EL PATRÓ. que es troba en tot el que és
Ricardo Padín Terré Júlia Salvador Palau B5 Belles Arts 2013
Tot l’Univers és igual a la seva partícula més petita
* Nota practica: es recomana visualitzar el treball en pantalla completa
Filmografia Youtube: _FOLI_ there is no movement without rhythm original version
Atomos, moleculas y cambios de estado Atun y banco de peces Basic Atomic Structure Earth_s motion around the Sun, not as simple as I thought Galaxy Collision- The Milky Way vs Andromeda_ GLEN O GLENDA - PARTE 1 (sub español) HD Earth Rotation Hongos 2_ _MOHOS_ John Bonner_s slime mold movies Jupiter Rotation (2011.10) [720p] Las placas tectónicas Mars Rotation - HQ Molecular Visualizations of DNA Neptune Rotation Nuestros árboles Ottorino Respighi_ La boutique fantasque (P. 120) (1918) The Solar System HD The Unseen_ Videos from the Microscope Imaging Station Time Lapse - El moho creciendo TV3 - Els matins - Onada de fred amb més estones de sol Verdadero movimiento del sistema Solar _stars in the night sky_ ACTING TIPS_ EMOTIONAL FACIAL EXPRESSIONS PART 1 AOEA Mantra tibetano Doctor Who time vortex fig08-01 Galaxy S + Saturn 2010-08-04 Mars Rover First Video Footage - Curiosity Rover Possibility Nina Kulagina moving objects -- apparently with her mind Psychokinesis_ Moving Objects With The Mind by Chazpro Slow Motion String Vibrating Space Junk_ High ISO night sky flying objects V10441 String Theory - (2 Minutes) The Indonesian Mimic Octopus Underwater Lake Whale Song
Arxiu sonor: Ottorino Respighi_ La boutique fantasque (P. 120) (1918) FOLI_ there is no movement without rhythm original version
PLANTEJAMENT El nostre projecte es una reflexió poètica de la manera d’organitzar-se de les coses al Cosmos, amb nosaltres en un punt mitjà com a consciència observadora. No pretenem fer un escrit científic, sinó donar una visió poètica d’allò que no veiem per la nostra mida o per la limitació de percepció de realitat que tenim en la nostra cultura. Ens hem adonat que el budisme tenia una visió pràcticament idèntica, des d’una altra perspectiva, a la que la ciència quàntica proposa, i les nostres reflexions ballen entre les dues. La nostra obra, doncs, es la contemplació de l’Instant Infinit i de les seves organitzacions internes a mode de patrons. L’obra és donar un punt des d’on començar a observar per a tractar la realitat que ens envolta, amb els recursos que tenim més a la mà (fotografia, vídeo, paraula, so) per a entendrela en la seva immensitat. Aquest text intenta explicar amb paraules quelcom que s’escapa a la relació lògica de paraules que disposem els humans, donat que a l’Univers no existeixen relacions de causa efecte (sorgides de l’estructura lineal del nostre llenguatge). Pretenem fer una petita cosmovisió, juntament amb els vídeos, i les fotos dels fongs i de les descomposicions de fruita. Entendre el que proposem requereix d’abstreure’s del pla material en que vivim i portar-lo molt més lluny. Es un esforç gran intentar verbalitzar les imat-
ges que evoquen, així que farem servir els vídeos per a completar el missatge. La obra, emperò continuarà amb la reflexió personal de la relació entre matèries, energies i ones, segons la seva fluïdesa i dimensió a la natura. Utilitzarem la paraula “dimensió” com a mesura en que es relacionen les partícules. Vivim en cases, carrers i edificis, ens desplacem per ciutats i per la superfície d’un planeta que es desplaça a milers de kilòmetres per hora dins un sistema solar, a través d’una galàxia projectada també a través de l’Univers. Estem formats per cèl·lules microscòpiques, que son organitzacions de proteïnes orquestrades per l’ADN. Si reduïm més la nostra mida veuríem que la matèria solida són en realitat cadenes d’àtoms, que alhora, segons diu la ciència, són sistemes de partícules orbitant, tant allunyades entre si com els planetes si fossin de la mateixa mesura Les partícules de l’Univers s’organitzen segons la seva mida o dimensió. Les dimensions més petites es mouen molt més de pressa que la nostra, i nosaltres amb els nostres sentits captem només el seu brunzit. Per altra banda les dimensions que contenen la nostra es mouen milions de cops més a poc a poc que la nostra, arribant-nos una remor imperceptible.
Dimensió inferiortttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttt tttttttttttttttttttttttttttttttttttt Dimensió humana- ta ta ta ta ta ta ta ta ta ta ta Dimensió superior.
TAAAAAAAAAAAAAAA-
AAAAAAAA Podem parlar que dos cossos pertanyen a la mateixa dimensió quan es pot relacionar amb cossos particulars d’una mida similar a la seva. Aquests cossos vibren a un ritme “audible i comprensible” entre ells. Les estructures que formen no tenen límits estructurals de dimensions més grans. Per posar un exemple, els humans comprenem la lògica de comportament dels animals, perquè segueixen cicles que no disten molt dels nostres. Aquesta dimensió, la de la biosfera o “Dimensió de l’Argila” és la que té una plasticitat i fluïdesa com la de l’argila (carboni+aigua a temperatura terrestre). Aquesta va des de la lentitud dels boscos fins a la velocitat de les bactèries. La nostra dimensió, però, es troba en un punt entremig entre vàries dimensions, fent visibles diferents forces de diferents dimensions interactuar, com ara la llum, la matèria, el temps o el so.
Capten de manera més o menys eficient doncs vibracions arribades d’altres dimensions, com la del mar o la de l’atmosfera, la de la roca del planeta, o l’escalfor solar. Els nostres sentits i les extensions tècniques que hem creat ens permeten captar les dimensions. L’oïda ens permet escoltar ones que vibren a través de l’aire, el nas les partícules moleculars que desprenen els cossos, la vista la llum i els seus reflexes, el tacte fluir entre el que ens envolta notant la limitació dimensional del nostre cos, el gust interpreta la vibració d’àtoms i molècules a la nostra boca... Només la nostra imaginació ens permet abstreure’ns del nostre ritme o fluïdesa per a entendre els ritmes de dimensions allunyades, com si estiguéssim de nou “a dins” de les altres. Així doncs, les dimensions més bastes (Galàxies i Univers) les captem com a Realitat, donada que la diferència de velocitat entre ells i nosaltres es abismal, essent nosaltres només un instant en un punt minúscul de la seva història individual. Un altre exemple més proper de cossos menys fluids que el nostre es la roca sobre la que vivim, que sembla immòbil a ulls humans, però d’apropar-nos a dimensions superiors la veuríem fluir i desfer-se com fang o pols.
L'energia i les ones doncs, d’abstreure’ns a dimensions subatòmiques serien observables com a partícules vibrant i conversant, que de posar-hi imaginació no serien tan diferents del que podrien ser els àtoms, els planetes o els humans mateixos, però en relacions que s’extendrien amb trames infinites, amb relacions lògiques de la seva dimensió, i reverberacions de les altres. El moviment és expansió, dispersió des d’un centre, que es una font d'energia d’una dimensió superior. –Éssers vius alimentant-se de la Terra, alimentada pel Sol, alimentat d'energies de dimensions invisibles-. Les organitzacions de partícules en sistemes enteses com a éssers vius, partícules amb ritmes. Aquest centre és alhora la punta d’una projecció, d’un creixement d’un organisme superior, que segueix la mateixa lògica de dispersió a partir d’un centre. El sistema solar observat “des de fora”, des d’una dimensió superior a ell. El Sol al capdavant, com una bala friccionant amb el vent, i els planetes seguint-lo com a part del desgast. Les galàxies segueixen la mateixa lògica de vòrtex, i potser també l’Univers i els àtoms. La lògica una pastilla efervescent en un got d’aigua, un punt de concentració de partícules alliberant-se en el buit que l’envolta. Una velocitat que produeix energia a la punta.
The solar system's motion thru space by The Resonance Project / Nassim Haramein
Els sistemes tenen mecanismes per a conversar entre ells en diferents plans. Així els humans poc captem en un principi de les reaccions atòmiques, de les formes de vida més petites, del moviment de les capes tectòniques o de les estacions galàctiques. Però totes aquestes afecten en les nostres vides sense tenir nosaltres sentits que ens en facin conscients. L’estudi de la Història ens ha ensenyat com han canviat les comunitats humanes des dels principis, la tecnologia i la ciència ens permeten observar coses invisibles de dimensions allunyades, la imaginació ens apropa a cicles que duren milions d’anys i la meditació ens sintonitza amb vibracions de dimensions superiors. Una de les ocurrències més interessants al fer el treball ha estat entendre el funcionament de la meditació i els mantres. La repetició d’un so greu prolongat durant hores emet unes ones d’una longitud més amples que les de la veu normal, amb un ritme més lent, vibrant harmoniosament amb ones de dimensions superiors. Així, la meditació es un mecanisme per a sintonitzar amb dimensions superiors, i alhora abstreure el pensament al ritme d’aquestes, fent entendre el paper de l’individu als macrosistemes, com a partícula d’un organisme viu més que com a unitat última d’esforç. Això últim es una gran troballa, ja que es un exemple de com el budisme va crear una metafísica (una
meta de l’existència dels individus) en un fi extra corpori, dins un cicle molt més ampli que la vida individual. Com després d’una rebel·lació una cultura es va transformar seguint una “Veritat” que la ciència moderna segueix desentranyant. Una manera d’aplicar la intel·ligència en forma de voluntat per a manegar un ésser d’una dimensió superior com és una societat com a espècie que s’aparta del somni d’individualitat per a abraçar una harmonia de vibració més semblant a la dels arbres (per posar un exemple).
xes de dimensions inferiors i superiors, on la matè-
A Occident tenim un altre punt de vista, basats en
sers. Si l’ADN d’una cèl·lula actués individualment
una dimensió individual de connexions lògiques hu-
sense mirar el macrocosmos (el cos) que habita,
manes de vibració ràpida, cosa que ens fa imper-
començaria a produir-se un tumor. Es una metàfora
meables a segons quines vibracions més llargues.
que té una moralina interessant, trobo.
Això ens fa viure tancats en la nostra societat, limitant la realitat a allò amb el que la hem decorat i a com ha anat organitzant-se, amb infinitat d’imatges i drogues com a ritual d’alienació. Ens desplacem cap al futur, ens movem cap a realitats diferents a escollir. En la nostra realitat només existeix una línea, un destí, però totes les realitats són possibles. Ens projectem cap a un futur en cada acció, en cada imatge que projectem. Es pot dir que els pensaments i les nostres accions són refle-
ria segueix altres lògiques d’acció. Sabent això, es necessari fer us de la voluntat individual per a intentar fer canvis en l’imaginari occidental per tal d’intentar redirigir els destins de les societats cap a un futur com realment decidim que volem que sigui. Si una societat és un ésser viu, els individus que la conformen són ADN, i la moral i imatges que els organitzen, la informació i els patrons que segueixen per a construir els diferents és-
Per altra banda, la introducció d’agents individuals aliens a l’evolució de la massa en una societat, com per exemple llibres com ara la Bíblia o l'Alcorà , té paral·lelismes amb l’acció vírica. Si es pensa relacionant les coses petites i les grans, mirant les diferències dimensionals com a simple canvi de proporció, es poden observar amb altres ulls i fins i tot preveure els esdeveniments que ocorren i ocorreran.
SOBRE EL PATRÓ
Tot és, i és conseqüència de dos contraris, atracció i repulsió, que no són res de per si simplement són un ona oscil·lant. els contraris no són el bé i el mal, ni són sí o no el contrari és allò que tensa i crea sempre més per la seva naturalesa la força dels contraris no es cansa ja que crea sempre nous petits contraris, que crearan una gran graella de contradiccions ordenada Podem resumir aquest contrari com una constant direcció i tensió si miréssim com funciona l’Univers, és un llançament de pilota amb la mateixa metàfora de llançament funcionem nosaltres (i ho podem veure) Amb la mateixa funciona tot Això és un patró
L’Univers és una manta amb forats negres.
La tensió aquesta originaria a creat totes les altres tensions, aquestes tensions juntes són una tensió que es la mateixa que la originaria. Així que l'origen és de per sí la seva conseqüència, així que no va existir un cop, sinó que sempre existeix. El temps passa tot alhora.
Així que des de la nostra vida ens tensa igual el passat que el futur ( Ja que nosaltres només el vivim en una de les seves dimensions, com punts baixant per un fil només sabem el present ) Quan creem imatges tensem cap al futur, agafant tensió del passat.
El passat i el futur són alhora així que les imatges i la cultura són aproximacions a la simultaneïtat del temps ja que uneixen el passat i el futur.
No existeix la matèria per separat, és energia i tensió. Així que no hi ha buit entre el Sol i la Terra , hi ha tensió,si no la Terra s'en aniria no existiria No hi ha matèria a el nostre braç, només buit i tensions entre àtoms, que són buit Les paraules buit i matèria, de ser així deixen de existir
La majoria de paraules que utilitzem no existeixen ja que poden ser definides amb la mateixa existència Però serveixen per viure la existència en la que ens trobem, i van molt be per admirar la existència en general Els patrons de l univers són tot. Així que som nosaltres. Així podríem pensar que ja els coneixem tots. Ja que són un i el mateix.
El Patró és un i el mateix pero els nostres sentits i ment mai el podran percebre directament Així que la nostra ment intenta classificar la part que podem percebre i imaginar-se la que no podrem percebre mai, aixi que poc a poc ens hi acostem ( a on mai arribarem) Jo crec que la cosa més bonica de la vida humana és aquesta recerca i les seves conseqüències.
IMATGES CULTIU DE FONGS Selecció de fotografies realitzades a diari durant un mes per observar l’evolució de les colònies d’agents descomponedors
IMATGES de les MADUIXES