Manual per viure de manera més saludable by rsantamariacastel

MANUAL PER VIURE DE MANERA MÃ&#x2030;S SALUDABLE

Aquest índex és interactiu, clica sobre els títols per accedir als articles

MENJAR Menjar sa és més fàcil del que et penses A la recerca del menjar saludable ‘Mood Food’: La cuina de la felicitat La col ‘kale’, la verdura més desitjada

FEINA Arriba l’‘smart working’: treballar amb flexibilitat i per objectius Doctor, em falta temps! Podem treballar només 4 dies? Deixar de treballar als 30 anys

ESPORT Més enllà del ‘running’: les altres maneres de córrer El ioga amplia les seves fronteres Tens un minut? És tot el que necessites per estar en forma Dieta i exercici, els aliats del ‘detox’ natural del cos

CRÉIXER COM A PERSONA Buscant una vida sense presses Creix l’esgotament digital, un mal del segle XXI Mirant enrere amb ira? Com controlar la teva ràbia… i la dels altres 10 raons (+1) per tenir relacions sexuals més sovint Et costa viure el moment? Això és el que pots fer per desconnectar el pilot automàtic Aprèn a crear una ‘casa feliç’ per millorar la qualitat de vida L’hora de la cosmètica natural

VIATJAR Gaudeix viatjant ‘slow’ Viatjar sol no és de ‘losers’!

Edició Daniel Romaní, Estel Galí Disseny i maquetació Àlex Pascual ARA c/Diputació, 119 08015 Barcelona · Telèfon 932029595

SÍ, ÉS POSSIBLE VIURE DE MANERA MÉS SALUDABLE Sí, és possible viure de manera més saludable. Menjar productes sans, de quilòmetre zero, comprats al mercat o a les botigues del barri, treballar amb menys angoixa i menys estrès, i fins i tot menys hores, fer esport sense necessitat de competir, i sense arribar al límit de les nostres possibilitats, desconnectar sovint del telèfon mòbil i de les xarxes socials, viatjar de manera més tranquil•la, sense gaire planificació, sense pressa... De tot això, i molt més, parlen els reportatges que incloem en aquest dossier. No ens revelen grans secrets, però ens els diuen els qui els practiquen, amb un entusiasme encomanadís. La seva lectura segur que us animarà a realitzar unes quantes pràctiques de vida més saludable.

TORNAR A L’ÍNDEX

MENJAR

TORNAR A L’ÍNDEX

Els animents saludables són quasi tots d’origen vegetal.

Menjar sa és més fàcil del que et penses Us donem cinc consells per canviar la dieta i aconseguir uns hàbits alimentaris més saludables THAÏS GUTIÉRREZ

Una de les paradoxes de l’època en què vivim és que, tot i tenir un accés fàcil i directe a multitud d’aliments, cada vegada mengem pitjor. La nostra dieta és lluny de ser saludable i les excuses són múltiples: la falta de temps, àpats fora de casa, no saber cuinar... Però en realitat tots els experts coincideixen a dir que portar una dieta saludable és molt més fàcil del que sembla. Ho sap bé el dietista nutricionista Aitor Sánchez, que acaba de publicar Mi dieta ya no cojea (Paidós), amb un pròleg de Ferran Adrià en què el famós cuiner destaca que “si comprenem no ens podran manipular i tindrem el poder de decidir, la llibertat d’escollir què

mengem i com ho fem”. I és que el més important per menjar sa és la informació. Us donem 5 claus per aconseguir petits canvis que, com deia aquell heroi ecologista de TV3 anomenat Capità Enciam, seran “poderosos” i us permetran dur una dieta molt més saludable. Conèixer els aliments sans Una de les coses que Aitor Sánchez deixa clar és que “hi ha aliments saludables que ajuden a prevenir malalties i aliments perjudicials que constitueixen factors de risc per a la salut”. La clau, doncs, és conèixerlos. Els aliments saludables tenen en general algunes característiques en comú: són primeres matèries sense processar i normalment són d’origen vegetal, mentre que els aliments perjudicials són processats o ultraprocessats, productes refinats amb ingredients addicionals, que no aporten res des del punt de vista nutricional. Exemples

TORNAR A L’ÍNDEX

d’aliments saludables són les verdures, la fruita, el peix i els llegums, mentre que a l’altre grup hi trobem des dels embotits fins a la brioixeria industrial. Alerta! Aliments ultraprocessats

adequadament”. Els supermercats són llocs que no convencen aquest nutricionista. “Als supermercats els aliments poc sans hi estan sobrerepresentats -diu-, els passadissos amb aliments perjudicials ocupen molta més superfície que els que tenen fruita o verdura”. Però tot i això Sánchez creu que també s’hi pot fer una compra saludable. “Només cal prioritzar els aliments que trobaríem en un mercat, i deixar de banda tot allò que no hi trobaríem. No cal passar per tots els passadissos! -recomana aquest expert-. Et pots posar unes ulleres imaginàries per passar de llarg totes aquelles seccions plenes d’aliments superflus i anar directament a buscar menjar saludable”.

Per a aquest nutricionista és important aprofundir en el concepte aliments ultraprocessats, perquè són els que hem d’intentar evitar sempre, ja que, tal com diu, “no són mai saludables”. Sota aquesta etiqueta hi trobem aliments com el menjar preparat congelat, les galetes, els cereals industrials, les begudes ensucrades, els dolços... que tenen en comú olis de mala qualitat, sucre i sal afegits, grasses hidrogenades i farines refinades. “Un còctel gens saludable”, conclou. Fem-ho fàcil Sánchez explica que el fet de processar aliments havia anat lligat històricament a la seguretat alimentària, a garantir la higiene del que es menjava i evitar toxoinfeccions, però això ha canviat. “En les últimes dècades ja no processem per motius de seguretat”, diu Sánchez, sinó que es fa per aconseguir aliments “més saborosos i atractius”. I aquí comencen els problemes, perquè s’afegeixen a la composició ingredients “poc saludables”. Com fer la compra saludable? Aquest és un punt fonamental per començar a menjar millor, ja que molta gent es pensa que per seguir una dieta saludable cal anar a botigues especialitzades. Doncs no. La compra saludable es pot fer sobretot al mercat i a les botigues de barri i només cal “comprar

Sánchez té clar que fer una dieta saludable ha de ser fàcil, si no la gent no la farà. Per això, més enllà d’aquests tres punts que hem analitzat, hi ha un consell molt bàsic: posa-t’ho fàcil. I això vol dir, per exemple, que per menjar aliments sans hem de tenir-los a la nostra disposició. La nevera i el rebost han d’estar plens d’aquests aliments sans, perquè seran els que agafarem quan tinguem gana i comencem a cuinar. Que a casa no hi hagi aliments perjudicials per a la salut és un gran pas, i per això aquest nutricionista recomana “no comprar capricis poc saludables”. Adeu a les galetes, al menjar precuinat i als purés de tetrabric. Un altre consell és comprar aliments que siguin fàcils de cuinar o almenys que sapiguem com preparar-los, perquè si ens compliquem la vida acabarem tirant la tovallola.

TORNAR A L’ÍNDEX

Sempre amb verdures Sánchez ho té clar: només calen 5 elements per aconseguir un àpat saludable. I quins són? En primer lloc, tots els àpats han de tenir verdures. Aquest és el mantra més repetit en el món de la nutrició. “Ja sigui una amanida o verdura cuita o cuinada, però hi ha de ser sempre present”. La segona és

que la proteïna “ha de ser de qualitat”: “Sigui carn, peix, ou o llegums, ha de ser bona, no s’hi val a menjar nuggets o surimi, perquè no és de qualitat”. També hem d’incloure un greix saludable, com l’oli d’oliva verge extra, i per acabar beure sempre aigua i menjar fruita de postres. “Perquè una altra beguda o unes altres postres no ens esguerrin un àpat saludable”, diu aquest expert.

TORNAR A L’ÍNDEX

Un dels estands d’Alimentaria d’enguany / FRANCESC MELCION

A la recerca del menjar saludable

l’era de les preparacions sense gluten, sense sucre, sense lactosa o sense colorants.

Embotits amb ‘kale’ i bròcoli o Nocilla sense sucre són algunes de les novetats d’Alimentaria

Per contra, a Alimentaria també s’ha observat l’augment d’un altre tipus d’alimentació que conviu amb la que pretén ser saludable. És la del món dels ‘snacks’ i dels aliments per emportar, preparats per menjar en qualsevol moment, perquè l’únic esforç que s’ha de fer és obrir un paquet. Amb aquest tipus d’alimentació, en què la novetat és la tendència a la presentació de consum individual, s’incrementen els paquets i els embolcalls en ple temps de consciència per l’excés de plàstics al planeta. Són les contradiccions del mateix sistema alimentari, que lluita per omplir el cistell del consumidor final, aquell que és conscient que la salut entra per la boca però si l’assaboreix amb presentacions atractives i gustoses, millor.

TRINITAT GILBERT

La indústria alimentària vol atrapar la tendència del menjar saludable, que ha demostrat que no és només una moda passatgera sinó que ve avalada per mil i un estudis i organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per això, les novetats que el sector ha presentat a la fira Alimentaria, a Fira Barcelona, van lligades a la incorporació de les verdures, superaliments i cereals a moltes preparacions.

Una de les apostes més fortes del sector en aquest sentit és per als aliments “sense”, cosa que es destaca a les etiquetes dels productes Us fem un recull d’algunes de les novetats com si es tractés d’un plus de qualitat. Som a que hem conegut a la fira.

TORNAR A L’ÍNDEX

1. Pit de gall dindi amb col ‘kale’ i bròcoli El pit de gall dindi acostuma a ser l’embotit més apreciat per les dietes baixes en calories. Noel, l’empresa de la Garrotxa, hi ha incorporat dos superaliments: la col ‘kale’ i el bròcoli. “Els estudis de l’OMS sobre la carn ens han fet mal, i per això hem buscat noves fórmules”, explica Maria Sánchez, directora de màrqueting de la marca. El resultat és un embotit suau, que a primera vista destaca per les vetes entrellaçades de color verd. Noel també ha presentat a la fira una nova línia d’hamburgueses sense carn, les anomenades ‘veggies’. 2. Croqueta de gintònic o de calçots Les croquetes són un dels aliments més versàtils. Aquesta qualitat, juntament amb la necessitat d’innovar, és el que ha portat el grup de congelats Maheso a crear unes croquetes blaves amb gust de gintònic, que són tan sorprenents per fora com per dins. Per la seva banda, l’empresa Cannelonia ha apostat per les croquetes de calçots, cuits al forn amb un toc fumat, barrejats amb la carn de porc duroc i la salsa romesco. L’objectiu és “aconseguir tenir l’experiència d’una calçotada”, comenta Gerard Formentí, de Cannelonia.

se sucres afegits. L’edulcorant que utilitzen és l’estèvia, que aporta dolçor natural a la típica crema de cacau. “Estem alerta del que el consumidor ens demana, i per això hem ampliat l’oferta dels nostres productes, perquè cadascú triï el que s’ajusta més als seus gustos i estil de vida”, afirma Ricardo Anmella, director general d’Idilia Foods. Sigui com sigui, la xocolata ha sigut un dels ingredients estrella d’Alimentaria. Espora, l’empresa de Sòria dedicada a la tòfona, aposta per una crema de cacau gurmet, amb gust de tòfona, que tant serveix per a un plat dolç com per a un de salat. Per la seva banda, l’empresa basca Hoja Verde, amb segell ecològic, ha creat més d’una desena de xocolates d’origen equatorià barrejades amb mil i un gustos. Ara bé, el producte més agosarat és la rajola feta amb 100% de cacau. “Som molt atrevits –explica Begoña Rodríguez, d’Hoja Verde–, i hem aconseguit que tingui bon gust”. 4. Ou cuit amb la mateixa closca

L’empresa gallega Granja Campomayor ha cuinat a baixa temperatura els ous, però ho ha fet dins de la seva pròpia closca. Així que a la lleixa del supermercat ara es podrà agafar la mitja dotzena d’ous frescos o cuits tèrmicament, i a punt per menjar o per utilitzar en receptes elaborades. Campomayor també destaca per altres innovacions amb els 3. Nocilla sense sucre i sense gluten ous, com l’ou l’hidrolitzat, que aconsegueix Nocilla també puja al carro del menjar salu- que l’aliment proteic tingui textures, pel fet dable: revisa la recepta original i la fa ara sen- d’haver tractat la clara amb un enzim.

TORNAR A L’ÍNDEX

5. Fumats amb superaliments Si el salmó és un aliment saludable perquè és ric en greixos essencials, barrejat amb superaliments multiplica les seves propietats. És l’aposta de l’empresa de fumats Benfumat, que ha maridat el peix amb te matcha, amb xia, amb cacau, amb gingebre i sèsam, amb xili de Jalapa i coriandre, i amb soja amb espècies. “La preparació té una data de caducitat d’un mes, perquè tots els ingredients són naturals”, explica Eva Hausmann, assessora gastronòmica de Benfumat.

lia Foods el prepara amb beguda de civada i de coco. El format és l’individual, en got per emportar, i que tant està pensat per beure fred com calent. Per a aquells que els agrada afegir cullerades de Cola Cao soluble a la llet però busquen preparacions saludables, Idilia Foods presenta Avenacao, amb flocs de civada integral, barrejats amb cacau en pols i sense sucres afegits. D’altra banda, la marca Cacaolat ha llançat la línia Cacaolat Veggie, preparat amb la barreja de beguda de civada i cacau, apte per a celíacs, i que pretén respondre a una necessitat del mercat, segons explica Cacaolat.

6. Caputxino ‘eco’ per emportar

8. Cervesa amb aigua de núvols

Un caputxino ecològic, fet amb llet, cacau, sucre i cafè aràbic, preparat per beure tan bon punt se’n retira les dues capes de protecció del got de plàstic. És l’aposta de Cafès Saula, que, en paraules del director general, Lluís Saula, “és una innovació perquè amb productes 100% biològics i amb la varietat més alta de cafè, l’’arabica’, no n’hi ha al mercat”. A més, la preparació està pensada per beure-la freda, perquè “el fred i el cafè tenen molt bon mercat”, comenta Saula, que també està a punt de treure al mercat les càpsules monodosis ecològiques, compatibles amb les cafeteres d’aquest sistema.

Els núvols de l’Atlàntic atrapats en una cervesa. És la proposta de l’empresa canària Jaira, que la llança amb el nom Jaira Seaclouds, i que vol jugar la carta de diferenciar-se del sector per ingredients diferents i sorprenents. 9. Suplements nutricionals d’estrella Michelin

El cuiner Nandu Jubany ho va trobar necessari mentre corria el Dakar amb la seva moto: necessitava suplements vitamínics orgànics al 100%, que estiguessin fets amb ingredients de quilòmetre 0, naturals i que no continguessin ni additius ni tampoc components artificials. I, a més, que esti7. Batut de cacau, sense llet i vegetal guessin fets amb textures agradables per al El Cola Cao apte per als intolerants a la lac- paladar. Del seu pensament, compartit amb tosa guanya gust, perquè ara l’empresa Idi- el nutricionista Toni Solà, ha nascut Àtrois -

TORNAR A L’ÍNDEX

The Nutricionist, The Chef and You, destinats a tots els públics i que serà possible de trobar en supermercats. A la pràctica, són com gominoles de fruites i fruita seca; barretes proteiques en format de rajola de xocolata i també de textures cruixents, o concentrats en pols, preparats per menjar mentre es fa esport o asseguts al sofà. 10. Per postres, pizza de KitKat Les pizzes també són per a les postres. És el que opinen molts cuiners i també la marca Telepizza, que s’ha aliat amb Nestlé Professional per crear una pizza amb trossos de KitKat, que al centre té crema de cacau per anar-hi sucant els bocins de la mateixa pizza. Una innovació que ha estat batejada amb el nom de Telepizza Sweet.

TORNAR A L’ÍNDEX

El “mood food” es basa en plats i dietes que estimulen el bon humor, la traquil·litat i el plaer. GETTY

‘Mood Food’: La cuina de la felicitat Aquesta nova tendència gastronòmica busca el plaer i la satisfacció a través del menjar, una fita assolible cada dia si se segueix una bona dieta No es tracta de comptar calories, ni d’omplir el rebost amb superaliments, ni de menjar-s’ho tot cru. La tendència gastronòmica que s’imposa és el mood food, que no és altra cosa que plats i dietes que estimulen el bon humor, la tranquil·litat i el plaer. Un corrent que arriba carregat de sentit comú i de plantejaments elementals, però que amb les presses del dia a dia, el menjar ràpid i les neveres farcides d’aliments processats, pot semblar un relat de ciència-ficció. De mica en mica aquest moviment, que ja s’ha consolidat al Regne Unit, ha anat guanyant adeptes a casa nostra. A Anglaterra un dels cuiners que abanderen el moviment és Yo-

ttam Ottolenghi. Les seves receptes, majoritàriament vegetarianes, són una oda a la medicina preventiva i, gràcies a la seva columna al diari The Guardian, ha canviat els hàbits alimentaris de molts britànics fent populars receptes amb ingredients senzills, en les quals predominen les verdures i les espècies. Del fenomen Ottolenghi n’han pres nota fins i tot diverses cadenes de supermercats, que han posat a la venda els productes que ell ha fet famosos. La lluita d’Ottolengui va dirigida a reduir l’obesitat, la diabetis i les malalties cardiovasculars. Arrels japoneses La tendència del mood food va començar fa més de deu anys al Japó, on el concepte té un missatge carregat d’intencions: adeu als antidepressius. Els seus impulsors japonesos asseguren que en moltes ocasions els medicaments provoquen un impacte massa fort en el nostre organisme (i poden arribar

TORNAR A L’ÍNDEX

a crear dependència) i que alguns d’aquests gura. En Xavi és amant dels ous però sobremedicaments es poden substituir per ali- tot dels d’oca i d’ànec. Explica que perquè ments que ajuden a reduir l’angoixa i l’estrès. aquests animals ponguin han d’estar ben tractats, córrer en llibertat i gaudir d’una El plantejament del mood food pot semblar bona alimentació. A més, afegeix que “els idealista i un pèl naïf, però té una base cien- ous d’oca amb prou feines porten colestetífica avalada per un munt d’estudis que de- rol i el gust del seu rovell és autèntic”. Altres mostren que hi ha aliments que són bons plats recomanables de La Falconera són els antidepressius. Un bon exemple són les ci- calamars farcits, els calamarsons amb botireres, que activen els neurotransmissors de farró i cigrons, i totes les novetats que cada la serotonina, entre d’altres. “La llista dels ali- setmana presenten amb les verdures de ments més beneficiosos per millorar el nos- temporada. tre estat d’ànim és llarga, però només incorporant-ne alguns a la nostra dieta podrem Que els nutrients afecten l’estat d’ànim ja ho notar la diferència -assegura el nutricionis- van demostrar pels volts dels anys 80 a l’Insta David Bosch-. Tots sabem que cal menjar titut Tecnològic de Massachusetts. Aleshofruita, verdura, llegums i proteïnes de quali- res, un equip d’investigadors va provar que tat, però pocs ho fem en el nostre dia a dia”. els nutrients, hidrats, vitamines i minerals Bledes, ametlles, plàtans, ous i sí, també la que consumim afecten directament els procontrovertida xocolata, són alguns dels ali- cessos cerebrals de pensar, percebre i senments els nutrients dels quals generen plaer. tir. Per això la dieta que seguim no només I el mood food vetlla per incrementar-ne el influeix en la salut física sinó també en el consum, i també aconsella prescindir dels nostre rendiment intel·lectual i en l’equilique ens creen addicció per tots els additius i bri emocional. Tot i que aquests arguments són coneguts per bona part de la població, components químics que els integren. el problema arriba quan alliberem l’estrès i A Barcelona, d’establiments que practiquin l’ansietat a través del menjar. “Ja des de la el mood food als seus fogons n’hi ha diver- infància, fem servir el menjar per celebrar sos, i un dels més recents és La Falcone- moments feliços, però també per alleujar ra, dels germans Xavi i Miquel Luque. Ells l’avorriment o la depressió, o com a mètode asseguren que practiquen el mood food de de consol en moments tristos o d’angoixa. tota la vida i que s’inspiren en la cuina de Per desgràcia, en aquestes ocasions les les nostres mares i àvies. “Si menges bé, nostres eleccions no solen ser les més enet sents millor”, afirma el Xavi, el cuiner i certades i acabem amb sobrepès, acumuresponsable de dissenyar la carta d’aquest lació de toxines i bloquejos energètics. Si restaurant. “La pilota amb fumet, calamar estem nerviosos, mengem al mateix temps i ou d’ànec és un mar i muntanya que fem que els nostres nervis, i ens podem cruspir una mica diferent però que fa feliç”, asse- una barra de xocolata sencera o una terrina

TORNAR A L’ÍNDEX

de gelat gegant”, explica Adriana Ortemberg, cuinera, naturòpata especialitzada en alimentació natural i autora del llibre La cocina de la felicidad (editorial Urano). L’aliment, la millor medicina

dóvar ofereix un munt de receptes i pautes d’alimentació. Per exemple, els aliments picants ens ajuden a produir endorfines, els aliments rics en iode com el marisc, l’all o les maduixes faran que sentim més desinhibició, o els espinacs, la pinya i la xocolata ens aporten més alegria. Seguint les recomanacions d’Almodóvar, al matí hauríem de prendre all per protegir el sistema immunitari, també plàtan per activar la serotonina i pa amb tomàquet. D’acord amb les seves directrius, el pa amb tomàquet és una autèntica recepta mood food perquè el pa conté hidrats que aporten energia i fibra, i el tomàquet és ric en fenilalanina, que és un activador de la norepinefrina cerebral (connectada amb la sensació de confort).

Una de les joies de la corona del mood food és el triptòfan, un aminoàcid essencial a partir del qual se sintetitza la serotonina, un neurotransmissor que produeix una sensació de benestar i relaxació. Segons Miguel Ángel Almodóvar, sociòleg, especialista en divulgació científica i en nutrició, la serotonina és la substància que provoca més nivells de tolerància al dolor, redueix la irritabilitat i millora la qualitat i quantitat del son. En aquest sentit, les endorfines, la dopamina i la noradrenalina són una altra font de Tot plegat connecta una vegada més amb felicitat i benestar, que s’activen si ingerim la dieta mediterrània i amb el que va sentenciar Hipòcrates, un dels metges més fadeterminats aliments. mosos de la humanitat: “Que l’aliment sigui Al llibre Mood food. La cocina de la felici- la teva millor medicina i la teva medicina sidad (Oberon, Anaya), Miguel Ángel Almo- gui el teu aliment”.

TORNAR A L’ÍNDEX

Amanida de kale del Flax&Kale / ADRIANA GASTÉLUM

La col ‘kale’, la verdura més desitjada

març, ja que el fred en millora la qualitat”, explica Jiménez.

Ha passat de ser el menjar del bestiar a l’aliment de moda que ja incorporen els restaurants més ‘cool’

El més curiós d’aquesta varietat de col és que abans que s’introduís a la nostra cuina es feia servir exclusivament per alimentar el bestiar. Des que es va començar a consumir als Estats Units, però, s’ha estès per tot el món. De fet, els nord-americans són els màxims fans d’aquesta verdura, ja que fins i tot celebren el National Kale Day, que té lloc cada primer dimecres d’octubre. “És la col arrissada de tota la vida i la cosina-germana del bròquil, la coliflor i les cols de Brussel·les”, explica Jiménez, i assenyala que la kale s’ha convertit en l’aliment de moda sobretot per les propietats nutritives i la baixa aportació calòrica. En l’expansió hi ha contribuït també la tendència slow i el consum i la popularització dels mal anomenats superaliments.

NATÀLIA COSTA

Tot i que encara no hi ha gaire consens sobre com es pronuncia, si a l’anglesa o tal com s’escriu, la col kale ja és un aliment d’allò més habitual, tant en les cartes dels restaurants com en els plats que cuinem a casa. Aquesta verdura vigorosa, que molts coneixem com a col arrissada, està conquerint fins i tot paladars més aviat reticents al menjar verd, amb receptes suculents com les xips de kale. Però d’on prové aquest aliment? Segons el doctor Manuel Jiménez, autor del llibre La dieta slow (Timun Mas, 2017), la col kale és originària de l’Àsia Menor, tot i que ara també es conrea a diversos països d’Europa, al Japó i als Actualment la podem trobar en diversos Estats Units. “Es cultiva entre novembre i restaurants –no només vegetarians o ve-

TORNAR A L’ÍNDEX

gans-, i també en la majoria de supermercats, que l’han introduït després de veure’n la demanda. Jiménez considera que les xarxes socials també han jugat un paper fonamental a l’hora d’estendre el coneixement d’aquesta verdura, ja que la col kale té molta presència a blogs i a Instagram. “Són espais que han fet global un producte molt local. Tot això se suma a la tendència cada vegada més estesa de menjar sa i natural”, explica el doctor, que considera que aquest context ha possibilitat la creació de comunitats veggies a internet. Coccions molt variades Un altre dels secrets del triomf de la col kale és que és una verdura molt versàtil, és a dir, que es pot cuinar de moltes maneres diferents. Per a Jiménez, el millor per conservar-ne les propietats és consumir-la crua, ja que les coccions sempre fan perdre els nutrients. “Es pot posar en amanides o pastes -comenta-. I si es bull, una bona opció és beure’s l’aigua que deixa un cop finalitzada la cocció”. Per mantenir-ne les propietats, l’expert també suggereix cuinar-la al vapor o coure-la a la paella. També es pot afegir en diversos guisats o es pot fer servir com a ingredient per a salses o purés. Però, segons Jiménez, “ una de les millors opcions és consumir-la en forma de batut”. Una de les receptes de moda, que triomfa en els restaurants més moderns que segueixen la filosofia slow, són les xips de kale, que es preparen dessecant aquest producte al forn a baixa temperatura amb una mica d’oli –i parmesà, si es vol– durant uns deu

minuts, i s’han d’anar remenant de tant en tant. “Aquest preparat en forma de xips és un aperitiu saludable fantàstic”, assegura Jiménez. Molt poques calories El més destacat d’aquesta col és, a més del bon gust, el baix contingut calòric: “Només té 45 quilocalories per cada 100 grams, gràcies al seu elevat contingut en aigua”, diu l’expert. Segons Jiménez, també conté vitamina C, E, A i K, i minerals com calci, ferro, magnesi, potassi i zinc. Per això aporta moltes proteïnes. I a més, té un efecte antiinflamatori i antioxidant. Jiménez opina que és un aliment especialment indicat per als nens i les dones embarassades, ja que la vitamina K ajuda a mantenir forts els vasos sanguinis. Pel que fa a les vitamines C i E, l’expert diu que són antioxidants i van molt bé per tenir cura de la nostra pell. De fet, a la col kale se l’ha considerat un superaliment per la quantitat de vitamines, minerals i nutrients que aporta. Tot i així, Jiménez deixar clar que “no hi ha cap aliment que per si sol sigui suficient”, sinó que cal mantenir una dieta variada que ens aporti tots els nutrients necessaris. Això és possible consumint vegetals, fruites, hidrats i greixos saludables. La manera d’aconseguir consumir tot aquest conjunt de nutrients és fer una dieta variada i no només menjant un producte, encara que sigui un superaliment. “És evident que no es pot viure menjant només col kale ”, sentència l’expert. Tot i així, Jiménez insisteix en els seus

TORNAR A L’ÍNDEX

beneficis i la seva versatilitat, i opina que la pervivència de la col kale en la nostra dieta durant els pròxims anys està assegurada. I pel que sembla, no som els únics enamorats d’aquesta verdura tan fotogènica. On podem tastar les millors receptes de ‘kale’ La col kale ha aterrat amb força a casa nostra. Una de les proves que ho certifica és que gairebé tots els restaurants de moda de Catalunya ofereixen plats que incorporen aquest aliment, i normalment són suggeriments del xef. N’hi ha que l’estan començant a introduir, com el nou projecte Enoterra, a Barcelona, on des de fa poc es pot demanar un suc de kale i llimona. I n’hi ha d’altres que

s’han especialitzat en aquest producte, com és el cas del Flax&Kale, a la mateixa ciutat. Segons la community manager d’aquest local, Alba Majós, l’amanida de kale és un dels plats amb més demanda. “També tenen molt èxit les xips de kale com a entrant o acompanyament. El cert és que són molt addictives”, confessa. Aquest restaurant també té a la carta un smoothie gelat de kale, tagliatelle amb pesto de kale i una torrada de guakalemole, entre altres propostes. Un altre exemple és la cadena Tribu Woki, que ofereix diversos plats que inclouen col kale, com una amanida, una crema o un saltat amb cigrons. Abans de posar-nos a experimentar a casa, podem visitar un d’aquests locals per agafar idees i descobrir el veritable potencial d’aquesta col.

TORNAR A L’ÍNDEX

FEINA

TORNAR A L’ÍNDEX

Treballant amb flexibilitat i per objectius s’acostuma a guanyar productivitat i eficiència.

Arriba l’‘smart working’: treballar amb flexibilitat i per objectius

a treballar sol i a distància-, la feina intel·ligent és un concepte que neix amb l’objectiu de donar més autonomia i flexibilitat al treballador. A ell li correspon de decidir on i com li resulta millor treballar segons les Les empreses descobreixen els seves necessitats personals. O, dit d’una avantatges de la feina intel·ligent, sense altra manera, una feina que es regeix amb horaris però amb una finalitat clara horaris flexibles i en què el més important LAURA SAULA són els resultats finals. En definitiva, una esImagina’t una feina en què no importin les pècie de Sant Grial de la conciliació entre hores treballades, sinó la presentació final feina i família. dels objectius. Una feina en què no sigui obligatori treballar fins a les set del vespre, Tot i això, la seva implantació encara és molt sinó que puguis sortir de l’oficina tranqui- lenta. De fet, el mateix concepte de teletrel·lament a fer gestions. Ah! I una feina en ball, del qual ja es parla des de fa anys, enquè, els dies que ho decideixis, puguis fer- cara està poc estès entre les empreses. Sela des de casa sense rebre cap sanció ni gons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), males mirades. Aquesta gestió de la feina només el 27% de les empreses espanyoles existeix, es diu smart working (feina intel·li- el practiquen. Una xifra que arriba només gent, en anglès) i s’està començant a im- al 7% quan es parla de negocis de menys de deu treballadors. Amb aquestes dades, plantar tímidament a l’Estat. queda clar que encara ens queda un llarg A diferència del que fins ara s’havia conegut camí per recórrer abans d’arribar a aquest com a teletreball -que bàsicament s’associa model tan implantat als països nòrdics.

TORNAR A L’ÍNDEX

Cultura del presentisme Per als experts, la necessitat de promoure un canvi de mentalitat en les organitzacions és la clau. “Els comandaments actuals no tenen prou confiança en els treballadors”, explica Ceferí Soler, professor del departament de direcció de persones i organització d’Esade. Per a Soler, el nostre país encara es regeix per la cultura del presentisme i de tenir els treballadors ben controlats dins l’àmbit de l’oficina. “Al final es pot controlar l’absentisme físic però no l’absentisme psicològic”, afirma. Aquest segon tipus d’absentisme, molt perjudicial per a l’empresa, es podria combatre, segons l’expert, amb un model d’empresa que faciliti l’smart working. A l’agència de mèdia i màrqueting Vitamine! ja fa dos anys que han optat per aquest model de feina intel·ligent. “Cada treballador pot decidir cada dia des d’on vol treballar, només m’ha d’avisar”, explica el director de l’agència, Carles Fernández, que confessa que hi ha treballadors que no veu en tota la setmana. “A mi em resulta més operatiu que no vinguin perquè treballo per objectius -afirma-. I com a empresari, veig que amb aquesta modalitat aconsegueixo més compromís i fidelitat dels empleats”.

treball un divendres al mes. “Al principi se’m feia estrany fer trucades en nom de l’entitat des de casa amb les sabatilles posades”, comenta la Clara, que afegeix que al cap de poc es va adonar que el teletreball li oferia molts avantatges. “Amb les mateixes hores de feina rendeixes el doble perquè no tens cap distracció, com trucades i clients que et venen a veure”, afirma. D’aquesta manera, el dia que treballa des de casa el dedica a concentrar-se en tasques que requereixen més temps i dedicació, així com a pensar noves idees o projectes. Per a la cap del departament, un dels factors clau també és que tecnològicament hi ha moltes facilitats, com el TeamViewer, un suport de control remot que et connecta amb l’ordinador de l’oficina. “Jo apostaria per fer teletreball més sovint i ampliar l’opció a més companys de l’oficina”, assegura. Més productivitat i eficiència A la multinacional Mars Iberia també fa dos anys que ofereixen a pràcticament el 60% de la plantilla la possibilitat d’escollir quins dies de la setmana poden teletreballar des de casa. “Normalment fan un dia a la setmana, i això els permet tenir flexibilitat per tenir més concentració, atendre un familiar malalt o realitzar gestions administratives o domèstiques”, explica Esperanza Ribas, directora de recursos humans. Aquest model de flexibilitat i conciliació per als treballadors esdevé, segons Ribas, un gran generador de compromís, productivitat i eficiència.

A mig camí entre l’ smart working i el teletreball, també hi ha oficines que opten per un punt intermedi. És el cas del col·legi professional on treballa la Clara, cap d’atenció al col·legiat que prefereix romandre en l’anonimat. Des de fa uns tres anys, els responsables del depar- És evident que no totes les feines es poden tament de l’oficina tenen l’opció de fer tele- beneficiar d’aquesta gestió dels llocs de

TORNAR A L’ÍNDEX

treball. Per exemple, a Mars Iberia les posicions vetades al teletreball són les dels rols de vendes i els operaris de fàbrica. Per contra, els perfils més susceptibles d’adoptar amb èxit l’ smart working són els que treballen amb les noves tecnologies, els serveis de consultoria, la banca i les assegurances, els despatxos d’advocats, les administracions públiques i la investigació en universitats, entre d’altres. Tot i això, aquest model també comporta uns costos en infraestructures i formació difícils d’assumir per a les petites empreses.

Pros i contres del teletreball A l’hora d’analitzar els avantatges i els inconvenients del teletreball, els experts coincideixen en aquests aspectes:

A favor: El treballador guanya en productivitat, i la flexibilitat d’horaris li millora la qualitat de vida. Per la seva banda, l’empresa redueix l’absentisme laboral, enforteix la creació d’equips sense limitacions geogràfiques, controla la consecució d’objectius i s’estalvia costos en matèria d’espai, instal·lacions, Uns costos, amb tot, que els experts veuen equip i transport. necessari aplicar davant la incorporació al mercat laboral de la generació mil·lennial. En contra: “Sense dubte, les empreses que vulguin L’empleat perd cohesió i el sentiment atraure talent de qualitat han d’optar per d’identitat amb l’organització, i pot tenir aquests models i fer-se atractives davant dificultats per promocionar-se, alhora que d’una generació que, cada vegada més, pot tenir problemes per marcar una línia apostarà per ser feliç a la feina”, assegura clara entre la vida personal i la feina. D’altra Esperanza Ribas. I amb el temps, segons banda, l’empresa pot detectar menys conCeferí Soler, quan aquests joves comencin trol directe sobre el treballador, una reduca assumir càrrecs de comandament conso- ció dels estàndards de confidencialitat, una lidaran de manera natural aquest tipus de pèrdua de la identificació amb l’empresa i un esforç organitzatiu més gran. feina intel·ligent.

TORNAR A L’ÍNDEX

La falta de temps genera frustració per no poder arribar a complir les nostres obligacions professionals. / GETTY

Doctor, em falta temps! La sensació de no arribar a tot arreu provoca angoixa i estrès. Què podem fer per evitar-ho? NATÀLIA COSTA

No tinc temps. És un pensament més que recurrent, que ens persegueix fins i tot quan estem en plena desconnexió. Mai tindrem prou hores per fer tot el que ens proposem, però potser no és culpa del temps i ni tan sols nostra. Fins i tot, fa poc, el documental Time thieves, de Cosima Dannoritzer, ha suggerit la connexió entre falta de temps i un sistema capitalista que usa el nostre temps personal per fer diners en forma de reducció de llocs de treball: el client fa el check-in des de casa, es cobra a si mateix als caixers de sortida del centre comercial, es munta els mobles a casa, fa servir el banc online i al bar, on pren el cafè, ha de demanar a la barra, tot a costa d’un temps d’oci robat o, segons com es miri, cedit pels clients.

Sigui com sigui l’origen d’aquesta sensació, per a la professora titular de la Facultat de Psicologia de la UAB, Jenny Moix, la falta de temps és una sensació no objectiva que prové d’una equació: “Les coses que volem fer dividit entre el temps que necessitem per fer-les”. Quan notem aquesta sensació és perquè no estem disposats a disminuir tot el que volem fer i perquè creiem que anant de pressa podem reduir el temps necessari per fer-les. “I aquesta creença no només és falsa, sinó que és un potent generador d’estrès”, alerta la psicòloga, autora del llibre Mi mente sin mí. Lo único que falta en tu vida eres tú. Moix relata que les arrels d’aquesta sensació són molt profundes, i es troben en la desconnexió que tenim amb el que realment és essencial a la vida: “No es tracta de tenir més amics si les connexions són superficials; ni de fer més coses si mentre en fem una ja pensem en la següent; ni d’arribar més lluny a la feina. Es tracta de viure més l’ara, d’anar més tranquils, de disfrutar cada segon de la vida”.

TORNAR A L’ÍNDEX

Més individualistes Moix considera que el problema no és la falta de temps, sinó voler fer massa coses i pensar que la felicitat és fer moltes coses: viatjar molt i comprar i tenir moltes coses. Aquesta falta de temps alimenta l’individualisme: les presses fan que només estiguem atents a la pròxima cosa de la llista que hem d’executar. Responem un email o un whatsapp de pressa, sense llegir-lo bé, en una societat que ara ens ho exigeix tot, especialment per la seva hiperconnectivitat, causant d’estrès: “La capacitat d’atenció està cada vegada més atrofiada, cada vegada ens costa més llegir un llibre. L’estimulació constant per totes bandes fa que tinguem menys exercitada la musculatura de l’atenció, ens resulta més difícil estar atents a un sol estímul. Quan baixa la capacitat atencional també baixa el rendiment, i això fa que necessitem més temps”. També les xarxes socials ens fan sentir la necessitat de voler més temps: si veiem un amic de Facebook en una gran festa podem sentir que ens estem perdent alguna cosa i s’incrementen les ganes de fer-ne. “I després hi ha el temps que perdem amb el postureig, cuidant el nostre avatar, la nostra imatge digital”. Falta de temps i estrès laboral Les obligacions laborals actuals, que sovint s’estenen més enllà de la jornada de treball, i que també són molt intenses en un entorn laboral caracteritzat per la precarització, reforcen aquesta sensació de falta de temps,

i també d’angoixa i estrès. Per a Susana del Cerro, doctora en psicologia i professora de salut laboral a la Universitat Ramon Llull, la crisi econòmica ha deixat un escenari d’alta incertesa i d’inestabilitat laboral, caracteritzada per l’aplicació de dràstiques mesures de restricció i compensació, retallades en els recursos humans i materials, que ha significat en molts casos haver d’afrontar més demandes amb gran escassetat de mitjans. “Sens dubte, això implica efectes potencialment negatius per a la salut dels treballadors”. Si les exigències són més grans, els recursos de què disposem són més reduïts i la seguretat de l’ocupació disminueix, es creen les condicions perquè es doni una pèrdua de qualitat de vida laboral i l’aparició d’ansietat, estrès i burnout (estar cremat per la feina), un fenomen que al Japó es coneix com a kiroshi (mort per estrès laboral). Tot i que veu difícil que el kiroshi arribi a ser considerat de la mateixa manera al nostre context laboral, Del Cerro alerta: “Molts dels símptomes que presenta ja els trobem en la nostra població laboral”. Del Cerro concreta que més del 32% de la població treballadora manifesta que té migranya, tensió i dolor muscular al coll i l’esquena, dificultat per dormir i malalties gastrointestinals, i un de cada tres no aconsegueix desconnectar de la feina durant els períodes de vacances. “Són xifres preocupants, principalment per les implicacions que tenen quant a la salut mental de les persones”, explica, a més d’indicar l’impacte econòmic que suposen les baixes laborals motivades per aquesta mena de símptomes. En aquest context apareix el burnout, una resposta a l’estrès

TORNAR A L’ÍNDEX

laboral crònic, que es caracteritza per una sensació d’esgotament emocional, amb dificultats cada vegada més grans per fer front a les exigències de la feina, una evident pèrdua d’il·lusió per treballar, irritabilitat i mal humor i, en conseqüència, el desenvolupament de sentiments negatius i actituds d’indiferència, així com d’hostilitat contra els clients i els companys de feina, i un descens del rendiment que comporta avaluacions negatives sobre la mateixa habilitat per fer la feina. Algunes persones desenvolupen fins i tot un sentiment de culpa a causa de la sensació de no “estar a l’altura de les circumstàncies”. La consultora en recursos humans de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Gina Aran, afegeix que l’origen de la falta de temps es pot deure al fet que el lloc de treball no estigui ben definit quant a rols o tasques, o sobredimensionat; al fet d’haver de suplir altres llocs que no són ocupats per ningú; a la poca capacitat de planificació i d’organització personal; a un lideratge ineficient; a l’addicció a la feina dels workaholics ; a no saber gestionar els lladres de temps, i a la lentitud o l’excés de perfeccionisme. “El sentit de responsabilitat fa que la persona vulgui complir, malgrat comprometre probablement els seus espais de temps personal”, detalla la psicòloga, que destaca que les noves formes de treball exigeixen, cada vegada més, una disponibilitat diferent, no més gran. “Ens estem confonent: no s’ha de treballar més, sinó de manera diferent”, destaca l’experta, que considera que cal comprendre que el

canvi cap al treball a distància, però superconnectat, no ha d’anar en detriment dels moments de descans. Adverteix que la falta de temps genera frustració per no poder arribar a complir les nostres obligacions professionals i, a sobre, haver de sacrificar activitats personals, una situació que a llarg termini podria generar estrès i ansietat. Per a Aran, “tota professió que impliqui feines repetitives, poc valorades, que no fomentin el sentiment d’utilitat, són més proclius a l’efecte burnout ”. Si hi sumem determinades característiques o circumstàncies personals, es podria agreujar. Com combatre la falta de temps Per combatre la sensació de falta de temps, són moltes les eines que poden ajudar-nos a millorar el domini de les nostres emocions. Amb tot, per a la psicòloga Susana del Cerro les primeres mesures que cal adoptar se centren en la responsabilitat dels empleadors respecte a la salut dels seus treballadors, prenent consciència de la importància del seu benestar. Són útils les tècniques de respiració, ioga i mindfulness, ideals per afrontar situacions d’alta demanda i facilitar l’aprenentatge de l’autoregulació emocional. Cada vegada són més nombroses les organitzacions que incorporen aquestes tècniques als seus programes per als empleats, però també destaca la recuperació del temps d’oci personal i la importància de llegir, mirar la televisió, tenir vida social i desconnectar de la feina: “Si no, la sensació de falta de temps augmenta i la percepció de pèrdua de qualitat de vida també”.

TORNAR A L’ÍNDEX

A Nova Zelanda la fórmula de treballar 4 dies ha funcionat / GETTY

Podem treballar només 4 dies? Una empresa de Nova Zelanda posa en pràctica la setmana de 32 hores THAÏS GUTIÉRREZ

“Els caps de setmana haurien de tenir tres dies”. Quantes vegades heu sentit o heu dit aquesta frase després de gaudir d’un cap de setmana llarg, ja sigui perquè era pont o perquè us havíeu pogut agafar un dia extra a la feina... Doncs els caps de setmana de tres dies ja no són només un desig sinó una realitat per a gairebé 300 empleats d’una empresa de Nova Zelanda, que l’abril passat va decidir implementar la setmana de 32 hores, dividides en quatre dies. En aquesta empresa, anomenada Perpetual Guardian i que es dedica als testaments i la gestió de patrimoni, ara només treballen quatre dies però segueixen pagant als empleats el mateix salari que tenien quan feien 40 hores.

Després de sis mesos, la prova, diuen els treballadors i el propietari de l’empresa, ha sigut un èxit i seguiran així. Un dels aspectes més destacats és que la productivitat dels treballadors no ha baixat, tot i que fan menys hores, i han millorat alguns indicadors relacionats amb la satisfacció laboral i de salut: mentre el novembre de l’any passat un 54% dels treballadors deien que podia conciliar bé, ara ho diuen un 78%, segons el diari britànic ‘The Guardian’. A més, els nivells d’estrès han caigut 7 punts mentre que el sentiment de pertinença a l’empresa ha augmentat 5 punts. La proposta ha fet la volta al món i molts ulls estudien a fons la prova neozelandesa per veure si es podria aplicar a empreses ben diferents de països d’arreu del món. Intentem esbrinar si la setmana laboral de només quatre dies seria possible també a casa nostra.

TORNAR A L’ÍNDEX

Pere Vidal, professor de dret del treball i seguretat social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), assegura que seria “perfectament extrapolable” i comenta que “no hi ha cap norma que prohibeixi pactar o acordar jornades inferiors percebent la mateixa retribució prevista per a un treballador a jornada completa”. Anna Ginés, professora de dret d’Esade, especialista en dret del treball, també apunta que les empreses que volguessin podrien posar-ho en pràctica perfectament, “sobretot les que són més emprenedores, les que no treballen per presència sinó per objectius i fomenten la flexibilitat”, diu. Ginés destaca que aplicar la jornada laboral màxima més reduïda aquí podria tenir els mateixos efectes que a Nova Zelanda: que la productivitat global no disminuís i el benestar dels treballadors augmentés. Sectors El problema és a quins sectors es podria aplicar. Analitzem-ho. Ginés explica que la fórmula seria adequada per a empreses que no treballin de cara al públic, i posa com a exemple “companyies que treballin amb temes de màrqueting, disseny, arquitectura, centres de recerca i investigació, la universitat, molts sectors de l’administració…” Confessa que ho veu més difícil en feines de cara al públic o de servei públic com poden ser els hospitals o els mitjans de comunicació, entre d’altres. Gina Aran, professora d’economia i empresa de la UOC, especialista en recursos humans, diu que avui en dia “vivim en un món cada cop més

globalitzat on les empreses tenen una filosofia de personalitzar al màxim els serveis i estar disponibles 24 hores”. “Com que això vol dir que s’ha de treballar per torns –afegeix–, es pot aplicar la fórmula dels quatre dies perquè hi hagi més feina per a més gent”, apunta. Per a aquesta experta, però, l’important és que això s’apliqui amb treballadors que puguin mantenir el seu nivell de productivitat tot i reduir les hores, i que per això “cal conèixer molt bé els empleats”. Beneficis “Si descanses més, desconnectes més i quan tornes a la feina ets més productiu”. Així de senzill és per a Gina Aran, que explica que poder estar més temps amb la família, els amics, dedicant estona al que ens agrada, “té un impacte molt positiu en la salut emocional, fa que estiguem més contents, i, per tant, quan estem a la feina treballem més i millor”. Ella assegura que “totes les vegades que una empresa ha experimentat mesures de flexibilitat donant als treballadors més capacitat per escollir, els resultats han sigut molt positius pel que fa a productivitat, perquè un treballador que pot triar com adaptar la seva vida laboral a la seva vida personal és més feliç”. Per a Pere Vidal, la fórmula té grans beneficis per als treballadors, “perquè tota mesura que afavoreix el descans té beneficis, sobretot perquè evita riscos psicosocials derivats de l’estrès laboral”, destaca. I també té beneficis per a l’empresa. “Si amb aquesta mesura millora la ràtio de productivitat

TORNAR A L’ÍNDEX

dels treballadors ja és un benefici”, apunta Aran, a part de la disminució d’absentisme i baixes per estrès i l’augment de la implicació dels treballadors. A més, la fórmula de treballar quatre dies és també positiva perquè afavoreix “la valoració dels empleats per objectius o projectes realitzats, i no per unitat de temps, que és la base de la cultura del presencialisme”.

ballar per objectius és millor per a l’empresa. És evident que escalfar la cadira no vol dir ser més productiu”. Tot i això, ella apunta que fa molta més formació “en directius, caps i caps intermedis” perquè “siguin més sensibles a la flexibilitat, al teletreball, a les reduccions de jornada... per evitar que qui no és sempre a la feina o marxa a la seva hora estigui mal vist”.

Escalfar la cadira

Aran posa com a exemple de les diferents cultures laborals aquest fet de sortir a l’hora. “Als països nòrdics i anglosaxons tothom surt a l’hora que li toca, cada dia, i qui no ho fa està molt mal vist, perquè s’entén que aquella persona ha de fer més hores perquè no sap fer bé la seva feina i necessita més temps que els altres”. Segons aquesta experta, aquí hem de fer un primer pas i és “passar de la cultura presencialista a la meritocràtica, i un cop haguem canviat aquesta mentalitat començar a pensar en altres mesures”. Tots tres, a més, coincideixen que cal modificar i eliminar algunes inèrcies laborals que ens fan perdre molt de temps, com “la pausa eterna per dinar, les reunions improductives, les interrupcions constants o la falta de priorització de les tasques”. Hi ha, per tant, encara molta feina a fer fins a arribar a la setmana de quatre dies.

Precisament aquest presencialisme és el condicionant que els tres experts citen com a gran impediment per poder aplicar aquest tipus de fórmules de treball flexible a l’Estat. “Aquí encara som molt lluny d’això”, diu Gina Aran. “Som molt de fer jornades maratonianes, de parar molta estona per dinar i sortir tardíssim. Tot això s’hauria d’acabar per començar a pensar en alternatives com la de Nova Zelanda”, apunta. Anna Ginés hi està d’acord i fa la mateixa anàlisi: “Aquí hi ha encara una cultura laboral molt presencialista que és molt negativa, ja que Espanya té els índexs de productivitat més baixos de la Unió Europea, tot i que els seus treballadors són dels que es passen més hores a la feina”, diu. “Algunes empreses ja ho estan canviant ‘de facto’, perquè han vist que tre-

TORNAR A L’ÍNDEX

Els mil·lenials han fet seu el moviment FIRE (Financial Independence and Retiring Early). GETTY

Deixar de treballar als 30 anys El moviment FIRE als EUA busca generar molts estalvis per poder deixar de treballar al més aviat possible STEVEN KURUTZ

Carl Jensen va viure el que anomena “el despertar” si fa no fa cap al 2012. Era enginyer de software a Denver. A la feina estava sotmès a molta pressió: un error de programació podia causar danys, o la mort d’alguna persona. Guanyava uns 110.000 dòlars l’any (uns 96.000 euros al canvi actual) i gaudia d’una sèrie de prestacions pagades per l’empresa, però tot això no semblava compensar l’estrès. No era capaç de desconnectar amb la família després de la feina. Es passava dies sense parar d’anar

al lavabo. Després d’una jornada de feina especialment brutal, va cercar a internet “¿Com em puc jubilar abans d’hora?” i se li van obrir els ulls. Va parlar amb la seva dona i va traçar un pla. Durant els cinc anys següents van estalviar una part considerable dels ingressos i van reduir les despeses de manera dràstica, fins a assolir un patrimoni net d’aproximadament 1,2 milions de dòlars (poc més d’un milió d’euros al canvi actual). El dimarts 10 de març del 2017, Jensen va trucar al seu cap i va enviar una notificació a l’empresa on feia quinze anys que treballava. No era exactament que plegués: deixava de treballar. Tenia 43 anys. Encara que el cas de Jensen pugui semblar excepcional, la seva història forma part d’un moviment cada cop més ampli de professionals joves que centren els seus esforços a deixar la feina per sempre més.

TORNAR A L’ÍNDEX

Una drecera cap a la jubilació

lliurar a la seva carrera, com, amb menys alegria, suportar la dura rutina per pagar les Els mil·lennials han fet seu aquest movi- factures fins que la Seguretat Social agafi ment, que es coneix amb el terme anglès el relleu. FIRE, un acrònim de financial independence and retiring early (independència finan- Jason Long, farmacèutic d’una zona rural cera i retirar-se anticipadament), en el qual de Tennessee que es va retirar l’any passat veuen una manera d’escapar de feines que als 38 anys, comenta que al seu pare li va et xuclen la sang i et roben el temps, i d’una costar molt d’entendre per què el seu fill no economia que s’alimenta del consumisme. podia continuar treballant i cobrant un sou Els seus seguidors solen ser homes que tre- de 150.000 dòlars anuals (uns 130.000 euros). Long explica que la seva feina el feia ballen en el sector de la tecnologia. profundament infeliç. “Hi havia dies que teGran part de les converses sobre FIRE en nia torns de dotze o catorze hores, durant fòrums de Reddit o blogs com ara Mr. Mo- els quals ni anava al lavabo ni menjava de ney Mustache giren entorn de treure el tanta feina que se m’acumulava”, recorda màxim profit de la pròpia economia: estra- Long. tègies per incrementar la taxa d’estalvi fins al 70%, trucs per viatjar a bon preu i mane- Com Jensen, feia deu anys que Long estalviava una part dels ingressos, i ell i la seva res de retallar uns cèntims d’aquí i d’allà. dona tenien una casa pagada i una cartera Alguns dels seguidors del moviment prac- d’inversions amb un valor una mica supetiquen el que es podria traduir de l’anglès rior al milió de dòlars (uns 860.000 euros). com a FIRE magre (austeritat extrema), d’al- Per què continuar igual, doncs? “La realitat tres opten pel FIRE gras (mantenen un ni- és que els números estan de part meva”, vell de vida més típic, però estalvien i in- afirma Long. “Anar cada dia a treballar en verteixen) i d’altres es decanten pel FIREde una feina que et fa infeliç per fer coixí al cambrer (després de retirar-se treballen a banc no té sentit arribats a aquest punt”. mitja jornada a l’Starbucks per tenir assegurança mèdica). Fins i tot s’ha encunyat el Deixar enrere el tràfec del dia a dia a la feiverb anglès to fire. En present, significa “re- na no és un concepte nou. Des dels shakers tallar les despeses per maximitzar l’estalvi (la Societat Unida de Creients en la Segona mentre s’acumulen inversions generadores Aparició de Crist) del segle XVIII fins als hippies dels 60 i 70 que preconitzaven el rede rendes suficients per mantenir-se”. torn a la natura, sempre hi ha hagut una part Tan radical és donar-se de baixa voluntària- del poble nord-americà que s’ha decantat ment de la població activa als 30 o als 40, per dur una vida senzilla. Una de les bíblies un moment de la vida en què la gent se sol del moviment FIRE, Your money or your life

TORNAR A L’ÍNDEX

(traduïda al castellà com La bolsa o la vida), que ensenya el lector a reduir les despeses i valorar més el temps, es va publicar el 1992. Tot i això, Vicki Robin, que va escriure aquest manual amb Joe Domínguez, afirma que els adeptes al moviment FIRE són una mena d’inconformistes diferents dels dels 90. “El nostre objectiu era reduir el consum per salvar el planeta. Vam atreure gent que vivia humilment des de molt abans; gent religiosa, ecologistes”, explica Robin. A més, els seguidors del FIRE en l’actualitat es beneficien d’un període alcista prolongat a la borsa i, en alguns casos, de privilegis de classe, raça, gènere i origen. Deixar de treballar als 40 és difícil si, posem per cas, cobres el salari mínim, t’has endeutat per pagar-te els estudis o no has tingut les mateixes oportunitats que d’altres perquè et vas criar en una família pobre i en un barri marcat per la delinqüència. Kristy Shen i Bryce Leung, un matrimoni de Toronto, van adquirir una certa fama quan el 2015 van deixar la feina en l’àmbit de la tecnologia per viatjar pel món. Tots dos estaven a principis de la trentena. Shen va obrir els ulls quan va veure un company de feina informàtic caure rodó a l’escriptori després de fer jornades de catorze hores. Quan va passar això feia anys que Shen i Leung, seguint el camí que els havien marcat els seus pares, miraven de comprar-se una casa a Toronto, on els preus no paren de pujar. Tots dos tenien bons estudis i feines ben pagades en un sector en auge, però veien a venir l’amenaça de l’externalització

dels serveis i la intel·ligència artificial i no tenien cap esperança de tenir una pensió de jubilació, ni que les empreses on treballaven existissin al cap de cinc anys. Optar per viure en un lloc barat Shen i Leung, que van deixar la gran ciutat, exemplifiquen una altra raó de la popularitat del moviment FIRE: l’alt preu de la vida urbana, particular ment en llocs com Nova York i el sud de Califòrnia. Hi contribueixen uns preus de l’habitatge desorbitats, l’alt cost de les llars d’infants o els cangurs i la temptació d’estirar més el braç que la màniga assumint com a necessitats el que abans eren luxes. “Ens gastàvem gairebé 3.000 dòlars al mes en lloguer, i es considerava un bon preu”, comenta Scott Rieckens. Té 35 anys i fins fa poc vivia amb la seva dona de 33 anys, la Taylor, i la seva filla a Coronado (Califòrnia), a l’altra banda de la badia de San Diego. Després de sentir un podcast d’una entrevista a Mr. Money Mustache, Rieckens es va entusiasmar. Li va dir a la seva dona que havien de retallar l’estil de vida, però tot i això no podien incrementar la taxa d’estalvi si no es traslladaven a una localitat més assequible. En un primer moment, Taylor Rieckens s’hi va mostrar reticent, però, quan va veure en un calculador de jubilació que es podia jubilar al cap de deu anys si adoptaven l’estil de vida del FIRE i es mudaven, va canviar de parer. L’any passat la parella va marxar del sud de Califòrnia a la recerca d’una localitat que els

TORNAR A L’ÍNDEX

donés més llibertat econòmica. El matrimoni va acabar a Bend (Oregon), i es va poder permetre comprar una casa. “Per a mi, tot això de jubilar-se anticipadament no té importància. És més una qüestió de prendre el control del propi temps”, assegura. Una jubilació que comença molt abans que els cabells se’t tenyeixin de blanc i que dura 40, 50 o fins i tot 60 anys és una anomalia en la vida moderna. ¿Com s’omplen tants dies, mesos i dècades? Doncs bé, al cap d’un any Jensen s’ha acostumat a la seva vida de lleure: gaudeix del temps que passa amb les seves filles. A més, practica una activitat que, segons sembla, és el nou golf: escriure un blog per assessorar el públic sobre finances. No és d’estranyar que una generació destra en la tecnologia faci proselitisme a internet. A més, el blog pot proporcionar-los el Sant Grial per deixar de treballar abans d’hora: una font d’ingressos suplementària.

TORNAR A L’ÍNDEX

ESPORT

TORNAR A L’ÍNDEX

Amb el canicròs, tant l’amo com el seu gos fan exercici.

Més enllà del ‘running’: les altres maneres de córrer Descalços, d’esquena, per la muntanya, recollint brossa mentre es corre... Es multipliquen les maneres de practicar l’esport de moda NÚRIA MARTÍNEZ RIBOT

Com la majoria de corredors, la Laia, de 31 anys, va començar a córrer durant 30 minuts prop de casa seva. Ara, cinc anys després, dedica la major part del seu temps lliure a entrenar-se i a córrer. Va començar participant en la Cursa de la Dona (5 km) i actual-

ment corre maratons d’asfalt i de muntanya (42 km, aproximadament). “Córrer et dona sensació de llibertat i és reconfortant notar com poses en forma el cos”, reflexiona la Laia, que assegura que li serveix per evadir-se. Com ella -tot i que no amb tanta intensitat i amb menys preparació-, són centenars les persones que han fet de córrer el seu hobby. Davant d’aquesta moda estan emergint diferents maneres de córrer, que tenen poc a veure amb el que es coneixia com fer fútingfa uns quants anys. Córrer recollint residus -conegut com a plogging -, córrer descalç o d’esquena en són alguns exemples. Repassem els més destacats.

TORNAR A L’ÍNDEX

‘Plogging’ Recollir els residus del carrer mentre corres Es tracta d’una nova manera de córrer que va néixer a Suècia i que des de fa pocs mesos s’ha posat de moda a Barcelona i Madrid. També es practica als Estats Units, entre altres països. Consisteix a recollir els residus que vas trobant pel carrer mentre corres. Els corredors es vesteixen amb roba d’esport, porten una bossa de plàstic i, posteriorment, acostumen a penjar-ne vídeos a les xarxes socials. D’aquesta manera -asseguren els seus defensors- es combina la passió per córrer amb la cura del medi ambient. Físicament, els defensors del plogging reivindiquen que es treballa més el cos. Amb aquesta modalitat, diuen, a més a més de córrer també es fan esquats. “Es persegueix viure una experiència diferent i no tant córrer en si”, apunta el professor del grau de ciències de l’activitat física de la Universitat Ramon Llull (URL) Enric Maria Sebastiani, que considera que majoritàriament ho practica gent “compromesa que ha lligat l’activitat física amb la cura del medi ambient”. Per a Sebastiani, hi ha persones que tenen la “necessitat de sentir-se aventureres” i que volen mostrar una “sèrie de coses” del seu estil de vida. “Hi ha una moda d’intentar buscar fer coses diferents”, insisteix el professor de la URL, que creu que sovint es busca fer activitats que “destaquin”. A Espanya hi ha pàgines sobre el plogging tant a Facebook com a Instagram per fer quedades. Per exemple, a la pàgina de Facebook de plogging d’Es-

panya, l’administradora assegura que l’objectiu del grup és organitzar-se “per reproduir aquest moviment a Espanya i al mateix temps conscienciar la població sobre l’impacte mediambiental”. Conviden els usuaris a penjar-hi fotos i vídeos de quan recullen escombraries amb les etiquetes #sebuscanplogueros i #labasuranovuelvesola. Els corredors hi pengen els seus vídeos mostrant com recullen les escombraries mentre fan exercici. “Les escombraries han d’anar a la paperera”, apunta un dels usuaris al seu vídeo, que mostra totes les deixalles que ha recollit mentre practicava esport. Córrer d’esquena Practicar ‘retrorunning’ per activar altres musculatures Una altra de les modes de córrer de forma atípica és el retrorunning. És a dir, el que durant tota la vida se n’ha dit córrer d’esquena. Els fans defensen que es treballen musculatures diferents de les habituals. “Es fa per activar la musculatura anterior -com els quàdriceps- però cal destacar que no té cap aportació a nivell de salut”, apunta el professor de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) Josep Maria Padullés, que recorda que l’ésser humà “no està fet per córrer d’esquena”. Tant és així que, de fet, els experts alerten del risc que es puguin produir lesions pel fet de córrer enrere. Per a Padullés, el retrorunning és més “anecdòtic” que les altres maneres de córrer que estan proliferant aquests últims

TORNAR A L’ÍNDEX

temps. A Espanya s’organitzen curses de re- rrer en grup. Es tracta de quedar una cotrorunning, però no són gens majoritàries. lla per córrer -ja sigui a través de les xarxes socials o altres vies- i, de retruc, establir relacions socials. “Hi ha molta gent a qui li Córrer descalç costa fer exercici sola”, explica el professor Es vol evitar lesions, però el peu no hi està del grau de ciències de l’activitat física de la Universitat Ramon Llull (URL) Enric Maria preparat, segons els experts Sebastiani, que opina que fer-ho en grup Si trobeu algú corrent descalç no és que pot ser “un estímul”. Sovint, una vegada han s’hagi deixat les vambes, sinó que creu que acabat de córrer, queden per prendre algués la millor opció per evitar lesions. Els co- na cosa i sorgeixen amistats. “L’objectiu és rredors ho fan perquè consideren que és fer exercici, però si a més podem quedar millor per al peu a l’hora de córrer, i cada per xerrar i compartir aficions, tot això que vegada són més els que s’apunten a aques- hi guanyem”, apunta Sebastiani, que recorta tècnica. No obstant això, els experts aler- da que tot allò que serveixi per combatre la ten que el peu no està preparat per córrer vida sedentària “és positiu”. Moltes de les descalç durant una distància llarga. “Amb persones que queden per córrer en grup, les vambes es fa més recolzament a la probablement també ho fan de forma indipart del taló”, explica Padullés. Per aquest vidual en altres moments. motiu, molts corredors creuen que córrer descalços els pot evitar lesions. Per al pro- Km vertical fessor de l’INEFC, és recomanable córrer descalç en espais reduïts i controlats. En La cursa de muntanya es fa només en aquest sentit, insisteix que mai s’hauria de trams de pujada córrer una marató descalç i recorda que el calçat protegeix. Salut a banda, també hi Una modalitat per a persones habituades a ha corredors que es treuen les vambes per les curses de muntanya és l’anomenat quilòsentir més connexió amb la natura mentre metre vertical. Això vol dir que la cursa és fa només en trams de pujada i que, per tant, els practiquen esport. corredors fan molt desnivell en pocs quilòmetres. Les curses acostumen a ser d’uns 5 Córrer en grup quilòmetres aproximadament, amb un desniQuedar per córrer amb més gent per fer vell d’entre 500 i 1.000 metres. “És una cursa molt explosiva i sents que el cos treballa al relacions socials màxim”, apunta la Laia, que ha corregut unes Per combatre la vida sedentària i fugir de la quantes curses de quilòmetre vertical. Dumandra, alguns corredors prefereixen có- rant la prova s’alterna la caminada i la cursa.

TORNAR A L’ÍNDEX

Canicròs

‘Postureig-running’

Sortir a córrer amb el gos per fer esport Sortir a córrer per penjar fotos a les xarxes socials conjuntament Fer exercici i passar més temps amb el gos. Amb aquest objectiu, cada vegada més corredors s’emporten el seu gos. D’aquesta manera, tant el gos com l’amo fan exercici i trenquen amb el sedentarisme. La majoria de corredors ho fan de forma individual, però n’hi ha que participen en curses de canicròs. “S’ha d’anar amb compte de no maltractar el gos i no distorsionar una activitat tan bonica com és anar a córrer amb la teva mascota”, recorda el professor Enric Maria Sebastiani, que apunta que les curses estan molt vigilades per vetllar per la salut de l’animal.

Tot i que celebren qualsevol moda que serveixi per evitar el sedentarisme, els experts alerten que hi ha molts runners que van a córrer només per ensenyar-ho després. “Fa temps que em crida l’atenció la gent que no només vol córrer, sinó que ha d’explicar que ha anat a córrer”, explica Sebastiani, que afegeix que per a aquesta gent és “tan important fer-ho com explicar-ho”. Tal com comenta amb ironia el professor de ciències de l’activitat física de la URL, molts corredors pengen la foto cada vegada que surten a córrer “per mostrar que s’han llevat a les sis del matí per fer esport”. Arran d’aquesta moda, Sebastiani recorda que “no es pot córrer de qualsevol manera”, perquè es poden patir lesions. En aquest sentit, assegura que és recomanable l’assessorament d’un professional.

TORNAR A L’ÍNDEX

Pràctica conjunta de ioga en un parc / GETTY

El ioga amplia les seves fronteres La disciplina arriba a parcs, llocs emblemàtics, escoles i fins i tot presons SÍLVIA ALBERICH

El ioga és una de les disciplines més esteses avui dia, però tot i que va començar sent una activitat que es desenvolupava dins d’una aula, com moltes altres activitats esportives, s’ha estès molt més enllà de les quatre parets en què tradicionalment tenien lloc les sessions i ara conquereix nous espais i nous públics.

Una de les modalitats que té més èxit és el ioga urbà i practicat en grup. Es tracta d’una modalitat que reuneix centenars (i en alguns casos milers) de ioguis que es deixen seduir per una classe magistral que combina tècnica i disciplina en una activitat conjunta. Un exemple pròxim són les sessions gratuïtes Free Yoga by Oysho, com les que fa unes setmanes es van celebrar a les instal·lacions del MNAC, a Barcelona. “El ioga ensenya a viure el moment present i aquest museu és molt especial i ajuda a connectar amb la teva pràctica”, explica Mercedes de la Rosa, una de les professores de ioga fundadores d’aquest esdeveniment que va

TORNAR A L’ÍNDEX

reunir més de 1.000 persones en les dues sessions celebrades durant una tarda a la capital catalana. “Com més gent hi ha al teu voltant, més perceps i connectes amb l’energia que t’envolta”, afegeix De la Rosa. L’experta no dubta a enumerar les virtuts d’aquesta disciplina: “El que es fa en una classe de ioga ho apliques a la teva vida diària. Físicament, es tradueix en el fet que una persona se sent més forta i flexible, té més energia i vitalitat i millora el sistema circulatori i l’endocrí”. I destaca la versatilitat d’una activitat pensada per a tothom. “Ho pot practicar qualsevol persona i en qualsevol circumstància. Des d’un nen fins a una dona embarassada, passant per un malalt de càncer”, apunta De la Rosa, que també remarca la necessitat de fer-ho “amb un bon professor”. D’altra banda, també guanyen popularitat les trobades de ioga a l’aire lliure, en entorns naturals. D’això en saben molt a l’Hotel Can Xiquet, situat a la localitat gironina de Cantallops. En aquest racó empordanès es fan retirs de ioga que poden durar un o més dies, una modalitat que va a l’alça i guanya adeptes que busquen un benestar físic fora del soroll i les aglomeracions. Una altra modalitat que organitzen en aquest establiment és el ioga nocturn i també els retirs especialitzats, adreçats a un grup específic, com el que fan fer per a dones emprenedores i empresàries. “Aquesta experiència suposa un moment de pausa per reposar i marcar objectius i combina una part de pensament i una altra de benestar”, precisa Victòria Galobart, responsable de màrqueting i esdeveniments de l’hotel.

Ioga a les presons El ioga ha assolit una dimensió tan gran que fins i tot ha impulsat congressos, com el Global Yoga Congress (GYC), una trobada que “va més enllà de les classes i aplica el ioga com una filosofia de vida”, precisa Jordi Canela, el seu fundador. “Un estil de vida basat a actuar, sentir, tenir control mental i coneixement, quatre pilars que ens reconnecten amb la nostra part espiritual”. D’aquest congrés, celebrat recentment a Barcelona, n’ha sorgit un postcongrés de caràcter solidari que té com a objectiu portar el ioga a les presons a partir del novembre. “El que recaptem cada setmana a les classes ho destinarem a comprar estores i manuals per fer ioga a les 13 presons de Catalunya”, explica Canela. Començaran per la de dones i la de menors. Aquesta iniciativa solidària és una mostra d’una altra de les variants d’aquesta disciplina que evoluciona, es diversifica i cada vegada s’acosta més a la gent. “Estem vivint un procés de democratització del ioga. Cada vegada hi ha més centres, modalitats, preus més competitius i professors més ben preparats”, assegura el fundador del congrés. I per a nens, també Aquesta democratització ha provocat que el ioga arribi als més petits, amb l’obertura de centres especialitzats i també amb classes de ioga a les escoles perquè els nens i nenes aprenguin a exercitar la respiració, redueixin el nivell d’estrès i millorin la seva

TORNAR A L’ÍNDEX

capacitat de concentració, la seva memòria de manera habitual a les xarxes. Un exemple és el de Vanesa Lorenzo. La model ha i l’autoestima, segons diuen els experts. publicat un llibre en què explica les bondats Algunes d’aquestes virtuts, com ara la re- d’aquesta disciplina, però a més té un blog i ducció del nivell d’estrès, també han ser- un canal de YouTube a través dels quals exvit com a reclam per a moltes embarassa- plica les seves vivències amb el ioga i comdes, atretes pels demostrats beneficis del parteix de manera constant la seva pràctica ioga. La disminució del mal d’esquena per a través d’Instagram. Una altra apassionada la millora postural guanyada amb aquesta del ioga és una altra model catalana, Verópràctica, un descans més reparador i una nica Blume, que en aquest cas viu centrada connexió més forta amb el nadó justifiquen en aquesta pràctica, ja que és propietària de l’espai The Garage, un centre de ioga siaquest hàbit. tuat al Poble-sec de Barcelona que dirigeix i A més de les variants esmentades, el ioga en el qual dona classes cada dia. Allunyada ha explorat altres versions com el ioguilates, de la passarel·la des de fa molts anys per que combina exercicis de pilates amb tècni- decisió pròpia, Blume centra la seva vida en ques de relaxació del ioga, o el ‘paddle’ ioga, el seu fill i en la pràctica del ioga, que comés a dir, practicar aquesta disciplina sobre parteix també de manera habitual a través una taula en aigües tranquil·les. En aquest de les xarxes. cas, als beneficis propis del ioga s’hi afegeix Una altra cara coneguda que s’ha sumat a la un augment de la força i la flexibilitat. passió pel ioga és la presentadora Cristina Pedroche, que assegura que és molt més ‘Celebrities’ enganxades feliç des que practica aquesta disciplina, Algunes ‘celebrities’ també practiquen ioga com també ho fan ‘celebrities’ com la pei no només l’han convertit en el seu estil de riodista Sara Carbonero, l’actriu Elsa Pataky vida sinó que comparteixen la seva pràctica o la presentadora Patry Montero.

TORNAR A L’ÍNDEX

Fins i tot les persones que no estan en forma poden pedalar tan ràpid com els sigui possible durant vint segons. GETTY

Tens un minut? És tot el que necessites per estar en forma Els estudis fets fins ara confirmen que un minut d’exercici intens té els mateixos beneficis que els entrenaments convencionals ISIDRE ESTÉVEZ

De motius per fer exercici n’hi ha molts. De motius (o excuses) per no fer-ne (o per fer-ne poc) també, i un dels més habituals és la falta de temps. No sempre és fàcil trobar el temps necessari per anar al gimnàs i per fer els exercicis, les sèries, les rutines i les repeticions que calen per estar en forma. Però què passaria si fos possible estar en forma dedicant-hi només

un minut de temps? Massa bonic per ser veritat? No, segons els defensors de l’entrenament a intervals d’alta intensitat. 1. Què és l’entrenament a intervals d’alta intensitat? L’ entrenament a intervals d’alta intensitat (HIIT, en les sigles en anglès) és una forma d’exercici cardiovascular que consisteix a intercalar estones d’ exercici intens amb altres d’ exercici moderat o descans. Cada vegada hi ha més gimnasos que l’ofereixen —sovint de forma combinada amb altres mètodes— i s’ha convertit en una autèntica moda a diferents països, on ha acabat desplaçant les rutines aeròbiques i cardiovasculars tradicionals.

TORNAR A L’ÍNDEX

2. Com funciona?

4. Què hi diu la ciència?

No hi ha una norma escrita sobre com han de ser les sessions de HIIT. O, més ben dit, n’hi ha moltes. Diferents practicants segueixen diferents rutines, però sempre a partir de combinar els esprints amb l’exercici moderat o els descansos. Com que cadascú aplica el mètode de forma diferent, hi ha una gran disparitat tant pel que fa a la durada total de cada sessió com a la quantitat de segons o minuts que cal dedicar a l’activitat intensa.

No tenia aquest nom, ni es feia com ara, però el HIIT l’han practicat molts atletes des de fa més d’un segle. No va ser, però, fins a finals del segle XX quan dos investigadors, Irisawa Koichi i Izumi Tabata, van estudiar i donar nom al mètode. Va ser Tabata, de l’escola d’Esports i Ciències de la Salut de la Universitat Ritsumeikan, qui el va popularitzar i va donar forma al que es coneix com a Protocol Tabata, però és Martin Gabala, catedràtic de kineseologia de la McMaster University d’Ontario, qui signa els últims estudis sobre el tema. Uns estudis que confirmen que exercitar-se de manera intensa durant uns quants minuts comporta els mateixos beneficis per a la salut que fer-ho seguint un mètode convencional. Després de comprovar que el mètode funciona amb tres minuts, l’últim treball de Gabala, que acaba d’arribar al mercat, demostra que també serveix durant un sol minut.

3. Com és un exercici tipus? Qualsevol exercici que requereixi esforç serveix per practicar HIIT. Un exercici tipus, fet en una bicicleta estàtica, consisteix a pedalar de forma relaxada durant 2 minuts; tan ràpid com ens sigui possible durant 20 segons; de forma lenta durant 2 minuts; molt ràpid, 20 segons; novament a poc a poc, 2 minuts; l’últim esprint a tota velocitat, 20 segons; i, finalment, 3 minuts tranquil·lament. Tota la sessió dura només 10 minuts, i d’aquests, només 1 minut es fa a un nivell d’ esforç alt. Es pot fer el mateix caminant, corrent, fent flexions, pujant escales… Es tracta, en tots els casos, d’ esforçar-se al màxim durant uns segons (cal suar, respirar de forma accelerada) i d’intercalar aquests moments intensos amb fragments més llargs de relax parcial o total.

5. Com és possible? Els miracles no existeixen, i el HIIT no n’és l’excepció. Si tres minuts d’alta intensitat a la setmana són suficients per tenir un cor i uns músculs en forma és perquè quan sotmetem els músculs a un esforç extrem les cèl·lules es veuen obligades a adaptar-se per tal de ser més eficients i, per tant, protegir-se de l’agressió. Les cèl·lules aprenen

TORNAR A L’ÍNDEX

quanta energia necessiten i a quina veloci- tar prims, les millors calories no són les que tat l’han de produir per tal de suportar el cremem, sinó les que no ingerim. moment d’esforç intens. Són molt pocs segons, però els efectes a les cèl·lules són im- 8. És millor que l’exercici normal? portants. Des del punt de vista de la salut no hi ha diferència entre el HIIT i els exercicis tradi6. Quins beneficis comporta? cionals. Els estudis ho demostren. Si parExercitar-se de forma intensa durant tres mi- lem d’estar en forma, doncs, la resposta a nuts o menys comporta beneficis per al cor, la pregunta és ‘no’. Ara bé, el HIIT té dos el sistema respiratori i els músculs. Millora, avantatges clars respecte de les sessions doncs, la salut cardíaca, la força i la flexibi- de gimnàstica convencional. El primer és litat. A més, els últims estudis sobre el tema obvi: el temps. Tres sessions a la setmana —a càrrec de Hakan Westerblad, professor de HIIT (que vol dir 30 minuts setmanals de fisiologia i farmacologia a l’Institut Karo- d’exercici, tres dels quals, intensos) comlinska d’Estocolm— demostren que l’exer- porten els mateixos beneficis per a la salut cici d’alta intensitat és millor que el conven- que 150 minuts d’entrenament habitual. És, per tant, un sistema molt més eficient. El cional a l’hora de controlar la diabetis. segon avantatge té a veure amb la força i la resistència: no tothom pot córrer molt de 7. Serveix per perdre pes? pressa durant una estona llarga, però molta No. Quan ens parlen per primera vegada gent ho pot fer durant uns quants segons. del HIIT ens desborda la incredulitat. Si tot En el cas de la bicicleta estàtica, fins i tot a la vida costa un esforç, com pot ser que les persones que no estan en forma poden fer un minut d’exercici reporti els mateixos pedalar tan ràpid com els sigui possible dubeneficis que una o dues hores? La incre- rant vint segons. dulitat augmenta quan pensem en calories; per a molts, un dels motius principals (quan 9. Un minut és el mínim? no el principal o únic) per fer esport. Doncs bé, el HIIT no serveix per cremar calories. Quan el 1996 Tabata fa públic el seu protoAra bé, l’objectiu de fer exercici ha de ser col, parla de dos minuts i 20 segons d’alestar en forma, gaudir d’una bona salut. ta intensitat, combinats amb set minuts Tot i que l’exercici ens pot ajudar a perdre d’exercici moderat. Estudis posteriors van pes, o com a mínim a no engreixar-nos, per analitzar els efectes amb diferents combimantenir la línia el que cal és menjar de for- nacions i fragments de temps: primer deu ma sensata. Si el que ens preocupa és es- minuts, després nou, vuit… així fins arribar

TORNAR A L’ÍNDEX

al minut actual. La sorpresa ha estat veure que una disminució del temps de l’exercici no comporta una disminució dels beneficis aeròbics. Ara bé, hi ha un mínim: amb els coneixements actuals es creu que tres repeticions de 20 segons al màxim esforç és la mínima quantitat de temps requerida per aconseguir beneficis per al cos. En qualsevol cas, els científics continuen investigant per saber si, per sota d’aquest llindar, el HIIT continua sent útil.

10. Tothom ho pot fer? No. Que els estudis hagin demostrat que el HIIT funciona no vol dir que tothom l’hagi de seguir, o que s’hagin d’abandonar altres tipus de gimnàstica. Cal, en qualsevol cas, seguir les mateixes precaucions que amb qualsevol altre tipus d’exercici. Si una persona que no fa cap esport comença a practicar HIIT de sobte, corre el risc de patir alguna lesió. És important saber quina és la nostra condició física i, de forma especial, quin és l’estat del nostre cor. És recomanable, doncs, sotmetre’s a una revisió mèdica si fa temps que no practiquem cap esport i, en qualsevol cas, buscar l’assessorament i supervisió d’un professional.

TORNAR A L’ÍNDEX

Els fruits vermells són rics en antioxidants / GETTY

Dieta i exercici, els aliats del ‘detox’ natural del cos Així funciona el reciclatge intern del cos… i això és el que pots fer per estimular-lo ISIDRE ESTÉVEZ

Vivim en una societat obsessionada amb la joventut. Sembla que estem obligats a veure’ns joves per fora –gastant-nos diners en roba i cosmètics i, fins i tot, sotmetent-nos a operacions d’estètica– i a cuidar-nos per mantenir-nos joves per dins. El mercat respon a aquesta necessitat –que el mateix mercat estimula– bombardejant els consumidors amb tota mena de productes que, asseguren, tenen propietats antioxidants i rejovenidores.Exercicis, tractaments, dietes… vivim en l’època del ‘ detox’, una moda que l’augment en el nombre de casos de malalties degeneratives no ha fet més que estimular.

resulta irònic que, aliè a les modes i obsessions de cada moment, el cos humà sigui una formidable màquina de reciclar. Cada dia, cada hora, cada minut, el nostre cos treballa fent un autèntic ‘detox’ natural. La qüestió és saber si podem fer res per ajudar-lo en aquest procés de neteja, si l’estil de vida és, o no, un factor clau a l’hora d’estimular o perjudicar el nostre sistema intern de reciclatge. L’autofàgia

L’ Acadèmia Sueca va atorgar el premi Nobel de medicina a Yoshinori Ohsumi, un biòleg de l’ Institut Tecnològic de Tòquio, per la seva investigació sobre el procés de desintegració i reciclatge de les cèl·lules del cos. La recerca d’Ohsumi és important perquè obre la porta a trobar noves vies per lluitar contra malalties degeneratives, des de l’ Alzheimer fins al càncer. Paradoxalment, Tot s’hi val en la lluita comercial contra el no va ser fins fa uns anys que els científics tan temut envelliment. Justament per això van descobrir que l’organisme disposa d’un

TORNAR A L’ÍNDEX

mecanisme de neteja intern, sense el qual no estaríem vius. Resulta sorprenent que un procés tan crucial com aquest hagi trigat tan de temps a ser descobert i entès, però només els últims avenços en biologia cel·lular han fet possible saber que, a dins de cadascú de nosaltres, hi ha un extraordinàriament eficient i sofisticat sistema de reciclatge. Autofàgia, aquest és el seu nom, un terme estrany al darrere del qual s’amaga un dels processos més desconeguts però també més importants del cos humà. Gràcies a l’autofàgia, el cos separa allò reutilitzable d’allò inservible. Les parts dolentes són eliminades, mentre que les bones es reciclen per tal de generar noves cèl·lules. Per això és tan important, no només perquè elimina del cos els componentstòxics, sinó també perquè ajuda l’organisme a reparar allò que no funciona, a regenerar-se. Un ‘detox’ complet i continuat, sense el qual el sistema immunològic es veuria desbordat a l’hora de lluitar contra infeccions i tota mena de malalties. Les escombraries del cos Per entendre com funciona l’autofàgia resulta útil imaginar el cos com si fos una ciutat moderna, on les escombraries i els objectes que ja no es fan servir s’acumulen en determinats punts fins que són recollits pels serveis de neteja, que separen les escombraries, eliminen els residus inútils, i reciclen els que poden tenir-ne un nou ús. En el cos, les deixalles són capturades i emmagatzemades en unes membranes que posteriorment són transportades al li-

sosoma, el cubell de les escombraries de les cèl·lules. Quines escombraries? Restes de proteïnes, de membranes, de virus, de bacteris, decomponents cel·lulars i, sobretot, de mitocòndries gastades. La vida d’un ésser humà comença amb una simple, humil cèl·lula; a partir del primer segon, la seva formació i creixement no seria possible sense noves cèl·lules. Tot i que el procés s’alenteix a mesura que ens fem grans, no s’atura mai, perquè per mantenir la vida el cos necessita desfer-se de les cèl·lules velles i substituir-les per altres de noves, un procés que requereix vitamines, minerals i, sobretot, proteïnes. El problema és que la quantitat de proteïnes que ingerim al dia –uns 70 grams, de mitjana– està molt per sota de les que necessitem per fabricar noves cèl·lules – entre 250 i 350 grams. El cos compensa aquesta diferència reciclant proteïnes antigues, eliminant-ne les parts danyades i aprofitant-ne les bones. De fet, els biòlegs especulen amb la possibilitat que l’autofàgia sorgís, en els primers estadis de l’evolució, per poder sobreviure durant les èpoques d’escassetat d’aliments. És per això que algunes teories apunten que menjar poc, o fins i tot fer dejú de forma puntual, ajuda el cos a renovar-se i, per tant, allarga la vida. La dieta i l’exercici Amb els coneixements actuals tot sembla indicar que la salut depèn de factors intrínsecs i extrínsecs: els nostres gens juguen un paper crucial, però l’ estil de vida és igualment important. A l’hora d’ajudar el procés de l’autofàgia hi ha dos elements

TORNAR A L’ÍNDEX

que, a priori, juguen un paper molt destacat. Un és allò que mengem (o allò que no mengem); l’altre, l’ exercicique fem. Per què la dieta i l’exercici ajuden l’autofàgia i, per tant, alenteixen l’envelliment? La resposta està en les mitocòndries, les estructures que ens donen l’ energia per a viure. El cos produeix energia fent reaccionar la glucosa amb l’ oxigen, però durant aquest procés es generen unes molècules considerades com un dels principals agents de l’ envelliment. El seu nom: radicals lliures. Tot i que queda molt camí per recórrer, els últims estudis sobre autofàgia apunten que, com menys mitocòndries gastades tingui el cos, menys radicals lliures generarà i, per tant, més lent avançarà el procés d’ envelliment. Però no només això: tota vegada que les mitocòndries en mal estat poden generar mutacions genètiques, reduir-ne el nombre evita la possibilitat de desenvolupar malalties degeneratives, entre elles el càncer. És cert que el de la dieta és un tema molt polèmic: alguns estudis no arriben a cap conclusió definitiva sobre què és millor i què és pitjor, sobre què cal menjar i què cal evitar. Encara pitjor, d’altres apunten a conclusions contradictòries. Tot i això, el gruix de la recerca actual sembla apuntar que la millor dieta és aquella amb una proporció important de greixos de qualitat (llavors, nous, oli d’oliva, alvocat, salmó i, en menor mesura, ous); un consum moderat de proteïnes; i un consum baix de carbohidrats (apostant pels ‘bons’, com la verdura, i limitant-ne el consum de la resta, com la pasta, el pa o l’arròs, considerats ‘dolents’ pel seu contingut en sucre).

Al costat de la dieta, l’altra forma d’estimular el nostre sistema de reciclatge passa per fer exercici, tot i que, també en aquest punt, hi ha estudis per a tots els gustos i el tema genera una gran controvèrsia. Això és així perquè l’ esport suposa un important desgast per al cos, sobretot en el cas d’exercicis molt intensos, fets de forma continuada. Com pot, allò que desgasta, ser positiu? Aquesta és la qüestió. Però, tot i els dubtes, una majoria d’estudis afirmen que fer exercici de forma moderada és bo per a la salut i ajuda a mantenir el cos jove. El problema és saber què vol dir exercici ‘moderat’. És un problema de difícil solució, perquè amb els coneixements actuals els científics no estan en condicions de dir quant és massa, en matèria d’exercici. En l’estudi més exhaustiu fet fins ara –amb dades de 661.000 persones– els científics de la universitat Harvard van situar en 450 minuts setmanals d’exercici moderat (bàsicament caminar), el límit a partir del qual ja no s’incrementen els beneficis. L’estudi va arribar a la conclusió que les persones que no fan exercici són les que tenen més probabilitats de morir de forma prematura; les que fan un mínim d’exercici redueixen les possibilitats de morir jove en un 20%; les que hi dediquen 150 minuts a la setmana ho fan en un 31%, i les que s’exerciten durant 450 minuts, en un 39%. Però això és tot: a partir d’aquí els minuts afegits ja no comporten rèdits per a la salut.

TORNAR A L’ÍNDEX

CRÉIXER COM A PERSONA

TORNAR A L’ÍNDEX

El “mindfulness” redueix l’estrès i millora el benestar, facilita l’atenció i concentració en les tasques diàries i millora les relacions interpersonals.

Buscant una vida sense presses El ‘mindfulness’ entra al món laboral i educatiu amb la voluntat de ser un contrapès a l’estrès AURE FARRAN

Una reunió d’última hora. Arribem tard al metge. Una cua quilomètrica al súper. Correu, va, a la dutxa, que hem de sopar i és tard! Us sona? Aquestes dinàmiques són cada vegada més habituals en moltes llars i comporten estrès i malestar. ¿Us heu plantejat quan ha sigut l’última vegada en què heu pogut estar uns minuts sense fer res? ¿Simplement badant o escoltant la vostra respiració? Per a alguns pot semblar una pèrdua de temps (amb tanta feina que tinc!), però la realitat és que aturar-se per ser conscients del que fem és necessari i comporta múltiples beneficis mentals,

emocionals i físics. Això és el que defensen els que han descobert el mindfulness, i la finalitat hauria de ser poder aplicar-lo en tots els aspectes de la vida. Roser Claramunt i Oliva, psicòloga coach, instructora de mindfulness i impulsora d’AulaMindfulness.com, explica que aquesta disciplina “és un estat de consciència que sorgeix de posar l’atenció de manera intencionada a l’experiència del moment present, sense jutjar”. “Implica estar present, experimentant la realitat just com és”. En aquests moments, la pràctica de mindfulness s’està aplicant sobretot a l’entorn de la salut, el món empresarial i el món educatiu. Com apunta Claramunt, principalment per dos motius: “D’una banda, som en un entorn amb canvis molt ràpids, amb molta pressió, i, sobretot, som en un entorn digital on hi ha un excés d’informació i interrupcions constants. Si no decidim bus-

TORNAR A L’ÍNDEX

car uns espais per parar estem demanant un esforç continuat al cervell durant massa hores. Aquesta immediatesa no ajuda en l’aprenentatge que requereix, per exemple, processar emocions, autoregular els impulsos, etc.” Hi ha, per tant, una sobreestimulació. I això fa que cada vegada ens costi més concentrar-nos a fer una sola cosa. Aquí és on una actitud mindfulness ens pot ajudar. Quins beneficis ens aporta fer les coses de manera conscient? “D’entrada -diu Roser Claramunt-, ens permet viure les situacions de manera més intensa. També ens permet prendre millors decisions i ens ajuda en l’autoconeixement i a mantenir el focus d’atenció en les coses que són veritablement importants per a nosaltres”.

tora de Mente y Vida, empresa dedicada a la formació en mindfulness. Això explica que empreses com ara Ford, Google o Ikea utilitzin el mindfulness en la formació dels seus treballadors i en el seu pla d’empresa. Han constatat que permet als treballadors augmentar la capacitat de concentració i memòria, assolir més claredat en la presa de decisions i més creativitat en la resolució de conflictes o disminuir l’estrès laboral. Tot això permet a l’empresa augmentar el compromís i la implicació dels treballadors en el projecte, fer créixer la satisfacció laboral dels treballadors o minimitzar l’absentisme laboral.

Al món laboral

De la mateixa manera, el mindfulness es va fent lloc en moltes llars. Cada vegada són més les famílies que introdueixen la pràctica de la meditació per crear a casa un lloc de pau i relaxació, on puguin desconnectar de l’estrès i reforçar els vincles afectius. “En els últims anys el mindfulness s’ha consolidat com una eina versàtil que serveix per a diversos propòsits: centrar la nostra energia mental en una època dominada per la saturació d’estímuls i distraccions, a més d’augmentar la nostra capacitat per bregar amb l’estrès”, explica Villorejo de Landia. Roser Claramunt insisteix que, en un món tan ràpid com el nostre, és necessari cultivar la paciència. Com podem fer-ho a casa, grans i petits? “Jo recomanaria tres coses: connectar regularment amb la respiració, deixar de voler tenir-ho tot controlat (la vida és canvi constant i no podem tenir-ho

Resultats d’estudis neurocientífics demostren els diferents beneficis i impactes que té en el cervell la pràctica regular del mindfulness : redueix l’estrès i millora el benestar, facilita l’atenció i concentració en les tasques diàries, i millora les relacions interpersonals, l’autoregulació emocional i la presa de decisions. Això fa que el mindfulness també hagi entrat al món de l’empresa. Per què? “Fer les coses de manera conscient augmenta la nostra productivitat, la nostra capacitat d’autocontrol, la nostra empatia, la nostra creativitat i, com a conseqüència de tot això, la nostra autoestima. Com més coneixement tinguem de nosaltres mateixos, més capacitat de regulació tindrem i més intel·ligents emocionalment serem”, apunta Allende Villorejo de Landia, direc-

En família

TORNAR A L’ÍNDEX

tot controlat, no tot depèn de nosaltres) i • Assaboriu el que mengeu. Dediqueu una estona a assaborir un plat en silenprendre decisions en moments de calma”. ci, notant les sensacions que us produeix aquell menjar. Una moda o una necessitat? Per què parlem tant de mindfulness? És una moda? La directora de l’escola Mente y Vida prefereix parlar de respostes que necessitem per garantir el nostre benestar personal. El desenvolupament econòmic i tecnològic ha comportat canvis en el nostre estil de vida i han emergit mancances que hem de resoldre. “El sentiment d’insatisfacció que moltes persones pateixen tot i tenir a la seva disposició un gran benestar material, els conflictes interpersonals en l’entorn laboral i en el familiar, o la frustració que experimentem quan no aconseguim treure tot el partit de l nostre potencial com a éssers humans són alguns dels camps en els quals la intel·ligència emocional i el mindfulness ens poden donar les solucions que necessitem”, diu Allende Villorejo de Landia. I és que “si volem guanyar benestar, si volem connectar millor amb els altres i amb l’exterior, primer necessitem connectar millor amb nosaltres mateixos”, conclou Claramunt.

• Feu un “escàner corporal”. Asseieu-vos o estireu-vos amb els vostres fills i, començant pels dits dels peus, preneu consciència de cada part del vostre cos, fins a arribar al cap. Aquest exercici es pot fer en silenci o esmentant cada part en veu alta, per dirigir la meditació dels infants. Una variant de l’exercici és que cadascú vagi esmentant les parts del cos i comentant les sensacions percebudes, per exemple: “Estic concentrat en les meves espatlles, i noto tensió”. L’atenció plena també arriba a l’esport

La pràctica de l’atenció plena també ha arribat al món de l’esport. Des del setembre passat es pot practicar a Catalunya el soulbody. Aquesta nova activitat incorpora els principis del pilates, la saviesa del ioga i el poder de la dansa, i busca reequilibrar cos i ment. Àlex Clavijo, responsable de formació i desenvolupament de CET10, explica: “Un exercici conscient implica no només fer el gest tècnic de manera correcta, sinó parar atenció a la respiració, al Com incorporar el ‘mindfulness’ en el moviment i a la pausa; també a la col·locació nostre dia a dia del nostre cos vers l’espai que ens envolta. És important centrar-se en el nostre cos i en com Alguns exercicis en família: flueix el moviment conscient per desenvolu• Camineu junts en silenci. L’exercici pas- par l’activitat”. Com precisa Clavijo, en aquessa per escoltar els sons que us envolten i ta modalitat esportiva “els seus practicants tonifiquen i estilitzen el cos mitjançant moviidentificar-los. ments fluids, amb respiracions controlades”.

TORNAR A L’ÍNDEX

Creix l’esgotament digital, un mal del segle XXI Els experts alerten de l’ansietat, l’estrès i fins i tot la depressió que poden derivar d’un ús intensiu i continuat del mòbil i les xarxes NEREIDA CARRILLO

Estrès, ansietat, problemes per dormir i un sentiment de vulnerabilitat. Què tinc, doctora? Si sents alguns d’aquests símptomes, podria ser que el que et passi estigui relacionat amb un mal típic del segle XXI i que en els últims temps s’està estenent: l’esgotament digital. Els experts alerten dels comportaments malaltissos i les conseqüències negatives d’unes tecnologies que, si bé van aparèixer amb la promesa de fer-nos la vida més fàcil, s’estan convertint en un motor d’estrès i, fins i tot, una causa de trastorns de l’estat d’ànim com ara l’ansietat o la depressió.

“Hem cregut que les tecnologies digitals són capaces d’automatitzar les feines i, per tant, de deixar-nos més temps lliure. Paradoxalment, però, ha passat el contrari: l’ús de les tecnologies digitals ens comporta una acceleració inèdita dels ritmes vitals i això ho notem i ens desgasta”, reflexiona Enric Puig Punyet, professor dels estudis d’arts i humanitats de la UOC i autor del llibre La gran adicción. Cómo sobrevivir sin internet i no aislarse del mundo. Després d’uns anys d’efervescència i connexió il·limitada, molts usuaris de mòbils i xarxes socials han pres consciència de la necessitat d’un ús més racional d’aquestes eines. Però no sempre és possible, ni tothom ho aconsegueix. L’estudi Global Mobile Consumer Survey 2017, elaborat a Espanya, certifica la dificultat per desconnectar-se. Aquesta recerca assenyala que el 42% dels enquestats tenen la percepció que fan servir massa el mòbil.

TORNAR A L’ÍNDEX

D’aquests, un 25% asseguren que malden per reduir el seu ús i tenen èxit, però el 16% diuen que també s’hi esforcen i fracassen en l’intent. En aquest sentit, la psicòloga experta en noves tecnologies Carme Estévez, que exerceix als centres Parèntesi i GRAT, lamenta la síndrome d’abstinència que es produeix quan no tenim accés a aquestes eines: “Genera ansietat, confusió, malestar mental i un estat d’aïllament”.

a estar comparant contínuament la nostra vida amb la de la resta i a pensar que tothom té una vida molt millor. Principalment als joves, que són els més vulnerables, això els pot generar un malestar emocional que pot derivar fins i tot en depressions”. Per combatre aquest fenomen cada cop més freqüent la psicòloga esperona les famílies, l’escola i l’administració a reforçar l’autoestima de les criatures fora de les xarxes socials. Als progenitors els recomana “reforçar tot el que els infants i joves fan bé”, i a l’administració que creï programes específics amb aquest propòsit. Per a Puig Punyet, el voyeurisme a Instagram, Facebook o altres plataformes similars “normalitza un comportament que pot ser gairebé patològic”. I igual de nefast és, segons aquest filòsof, l’ús intensiu d’aquestes plataformes: “Estar molt actiu a les xarxes socials no és un símptoma de felicitat, sinó en molts casos de tot el contrari, de soledat”.

Les xarxes socials constitueixen una altra font d’afartament. Segons l’informe Global Web Index 2018, a Espanya cada individu té de mitjana més de 7 comptes actius a les xarxes socials, on diàriament passa 1hora i 38 minuts. Alguns sectors de la societat, però, estan començant a posar el fre i dedicar menys temps a aquests espais; se senten saturats. “Les xarxes han sigut una moda i tindran un decreixement -pronostica Enric Puig Punyet-. Ja està passant. Aquestes xarxes trenquen la naturalitat de les relacions socials i ens introdueixen un tipus de comportaments que gairebé ratllen la patologia ¿Més productius o més cremats? en alguns casos”. L’esgotament digital també té un vessant Per a moltes persones, principalment els laboral. A la feina, els correus electrònics, més joves, les xarxes són claus en les seves els grups de WhatsApp o les aplicacions relacions i també en la creació de la seva ens forcen a estar sempre treballant. No identitat. Estévez alerta que, si no es té una respecten temps de descans, cap de setautoestima forta, aquests espais afecten mana ni dies de vacances. L’estudi Global de manera negativa. El mateix apuntava Mobile Consumer Survey 2017 posa xifres a un estudi coordinat per investigadors de aquestes interferències. Assenyala que un la Universitat de Maastricht el 2017, que as- 39% de l’ús del telèfon en el temps persosenyalaven que les xarxes socials eren “un nal està destinat a una finalitat laboral. La terreny fèrtil per a l’enveja”. La psicòloga va impossibilitat de desconnectar i la multimés enllà: “D’alguna manera ens exposen tasca generen malestar en els treballadors.

TORNAR A L’ÍNDEX

“La tecnologia ha accelerat els ritmes de feina i ha precaritzat molts llocs de treball”, es queixa l’autor de La gran adicción. Per la seva banda, Estévez lamenta: “Genera estrès el fet d’haver-ne d’estar pendent les 24 hores. Malgrat que a la feina tinguem un horari, el fet d’haver d’estar sempre connectats fa que no puguem conciliar. Es pot arribar a un estrès tan alt que el treballador acabi cremat i pugui tenir problemes de tensió, per dormir i per alimentar-se”. Puig Punyet critica el mite que la multitasca que permeten les tecnologies derivarà en una productivitat més elevada. “La computació sí que és capaç de la multitasca -assenyala aquest professor de la UOC-, però nosaltres, com diuen molts psicòlegs i neuròlegs, no. El que fem en realitat és no tancar processos. Això genera més estrès, però també en molts casos una baixa productivitat”. En alguns organismes, afegeix, ja s’està optant per tornar a les reunions presencials, perquè s’està comprovant que

és més efectiu que els grups de WhatsApp o les cadenes inacabables de correus electrònics. Davant de situacions com aquestes, els experts recomanen seguir l’exemple francès, que ja va regular fa uns anys el dret de desconnexió digital dels treballadors. Al país veí, els empleats poden ignorar les trucades i els correus dels seus caps a partir de les sis de la tarda. Estévez aconsella treballar en aquesta línia i suggereix altres receptes, com ara que les xarxes socials estiguin dissenyades de manera que no generin dependència, planificar el temps lliure per no omplir-lo sempre amb el mòbil i reduir les aplicacions als nostres dispositius. Per la seva banda, Puig Punyet opina: “Per davant de tot, el que hem de fer és aprofitar aquesta sensació d’esgotament digital per ser crítics amb el sistema i arribar a un cert equilibri”. El professor de la UOC afegeix: “Mentre això no arribi, hem de començar a pensar en marcs normatius”.

TORNAR A L’ÍNDEX

Mirant enrere amb ira? Com controlar la teva ràbia… i la dels altres 12 preguntes amb resposta per entendre una emoció que, tot i ser natural, pot tenir conseqüències negatives ISIDRE ESTÉVEZ

‘Mirant enrere amb ira’, de John Osborne, és una de les obres mestres del teatre anglès del segle XX. En l’obra, un jove deixa anar la seva ràbia contra els valors de la classe mitjana. Valors que no són els nostres, una discussió de parella, una ordre que no ens agrada a la feina, un veí que ens molesta… Molt sovint ens enfrontem a situacions que ens incomoden, ens irriten i, de tant en tant, ens enfaden. Però mentre que enfadar-se és normal i, fins i tot, saludable, perdre els estreps no ho és, ni per un mateix ni per

aquells que ens envolten. La ira és normal, però cal controlar-la. Una cosa que resulta molt més fàcil si aprenem a identificar com ens sentim i, sobretot, per què. Per què ens enfadem? Hi ha molts motius per a irritar-nos: situacions desagradables amb la família o els amics,incidents amb desconeguts, problemes a la feina, estrès… Tot allò que posa a prova la nostra paciència, que ens demana temps, atenció i energia, pot provocar un cansamentque, finalment, derivi en ràbia. Sovint ens enfadem per tal de controlar una situació que ens supera, com una manera de reunir forces per sentir-nos més forts, en la creença que com més intimidem l’altre més segurs estarem nosaltres. I també ens podem enfadar davant d’una situació injusta, tant si la patim nosaltres com si en som testimonis.

TORNAR A L’ÍNDEX

Què passa quan ens enfadem?

Com podem identificar la ira?

Un dels problemes a l’hora de controlar la ira és saber identificar-la, ser capaç de distingir quan ens arriba una sensació d’enuig abans que sigui massa tard i se’ns escapi de les mans. Si això passa, podem reaccionar de forma exagerada, o davant la persona equivocada. Els psicòlegs parlen d’ ira passiva per descriure un tipus de comportament en el qual la persona afectada es mostra sarcàstica amb els altres, fins i tot ferint els seus sentiments, però també apàtica. En aquests casos, ni el mateix afectat és conscient que el que li passa és que està enfadat. I, com que no reconeix el problema tampoc poc actuar en les causes, examinant les seves emocions i identificant què és allò que el molesta. Ara bé, fins i tot les persones que experimenten una ràbia agressiva i es comporten de forma violenta contra objectes i altres persones poden no ser capaces És normal enfadar-se sovint? d’identificar el problema. A diferència dels Fins aquí el mecanisme biològic que ens que tenen ràbia passiva, els agressius són posa en alerta i ens prepara per a plantar conscients que estan enfadats, però no necara o marxar. Ara bé, el llindar a partir del cessàriament saben per què. qual s’activa l’ amígdala varia segons les persones. Algunes el tenen molt alt, i s’en- Estar enfadats equival a mostrar-se agresfaden poc o molt poc. D’altres, en canvi, el sius? tenen molt baix i s’enfaden molt sovint, fins i tot per petites coses que, a la majoria, no La ira és un sentiment que sovint malinterli semblen importants. Tot i que, evident- pretem. L’ enuig és una emoció, i no té res ment, cadascú reacciona de forma diferent a veure amb l’ agressió, que és una acció, davant d’un mateix fet perquè les sensibili- un comportament que busca fer mal a una tats són diferents, si el sentiment d’ira s’ac- persona o a un objecte, ja sigui de forma fítiva molt sovint és clar que ens trobem da- sica o verbal. Hi ha qui realitza una agressió sense estar enfadat, senzillament pel plaer vant d’un problema d’ autocontrol. Ens enfadem per protegir-nos. Quan alguna cosa ens irrita, o quan percebem unaamenaça, s’activa l’ amígdala, l’òrgan del cervell que processa les emocions. A través del sistema nerviós l’amígdala envia el senyal que cal començar a segregar adrenalina. Això ens situa en una posició defensiva, però preparats per a l’atac. El procés és el següent: presenciem o patim una situació que ens irrita, el nostre cervell activa elsneurotransmissors, i aquests donen al cos una sèrie d’ordres, des de fer que el cor bategui més ràpid a elevar la pressió sanguínia. El cos queda en situació d’ alerta, esperant una ordre que el faci llençar-se cap endavant, sortir fugint o quedar-se aturat per tal de no ser vist. Un mecanisme ancestral que ha fet possible la supervivència.

TORNAR A L’ÍNDEX

que li produeix imposar-se a un altre. I, òbviament, la majoria s’enfada sense comportar-se de forma agressiva… la qual cosa no evita que en un nombre important de casos la ira activi el nostre desig de venjança. Per complicar més les coses, no només dirigim la nostra ira cap a fora, sinó també cap endins: hi ha gent que està enfadada amb ella mateixa. Hi ha gent predisposada a sentir ira?

ira és la manera adequada de respondre davant d’una injustícia, i també serveix perquè els altres sàpiguen que hi ha coses que no acceptem, i que són importants per nosaltres. Enfadar-se té conseqüències físiques? Tota vegada que és una emoció, interpretem la ira com un estat psicològic, però el cert és que les seves conseqüències són físiques. La ira provoca l’activació del sistema nerviós i una sèrie de canvis hormonals i neuroquímics que tenen una resposta a nivellcardiovascular, en la respiració, la sudoració, la tensió muscular. És per això que la ira és una emoció positiva només si és una resposta puntual i temporal. Si passa el temps i no desapareix, o si experimentem constants episodis d’ira, ens exposem a patir tota mena demalalties, des d’úlceres d’estómac a atacs de cor, passant per cansament, maldecap o un major risc a patir determinats tipus de càncer.

Els estudis semblen indicar que sí. El fet que no tothom respongui de la mateixa manera davant d’una situació enutjosa no es deu només a una qüestió de caràcter sinó que també té un origen neurològic: si no segreguem prou serotonina, o si el nostre cervell no la processa de forma adequada, ens costarà més processar les emocions, i això no té res a veure amb el nostre caràcter, sinó amb com funciona el nostre cervell. A més, la genètica també juga un factor important segons apunten diversos estudis, que diuen que la tendència a enfadar-se I psicològiques? sovint és hereditària. Per què la ira pot ser positiva? La diferència entre ira i violència sembla òbvia però és important tenir-la present per desdramatitzar la primera, una sensació que, tot i que desagradable, és perfectamentnatural i, de fet, pot tenir conseqüències positives. El motiu és que ens fa reaccionar davant determinades situacions, ens mou a actuar, ens permet defensar-nos… La

Patir constants episodis d’ira no només té conseqüències físiques, sinó també psicològiques. Si no identifiquem les causes que ens generen ràbia, i no ressolem la qüestió, correm el risc que aquesta ira no resolta es converteixi en ansietat, una reacció natural del cos quan ens enfrontem a un perill que, si es perllonga en el temps, esdevé patològica, arribant a posar en perill la vida dels que la pateixen.

TORNAR A L’ÍNDEX

Com controlar la ira i evitar perdre els es- exercici que serveix per a aconseguir que el ritme cardíac i la tensió arterial recuperin treps? el ritme normal. També és útil intentar penPer controlar la ira el primer que hem de sa- sar amb el cap fred, deixar passar el temps, ber és què ens la provoca. Si ens enfadem no actuar mai mentre sentim ràbia. La ira per poder dominar una situació o una per- ens fa ser exageradament dramàtics. Si fem sona és obvi que tenim por, que ens sen- l’esforç de veure les coses de forma més ratimamenaçats, i que creiem que la millor cional, reconduirem l’enuig. És important estratègia per a capgirar la truita és mos- no perdre de vista que la ira ens posa en trar-nos enfadats. En aquest cas, cal identi- alerta per a actuar, però que per ella maficar per què tenim por, per què ens sentim teixa no resol cap problema. Hem de coninsegurs. Si estem enfadats amb nosaltres trolar nosaltres la ira, no deixar que la ira el més probable és que patim una depres- ens controli a nosaltres. sió, que ha de ser tractada per un professional. I si el motiu de la nostra ràbia és una Què fer si som l’objecte de la ira d’un altre? injustícia comesa contra nosaltres o contra els altres el millor és fer alguna cosa per po- Una cosa és controlar la nostra ira i una de sar-hi remei: posar en marxa una campan- ben diferent és patir la ira d’un altre. Si algú ya, protestar de forma creativa, fer-se vo- es mostra enfadat amb nosaltres perquè luntari… Actuar pot ajudar a solucionar el ens hem comportat de forma injusta ho hem problema i, en qualsevol cas, ens farà sentir de reconèixer i disculpar-nos, o redreçar el mal provocat. Ara bé, si el que busca amb la millor. seva ira és controlar-nos o menystenir-nos, per tal de sentir que ell és l’important, el que Serveix comptar fins a 10? té raó, el que fa les coses bé, aleshores cal S’atribueix a Thomas Jefferson, tercer pre- que tinguem clar que aquella ràbia és una sident dels Estats Units, una frase que va estratègia que fa servir per a dominar-nos. fer fortuna: “Si estàs enfadat compta fins a Reaccionar de forma irada davant d’algú 10 abans de parlar; si estàs molt enfadat, que està irat no solucionarà res, i pot empicompta fins a 100”. La frase pot semblar tjorar el problema. Cal, doncs, no perdre el més o menys ocurrent però amaga una control, no només per evitar ser manipulat veritat òbvia: si reaccionem en calent és per l’altre, sinó per ajudar-los a superar la possible que fem o diem alguna cosa de la ira. Potser creiem que no té motiu per a esqual després ens podem penedir. És millor tar enfadat, però tota vegada que la ira és deixar passar el moment. Com? En general, una emoció no té sentit que li recriminem. qualsevol tècnica de relaxació és útil per a És més constructiu escoltar, mostrar empacalmar els ànims. Comptar fins a 100 és un tia, parlar… i perdonar.

TORNAR A L’ÍNDEX

10 raons (+1) per tenir relacions sexuals més sovint Deu possibles motius per intensificar la nostra vida sexual. I si no són certs, són ben trobats 1. El sexe crema calories... sobretot si es fa durar una mica És un clàssic. Tot i que solen recordar que hi ha altres activitats –sempre esportives– que cremen més calories, els metges admeten que el sexe també té aquesta funció, encara que sigui complementària. També depèn de l’estil de cadascú al llit. Sigui com sigui, un estudi de l’octubre passat de la Universitat

del Quebec mantenia que una hora de sexe pot servir per cremar tantes calories com mitja hora corrent. I la revista ‘Health’ cita l’opinió d’un professor, Justin Lehmiller, de la Universitat de Purdue (Indiana, als Estats Units) i autor de ‘The Psychology of Human Sexuality’, que assegura que el sexe pot enfortir el to muscular, augmentar la freqüència cardíaca i, en definitiva, fer treballar tot el cos. “En termes relatius, no és una quantitat enorme”, admet Lehmiller. Però puntualitza que les sessions sexuals dels participants en l’estudi del qual van extreure les dades duraven fins a 25 minuts. “Si es tenen relacions sexuals durant un període de temps més llarg, es poden cremar més calories i extreure’n més beneficis”, conclou.

TORNAR A L’ÍNDEX

2. El sexe ajuda a dormir

amb el penis) genera aquests efectes beneficiosos, i menysté la masturbació –se suSabeu què és la prolactina? Doncs es tracta posa que individual, en parella i en grup– i d’una hormona que genera el cos quan es altres formes d’activitat sexual. produeix un orgasme. I és una substància que relaxa i que, per tant, ajuda a dormir de 4. El sexe fa més fort el cor manera natural. Ho diu Kristen Mark, directora del Laboratori de Promoció de la Sa- Tornem a entrar en la faceta del sexe com a lut Sexual de la Universitat de Kentucky: “Si esport. Alguns experts sostenen que manesteu especialment cansats, tenir relacions tenir relacions sexuals regulars pot benesexuals i arribar a l’orgasme us ajudarà a ficiar el sistema cardiovascular. Un estudi adormir-vos més ràpidament”. Tanmateix, britànic va determinar que els homes que probablement ja ho heu descobert vosal- tenien relacions sexuals almenys dues vetres mateixos. Tot i que hi ha qui pensa que gades per setmana, durant un període de adormir-se després del sexe és més propi 20 anys, tenien menys predisposició a mod’homes, s’han descrit casos de dones que rir d’una malaltia del cor que els que tenien també gaudeixen d’aquest plaer comple- sexe menys d’una vegada al mes. La mateixa doctora Mark matisa que és una coinmentari. cidència d’hàbits: les persones amb una 3. El sexe fa baixar la tensió arterial i l’estrès vida sexual saludable “solen tenir hàbits saludables en general”. Però admet que “el Segons la revista ‘Health’, l’any 2005 es va sexe ajuda a regular hormones com l’estrofer a Escòcia un estudi que va sotmetre els gen i la testosterona, i això té efectes sobre voluntaris a un dur experiment: se’ls dema- tot l’organisme, inclòs el cor”. nava que anotessin la seva activitat sexual durant quinze dies i després els posaven 5. El sexe et protegeix dels refredats proves que generen ansietat, com ara parlar en públic o resoldre problemes de matemà- Tenir relacions sexuals cada setmana estitiques en veu alta. Un cop es van tenir els mula el sistema immunològic i proporcioresultats, els autors de l’estudi van conclou- na protecció contra els refredats, segons re que els que havien tingut més relacions un estudi de la Universitat de Wilkes. Els sexuals durant el període estudiat eren els investigadors van donar als estudiants unique patien menys i que els pujava menys la versitaris qüestionaris sobre la seva vida tensió arterial i controlaven millor l’estrès. sexual, i després van fer-los proves amb la També es recuperaven més fàcilment. L’es- saliva per determinar quin nivell d’immunotudi afegeix una observació curiosa i (pot- globulina A (IgA) tenien. Es tracta d’un antiser) discutible, segons la qual només el coit còs que ajuda a combatre els virus. Els esentre home i dona (amb penetració vaginal tudiants que tenien relacions sexuals una o

TORNAR A L’ÍNDEX

dues vegades cada setmana tenien un 30% més d’IgA que els que tenien sexe menys sovint. Curiosament, també en tenien més que els tenien relacions sexuals més sovint, tres vegades cada setmana o més. Això seria una versió científica de la idea que totes les masses piquen.

mostrar, amb la relació causa-efecte, que el sexe allargui la vida, però sí que es mostren convençuts dels beneficis del sexe sobre la salut en general i que, per tant, segur que no s’hi perd res per practicar-lo més. 8. El sexe enforteix les relacions

6. Defugir el sexe al·legant mal de cap, un Sembla una obvietat... o no. En principi, mantenir relacions sexuals fa augmentar la error intimitat entres els implicats, cosa que ha Un vell tòpic –que es podria considerar mas- d’enfortir la relació. Però tenint en compte clista i que alimenta un bon grapat d’acu- com s’acaben algunes relacions, deixem de dits passats de moda– diu que les dones banda el sentit comú i escoltem els cientísovint diuen que tenen mal de cap quan fics. I ells diuen que l’oxitocina, també covolen defugir les relacions sexuals. Però un neguda com ‘l’hormona de l’amor’, s’allibeestudi alemany del 2013 indica que el sexe ra en els actes d’intimitat física amb el conpot, justament, alleujar el mal de cap. Se- tacte de pell amb pell, i aquesta hormona gons les conclusions de l’estudi, al qual es ajuda a augmentar els sentiments romànrefereix la revista ‘Health’, un 60% dels par- tics. I ara ve la recomanació clàssica que ticipants que patien migranya i un 30% dels sembla extreta d’una comèdia romàntica: que patien cefalees deien que mantenir re- per aprofundir encara més el vincle, és bo abraçar-se després del sexe. Segons ‘Heallacions sexuals els feia disminuir el dolor. th’, un estudi de la Universitat de Toronto avala aquesta tesi. Es veu que els individus 7. El sexe allarga la vida? amb els quals es va experimentar per elaDiversos estudis haurien trobat connexions borar-lo van afirmar que havien trobat més entre una vida sexual força activa i la longe- satisfacció en la vida sexual si després del vitat. ‘Health’ destaca sobretot un estudi de sexe passaven una estona petonejant-se i la Universitat de Duke, tot i que no pot es- xerrant. No donen pistes sobre com es comtar gaire actualitzat perquè es va fer entre bina aquest consell amb la conclusió –comel 1955 i el 1980. Els investigadors van ob- provada– que després del sexe t’agafa son. servar que la coincidència entre la freqüència de les relacions sexuals i l’esperança de 9. El sexe et fa més intel·ligent vida era el factor més destacable dels individus estudiats. I en el cas de les dones, el Possiblement, d’entre totes les raons per plaer era el factor més destacable. Els ex- intensificar les nostres relacions sexuals, perts admeten que en realitat no es pot de- la més original és la que defensa un estu-

TORNAR A L’ÍNDEX

di de la Universitat de Princeton del 2010, que va comprovar amb un estudi amb rates que els individus d’aquesta espècie que tenien relacions sexuals amb més freqüència presentaven un creixement més remarcable de les neurones a l’hipocamp, una regió cerebral clau per a l’aprenentatge i la memòria. “Sabem que hi ha substàncies químiques alliberades durant el sexe que activen centres de recompensa del cervell, o sigui que té sentit pensar que aquesta neurogènesi es produirà també en les persones”, diu el professor Justin Lehmiller, de la Universitat de Purdue. “D’alguna manera, el sexe podria fer-nos potencialment més intel·ligents”, afegeix.

+1. El sexe fa que vulguem més sexe La raó definitiva per practicar més el sexe és que fer sexe fa tenir ganes de fer-ne més. Pel que sembla, no tendim a atipar-nos-en, sinó que mantenir-nos actius sexualment és la millor manera de mantenir la libido. I si el sexe té tants avantatges com diuen, sembla de tot recomanable trobar la manera de garantir que mantindrem el ritme. No es concreta si cal anar canviant de parella per aconseguir-ho. Però això, probablement, és un tema per a una altra llista.

10. El sexe et fa semblar més jove En aquest cas, la idea surt d’una investigació presentada en la reunió anual del 2013 de la Societat Britànica de Psicologia, que va descobrir que els subjectes d’estudi que tenien relacions sexuals freqüents (almenys tres vegades cada setmana per a les persones d’entre 40 i 50 anys) arriben a tenir un aspecte com si tinguessin entre 4 i 7 anys menys. Un dels autors de l’estudi, David Weeks, creu que és cosa de les endorfines i dels efectes beneficiosos del sexe en general, especialment sobre els nivells d’estrès i la manera de dormir. El sexe també augmenta el flux sanguini i ajuda a regular les hormones, cosa que pot tenir efectes positius en l’aspecte de la pell.

TORNAR A L’ÍNDEX

Et costa viure el moment? Això és el que pots fer per desconnectar el pilot automàtic Vivim estressats i sense parar atenció al que fem perquè la ment ens bombardeja constantment amb idees sobre el passat i el futur. Concentrar-se en el moment present és difícil, però possible ISIDRE ESTÉVEZ

Ens ve al cap que, de camí cap a casa, hem de passar pel súper per comprar llet. Revivim un moment de tensió a la feina. Imaginem què podem fer dissabte si finalment plou. Recordem una imatge de la pel·lícula que vam veure ahir a la nit… El nostre cervell ens bombardeja amb imatges, amb pa-

raules, amb idees, amb records. La ment és com un comandament a distància que canvia constantment de canal. Un zàping ràpid i esgotador que, tot i ser perfectament normal, pot resultar tan debilitant com nociu. Un zàping que és perfectament evitable. Només cal pràctica. I paciència. Els humans som àvids constructors d’històries. Només nosaltres podem recordar, entendre i relacionar el passat, i només nosaltres podem entendre les conseqüències d’accions situades en el futur. Aquestes capacitats estan molt limitades en els animals i això fa que, mentre que nosaltres ens passem el temps recordant i anticipant, ells visquin bàsicament el present. La dificultat per a imaginar el futur els deslliura d’unes

TORNAR A L’ÍNDEX

emocions molt humanes però molt incapa- sexe, menjar el nostre plat preferit. Però les citants: l’angoixa, la por, la intranquil·litat coses es compliquen quan el que fem és una activitat repetitiva o que no ens agrapel que creiem que vindrà. da: quan passem l’aspirador, som a la feina, ens preparem per a un examen o esperem La ment és com un comandament a pacientment que el tren arribi (amb retard). distància que canvia constantment de canal És en aquests moments quan la ment ens És justament aquest sofriment causat per la distreu i ens evadeix. Fem allò que hem de capacitat d’imaginar escenaris futurs el que fer, però actuem com si tinguéssim activat fa que el zàping mental resulti tan nociu. Si un pilot automàtic. Aleshores comencem poguéssim concentrar-nos en el present, en a recordar, a especular, a preocupar-nos, allò que estem fent en aquest moment pre- a imaginar, a somiar desperts, a jutjar els cís, si la nostra ment no ens fes boicot dis- altres… Un còctel que ens acabarà perjutraient-nos de l’ara i aquí i transportant-nos dicant, perquè ens farà treballar o estudiar constantment a l’ahir i el demà, aleshores pitjor, ens posarà en una situació de risc (és treballaríem millor, tindríem relacions més més fàcil patir algun tipus d’accident) i ens satisfactòries, estaríem menys preocupats angoixarà. Si ens obsessionem pensant “i i, com a conseqüència, seríem més feliços. si passa això”, “què faré en el cas que…?” Centrar-se en el present no només relaxa, estarem gastant energia inútilment, perquè sinó que ens fa més eficients. La qüestió és potser aquella situació que ens preocupa si es pot fer res per aconseguir aquest es- finalment no s’acabarà produint. I, el que tat. La resposta és afirmativa, i es redueix és pitjor, tanta preocupació pel futur fa que a una paraula: mindfulness. O el que és el ens perdem el present. mateix, concentració. Funciona? Viure el present Connectat al ioga, al zen i a l’espiritualitat Contràriament al que molta gent creu prac- oriental, el mindfulness va arribar a Occident ticar, el mindfulness no consisteix a no pen- als anys 70 de la mà de Jon Kabat-Zinn, que sar en res, a tenir la ment en blanc, consis- hi va veure una eina terapèutica per evitar teix a viure el present. El practiquem quan la dispersió mental i els pensaments negaens concentrem en allò que estem fent ara tius. Però no ha estat fins a l’última dècada i aquí en comptes de distreure’ns amb el que s’ha posat de moda a Occident, fins al que vam fer ahir o farem demà. Això no té punt que les grans multinacionals el fan sergaire mèrit quan fem una activitat que ens vir com una estratègia per minimitzar l’esagrada: jugar, ballar, parlar amb els amics, très dels directius. Desenes d’investigadors llegir una novel·la, veure una pel·lícula, fer han intentat saber si el mindfulness funcio-

TORNAR A L’ÍNDEX

na o no i el veredicte final sembla que és positiu. Estudis fets a diferents universitats, entre les quals hi ha Harvard, Wisconsin i Stanford, coincideixen a assenyalar que els que el practiquen experimenten una clara millora de l’estat de salut perquè el mindfulness disminueix la tensió arterial, redueix la inflamació, combat l’estrès, regula el ritme cardíac, estimula el sistema immunològic, millora l’atenció i la memòria i aporta una sensació de tranquil·litat, de calma. Hi ha treballs científics que asseguren que elmindfulness funciona millor que els analgèsics a l’hora de combatre el dolor, que ajuda a controlar l’ansietat i que resulta efectiu a l’hora de tractar la depressió. Fins i tot té conseqüències positives en l’àmbit social, ja que millora l’empatia, la solidaritat i, en general, la connexió amb els altres. Dels diferents estudis fets sobre el tema es dedueix que, més enllà de les modes, elmindfulness és una manera simple d’educar (o reeducar) la ment per aconseguir allò que hauria de ser tan simple però que resulta tan complicat: ser avui, aquí, ara. Com practicar el ‘mindfulness’ Avui, aquí, ara. Fàcil? No. Immediat? Tampoc. Possible? Sí. El mindfulness no és tan una tècnica com una habilitat. Començar a practicar-lo no és senzill, i menys en un món com el nostre, marcat pel soroll constant, la massificació i els estímuls visuals i sonors d’un model de vida que gira al voltant de fernos ser en més d’un lloc alhora. La recepta, repetida mil i una vegades pels experts en

meditació, passa per una formula que, diuen, és imbatible:imaginar-nos que cadascun d’aquests pensaments que la ment ens envia és com un núvol. Tot el que hem de fer és observar-los i esperar que passin. No ignorar-los, perquè seria contraproduent (encara hi pensaríem més). I no desenvolupar-los, no quedar-nos enganxats. Només això, veure com el pensament arriba… i se’n va. Així una vegada i una altra. Si intentem no pensar en res, immediatament la nostra ment ens enviarà un pensament, un record, una idea. Quan marxi, hem de ser conscients del que ha passat, de com aquesta idea ens ha interromput, de com la nostra ment ens ha fet evadir. Tornem al present, a l’aquí i l’ara, i un nou pensament ens torna a fer evadir. De nou l’observem, evitem enganxar-nos i el deixem marxar. Amb el temps, les interrupcions i distraccions arribaran menys sovint i duraran menys perquè, encara que no ho sembli, el nostre cervell és com una plastilina que és possible reconfigurar. I no només en un sentit metafòric, sinó literal, incrementant la densitat de la substància grisa del cervell, tal com demostra un estudi de l’any 2011. La importància de la respiració Per ajudar-nos a aconseguir la connexió entre ment i cos i evitar que els nostres pensaments ens apartin del present, la tècnica més efectiva és també la més bàsica: respirar. Però no respirar de forma automàtica sinó conscient, parant atenció a com l’aire entra i surt. Parar atenció a la respiració ens

TORNAR A L’ÍNDEX

ajudarà a concentrar-nos cada vegada que la ment ens distregui. Inevitablement, després d’unes quantes respiracions conscients, la ment ens enviarà algun pensament: un correu electrònic que hem d’escriure, el pa que hem oblidat comprar… Quan això passi, tornem a centrar el pensament en la respiració. La ment s’obstinarà a despistar-nos… nosaltres ens hem d’obstinar a concentrar-nos de nou. Una forma d’aconseguir-ho és ser conscients del propi cos: si ens sentim bé o no, si ens fa mal alguna cosa, si estem còmodes, si estem tensos. Ser-ne conscients ens ajudarà a trobar una solució al problema, canviant la postura, alliberant la tensió. Què vol dir ser-ne conscients? Parar atenció als peus, a com caminem, a com estem asseguts, a com ens sentim. I respirar, i respirar. Som aquí. És ara.

Una manera fàcil de sentir el present és realitzar petits exercicis consistents a parar atenció a tot el que fem, a tot el que ens envolta. Per exemple menjar, una de les coses que, quan estem estressats, fem sense parar atenció. Un bon exercici és menjar lentament, veure els aliments que hi ha al plat, la forma que tenen, el color, observant amb detall, no amb els cops d’ull ràpids habituals. I escoltar amb atenció, assaborir amb atenció… També resulta útil parar atenció al que fem en dos moments molt concrets en què acostumem a estar absorts, atrapats en els nostres pensaments, recordant el passat o anticipant el futur: la dutxa del matí i el viatge fins a la feina. Dos moments per deixar de badar i concentrar-nos en el que fem, en l’aigua, el sabó, el paisatge, la gent… Dues maneres simple de practicar el mindfulness, que no és res més que observar, escoltar, olorar, sentir el moment, viure el present.

TORNAR A L’ÍNDEX

Una de les maneres de connectar amb nosaltres mateixos durant el dia a dia és prestant atenció als petits detalls, objectes que hem escollit amb cura. / MARC PERIDIS

Aprèn a crear una ‘casa feliç’ per millorar la qualitat de vida Sorgeix una tècnica d’organització basada en el Feng Shui que ens acosta a la felicitat de la llar REGINA RODRÍGUEZ SIRVENT

¿Com podem aconseguir que els espais de casa nostra funcionin millor? Aquesta pregunta ha fascinat dissenyadors d’interiors i professionals del sector durant molt de temps, més temps del que ens pensem. Marc Peridis, un dels pioners i referents de la tècnica de transformar espais, ens explica com casa nostra i la seva distribució ens pot ajudar a ser més feliços. I com clients seus com Ikea o la cadena hotelera Library ja fa temps que han implementat aquesta filosofia.

Aquest concepte es va popularitzar amb la pràctica del Feng Shui, un art originari de la Xina amb més de 4.000 anys d’història. El Feng Shui utilitza el mapa Bagua, un sistema que divideix casa nostra en nou cases i cadascuna representa una part de la nostra vida. La base d’aquest sistema és crear un espai equilibrat, convertir qualsevol racó de casa en un lloc on trobar pau i on poder-nos recarregar. Però, molts anys abans, civilitzacions antigues amb aquests mateixos objectius ja utilitzaven principis de matemàtiques i d’energia espacial relacionades amb les forces de la natura per tal de crear espais que afavorissin la cerca de la felicitat.

TORNAR A L’ÍNDEX

Us donem deu trucs per aplicar aquest coneixement a casa vostra per aconseguir un espai millor:

què aporta tranquil·litat i regeneració. El disseny d’aquesta sala ha de representar com volem sentir-nos: siguem creatius i fem-ho personal.

1. Dissenya una bona benvinguda a casa 3. Racó de la prosperitat teva Sorpresa: de les nou cases del mapa Bagua del Feng Shui, la que correspon a la riquesa i les benediccions és en la que els clients de Peridis estan més interessats, no només per les raons òbvies, sinó perquè és una àrea que es desequilibra amb facilitat. Segons explica Peridis, trobar el lloc ideal per a aquesta àrea és senzill: “Posa’t dret amb l’esquena a la porta principal, camina cap endavant i cap a l’esquerra fins a arribar al punt més allunyat i trobaràs el teu racó de prosperitat. Aquí és bo utilitzar colors blaus i verds. El blau és un color yang, una energia masculina, que sol ser energia de manifestació i materialit2. L’habitació, símbol de la part afectiva zació. El verd és un color que ens recorda la Hi ha moltes raons per considerar l’habi- riquesa i el creixement. I, d’acord amb el que tació on dormim com un element clau per diu el Feng Shui, la fusta és un dels materials aconseguir la llar que volem. En primer lloc idonis per a aquest racó. perquè és el lloc de casa on passem la major part del temps; per tant, ha de ser un 4. Un bon lloc per treballar lloc regenerador. “Segons el Feng Shui, l’habitació també és l’àrea que simbolitza Cada vegada treballem més des de casa, la relació afectiva. Aquí és on dormim i te- així que és vital tenir un espai on fer-ho de nim moments íntims amb les nostres pare- la manera més còmoda possible. La prilles; per tant, si prestem atenció a aquest mera regla és situar l’oficina en un lloc tan espai, significarà que estem prestant aten- il·luminat com sigui possible, si pot ser amb ció a aquesta part de la nostra vida”. Aquí molta llum natural. Un error comú és tenir és important una bona selecció de colors l’escriptori davant de la paret per estalviar i materials. Els colors càlids com el rosa i espai. “Això és un gran error”, diu Peridis: el vermell simbolitzen la passió i l’amor. El “¿Realment vols passar-te tot el dia com si verd clar també és una bona elecció, per- estiguessis castigat de cara a la paret? De El més important -com sempre-és el sentit comú: l’entrada ens ha de fer sentir bé i benvinguts, perquè, de fet, som el convidat més important de tots. “El primer que cal fer -diu Peridis-és deixar l’espai net. Moltes vegades tendim a mantenir l’entrada plena de coses per comoditat: abrics, paraigües, sabates, etc., però el més important és mantenir l’entrada lliure de desordre per permetre que l’energia flueixi i així obtenir el sentit de relaxació i llibertat tan necessari que esperem trobar quan entrem a casa”.

TORNAR A L’ÍNDEX

fet, la part rèptil del nostre cervell prefereix enfrontar-se a la situació i, si pot ser, fins i tot col·locar-se davant de la porta. L’exercici, un cop més, és pensar com us voleu sentir en aquest espai, i integrar elements que contribueixin a aquest sentiment. Per exemple, si necessiteu alimentar un flux creatiu, utilitzeu elements (fotografies, objectes) que us facin pensar fora del cercle habitual. Els objectes dissenyats amb materials reciclats són excel·lents per utilitzar aquí, ja que generen una sensació d’optimisme, de renovació i de progrés. 5. Alineació i reprogramació d’energia espacial Atenció: segons Peridis, aquest és, sens dubte, el consell més important de tots. “Tal com la física quàntica ha demostrat, els nostres cossos i els nostres cervells reaccionen als camps d’energia. Nosaltres i tot el que ens envolta som energia. A través d’un procés anomenatarrossegament, cada sistema energètic, quan entra en contacte amb un altre sistema energètic, comença a vibrar de la mateixa manera. Això explica per què certs espais -o fins i tot certes persones- ens fan sentir millor que d’altres. Una altra raó és que els camps d’energia geomagnètica de la Terra contenen magnetita, que té un efecte sobre la nostra glàndula pineal, coneguda per desencadenar melatonina, l’hormona de la felicitat.

6. L’energia a través de les pedres Tenint en compte el que hem dit al pas anterior, Peridis fa servir certs objectes per afavorir el flux d’energia: “Les pedres i els cristalls són una bona manera d’ancorar l’energia a l’espai. Als temples antics s’utilitzaven pedres per augmentar la ressonància magnètica d’un lloc, i així potenciar la relació de les persones dins d’aquell espai. Els cristalls de quars són els millors, ja que són els més clars i els més purs. I, històricament, la forma piramidal ha sigut la més pròspera i popular, amb exemples com les piràmides de Guiza, o fins i tot la piràmide del Louvre de París”. 7. Plantes i naturalesa Un bon ús de les plantes pot tenir un impacte enorme a casa nostra. No només perquè són boniques i produeixen oxigen, sinó també perquè contenen codis de geometria que també es troben a dins dels humans. “És per això que els humans busquem reconnectar a través de les plantes, i així aconseguir l’equilibri i l’harmonia que busquem. I és per això, també, que cada cap de setmana necessitem desconnectar a la natura després d’una setmana intensa. Les plantes amb fulles grans són ideals perquè ens evoquen idees de riquesa i d’abundància. Sovint sentim a dir que no hem de tenir plantes al dormitori per les emissions

TORNAR A L’ÍNDEX

les millors maneres de connectar amb nosaltres mateixos durant el dia a dia és prestant atenció als petits detalls, als objectes que hem escollit amb cura per interactuar-hi en els rituals quotidians. “Això s’aconsegueix, per exemple, dedicant atenció als objectes que utilitzem per menjar o beure: un joc de 8. Obres d’art que representen la natura te, una tassa de cafè o la làmpara que en“Arquitectes com Antoni Gaudí, Zaha Hadid cenem cada matí i apaguem cada nit. Són i molts altres han creat un impacte gegant petits moments que, sense saber-ho, ens en part pel fet d’aportar formes i elements poden fer sentir una mica millor”. que es troben a la natura. Aplica-ho a casa teva, també: escull obres d’art que repre- 10. Compartir l’energia sentin la natura o els paisatges naturals. I intenteu no escollir peces d’art només per- Una vegada hem aconseguit dissenyar casa què estiguin de moda o perquè puguin pu- nostra com l’espai que volem, sempre és jar de preu en un futur. Escolliu-les a cons- una bona idea compartir-la. “Fer-ho és un acte de gratitud -diu Peridis-, una forma de ciència”. donar les gràcies per l’energia que tenim, 9. Petits detalls del dia a dia per connec- adonar-nos que en tenim suficient, i també suficient per donar-ne. A més, la comtar-vos panyia sempre enforteix la nostra connexió La importància dels detalls és tan antiga i po- amb l’espai. Així que, si compartiu, també pular com el carpe diem. I amb raó: una de ho fareu per motius egoistes”. de diòxid de carboni, però segons Peridis es tracta d’una elecció personal. Si t’agrada la idea de tenir plantes a la teva habitació, prova-ho, observa com et sents i, si et fa sentir bé, deixa-les”.

TORNAR A L’ÍNDEX

La cosmètica natural va a l’alça / GETTY

L’hora de la cosmètica natural La mirada saludable s’estén als productes que apliquem sobre el cos NATÀLIA COSTA

La tendència cap a tot el que és saludable és una espiral que cada cop atreu més gent. I no només afecta el que mengem sinó també tot el que ens posem a la pell, als cabells... La cosmètica natural s’està posicionant com a nou hàbit de consum per a molts ciutadans. El dermatòleg del servei de dermatologia de l’Hospital Universitari Dexeus-Quirón Salud Iderma Josep González Castro i l’experta en medicina estètica i cosmètica del mateix centre Raquel Andreu expliquen que la cosmètica natural s’elabora amb productes naturals d’origen vegetal, entre els quals olis essencials, olis

vegetals, flors, aigües florals, fruits i arrels, i també amb alguns productes d’origen animal, com la cera de les abelles i la gelea reial, així com ingredients d’origen mineral, com sal marina, argila i aigua. El que és clar és que “en la cosmètica natural no s’utilitza cap tipus de producte químic ni tampoc s’experimenta amb animals vius”, diuen. La diferència amb la cosmètica convencional és que aquesta última té “més tendència a utilitzar substàncies d’elaboració química, especialment procedents de derivats del petroli”, diuen els dos experts. Com a requisits, de manera genèrica, la cosmètica natural ha de reunir un mínim del 95% del total dels ingredients (inclosa l’aigua) “natural o d’origen natural”, mentre que el 5% restant poden ser ingredients de síntesi que formen part d’una llista curta que inclou alguns conservants i substàncies auxiliars.

TORNAR A L’ÍNDEX

Avantatges Per als especialistes, un dels avantatges d’aquesta cosmètica és que s’adapta molt bé a la pell perquè els seus components són més “afins” amb l’epidermis, a més del fet que no conté aromes sintètiques, ni conservants ni perfums artificials. Els experts també assenyalen que aquests cosmètics regeneren i cuiden la pell de manera eficaç amb un efecte suau i gens agressiu, i també estimulen la capacitat pròpia de la pell per regenerar-se perquè estan compostos de productes naturals. També és destacable que no provoquen reaccions al·lèrgiques o efectes secundaris, “excepte ocasionalment, ja que no tenen conservants ni colorants de síntesi”. Les plantes utilitzades en aquests productes cosmètics s’han cultivat sense utilitzar pesticides ni herbicides químics de cap tipus. Castro i Andreu remarquen, a més, que és una cosmètica molt apropiada per a pells sensibles o molt reactives a algun compost químic. Inconvenients

cosmètica només se sotmeten als criteris d’empreses privades de certificació, que garanteixen el caràcter natural o ecològic dels cosmètics. El director de l’àrea d’estudis de mercat de l’Associació Nacional de Perfumeria i Cosmètica, Oscar Mateo, creu que hi ha un cert desordre al voltant de la definició de cosmètica natural, cosa que fa impossible pràcticament quantificar el mercat de manera acurada. “Sabem que és una tendència i que cada cop el consumidor es fixa més en els components i busca que siguin naturals”, diu, i per això explica que ara mateix s’està treballant precisament per delimitar la definició davant de nombrosos certificadors privats que emeten el segell previ pagament, i també davant d’estratègies de màrqueting que qualifica de “demagògiques”. Sobre l’efectivitat d’aquests cosmètics, Castro i Andreu asseguren que “poden oferir excel·lents resultats”, però recorden que “la medicina convencional ha sigut i continua sent la resposta a moltíssims problemes de salut”. Per a ells, no s’ha de suposar que una substància sigui necessàriament millor o més efectiva pel fet de ser natural, ni tampoc que tot el que és químic és dolent, tal com subratllen. Però, malgrat això, expliquen que sí que hi ha algunes substàncies que cal evitar en cosmètica perquè són les més nocives pel que fa a la pell, i en aquest grup destaquen els parabens, el propilenglicol, els olis sintètics, les silicones i els elements tensioactius.

Però no tot són avantatges. Entre els punts febles els dos experts assenyalen que aquests cosmètics tenen un ús domèstic “menys còmode”, i que no es poden estandarditzar, “ja que no existeix una normativa europea que detalli els requisits que han de complir aquest tipus de cosmètics pel que fa a les substàncies permeses, prohibides, la proporció d’ingredients i les normes d’etiquetatge”. Així, davant de l’absència de le- Els dos experts expliquen que la fusió entre gislació, els fabricants d’aquest tipus de la natura i els processos industrials no és

TORNAR A L’ÍNDEX

negativa i posen com a exemple el món de la medicina, en què la major part dels medicaments que s’utilitzen s’han obtingut de la natura, concretament “de bacteris, fongs, plantes i minerals”. El processament industrial farmacèutic s’ocupa d’aïllar el principi actiu que contenen, purificar-lo i concentrar-lo de manera que se’n pugui assolir una dosi eficaç i que l’organisme l’absorbeixi. En aquesta irresoluble disjuntiva sí que hi ha una cosa clara: per a la sostenibilitat mediambiental, la millor cosmètica és la que prové d’empreses que respecten el medi ambient, generen els mínims residus químics, utilitzen fonts d’energia renovables, intenten evitar l’excés d’embalatge i, en la mesura del possible, utilitzen envasos 100% reciclats o reciclables, unes característiques que moltes companyies de cosmètica natural volen respectar. També el benestar animal es beneficia d’aquesta cosmètica, ja que els productes no es proven en animals. Una tendència en auge El que és indiscutible és l’èxit creixent que tenen aquests productes. “Els cosmètics anomenats ‘naturals’ han entrat amb molta força al mercat cosmètic. Cada dia hi ha més persones que els utilitzen”, expliquen els experts, que assenyalen aquest creixement en el marc d’una societat cada vegada més atreta pel que és natural i conscienciada per la preservació del medi ambient i la salut personal. Malgrat ser una tendència, “potser representa encara un segment minoritari de consum en comparació amb

la cosmètica convencional”, i no és el més habitual entre els seus pacients. Des de la distribuïdora de la marca de cosmètica natural Natura Siberica, Krous, l’assessora tècnica, Sandra Sanchís, considera que “sens dubte” la tendència a utilitzar cosmètica natural ha anat en augment, que per a ella està molt relacionada amb una “cadena” d’una alimentació i uns hàbits més saludables. En general, els seus clients arriben a la marca majoritàriament “perquè comencen a manifestar algun tipus de problema a la pell per l’ús de substàncies químiques, ja siguin de la cosmètica convencional, perfums o detergents per a la llar”. La creadora i directora general de la marca francesa de cosmètica natural Dafna, Dafna Shaham, explica que “la tendència cap a la cosmètica natural és cada cop més forta i dominant”, en una societat “que pateix fenòmens relativament nous com l’estrès, la falta de temps i la contaminació, dels quals la pell es ressent”. “Això abans no existia i hem de buscar solucions que ens ajudin a viure millor”. Un sector que duplicarà la seva dimensió La cosmètica orgànica i natural és una tendència a l’alça i ho demostren nombrosos informes de mercat que adverteixen les marques del seu progressiu creixement. Als Estats Units, informes de diverses consultores com Grand View Research preveuen que el sector duplicarà en deu anys la seva dimensió i que als mercats de cosmètica d’Europa, que estan majoritàriament

TORNAR A L’ÍNDEX

saturats, hi haurà una tendència clara: més demanda de productes naturals i ecològics per a la cura personal. És favorable a aquest creixement L’Horitzó 2020 de la Comissió Europea per promoure el consum i la producció d’ingredients naturals als sectors de la cura personal, la química i l’energia. Segons detalla l’informe Consumer Insights 2017, elaborat per Third-i per a Cosmetics Europe, el 52% de consumidors europeus consideren important o molt important la consciència ambiental emergent a Europa i veuen “una tendència creixent en els productes inspirats en la natura”. A Espanya, l’Associació Nacional de Perfumeria i Cos-

mètica (Stanpa), que factura globalment 6.800 milions a l’any, assegura que la compra de productes ecològics marca tendència en un entorn en què la cura personal i el medi ambient estan relacionats. De fet, segons el director de l’àrea d’estudis de mercat de Stanpa, Oscar Mateo, “sense dubte” la cosmètica natural és una tendència. Amb tot, Mateo és reticent a fer una estimació del seu pes al mercat. Assegura que la cosmètica natural té “molt camí per córrer” i fins i tot constata que molts consumidors estan disposats a pagar més per productes que siguin naturals, així que avisa: “Cal posar definicions ja i educar el consumidor”.

TORNAR A L’ÍNDEX

VIATJAR

TORNAR A L’ÍNDEX

Gaudint de les vivències tranquil·les / GETTY

Gaudeix viatjant ‘slow’

carrers i viure experiències. Una tendència que guanya adeptes.

Voltar pel món amb calma agrada cada cop més als que fugen de les presses i del Noves maneres de viatjar turisme massiu Passar del consum desenfrenat d’expeOLGA VALLEJO riències i visites turístiques a un plaer més Potser és la primera vegada que llegeixes pausat i implicat amb el coneixement real ‘slow travel’. La traducció literal –viatge de les destinacions, escapant d’aglomelent– dona moltes pistes del que es tracta: racions i presses, no és un invent recent. viatjar sense presses i tot el que això com- Segons Pablo Díaz Luque, professor dels porta. Gaudir viatjant, submergir-te en la estudis d’economia i empresa de la UOC, destinació i oblidar-te d’horaris accelerats especialitzat en turisme, els primers turisper visitar el que se suposa imprescindible. tes o aventurers es trobaven uns transports Als ‘slow travelers’ no els interessa tant acu- més lents i una oferta escassa i menys promular llocs i fotos, prefereixen asseure’s en fessional però més vinculada al territori. És una terrassa i observar, tenir temps per par- amb la Revolució Industrial, el turisme de lar amb gent del país, conèixer tradicions, masses i el creixement dels serveis, i el tudescobrir racons inesperats, perdre’s pels risme en particular, que l’oferta creix i el seu

TORNAR A L’ÍNDEX

consum es torna més estressant: “Passem a consumir turisme de manera accelerada i repetitiva sense parar per gaudir aspectes del viatge que necessiten temps, vivència i gaudi”. El professor diferencia la cerca d’autenticitat, que pot ser compulsiva i mostra el consum d’experiències a les xarxes socials fins i tot com un valor d’estatus, i la vivència tranquil·la. Canvi de xip El viatge que la Celia López (40) i l’Enric Vilagrosa (42) van fer a l’Índia, ara fa 10 anys, els va despertar el cuquet de viatjar, fins al punt que ara aprofiten qualsevol excusa, a més de l’estiu, per marxar. Abans ja havien estat en diversos països d’Europa i Sud-amèrica –viatgen junts des del 2002–, però reconeixen que descobrir una cultura tan diferent, anant pel seu compte, suposa un canvi important en la seva vida. Acumulen més de vuitanta països visitats dels cinc continents, i han fet la volta al món en 200 dies. La Celia fa xerrades sobre viatges, participa en taules rodones i congressos de temàtica viatgera, ha col·laborat amb programes de ràdio i televisió i els dos són coautors del blog de viatges Quaderns de Bitàcola. “La meva filosofia del viatge és viure experiències, més que només visitar llocs”, assegura ella, que afegeix: “La finalitat de fer la volta al món és anar més enllà de les vacances convencionals, conèixer destinacions més a fons i viatjar de manera més relaxada. Tot i la idea inicial comencem amb la ruta molt programada i després d’unes setmanes tan planificades

sentim que no podem seguir així i que hem de canviar el ritme de viatge, sobretot perquè vas perdent la capacitat de sorpresa si només acumules estímuls. Aquí ens convertim en ‘slow travelers’, preferim improvisar a mesura que viatgem, quedar-nos als llocs que més ens agraden… Això és l’ideal, però cal temps”. Reconeix que des de llavors viatgen d’una altra manera i fan més el que els ve de gust, en comptes de veure els ‘top ten’, per això també repeteixen destinacions, per gaudir-ne tranquil·lament. Ara tenen una filla i viatgen en família: “Ens agrada tenir flexibilitat per poder improvisar i no anar amb els dies justos. Canviem de plans sense problemes i sobretot ens adaptem a les necessitats de la petita”, diu l’Enric. Els agrada tenir contacte amb la gent local per conèixer i entendre millor el país, allotjar-se en cases particulars o fer ‘couchsurfing’, moure’s en transport local si no són distàncies gaire llargues i descobrir la gastronomia local: “Perdre’t pels mercats locals és la millor manera per saber el que mengen, trobes menús i plats típics, veus com respira la ciutat”. Experiències inspiradores Fa cinc anys que existeix Barcelona Slow Travel, una plataforma que dissenya, opera i ofereix experiències autèntiques, immersives i sostenibles a Barcelona i rodalies. “El nostre objectiu és mostrar la nostra cultura a través de diferents experiències: classes de cuina, ‘tours’ gastronòmics a la ciutat i ‘tours’ rurals per descobrir pagesos i artesans de la zona i conèixer els productes de la

TORNAR A L’ÍNDEX

terra, ‘tours’ de cellers o excursions a la muntanya. Tot això preservant el medi ambient, promovent l’economia local i conservant la cultura i les tradicions locals”, explica la cofundadora de la plataforma, Cristina Gil. Els seus clients són majoritàriament estrangers –sobretot americans, australians, asiàtics i europeus–, d’entre 25 i 65 anys, que volen sortir del circuit turístic per sentir-se com un local, fer el que fan els locals i anar als llocs on ells van, amb experiències autèntiques i úniques, adaptades a les seves necessitats. La idea sorgeix fruit d’una any sabàtic de la Cristina Gil i el Guillaume Jaques viatjant per l’Àsia: “Va ser una experiència inspiradora. Al principi anàvem amb la guia i intentàvem veure tot el que s’havia de veure, però així fèiem el mateix circuit turístic que tothom i no aprofundíem en la cultura local. Llavors vam decidir deixar les guies, anar en transport públic o llogar bicis per desplaçar-nos i improvisar, parlar amb la gent local i anar on els turistes no van. Així vam començar a tenir experiències autèntiques i úniques que han sigut els veritables records que conservem”, reconeix el Guillaume, cofundador de Barcelona Slow Travel. Valor afegit A la llibreria Altaïr de Barcelona, la més gran d’Europa especialitzada en viatges, no tenen un apartat específic dedicat a l’’slow travel’, ja que tota la llibreria respon a aquesta manera d’entendre els viatges. La seva agència de viatges té la modalitat “viatges amb expert”, en què conceben l’experiència per aconseguir una immersió de 360º

a la destinació. El seu director, Alfons Lavado, explica que es tracta d’una vivència: “T’acompanya un guia nadiu o algú d’aquí que viu al país per aprofundir més sobre la zona i tenir un contacte més directe amb la gent local”. Són viatgers que van més enllà del consum de serveis –transport i hotel– i volen aprofitar l’experiència per adquirir coneixements que no tenien abans. Així els viatges tenen un valor afegit. Ciutats lentes Existeix el moviment ‘cittaslow’ –ciutats lentes–, que neix a Itàlia el 1999 seguint l’estela de la filosofia ‘slow food’. El contrapunt al ‘fast food’ que aposta pel menjar tradicional i local s’estén a una forma de vida que convida al bon viure, allunyant-nos de l’acceleració urbana. El 2003 Palafrugell s’interessa per la iniciativa internacional que actualment compta amb més de 230 ciutats de 30 països, entre elles Begur, Pals i Begues a Catalunya. ‘Cittaslow’ no és una marca ni un segell de qualitat, sinó que es tracta d’un moviment per la qualitat de vida que transmet una filosofia respectuosa amb les tradicions sense negar el progrés. Són municipis singulars que tenen algun tret diferencial que compleixen una sèrie de paràmetres turístics, urbanístics o de polítiques mediambientals, temes molt transversals que abasten tota la gestió del municipi. Des del 2008 també formen part de la xarxa a l’estat espanyol Lekeitio i Balmaseda, al País Basc, i posteriorment s’hi han adherit Morella, Mungia, Rubielos de Mora, Bubión, de l’Alpujarra Granadina, i La Orotava, de Tenerife.

TORNAR A L’ÍNDEX

Estades autèntiques

productors ecològics a canvi d’aprendre l’ofici, allotjament i manutenció.

Internet permet accedir a un tipus d’estades força econòmiques que posen el focus Aplis que milloren l’experiència en l’experiència per conèixer de primera mà altres cultures i tenir l’oportunitat d’en- City Mapper riquir-te personalment: L’apli conté informació en temps real del transport públic –bus, metro, tren, taxi, Couchsurfing Uber, serveis de bici, moto i cotxe comparComunitat virtual amb més de 14 milions tits– de 39 països. de persones en 200.000 ciutats en què pots allotjar-te de manera gratuïta al sofà Cool Cousin dels ‘couchsurfers’, que a més d’un lloc on dormir poden acompanyar-te a descobrir Sembla que els cosins tenen més bona fama que els cunyats. Gràcies a aquesta apli pots la seva ciutat. descobrir ciutats a través de les recomanacions de guies locals anomenats “cosins”. Culture Go Go La ‘start-up’ que connecta famílies o particulars que ofereixen allotjament i menjar a viatgers nadius anglesos que s’instal·len a casa. Un intercanvi cultural enriquidor en el qual només pagues una quota per utilitzar la plataforma.

Say Hi Funciona amb la veu i tradueix simultàniament converses entre dos idiomes. Disponible en 90 llengües i dialectes. Be My Eyes

Homestay Xarxa solidària en la qual voluntaris ajuden Allotjaments en famílies a 160 països. A més a persones invidents o amb discapacitat vide l’espai compartit per allotjar-te tens am- sual per donar-los assistència visual i ajufitrions que t’acompanyen a viure i gaudir dar-los a tenir una vida més independent quan viatgen. de la ciutat com si fossis un local. WWOOF

La World Wide Opportunities on Organic Farms neix als anys 70 a Anglaterra gràcies als voluntaris que volen ajudar grangers i

TORNAR A L’ÍNDEX

La sensació de llibertat és una de les coses que més valoren les persones que emprenen un viatge sense acompanyant.

Viatjar sol no és de ‘losers’! Molts dels que han emprès un viatge pel seu compte opinen que ha sigut una de les millors experiències de la seva vida LAURA SAULA

Elisabet Tañá (56 anys) feia quinze dies que viatjava sola per la regió de Calama, Xile, quan va veure una aglomeració de gent que entrava en un poliesportiu. Va intuir que s’hi estava a punt de celebrar una gran festa i, encuriosida, s’hi va aproximar per informar-se’n. El destí va fer que es trobés amb l’equip organitzador, que no només la va convidar a entrar, sinó que també li va demanar que hi participés com a part del jurat internacional. Es tractava d’una gran

cita anual, el concurs Mister Adán Verano Calameño, en què participen tots els estudiants de la zona i inclou subcategories com la de Miss Hilo Dental, en què s’escull el millor tanga, i Mister Hoja de Parra, en què els participants mostren els seus millors atributs físics. Els que guanyen reben diners per poder seguir els estudis. “De sobte em vaig trobar dalt de l’escenari davant tota una aglomeració de gent, em van enfocar i, entre grans aplaudiments, em van presentar com a jurat internacional”, recorda Tañá. “ Són coses que només et passen si viatges sola. Perquè estàs més oberta a conèixer gent diversa i a viure noves experiències”. A més de Tañá, són moltes les persones que opinen que viatjar en solitari obre moltes portes.

TORNAR A L’ÍNDEX

Assaborir la llibertat Noemí Osorio (34 anys) va viatjar sola per primer cop l’estiu passat, a Tailàndia. Va decidir marxar sola perquè no trobava a ningú que la pogués acompanyar. Després de dubtar-ho molt, les ganes de viatjar van guanyar la por i, finalment, es va embarcar en la que seria una de les millors experiències de la seva vida. “Pensava que viatjar sense acompanyant era una cosa molt estranya, sobretot perquè no podria compartir les experiències del viatge amb ningú”, explica Osorio. Però de seguida va adonar-se que el fet d’estar sola li permetia conèixer moltes persones noves amb les quals viure experiències i gaudir de l’aventura. Una altra de les seves pors era la d’anar sola pel món sent una dona. Però aquesta por també la va superar: no li va suposar cap problema al llarg del viatge. Al contrari del que s’havia imaginat, per a Osorio aquesta experiència –que recomana viure almenys un cop a la vida–, va ser molt positiva i la va ajudar a connectar amb una part d’ella que desconeixia. “ Descobreixes noves facetes personals i en molts moments et sents orgullosa de tu mateixa. Sents que ets capaç de tot”, explica Osorio. D’altra banda, també li va agradar el fet d’estar uns dies dedicant-se únicament i exclusivament a ella mateixa. “T’adones que no passa res si no hi ha ningú més amb qui compartir les experiències, que compartint-les amb tu ja en tens prou”, comenta. La sensació de llibertat és una de les coses que més valoren les persones que em-

prenen un viatge sense acompanyant. A més d’Osorio, també és el cas de Lluís Sans (32 anys), que va recórrer durant una setmana el canal del Migdia, a França, sense més companyia que la seva bicicleta i la seva tenda d’acampada. “M’agrada anar a la meva, i això és difícil quan viatges amb amics o amb altra gent”, diu Sans. Moments difícils Tot i que viatjar sol té molts avantatges, també té algun inconvenient que cal saber gestionar. Una de les coses que poden resultar més dures a l’hora de viatjar en solitari és el fet d’ haver de fer els àpats sense companyia gairebé cada dia. Precisament, durant el seu viatge a Xile, Elisabet Tañá va concebre una tècnica per enfrontar-se a aquests moments. “Feia el plat principal en un restaurant, les postres en un altre i el cafè en un altre. D’aquesta manera acabava coneixent moltes persones diferents i no se’m feien tan llargs els àpats”, explica. Per a Osorio, el fet de menjar sola no va ser cap problema. “Em centrava en el plaer de tastar els aliments i gaudir del moment”, explica. En canvi, sí que es va sentir incòmoda en altres situacions, com ara un dia que va anar a fer un passeig en barca. “Estava ple de parelles i famílies i tenia la sensació que era l’única persona que viatjava sola –comenta–. Però ho van compensar molts altres moments agradables del viatge”. De fet, l’experiència va ser tan positiva per a ella, que aquest estiu repetirà: aquesta vegada viatjarà per Indonèsia.

TORNAR A L’ÍNDEX

Com a conclusió, Tañá comenta que “ viatjar sol no s’ha de fer forçant-se, perquè aleshores pot ser que no surti bé”. En canvi, anima tots aquells a qui els vingui de gust fer-ho, a superar les pors i embarcar-se en aquesta aventura. “Probablement viuran una de les seves millors experiències”, augura.

EN CONTRA

Llista d’avantatges i inconvenients de viatjar sol:

Dorms amb un ull obert

A FAVOR Tu decideixes

És més car Les habitacions individuals són més cares que les dobles, i no és el mateix viatjar tres persones en un taxi que una.

Si ets dels que viatgen en albergs i habitacions compartides, és probable que acabis desenvolupant aquesta tècnica animal a l’hora de dormir.

¿T’agrada viatjar amb camises hawaianes o Les fotos són de poca qualitat dur barrets excèntrics? Cap problema. Tu decideixes què vols fer en cada moment i, T’hauràs d’acostumar a les fotos desenfocades i als caps tallats, sobretot quan et el més important, com ho vols fer. cansis de les selfies i li demanis a algú que et faci una foto. Fas nous amics La complicitat entre els viatgers que es mouen en solitari és inevitable. I, a més, quan viatges sol, és més fàcil acostar-te a les persones autòctones. Superes les pors T’adones que ets capaç de gestionar moltes més situacions de les que et pensaves. Tot un desafiament a les teves pors i inseguretats. Et superes.

TORNAR A L’ÍNDEX

Les dones reben més protecció que els homes?

Se’ls ofereix més protecció Les dones acostumen a rebre més protecció per part de les persones locals del país que viatgen. Jiménez explica que és perquè no causen la sensació d’amenaça que sovint sí que provoquen els homes que viatgen sols.

Patrícia Jiménez -que el 2014 va deixar la seva feina per començar un viatge en solitari per tot el món- s’ha trobat que les dones sovint reben més ajuda i protecció que els homes quan viatgen pel seu compte, cosa que no sempre és positiva. Aquests Discriminació positiva? són alguns dels exemples que explica en el seu bloc Dejarlo todo e irse ( www.dejarlo- Seguint amb el punt anterior, Jiménez confessa que, només pel fet de ser dona, ha todoeirse.com). rebut moltes ajudes -com ara bitllets de transport gratuïts i rebaixes en els preus Les dones s’ajuden entre elles dels productes de menjar-. Un fet que asse“No hi ha cap dona que m’hagi negat aju- gura que als seus companys viatgers no els da”, diu Jiménez. Des de la Xina fins a Gui- acostuma a passar. nea Equatorial, l’esperit de companyonia s’activa quan una dona en troba una altra viatjant sola, sobretot si és jove.

TORNAR A L’ÍNDEX