i del Gall. Etapa 2.

33

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Oix i al cim del Talló. Mentre caminàvem, deixàvem enrere la dura etapa del dia anterior i admiràvem altres cims que s’anaven acostant, com el Montpetit i el Montmajor. Des de dalt del Talló s’obrien unes vistes fantàstiques que ens permeteren ser conscients d’on veníem i cap on aniríem els dies que quedaven, veient tots els pics recorreguts i per recórrer. La baixada curta i intensa ens conduí fins a una de les grates sorpreses de la ruta: l’hospitalitat de la gent del refugi del Bagatell.

del Sallent. Vam decidir pujar-hi per les escales. Arribats a dalt, vam seguir pujant fins a Santa Magdalena i, un cop allà, vam agafar l’aeri camí del pas dels Burros. La baixada fins a Bracons la vam fer pels Tossells, ja que aquests marcaven la frontera amb Osona. L’última sorpresa del dia fins a arribar al refugi de Sant Miquel de Falgars va ser la màgica serra dels Llancers especialment coberta d’una flonja capa de flors i fulles de tonalitats blaves i verdes.

3a ETAPA VALL DEL BAC à RIUDAURA LONGITUD: 21 km DESNIVELL: +722 m - 798 m DURADA: 6.30 h NIT: casa particular, però hi ha oferta de diversos allotjaments disponibles.

El tercer dia va ser més suau i curt que els dos anteriors. Això ens va permetre recuperar les forces. Des del Bagatell vam seguir pista, un tros de GR1 fins a la finca de Llongarriu, i allà ens vam enfilar fins al coll de la Barcadura per creuar la serra de Vivers. A la baixada, fins a Sant Martí del Clot, vam caminar seguint les marques d’Itinerànnia, que ja ens guiarien la resta del dia. Un cop a la Vall de Bianya vam continuar cap a Sant Pere Despuig. Després d’un bon dinar a les conegudes gorgues, vam seguir fins a la Serrota i, finalment, arribàrem a Riudaura, on vam fer nit.

Vistes a Santa Magdalena de baixada al Salt del Sallent. Etapa 4.

4a ETAPA RIUDAURA à SANT MIQUEL DE FALGARS LONGITUD: 28 km DESNIVELL: +1.562 m - 1.232 m DURADA: 10 h NIT: refugi de Sant Miquel de Falgars (https://www.geieg.cat) El quart dia va venir acompanyat de grans sorpreses en llocs que pensàvem que coneixíem com el palmell de la mà. Vam començar pujant en direcció a la carretera de Collfred, passant pel santuari de Font de Joan. Després de seguir la carretera durant un quilòmetre, vam iniciar la baixada especialment bonica fins al peu del Salt 34

Vistes des de Falgars. Etapa 5.

5a ETAPA SANT MIQUEL DE FALGARS à SANTA MARIA DE FINESTRES LONGITUD: 29 km DESNIVELL: +1.001 m - 1.078 m DURADA: 8 h NIT: refugi lliure de Santa Maria de Finestres El penúltim dia vam resseguir tot el camí fins al poble de Falgars, mentre a punta de dia els viatgers d’un globus aerostàtic ens saludaven alegrement. Vam fer via fins al santuari de la Salut, des d’on vam tenir temps de contemplar una vegada més tot el recorregut que dúiem a l’esquena i com, a poc a poc, la volta s’anava tancant. El fet que el punt central sigui la cubeta d’Olot i no un massís permet identificar, cada vegada que un s’enlaira, el camí que s’ha recorregut i el que queda davant. Des d’allà vam baixar a Sant Feliu de Pallerols i, seguint la via verda, vam empalmar un camí que ens portaria a Sant Aniol de Finestres a través del coll del Portell. Només quedava pujar per un camí dens i ple de vegetació fins a una de les nostres ermites preferides de la comarca, Santa Maria de Finestres.

Al vespre un ramat mig silvestre de bocs i cabres famolencs van escurar davant nostre totes les engrunes de menjar que altres visitants havien deixat caure al terra de la placeta on es troba el refugi lliure.

6a ETAPA SANTA MARIA DE FINESTRES à BESALÚ LONGITUD: 22 km DESNIVELL: +287 m - 1.009 m DURADA: 6 h L’últim dia, ja amb l’anhel de tancar la volta i ben acompanyats per un bon amic, vam començar a caminar ben d’hora. Un seguit de pistes i trams de carretera, juntament amb algun corriol, ens porta-

CO L · L A B O

RA C I Ó

ren, passant pels bonics pobles de Mieres i el Torn, de nou a Besalú.

Allà ens esperava un bon dinar de celebració.

Després de gaudir de la gran quantitat de paisatges, camins, terrenys, etc., ens vam adonar que aquesta volta no tenia res a envejar a molts dels grans recorreguts coneguts arreu del territori. A la vegada, la màgia d’estar de ruta i tan a prop de casa va permetre evitar les conseqüències mediambientals negatives que pel sol fet de transportar-nos fins al lloc d’inici es generen. Vam acabar la volta més enamorats que mai de la nostra comarca i amb ganes que pogués esdevenir una ruta concorreguda per garrotxins i per aquells amb ganes de descobrir el nostre territori.

DADES PRÀCTIQUES

Santa Maria de Finestres. Etapa 5.

Volta exigent de 160 km i desnivell de 7.000 metres. Tot i que s’especifiquen 6 etapes, la possibilitat de fer-la en més dies és completament possible i recomanable, sigui duent la tenda o fent nit en refugis com: el de Can Galan (Bassegoda), el de Talaixà, el de Santa Magdalena i en allotjaments diversos d’Oix o de Sant Feliu de Pallerols.

Pel que fa a l’avituallament, cal destacar que, tot i l’aparent abundància d’aigua de la Garrotxa, la ruta passa per poques fonts naturals, cosa que fa que sigui necessari portar reserves quantioses d’aigua. Els pobles pels quals transcorre la ruta no tenen grans possibilitats d’aprovisionament, però permeten el consum en bars i restaurants. L’inici de la ruta des de Riudaura podria ser un fet a considerar, ja que d’aquesta manera, Besalú, amb un gran nombre de serveis, es trobaria a l’equador de la ruta.

Talaixà.

Si teniu dubtes i voleu més informació sobre la ruta, podeu contactar amb en Miquel Pagès o la Raquel Molí a través de miquel.pages.14@gmail.com o raquel.raquelmoli.moli@gmail.com. www.ceolot. cat

35

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per Joan Soler

CHAMONIX – ZERMATT LA HAUTE ROUTE Del 25 al 31 d’abril els socis del CEO, Jeroni Pujol, Joan Corominas, Joan Soler, Montse Ibáñez i Marc Plana, amb els guies Martín Elías i Diego Tardáguila, vàrem fer la clàssica de les clàssiques de l’esquí de muntanya. Això sí, amb alguna variant, ja que, en fer-la a finals de temporada i en temps de COVID, ens vàrem trobar amb tots els remuntadors tancats i amb gairebé ningú, cosa inimaginable en aquesta ruta sempre atapeïda de gent. Així, en lloc d’iniciar la ruta a Argentière la vàrem iniciar a Le Tour. L’altre canvi va ser en el transfer del tercer dia, que en lloc d’anar a Verbier, vàrem sortir de Pralong. La resta, en la mesura que el temps ens ho va permetre, va ser la ruta clàssica, incorporant una nit a l’espectacular refugi Bertol.

El massís del Mont Blanc, al matí.

La neu és amunt i aquest any els remuntadors no funcionen, toca caminar.

FITXA TÈCNICA

Desnivell Positiu

Desnivel Negatiu

25 d'abril: Tour – Refugi Albert 1r

+1183

-18

26 d'abril: Refugi Albert 1r – Champex

+ 777

-1906

Total (hores)

6.7

3.25

5.55

17.2

3.52

7.45

(73)

Transfer

36

Temps en moviment (hores)

Km

27 d'abril: Refugi Prafleuri

+1337

-287

13.5

4.25

6.51

28 d'abril: Refugi Dix

+636

-388

11.7

4.10

6.41

29 d'abril: Refugi Vignettes

+1036

-816

11.0

4.28

8.19

30 d’abril: Refugi Bertol

+1054

-980

14.0

4.09

6.10

31 d’abril: Arribada a Arolla (a prop de Zermatt)

+349

-1.641

17.0

3.50

4.29

TOTAL

+6.372

-6.000

91.1

23.3

46.1

CO L · L A B O

RA C I Ó

Pujada al refugi Albert Prèmier. La gelera Du Tour.

El coll des Ecandies té un punt delicat.

Aiguille du Tour i La Verte, “Vous partez comme un randonneur et revenez alpiniste”.

CHAMONIX – ZERMATT

Incòmode flanqueig sobre una allau de fusió. Guardem distàncies. www.ceolot. cat

37

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Canvi de pells al Col de l’Evêque.

Sobre les geleres, encordats, ja que al lloc més inesperat pot haver-hi una esquerda.

Refugi de Vignettes i la Tète Blanche, al fons.

El refufi Bertol, penjat sobre la penya, el veieu?

Sempre per sobre els 3000 metres. Un altre món.

38

Darrer dia: s’avança una forta tempesta i, al coll de la Tète Blanche, decidim canviar la baixada. Girem cap a Arolla, Zermatt “pas aujourd’hui”.

CO L · L A B O per Xavier Casamitjana

RA C I Ó

EL PIRINEU EN ESTAT PUR Després que l’any passat vam fer una part del trekking dels 3000 Ivons (variant Marmota), aquest any decidim fer la part més occidental, l’anomenada Sarrio. Tot i que la ruta original passa pel refugi de Migouélou, en ser un refugi molt petit, no hi havia lloc i l’organització ens va proposar modificar lleugerament la proposta inicial que podeu trobar a la plana web dels 3000 Ivons (www.3000ibones. com). En lloc de 5 etapes, en faríem 4, de manera que les dues primeres es convertirien en una i aniríem directament del llac d’Artouste a Larribet pel coll de la Lie. Amb aquesta modificació, les etapes van ser les següents: 1a Etapa: Fabrèges. Llac d’Artouste. Refugi de Larribet (7 km + 720 m -560 m). Després de dormir a Sallent de Gállego ens llevem aviat per anar fins a Fabrèges, on deixem el cotxe. Agafem un petit telefèric que ens remunta 700 m fins a l’estació del tren d’Artouste, un petit trenet miner ara reconvertit en tren turístic i semblant al tren groc de la Cerdanya, encara que més petit. Quan baixem del tren comença realment la caminada. Pugem cap al llac d’Artouste i ens enfilem pels ivons de Batboucou cap a l’empinat coll de Lie. Baixem uns 50 metres en direcció a l’ivó de Batbielh i girem a la dreta tot voltant el circ que forma l’ivó seguint marques i fites, sense camí definit i travessant blocs de pedres. Finalment arribem a un petit collet i comencem la baixada cap als ivons de Batcrabère i el refugi de Larribet. Tot i que pel quilometratge i el desnivell no ho sembla, l’etapa té una certa duresa degut al fet, principalment, que en gran part del recorregut no hi ha camí definit. Al refugi de Larribet no es veu gaire gent amb mascaretes ni es manté la distància social; sembla que els discursos del Macron no els hagin afectat.

Ibón de l'Arriel.

2a etapa: Refugi de Larribet- Refugi Respomuso (13,5 km + 890 m - 806 m). El dia es presenta complicat. Un front travessa el Pirineu i s’anuncien fortes pluges amb tempesta i una baixada notable de les temperatures. Una part de grup decideix baixar fins al pla d’Aste i anar a l’embassament de la Sarra amb un taxi per arribar fins al refugi de Respomuso. La resta seguim segons el pla previst, però accelerant al màxim el pas per intentar esquivar les pluges que s’anuncien. L’etapa de Larribet a Respomuso passa pel coll de la Peyre–Saint Martin i té més quilometratge que la del primer dia, però el camí és còmode i no presenta cap dificultat. Després de baixar a la cabana de Doumblas, una pujada gairebé constant ens mena a l’esmentat coll de la Peyre passant pels ivons de Remoulis.

Finalment ja només ens queda baixar per l’ivó de Campoplano fins al refugi de Respomuso, que ja coneixíem de l’any passat. Al final, tot i que el dia ha estat rúfol i boirós, amb prou feines ha plogut i el temps ha aguantat prou bé.

Ibón Arremoulit.Fotos: Joan Soler

www.ceolot. cat

39

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Ibones de l'Arriel.

Baixant del coll de Lie.

3a etapa: Refugi Respomuso - Refugi Arremoulit (8.7 km + 440 m -310 m) Sortim del refugi de Respomuso i enfilem cap als fotogènics ivons de l’Arriel. A l’ivó de l’Arriel Alto arrenca el camí cap a la Gran Diagonal, una de les opcions més clàssiques per pujar al Balaitus. Nosaltres, però, anem al coll d’Arremoulit i baixem cap al refugi on pernoctem. És un refugi molt petit i, com que hi arribem aviat i fa un dia fred, les hores se’ns fan llargues. La nit també és freda i la matinada costa d’arribar. Cal dir que, tot i que és un refugi molt senzill i precari, el tracte és bo i sembla que hi ha més consciència sobre el tema de la pandèmia que en el de Larribet.

4a etapa: Refugi Arremoulit - Fabrèges (12 km + 250 m -1270 m). Per anar al coll d’Arrious des del refugi es presenten dues opcions: la que va pel Pas de l’Orteig o la que ens proposa l’organització del trekking que baixa quasi al llac d’Artouste i torna a pujar fins al coll. Aquesta és la que nosaltres seguim, tot i que vist amb perspectiva, potser seria partidari de passar pel Pas de l’Orteig, sempre que no es tingui vertigen. Tot i que un cartell avisa que és un pas vertiginós, sembla que no té cap dificultat tècnica més enllà de

Tren d'Artouste.

40

Midi d'Ossau al fons.

CO L · L A B O

RA C I Ó

Llac d'Artouste.

ser un pas aeri, potser també no recomanable si portes una motxilla molt grossa. Des del coll d’Arrious baixem per abundants pastures amb vistes constants al Midi d’Ossau fins a la cabana de Soques, on remuntem la vall d’Ossau fins a Fabrèges per tal de recuperar els cotxes.

www.ceolot. cat

Hem estat 4 dies envoltats d’ivons trescant pels dominis del Balaitus i del Midi d’Ossau. Molta aigua, pedregam, pastures i colls dreturers. Resumint: el Pirineu en estat pur!•

41

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per Ramon Regí

CORRIOLS DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Descripció: Corriols de molt diverses maneres, per sobre roca, emboscats, partits per l'aigua pro també trobem pistes de bon fer i algun tros de carretera d'enllaç. Els corriols tots són cíclics, això no vol dir que en llocs puntuals s'hagi de posar algun peu a terra, segons tècnica de cadascú. Puc assegurar que són divertits. Com a llocs per parar-nos un moment Pedralta, dues pedres una sobre l'altre que quant fa vent la de sobre es mou. Aneu al mirador tindreu que anar-hi caminant, val la pena. Roca i cova dels Moros i el Castell de Solius al costat, tindreu que accedir-hi caminant. El menhir de la Murtra al costat de Romanya de la Selva. Amb molt bones vistes en segons quins punts, sobretot a les roques arenoses de Solius. Una sortida que val molt la pena. Mapes: Espanya Topo Catalunya Topo. Piolet Baix Empordà. Coordenades sortida arribada: 41º47.656'N 003º01.170'E Podeu obtenir informació del track trucant al Centre.

42

ASCENSIÓ

973 m

DISTÀNCIA

41,39 km

ALTITUD MÀX.

420 m

CO L · L A B O

RA C I Ó

www.ceolot.cat/btt

www.ceolot. cat

43

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP RUTA DE CONFINAMENT Ruta Nord. 18,35 km Desnivell: 1.077 metres Itinerani: Passeig de Sant Roc - font de la Gruta - coll del Roure oratori de Sant Valentí de la Pinya - serra de Sant Valentí - hostal de la Corda - font de la Canova - can Llop - font dels Saiols - els Saiols - Sant Miquel del Mont - bac del Guitart el Guitart - Santa Margarida de Bianya - font de la Torre - el caire de la Torre - collada dels Bastons - font dels Saiols Sant Andreu del Coll - castell del Coll - can Joanet - hostal del Sol - plaça Clarà.

44

per Albert Rubirola

per Quim Oliver Tarradas “Xari” En nom dels Amics de Sant Aniol d’Aguja

I N FO R M A C

IONS

SANT ANIOL, SENSE CARRETERES, SI US PLAU

Camí de Principi-per on passava camí ara hi ha carretera.

La vall de Sant Aniol va ser habitada durant centúries. Els masos, plens de vida i d’il·lusions, s’ancoraren des dels clots més fondos fins a les lleixes més enlairades. Es van aprofitar relleixos i racons inhòspits per fer-hi hortets, camps, pastures, places carboneres... Els boscos eren font de negoci. Caliu i escalfor per a les llars. Però aquell esclat no fou mai cap paradís, ni de bon tros.

Viure era molt dur. El sistema va començar a defallir ben entrat el segle xx; llavors vingué l’agonia i la vall es va deshabitar definitivament entre els anys 60 i 70, quan els últims estadants del Molí marxaren cap als afores de Montagut. Així s’acabava un èxode tràgic que va durar dècades perquè s’anava fent a poc a poc, com un comptagotes. Cada gota, una altra casa abandonada. I és que deu costar molt marxar del lloc on has nascut i confiat tota esperança de vida. Però res valgueren els horts, els camps i el bestiar quan la indústria del carbó se n’anà en orris i el contraban va deixar de tenir sentit. Ribera avall s’escolaven els anhels d’aquella gent muntanyenca, cercant la llum de modernitat i de benestar que, segons deien, tot ho canviava, allà baix, a la plana.

Sant Aniol: un racó de món oblidat de la mà de Déu, diu Vayreda. I també de les administracions. Així ha sigut la seva història. Tota aquella gent que hi visqué no va tenir mai els serveis bàsics: ni llum, ni aigua corrent... ni carreteres d’accés. Espelmes, llums de carbur o d’oli, fonts i deus d’aigua... i a peu, a cop d’espardenya per camins pedregosos; o amb animals de bast per camins de ferradura. Aquests eren els seus serveis. Aleshores hauria sigut lògic i digne que a algú se li hagués acudit ajudar els santaniolencs aportant-los aires moderns. Però no va ser així. Vist amb el pas del temps, ens atrevim a dir que de ben segur tampoc els haurien solucionat els problemes. Les carreteres, per exemple, potser haurien servit per marxar-ne abans. Perquè, malament rai, quan l’autosuficiència és tan dura i, pitjor encara, si les feines tradicionals no completen el que et falta per viure. El canvi era general i res hauria aturat l’abandonament. La indústria que arribava als pobles i ciutats amb el proclamat benestar suposaven una temptació massa gran per quedar-se amb la duresa de la muntanya aspra.

Si bé s’ha de lamentar que les persones que hi vivien n’haguessin de marxar, per altra banda, cal celebrar-ne la contrapartida: avui tenim una vall amb la natura ben conservada i salvatge, però plena d’aquella petjada humana sinuosa i respectuosa amb el www.ceolot. cat

paisatge. Uns aspectes que cal valorar molt. Un veritable tresor.

Els conceptes han anat canviant amb el pas dels anys, i tot allò que fa un segle era una necessitat de vida ara s’ha convertit en un valor cultural i lúdic de primer nivell que avui també es pot considerar necessari.

En el passat no es va saber (o voler?) trobar la fórmula per ajudar les persones que hi vivien. Doncs, almenys, en el present les administracions haurien de saber protegir el territori on va viure aquella gent. Han de tenir en compte que elles mateixes l’han declarat com a espai d’interès natural protegit, per això l’han de protegir com a valor natural, si volen ser coherents. I així s’aconseguiria una Alta Garrotxa com Déu mana i no pas deixada de la mà de Déu, com ha estat sempre.

Cal conservar i millorar els valors patrimonials de Sant Aniol.

Esperem que el nou Pla Especial de l’Alta Garrotxa, aprovat recentment, ho tingui en compte.

Els Amics de Sant Aniol fa anys que estem rehabilitant l’antiga rectoria, situada a prop de l’església romànica, per destinar-la a refugi excursionista i centre d’interpretació de l’entorn. Tenim el convenciment que serà una infraestructura essencial per gaudir del tresor que l’envolta.

Les finalitats de la nostra entitat, dictades als nostres Estatuts, són molt clares: vetllar el patrimoni de la vall d’Aguja en el seu sentit més ampli. Per recuperar-lo, o conservar-lo, o millorar-lo. La vella rectoria n’era la primera necessitat, i la bona salut dels valors patrimonials de Sant Aniol és imprescindible per al nou Refugi. Els dos elements, territori i Refugi, han d’arribar a tenir plena salut.

Llavors, es complementaran en si mateixos.

Sortosament, la geografia de la vall de Sant Aniol, al cor de l’Alta Garrotxa i de mala petja per excel·lència, ha estat un element d’autoprotecció. A principis dels anys 80 hi va haver intencions d’urbanitzar la vall que foren frustrades en veure la topografia del terreny. Per això és possible que, en llegir el títol d’aquest escrit, algú pugui haver pensat que és impensable que hi hagi carreteres a Sant Aniol. Mentre duem a terme la recuperació (ja han passat 8 anys des que vam començar), hem hagut de veure i patir com s’han obert carreteres fins a la Quera, la Comella i Coll Roig. Tres 45

ION I N FO R M A C

S

indrets ben propers al cor de la vall i prou inhòspits. Mai hauríem dit que hi podrien arribar aquests tipus de vies. I encara no sabem quin servei han donat. Excepte en el cas de la Quera, que uns pastors la fan servir per atalaiar el bestiar, cosa que ens consola una mica. Però no va pas ser per aquest, el motiu pel qual van donar permís per fer-la, sinó la reconstrucció de la casa arruïnada. Una raó convincent, però que no s’ha dut a terme. I això és greu. En qualsevol cas, per a nosaltres, són veritables ferides al paisatge i que, a més a més, s’han emportat per sempre trams bons de camins vells que havien aguantat, estoics, les inclemències del pas del temps. Mai més hi tornaran a ser. Per això ho denunciem.

Considerem que vulneren la salut del patrimoni que tant estimem i que entenem com un bé públic.

Fem un crit d’alerta i de protesta perquè ens adonem que amb els mitjans d’avui dia seria possible fer arribar carreteres pertot. No volem que el dia que pengem la senyera victoriosa al nou Refugi per celebrar-ne l’obertura, el soroll d’una retroexcavadora ens arribi per l’esquena, per dir-ho d’una manera significativa.

El projecte del Refugi està conduït pel voluntariat i amb el suport de les administracions (aquí no han fallat), empreses, entitats i particulars. Una conjunció de forces que demostra la possibilitat de fer les coses d’una altra manera. No ens ha calgut cap carretera per a la reconstrucció del Refugi. Som conscients que ens hauria facilitat molt l’empresa, però ni ens ha passat pel cap demanar-la ni la voldrem mai. Perquè un dels aspectes bonics de Sant Aniol és que només s’hi arriba a peu.

El cost econòmic i humà de la recuperació de l’immoble és 46

elevat i molts treballs es fan a mà. Per a les obres de reconstrucció s’han pujat 195 tones de materials diversos a l’esquena, la qual cosa suposa un important estalvi econòmic i, sobretot, una implicació popular considerable. També s’han fet molts vols d’helicòpter per tal de transportar quantitats grans o volums i pesos impossibles d’anar pel camí. Un mitjà caríssim, però que val la pena pel poc impacte que té en el terreny.

Per respecte a tots els que fan possible aquesta recuperació i per respecte a la manera com es duu a terme, per respecte a tota aquella gent que va malviure amb falsa esperança trescant amb espardenyes per camins pedregosos, per respecte a tot l’anonimat, sobretot el d’abans, però també l’actual, font d’il·lusió nova i de coratge, demanem que no es facin carreteres a la vall de Sant Aniol. Ho vam demanar oficialment quan el Pla Especial de l’Alta Garrotxa s’estava gestant. Esperem, doncs, que la nova normativa ho tingui en compte. Seria una coherència amb la declaració d’espai natural protegit.

Les carreteres són necessàries a molts llocs, però s’han de fer respectant el territori. Hi hauria d’haver un motiu molt important, i convincent, per obrir-ne en indrets on la natura és protegida.

A Sant Aniol, i durant els últims 60 anys, s’ha demostrat que NO hi fan falta.

Estaria bé preservar algun racó d’aquest petit país on només s’hi arribi a peu. Sant Aniol n’és un! I això el fa un indret especial.

I és bonic que sigui així. Que la vall de Sant Aniol es quedi sense carreteres no s’ha de veure com un greuge; sens dubte que s’ha de veure com un valor que les futures generacions agrairan.

La vall de Sant Aniol, sense carreteres, si us plau. Gràcies!• Sant Aniol d’Aguja, juny de 2021

per Joan Tresserras Dou President Amics de l’Alta Garrotxa

I N FO R M A C

IONS

SANTA MARIA D'ESCALES L’ermita romànica de Santa Maria d’Escales es troba recolzada al migjorn de la Cresta de Ferran, en el punt d’inflexió on els rocosos i forts pendents de la muntanya perden el seu fort gradient per tornar-se un terreny menys aspre que continua fins a la propera riera, i a partir d’aquest punt i fins a l’aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol pren el nom de la riera d’Escales. Aquesta singular i fotogràfica situació i la rusticitat del seu romànic, fan de l’ermita de Santa Maria d’Escales un exemplar emblemàtic del patrimoni arquitectònic de l’Alta Garrotxa, que cal preservar.

L’entitat Amics de l’Alta Garrotxa, al llarg dels anys vuitanta del segle passat, hi feren diferents camps de treball per evitar la ruïna del conjunt. En concret s’arranjà la teulada i s’eliminaren les restes d’una coberta de rajols. Alhora també s’eliminà la sagristia, el cor i el cambril, bastits de manera maldestra a l’època barroca.

L’any 2009, els Amics de l’Alta Garrotxa, amb la col·laboració del Servei de Monuments de la Diputació, arranjaren la coberta, que presentava múltiples filtracions.

Una de les característiques constructives de Santa Maria d’Escales i que no es repeteix en cap altra ermita de la Garrotxa és que la volta que cobreix la nau està sustentada per uns murs que porten adossats uns arcs formers, de manera desigual: quatre situats al mur de migdia i dos al mur de nord o de muntanya, i no es corresponen els d’un costat amb els de l’altre, excepte els més propers al presbiteri, units per un arc toral.

Hi ha diferents criteris sobre el perquè d’aquesta aparent doble estructura. El meu parer coincideix amb els que opinen que quan fou substituïda la coberta de fusta originària per la volta de canó existent al segle XI, es considerà que els murs existents, no podien suportar el fet d’incrementar el pes.

Sigui quina sigui la raó d’aquesta solució constructiva, cal assegurar que fou una bona pensada, i la prova més fefaent és els segles que s’ha mantingut dempeus complint la seva funció, i esperant que duri.

De l’ermita de Santa Maria d’Escales es tingué coneixement la passada primavera del despreniment d’unes pedres situades a la part superior de la volta de canó, que constitueix l’estructura que suporta la coberta d’enllosat, fet que va obrir una gran esquerda.

Quan es produeix un fet com aquest, significa que la volta ha sofert un moviment per causes que poden ser molt diverses, generalment la falla d’un estrep –mur o pilastres– que sustenten la seva càrrega. Pot succeir, i passa per sort algunes vegades, que l’esmentat moviment o causa es para i la volta es pot considerar estabilitzada, però sí que cal fer sempre un seguiment de comprovació, per si aquest moviment s’ha parat o continua. A l’estiu s’informà d’una nova caiguda de pedres, cosa que significa que el moviment és viu i que caldria una actuació d’urgència per evitar que en un futur, de difícil previsió en el temps, però que d’una manera certa es podria produir el col·lapse de la volta.

Es donà compte del fet al Bisbat, propietari de l’ermita, que hi envià un tècnic. El resultat d’aquesta visita fou que es col·locà un cadenat a la porta per evitar perills a possibles visitants. A la vista de la manca d’una actuació necessària i urgent, i amb la vènia i vistiplau del Bisbat, els Amics de l’Alta Garrotxa i sempre amb l’eficaç Àrea de Monuments de la Diputació de Girona i els seus serveis tècnics, procediren a redactar un projecte de consolidació de la volta, així com a sufragar-ne el cost. El passat mes de desembre s’iniciaren les obres i foren acabades el gener d’enguany.

La consolidació ha consistit bàsicament, a parar el moviment, a reposar les pedres caigudes al seu lloc d’origen i a tapar l’esquerda, i per evitar l’obertura i separació dels murs laterals del temple, s’han col·locat sis tirants d’acer, quatre a la nau central i dos al porxo d’entrada.

Exteriorment han quedat visibles les creus de repartiment.

El trasllat de material d’obra i les bastides ha calgut fer-lo amb helicòpter per la manca d’accés rodat.

Amb aquesta obra s’ha estintolat l’edifici i s’ha evitat un possible col·lapse, però l’ermita de Santa Maria d’Escales necessita una reforma estructural i dels seus acabats, en tot el seu conjunt, i això és una obra que s’escapa de les possibilitats dels Amics de l’Alta Garrotxa. Cal esperar que els organismes públics responsables i competents del nostre patrimoni mirin amb bons ulls i actuïn perquè l’ermita de Santa Maria d’Escales pugui, durant uns quants segles més, presidir un dels llocs més representatius i amb caràcter propi de l’Alta Garrotxa.•

47

secció

M U N TA N Y

A de família Nadal i Sala

TRAVESSIA DE BOÍ A ESPOT CAMPAMENT D'ESTIU

Sortida de la palanca de la Molina de Boí, a 3/4 de 6 del matí del 21 d'agost.

El Portarró d'Espot, el punt més alt.

48

Espot, esperant el bus amb 28 quilòmetres a les cames.

per Albert Plana Serra *Esportista aficionat. Doctor en Història Contemporània. Professor d'Història i Filosofia.

OPINIÓ

CURSES DE MUNTANYA I PENSAMENT POLÍTIC: NEOLIBERALISME, SOCIALDEMOCRÀCIA I SOSTENIBILITAT Sempre que puc m’apunto a les curses de muntanya que es fan a la Garrotxa. Vaig participar en la VI Cames de Ferro i, resultat de disputar la prova, en surt aquest article. Avui no faré un comentari esportiu, sinó que maridaré dos conceptes que m’apassionen: esports de muntanya i pensament polític*.

L’auge de les curses de muntanya que hem experimentat en els darrers 10 anys no és casual i està completament relacionat amb el corpus doctrinari del neoliberalisme hegemònic a la societat actual. Aquí, 4 principis per detectar-lo ràpidament i algunes plasmacions en les curses de muntanya: 1. L’individualisme: l’ésser humà com a eix vertebrador de la societat en detriment del col·lectiu —partit, sindicat, classe, església...— L’individualisme no és el mateix que l’egoisme, tot i que sovint és un bon matrimoni. Elogi de la llibertat individual: llibertat” per fer el que es vulgui.

2. La meritocràcia: si tu vols, pots! Voler és poder. Els guanyadors ho són perquè s’ho mereixen, són els que més s’hi han esforçat.

3. Hedonisme: cerca del plaer basat en el consum compulsiu d’experiències que condueixen a la felicitat: és que m’ho he passat molt bé!

4. Carpe Diem: viure intensament, elogi de l’aquí i de l’ara.

Acceleració del ritme de vida i lloança dels instants (stories d’Instagram) com a experiències úniques i perfectes.

Tal com afirmava Gramsci, qui controla els valors i qui controla el teatre de la cultura, aleshores controla també la política.

L’hegemonia cultural és sempre anterior a l’hegemonia política.

D’aquesta manera, una vegada escampats aquests principis culturals, tot incrustant-los als cervells sense que aquests ofereixin gaire resistència, s’arriba al torn de la batalla electoral. Aplicar els principis anteriorment explicats a la política ha comportat unes conseqüències negatives gens menyspreables. Així s’ha negat l’entramat col·lectiu existent entre l’Estat i l’individu i es defensa a ultrança la justícia dels rics i, per tant, es nega el paper de l’Estat com a regulador de l’economia i l’ajuda cap als més necessitats: per què els hem d’ajudar si no s’ho mereixen? El resultat és que ens ha fet més desiguals i vulnerables. Ha permès l’acumulació i concentració de capitals més important de la història, suposant un perill per a les democràcies i actuant com a relat justificador de les diferències socials. Només cal llegir els informes anuals d’Intermón Oxfam. Però clar, en lloc de veure la camisa de quadres i l’americana de vellut de l’Arcadi Oliveres per la televisió, estàvem distrets parlant del color de l’americana d’en Sala-i-Martín.

Tornant a les curses de muntanya, és innegable que han comportat aspectes positius: 1. Trencar amb del sedentarisme és, sens dubte, el més important. Córrer una mica cada dia, sigui quina sigui l’edat, té moltíssimes repercussions beneficioses per a la salut física i mental.

2. La descoberta del patrimoni natural per a una gran majoria dels corredors. Tenim un país amb més de 400 km de costa i una diversitat orogràfica perfecta per a la pràctica de les curses de muntanya. No és casual que els millors corredors de muntanya del www.ceolot. cat

món siguin catalans: Pau Capell, Kilian Jornet, Pere Aurell, Sheila Avilés, Laura Orgué, Núria Picas i tantes d’altres. Les entitats organitzadores i centres excursionistes han vetllat per la divulgació i la salvaguarda del territori i la riquesa paisatgística de l’entorn.  Petjada ecològica de les curses. Quin és l’impacte de les curses de muntanya sobre la natura? Abans del tret de sortida, en la majoria dels casos s’han recorregut desenes de quilòmetres en cotxe per acabar corrent uns quants quilòmetres a la muntanya. Quins residus es generen i on acaben? Ens ho explica l’Aleix Cunillera, alma mater de Petjada Verda: «Acabar una cursa a la natura i veure que el 90% de les deixalles van al mateix contenidor. Si no se separa, tota la merda va al mateix contenidor que acaba en abocadors o incineradores. Realment, organitzacions i corredors estimen la natura?» La pregunta és la següent: continuarem prioritzant el gaudi individual per damunt de qualsevol altre factor o aquest hedonisme depredador continuarà prevalent per damunt de la sostenibilitat?

Després de 10 anys participant en curses per arreu del territori la grata sorpresa va ser el passat 1 de maig a la Cursa de la Moixina: a l’avituallament de l’arribada, tot separat en diferents contenidors.

I com a obsequi, un bidó biodegradable. Ni rastre de les bosses de plàstic.  Sovint el món rural és concebut com un escenari d’esbarjo on anar-se a divertir. Molts corredors poden arribar a desconèixer la realitat del territori, pensant que es tracta senzillament del “seu” pati. Els prats, boscos, bestiar i finques són dels pagesos, veïns i població que hi viu. La picabaralla entre un pastor i una cursa organitzada per una entitat privada al Ripollès fa un parell d’anys va posar de manifest aquesta problemàtica.  Sap per on està corrent un trailrunner? Té sentit córrer com un poll sense cap per camins i muntanyes mirant el cronòmetre i comptant quilòmetres, pulsacions, desnivell, ritme, cadència i no sé quantes coses més? Quin objectiu persegueix acumular molts quilòmetres i desnivell? O tant sols aquesta col·lecció de xifres ja és en si l’objectiu? L’únic que destaquem després d’una cursa de muntanya és el temps transcorregut entre la sortida i l’arribada a meta?

Si és així, només cal recordar que l’actiu són les muntanyes, i que la nostra sort és poder-ne gaudir des del respecte i la sostenibilitat.

En Miquel Pagès és un garrotxí foll del senderisme amb qui he compartit hores de ruta i molts més aprenentatges. Ha recorregut els Pirineus, els Alps i fins i tot ha creuat Nova Zelanda de nord a sud a peu, i ho expressa de la següent manera: «El respecte es guanya anant a la muntanya, observant el que té la muntanya i volent-ho preservar. Si arribes a la meta d’una cursa i només et quedes amb el temps... Tu, a més de córrer per la muntanya, també les has voltat molt i les has gaudit. Ja veus que són dues coses diferents.»

Us imagineu algú pagant una entrada d’òpera al Liceu però estant tota la representació amb els auriculars posats escoltant Verano Mix 1997? Doncs això passa, sí, a les curses de muntanya! La muntanya i els boscos han esdevingut un nou producte de consum que s’han posat al mercat en forma d’experiència, reproduint la velocitat, l’acceleració i el ritme de la vida moderna. Vaca, tractor, aparta’t del camí, que estic fent una skyrace!

49

OPINIÓ

La dinamització dels centres excursionistes ha estat un dels fets a destacar dels centres excursionistes. La Cames de Ferro és organitzada per la GECA, una entitat que estima i ha estat fidel a la Vall i a la seva gent. Durant 40 anys d’existència no ha fallat mai.

Mai. La mateixa trajectòria impecable ha tingut el Centre Excursionista d’Olot, entitat de la qual en soc soci i federat a la FEEC. Les curses de muntanya també han esdevingut un ingrés addicional per a unes entitats que més tard han reinvertit els beneficis sobre el mateix territori: neteja de camins, preparació de sortides setmanals, compra de material, restauració d’oratoris i refugis…

La Cames de Ferro i la Trepitja Garrotxa, a més, s’han convertit en exemples de “curses solidàries”: tots els beneficis van destinats a la Fundació A. Bosch, que destina els diners a l’Hospital de la Vall d’Hebron per lluitar contra el càncer infantil. És aquí on es recupera un concepte vuitcentista com la beneficència, que no s’ha de confondre amb la justícia. La primera perpetua i reprodueix les diferències, és classista i jeràrquica. La segona, no: parteix de la solidaritat, és horitzontal i contribueix a evitar la fractura social. Qualsevol projecte de benestar col·lectiu com representa la democràcia no pot vertebrar-se a partir de les donacions, sinó que aquestes han de ser complementàries a polí-

Albert Planas a la Trepitja Garrotxa 2019. Foto. Galdric Mossoll.

50

tiques públiques de benestar. En un projecte de benestar col·lectiu tothom n’ha de sortir beneficiat, ningú pot quedar-se enrere. Des de la II Guerra Mundial la justícia (social) s’ha concretat inequívocament en les següents mesures que ens han conduït cap a societats més cohesionades:  Fiscalitat progressiva i redistributiva. Qui tingui més que pagui més. Els recursos són per a qui més ho necessita.  Ocupació estable i salaris dignes.  Blindatge de l’estat del benestar i els serveis públics (sanitat, educació, jubilació, atur, universitats, recerca, transports, energia…)

Volem justícia, no caritat. Si la socialdemocràcia (ens) falla, no caiguem en l’error de passar-nos a la trinxera del davant. D’antuvi sembla complicat, però res més lluny de la realitat: és el que ha passat als suburbis de Marsella o Perpinyà votant els merdes seques dels lepenistes; o l’antic electorat socialista/comunista votant a opcions nacionalpopulistes arreu del món. Així doncs, si la socialdemocràcia falla, caldrà rescatar els vells rockers i actualitzar l’artilleria pesant. Marx 2.0?•

La "Flo" que no fa estiu

per Pep Badosa

...

Està clar que vosaltres, no l'espanteu pas el bestiar... A veure si us puc ajudar un xic i ensenyar una mica a cantar millor l'himne de no sé què de l'Isard, perquè amb els brams que fèieu fa un moment, està a punt de ploure, i els isards han fugit tots a França espantats, i les vaques no donaran llet en tres mesos de l'esglai que els hi heu fotut!!! ;P

Estic trista, perquè diu que ara hauré d'anar sempre lligada a muntanya, per no espantar els isards ni el bestiar... :(

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

PATRIMONI DEL CEO Volem formar un equip de socis que tinguin ganes de conèixer millor la història de l'Entitat i que vulguin col·laborar amb petits projectes.

Per aquest 2021 volem recuperar totes les medalles de l'Embardissada.

Serà un espai de trobada on compartirem i aprendrem molt més de la història del CEO.

T'animes? Escriu-nos a ceo@ceolot.cat www.ceolot. cat

51