TFG

ENGINYERIA DE L’EDIFICACIÓ TREBALL FINAL DE GRAU OPTIMITZACIÓ DEL CONSUM D’AIGUA EN EL COMPLEX ESPORTIU EGARA HOCKEY CLUB DE TERRASSA

Projectista: Sonia Castelló Marcet Director: Antoni Caballero i Oriol Paris Convocatòria: Juny 2013

01

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

1 RESUM Preservar els recursos naturals i ser conscients de la limitació d’aquests cada dia es fa més important, ja que estem creant un món sense escrúpols on pretenem viure sense tenir en compte que no som nosaltres els que fabriquem, si no que la natura cedeix els seus recursos per que nosaltres puguem fabricar.

Són frases fortes però cal ser-ne conscient, i procurar tornar a la natura tot allò que utilitzem per tal de produir els mínims canvis possibles en el medi.

canvis que s’han produït a l’entorn i que afecten a aquest curs de l’aigua.

El segon apartat explica les necessitats de cada equipament, exposant numèricament el consum anual de cada equipament així com la sortida d’aigua d’aquests i la seva qualitat.

El tercer apartat proposa un cas òptim de gestió de l’aigua tenint en compte les diferents qualitats que se n’obtenen, i les diferents qualitats que es necessiten, optimitzant al màxim per a cada qualitat el seu ús i mirant de reutilitzar aquella aigua que la seva qualitat de sortida ho permeti.

Com a conclusió, i tocant de peus a terra,

El present projecte pretén estudiar la gestió actual de l’aigua d’un complex esportiu analitzant el consum anual, la quantitat i qualitat d’aigua que necessita cada equipament individualment i la capacitat de sortida de l’aigua tant en quantitat com en qualitat. Per poder proposar o hipotetitzar sobre la òptima ges- s’estudien diferents fases d’actuació, que a tió d’aquest tenint en compte els paràmetres dia d’avui són assequibles, tant econòmicaanteriorment mencionats. ment com mediambientalment i que produiran un estalvi molt significatiu en quant a Compta amb una primer part on s’observa de- consum d’aigua. tingudament les característiques naturals del Finalment es valoraran les decisions preses terreny de la zona que es vol estudiar. Quin i es veurà la quantitat d’aigua que s’estalvia és el comportament de l’aigua a nivell topo- i quin serà el pressupost d’aquestes actuagràfic, vegetal i geològic. I quins han estat els cions.

Figura 01. Fotografia d’un sobreeixidor per al sanejament de les pistes de tennis del Club Egara.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

INDEX 1. RESUM 2. GLOSSARI 3. PREFACI

3.1. MOTIVACIÓ 4. INTRODUCCIÓ

4.1. OBJECTIU

4.2. ABAST 5.

RECURS NATURAL, AIGUA 6.

DADES DEL COMPLEX ESPORTIU

6.1. LOCALITZACIÓ

6.2. ENTORN

6.2.1. TOPOGRAFIA, HIDROLOGIA I GEOLOGIA

6.2.2. VEGETACIÓ I MINERALITZACIÓ

6.2.3. CLIMATOLOGIA I ZONA CLIMÀTICA

6.3. HISTÒRIA DEL COMPLEX ESPORTIU

6.4. ESPAIS I USOS DEL COMPLEX ESPORTIU 7.

GESTIÓ DE L’AIGUA

7.1. GESTIÓ GLOBAL DE L’AIGUA DEL CLUB ESPORTIU

7.2. GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS ESPAIS EXTERIORS

7.1.1. PISTES DE TENIS 7.1.2.

CAMPS D’HOQUEI 7.1.3.

PISCINA EXTERIOR 7.1.4.

HÍPICA

7.3. GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS ESPAIS INTERIORS 7.2.1.

GIMNÀS ANTIC 7.2.2.

XALET SOCIAL 7.2.3.

EDIFICI D’ACTIVITATS

7.4 GESTIÓ DE L’AIGUA EN ALTRES SUPERFICIES DEL CLUB

7.4.1 PAVIMENT IMPERMEABLE

7.4.2 FRONTÓ

7.4.3 PISTA DE TENIS QUICK

7.4.4 PISTES DE PÀDEL 8.

HIPÒTESIS DE LA ÒPTIMA GESTIÓ DEL CLUB 9.

PROPOSTES DE MILLORA

9.1 ESTALVI D’AIGUA

9.1.1 FASE D’ACTUACIÓ 1

9.2 APROFITAMENT D’AIGÜES PLUVIALS I REUTILITZACIÓ D’AIGÜES GRISES

9.2.1 FASE D’ACTUACIÓ 2

9.2.2 FASE D’ACTUACIÓ 3

9.2.3 FASE D’ACTUACIÓ 4

9.2.4 FASE D’ACTUACIÓ 5

9.3 VIABILITAT DE LES MILLORES 10. CONCLUSIONS 11. BIBLIOGRAFIA 12. AGRAÏMENTS 13.

CONTINGUT DEL CD

ANNEXOS

A. PLANOLS

B. PRESSUPOST

C. MARC LEGISLATIU

D. UBICACIÓ DE LES FOTOGRAFIES

02

03

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

3 GLOSSARI 01. Topografia: Conjunt de particularitats, especialment respecte al relleu, que presenta la superfície d’un terreny.

02. Depressió: Sector de la superfície de la Terra més baix respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents o de les àrees marines.

03. Conques: Conjunt de vessants inclinats cap a un mateix curs d’aigua.

04. Torrents: Corrent impetuós d’aigua, especialment el que es forma sobtosament per una forta ploguda.

05. Rieres: Curs d’aigua per on s’escolen intermitentment les aigües pluvials d’una conca.

06. Rierols: Petit corrent natural d’aigua.

07. Drenatge: Evacuació de les aigües d’una xarxa hidrogràfica d’escolament generalment superficial.

08. Aigües subterrànies: procés hidrològic on l’aigua es desplaça des de l’aigua superficial a la subterrània.

09. Ventall aul·luvial: és una forma de modelat fluvial del curs dels rius que consisteix en una acumulació de la major part dels materials arrossegats pels rius o torrents secundaris en arribar al curs principal.

10. Circulació limfàtica: Moviment d’un fluid a l’interior d’un organisme que s’efectua, generalment, a través d’uns conductes.

11. Fagocitosis: Procés mitjançant el qual les cèl·lules capturen microorganismes o partícules i les confinen per a la seva posterior digestió o destrucció.

12. Aqüífer: Formació geològica en què s’emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la permeabilitat, la porositat i la fissuració de la roca que l’acull.

13. Còdols: Fragment de roca dura, allisat i arrodonit per l’acció de les aigües i el rodolament, que en granulometria té entre 64 i 256 mil·límetres de grandària. Un camp, un camí, ple de còdols. Còdols de riera. Un cop de còdol.

14. Conglomerats: Roca coherent, sedimentària, detrítica, constituïda per fragments de roca, ja siguin còdols, blocs o bé cairells, que tenen llur origen en d’altres roques preexistents que han estat arrencades per l’acció dels elements erosius i que posteriorment s’han sedimentat i cimentat.

15. Matriu sorrenca llimosa: Compost predominantment de sorra i de llims. Un sòl sorrenc. Sediments sorrencs i llimosos.

16. Miocè: Quarta sèrie i època del terciari, situada entre l’oligocè i el pliocè, que va de 23,8 milions a 5,7 milions d’anys.

17. Paleorelleu: Relleu morfològic d’una àrea de la superfície terrestre, subaèria o submarina, que existí en un moment determinat de la història geològica i se sol trobar fossilitzat sota els sediments d’una sèrie estratigràfica.

18. Sòls calcàris: Roca sedimentària que conté més d’un 50 % de carbonat de calci.

19. Xarxes hidrogràfiques quaternàries: Xarxes hidrografies de la segona suberà i suberat ema del cenozoic, posterior al terciari, caracteritzada per la presència de l’ésser humà i també, a Europa, per les glaciacions.

20. Recàrrega per inflitració excedent de reg: Acumulació a la terra, d’aigua que li és estranya, per excedent de reg.

21. Grau de cimentació: Grau de diagènesi que transforma un sediment incoherent en una roca compacta i dura per efecte d’un ciment.

22. Nivells canaliformes: nivells disposats en forma de Canals que permeten la circulació de l’aigua amb més comoditat.

23. Dipòsits mixtos al·luvials i col·luvials: Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents i procedents de la desagregació de les roques que s’acumula al peu d’un vessant per l’acció de la gravetat.

24. Heteromètric: Diferent mides.

25. Lutita: Roca sedimentària detrítica de gra inferior a 1/16 de mil·límetre, com ara el llim o l’argila.

26. Clasts: Partícules o fragments sedimentaris o volcànics de qualsevol mida i origen.

27. Esquists: Roca cristal·lina metamòrfica d’estructura fullada, que es divideix al llarg de plans aproximadament paral·lels.

28. Comiana: Fragment de roca dura, allisat i arrodonit per l’acció de les aigües i el rodolament.

29. Lidites: Roca silícia negra, de gra molt fi, composta principalment de quars i de calcedònia microcristal·lins, usada com a pedra de toc pels argenters.

30. Porforiblast: Forma sufixada del mot gr. blastos, ‘germen’. Ex.: neuroblast, epiblast, citoblast.

31. Andalusita-cordierita: Mineral polimorf del nesosilicat

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

d’alumini anhidre, de fórmula Al2SiO5, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és freqüent en les metapelites a temperatures i pressions intermèdies.

32. Quarsfieldplàstic: Mineral del grup de la sílice, de fórmula SiO2, que cristal·litza en la classe trigonal enantiomorfa i és d’una gran duresa. Quars citrí, quars groc.

Quars fumat. Quars lletós.

33. Peciloblàstic: Variació d’allò que desenvolupant-se pot donar naixença a una cosa.

34. Cordierita: Mineral, ciclosilicat de fórmula Mg2Al4Si5O18, que cristal·litza en el sistema ròmbic i forma macles pseudohexagonals, alguna varietat del qual s’usa en joieria.

35. Turmalina: Grup mineral de borosilicats trigonals amb estructura de ciclosilicats, d’hàbit prismàtic i de colors molt variats, que es troben com a minerals accessoris en moltes roques ígnies, metamòrfiques o sedimentàries, i en dipòsits hidrotermals.

36. Substrat: Material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta. Substrat orgànic, artificial.

37. Aciculifolis: Boscos amb arbres amb forma d’espina, fulla, cristall, semblant a una agulla.

38. Esclerofolis: Boscos amb arbres durs i forts.

39. Hipoclòsit sòdic: clor que s’utilitza per desinfectar les aigües amb possibles partícules perjudicials per a la salut.

40. Zahorres: material granular, de granulometria continua, utilitzat com a capa ferma. Hi ha les zahorres artificials que són les total o parcialment triturades, i les zahorres naturals que és la matèria formada per partícules no triturades.

41. Vasos de compensació: Dipòsits on es diposita l’aigua per que la bomba pugui xuclar aigua.

42. Rizoma: Tija subterrània, normalment de creixement horitzontal, amb aspecte d’arrel.

43. Règim pluviometric: Règim de pluges d’un indret determinat.

44. Evaporació: Transformació d’un líquid en vapor que té lloc en la superfície de contacte amb una fase gasosa.

04

05

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

3 PREFACI 3.1 MOTIVACIÓ Vivim en un món d’aigua, ja que sense aigua mai no hi hauria hagut vida. Totes les civilitzacions i totes les cultures l’han considerada, i moltes encara la consideren, un bé diví. Tot i així, actualment en la nostra cultura no en som del tot conscients, és per això que les activitats diàries de les persones (agrícoles, comercials, domèstiques i industrials) així com la seva despreocupació pel medi ambient durant temps passats, han provocat alteracions greus al cicle de l’aigua. És imprescindible començar a buscar alternatives o millores per fer funcionar aquest cicle de nou.

Segons una comunicació de la Comissió del Parlament Europeu en el pla per salvaguardar els recursos hídrics d’Europa “L’aigua és essencial per a la vida humana, la natura i l’economia. L’aigua es renova permanentment, però és un bé finit, que no pot obtenir-se a partir d’altres recursos. L’aigua dolça constitueix aproximadament el 2% de l’aigua del planeta i demandes competidores poden provocar un dèficit de l’oferta d’aigua a nivell mundial que s’estima en el 40% per al 2030”.

Anant una mica més enllà, i fent menció de les paraules de Paul Kennedy (historiador britànic, especialitzat en les relacions internacionals i en les lluites i equilibri entre les potencies mundials) “d’aquí al 2050 l’escassetat futura de l’aigua constituirà la major amenaça per a la seguretat dels humans”.

Com bé sabem, el nostre paper és actuar des de la gestió particular de l’aigua, tant sigui per a un habitatge, una indústria, una ciutat o, com és el cas d’aquest projecte, per un complex esportiu. Si cada ciutadà particular es fes responsable de la gestió de l’aigua que li arriba, l’estalvi d’aigua seria d’unes quantitats enormes, i els beneficis que aquesta bona i responsable gestió tindrien serien d’una gran magnitud. És per això que s’elabora aquest projecte, per mirar d’optimitzar els recursos d’aigua que arriben al complex esportiu Egara Hockey Club de Terrassa i estalviar així el màxim d’aigua que sigui possible.

4 INTRODUCCIÓ 4.1 OBJECTIU 4.1.1. OBJECTIUS GENERALS Els principals objectius que es planteja assolir amb la realització d’aquest projecte són: -Interioritzar, mitjançant el treball, gran part dels conceptes que hem après durant el DAC, tals com les necessitats que tenim d’optimitzar els recursos per tal de millorar al màxim l’eficiència energètica dels edificis.

-Estudiar la necessitat reals actuals d’estalviar en aigua, i

Figura 02. Fotografia d’una de les canonades de sanejament de les pistes de tennis del Club Egara.

poder arribar a conscienciar al ciutadà que aquest és un recurs finit i que depèn directament de cadascú de nosaltres.

• Investigar i conèixer sistemes d’aprofitament i de reutilització d’aigua, tant el seu funcionament, com la seva aplicació en obra, per poder-los aplicar com a solució per a la reutilització i l’aprofitament d’aigua.

• Estudiar les diferents solucions a cada problema i saber triar-ne la més adequada.

• Millorar l’execució de pressupostos econòmics i mediambientals de les diferents reformes que es poden dur a terme en una obra de gran complexitat.

4.1.2. OBJECTIU ESPECÍFIC L’objectiu específic d’aquest projecte és l’optimització dels recursos d’aigua de l’Egara Hockey Club de Terrassa. Per aconseguir-ho cal un estudi acurat de les actuals instal·lacions i dels consums dels equipaments, així com de les necessitats i usos reals de cada zona del complex esportiu.

Aquests objectius es duran a terme mitjançant: • La realització de l’anàlisi de consums d’aigua de cada equipament estudiant detingudament el funcionament i recorregut de l’aigua en cada un d’aquests.

• L’estudi de circulació de l’aigua des de la seva entrada al complex fins a la sortida, mirant d’optimitzar el recorregut i fent les modificacions pertinents.

• Exposició de solucions per a diferents problemàtiques que impliquen un consum excessiu d’aigua.

Per assolir els objectius marcats serà molt important mantenir sempre una perspectiva constant de promulgació d’estalvi energètic.

4.2 ABAST Aquest projecte proposa una sèrie de millores que tenen per objectiu la optimització de l’ús dels recursos hídrics al Club Egara, amb el conseqüent estalvi econòmic i l’impacta positiu sobre l’entorn més proper del complex. A més, les solucions proposades per aquest projecte pretenen servir de precedent per a d’altres institucions que vulguin també utilitzar els recursos naturals d’una manera més responsable i sostenible.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

06

3 RECURS NATURAL, AIGUA L’aigua és un recurs natural limitat, sense el qual no podem sobreviure durant tres dies. Segons un estudi realitzat per uns estudiants de La Salle “El canvi climàtic està relacionat amb el cicle hidrològic: augmenta la quantitat de vapor d’aigua, augmenta la intensitat i la freqüència de precipitacions i disminueixen les capes de neu.” (veure figura 03) Al segle XX des de 1970 el règim de pluges ha augmentat en tot el món fins a dues vegades en les zones àrides i ha disminuït en les latituds altes. (veure figura 04) Al segle XXI es preveu una situació més extrema. Hi haurà un augment de precipitacions, que de fet ja s’està començant a donar, i més sequera en les zones en latituds altes. Hi haurà inundacions i incendis. Aquest tipus de catàstrofes influencien inevitablement en la qualitat de l’aigua. Pol·lució de l’aigua (sedimentació, carboni orgànic, pesticides, sal, etc). Aquest factor porta a un canvi a l’ecosistema que provoca una pol·lució tèrmica i la reducció considerable d’aigua potable. Per tant, el nivell de l’aigua augmenta però molta d’aquesta no serà potable per a l’home.

Figura 03. Gràfic explicatiu dels canvis climàtics que s’han produit des de 1900 fins 2000

Per sobre del tròpic es preveu un augment de precipitacions molt fortes, amb un augment del cabal entre el 5% i el 15% entre períodes de sequera molt elevats i un augment en el 23% de sequera en el septentrional nord i sud.

Aquestes masses d’aigua, degut a les fortes temperatures, tindran gran dificultat per desplaçar-se i això pot generar falta d’oxigen en l’aigua de les masses generant substàncies químiques que impediran la potabilitat d’aquesta aigua.(veure figura 05, 06)

Figura 04. Gràfic explicatiu del règim de precipitacions mundials des de 1900 fins 2000

Tenint en compte que l’aigua és el líquid més important del planeta terra i que necessitem aigua per sobreviure, ens donem compte de la gravetat del problema. Aquesta falta d’aigua potable ocasionarà problemes en l’agricultura i també pot generar infermetats.

En vista de l’estudi que se sustenta amb gràfics que corroboren les dades. I encara que no fos així ja es comencen a veure algunes d’aquestes situacions que aquí es preveuen.

Tot i així, encara que el canvi climàtic no vingui directament ocasionat per la mala gestió de l’aigua, certament està havent-hi aquesta mala gestió. Amb el procés de mineralització es canvia el recorregut natural de l’aigua fent que molta es perdi o s’ajunti amb aigua molt més contaminada. Hi ha infinites solucions per evitar aquesta mala gestió. Només cal proposar-s’ho alhora de crear un projecte i no tenir en compte només els diners, que cada vegada augmenta el preu, si no el planeta i el què li estem fent.

A continuació es fa un estudi d’un cas pràctic de gestió d’aigua en el que es proposen certes millores. Però també queda reflectit tot el què es podria haver fet si aquest projecte s’hagués pensat amb vista a una millor gestió dels recursos naturals.

Figura 05. Gràfic explicatiu del percentatge de canvis en quant a precipitacions per al 2020

Figura 06. Gràfic explicatiu de l’evolució dels fenòmens extrems.

07

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

5 DADES DEL COMPLEX ESPOCTIU 5.1 LOCALITZACIÓ L’equipament estudiat es troba situat a Catalunya, a la comarca del Vallès Occidental, com podem observar a la figura 07.

El Club Egara està situat al Barri del Pla del Bon Aire, que forma part del terme municipal de Terrassa, tot i que per la proximitat amb Matadepera podria semblar que pertany a aquest segon municipi, tal com s’observa a la figura 08.

Figura 07. Localització de Terrassa a Catalunya

L’equipament es troba a una altitud d’uns 400 metres respecte el nivell del mar. El complex esportiu està situat en uns terrenys anomenats Can Carbonell. És un equipament que es troba aïllat, no té obstacles notables al seu voltant, està rodejat de relleu bastant planer en primer pla, tot i que en segon pla per la part Nord i Oest es veu rodejat de muntanyes ja que podríem dir que es troba als peus del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, que té la cota més alta a 1.095 metres d’alçada.

5.2. ENTORN Per entendre i poder estudiar el recorregut que l’aigua fa per la zona on està ubicat el complex esportiu, abans de fixar-nos en els equipaments del Club, haurem d’observar detingudament l’entorn.

A més de la climatologia, que ens indicarà la quantitat d’aigua que rep aquella zona, i de quina forma la rep, tindrem en compte la topografia1, ja que aquesta aigua es desplaça en funció de les corbes de nivell, baixant per gravetat des de les cotes més altes. L’aspecte geològic és també essencial, ja que l’aigua es filtra per la terra i depenent del grau de porositat el seu recorregut serà més horitzontal o més vertical.

La vegetació de la zona també ens pot donar pistes sobre el recorregut de l’aigua. És probable que les zones més verdes estiguin dotades de més aigua, ja que la vegetació estarà alimentant-se d’aquesta; caldrà mirar amb deteniment les característiques de la flora més propera per poder definir la quantitat d’aigua que necessiten, i per tant, la quantitat d’aigua que passa per aquella zona. També serà important observar els canvis que l’acció humana ha provocat al llarg de la història, amb els quals han anat modificant la natura: la construcció de carreteres, camins, zones asfaltades, dics, etc. Aquestes modificacions també han significat una alteració per al recorregut de l’aigua.

Figura 08. Ubicació del Complex esportiu entre Terrassa i Matadepera

Figura 09. Vista aèria dels equipaments de l’Egara Hockey Club de Terrassa

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

08

5.2.1 TOPOGRAFIA, HIDROLOGIA I GEOLOGIA Com hem dit anteriorment tant la topografia com la geologia són fonamentals per entendre el recorregut que fa l’aigua. Realitzar un estudi acurat d’ambdós paràmetres és necessari per conèixer l’àmbit en el que es mou i de quina manera ho fa aquesta aigua.

Com poden comprovar a la figura, al nord-oest el relleu puja i es fa més pronunciat a mesura que l’altitud augmenta, pel nord-est les cotes són també més elevades però d’una manera més progressiva; a la zona sud-oest es pronuncia una depressió2 similar al sud-est però aquesta última és més mesurada. Es poden apreciar petites depressions marcades entremig del relleu continuat que trenca la homogeneïtzació de l’espai i dóna vida a les conques3. Això és degut al relleu que l’aigua va anar dibuixant molts anys enrere i va deixar un perfil de Terrassa ple de torrents4, rieres5 i rierols6.

El club esportiu està situat al sud-est de la pronunciada pendent, però degut al relleu que es forma a l’Oest, que crea cotes de nivell més baixes, l’aigua no arriba al complex, sinó que es desplaça deixant enrere cotes superiors.

Per l’Oest del complex hi ha la riera de Vallparadís, però ja fa anys que està seca degut a la derivació que s’ha fet per recollir l’aigua des d’un punt més alt.

I més enllà a l’Oest, està la riera de les Arenes, que ha estat un curs d’aigua molt important per la història de Terrassa, ja que divideix la ciutat de Nord a Sud i també divideix el parc Sant Llorenç del Munt en dues parts. Per tant, és l’afluent que amb més cabal recull l’aigua de la pluja. Tot i així, el Club no està suficientment a prop com per traslladar l’aigua que ve conduïda per la riera fins a les instal·lacions esportives.

Així doncs, un cop fet un estudi acurat de les condicions topogràfiques de l’entorn del complex esportiu, estem en condicions d’afirmar que no és possible l’aprofitament d’aigua de rius, rieres i torrents superficial de la zona, ja que no disposem de cap recurs proper al club del qual ens puguem beneficiar.

Però, geològicament parlant, aquesta zona té unes característiques prou atractives per al drenatge7 i transport de les aigües subterrànies8. No només la zona que comprèn el planell sinó que des de les cotes més altes del Parc de Sant Llorenç del Munt podem apreciar uns paràmetres geològics molt adients per al transport subterrani de les aigües.

Figura 10. Còpia del plànol topogràfic E1:2000 de la zona del Complex esportiu

09

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

L’Agència Catalana de l’Aigua (l’organització que s’encarrega de l’estudi, manteniment, gestió i revisió de les masses d’aigua de Catalunya), ha contat 53 masses d’aigua subterrània. De les quals, el ventall al·luvial9 de Terrassa té una forma vagament triangular, està limitada per Sabadell al Sud, Castellar del Vallès al Nord i Terrassa a l’Oest. Té una extensió lateral menor, que condiciona el seu funcionament. El recorregut de la massa té una disposició cap a Sud, seguint la forma del relleu.

Aquesta massa d’aigua té una recàrrega natural pluvial sobre tota la superfície aflorant de la zona on es troba, val a dir que els torrents, rieres i rierols més importants que fan possible aquesta recàrrega a través dels afluents són la riera de les Arenes, el riu Ripoll, el torrent de Bestuca, el torrent de Berardó i la riera de Can Bogunyà. També hi ha una impotant recàrrega per infiltració de excedent de regs.

La descàrrega d’aquesta xarxa d’aigua subterrània es dóna per les extraccions de pous i mines i per la sortida mitjançant surgències que constitueixen el seu drenatge natural.

Segons informació bibliogràfica general, ja que aquesta massa no disposa de control de la qualitat química, les aigües subterrànies d’aquesta massa són bicarbonatadesclorurades càlcic-magnèsiques.

Bicarbonatades: Tenen una propietat alcalina característica, i això li dona un valor extraordinari per la seva capacitat d’actuar sobre els factor metabòlics de l’organisme i l’equilibri àcid base. Actuen sobre l’aparell digestiu, neutralitzant els àcids.

Clorurades: Es caracteritzen per la presencia de més d’un gram de clor de sodi per litre d’aigua. Aquestes aigües són antiinflamatòries per el seu poder resolutiu. Actuen sobre la circulació limfàtica10, augmentant l’acció de les cèl·lules i la fagocitosis11. També actuen sobre l’aparell digestiu, augmentant la secreció i els seus moviments.

Càlcic-magnètiques: l’aigua amb un alt contingut en sals de càlcic i magnesi es coneix com aigua dura, tendeix a formar incrustacions a les parets dels tubs. Aquesta duresa es pot mesurar en graus francesos (ºHf), així doncs s’entén que es tracta d’aigua tova quan parlem de 0 a 12 ºHf i a partir dels 18ªHf s’entén que l’aigua és dura, ja que conté molta cal.

Geològicament els materials d’aquest aqüífer12 corresponen a ventalls al·luvials amb la seva part propera a la zona de la serralada Prelitoral. Els materials són predominantment graves, còdols13 i blocs amb nivells d’1 a 1,5 metres de conglomerats14. Les graves tenen un grau de cementació molt variable. També s’inclouen nivells més argilosos de color vermellós, amb matriu sorrenca i llimosa15. La potència total varia entre 10 i 30 metres. El contacte entre aquests materials amb el miocè16 subjacent és molt irregular ja que fossilitza un paleorelleu17 molt acusat.

Figura 11. Forma i ubicació del Ventall

Les graves i els conglomerats es caracteritzen per importants canvis de composició, laterals i verticals, a materials més fins: argiles i llims que a vegades tenen associats sòls calcaris18. Aquests materials són d’origen dominantment fluvial i les seves característiques són les pròpies dels rius de tipus entrecreuat.

A causa de l’encaixonament de les xarxes hidrogràfiques quaternàries19 aquests materials es troben penjats en relació amb els altres aqüífers quaternaris al·luvials. Presenten nombrosos manantials (deus, brolladors) que constitueixen el seu drenatge natural. La localització de les petites surgències és en el contacte del quaternari-miocè.

La permeabilitat d’aquests materials és de mitjana a elevada, i la disponibilitat de recursos és limitada. Aquests materials són captats des de temps històrics per una extensa xarxa de mines.

L’Agència Catalana de l’Aigua (l’organització que s’encarrega de l’estudi, manteniment, gestió i revisió de les masses d’aigua de Catalunya), ha contat 53 masses d’aigua subterrània. De les quals, el ventall al·luvial de Terrassa té una forma vagament triangular (veure figura 05), està limitada per Sabadell al Sud, Castellar del Vallès al Nord i Terrassa a l’Oest. Té una extensió lateral menor, que condiciona el seu funcionament. El recorregut de la massa té una disposició cap a Sud, seguint la forma del relleu.

Aquesta massa d’aigua té una recàrrega natural pluvial sobre tota la superfície aflorant de la zona on es troba, val a dir que els torrents, rieres i rierols més importants que fan possible aquesta recàrrega a través dels afluents són la riera de les Arenes, el riu Ripoll, el torrent de Bestuca, el torrent de Berardó i la riera de Can Bogunyà. També hi ha una impotant recàrrega per infiltració de excedent de regs20.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

10

A

Qv4: Són graves mal seleccionades, amb la matriu llimosa o sorrenca de color vermell i amb un grau de cimentació21 variable. Els còdols tenen morfologies subarrodonides per causa de l’erosió de l’aigua. Corresponen als dipòsits de dos ventalls al·luvials amb les parts proximals situades a Matadepera i a Castellar del Vallès respectivament.

A’

B

C

C’ B’ Figura 12. Còpia del plànol geogràfic a E 1:2000 de la zona del Complex esportiu

Qt1

Qac3

Qac3

Ar Figura 08. Secció AA E:!

Qac3

Qt1: Graves, sorres i llims: la base de la unitat és constituïda per graves amb matriu arenosa. Transicionalment i cap a sostre, passen a sorres grolleres amb graves disperses i, finalment, a llims sorrencs amb alguna filada lenticular de graves. El gruix màxim és d’uns 8 metres. Correspon a la terrassa 1. S’atribueixen al Plistocè superior-Holocè inferior.

Qac3

Qac3

NMbt

Figura 13. Secció CC’

NMbt: Bretxes i lutites vermelloses. Les bretxes són heteromètriques24, amb la matriu llimosa de color vermellós. Es presenten en cossos amb una potència d’ordre mètric i geometria lenticular, amb la base erosiva plana o lleugerament encaixada i amb feqüents intercalacions de nivells de lutites25 massives de color vermell, que poden incloure clasts26 i grànuls gresos, esquists27, comianes28, quars, lidites29 i pòrfirs.

Ar: Acumulacions d’origen antròpic. Es tracta de dipòsits heterogenis de runam (Ar) formats per graves, blocs, sorres i llims que rebleixen part de la pedrera inactiva situada a l’oest de Castellar del Vallès.

Figura 09. Secció BB’

Qv4

Qac3: Argiles i llims de color vermellós. A la base s’intercalen nivells canaliformes22 de graves amb la matriu sorrenca i llimosa.

Al sostre tenen concentracions de carbonat de calci nodulars i tabulars. La unitat mostra una morfologia amb una apreciable inclinació, amb la qual es relacionen lateralment de manera transicional, recobrint-la a sostre. S’interpreten com a dipòsits mixtos al·luvials-col·luvials23.

Qac3

MRac: Esquists biòtics amb porfiroblasts30 d’andalusita-cordierita31 i roques quarsítiques. Provenen de metamorfisme de les roques lutítiques i gresoses de la unitat Ordv, i els nivells de quarsites deriven dels gresos quarsifieldplàstics32 (riolites i dacites) de la unitat Orva. Els cristalls d’andalusita es presenten en forma de cristalls peciloblàstics33 i són més abundants que els cordierita34, els quals tenen alteracions de pinita de color groguenc. Sovint, es reconeixen cristalls de turmalina35. Metamorfisme regional hercinià, zona de l’andalusita-cordierita.

11

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

Figura 14. Còpia del planol de la Xarxa hidrogràfica a E 1:2000 de la zona del Complex esportiu

La descàrrega d’aquesta xarxa d’aigua subterrània es dóna per les extraccions de pous i mines i per la sortida mitjançant surgències que constitueixen el seu drenatge natural.

Segons informació bibliogràfica general, ja que aquesta massa no disposa de control de la qualitat química, les aigües subterrànies d’aquesta massa són bicarbonatadesclorurades càlcic-magnèsiques.

Bicarbonatades: Tenen una propietat alcalina característica, i això li dona un valor extraordinari per la seva capacitat d’actuar sobre els factor metabòlics de l’organisme i l’equilibri àcid base. Actuen sobre l’aparell digestiu, neutralitzant els àcids.

Clorurades: Es caracteritzen per la presencia de més d’un gram de clor de sodi per litre d’aigua. Aquestes aigües són antiinflamatòries per el seu poder resolutiu. Actuen sobre la circulació limfàtica, augmentant l’acció de les cèl·lules i la fagocitosis. També actuen sobre l’aparell digestiu, augmentant la secreció i els seus moviments.

Càlcic-magnètiques: l’aigua amb un alt contingut en sals de càlcic i magnesi es coneix com aigua dura, tendeix a formar incrustacions a les parets dels tubs. Aquesta duresa es pot mesurar en graus francesos. ºHf, així doncs s’entén que es tracta d’aigua tova quan parlem de 0 a 12 ºHf i a partir dels 18ªHf s’entén que l’aigua és dura, ja que conté molta cal.

Geològicament els materials d’aquest aqüífer corres-

ponen a ventalls al·luvials amb la seva part propera a la zona de la serralada Prelitoral. Els materials són predominantment graves, còdols i blocs amb nivells d’1 a 1,5 metres de conglomerats. Les graves tenen un grau de cementació molt variable. També s’inclouen nivells més argilosos de color vermellós, amb matriu sorrenca i llimosa.

La potència total varia entre 10 i 30 metres. El contacte entre aquests materials amb el miocè subjacent és molt irregular ja que fossilitza un paleorelleu molt acusat.

Les graves i els conglomerats es caracteritzen per importants canvis de composició, laterals i verticals, a materials més fins: argil·les i llims que a vegades tenen associats sòls calcaris. Aquests materials són d’origen dominantment fluvial i les seves característiques són les pròpies dels rius de tipus entrecreuat.

A causa de l’encaixonament de les xarxes hidrogràfiques quaternàries aquests materials es troben penjats en relació amb els altres aqüífers quaternaris al·luvials. Presenten nombrosos manantials (deus, brolladors) que constitueixen el seu drenatge natural. La localització de les petites surgències és en el contacte del quaternari-miocè.

La permeabilitat d’aquests materials és de mitjana a elevada, i la disponibilitat de recursos és limitada. Aquests materials són captats des de temps històrics per una extensa xarxa de mines.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

12

Figura 15. Còpia del plànol de Vegetació a E 1:2000 de la zona del Complex esportiu

5.2.2 VEGETACIÓ I MINERALITZACIÓ Segons el tipus de vegetació de la zona es poden intuir els factors climàtics, els substrats geològics, la història de l’ indret i l’acció transformadora de l’home sobre l’entorn.

Els arbres no neixen aleatòriament a qualsevol lloc sinó que neixen i creixen en comunitats vegetals, aquestes comunitats venen distribuïdes segons els factors climàtics (temperatura, precipitació i vent), que seran més homogènies en zones històricament estables i poc alterades.

Aquestes comunitats, juntament amb el substrat36 formen les comunitats primàries, que defineixen les característiques naturals primeres de la zona.

Si no hi ha hagut cap intervenció humana, la vegetació d’un lloc ve determinada per factors com l’altitud, la disponibilitat d’aigua i la proximitat al mar.

Però, l’acció de l’home a la natura ha condicionat l’existència aquesta vegetació, conreant, urbanitzant, explotant boscos, etc. Aquestes comunitats primàries es veuen altament transformades a partir de la segona meitat del s. XVIII, coincidint amb l’expansió de les societats occidentals a tot el món.

moment quin mal podíem estar fent a la natura, no hem pensat ni per un segon en què necessita la vegetació per seguir el seu curs, per créixer o mantenir el seu hàbitat natural, per seguir produint el què l’humà necessita. Al cap i a la fi estem desafiant la naturalesa jugant a ser més poderosos, cosa que ens està començant a passar factura.

Es produeix un gran desenvolupament tècnic que permet canviar la forma de produir d’aquestes societats. Es comencen a fer servir els recursos minerals, cosa que permet no haver de dependre de la natura directament com a factor productiu i dóna una immediatesa als productors molt desitjada. Aquest canvi va significar, i encara ara, un trencament amb el cicle de la natura, ja que la explotació dels recursos minerals no es correspon amb el retorn d’aquests com a residus.

Tornant al tema que ens ocupa, a la zona més propera al complex esportiu que es vol estudiar ens trobem amb un entorn mínimament modificat per l’home, on hi podem trobar la vegetació característica de la zona. A la part nord, d’un verd més fosc (veure figura 15) hi trobem boscos d’aciculifolis37, formats per pi roig, són boscos molt densos que tenint tots els arbres la mateixa edat competeixen entre ells i eviten el desenvolupament del sotabosc i per tant generen masses forestals poc estables. Són arbres de secà, que no precisen d’una gran quantitat d’aigua, resisteixen molt bé a l’ambient de la zona.

En petites zones aïllades podem veure petites bosquines d’esclerofolis38, formades per petits matolls codolars i afloraments rocallosos que es localitzen dins l’àmbit de les lleres de les rieres, formant part dels hàbitats de ribera, fet que ens dóna una pista d’on hi ha aigua subterrània o per on passa l’aigua quan plou, o a quin lloc va haver-hi aigua algun dia.

Podem percebre clarament les zones de l’àmbit a estudiar que han estat manipulades per l’activitat humana, com poden ser prats, conreus i plantacions d’arbres, que per la seva disposició clarament ordenada i orientada perpendicularment al cabal de la riera de Vallparadís, podem afirmar amb rotunditat que han estat plantats per homes.

Dins aquests recursos minerals, l’aigua n’és una part molt important, ja que justament és un recurs que hem anat dirigint al nostre antull tot creant grans infraestructures per poder modificar el seu curs natural i fer arribar l’aigua a tots els indrets possibles. No ens hem plantejat ni per un

També s’aprecien modificacions de caire urbanístic en aquest mateix entorn. S’han plantat fileres de xipresos per fer de barrera entre la carretera i les urbanitzacions, per separar tant l’impacte visual com la sensació d’aïllament que provoquen. Aquests xipresos també s’han plantat a

13

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

Figura 16. Còpia del plànol de mineralització a E 1:2000 de la zona del Complex Esportiu

gairebé a tot el perímetre del Club per provocar el mateix impacte.

Aquestes plantacions també ens donen una pista, seran zones que necessitaran de molta aigua, algunes més que altres, per a la seva conservació i per donar fruit, per tant l’aigua que hi caigui serà fortament absorbida i la necessària per regar també serà una quantitat elevada.

Més enllà de la vegetació, s’ha anat modificant i millorant l’accessibilitat de l’home al màxim; per aconseguir-ho s’han anat asfaltant camins, manipulant terrenys i construint parcel·les que, com dèiem anteriorment, han significat un trastorn per al comportament natural dels recursos de la zona (quan parlem de recursos ens referim al tipus de terreny, als arbres i plantes, que tenen unes característiques depenent de l’ambient, dels minerals que hi arriben, de l’aigua que hi te accés i del vent que transporta aquests minerals).

Si ens plantegéssim la opció de conduir l’aigua que cau en una àrea d’uns 2 km aproximadament i emmagatzemar-la en un dipòsit per abastir la zona més propera, s’haurien de tenir en compte totes aquestes necessitats comentades anteriorment. Aquest seria un aspecte a millorar en aquesta zona, molt mancada històricament d’una bona gestió dels recursos hídrics. Però aquest projecte es limita

a estudiar l’interior del Club Egara i la possibilitat de modificació també es veu limitada a aquestes instal·lacions.

5.2.3 CLIMA I ZONA CLIMÀTICA El clima del Vallès Occidental és Mediterrani de tipus Prelitoral Central. La precipitació mitjana anual està compresa entre els 600 mm. i 650 mm. a bona part de la comarca, assolin-se valors propers als 800 mm. a la Serra de la Mola. Solen registrar els màxims a la tardor i els mínims a l’estiu. Tèrmicament els hiverns són freds,amb temperatures entre 6°C i 8°C de mitjana, i els estius calorosos, entre 22°C i 23°C de mitjana, comportant una amplitud tèrmica anual moderada. No hi glaça de juny a octubre.

Dins la zona a estudiar que es troba entre Terrassa i Matadepera, no hi ha cap butllofa climàtica ja que es troba a 5 km del centre de Terrassa d’on podria provenir un clima afectat per la contaminació pròpia d’una ciutat industrial.

Durant la recerca de dades respecte el clima de la zona, s’ha contrastat informació de la pàgina web de Matadepera i Terrassa amb la pàgina del Meteocat per aconseguir unes dades més concretes del lloc.

TIPUS GEN FEB MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET OCT NOV DES ANY TEMP. MITJ MENS 6,7 8,2 10 14,9 17,6 19,7 21,4 23,2 21,2 16,7 12,7 8,1 15,1 TEMP. MÀX MITJ MENS 12,8 15 15,5 21,2 23,6 25,1 27,1 29,7 27,9 23,5 17,4 14 21,1 TEMP. MÍN MITJ MENS 1,8 2,5 5 9 11,2 14,5 16,3 16,9 14,9 10,8 9,1 3 9,6 TEMP. MÀX ABS MENS 19,6 20,4 22,7 29,5 30,7 31,2 30,8 34,8 32 33 21,5 17 34,8 TEMP. MÍN ABS MENS -5,5 -0,9 -0,2 4,5 7,9 9,4 12,1 13 10,2 4,8 3 -0,7 -5,5 AMPL TÈRM MITJ MENS 11 12,5 10,5 12,2 12,4 10,6 10,8 12,7 13,1 12,7 8,3 11 11,5 AMPL TÈRM MÀX MENS 17 17,6 17,5 19,2 17,6 16,3 14,5 17,8 17 20,4 12,9 15,3 20,4 Nº DE DIES DE GLAÇADA 8 3 1 0 0 0 0 0 0 0 0 6 18 PRECIPITACIÓ MENSUAL 27,2 10 166,7 28,6 101,2 130,8 102 6,8 4,8 71,5 159,5 0,2 809,3 PRECIP MENS MÀXIEN 24H. 25,3 9,2 78,4 15,6 41,4 33,8 28,7 6,8 2,3 25,5 56 0,1 78,4 PRECIP MENS MÀX 1 HORA 8,3 3,1 12,8 14,5 28,6 22,7 27,5 4,1 2,3 7,5 13,7 0,1 28,6 PRECIP MENS MÀX 30 MIN 4,5 1,9 11,3 13,1 18,8 20,2 26 4,1 2 4,9 7,6 0,1 26 PRECIP MENS MÀX 1 MIN 0,3 0,1 1,8 1,4 2,5 3,1 3,7 0,8 0,6 1,4 0,8 0,1 3,7 NºDIES PRECIP(PPT>0,1mm) 6 5 11 9 8 7 9 1 3 7 18 2 86 NºDIES PRECIP(PPT>0,2mm) 5 2 9 6 5 6 7 1 2 5 13 0 61 VEL MITJ VENT MENS (m/s) 1,7 1,9 2,2 2,1 2,1 1,9 2,1 1,8 1,8 1,7 1,6 2 1,9 DIRECCIÓ PRED DEL VENT W W NE W SE SE SE SE SE W NE W W HUMITAT REL MITJ MENS % 74 72 75 70 71 74 75 72 74 73 87 74 74

Figura 17. Cuadre de les dades Climatològiques de la zona del Complex Esportiu

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

14

5.3 HISTÒRIA DEL CLUB El club neix com una secció d’hoquei herba del Club Harmonia FC, per a poder aprofitar des de bon principi les infraestructures d’aquesta entitat. Per tant, es va començar a jugar al camp del carrer Colom de Terrassa situat davant del Sindicat Agrícola. Fins passats 25 anys de la seva creació, el club no va poder gaudir d’unes instal·lacions esportives pròpies. Així doncs, va ser l’any 1961 que, inspirats per diferents clubs del nord d’Europa, van inaugurar el seu recinte esportiu que portaven tants anys somiant. Aquest era l’actual Egara Hoquei Club de Terrassa sobre el que mirarem de fer una optimització en la gestió de l’aigua.

En la seva inauguració el club comptava amb el xalet social, tres pistes de tenis, un camp d’hoquei herba, un frontó, la piscina exterior i la zona de hípica. Els arquitectes d’aquesta primera fase van ser en Terrades i Adroer. (veure figura 18) Posterior a la seva inauguració, hi van haver certes ampliacions, fins arribar a comptar amb un complex esportiu com el de la figura 19. Comptant amb el Figura 18. Club Egara inicial l’any 1961 xalet social, tres camps d’hoquei herba, deu pistes de tenis, tres frontons, un petit gimnàs, la piscina exterior i la hípica. Tot plegat s’abastia amb dos pous d’aigua que es van construir uns anys després de la inauguració, una estació transformadora situada a la zona de la hípica i una entrada de gas que dotava d’aigua calenta sanitària a la cuina del restaurant i als vestuaris.

L’any 2008 es va dur a terme una gran inversió, associant-se amb una gran empresa per a poder construir un nou edifici d’uns 3000 m2 amb tota classe d’equipaments: piscina coberta, sala de màquines, tres sales polivalents, vestidors amb dutxes, poliesportiu i zona de bellesa. L’objectiu dels impulsors d’aquest canvi era captar 12.000 socis, tot i que en realitat només s’ha aconseguit arribar als 1.500.

Actualment el club està fent el possible per fer front al deute que ha generat aquesta inversió. A més cal tenir en compte que l’època en què es va dur a terme la nova construcció era una època de construcció massiva on gairebé no s’actuava mirant cap a les conseqüències que podien tenir totes les actuacions que es van dur a terme.

Figura 19. Club Egara l’any 1990 després de vàries reformes i ampliacions

Figura 20. Club Egara l’any 2008, en groc les reformes que es durien a terme

Al construir un edifici de tals dimensions i tal previsió de consum calia abastir-lo amb noves fonts d’energia. Van connectar amb la xarxa d’aigües de Terrassa per poder abastir la nova zona, deixant que els pous seguissin abastint tot l’exterior del club i el gimnàs antic. Van crear un grup electrogen ja que l’estació transformadora no era suficient per als nous equipaments i a més no hi havia escomesa d’electricitat pública disponible on es va construir l’edifici. Es podria dir que es va fer com una instal•lació independent a tota la part antiga.

Figura 21. Plantes d’actuació. Construcció de l’Edifici d’Activitats i reforma d’una part del Xalet Social

15

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

5.4 ESPAIS I USOS DEL COMPLEX ESPORTIU 5.4.1 XALET SOCIAL És l’edifici on es troba recepció, que dona servei tots els dies de la setmana des de les 7.00h del matí fins les 23.00h de la nit, inclòs festius. És una zona molt concorreguda, ja que és per on s’accedeix a l’edifici d’activitats, als camps d’hoquei, etc.

A la dreta de recepció es troba l’administració, uns despatxos que queden exclosos al públic, dotats de tres sales i banys masculins i femenins d’ús exclusiu pels treballadors. Tocant amb administració hi ha dos petits locals, un cedit per a una petita perruqueria, amb dues piques per als clients i quatre cadires per als serveis, que es realitzen de dilluns a dissabte de 09.00h del matí fins les 18.00h de la tarda; l’altre és una petita tenda d’articles del club, com samarretes de l’alineació, estics, raquetes de tennis i de pàdel, etc. Al mateix nivell es disposa d’una sala de lectura, uns banys per al socis i una sala que serveix de ludoteca amb bany intern. Aquestes sales estan disponibles sempre que la recepció ho està.

El restaurant i bar també està situat al xalet social, a un altre nivell. Compta amb una cuina de 73,00 m2, amb 3 piques, una cambra frigorífica i un rebost. La zona de bar

està dotada d’una barra amb 2 piques, neveres i zones d’emmagatzematge. El restaurant compta amb una superfície de 240 m2, una zona social de sofàs i televisió.

El soterrani del xalet es podria dividir en dos mòduls.

Un mòdul més social que el componen diferents sales d’administració tècnica (tenis, hoquei, pàdel i comunicació), és una zona accessible als socis. I un mòdul exclusiu per a manteniment i treballadors on estan els vestuaris i sales de neteja dels empleats i les sales de màquines del xalet (aigua, gas, electricitat i telecomunicacions), en aquest segon mòdul també hi trobem la sala de màquines de la instal·lació de la piscina exterior.

La planta primera del xalet està composada per un mòdul de 191,71 m2, que es va afegir uns any després de la seva construcció inicial, que conté una sala polivalent per a reunions, conferències, sala de joc, etc. i una petita sala de reunions més importants, on es reuneixen els alts directius del Club.

5.4.2 EDIFICI D’ACTIVITATS És l’edifici on es desenvolupen totes les activitats de fitness. A la planta soterrani hi ha el poliesportiu, pel qual públicament només s’hi accedeix per fora, com si fos un edifici independent. Aquest poliesportiu es fa servir per fer patinatge, hoquei sala i bàsquet. Acostuma a estar en

Figura 22. Planta del Club Egara en l’estat actual. Amb números per a la identificació de cada equipament

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

funcionament totes les tardes durant la setmana lectiva i els caps de setmana, els dissabtes al matí hi ha partits. A la planta subterrània també hi ha la sala de màquines, a la qual s’accedeix per unes escales exteriors que neixen al nivell de planta baixa, on es troben totes les instal·lacions d’aigua, gas, aprofitament d’energia solar, electricitat i telecomunicacions.

A la planta baixa hi ha tres sales, dos polivalents i una per fer classes de bicicleta estàtica. Aquestes sales estan en funcionament tot el dia durant tota la setmana, exceptuant diumenge que només donen servei fins les 15.00h del migdia. També hi ha al mateix nivell els vestuaris masculins i femenins, el qual dona servei tots els dies de la setmana de 7.00h del matí fins 23.00h de la nit. Els vestuaris estan dotats de 14 dutxes, 8 rentamans i 2 inodors.

La planta entresòl és la que serveix per connectar el xalet social amb l’edifici d’activitats mitjançant un passadís d’accés que travessa entre la piscina i la zona dels camps d’hoquei.

La planta primera conté un gimnàs amb màquines, una piscina coberta , un jakuzzi, uns banys i una zona que serveix com a local cedit per donar un servei de bellesa.

5.4.3 CAMPS D’HOQUEI HERBA Hi ha tres camps d’hoquei, un de sorra de sílice i dos

16

d’aigua. Estan molt concorreguts, entre setmana des de les 18.30h. fins les 22.00h. els tres camps estan en funcionament. Al cap de setmana hi ha partits, sobretot al primer camp d’aigua, dissabte tot el dia, fins les 20.00h. i els diumenges al matí fins les 15.00h.

5.4.4 PISTES DE TENIS Hi ha 10 pistes de tenis de terra batuda i una pista de tenis quick. Entre setmana de les pistes 1 a la 5 estan ocupades de 10.00h a 20.00h, descomptant les tres hores del migdia que no acostuma a haver-hi demanda. Les pistes de la 6 a la 10 són les que estan reservades per escola i estan ocupades entre setmana de 17.45h a 21.30h. Els caps de setmana estan totes agafades Dissabte tot el dia i Diumenge als matins.

5.4.5 PISTES DE PÀDEL Hi ha 5 pistes de pàdel. Entre setmana a les tardes estan molt concorregudes, des de les 15.00h. fins les 22.00h. Als caps de setmana també ho acostumen a estar. Als matins no hi ha tanta demanda, tot i que n’hi ha.

5.4.6 FRONTÓ És una zona polivalent. Actualment no acostuma a jugar gent a frontó però es fa servir com a zona de festa si es fa un torneig de pàdel o com a zona de lleure per els nens petits que encara no fan cap esport específic.

5.4.7 PISCINA EXTERIOR Es fa servir només al juliol i a l’agost, però es manté plena d’aigua tot l’any per donar una homogeneïtat a l’entorn i una bona visió global del Club.

5.4.8 GIMNÀS ANTIC És el què abans era el gimnàs del club, un edifici de 450 m2 que contenia: a la dreta de l’entrada una sala polivalent amb algunes màquines, a l’esquerra un passadís que donava a cinc vestuaris i en front una saleta per al fisioterapeuta.

Actualment la sala polivalent s’ha dividit en quatre sales,dues de reunions, una per guardar les proteccions dels porters de tots els equips i una sala de màquines per als tres equips més importants de la casa. Hi ha dos vestuaris que són de l’equip masculí i el femení de divisió d’honor, i els altres tres resten a disposició d’equips d’altres clubs o de jugadors de tenis d’altres clubs. Cada vestuari conté 4 dutxes, 2 piques i 1 inodor.

5.4.9 HÍPICA És llogada a un extern, compten amb la part antiga que està adherida a la part de darrera del gimnàs vell, i consta de unes quantes quadres i l’edifici d’administració de la hípica. Hi ha una zona nova que està més externa al club, és una part del club que es va ampliar i hi ha dos mòduls allargats amb quadres. Hi ha dues pistes d’entrenament i una pista de salt.

17

6 GESTIÓ DE L’AIGUA 6.1 GESTIÓ GLOBAL DE L’AIGUA Com hem dit anteriorment el Club s’abasteix per dues fonts diferents.

Per una banda dos pous proveeixen aigua a tots els equipaments exteriors (pistes de tennis, camps d’hoquei, piscina exterior, regs de piscina, hípica i fonts d’aigua potable exteriors) i al gimnàs antic. El consum anual dels pous acostuma a ser uns 25.000 m3/any.

Per altra banda estan tots els equipaments de l’edifici d’activitats i del xalet social que, excepte la piscina exterior , que té la sala de màquines al soterrani del xalet social, tot s’abasteix per la xarxa d’aigües de Terrassa. El consum anual de la mina sòl ser d’uns 8.500 m3/any.

Com es pot veure tres quartes parts del Club s’abasteixen mitjançant dos pous que extreuen aigua del Ventall al·luvial de Terrassa, per tant el Club gaudeix de la gra

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

tuïtat de l’obtenció d’aquesta aigua, exceptuant el pagament del contracte que tinguin amb l’Agència Catalana de l’Aigua.

Però no val caure en el parany, l’aigua provinent de la massa no és il·limitada, i encara que per ara no ha donat cap problema, caldria fer-ne un ús apropiat i moderat. Per tant, si es pot reduir aquest consum s’està fent un bé molt gran a la natura.

Per veure globalment quin és el comportament de l’aigua al Club, he elaborat un esquema gràfic que ensenya verticalment quin és el moviment que l’aigua fa a l’Egara.

Dins aquest esquema es diferencia clarament la qualitat d’aigua que surt i arriba. També es pot veure la cota a la que es troba i quins equipaments abasteix. En el quadre es detalla la quantitat d’entrada i sortida tenint en compte el percentatge que és absorbit, evaporat o perdut, la qualitat de l’aigua i els mecanismes que s’han fet servir per a la conducció de l’aigua.

Figura 23. Esquema vertical conceptual de l’entrada i la sortida de l’aigua als equipaments del Club Egara. Llegenda de l’esquema i el cuadre que hi ha a la pàgina següent

57650

ENTRADA

CIRCUIT 3

CIRCUIT 4

CIRCUIT 2

CIRCUIT 1

CIRCUIT D'ENTRADA

clor+descalc

directa de suministra AF i ACS calenta a caldera de EA s'acumula a un dipòsit de 2 m3 al soterrani del xalet social

dip. 70000l

clor

clor+pH+filtració

dip. 20700l

dipòsit de 2000 l

clor+pH+filtració

descalcificador

dip. 4200l

caldera + 4 dip.

ACS 70ºC

dip. 20000l

clor

EMMAGATZEMAT TRACTAMENTS GE

4629,00 9808,00 320,00 480,00

camp 3 camp 1 pistes tenis 1-4 pistes tenis

1359,00 1580,00 2285,20 3427,80

gespa natural paviment impermeable* pista tenis 1-4 pistes tenis

10%

dutxa hípica vella

80%

100% 25% 100% 50% 50% 50% 100% 50% 100% 100% 100% 100%

1959,00 4469,00 2151,00 4161,00 153,00 356,00 164,00 14155,00 325,00 810,00 369,00 1244,00 523,00

coberta EA* camp hoquei 2 camp hoquei 3 pista de sorra coberta HN* coberta HV* hípica nova formigó hípica vella pistes de padel Frontó piscina exterior pista de quick

hípica nova terra

5%

361,00

coberta GIMNÀS ANTIC*

25% 3%

100%

957,50

40%

40%

50%

100%

70%

100%

80%

4068,00

gespa natural

fonts

pista de sorra

hípica nova

0%

10%

lavabo piscina

10%

lavabo

10%

0%

dutxa

40%

WC

40%

25%

25%

0%

0%

0%

tenis

tenis

camp 1

camp 3

pica

WC

pica

pica

piscina 0%

10%

lavabo jakuzzi

10%

10%

dutxa

10%

dutxa

0%

lavabo

WC

PÈRDUA*

camp hoquei 1

AF

AF

AF

AF

ACS

AF

AF

AF

AF

AFCH

ACS

AFCH

ACS

AFCH

ACS

AFCH

ACS

AFCH

USOS

coberta XS*

5-10

288,00

244,50

40,75

40,75

6411,00

fonts

hípica

piscina exterior

1141,00

130,00

lavabos

gimnàs vell

523,00

pelu

5-10

653,00

10676,00

ENTRADA AIGUA (m3)

cuina

edifici activitats

LOCALITZACIÓ

aigua grisa

aigua negra

aigua negra

aigua grisa

aigua grisa

aigua negra

aigua grisa

aigua grisa

aigua negra

aigua grisa

aigua negra

aigua grisa

aigua negra

ESTAT FINAL

1613,25

0,00 522,00

PERDUDA

0,00

810,00 PERDUDA

PERDUDA

PERDUDA

162,50

0,00

PERDUDA CIRCUIT 3

82,00

CIRCUIT 4

76,50 178,00

CRCUIT 4 CIRCUIT 3

4160,00

CIRCUIT 5 PERDUDA

4469,00

1861,05

350,17

0,00

3051,00

2056,68

1371,20

0,00

0,00

86,40

0,00

8,20

8,15

6411,00

1026,90

316,80

192,00

7356,00

3471,75

1307,00

10675,00

AIGUA SORTIDA (m3)

PERDUDA

CIRCUIT 2

CIRCUIT 3

PERDUDA

CIRCUIT 3

CIRCUIT 2

CIRCUIT 1

CIRCUIT 2

VARIOS

PERDUDA

CIRCUIT 4

CIRCUIT 3

CIRCULAR

CIRCUIT 3

CIRCUIT 2

CIRCUIT 1

CIRCUIT 3

CIRCUIT 5

CIRCUIT 3

CIRCUIT 2

CIRCUIT DE SORTIDA

Figura 24. Cuadre resum de les entrades i sortides de l’aigua en el Club Egara. Quantitat i qualitat d’entrada i de sortida, circuit d’entrada i de sortida i estat de l’aigua abans d’entrar a la xarxa de sanejament pública.

PLUVIALS 26725 m3

POU (aigua lliure de microorganismes, particules, i subst.

Químiques degut a la zonificació de l'aqüifer) 14313 m3

MINA (aigua potable provinent de la depuradora de terrassa) 16612 m3

PROCEDENCIA

filtrada directa al terreny

filtrada directa al terreny

part. en suspensió

filtrada directa al terreny

microorganismes

microorganismes

microorganismes

coberta metàl·lica

coberta metàl·lica

filtrada directa al terreny

part. en suspensió

filtrada directa al terreny

coberta metàl·lica

coberta metàl·lica

coberta metàl·lica

part en suspensió

sorra de terra batuda

sorra de terra batuda

part en suspensio

filtrada directa al terreny

part en suspensio

filtrada directa al terreny

microorganismes

microorganismes

massa clor

sabons o detergents que deteriorin l'estat de l'aigua

microorganismes

sorra de terra batuda

part en suspensió

filtrada directa al terreny

sabons o detergents que deteriorin l'estat de l'aigua

microorganismes

color/olor

subst. Quimiques

subst. Orgàniques

greixos

amb molta quantitat de clor

sabons o detergents que deteriorin l'estat de l'aigua

microorganismes

CARACT. ADICIONALS

xarxa de sanejament 51622,55 m3

SORTIDA

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA 18

19

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

Conclusions del cuadre Com podem veure al Club hi ha una quantitat molt gran d’aigua de pluja que no s’aprofita. L’aigua de pluja que cau als diferents camps i pistes sí que és benvinguda i realment s’espera, ja que com s’ha comentat en pàgines anteriors, en èpoques humides les pistes de tenis no s’han de regar amb tanta freqüència, igual que, si plou els camps d’hoquei i les pistes de sorra de la hípica no es regaran.

Però tota l’aigua que cau en altres equipaments que no precisen d’aigua i a les cobertes del complex no són aprofitades per a usos del Club. En alguns casos es condueix fins la xarxa de sanejament, però en altres casos, com a la coberta de la planta baixa del xalet social simplement desemboca per les cantonades de la coberta caient així al paviment.

si parlem dels altres equipaments i paviments l’índex d’eficiència baixa en picat, per l’absorció de la superfície i també per la qualitat, ja que en molts equipaments l’aigua s’enterboleix amb facilitat, ja sigui per la sorra de les pistes de tenis o per la brutícia que les persones al trepitjar provoquen. Tot i així avui dia, ens podríem plantejar la possibilitat d’aprofitar aigua d’alguns dels usos dels equipaments, sempre i quan fos per regar i mai per a consum humà.

Més endavant proposarem solucions per a l’aprofitament de l’aigua descrivint amb més detall el recolliment d’aigua de pluja de les cobertes.

En els equipaments que no precisen d’aigua és molt difícil recollir l’aigua per a altres usos ja que l’aigua és consumida amb molta facilitat i rapidesa per la superfície d’aquests. Però en paviments impermeables una petita part de l’aigua si que és conduïda fins la xarxa de sanejament. Si estiguéssim parlant d’una gran superfície ens podríem plantejar la recollida d’aquesta, però no és el cas, per tant més val centrar-nos en altres punts de pèrdua molt més importants.

Com podem veure a l’esquema vertical, el Club té formes d’evacuar millorables. Ens trobem amb edificis on les aigües de diferents qualitats de sortida no han estat separades i això evita poder-nos plantejar l’aprofitament d’aigües grises de les dutxes i dels rentamans.

En els casos d’aigua de pluja, també hi ha ocasions, com el gimnàs antic i l’edifici d’activitats que la xarxa d’evacuació d’aquestes s’ajunta amb altres qualitats que dificulten i embruten la seva qualitat, impossibilitant l’aprofitament d’aquestes per a usos immediats. Però en el cas de l’edifici d’activitats, la opció de desvincular el tub de xarxa pluvial amb el sanejament de les pistes de tenis no es descarta.

Ho estudiarem amb més deteniment més endavant.

També hi ha zones en les que no hi ha una conducció de l’aigua que cau per la pluja, com per exemple, el frontó, les pistes de tenis o el camp d’hoquei de sorra de sílice, que quan hi ha una precipitació torrencial s’inunda i s’ha d’esperar que l’aigua es filtri pel terreny o entre les juntes, o s’evapori amb el sol.

Per si mateixos, els circuits d’aigua de més fàcil aprofitament són els que porten aigües pluvials recollides en superfícies netes. Les cobertes són les superfícies més netes, i en el nostre cas, essent metàl·lica encara ho és més.

A més el seu índex d’eficiència és del 80%. En canvi

Figura 25. Fotografia de reixa de sanejament al paviment impermeable de la zona de pistes de tenis.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

20

6.2 GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS ESPAIS EXTERIORS Com es pot veure en el quadre, els equipaments exteriors s’abasteixen de l’aigua de pou. La qualitat de l’aigua que s’extreu d’aquest pou és bona. És una aigua producte de precipitacions directament absorbides pel terreny o d’aigua sobrant de regs de terrenys situats a cotes més elevades. Ha seguit un procés de drenatge natural que l’ha permès alliberar-se de possibles substancies tèrboles i de possibles nitrats. Es troba a 110 m de profunditat i, com hem dit anteriorment, segons l’Agència Catalana de l’Aigua, la massa d’aigua de la que prové està lliure de qualsevol perill químic i biològic.

El recorregut que fa l’aigua que s’extreu del pou és el següent: L’aigua és captada per una bomba i portada a un dipòsit de 70.000 litres de capacitat. Això és gràcies a un mecanisme intel·ligent que avisa a la bomba de la necessitat d’omplir el dipòsit quan llegeix que es necessita més aigua, també llegeix quan no hi ha aigua al pou cosa que s’han trobat en alguna ocasió i llavors, el dipòsit passa a connectar amb la xarxa pública de subministrament de Terrassa gràcies al disseny del circuit que té bypassat un tub d’entrada d’aigua pública.

Figura 26. Una de les entrades de l’Aljub de 70000 litres on es diposita l’aigua del pou

Aquest dipòsit està contínuament clorant-se amb hipoclòrit sòdic39 en solució de 40 gr de clor actiu per litre, mitjançant un conducte que agafa aigua del dipòsit i llegeix la quantitat de clor que té i si és necessari se li injecta fins arribar al nivell òptim. Seguidament el tub deixa l’aigua al dipòsit i en torna a agafar de nova.

D’aquest dipòsit surten dos conductes aspirants. Un d’ells aspira l’aigua amb dues bombes de 25 CV i la condueixen directament a un circuit d’anella disposat per al reg del camp d’hoquei d’aigua.

Figura 27. Bomba de 25 CV que juntament amb una igual donen pressió a l’aigua per regar el Camp 1 d’hoquei

L’altre conducte aspirant agafa l’aigua amb dues bombes de 6 kg per conduir l’aigua a tots els equipaments esportius fins arribar a la hípica.

El ramal surt per donar servei al circuit tancat de la piscina exterior, que té la sala de màquines al soterrani del xalet social, i al reg de la zona de gespa. Més amunt es divideix en dos ramals, un ramal que dona servei a totes les pistes de tenis i l’altre que va a parar al gimnàs antic i a la hípica.

Figura 28. Bombes de 6 kg per donar pressió al circuit exterior del Club Egara

21

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

6.2.1 PISTES DE TENIS En pistes de tenis de terra batuda és important que la superfície estigui humida per tenir una bona partida, però gràcies a que la terra absorbeix amb facilitat tant l’aigua com la humitat, no cal regar tant sovint com en altres pistes esportives. A l’hivern, si no és molt sec, no fa falta regar però si ho és es rega un cop al dia o dos com a màxim. En canvi, durant l’estiu cal mantenir la superfície humida amb un reg a la matinada, un altre al matí, un altre al migdia i si fos necessari algun a mitja tarda.

L’entrada d’aigua és igual per totes les pistes de tenis (veure planol 19). Cada pista te el seu circuit d’anella amb quatre aspersors que es poden accionar manualment o ser programats.

També tenen una segona entrada d’aigua, que es deu haver conservat de la única entrada que es tenia anteriorment, que és una mànega amb clau de pas per accionar quan sigui necessari, per regar només alguna part de la pista que no estigui prou humida (veure figura 30).

Un cicle d’aspersor de la pista és de 4 minuts, això equival a 267 litres per cicle, i normalment només cal un cicle per regada. Com ja he comentat anteriorment. A l’hivern, si el clima és fred i humit no farà falta regar, però quan canvia el temps ja es programa el reg per que s’accioni a les 2.00h de la matinada, a les 8.00h del matí i a les 15.00h de la tarda. Si fos necessari es regarà una més, tot depèn de la sequedat de l’ambient i de la capacitat d’absorció de la pista condicionada per aquest ambient.

Figura 29. Fotografia de la pista número 7 del Club Egara.

T: Terra batuda E: Morter d’agarre Q: Zahorres compactes C: Terra natural Figura 30. Secció tipus del paviments de les pistes de tenis de terra batuda del Club Egara.

El sanejament de les pistes és de la pista 1 a la 4 un mateix conducte i de la 5 a la 10 un altre.

Les pistes 1, 2, 3 i 4 s’evacuen mitjançant embornals, en la majoria de casos, quatre per cada pista col·locats als extrems, on va a parar l’aigua que no ha pogut ser absorbida i ha estat conduïda per la pendent (veure planol 26 i 32) Aquests embornals són unes foses de 40x50 cm aproximadament amb fondàries variables que reben aigua de l’embornal i, en alguns casos, d’un o dos tubs més que es disposen a 10 cm de la superfície de la cavitat per deixar així espai per que les partícules amb més densitat que l’aigua puguin caure a la base. De la mateixa manera, el tub que condueix l’aigua cap al sanejament global està a uns 5 cm de la superfície més profunda. Aquests tubs són de 90 mm de diàmetre i es dirigeixen a la pista 1, on hi ha un pou de 4 m de profunditat on van a

Figura 31. A dalt un sortint amb una mànega per a cada pista, és una forma de regar complementària. A baix a l’esquerra el sistema d’accionament del reg automàtic. A baix a la dreta un exemple dels aspersors de les pistes de tenis.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

22

parar les aigües grises de les quatre pistes i es bombegen amb una bomba cap a fora al carrer, per ser reconduïdes a la xarxa pública de sanejament.

Les pistes 5, 6, 7, 8, 9 i 10 compten amb un sanejament similar a les pistes veïnes, amb embornals disposats de la mateixa manera i amb tubs de 90 mm de diàmetre; aquests condueixen les aigües grises dirigint-se per sota de l’edifici d’activitats a la xarxa pública de sanejament que hi ha a l’altre banda de l’edifici, entre el camp d’hoquei 1 i el camp d’hoquei 2.

Aquestes pistes absorveixen aigua amb molta facilitat, de fet, pràcticament tota l’aigua amb la que es rega, és filtrada per el terreny, tot i així sabem que un percentatge molt petit d’aquesta serà recollida per la xarxa de sanejament, com aquest percentatge serà més elevat en pluges torrencials que acostumen a caure en el clima que estem i fan impossible l’absorció de l’aigua per les pistes. Per tant, en els dos casos posem que un 10% de l’aigua sortirà per la xarxa de sanejament.

La forma d’evacuar de la pista pretén ser filtrant en petites quantitats, ja que l’aigua que plou i la que sobra del reg acostuma a anar acompanyada de partícules com pinassa, terra batuda, fulles, etc. Però també és veritat que és un sistema que requereix de molt manteniment, ja que cal netejar les foses una vegada cada dos mesos com a mínim per fer possible la circulació d’aigua. Si no es fa així, aquestes s’omplen de partícules que arriben a obturar en un 100% els forats d’evacuació.

Ens podriem plantejar un circuit tancat on l’aigua que es recull de la sortida del camp que es troba a una cota més alta es dirigís a subministrar aigua a la pista següent i així fins la última. Però són pistes massa absorvents i no hi hauria mai prou aigua per abastir aquest circuit tancat.

Per que això fós possible, caldria canviar la capa de zahorras40 per un asfalt que impermeabilitzes la pista i permetés el reculliment de l’aigua per a usos posteriors. Tot i així no es garantiria un bon funionament, ja que la terra batuda absorveix durant un període de temps molt elevat l’aigua per mantenir la pista humida.

Figura 32. embornal per connectat a la xarxa d’evacuació de les pistes de tenis.

01 Terra compactada 02 Tuberia de sanejament 110 mm 03 20 cm de zahorres 04 5mm de morter d’agarre 05 Arqueta de trobament de <= 3 tubs 06 Reixa perimetral Figura 33. Detall de la trobada de tres tubs de la xarxa de sanejament de les pistes de tenis.

Figura 34. Esquema vertical conceptual de l’entrada i sortida de l’aigua en les pistes de tenis del Club Egara.

23

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

6.2.2 CAMPS D’HOQUEI HERBA El camp 1 i el 3 són camps d’aigua mentre que el 2 és de sorra de sílice. Això significa que el camp 2 no necessita d’aigua, és un camp de sorra i es considera un camp sec, tampoc té cap forma artificial d’evacuar, simplement drena l’aigua de pluja naturalment. En canvi, tant el camp 1 com el camp 3 tenen el mateix funcionament.

L’hoquei és un esport que va perfeccionant la tècnica i conseqüentment les condicions de l’espai en el que es juga. Anys enrere es jugava amb herba natural, però els vots no permetien la perfecció del recorregut de la bola que avui es pot demanar en un bon joc. Entre el camp d’herba natural i el camp de sorra de sílice hi ha un pas, però el definitiu fins ara és el camp d’aigua.

Figura 35. Fotografia del Camp 1 d’hoquei herba del Club Egara

El camp d’aigua és un camp d’herba sintètica que necessita estar completament humit per assolir les condicions per a un bon partit. Per això és l’equipament que més aigua necessita de tots, amb diferència i el que dispara el seu consum.

L’ús de camps d’hoquei varia segons si és època acadèmica o època de vacances escolars. Durant el període lectiu hi ha entrenaments de dilluns a divendres des de les 18.30h de la tarda fins les 22.00h de la nit i partits tot el dissabte i diumenge al matí. Al juliol i Agost hi ha activitats d’hoquei tots els matins entre setmana al camp 1 i 3. Aquests necessitaran més aigua en èpoques de calor i sequera mentre que els hiverns no en necessitaran tanta.

Sabem que a l’hivern és necessari una regada al dia, i que a l’estiu es necessita una regada abans de cada partit, en cicle complet, i inclús a les mitges parts, en mig cicle.

CAMP 1

metral que s’ha proporcionat per desembocar l’aigua, cap als conductes dissenyats per al sanejament de l’aigua. Per tot el perímetre del camp s’han situat uns claveguerams que fan possible l’evacuació de tota aquella aigua que no pot ser absorbida per les superfícies permeables del camp (veure planol 6B2) Calculat per els índex de porositat de cada element, s’ha arribat a la conclusió que un 25% de l’aigua d’entrada al camp 1 és evaporada, o absorbida i no es recupera. Però el 75% restant va a parar directament a la xarxa pública de sanejament.

L’aigua de sortida és aigua grisa amb possibilitat de reaprofitament sempre i quan es dugui a terme, abans de la seva reutilització un filtratge per eliminar les partícules en suspensió que hi pugui haver i les substàncies trubuloses i un tractament de desinfecció mitjançant clor o hipoclorit per assegurar la qualitat d’aquesta.

Mai podrà ser reutilitzada per a consum humà.

El circuit de reg del camp 1 és d’anella, aquest circuit tancat consta de sis sortides en aspersors que expulsen aigua en cicles segons la programació d’aquests. Durant el curs acadèmic amb temperatures humides i fredes els aspersors s’accionen a les 18.00h amb un cicle de 24 minuts, lo qual significa que per cada regada es consumeix uns 12.680 litres. Quan el temps es torna més càlid i sec els aspersors s’accionen més vegades segons la necessitat.

Per fer-se una idea, en un dia es pot arribar a regar tres cops en cicle complet, és a dir, es poden arribar a consumir 38040 litres.

Aquests litres són necessaris per mantenir la superfície humida, però aquesta aigua, serà absorbida per la superfície drenant del camp. Segons la secció tipus (veure figura 36) l’aigua, un cop ha passat les capes permeables es Figura 36. Detall de l’entrada i sortida de l’aigua al camp 1 dirigeix, gràcies a la pendent formada al sanejament peri d’hoquei herba.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

CAMP 2 El camp 2, com hem dit abans, és un camp que no precisa d’aigua i tampoc té cap mecanisme que condueixi l’aigua que drena cap al clavegueram. És el camps més antic dels tres, i està format d’un paviment que permet el drenatge a un ritme relativament ràpid (veure figura 31), tot i que si plou amb abundància no es pot utilitzar per que precisa del seu temps per al drenatge. Es podria entendre com aigua perduda, però indirectament és aigua que torna a la terra sense haber estat contaminada.

CAMP 3

24

camp que es fa servir bàsicament per entrenar, però tot i així està molt concorregut totes les tardes de 18.30h a 22.00h i els dissabtes de 10.00h a 13.00h. Lo qual significa que entre setmana, durant època lectiva i no gaire sequedat, els aspersors s’accionen a les 18.00h amb un cicle de 15 minuts, el consum és de 7925 litres.

Els dissabtes també es rega un cop al dia, al matí. Quan arriba la calor i l’ambient està molt sec es rega més sovint, i durant el mes de juliol que es duen a terme cursos de tecnificació, el consum augmenta molt consideradament.

El camp 3 es va construir anys després de la construcció del camp 1 i 2. Està situat a l’altre banda del carrer que limita el Club, en un terreny que el Club va comprar per tenir estables amb cavalls. La construcció d’aquest camp es va veure condicionada per les limitacions de terreny i no es va poder fer un camp de les mides reglamentaries, es va haver de fer més petit. Per tant aquest camp, és un

L’entrada d’aigua del camp 3 prové de la xarxa d’aigües de Terrassa, la clau de pas està a l’entrada del camp i d’allà es dirigeix a un aljub de 3 m3 que capta l’aigua per després amb una bomba de 6 kg poder impulsar l’aigua al circuit que disposa de 6 sortints en forma d’aspersors “RainBird”.

El sanejament d’aquest camp és a través de dues reixes situades al llarg del perímetre del camp. L’aigua sobrant del reg i la sobrant de la pluja es cola per aquests i va a parar a un conducte que acaba a la xarxa de sanejament pública.

S: Herba artificial de sorra de sílice R: Geotextil de 250 gr/m2 A: Grava Q: Zahorras compactades per a pendent F: Base de formigó de malla 6mm, 30#30 C: Terra natural Figura 37. Secció tipus del camp 2 d’hoquei herba.

Figura 38. Fotografia del Camp 2 d’hoquei herba del Club Egara.

Figura 39. Esquema de suministre i sanejament del camp 3 d’hoquei herba.

Figura 40. A dalt: Dipòsit d’aigua abans de donar servei al camp 3 d’hoquei herba. A baix: Aspersors “RainsBird”

25

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

6.2.3 PISCINA EXTERIOR La piscina exterior està plena i neta tot l’any, les instal·lacions que permeten que la piscina estigui en condicions i apta per al bany estan situades al soterrani del xalet social, en una sala de màquines on hi ha dos dipòsits filtrants de sorra de 3 m3 cada un i la injecció i control de clor i de pH. L’aigua desemboca de la piscina per una sortida que es disposa a la part de dalt de tot el perímetre de la paret on hi ha la zona més fonda. Aquella és la sortida de la piscina i l’entrada a un dipòsit que condueix l’aigua a circular cap al filtre de sorra. Un cop l’aigua és filtrada es mesura el nivell de pH i de clor i se n’injecta si és necessari. Normalment es mantenen uns nivells de 0,6 de clor i 8 de pH. Aquesta aigua és reconduïda a la piscina fins arribar a uns sortints que hi ha a dues de les parets de la piscina, per anar reomplint amb aigua neta. Hi ha un conducte de bypass de la xarxa de l’aljub que dona servei en cas que fos necessari.

Figura 41. Fotografia de la piscina exterior del Club Egara

El consum que es genera mantenint la piscina plena tot l’any, no inclou només el consum d’aigua (està calculat que es perden uns 1.000 l/dia per evaporacions i altres), sinó que s’ha de tenir en compte el consum d’energia de mantenir en funcionament tot l’any el circuit, els filtres i mantenir els nivells adequats que pH i clor.

On està ubicada la piscina exterior hi ha una superfície de gespa que cal regar amb assiduïtat, el reg de la gespa és mitjançant aspersors en un circuit d’anella amb aigua que prové del circuit per a equipaments exteriors junt amb l’aigua que abasteix el mecanisme de la piscina.

Figura 42. Fotografia de la sala de màquines de la piscina exterior .

Figura 43. Esquema del circuit que duu a terme l’aigua de la piscina exterior.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

26

6.2.4 HÍPICA Anys enrere la hípica formava part del Club, en la primera fase de construcció es veu com la hípica era un dels equipaments amb els que es comptava; en aquell temps només hi havia la part que ara coneixem com “la part antiga de la hípica”, que està situada adossada entre el gimnàs antic i la pista de quick.

Fa cinc anys quan va passar a formar part d’un equipament llogat per a una empresa d’hípica, va augmentar amb la construcció de dos volums allargats disposats en paral·lel composats de 7 quadres cada un i 4 pistes de sorra per a l’entrenament dels cavalls.

Actualment un nou llogater se’n fa càrrec i està fent moltes modificacions. S’ha instal·lat un circuit de reg per a la Figura 44. Fotografia de les quadres noves de la hípica del Club Egara. pista més gran, un sistema de degoteig per als cavalls de les quadres dels dos mòduls nous. S’estan construint noves casetes per a més cavalls i també es vol actuar per millorar l’accés posant un caminet i zones verdes, que també la que cau al paviment, que és de formigó, és conduïda, també a la xarxa de sanejament superficialment. demanaran una nova instal·lació de reg.

A la hípica nova hi ha molt poca superfície impermeable, L’aigua arriba del ramal provinent del pou, entra per la gairebé tota l’aigua que cau a aquella gran superfície és part antiga i dona servei a una petita sala que hi ha per absorbida per la terra, ja que el paviment és natural i no a l’administració de la hípica dotada de rentamans i ino- compta amb cap element d’impermeabilització. Però les dor. Seguidament dóna servei també a les quadres anti- petites superfícies dotades de paviment de formigó dirigues per degoteig, amb un sistema especial per que els geixen l’aigua a la xarxa d’evacuació pública així com tamcavalls mateixos accionin l’entrada d’aigua i així puguin bé ho fan les aigües que cauen a la coberta dels estables beure sempre que ho necessitin. També compta amb una de la zona nova. entrada d’aigua per a una mànega amb la que netegen els cavalls cada cop que surten.

Aquest mateix ramal segueix sota terra fins arribar als mòduls nous on es divideix en dos, un per donar servei a cada una de les quadres per degoteig, de la mateixa manera que comentàvem abans, i l’altre per accedir a un circuit en anella per al reg de la pista de sorra més gran.

L’objectiu principal de la pista és que estigui constantment humida, el funcionament és semblant a la pista de tenis, però aquesta té més quantitat de sorra i per tant necessita Figura 45. Fotografia del mecanisme de reg de la pista de sorra consumir més aigua per mantenir tota la pista humida. de la hípica i del mecanisme automàtic per donar de beure als El sistema de reg és en forma d’anella, hi ha sis aspersors. cavalls del Club Egara.

No hi ha sanejament de la pista, l’aigua és absorbida pel terreny directament.

Dins la zona de la hípica es compta amb una gran superfície disposada amb caminets de sorra que condueixen a pistes que no demanen aigua i tampoc l’evacuen i de petites superfícies entre els caminets de gespa que precisen d’aigua per al seu manteniment. És una zona que està en construcció, per tant ara seria el moment de proposar una solució per al proveïment d’aigua que demanaran aquestes superfícies de gespa.

Com podem deduir l’aigua de pluja que cau a la coberta de la hípica vella es condueix directament a la xarxa de sanejament mitjançant un baixant que ha recollit les aigües,

Figura 46. Fotografia de la pista de sorra de hípica del Club.

27

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

6.3 GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS ESPAIS INTERIORS L’edifici d’activitats i el xalet social s’abasteixen mitjançant l’aigua que transporta la xarxa d’aigües pública de Terrassa. Aquesta, per tant, és tractada i apta per al consum humà. L’escomesa d’entrada està situada entre el camp 1 i 2. Un cop passats els dos camps el conducte portant d’aigua es divideix en dos ramals. Un es dirigeix cap a l’edifici d’activitats i l’altre cap al Xalet Social.

El gimnàs antic, en canvi, està abastit per el ramal d’aigua que ve del pou. Després de passar per la piscina exterior es dirigeix per el parc infantil fins arribar al gimnàs antic per la part de darrera (veure planol 19 i 25)

Figura 47. Fotografia de la façana oest del gimnàs antic.

6.3.1 GIMNÀS ANTIC L’aigua que entra al gimnàs antic ha de donar servei a 4 vestuaris. Hi ha dos vestuaris que són de l’equip masculí i el femení de la casa, s’hi dutxen quan finalitza l’entrenament 4 dies a la setmana i algun cap de setmana. Els altres tres resten a disposició d’equips i jugadors d’altres clubs. (veure planol 25) Cada vestuari conté 4 dutxes, 2 rentamans i 1 inodor.

Com hem dit anteriorment, el circuit que abasteix els equipaments exteriors s’ha dividit en dos ramals, un que es dirigeix a les pistes de tenis i l’altre que va cap a la part de la hípica i del gimnàs antic. Aquesta distribució entra al gimnàs antic després d’haver donat servei a la part de la hípica. Entra per la part de darrera on hi ha una petita caldera per les dutxes i rentamans. El consum mitjà diari del gimnàs antic és de 3.130 m3.

Les instal·lacions d’aigua del gimnàs són bastant antigues, no estan pensades des del punt de vista d’estalvi, ja que no tenen temporitzadors i el caudal de servei és prou elevat comparat amb els actuals.

Figura 48. Fotografia de la griferia del rentamans del gimnàs antic

Les dutxes consumeixen uns 12 l/minut, i al ser de rosca els usuaris acostumen a dutxar-se més estona que si fós de pulsador.

Els rentamans tenen un cabal de 8 l/minut i passa el matex que amb les dutxes. I els inodors tenen un pulsador, sense doble opció que consumeix 6 l/ polsada.

L’aigua de pluja del gimnàs és recollida per un baixant que s’ajunta amb la resta d’equipaments interiors. Dins aquests tampoc es fa cap separació entre aigües grises i agües residuals, així que no hi ha xarxa separativa i es contamina l’aigua de la pluja i l’aigua de dutxes i rentamans amb les aigües residuals.

El sanejament d’aquest edifici, no és separatiu, i a més abans d’arribar a la xarxa general, s’ajunta amb les aigües residuals del Xalet Social.

Figura 49. Fotografia dels comandaments en rosca de la dutxa del gimnàs antic

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

28

6.3.2 XALET SOCIAL L’aigua del xalet social ve de la Xarxa Publica d’aigües de Terrassa, és una aigua apta per al consum humà. Aquesta aigua entra per la planta soterrani i junt amb l’aigua que passa per un dipòsit acumulador de calor passa a donar servei als vestuaris del personal de servei, que es troben al mateix nivell. Seguidament entren a la cuina, a un nivell més elevat i finalment donen servei a planta baixa on es troben els banys públics, banys privats i perruqueria.

El vestuari i els banys que hi ha en tot l’edifici consumeixen uns 0,35 m3 al dia, és un consum relativament baix. Les instal·lacions són noves, de la reforma que es va dur a terme l’any 2008, per tant estan dotades dels equips d’última generació amb estalvi d’aigua, tant per airejadors com per limitadors de temps i sensors.

Figura 50. Fotografia de la nord del Xalet Social

Tant el restaurant, com la hípica, són dos espais llogats a empreses externes que es dediquen a la seva explotació.

L’horari del restaurant és de 10h a 20h entre setmana, tot i que els dijous és de 10h a 24h. Els caps de setmana de 9h a 24h aproximadament.

El consum mig d’un dia al restaurant és de 2 m3. És una instal·lació bastant nova, ja està preparada per a consums elevats i està pensada des de l’estalvi màxim de consum, tant d’aigua com d’electricitat i gas.

L’aigua del restaurant es saneja junt amb tota la resta, en tot l’edifici no hi ha xarxa de sanejament separativa. Per tant, tots els greixos que desemboquen de la cuina s’ajunten amb les aigües grises de les dutxes i rentamans, com també ho fan les aigües residuals dels inodors.

La perruqueria és un petit local del xalet social que està també llogat a una empresa que ho explota. El consum diari de la perruqueria és de 1,5 m3. Com s’ha dit anteriorment, l’aigua de tot l’edifici es saneja conjuntament.

Figura 51. Fotografia de la part nord de la coberta inclinada del Xalet Social

El Xalet Social compta amb dos nivells de coberta, la planta baixa, que en tota la zona de menjador és planta única té una coberta metàl·lica inclinada de 930 m2. Aquesta dirigeix l’aigua de pluja per uns canalons que acaben a les cantonades deixant anar l’aigua al paviment.

La coberta de planta primera es saneja mitjançant uns canals que desemboquen a una jardinera de davant la pista de tenis 1 (veure figura 52), té una terrassa amb pendent cap a l’exterior que permet la direcció de l’aigua cap a fora sense cap mena de conducció.

Figura 52. Fotografia del sanejament de l’aigua pluvial de la coberta de la planta primera del Xalet Social

29

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

Figura 53. Fotografia de la façana Sud del Xalet Social (esquerra), l’Edifici d’Activitats (dreta) i el passadís que els comunica (al mig)

6.3.3 EDIFICI D’ACTIVITATS

però està una mica deteriorada. No es va dimensionar bé la quantitat de temperatura que agafaria l’aigua i s’ha hagut d’instal·lar un equip per enfredar l’aigua que ve de les plaques solars per que si no els acumuladors no poden admetre tant altes temperatures. És una dada que em va sorprendre mentre duia a terme la investigació, simplement la anoto per que dona que pensar.

L’edifici d’activitats és l’edifici més nou, junt amb les actualitzacions que es van dur a terme al Xalet Social. Aquest, com ja s’ha esmentat anteriorment, compta amb piscina i jakuzzi interiors, vestuaris femení i masculí, tres sales polivalents, un gimnàs, amb un local per a bellesa on hi ha diferents equipaments que necessiten d’aigua i amb L’aigua de pluja que cau a la coberta de l’edifici d’activitats lavabos. és dirigida mitjançant conductes d’aigües pluvials separatiAquest edifici junt amb el camp principal d’hoquei són els ves a la xarxa de clavegueram. La superfície de coberta de dos equipaments que més aigua consumeixen. El consum l’edifici que acumula aigua és de 2.265 m2. Per tant s’està diari de l’edifici d’activitats és de 30 m3. El subministra- perdent una quantitat molt elevada d’aigua que caldria ment es dóna des d’una sala de màquines col·locada al plantejar-se reconduir per a la seva utilització. soterrani de l’edifici on hi arriba aigua de la mina d’aigües de Terrassa. Dins aquesta sala hi ha tres vasos de compen- Com disposem d’un dipòsit molt proper al conducte de sació41: el primer de 9,97m3 d’aigua que es distribuirà per l’aigua pluvial podem mirar la opció de conduir aquest conels vestuaris, les dutxes de la piscina, el local de bellesa i ducte fins al dipòsit, però primer caldrà col·locar un filtre els lavabos de la planta primera; el del mig de 2,10m3 per per a les possibles particules en suspensió. a les instal·lacions del jakuzzi i l’últim de 10,35 m3 per la piscina coberta.

També hi ha cinc acumuladors d’aigua calenta de 4m3 de capacitat, aquests acumuladors tenen aigua a 70ºC de temperatura per eliminar el risc de legionel·la i per poder donar servei a totes les instal·lacions. També hi ha un circuit de retorn (veure planol 24).

L’aigua que contenen aquests acumuladors s’ha escalfat amb la caldera o amb la instal·lació de plaques solars que hi ha situada a la planta coberta de sobre del gimnàs.

La sala de calderes està situada al costat i part de l’aigua que entra de la mina es dirigeix directa a aquesta per augmentar la temperatura i dipositar-la a un dels acumuladors. Aquesta aigua ja esta llesta per donar servei com a Aigua Calenta Sanitaria a tots els equipaments de l’edifici d’activitats. Una part de l’aigua que calenta aquesta caldera va a parar a l’acumulador d’aigua calenta que hi ha Figura 54. Fotografia del registre de xarxa de sanejament de situat al xalet social per donar servei a aquell edifici. l’aigua provinent de l’edifici d’activitats i les pistes de tenis 5-10.

La instal·lació de plaques solars situada a la planta coberta sobre el gimnàs es va construir juntament amb l’edifici,

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

30

6.4 GESTIÓ DE L’AIGUA D’ALTRES SUPERFÍCIES DEL CLUB 6.4.1 PAVIMENT IMPERMEABLE Hi ha moltes superfícies dins el complex que tenen un terra impermeable de pedra natural o de formigó, són superfícies que fan lliscar gairebé la totalitat de l’aigua cap a la pendent que se li hagi donat a aquest paviment. Després d’una detinguda observació del comportament de l’aigua en cada punt d’aquest tipus de superfície es pot deduir que un 50% de l’aigua és conduïda cap a diferents punts de recollida de la xarxa de sanejament.

6.4.2 FRONTÓ El frontó és un dels equipaments més antics, és de paviment de rajola de pedra gris; no compta amb cap tipus de conducció de l’aigua. Quan plou aquesta es filtra per les juntes o s’evapora amb el temps. És aigua perduda.

Amb la secció tipus podem veure amb claredat el comportament que l’aigua te, en el moment de filtrar-se per les juntes anirà a parar a terra natural, és a dir, que indirectament parlem d’aigua recuperada. A més parlem d’aigua neta que va a parar al terreny.

Figura 55. Fotografia del paviment predominant al Club Egara.

Pedra natural de la zona.

6.4.3 PISTA DE TENIS QUICK La pista de tenis quick, és una pista de tenis de ciment porós que tampoc precisa d’aigua ni condueix la que cau de la pluja. Segons la secció tipus podem dir exactament el Figura 56. Fotografia del frontó del Club Egara el dia següent mateix que el què passava amb el frontó, amb la diferènd’haver plogut. cia que el percentatge d’aigua que es filtra és major en aquest cas ja que el formigó porós ho permet.

6.4.4 PISTES DE PÀDEL Les pistes de pàdel com els dos casos anteriors tampoc precisa d’aigua, però si que en condueix una part. Podríem dir que és més semblant al camp 2 d’hoquei que és de sorra de sílice. Les pistes estan elevades en una plataforma de formigó i formen un pendent mínim que permet evacuar l’aigua de la pluja que no es filtra immediatament i condueix l’aigua a la xarxa de sanejament o al terreny directament.

Figura 57. Fotografia de la pista de pàdel E, exemple de totes les altre, ja que són iguals.

Figura 58. Fotografia i secció de la pista de tenis del Complex Esportiu.

31

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

7. HIPÒTESI DE LA ÒPTIMA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA Un cop hem vist quina és la gestió real que s’està duent a terme al Club hi ha certs paràmetres que si d’es d’un principi s’haguessin pensat millor es podria procedir a una gestió més òptima.

D’entrada tenint en compte la qualitat de l’aigua, els equipaments que deixen l’aigua més bruta són les pistes de tenis, pel contrari els camps d’hoquei d’aigua no deixen l’aigua tant bruta i és possible la serva reutilització. La millor opció hagués estat disposar el camp 1 a una alçada una mica més elevada i a cotes més baixes les pistes de tenis per poder abastir-les amb les aigües sobrants d’aquests.

Però per això hauria fet falta una distribució diferent des del primer moment.

Per altra banda, els edificis no compten amb recuperació d’aigua de ningun tipus, cosa que dificulta el seu aprofitament, ja que l’aigua que està en bones condicions per ser reutilitzada es barreja amb aigües residuals i fan molt més difícil la recuperació de qualitat per a la seva reutilització.

L’edifici d’activitats, per exemple si que té xarxa separativa d’aigües pluvials, però aquesta s’està desestimant i conduint al sanejament directament, sense donar-li cap ús.

Una de les utilitats que se li podria donar a aquesta aigua és per la piscina i jakuzzi interior. O si hi hagués xarxa separativa també per al subministrament, es podria submi-

nistrar aigua de boca per a rentamans i aigua pluvial per dutxes i inodors, llavors s’hauria de construir un dipòsit a la planta soterrani per emmagatzemar l’aigua de pluja.

Seguidament si hi hagués xarxa separativa de sanejament es podria aprofitar l’aigua grisa del rentamans i les dutxes i dirigir-la al dipòsit de 70.000 litres ja existent, tenint en compte que aquest només abastís equipaments per a reg, és a dir, pistes de tenis i camps d’hoquei, que actualment està abastint fonts d’aigua potable i tot l’interior de gimnàs vell, és a dir, rentamans també.

El Xalet Social no emmagatzema ni condueix les aigües pluvials, calculant la superfície de coberta que tenim i el què plou durant tot l’any, s’està perdent una quantitat molt gran d’aigua. Una solució seria emmagatzemar l’aigua d’una ala per abastir el reg de les pistes de tenis que te just al costat. I l’aigua de l’altra ala es podria utilitzar per a totes aquelles instal·lacions interiors que no requerissin aigua de boca. Per exemple, la perruqueria i els inodors. El restaurant s’hauria d’abastir amb aigua de boca, igual que el rentamans. Si hi hagués alguna forma d’emmagatzematge, i una xarxa separativa de sanejament de l’aigua, es podria plantejar aprofitar aquesta aigua gris per al reg de les pistes de tenis o els camps d’hoquei, la millor opció seria conduir aquesta aigua a l’aljub, i així tindríem l’aigua grisa dels dos edificis en un mateix dipòsit per abastir els camps i pistes del club.

El gimnàs vell condueix les aigües pluvials pel mateix tub Aigües pluvials per abastir dutxes, piscina i jakuzzi interior, perruqueria i inodors Aigües grises, venen de rentamans, dutxes i piques. Per al dipòsit per a reg de camps i pistes Aigües residuals venen dels inodors Aigües de la mina, per abastir rentamans i restaurant

Figura 59. Esquema de la gestió interior d’aigua ideal.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

que les aigües residuals. Faria falta una xarxa separativa en tres graus, el primer les aigües pluvials que es podrien fer servir per abastir les dutxes, el segon les aigües grises que es podrien emmagatzemar per utilitzar-los en el reg de la pista de sorra i el tercer les aigües residuals que haurien de dirigir-se al sanejament públic.

Totes les aigües pluvials que cauen a equipaments amb necessitat d’aigua ja estan essent utilitzades, ja que les pistes filtren l’aigua i en fan ús. D’una manera indirecta i no per al club, les pistes que tenen drenatge natural no estan fent malbé l’aigua i la dirigeixen a la terra on donarà servei a unes altres instal·lacions en un futur. O si més no, contribueix en el curs natural d’aquesta.

En canvi hi ha certs espais en el Club que no optimitzen la canalització de l’aigua de pluja i aquesta es perd per filtracions o per evaporació, són superfícies grans que no estan donant el seu màxim rendiment i no seria tant difícil estudiar una canalització de l’aigua cap a un dipòsit d’aigües grises o alguna cosa així.

Les pistes de tenis, són pistes de terra batuda que filtren gran part de l’aigua que hi entra, a més la poca aigua que surt, té una gran quantitat de sorra batuda de micres molt petites que dificulten la seva filtració per a una posterior utilització. La millor opció seria abastir-les totes amb aigua de pluja o aigua grisa dels edificis del Club. (veure planol

32

ció d’aigües residuals, però hi ha un sistema natural que per la superfície que tenim a les cotes més baixes del complex, podríem dur a terme. Són tractaments mitjançant sistemes vegetals composats per quatre etapes: Pretractament: elimina els elements més grans, consta d’un procés de cribatge i desarenatge.

Tractament primari: elimini les substàncies sòlides de l’aigua mitjançant filtratge, decantació en foses sèptiques, estancs o depuradores de fangs activats.

Tractament secundari: elimina la contaminació carbonatada dissolta a l’aigua a través de les bactèries que consumeixen l’oxigen per poder aportar oxigen a aquestes bactèries es poden plantar plantes aquàtiques.

Tractament terciari: elimina el nitrogen i el fòsfor per aconseguir-ho caldrà tractar l’aigua amb clor o altres fenòmens fisicoquímics.

Hi ha diferents tipus de sistemes segons la forma d’infiltrarse i la circulació de l’aigua. Però jo crec que el més adient per al nostre projecte seria el sistema de filtres vegetals de circulació vertical en el que l’aigua es disposa a circular per diferents plataformes per gravetat.

Per a una completa optimització de l’aigua caldria tractar, per últim, les aigües residuals que es produeixen en els edificis d’activitats i les aigües grises que costa molt filtrar, com les de les pistes de tenis.

Primer de tot s’ha d’entendre la composició i el comportament de les aigües residuals per, posteriorment saber, quin tractament se li donaran.

Aquest sistema està inspirat en els canyissars, funcionen gràcies a colònies bacterianes fixades en els substrats granulars que fan possible la depuració de les aigües.

Aquests mantenen la capacitat d’infiltració per el moviment de les tiges i el creixement continu dels rizomes42, del que estan composats. Aquests sistemes aporten també una quantitat d’oxigen i d’àcids orgànics a la zona de les arrels amb els quals s’afavoreix el desenvolupament de les bactèries.

Les matèries orgàniques són molècules molt grans e inestables, essencialment carbonatades, que mitjançant la seva acció es transformen en bactèries més simples. Necessiten de quantitats d’oxigen per liberalitzar les partícules de nitrogen i de fòsfor. El nitrogen pot resultar tòxic per als peixos i el fòsfor afavoreix el creixement de les algues en aigua dolça, que al degradar-se nodreixen a les bactèries.

Tot i així, hem de tocar de peus a terra, hi ha actuacions que ara per ara serien molt poc sostenibles, tant econòmicament com ambientalment. Les actuacions que caldria dur a terme per aconseguir el què he plasmat en el plànol són d’un abast que surt de les necessitats actuals del Club.

Per això les propostes que exposo a continuació són actuacions més petites amb les que ja estaríem parlant de molt litres d’aigua que ens estalviem.

Existeixen diferents tipus de tractaments per a la depura-

Sistema vegetal

aigües sucias

Cribatge 1er nivell

2n nivell

3r nivell

Figura 60. Esquema d’un sistema de tractament d’aigua vegetal.

aigües depurades

33

8 PROPOSTES DE MILLORA 8.1 ESTALVI D’AIGUA La primera cosa que cal preguntar-se quan es tracta d’aigua és si s’està consumint l’aigua que es necessita o realment en gasta més. A nivell personal es pot arribar a estalviar molt si hi ha darrera una bona conscienciació.

Però més enllà de la part personal, hi ha mecanismes que ajuden en aquest estalvi.

8.1.1 FASE D’ACTUACIÓ 1 Disposar de comptadors individualitzats El primer pas per saber quin és el nostre consum és tenir un comptador per poder ser conscient del què es gasta, però si tenim diferents equipaments com és el cas del Club, per saber d’on surt cada consum estaria bé poder posar diferents comptadors per als diferents equipaments.

En el Club, ara per ara hi ha un comptador a l’entrada de l’aigua dels pous, un al ramal de l’aigua de la mina que abasteix al Xalet Social i un altre al ramal de l’aigua de la mina que es dirigeix a totes les instal·lacions de l’Edifici d’Activitats. També hi ha un comptador de consum per les piscines interiors, un per la piscina exterior, un al restaurant i un a la perruqueria.

Com es pot veure hi ha comptadors a les zones que obliga la norma i a les zones de locals que estan llogats per externs, menys a la hípica que històricament era propietat de l’Egara i com no han fet grans reformes no han posat mai un comptador.

Seria de gran recomanació, posar comptadors: • A l’entrada de la hípica, ja que està llogat a un extern que està duent a terme modificacions i ampliacions que requereixen més quantitat d’aigua per a reg.

• A l’entrada dels camps d’hoquei per que són els equipaments esportius que més consumeixen.

• A l’entrada del gimnàs vell ja que és un edifici més antic que consumeix més del què hauria i si duu a terme alguna actuació en quant a les instal·lacions de fontaneria i evacuació estaria bé poder quantificar l’estalvi.

• Just abans de donar servei a les 10 pistes de tenis per veure el consum global d’aquestes, no faria falta un comptador a cada pista.

Si es posessin tots aquests comptadors es podria saber el consum més exacte i, encara que no canviaria molt les actuacions que més endavant s’indiquen, es podrien treure resultats més acurats.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

• Per últim, posaria més comptadors allà on apliquem les millores per veure l’aigua què es recull, l’aigua que s’aprofita, l’aigua que es perd, etc. S’anirà indicant en cada cas els comptadors que es volen afegir.

Mecanismes estalviadors Els mecanismes estalviadors són diferents elements que afegits a les grifaries o als inodors, permeten un estalvi d’aigua fent que la sortida sigui en menor quantitat d’aigua.

Els reductors de cabal o airejadors, són uns mecanismes que es col·loquen al canell de les sortides d’aigua de les aigüeres i de les dutxes que permet la reducció del cabal instantani de 30% a 50% sense que això afecti a l’experiència de l’usuari. Aquest efecte es deu a l’aspiració i mescla de l’aire amb l’aigua, donant una sensació sedosa al tacte. L’únic inconvenient és que si precisem omplir un determinat volum, tardem el doble.

Al Club Egara ja compta amb aquests mecanismes per a les instal·lacions interiors, però s’haurien de col·locar a totes les fonts d’aigua potable de l’exterior.

El temporitzador és un altre element molt útil, sobretot en equipaments amb gran afluent de persones. És un mecanisme que va intrínsec amb l’aparell de sortida d’aigua a les dutxes i aigüeres que compta amb un temps de sortida des de l’accionament automàtic i limita el consum d’aigua.

Tant l’edifici d’activitats com al Xalet Social estan dotats amb aquests temporitzadors, a dutxes i rentamans. El gimnàs antic és l’únic que disposa de dutxes amb accionament de rosca. De fet és un dels punts més importants a actuar, ja que es malbarata una enorme quantitat d’aigua amb aquest tipus d’aixeta. Per tant, un punt d’actuació serà canviar els sortints de les dutxes del gimnàs vell i posar-ne unes amb airejadors i temporitzadors.

També al gimnàs vell, els inodors són un punt d’actuació ja que no disposa de cap mecanisme dosificador d’aigua, és a dir, disposa d’un sòl polsador automàtic que descarrega una quantitat fixa de 8 litres/polsador que no té en compte la quantitat que es necessita evacuar. Caldria incorporar un mecanisme que dosifiqui el consum, ja sigui per doble descàrrega o per un simple mecanisme que permeti parar la descàrrega si ja s’evacua amb menys quantitat d’aigua.

També existeixen mecanismes de recirculació d’aigua quan es tracta de netejar vaixella i altres. Al restaurant del Club, que és l’únic lloc on es neteja regularment en grans quantitats es disposa d’un sistema d’estalvi d’aigua, és una màquina que incorpora la recirculació d’aigua mitjançant un dipòsit en els seus constants rentats.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

8.2 APROFITAMENT D’AIGÜES PLUVIALS PER LES PISTES DE TENIS 1 - 4.

Les aigües pluvials representen una font alternativa de bona qualitat que pot permetre la substitució d’aigua potable en determinades aplicacions i d’aquesta manera un estalvi en el recurs.

Actualment les de la coberta del Xalet Social no s’aprofiten per res, és a dir, és aigua perduda. La teulada és inclinada metàl·lica, per tant l’aigua que es desplaça per la superfície tindrà alguna aportació d’ions metàl·lics, però per l’ús que li volem donar després no ha de ser cap problema.

Al ser una teulada inclinada, es calcula una eficiència entre 80% i el 90%, per tant podrem dir que d’aquests litres calculats anteriorment un 80% podran ser conduits al dipòsit.

El total de superfície són uns 732 m , sumant la superfície de la coberta de planta primera que s’inclina cap a la banda on volem recollir l’aigua i la banda que ens interessa de la superfície de la coberta de la planta baixa, que s’inclina a dos aigües. Hi ha un sol punt de recollida d’aigua a la coberta de planta primera que recull les aigües i va a parar a un tub que porta l’aigua sota terra fins que surt a l’exterior a una jardinera situada just davant de les pistes de tenis.

La coberta de la planta baixa simplement compta amb un canaló que condueix l’aigua cap als extrems deixant-la caure fins al paviment.

2

Les canaletes són també metàl·liques, per la qual cosa no distorsionen la qualitat de l’aigua a transportar, tot i que inevitablement hi haurà una certa quantitat de partícules en suspensió que caldrà filtrar.

L’element imprescindible, tenint en compte la diferència entre el règim pluviomètric43 i l’ús del recurs, és la necessitat d’un dipòsit d’emmagatzematge. El tipus i les dimensions dels d’aquests variarà en funció de diversos paràmetres com l’ús al que es destinaran aquestes aigües, de la tipologia dels edificis o del seu espai d’ubicació i de la climatologia de la zona.

En el nostre cas, la idea és ubicar un dipòsit sota terra que reculli l’aigua d’una part de la coberta del Xalet Social del Club i que aquesta pugui abastir de la pista 1 a la 4 de tenis.

El primer que hem de tenir en compte és la quantitat i qualitat d’aigua que es recull de la coberta del Xalet Social.

En el quadre hi ha la quantitat total d’aigua que recull la coberta en un any, però segons l’actuació que volem dur a terme només aprofitarem una part de la coberta. Per calcular la quantitat d’aigua que recollirem en aquella part, calculem els m2 de coberta en projecció horitzontal que aprofitarem i la mitjana anual de pluja a la nostra zona.

Les aigües de la coberta de la planta primera ja estan dirigides amb un tub fins a terra, però ara s’ha de dimen-

34

sionar la conducció de les aigües de la coberta de planta baixa per que arribin al mateix punt on es troben les anteriors.

La coberta, òbviament ja disposa de canaló, però no de baixant que condueixi l’aigua cap on volem. Per tant s’haurà de col·locar un baixant als extrems on l’aigua va a parar en dies de pluja, conduir-lo per per sota terra per trobar-se amb els altres baixants i fer un col·lector que transporti les aigües cap al dipòsit d’emmagatzematge. (veure planol 33) Un cop tenim conduïda l’aigua cap al baixant i fem que aquests es trobin en un col·lector, sempre respectant la normativa vigent (CTE HS 5), ens disposem a plantejar com dimensionarem l’emmagatzematge.

L’aigua que entri al dipòsit haurà d’estar filtrada i neta, cal protegir-lo de brutícia i també de la llum i la calor per evitar la legionel·losi, per això es proposa ubicar-la enterrada sota les grades de les pistes de tenis. També cal protegir-lo de l’entrada d’insectes i rosegadors, fet que s’aconseguirà posant elements especials a l’entrada d’aquest.

La filtració haurà de ser prèvia a l’emmagatzematge de l’aigua. Serà important la tria del tipus de filtre segons el cabal d’aigua que pugui passar-hi i per que la instal·lació faciliti al màxim la seva neteja i el seu manteniment.

Per dimensionar el dipòsit no existeix una fórmula universal però el què segur que cal tenir en compte és el següent:

A. Superfície de captació de l’aigua pluvial del sis

tema: 732 m2

B. Material de la superfície: coberta inclinada

metàl·lica

C. La precipitació mitjana de la zona: 809,3 l/m2 anuals

D. Demanda del sistema: 320 m3 anuals He fet servir la fórmula que fa servir la guia tècnica d’aprofitament d’aigua pluvial d’Aqua España: S’han de dimensionar dos factors: A=F x M x P = Aigua que podem recollir anualment F: Factor d’eficiència de la superfície de recollida. En aquest cas 0,8, ja que és una coberta inclinada i metàl•lica.

M: m2 de superfície de recollida. 732 m2 P: Pluviometria anual mitja de la zona. 809,3 l/m2 A = 0,8 x 732 x 809,3 = 473926,08 l/any N= necessitats d’aigua no potable que tenim en la nostra instal·lació. 320000 l/any Com A > N

35

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

N x E /365 = mesura aproximada del dipòsit

construït.

E: nombre de dies que plou, depenent de la climatologia.

En aquest cas 86 dies l’any.

Primer veurem l’aigua que es pot recollir de la coberta.

Capacitat=320000x86/365=75397,26l és a dir, necessitem un dipòsit amb una capacitat de 76000 l.

Parlant amb una persona tècnica de l’empresa, m’assegura que aquest dipòsit estaria sobre dimensionat ja que aquesta fórmula s’utilitza en països del Nord, on la pluja anualment és la mateixa però la forma de ploure és diferent. Aquí les pluges són torrencials i molt discontinues, amb la qual cosa el període de dies secs que requereixen aigua és més elevat entre pluja i pluja i per tant el dipòsit podrà buidar-se amb més assiduïtat. El tècnic de GRAF m’aconsella un dipòsit de 40 m3, per tant posarem aquest dipòsit.

8.3 APROFITAMENT D’AIGÜES PLUVIALS DE LA COBERTA DE L’EDIFICI D’ACTIVITATS

A=F x M x P = Aigua que podem recollir anualment F: Factor d’eficiència de la superfície de recollida. En aquest cas 0.8, ja que és una coberta inclinada i metàl·lica.

M: m2 de superfície de recollida: 2420.68 m2 P: Pluviometria anual mitja de la zona. 809,3 l/m2 A = 0,8 x 2420.68 x 809,3 = 1567245 l/any En aquest cas no mirem la necessitat que tindrem, ja que el dipòsit on es vol dirigir l’aigua és el dipòsit on s’emmagatzema tota l’aigua de pou. Les necessitats, òbviament són més grans però tindrem diferents entrades d’aigua.

Dipòsit= 1567245 x 30 / 365 = 128814.65 l.

Actualment l’aigua de sortida de les pistes 5, 6, 7, 8, 9 i 10 de tenis situades a la part superior del club a una cota de 392,50 m és conduïda per un tub de 90 mm de diàmetre fins a un col·lector que deriva les aigües grises a la xarxa pública d’evacuació. Aquest col·lector abans d’arribar a la xarxa pública està connectat al col·lector que recull les aigües pluvials que baixen de la coberta, per tant el tub col·lector d’ambdós derivacions, un tub de 200 mm de diàmetre, condueix les aigües a la xarxa pública passant per sota l’edifici d’activitats. La xarxa de sanejament està molt a prop del dipòsit on s’emmagatzema l’aigua provinent del pou.

La fórmula diu que fent una mitjana diària del total que plou en un any i suposant que plou 30 dies seguits la quantitat de la mitjana ens donaria aquest resultat. Realment és una fórmula sobre dimensionada sobretot si tenim en compte que la necessitat que tenim és molt més gran que l’aigua que obtenim, a l’any consumeix uns 14.320.000 litres, una mitja de 39.000 litres diaris.

Aquesta aigua que s’ajunta és de dues qualitats molt diferents. L’aigua de pluja de la coberta és molt fina i porta partícules adherides en poc espai de temps i més fàcils de separar de l’aigua; en canvi, l’aigua provinent de les pistes de tenis porten ja molt recorregut i han anat agafant partícules de sorra molt difícils d’eliminar, a més l’aigua d’entrada de les pistes és la de la pluja però també la del reg que ve del pou regada. Per tant hi ha un mix que caldria separar, ja que d’aquesta manera s’està deteriorant l’aigua de pluja de la coberta anant-se a trobar amb la de les pistes de tenis.

El recorregut doncs, seria el següent, l’aigua de la pluja es va recollint mitjançant petits baixants que es troben i acaben formant un col·lector de 160 mm, aquest es troba amb un filtre per a aigües pluvials que filtrarà l’aigua desestimant totes les partícules. És un filtre de la casa GRAF que és capaç de filtrar el 100% de l’aigua. Compta amb un petit cistell de reixeta que evacua totes les partícules que filtra de l’aigua conduint l’aigua cap a un conducte més baix. Compta amb un sobreeixidor que condueix l’aigua a la xarxa d’evacuació, si és que hi entra massa aigua.

El primer pas de tots, per començar a pensar en aprofitar l’aigua de pluja és separar aquests dos tubs per fer dues xarxes separades. La de les pistes de tenis anirà directa a la xarxa de sanejament, ja que és molt complicada la seva filtració. I les aigües pluvials mirarem de dirigir-les al dipòsit de 70.000 litres que ja tenim. (veure planol 34) Un cop tenim dues xarxes separades, hem de mirar quina mena de filtre necessitem i la quantitat d’aigua que podem recollir per saber si hi cabrà en el dipòsit que ja tenim

Cal tenir en compte, però, que el dipòsit compta amb un sobreeixidor que dirigeix l’aigua cap a la xarxa de sanejament, per tant di algun dia no pogués abastir massa quantitat d’aigua no hi hauria problema.

Cal un manteniment acurat, és molt senzill, compta amb una tapa registrable que al obrir-la accedim a agafar amb una nansa el cistell de reixeta filtrant. Aquest cistell s’hauria d’anar canviant un cop cada 2 mesos aproximadament.

Un cop l’aigua s’ha filtrat passa a dins el dipòsit, que ja en pàgines anteriors hem explicat que és un dipòsit que emmagatzema l’aigua de pou que està contínuament clorant-se i l’aigua clorada d’aquest abasteix a tots els equipaments exteriors.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

8.4 REUTILITZACIÓ D’AIGÜES GRISES DEL CAMP D’HOQUEI HERBA 1.

El consum més gran que hi ha al Club, junt amb l’Edifici d’Activitats és el camp d’hoquei herba 1. El consum d’aquest camp és molt gran i el deteriorament de l’aigua que utilitza molt poc. En pàgines anteriors s’explica clarament quin és el funcionament de subministrament i sanejament de l’aigua i la quantitat que es necessita per a cada regada. També es veu clarament la forma de sanejar aquesta aigua, que encara que no es parli de filtres, el fet de passar per la gespa artificial que està formada d’una tela de reixa de tamís molt petit, ja dota aquesta aigua d’una prèvia filtració.

La forma més òptima de reutilitzar aquesta aigua veient les necessitats que el club té i les quantitats d’aigua que el camp 1 proporciona un cop regat, seria redirigir aquesta aigua a l’aljub. L’aigua que es recupera és aigua pluvial i aigua grisa que s’ha utilitzat per al reg, òbviament, anirà més contaminada que l’aigua de la coberta, ja que és una aigua que es trepitja i es postra en una superfície que constantment està en contacte amb bambes esportives que porten brutícia. Però aquesta aigua tractada amb clor es pot reutilitzar clarament per a regar una altra vegada.

Un cop parlat de la qualitat de l’aigua de sortida parlem de la quantitat.

L’aigua de pluja del camp anual és: 3.051.000 l/any L’aigua de reg que surt del camp anualment és: 7.356.000 l/any Per aconseguir la quantitat de sortida hem suposat que un 25% de l’aigua d’entrada al camp es perd per evaporació44 i altres.

La suma d’aigua de sortida anual és: 10.407.000 l/any. És una quantitat elevada, però com hem dit a la fase d’actuació 3 el dipòsit també demana molta demanda.

L’aigua surt per dirigir-se a la xarxa d’evacuació. Aquest tub el dirigirem a un filtre que filtrarà l’aigua en un 80% d’efectivitat, deixant que el 20% restant es dirigeixi a la xarxa de sanejament (veure planol 35). Un cop aquesta aigua hagi estat filtrada es diposita en un dipòsit de 3.750 litres que va bombejant l’aigua cap al dipòsit gran. He dimensionat un dipòsit petit pensant que la bomba, que estarà a la profunditat del dipòsit es posarà en marxa quan llegeixi que hi entra aigua. Per tant, a aquest dipòsit no li donarà temps d’omplir-se mai, té com a funció bombejar l’aigua cap al dipòsit gran.

Ara que hem vist la fase d’actuació 3 i 4 per separat caldrà veure què passarà amb el dipòsit gran, ja que anem dirigint una gran quantitat d’aigua allà, hem de veure quin serà el seu comportament.

Aquest dipòsit rep aigua del ventall al·luvial quan un sen-

36

sor indica que està en un nivell baix. La idea és poder minimitzar el consum del ventall al·luvial, ja que el consum actual és massa elevat i es pot considerar que estem malgastant recursos que la natura ens dona.

Per tant si el dipòsit rep aigua d’altres bandes no n’hi caldrà demanar-ne al ventall. Així doncs, les dues fonts principals de l’aljub seran les aigües grises del camp 1 i les aigües pluvials de la coberta. En total són uns 10.535.814 l/any. Sabent que el camp 1 conduirà cada dia 9.510 litres com a mínim. Segons la figura 13, el màxim d’aigua que plou en un dia és de 78,4 l/m2, per tant estaríem parlant que en un dia podríem recollir 485.389,5 litres. Realment no és la solució més òptima per recollir tota l’aigua de pluja però si d’aquests litres del dia més plujós en podem emmagatzemar el 20%, en un dia de pluja no tan intensa en podrem emmagatzemar més percentatge.

Per altra banda, caldrà fer una xarxa paral·lela per a totes les fonts per a consum humà de l’exterior, ja que l’aigua de pluja i l’aigua reutilitzada no compleixen la qualitat que la norma exigeix.

Per tant haurem de proveir les 8 fonts de l’exterior amb aigua potable.

8.5 REUTILITZACIÓ D’AIGÜES GRISES DEL CAMP D’HOQUEI HERBA 3, REALITZACIÓ D’UN CIRCUIT TANCAT. L’aigua del camp 3, és aigua de la mina, estem utilitzant aigua de boca per regar un camp i a més aquesta aigua un cop ha regat, ja no torna a fer-se servir.

El que es vol proposar és la reutilització de l’aigua del camp 3, fent un circuit tancat on l’aigua de sortida és impulsada amb una bomba al dipòsit on es clora l’aigua i torna a donar servei al camp.

Per això serà necessari fer un dipòsit com el que hem fet al camp 1 (veure planol) i aquesta aigua es bombejarà a un dipòsit enterrat que caldrà dimensionar.

La demanda del camp és de 4.629.000 litres anuals, i de sortida se n’obtenen 5.085.000 l anuals. Per tant la quantitat d’aigua que podem recollir de la sortida és més de la que necessitem.

Calculant l’aigua que es necessita diàriament, una mitja de 12.500 litres diaris, es creu que amb un dipòsit de 13.000 litres ja n’hi hauria prou. Tenint en compte que els dies de pluja hi haurà aigua que no es podrà emmagatzemar, però la demanda diària estarà coberta amb l’aigua grisa de sortida de la regada del dia anterior.

Per tant, col·locarem un dipòsit enterrat de 13.000 litres (veure plànol) a la casa GRAF tenen un dipòsit de 13.000 litres composat per dos de 6.500 correctament enllaçats amb els tubs pertinents. Substituint el que hi ha ara de 2.000 litres que no està enterrat i podria donar problemes. A part la quantitat d’aigua a emmagatzemar serà

37

major.

Aquest dipòsit estarà previst d’una connexió d’aigua de la mina per si en algun moment ens faltés aigua, i també disposarà d’un sobreeixidor per si l’aigua a acumular en algun moment fos més gran que el dipòsit del que disposarem.

El dipòsit anirà provist d’un sistema de cloració que eliminarà les possibles anomalies que pugui tenir l’aigua.

En la instal·lació que hi ha ara ja compten amb una bomba connectada al dipòsit que dona força per regar el camp, aquesta es podrà aprofitar amb aquest nou sistema que es proposa.

9.3 VIABILITAT DE LES MILLORES Qualsevol actuació és viable sempre que pretén aprofitar i donar millor tracte als recursos naturals. Quan es tracta d’un edifici a plantejar-se des dels plànols, abans de ser construït, la viabilitat és gairebé del 100%. Però tractantse d’un espai ja construït i més que consolidat amb la seva pròpia forma de gestionar aquests recursos és més difícil pensar en viabilitat. Si més no cal fixar-se en el què hi ha i com es pot reconduir de la millor manera possible i que doni el màxim de rendibilitat possible.

Anteriorment he parlat de la gestió ideal del Club, cosa que ara per ara és inviable dur a terme, però amb les actuacions que es duen a terme per començar ja s’estalvia fins a un 23% anual d’aigua.

Estalvi d’aigua En quant als airejadors ens estalviaríem un 50% en aquelles quatre fonts a les quals els hi hem col·locat.

A les dutxes l’estalvi ha de ser molt major. Tenint en compte que anteriorment anaven accionades amb rosca i ara van amb polsador de 3 minuts. Calculant a l’alça, cada dutxa estaría entre els 6 i els 12 minuts. Cosa que ara com el cicle serà de tres minuts com a molt faran dues o tres polsades abans de finalitzar la dutxa. Per altra banda, el cabal anterior era de 12 l/minut cosa que ara ha reduït en 8l/minut.

En les aigüeres passarà exactament el mateix que amb les dutxes, fins i tot amb més intensitat, ja que passa a ser d’accionament amb sensors i d’un cabal més reduït, 6l/ minut, quan abans estava a 8l/minut.

Acumulació d’aigua de la coberta del Xalet Social L’aigua que abans es consumia anualment per a les pistes 1-4, 320 m3, ja no es consumeix, ja que la recollida d’aigua de la coberta abasteix la totalitat de les necessitats de les pistes. Fins i tot més. El cost que té la conducció d’aquesta aigua a un dipòsit per a la seva posterior utilització és elevat, a més econòmicament parlant serà rentable al cap de

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

molts anys per que l’aigua que abastia aquestes pistes era aigua de pou. Tot i així per al medi ambient és molt adient, ja que la possibilitat d’explotació d’aquest pou és limitada, per ara no tenim problemes d’abastiment, però el dia que digui prou, s’agrairà aquest estudi.

Acumulació d’aigua de l’Edifici d’activitats En aquesta actuació s’emmagatzema molta aigua que abans es perdia i es fa de forma molt barata i fàcil. Estem recuperant 1.567 m3 anuals, per a abastir tots els equipaments exteriors.

Reutilització d’aigua del camp 1 La reutilització del camp 1 és una de les actuacions més importants ja que l’estalvi d’aigua serà gran. Si l’aigua que abasteix el camp 1 s’hagués de pagar, segurament haguessin buscat alguna alternativa similar a la que es proposa en aquest projecte.

La quantitat d’aigua que s’acumula i abans es perdia és de 10.407 m3 anuals. És una quantitat important que pot anar molt bé per al posterior abastiment de tots els equipaments que precisen de reg.

Reutilització del camp 3 La reforma que es pretén en el camp 3 és una circulació tancada, és a dir, l’aigua que s’acumula, per pluja i per sortida de reg serà la que posteriorment regarà el camp.

Caldrà un sistema de cloració per a aquest sistema. També és un sistema una mica car de construir. Però la quantitat d’aigua que s’estalvia i l’autonomia que proporciona és molt gran.

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

10. CONCLUSIONS A continuació es realitzarà la síntesi de les diferents observacions realitzades durant el desenvolupament del projecte.

Els efectes que està tenint la globalització en quant a la gestió dels recursos naturals es comencen a veure amb claredat. En aquest projecte s’ha parlat d’estudis que es corroboren amb l’observació de la situació actual. També s’ha parlat de la falta de cura dels homes en tornar a la terra el què s’agafa i produir complint els cicles. Avui dia s’intenta viure sense tenir en compte els cicles naturals que necessiten els materials, que són els nostres primers recursos. Aquests passen a ser limitats, per que no es respecta el seu cicle i es trenca, així, amb el moviment circular que tenen la vida d’aquests.

Un cop s’ha vist quines són les conseqüències de la mala gestió d’aquests recursos, en el cas del projecte, de l’aigua, s’ha de plantejar quines són les solucions al problema, i gràcies a aquest projecte ens adonem que la solució no és pas complicada. Cal dir que cada cas tindrà la seva òptima solució, per això el projecte es duu a la pràctica posant com exemple un complex esportiu.

El què s’ha de tenir en compte per aplicar una millor gestió: 1.

Necessitats, tant de qualitat com de quantitat d’aigua que tenen els diferents equipaments. Aquesta és una qüestió que fins ara no s’havia plantejat, ja que la totalitat d’aigua que ha estat tractada per a consum humà s’està utilitzant per regar camps, per netejar, per rentar roba, etc.

38

Com indica el diagrama, un 44% de l’aigua de boca que entra a casa és realment necessària, l’altre 55% podria ser aigua de menys qualitat.

El mateix, però a gran escala passa amb l’aigua que s’utilitza en tot el terreny català. Un 93% d’aigua és de reg per agricultura (aquestes aigües necessiten uns requeriments especials, però no com l’aigua de consum humà).

2.

Una altra qüestió que s’ha de tenir en compte és la capacitat d’acumulació d’aigua, tant sigui de pluja, com d’aigua utilitzada i quins són els tractaments que han de rebre per a al seu aprofitament. Existeixen tractaments naturals que tenen molt bons resultats.

3.

També és important veure quina aigua és la que tenim de sortida, de qualitat i de quantitat, per poder donar un tractament i conduir-la a la xarxa de sanejament el menys contaminada possible.

D’aquesta manera, s’obtenen dos grans millores: 1.

L’aigua de pluja que no s’aprofitava, arriba de la naturalesa, neta i amb unes condicions bones per a reg i neteja. L’aigua que no s’embruta gaire amb la seva utilització (dutxes, regs, rentamans, rentadora, etc) s’aprofita una altra vegada per a reg (que no requereix gairebé tractament). El consum d’aigua tractada per a consum humà baixa i, per tant la necessitat de depurar grans quantitats també disminueix.

2.

L’aigua de sortida tractada s’evoca a la xarxa pública amb una contaminació molt reduïda i el seu posterior tractament junt amb tota la xarxa d’un territori es facilita, optimitzant en energia i en qualitat d’aigua.

Figura 61. Diagrama explcatiu dels percentatges de consum d’aigua domèstica a Catalunya.

Figura 62. Diagrama explcatiu dels percentatges de consum d’aigua global a Catalunya.

39

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

11. BIBLIOGRAFIA GÓMEZ NAVARRO, L. Instrumentació i anàlisi hidrològica de la Riera de les Arenes. Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental Universitat Politècnica de Catalunya.

CARBONELL TERME, JOSEP; HERNÁNDEZ PASCUAL, DOLORS; MAÑAS SEGURA, DARIA; MARTI ASUEJO, XAVIER; PLANA PAGÈS, JOAN. Dinànimca fluviotorrencial de la Riera de les Arenes (Terrassa). Grup de Treball de Ciències de la Terra.

Ambient Institut de Ciències de l’Educació. Universitat de Barcelona.

Els nitrats a l’aigua de consum [en linia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2012. <www.gencat.cat> MARTÍN, J.P.; GÓMEZ, L.; BATEMAN, A. Escorrentía y transporte sólido en la cuenca torrencial de la Riera de las Arenas. Metodología de investigación de primeros resultados. Facultad de Geografia. Universidad de Barcelona.

MITJÀ, ALBERT; FÀBREGAS, FRANCESC; ESCOBAR, JOAN JOSEP; BORDAS, MARIÀ; COROMINAS, ANDREU. L’energia a les instal·lacions esportives. Tecnologies avançades en estalvi i ediciència energètica.Generalitat de Catalunya.

AGÈNGIA CATALANA DE L’AIGUA. Estudi geomorfològic i morfodinàmic. Planificació de l’espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l’Anoia.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. Geozona 223 Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Dicrecció General del Medi Ambient.

PRUNA, IMMA; COLL, ENRIC. Millora de la sostenibilitat en l’ús de l’aigua en espai públic municipal. Propostes per un Pla d’acció municipal. Diputació de Barcelona.

CUCHÍ, ALBERT; MARAT-MENDES, TERESA; PÉREZ GONZÁLEZ, MARÍA; TEIRA, ROSA; ALBAREDA, ELENA. Informe previo a la actuación urbanística en las Brañas de Sar de Santiago de Compostela. [Julio 2008].

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. Programa de reutilització.<http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_ nfpb=true&_pageLabel=P31400135511285082745917> ARROJO, PEDRO. La situación en cuencas internas de Catalunya. Area metropolitana de Barcelona. < http://www. rivernet.org/Iberian/besoinsbarcelone_s.htm> LE BOUDEC, BERTRAND; TZEMBART, HÉLÈNE. El tratamiento de aguas residuales mediante sistemas vegetales.

Waterscapes. Land&ScapeSeries.

CTE DB-HS. Document bàsic de Salubritat. (2009) GRUP DE TREBALL NOVA CULTURA DE L’AIGUA. Ordenança Tipus sobre l’Estalvi d’Aigua. Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat.<www.diba.cat>

OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA DEL CLUB EGARA

12. AGRAÏMENTS Voldria agrair l’ajuda de totes les persones que han col.laborat a la realització d’aquest projecte ja bé sigui facilitant informació, mostrant opinions respecte punts del treball o compartint coneixements sense les quals no hauria pogut finalitzar el projecte.

Agraïments a: Carme Mas, arquitecte de l’edifici d’activitats del Complex Esportiu Egara, per facilitar documentació tècnica del Complex.

Joaquin, tècnic de manteniment del Club Egara, per la facilitar informació, documentsi temps.

Pere Mora, enginyer industrial i Director del Departament tècnic de Aigües de Terrassa, per els consells sobre tractaments d’aigua.

Joan Sanroma Vima, enginyer industrial i Director Operatiu en Serveis de l’Aigua S.A., per els consells sobre tractaments d’aigua.

Montserrat Fresquet Bravo, Tècnica de Medi Ambient i Sostenibilitat en la secció del cicle de l’Aigua, per facilitar documentació i donar consells de com encarar el projecte.

Melissa Isaza Garcia, estudiant de grau d’enginyeria en edificació per la seva col.laboració durant la confecció de planols.

Marta Serra Belmonte, arquitecte superior, per la seva col·laboració en la confecció de planols.

Marc Guillor Mir, per la seva col·laboració en la redacció el projecte.

I finalment, Antoni Caballero Mestres, professor del departament de Construccions Arquitectòniques II de l’ Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), i coordinador del Diploma d’Ampliacions de Competències en Sostenibilitat. Professor del mateix centre i director del projecte.

Oriol París Viviana, professor del Departament de Construccions Aqruitectòniques II. Professora del mateix centre i director del projecte.

40

13. CONTINGUTS DEL CD

Amb el treball final de grau titulat “Optimització de la gestió de l’aigua en el complex esportiu Egara Hockey Club de Terrassa” s’adjunta un cd amb el següent contingut: · Memòria del treball en format PDF. · Annexos del treball en format PDF.

. Annex A: Planols

. Annex B: Pressupost

. Annex C: Marc Legislatius

. Annex D: Localització de les fotografies

ANNEX A

PLÀNOLS

LLISTAT DE PLÀNOLS 01. TOPOGRÀFIC E:1/2000 02. HIDROGRÀFIC E:1/2000 03. MINERALITZACIÓ E: 1/2000 04. VEGETACIÓ E:1/2000 05. GEOLÒGIC E: 1/2000 06. EMPLAÇAMENT E:1/1000

06A1. SECCIÓ CONCEPTUAL A1-A5 E:1/100

06A2. SECCIÓ CONCEPTUAL A6-A8 E:1/100

06B1. SECCIÓ CONCEPTUAL B1-B5 E:1/100

06B2. SECCIÓ CONCEPTUAL B6-B8 E:1/100

06C1. SECCIÓ CONCEPTUAL C1-C3 E:1/100 07. COBERTA EDIFICI ACTIVITATS E:1/200 08. DISTRIBUCIÓ INTERIOR PLANTA PRIMERA I TÈCNICA EDIFICI ACTIVITATS E:1/100 09. DISTRIBUCIÓ INTERIOR PLANTA BAIXA I ENTRESÒL EDIFICI ACTIVITATS E:1/100 10. DISTRIBUCIÓ INTERIOR PLANTA SOTERRANI EDIFICI ACTIVITATS E:1/100 11. ALÇATS EDIFICI ACTIVITATS E:1/100 12. SECCIONS EDIFICI ACTIVITATS E:1/100 13. PLANTA COBERTA XALET SOCIAL E:1/100 14. DISTRIBUCIÓ INTERIOR PLANTA BAIXA XALET SOCIAL E:1/100 15. DISTRIBUCIÓ INTERIOR PLANTA SOTERRANI I PLANTA PRIMERA XALET SOCIAL E:1/100 16. SECCIONS CONCEPTUALS XALET SOCIAL E:1/100 17. PLANTA COBERTA GIMNÀS ANTIC E:1/100 18. DISTRIBUCIÓ INTERIOR PLANTA INTERIOR GIMNÀS ANTIC E:1/100 19. SUBMINISTRAMENT GLOBAL D’AIGUA AL COMPLEX ESPORTIU E:1/1000 20. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA A PLANTA PRIMERA I TÈCNICA EDIFICI ACTIVITATS E:1/100 21. SUBMINISTRAMENT D’’AIGUA PLANTA BAIXA I ENTRESÒL EDIFICI ACTIVITATS E:1/100 22. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA PLANTA SOTERRANI EDIFICI ACTIVITATS E:1/100 23. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA PLANTA BAIXA XALET SOCIAL 24. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA PLANTA SOTERRANI I PLANTA PRIMERA XALET SOCIAL E:1/100 25. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA PLANTA GIMNÀS ANTIC E:1/100 26. SANEJAMENT GLOBAL D’AIGUA AL COMPLEX ESPORTIU E:1/1000 27. SANEJAMENT PLANTA PRIMERA I TÈCNICA EDIFICI D’ACTIVITATS E:1/100 28. SANEJAMENT PLANTA BAIXA I ENTRESÒL EDIFICI ACTIVITATS E:1/100 29. SANEJAMENT PLANTA BAIXA XALET SOCIAL E:1/100 30. SANEJAMENT PLANTA SOTERRANI I PLANTA PRIMERA XALET SOCIAL E:1/100 31. SANEJAMENT PLANTA GIMNÀS ANTIC E:1/100 32. ESQUEMA PLATAFORMES TOPOGRÀFIQUES D’AIGUA GLOBAL AL COMPLEX ESPORTIU 33. FASE D’ACTUACIÓ 2: ACUMULACIÓ D’AIGÜES PLUVIAL DE LA COBERTA DEL XALET SOCIAL E:1/50 34. FASE D’ACTUACIÓ 3: ACUMULACIÓ D’AIGÜES DE PLUJA DE L’EDIFICI D’ACTIVITATS E:1/50 35. FASE D’ACTUACIÓ 4: REUTILITZACIÓ DE L’AIGUA DEL CAMP D’HOQUEI HERBA 1 E:1/50 36. FASE D’ACTUACIÓ 5: REUTILITZACIÓ DE L’AIGUA DEL CAMP D’HOQUEI HERBA 3 E:1/50

ANNEX B

Pressupost

CAPÍTOL 01 01.01

01.02

PRESSUPOST PER A LA MILLORA DE GESTIÓ DE L'AIGUA DEL COMPLEX ESPORTIU UNITAT CONCEPTE AMID PREU UNIT IMPORT TOTAL CAPÍTOL FASE D'ACTUACIÓ 1: ESTALVI D'AIGUA airejador per a les aixetes de les fonts exteriors. 1/2" col·locades a pressió.

UT 4 3,00 € 12,00 € Allure E. Mesclador de lavabo 1/2 "Infraroig electrònic amb mesclador metàl · lic Caño en U Limitador de cabal a 6 l / min.

Transformador amb tensió de connexió 230 V C, 50 Hz, 3.2 VA Filtres col · lectors de brutícia Amb connexions flexibles amb vàlvules antiretorn Temps de descàrrega ajustable Atur de seguretat automàtic després de 60 seg.

UT 11 38,35 € 421,85 €

01.03

UT

01.04

PA

01.05

UT

01.06 02

UT

Aixeta temporitzada per a dutxa, mural, amb instal·lació encastada, de llautó cromat, preu mitjà, amb entrada de d 1/2" i sortida de d 1/2" Extracció de les aixetes antigues i col·locació de les noves amb càrrega manual sobre contenidor Comptador d'aigua, volumètric, de llautó, amb unions roscades de diàmetre nominal 1/2", connectat a una bateria o a un ramal

Punt de lectura exterior per a centralització de lectura de comptadors d'aigua, amb capacitat per a fins a 50 comptadors, amb connexió per jack estereo de 6,3 mm de diàmetre, de material plàstic, de 85x85 mm, grau de protecció IP-65, muntat superficialment FASE D'ACTUACIÓ 2: ACUMULACIÓ AIGUA PLUVIAL

PA

Neteja del canaló amb mitjans manuals mitjançant extracció de partícules que dificulten la conducció de l'aigua cap als extrems

02.02

ML

Baixant de tub de xapa de zinc-titani amb unió longitudinal electrosoldada, de diàmetre nominal 100 mm i de 0,6 mm de gruix, incloses les peces especials i fixat mecànicament amb brides

02.03

ML

02.04

UT

Drenatge amb tub ranurat de PVC de D=100 mm Pericó de pas de formigó prefabricat, de 80x80x85 cm de mides interiors i 7 cm de gruix, per a evacuació d'aigües residuals, inclosa tapa de formigó prefabricat, col·locat

UT

Filtre universal extern amb un aprofitament de l'aigua del 100% profunditat d'instal"lació entre 600 i 1050 mm fent servir coberta telescòpica. Transitable per vianants, tancament de seguretat per a nens, hermètic fins a nivell del terra. 270 mm de desnivell entre la connexió d'entrada i la de sortida de l'aigua. Apte per al sistema de drenatge. Màxima superfície de recollida del 500m2 amb connexió DN 150. Dispòsa d'un filtre amb una nansa pràctica per a la seva extracció.

02.01

02.05

16

40,23 €

643,68 €

1

256,00 €

256,00 €

628,54 €

-

€

1

45,28 €

45,28 €

1

60,00 €

60,00 €

6,75

35,52 €

239,76 €

50,17

6,56 €

329,12 €

2

168,72 €

337,44 €

1

420,00 €

420,00 €

1.378,81 €

02.06

02.07

UT

Dipòsit de polietilè d'alta densitat de 40000 L de capacitat. Inlcou dos registres (D600mm) amb 2 tapes telescòpiques per el pas del peatons ajustables entre 750-950 mm de ka superfície. Inclou bomba interior impulsador a de l'aigua cap al seu subministrament.

Equipats amb una entrada DN 100 o DN 150 amb un tub silenciador d'aigües tranquiles un sobreeixidor amb una sortida amb protecció antianimals. No inclòs el filtre exterior. (10,7x2,26x2,30)

1

11.850,00 €

11.850,00 €

ML

Tub de polietilè de designació PE 40, de 40 mm de diàmetre nominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 11, UNE-EN 12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mig, utilitzant accessoris de plàstic, i col·locat al fons de la rasa

61,89

5,69 €

352,15 €

Vàlvula de comporta manual amb rosca de diàmetre nominal 1/2", de 10 bar de pressió nominal, cos llautó, comporta de llautó i tancament de seient metàl·lic, eix de llautó, amb volant d'acer, muntada en pericó de canalització soterrada 2 14,37 € Conducte per a l'aigua sobrant del dipòsit i per l'aigua sobrant del filtre en cas que sobrepassi la capacitat d'ambdós. Drenatge amb tub ranurat de PVC de D=100 mm 50,7 6,56 FASE D'ACTUACIÓ 3: ACUMULACIÓ D'AIGUA DE PLUJA EDIFICI ACTIVITATS

02.08

UT

02.09 03

ML

03.01

ML

Drenatge amb tub ranurat de PVC de D=100 mm

UT

Filtre universal extern amb un aprofitament de l'aigua del 100% profunditat d'instal"lació entre 600 i 1050 mm fent servir coberta telescòpica. Transitable per vianants, tancament de seguretat per a nens, hermètic fins a nivell del terra. 270 mm de desnivell entre la connexió d'entrada i la de sortida de l'aigua. Apte per al sistema de drenatge. Màxima superfície de recollida del 500m2 amb connexió DN 150. Dispòsa d'un filtre amb una nansa pràctica per a la seva extracció.

28,74 €

332,592

13.949,80 €

71,25

6,56 €

467,40 €

1

420,00 €

420,00 €

1

750,00 €

750,00 €

UT

Pack CARAT Garden Jet. Dipòsit de 3750 l de capacitat amb una bomba interna que bombeja l'aigua cap al nou subministrament. Filtre intern amb un 100% de rendiment i sobreeixidor per evitar una sobrecàrrega d'aigua.

1

2.729,00 €

2.729,00 €

04.02

ML

Tub de polietilè de designació PE 40, de 40 mm de diàmetre nominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 11, UNE-EN 12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mig, utilitzant accessoris de plàstic, i col·locat al fons de la rasa

173,76

5,69 €

988,69 €

04.03 04.04

ML PA

Drenatge amb tub ranurat de PVC de D=100 mm 6,85 6,56 € 44,94 € Treballs per a la modificació de les instal·lacions. Excavació per a la1 col·locació 850,00 del dipòsit € i posterior 850,00 €terraplenat4.612,63 amb terra € 95% proctor. Excavació

03.02

03.03 04

04.01

PA

Treballs per a la modificació de la instal·lació dels tubs d'evacuació. Desconnexió del col·lector amb la xarxa de sanejament de les pistes de tenis, connexió amb el nou tub i penjat del nou tub al sostre. Col·locació del tub que anirà enterrat fent les excavacions de rases pertinents i connexió amb el filtre i amb el dipòsit.

Connexió de conducte sobreeixidor amb la xarxa de sanejament.

FASE D'ACTUACIÓ 4: REUTILITZACIÓ DE L'AIGUA DEL CAMP 1

1.637,40 €

05

FASE D'ACTUACIÓ 5: REUTILITZACIÓ DE L'AIGUA DEL CAMP 3

05.01

UT

Pack CARAT Garden Jet. Dipòsit de 3750 l de capacitat amb una bomba interna que bombeja l'aigua cap al nou subministrament. Filtre intern amb un 100% de rendiment i sobreeixidor per evitar una sobrecàrrega d'aigua.

1

2.729,00 €

2.729,00 €

ML

Tub de polietilè de designació PE 40, de 40 mm de diàmetre nominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 11, UNE-EN 12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mig, utilitzant accessoris de plàstic, i col·locat al fons de la rasa

97,1

5,69 €

552,50 €

2

6.900,00 €

13.800,00 €

05.02

05.03

UT

Dipòsit de 6500 l de capacitat. Enterrat amb tapa registrable. Màxima estabilitat. Inclosa connexió entre ells. Inclòs sistema de cloració a l'interior del dipòsit per a l'eliminació de possibles anomalies a l'aigua.

Instal·lació fàcil i econòmica TOTAL PROJECTE

17.081,50 € 38.660,14 €

ANNEX C

Marc legislatiu

MARC LEGISLATIU Els recursos hidràulics es veuen afectats per múltiples usos com són els de l’agricultura, la indústria i el consum domèstic. Per encarar aquesta àrea de recerca econòmica i mediambiental, per decisió del Parlament Europeu i del Consell del 23 d’octubre de 2000 es va aprovar la Directiva Marc de l’Aigua, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en la política d’aigües que es va transposar al dret espanyol l’any 2004. Aquesta Directiva estableix que l’any 2015 s’ha d’aconseguir un bon estat ecològic per a totes les aigües europees, fixa el principi que “qui contamina paga” i planteja la recuperació adequada dels costos dels serveis relacionats amb el cicle integral de l’aigua.

L’informe presentat per Unicef amb motiu del Dia Mundial de l’aigua (22 de març de 2008) posa de manifest que almenys el 20% de la població mundial - que s’estima l’any 2008 en 6.658.000 d’habitants - no té accés a l’aigua potable, i que el 42% no té aixetes que obrir per la seva neteja personal i no disposa de serveis adequats de clavegueram i depuració de les aigües residuals.

EL DRET A L’AIGUA EN LA PERSPECTIVA GLOBAL L’any 2002 es va aprovar l’Observació General núm.15 del Comitè Econòmic i Social de les Nacions Unides, dedicada al dret a l’aigua, en la qual s’estableixen els criteris per ser gaudiment i es quantifiquen les necessitats bàsiques, és a dir, el volum mínim d’aigua per persona que cal garantir d’acord amb els següents quatre criteris: suficiència, salubritat, accessibilitat i assequibilitat. Aquest dret a l’aigua i la seva plasmació en els ordenaments legals dels països ha estat debatut en els fòrums mundials de l’Haia (2000) i Kyoto (2003), així com en la Conferència Internacional de Recursos Hídrics de Bonn (2001).

Segons aquests criteris, la dotació mínima d’aigua (litres/ habitant/dia) és de 55 suposant com a valor mínim per la vida en condicions climàtiques moderades i associades a una activitat vital mitjana. Excloent el cultiu d’aliments.

EL VALOR ESTRATÈGIC DE L’AIGUA L’aigua és tant un dret com una responsabilitat. Té un valor econòmic, social i ambiental, de manera que qualsevol actuació pública i privada està obligada a tenir en compte aquesta triple dimensió. No és un bé il·limitat, ni la seva disponibilitat en quantia i qualitat adequada és gratuïta.

Cal tenir en compte tant els costos reals com el benefici econòmic que genera la seva utilització, respectant al mateix temps l’exigència d’un cabal mínim per mantenir els ecosistemes.

A Espanya, el consum urbà d’aigua suposa actualment un 23,5% del total de l’aigua consumida.

A Espanya, segons dades publicades en nota de premsa per el Instituto Nacional de Estadística el 27 de juny de

2011, el consum mig d’aigua de les llars l’any 2009, es va situar en 149 litres per habitant i dia (consum inferior als 154 litres per habitant i dia registrats en 2008, dels 157 litres en 2007, o dels 164 litres en 2006), quantitat que gairebé triplica volum mínim d’aigua per persona que cal garantir segons l’Observació General núm.15 del Comitè Econòmic i Social de les Nacions Unides (esmentat anteriorment).

IMPLICACIÓ DE LES INSTITUCIONS Avui dia, les exigències de la societat i l’estat del medi ambient han dut a entendre l’aigua no només com un recurs per a la humanitat sinó també com una part estructural i funcional indispensable del medi natural.

Per recollir aquesta sensibilitat envers l’aigua i per garantir una gestió basada en la sostenibilitat apareix la Directiva 2000/60/CE, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en el marc de la política d’aigües de la Comunitat Europea, coneguda amb el nom de Directiva marc de l’aigua (en endavant, DMA). La DMA suposa un canvi important en la gestió de l’aigua, ja que té com a objectiu garantir el bon estat dels sistemes aquàtics, tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat, a través d’un ús sostenible de l’aigua que es basi en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics. La DMA va preveure assolir, a finals del 2015, el bon estat de les aigües, per la qual cosa ha exigit la redacció d’un Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya que donés compliment al Reglament de la planificació hidrològica (Decret 380/2006, de 10 d’octubre).

Aquest Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC) va ser aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el dia 23 de novembre del 2010. El PGDCFC és l’eina que ha de determinar les accions i les mesures necessàries per desenvolupar els objectius de la planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya. El seu àmbit territorial està constituït per les conques hidrogràfiques internes de Catalunya i per les aigües subterrànies i costaneres associades.

El PGDCFC fa referència a la pressió a que sotmetem els recursos hídrics, que juntament amb els efectes del canvi climàtic, constitueixen un element d’incertesa important en la disponibilitat d’aigua futura; i és en aquest punt on es proposen una sèrie de mesures que han d’implantarse per aconseguir millorar aquesta disponibilitat d’aigua futura, com són l’aplicació de solucions tecnològiques (ja sigui en la reutilització d’aigua mitjançant depuradores, la recuperació dels aqüífers contaminats, o la dessalinització de l’aigua de mar), la millor eficiència (ja sigui en la gestió de la demanda urbana i industrial, la modernització dels regadius, o les xarxes de distribució, etc.), o la millora dels sistemes d’abastament.

NORMATIVA REFERENT A LA CONSTRUCCIÓ

(2005), Sant Joan Despí o El Vendrell.

Com s’ha explicat en el punt anterior, les institucions estan en un moment de presa de consciència social i mediambiental en referència a la gestió de l’aigua, i per descomptat, també afecta a la construcció.

Finalment, aquestes iniciatives per regular l’estalvi d’aigua en usos residencials i municipals, culminen quan la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona elabora una proposta d’Ordenança comú per als 220 municipis de la província de Barcelona.

L’Ordenança tipus detalla un paquet de mesures per a l’ús eficient de l’aigua, senzilles i de cost baix, que van des dels mecanismes d’estalvi a les aixetes fins a la instal·lació de vàters de doble descàrrega, o la regulació de la pressió a l’entrada de l’aigua als habitatges. El text també aposta perquè en hotels o edificis de més de vuit habitatges amb jardí i piscina s’obligui a instal·lar sistemes per reciclar les aigües grises, així com l’obligatorietat de reutilitzar l’aigua de la pluja o de la piscina per regar els jardins, on també es planteja l’ús de sistemes de reg més eficients (microirrigació, reg per degoteig i instal·lació de detectors d’humitat per controlar la freqüència del reg).

El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març, BOE núm. 74 de 2006.03.28) és la referència legislativa a aplicar en el cas d’instal•lar un sistema domèstic d’estalvi d’aigua, com pot ser un sistema de reutilització d’aigües grises o un sistema de captació i utilització d’aigua de pluja. El principal factor limitant a la implantació extensiva de l’aprofitament d’aigües grises o pluvials en l’edificació es troba en el fet que el CTE no fa cap referència explícita a l’aprofitament d’aigües grises ni a altres sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials o de renovació de piscines.

Concretament, el “Document Bàsic DB-HS: Salubritat” només tracta l’aigua des de la perspectiva de la salubritat i l’evacuació de les aigües residuals. L’única referència sobre fonts alternatives de subministrament d’aigua en el CTE es troba en la part I, article 13.4 del capítol 3, quan estableix les exigències bàsiques sobre el subministrament d’aigua.

Aquest article diu textualment: “els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l’equipament higiènic previst d’aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficients per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l’estalvi i el control del cabal de l’aigua”. Aquesta referència genèrica és l’únic testimoni sobre la preocupació per l’estalvi d’aigua mitjançant l’ús de fonts alternatives de captació del CTE. No obstant això, el CTE si que preveu l’estalvi d’aigua mitjançant la instal·lació de dispositius d’estalvi l’article 13.4 del capítol 3: “Tots els edificis en l’ús dels quals prevegi la concurrència pública han de comptar amb dispositius d’estalvi d’aigua en les aixetes. Els dispositius que poden instal·lar a aquest efecte són: aixetes amb airejadors, aixetes termostàtiques, aixetes amb sensors infrarojos, aixetes amb polsador temporitzador, fluxors i claus de regulació abans dels punts de consum “.

Per tant, es pot afirmar que a la pràctica en referència a l’estalvi d’aigua hi ha un buit legal en l’àmbit estatal que actualment només és possible esmenar mitjançant la regulació d’aquests aspectes a escala local mitjançant Ordenances municipals. A Catalunya, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va ser pioner en l’any 2002 amb l’Ordenança municipal per a l’estalvi del consum d’aigua, on es tracten l’ús d’aigua no potable per a reg (concretament aigua de pluja) i els sistemes de reutilització d’aigües grises. Diversos municipis van seguir l’exemple en els següents anys: Sant Just Desvern (2004), Teià (2004), Figaró-Montmany (2005), Barberà del Vallès (2005), Ripollet (2005), Vic

D’altra banda, el “Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’eco eficiència en els edificis”, aprovat a Catalunya l’any 2006, estableix que els edificis han de disposar d’una xarxa de sanejament separativa per a les aigües pluvials, que les aixetes i les dutxes han d’incorporar un disseny o dispositius per economitzar aigua i cita explícitament la recollida d’aigua de pluja i la reutilització d’aigües grises en els paràmetres d’eco eficiència relatius a sistemes constructius.

NORMATIVA REFERENT A LA QUALITAT DE L’AIGUA El Real Decret 1620/2007 té per objecte limitar les condicions bàsiques de qualitat per a la reutilització d’aigües depurades. Defineix amb exactitud les diferents tipologies d’aigua utilitzada que ens podem trobar i la forma de netejar-la, segons quina hagi estat la seva utilitat prèvia. És un decret que cal tenir en compte alhora d’efectuar estudis de reutilització per que també serveix d’ajuda per definir quins tractaments són necessaris per arribar a la qualitat que el decret exigeix. Així a l’annex I.A de la norma defineix per a cada cas quina qualitat la llei preveu que és necessària.

Tracta paràmetres microbiològics com els Nematodes intestinals, Escherichia coli, Legionella spp, taenia saginata i taenia solium. Són paràmetres que es veuen afectats quan aquestes aigües són fecals o residuals. El paràmetres físics que té en compte són els sòlids en suspensió i la terbolesa, que es donen en aigües superficials amb molta facilitat si no se’ls aplica cap mena de filtre. La conductivitat està relacionada amb la quantitat de sals solubles que conté l’aigua i els nitrats i el nitrogen total es troben en aigües que s’han utilitzat per a fertilització. El fòsfor total també es pot trobar en aigües utilitzades per a conreus amb fertilitzants, en detergents i en abonaments orgànics.

Altres paràmetres que cal tenir en compte en quant a la

utilitat de l’aigua son la conductivitat, el SAR, el nivel de pH, la quantitat de clorurs, bicarbonats i Bor. Al Real Decret 849/1986 hi trobem el Reglament de domini públic hidràulic on es defineixen els paràmetres de qualitat amb més extensió així com la qualitat ambiental. A l’annex II d’aquesta norma hi trobem altres contaminants.

El Real Decret 1627/2007 en fa referència en alguns punts de la seva norma.

El Real Decret 140/2003 defineix quins són els paràmetres que s’han de complir per al subministrament d’aigua per al consum humà, per a considerar l’aigua potable. És una norma molt important a tenir en compte ja que l’aigua és un està forma part de totes les dietes dels homes, per tant s’ha de poder garantir cada dia la màxima qualitat d’aquesta.

També hi ha altres normes a les que he hagut d’acudir per a dur a terme aquest treball com la NTJ 17R/2011 que regula la reutilització en espais verds i la RD 865/2003 que regula el risc d’aerosolizació, el risc de provocar legionel•la spp.

ANNEX D

Localitzaci贸 fotografies