Treball de Recerca by Julia Salipebre

Treball de recerca

El món de la Il·lustració infantil i la creació d’un conte

Júlia Salvador i Palau Barcelona, 17 de gener 2011 Dirigit per: Gabriel Sanz Romero Grup: 2n de Batxillerat G6 Centre: Escola Massana

Agraeixo l’ajuda rebuda per part dels meus pares, i dels meus amics, Mireia, Víctor, Agnès, i Musi, a l’hora de corregir i millorar la meva feina, la de l’Aina per prestar-me el seu nom, i la de tota la gent que m’ha animat per fer-me tirar endavant

Índex Pàg.

1. Introducció

2. Que és la il·lustració infantil?

3. Història orígens i obres.

3.1. Els orígens, la importància del infant

3.2. De l’educació al entreteniment

3.3. Els germans Grimm i Hans Christian Andersen

3.3.1 El soldadet de plom 3.4. Posant el món de cap per vall. Alìcia al pais de les maravelles

3.5. El joc al llibre

3.6. Segle XX. Màxima producció.

3.6.1. Entrada dels USA a la il·lustració. The wonderful wizard of Ozz 26 3.6.2. The Tale of Peter the Rabitt

3.6.3. L’Histoire de Babar

3.6.4. Where the wild things are

29 30

3.7. Segle XXI. L’era digital. 3.7.1 De l’àlbum il·lustrat a la novel·la gràfica.

3.7.2 The red tree.

3.8. Evolució tècnica i d’estil de d'il·lustració occidental.

4. Autors internacionals

4.1. Arthur Rackham

4.2. Johm Bauer

4.3. Edmun Dulac

4.4. Kay Nielsen

4.5. Quentin Blake

4.6. Mabel Lucie Attwell

4.7. Brett Helquist

4.8. Helen Oxembury

4.9. Michael Foreman

4.10. Rebecca Datremer

4.11. Sophie Blackall

4.12. Renata Liwska

4.13. Xan López Dominquez

4.14. Paloma Valdivia

5. Història a Catalunya

5.1. Orígens

5.2. Auques i cromos

5.3. Comencen els contes

5.4. En patufet. Revista infantil pionera (1904-1938)

5.4.1. Les aventures extraordinàries d’en Massagran

•

5.5. Cavall Fort

5.6. Tretzevents

5.6. Les tres bessones

6. Autors Catalans

6.1. Gaietà Cornet i Palau

6.2. Feliu Elias. Apa.

6.3. Pere Torné Esquius

6.4. Joan G. Junceda

10.

6.5. Lola Anglada

11.

6.6. Ricard Opisso

12.

6.7. Mercè Llimona i Raymat

13.

6.8. Roser Capdevila

14.

6.9. Francesc Infante

15.

6.10. Roger Olmos

·Com els he escollit?

7. Tècniques i recursos

7.1. Recursos de joc imatge i interactivitat

7.1.1. Llibres desplegables, o Pop-up

•

8. 9.

7.1.1.1. Els millors Pop-up

10.

7.1.1.2. Com fer un desplegable senzill

11.

7.1.2. Toca toca

12.

7.1.3. Llibres per llegir de nit

13.

7.1.4. Pestanyes

14.

7.1.5. Transformacions

7.1.6. Tu tries la història

7.1.7. Llibres joc

7.1.8. Noves tecnologies

10. 7.2. Llibres per edats

11.

8. Literatura infantil

8.1. Generes de la literatura infantil

81 81

8.1.1. D’origen popular 8.1.1.1. La caputxeta Vermella

8.1.1.2. La llegenda de sant Jordi

8.1.2. Aventures

8.1.3. Llibre de sentiments

9. El conte 9.1. Per què he triat aquest conte

9.2. Trama i estructura

89 90

9.2. Il·lustracions

10. Conclusions

Introducció El tema del que tracta aquest treball és la il·lustració infantil. Parlar d’això inclou parlar d’infància, parlar d’art i parlar de contes i llibres, és a dir, de literatura. Fer aquest treball ha sigut una gran oportunitat per profunditzar en temes que m’interessen i m’atrauen. Així que en les pròximes pàgines trobarem un repàs per la història de la il·lustració infantil, tractant sobretot obres i autors específics. Una mica de coneixements sobre quins recursos usen els il·lustradors per fer els llibres més interessants. I finalment una petita explicació del que és la literatura infantil i quins gèneres hi podem trobar. Finalment com a practica personal he decidit il·lustrar un conte fet per mi mateixa.

Reflexionar sobre la infància és una de les coses més importants de la vida, així com recordar-la, ja que és la base del que som i del que serem. La meva infància va ser molt feliç, i a una infància feliç només se li pot retreure una síndrome de Peter-Pan posterior, que acaba fent més bé que mal. Tenir una infància feliç és quasi assegurar una vida feliç, i per a tenir-la només cal una mica d’imaginació. De vegades amb la imaginació d’un sol nen no n’hi ha prou, per aquest motiu hem d’agrair profundament a totes aquelles persones, que no sent infants ajuden als més petits a ser més feliços, a continuar somiant. Sobre aquestes persones tractarà aquest treball, ja que totes les persones que dibuixen o escriuen per infants són les que realment redacten el futur de la humanitat amb la seva imaginació. Fer aquest treball m’ha fet feliç recordant velles experiències, i m’ha ajudat a valorar tot el que tinc i el que sóc. Així que un dels temes que m’ha portat a fer aquest treball ha sigut la importància de la infància i l'admiració cap a aquells que treballen per ella. Però no només és admiració el que m’hi ha conduit, és també anhel. Gaudeixo molt intentant fer art, és allò que em dona vida, però l’art molt sovint és egoista i inútil, potser acabaré fent un art egoista i inútil només perquè el gaudeixo, però m’aferro al fet que no tot l’art és així..Des del meu punt de vista, un dels arts menys egoistes i inútil és la il·lustració infantil., El record que tinc dels contes de la meva infantessa i que he compartit amb molts amics, és que ens ha servit per madurar, per passar-nos ho be, per créixer... M’encantaria poder dedicar la meva vida a això, però aquí és quan sorgeixen els dubtes. Sóc prou bona? Segurament sóc capaç de ser-ho, però no hi ha coses que sé fer millor?

Tinc una facilitat cap al dibuix, això vol dir que tinc el potencial per ser il·lustradora, en el fons com tothom tinc el potencial de fer tot el que em proposi. Tot i així, la meva manera de dibuixar és descontrolada, i funciona molt millor si em llenço més enllà d’una cosa pensada i que s’entengui, El control sobre mi mateixa disminueix la qualitat del que faig, i això és un problema que hauria de resoldre. Aquest fet em porta a què no crec que se’m doni molt bé representar una cosa específica, un missatge extern escrit ja definit anteriorment. Però com ja he dit abans això és una cosa que amb esforç es pot arreglar. Val la pena arreglar-ho? O pagaria més la pena deixar-me guiar pels instints i triar una altra branca artística, com la pintura?

Per a trobar les solucions a quest dilema, aquest treball de recerca era allò més adequat, una manera de posar me a prova i de resoldre els meus dubtes. Si jo il·lustrava un conte i en sortia satisfeta, potser això m’ajudaria a decidir. Tinc tres defectes principals que han afectat directament a aquest treball. Els dos primers són la mandra i la desorganització, que vaig resolent de mica en mica però segueixen sent grans rocs a tots els meus camins. El tercer, que de vegades passa a ser virtut, és el perfeccionisme. La mescla d’aquestes característiques porten a diversos problemes. El primer és la intenció i voluntat d’un gran treball, amb excel·lents resultats. El segon i últim, acceptar que les meves expectatives no es podien assolir completament. Per sort continuo sent perfeccionista, així que he fet menys però no he fet pitjor. La part on la falta de temps i d'organització han fet més mal ha sigut en les il·lustracions, que les he hagut de fer tan sols en dos dies. Les virtuts que compensen les meves mancances, són entre altres, una bona organització mental que m’ha portat a eliminar les parts més inútils del treball. Tenia pensat fer un apartat que tractés sobre les tècniques de la il·lustració, que explicaria les diferents maneres de dibuixar que tenen els il·lustradors. Això només tindria sentit si el treball anés dirigit a lectors que no disposessin de coneixements per a diferenciar quant una il·lustració està feta amb aquarel·la i quan està feta amb ordinador. El gran error que comporta haver eliminat aquesta secció, és que el treball s’allunya una mica més de la il·lustració en si i s’apropa una mica més a la literatura. I és una gran veritat que aquest treball per tractar sobre la il·lustració té molt contingut literari. tan així com un apartat sencer i moltes referències i comentaris de llibres. Però separar aquestes dues coses hagués estat desastrós, ja que la il·lustració infantil no existiria sense text i separar-los seria quasi com fer un treball sobre ous sense parlar de les gallines. 10

L’ altra mancança al fer aquest treball ha estat el meu poc, per no dir nul coneixement de creadors i artistes en aquest camp, que ara és més ampli. Tot i així degut a que el nombre de bons il·lustradors i bons autors és increïblement alt, m’he sentit de vegades com si els estigués escollint a sorts, (procés explicat a: Com els he escollit). Per a posar una petita solució a aquest problema, he tractat gran part del treball d’una manera molt personal, i molts dels artistes i llibres anomenats en aquest treball són aquí, perquè també són a casa meva, i que a mi, sense tenir en conte premis o experiència, m’agraden molt.

treball s’ha dividit en tres parts principals, la recerca teòrica, la construcció d’unes bases per a la

part pràctica, i la part pràctica en si. Per a fer la recerca teòrica m’he ajudat de diversos llibre s a la biblioteca, i moltes fonts d’internet, he pogut veure que hi ha una gran quantitat de llocs web amb difícil accés però molta bona informació. La construcció de les bases de la part pràctica ha sigut lenta. Però els resultats, el conte, han sigut prou satisfactoris.

2.Que és la il lustració infantil? La il·lustració és (definició): Comentari, làmina, fotografia, etc, amb què és il·lustrat un text, un llibre. Il·lustrar vol dir Donar llum a l'enteniment, dotar de cultura, instruir. Abans s’entenia com simplement, una impressió aconseguida amb una planxa gravada. Actualment, la il·lustració té un valor més informatiu i complementari i, sovint, substitutiu del text. La col·locació de la il·lustració en relació amb el text és una de les tasques més importants a fer en la compaginació de qualsevol llibre. Un infant, o sigui un nen, és la persona que està en els primers anys de la vida. Tot allò infantil és el que conte ambles qualitats d’infant. La il·lustració infantil, és doncs: Aquell comentari, làmina, fotografia, etc, amb què s’hi afegeix informació a un llibre. Dotat de qualitats infantils. Tot i que s’usa com tota aquella il·lustració pensada per al consum infantil, dels nens.

Història, orígens i obres Els orígens, la importància de l'Infant. Els dibuixos i imatges s'usen com a mitjà de comunicació des del principi dels temps quan els homes dibuixaven a les parets de les coves. Tot i així aquests no estaven dirigits als més petits, els dibuixos servien per educar i ensenyar a tots els adults. A l'edat medieval ho feien a través de dibuixos pre-

Pintura rupestre d’una dona caçant a Caste-

sents als murals de les esglésies i, a l’escultura i el

lló, comunitat Valenciana.

relleu. Aquestes imatges ajudaven a comunicar-se

La pintura rupestre prehistòrica, va ser una

amb la gent d'una manera que no fos l’escrita, ja que

de les primeres representacions d’art en dues

la majoria de la població era analfabeta fins ben en-

dimensions, l’avantpassat de la il·lustració.

trat al segle XIX. Si que trobàvem imatges il·lustrades als llibres manuscrits, il·luminats, anomenades miniatures. Aquestes imatges i totes les produïdes fins al segle XIV eren úniques, i això feia que la imatge fos més valuosa i preuada. Tot i així, a la literatura popular en podem trobar de dirigides als infants. Contes i rondalles transmeses oralment, que ajudaven a educar els nens i a prevenir-los de les futures experiències. Aquests contes plantejaven problemes ètics. Com ara aquell pastor que després de mentir dient que venia el llop, en va pagar les conseqüències. Aquestes històries explicaven al diferencia entre el bé i el mal, i ensenyaven a ser cautelosos, per exemple, podem estar segurs que la caputxeta mai no tornarà a refiar-se del llop. Miniatura persa del prestigiós artista Kamaleddin Behzad , segle XV, representa la batalla entre Timur i el rei egipci. 15

El 1658 es va escriure Orbis Pictus (1) el que es considera el primer llibre publicat dirigit cap a el públic infantil, d'origen Txec escrit per l'educador Comenius, va ser editat en llatí i alemany, i traduït a 5 altres idiomes. És un llibre de text en forma d’enciclopèdia acompanyat per gravats que suportaven la informació escrita, la intenció era educar els nens, en temes com: natura no orgànica, botànica, zoologia, religió i els humans i les seves activitats. Aquestes pàgines estan extretes de una traducció en angles publicada al 1777, per Charles Hoole . Penjada completa al google llibres.

Aquesta és la tercera pàgina del llibre on

Hi ha un capítol sencer del llibre sobre els

introdueix l’abecedari. S’usa com ajuda per

humans, on s’hi tracten totes les parts del

a recordar les lletres i els diferent sons que

cos, en aquesta pàgina hi expliquen les parts

existeixen a la natura que s’hi assemblen.

de la cara i les mans i n’indiquen el nom,

Els noms dels productors d’aquests sons

sempre amb llatí i anglès. Ho fa d’una manera

estan en llatí i en anglès i acompanyats per

molt esquemàtica ja que ho senyala amb nú-

una petita il lustració.

meros. És molt curiós l'ús de la tela per a crear un fons dimensional.

De l’educació a l’entreteniment La fama dels llibres dirigits als infants va començar a augmentar a mitjans del segle XVII. El públic eren les classes benestants, ja que sabien llegir, tot i així en aquestes classes, l'analfabetisme continuava sent alt sobretot en les noies. Aquestes primeres creacions les trobem localitzades sobretot a França, on eren creades per educar als més petits amb els costums de la època.

Little Pretty Pocket Book va ser un d’aquests lli-

Gravat de The Little Pretty Pocket Book, dos

bres comprat per les classes altes, tenia una funció

nens fent volar un estel. El llibre contenia un

molt més lúdica que Orbis Pictus. Encara anava

capítol amb els jocs dels nens de l’època, constitueixen més de 50 gravats sobre els es-

acompanyat amb gravats litogràfics, és a dir, fets

ports.

sobre fusta, en blanc i negre.

El seu títol original és una mica més llarg, A Little Pretty Pocket-Book, intended for the Amusement of Little Master Tommy and Pretty Miss Polly with Two Letters from Jack the Giant Killer, la traducció seria, Un petit i eixerit llibre de butxaca per la diversió de el petit mestre Tommy i la eixerida senyoreta Polly amb dues cartes de Jack l'assassí de gegants. Jack l'assassí de gegants Jack the Giant Killier, és el protagonista d’un conte de fades anglès que tracta d’un pagès que va matar un gran nombre de gegants. El caracteritzen la violència i el gore de la història. Aquest personatge i les propietats màgiques de les seves armes el podem trobar amb diferents noms arreu d'Europa. Els mites sobre gegants, personatges provinents de la mitologia grega han influenciat la literatura gàl·lica d’una manera molt Publicació amb el conte d’en Jack de

important.

principis del segle XIX

Els germans Grimm i Hans Christian Andersen A principis del segle XIX, els pocs llibres infantils il·lustrats que s'editaven a Europa eren recopilacions de contes dels germans Grimm o de Hans Christian Andersen. Els germans Grimm foren uns escriptors d'origen alemany, amb molt prestigi per les seves col·leccions de contes de fades europeus que són ara molt populars. Contes com ara la Blancaneus, la Ventafocs, La Bella dorment i Hansel i Grettel. Coneguts ara internacionalment, n'existeixen centenars de reedicions, contes ,llibres i pel·lícules de tot tipus.

La venedora de llumins segons l’artista, Ralph Steadman. 1995

Hans Christian Andersen, fou un escriptor de contes i poemes danès de molt prestigi, els seus contes encara són populars avui en dia degut al seu gran contingut ètic i la força dramàtica i narrativa de les trames. Alguns dels seus títols més coneguts són, L'aneguet lleig, La venedora de llumins, La Sireneta , El soldadet de plom i La reina de les neus.

Segle XIX. Col·lecció de cartes d’autor no catalogat sobre els contes de Hans Christian Andersen. D’esquerra a dreta, Els signes salvatges, La venedora de llumins, El cofre volador, Les cigonyes, La Sireneta, Al corral. 18

El soldadet de plom Hans Cristian Andersen Aquesta obra és una gran història sobre el món de les joguines. Conté l'essència de l'estil poètic i nostàlgic de l’autor danès. Les joguines signifiquen tant per a nosaltres de petits, que els posem l'ànima d'un amic, i els considerem un humà més. Com a humans poden estimar i patir, però continuen tancats en un cos de plàstic, i en aquest cas, de metall. El conte narra una història d'amor, entre un soldadet de plom, únic perquè només tenia una cama, i una ballarina de porcellana. El soldadet s'enamora, perquè es pensa que també en té només una, i ho fa tot per a poder ser feliços. El llibre aporta un clar contingut ètic sobre la

Il·lustració de Mabel Lucie Attwel, 1914, Hans

importància de la valentia, com es poden superar

Cristian Andersen Fairitales.

tot els obstacles, la bellesa interior, i la força de

El soldadet de plom durant el seu tràgic trajecte

l’amor. I és una metàfora d’un sentiment d’imp-

en vaixell per les clavegueres. Treball en tinta i

otència i d’inferioritat davant la resta de la socie-

aquarel·la.

tat.

Primera il·lustració del Soldadet de plom , Vilhelm Pedersen, 1850 19

Il·lustracions de Kai Nielsen, 1924. Fairy Tales By Hans Andersen.

Unes de les il·lustracions més interessants del Soldadet de plom són les de Kai Nielsen (part superior de la pàgina. La seva simplicitat, el seu anti-naturalisme i l’estilització de les figures, els atorga una màgia especial surrealista. Són molt lineals, i recorden molt a les il·lustracions orientals. Aquests tipus de dibuixos transmeten perfectament el sentiment d’impotència de ser un objecte inanimat, que en el cas del soldadet s’està cremant a la foguera. S’han creat moltes coses a partir d’aquesta història, fins Representació del ballet del Soldadet

i tot un ballet, on hi trobem una estètica semblant al

de plom amb el coreògraf Balanchin

prestigiós ballet tret d’un altre conte, El trencanous.

Trust.

Alícia al país de les meravelles Lewis Carrol Posant el món de cap per avall. Els anglesos estan passant per una època daurada, els nens són una part molt important de la seva societat, i les tradicions i la disciplina continua sent clau per a la seva educació. Tot i així la societat està molt liberalitzada, els autors i els artistes poden deixar-se anar i crear coses d'allò més

Alice Liddell, la inspi-

esbojarrades. L’obra de Lewis Carrol va ser la primera en fer un trenca-

ració del Sr.Carrol

ment d’estil en la literatura infantil. Les il·lustracions són de John Tenniel, treballa amb gravats xilogràfics (sobre fusta). Hi trobem una molt bona interpretació dels conceptes de la història, així com el món màgic on els fets que passen són regits per lleis físiques bastant diferents al nostre. Per exemple, el dibuixant es pren la llibertat de desproporcionar les figures, i ho fa amb un gust exquisit. Un domini meticulós de la tècnica del gravat, i la capacitat de caracteritzar de manera imaginativa tots els estranys personatges del llibre, confirmen aquest geni.

Però John Tenniel no va decidir segur aquest camí per a les seves il·lustracions per si mateix, anteriorment Lewis Carrol ja n’havia fet unes. Aquestes tretes de la ment de mateix creador, no tenen el nivell tècnic de les del professional, però es sincronitzen encara millor amb el llibre. No són massa conegudes, ja que el seu autor Alìcia allargada, il·lustració de

no va voler que el seu llibre estigués il·lustrat per algú

John Tenniel. 1865

que no en sabés prou.

D’aquesta mateixa història se n’han fet moltes interpretacions, i ha estat traduïda a molts idiomes. Per això mateix el ventall artístic que l’acompanya és molt ampli. En aquests últims dos anys, Alícia s’ha tornat a posar de moda, a causa de la pel·licula del director Tim Burton inspirada en el llibre.

Alicia allargada Lewis Carrol.1965

1.Alícia segons Arthur Rackhman capítol XII, edició 1907.

2. Versió cinematogràfica d’Alícia.

Director; Tim Burton. Interpretes: Mia Waskowska Johnny Depp.

3, 4. Alícia per Lisbeth Zwer-

ger , editorial, North-South Books, 1999.

5, 9.

Alícia per; Harry Rountree, editorial Collins' Clear Type Press, 1908.

6. Obra del pintor Charles

Blackman Prelude to Alice, 1956. ícia, Charles Blackman.

7 .Peu d’Al-

8. Fotograma de l’An-

imació de Disney, 1951

El joc al llibre

Anglaterra Victoriana.

A finals del segle XIX van ser molt populars, sobretot a l'Anglaterra Victoriana, uns petits contes il·lustrats de mida de butxaca, que se'n deien llibres joguina, ToyBooks. Ja que portaven material per a crear joguines com nines retallables, etc. La il·lustració solia tenir molta més força que el text i acostumava a ser en color. Degut a les seves dimensions era fàcil d’imprimir barat i es venia bastant bé. La litografia va esdevenir bastant popular, i estava en camí de desbancar les altres tècniques de gravat. Donava resultats més semblants al dibuix, el problema d'aquesta nova tècnica regia en què es necessitaven màquines diferents per a gravar les imatges i per a gravar el text. Això feia impossible poder posar una imatge litogràfica a la mateixa pàgina on hi havia

Reina Victoria

Se'n diu Anglaterra victoriana al període de temps de regnat de la reina Victòria, 1837-1901, que suposaria per Anglaterra un període d’esplendor polític i de fort creixement econòmic. Va ser la potència més forta internacional, formant també un gran imperi colonial. Aquest

quelcom escrit. Com que el gruix del paper també solia ser diferent, ho solucionaven enganxant les

benestar econòmic, va aportar també a l'art la literatura i la cultura de l’època

imatges a posteriori al llibre.

un què especial, que podríem considerar un bon equilibri amb el que era la tradició i creació de

coses completament

innovadores, una clara edat d'or.

Portada d’un Toy-Book publicat el 1874 per Roudedge. Il·lustració de Walter Crane, impressió i color Edmun Evans. Aquest tenia una funció molt pedagògica i hi tornem a trobar una manera d’ensenyar l’alfabet.

Segle XX. Màxima producció Es podria definir el segle XX com un segle de desenvolupament, riquesa, justícia, misèria i guerres. Dins del camp de la il·lustració, ha estat clarament un segle amb una producció espectacular, la màxima fins ara.

Les causes d’aquest canvi van ser degudes al gran desenvolupament econòmic d’alguns països, en els quals va créixer una ètica cultural basada en l'educació la solidaritat i la justícia, o sigui que dóna importància a la innocència infantil. Per comprovar això podem observar que al segle XX als països rics, es va eradicar l'esclavitud i es van liberalitzar les dones a la majoria de països, la ciència es va desenvolupar molt i va pujar el benestar social. Però hem de considerar que això només va passar als països desenvolupats perquè la pobresa, la misèria i l’atur als països del tercer món va augmentar, creant unes grans injustícies que encara duren. Molts dels canvis importants al sector gràfic van ser deguts al constant desenvolupament de les tecnologies, i l’intent de disminuir les barreres entre la imatge original i la impresa. A partir de mitjans de segle s'usà la impressió OFFSET que fa les imatges més nítides, i pot crear més textures. A finals de segle ja va començar l’era digital, on el procés d'impressió passarà sempre per un ordinador. En quant a qüestions d’imatge ,els estils que hi trobarem passaran per dos filtres, la publicitat i l’art. Les corrents artístiques del segle XX són el cubisme, el surrealisme i l’expressionisme. Tot i així les influències artístiques al món comercial sempre venen amb anys de retràs, o sigui que no els trobem fins a finals de segle. Cartell propagandístic de la vall de Núria amb influències cubistes

Diagrama del sistema OFFSET OFFSET significa en anglès “fora del escenari”, i rep aquest nom perquè la impressió és indirecta per primer cop. La planxa que grava no es degrada ja que no és tant usada, el sistema és completament químic. 25

The Wonderful Wizard of Oz Frank Baum Entrada dels USA a la il·lustració Estats Units van començar a tenir un paper representatiu en aquest gènere al segle XX, quan ja havien arribat al seu esplendor econòmic i cultural. Tot va partir de la seva peça clau creada a principis de segle, al 1900, que mostrava un estil avançat i modern respecte Europa, El màgic d’Oz, o El meravellós màgic d’Oz.

The Wonderful Wizard of Oz escrit per Frank Baum i il·lustrat per W.W. Denslow, una història sobre els valors humans que és ja ara un clàssic de la literatura infantil, i una obra punta dels Estats Units. Ha estat traduïda a

Il·lustració de la primera edició, el lleó

molts idiomes i se n’han fet múltiples adaptacions, so-

sense valor, Denslow. 1900

bretot cinematogràfiques musicals i teatrals. Dorothy la protagonista es veu perduda al país d'Oz i vol tornar a casa. Per fer-ho ha de trobar el mag d'Oz que pot fer tots els desitjos realitat, i conta amb la companyia d’un lleó sense valor, un robot sense cor i un espantaocells sense cervell. Desprès d’unes llargues aventures, els protagonistes se'n adonen que tot allò que creien que els hi faltava ja ho tenien, però amagat al seu interior.

Il·lustració del llibre original, la bruixa desfent-se, Denslow. 1900.

Degut al gran èxit de la història, l’autor va escriure més obres ambientades al paìs d’Oz, totes amb una clara crítica político-econòmica darrere. William Wallace Denslow, el dibuixant, tenia un estil molt caricaturesc, i li agradava treballar sobre temes polítics i d’actualitat, això el feia perfecte per a la feina. Treballava amb tinta creant una línea molt expressiva, en canvi utilitzava colors plans i poc treballats. Les seves figures tenien molt moviment i s’aproximaven al dibuix Fotograma de la pel·lícula del 1932, di-

que trobem al còmic.

rector, Victor Fleming Judie Garland interpretant Dorothy. 26

The Tale Of Peter The Rabbit Belatrix Potter

L'any 1902 es va publicar The Tale Of Peter The Rabbit. Un altre llibre referència entre els pioners en il·lustració infantil, aquest conte de Belatrix Potter va tenir molt èxit, seguit de totes les altres històries d’aquesta mateixa autora, que marcaven un estil propi de l’època plena de fantasia i originalitat. Els llibres eren de mida de butxaca, les il·lustracions fetes amb aquarel·la ocupaven la major part de la pàgi-

na. Els contes presenten senzilles històries morals sobre el bon comportament, en forma de faula. The Tale of Peter The Rabbit, El conte del conillet Pere. Aquest primer llibre ens presenta el Peret i la seva família. Un dia, la senyora Conilla se'n va al mercat, deixant que en Peret i les seves germanes, Borrissol, Patufa i Cotó Fluix vagin a jugar al bosc. Tot desobeint les ordres de la seva mare, en Peret entra al jardí del Sr.McGregor i menja tantes verdures com pot, abans que el Sr.McGregor el descobreixi i comenci a perseguir-lo. Al final, en Peret aconsegueix escapar, però no

sense perdre la seva jaqueta blava i els seus esclops, que el Sr.McGregor utilitza en el seu nou espantaocells. La mateixa col·lecció té títols com El conte del conillet Benjamí, El conte de la Sra.Esgardissa, El conte de Gingebre i Cogombretes, El conte dels Conillets Borrissol i El Conte del Sr Guillot. Tots els personatges són animals personificats que viuen al camp. 1. La mare conilla dient adéu als seus fills, The Tale of Peter the Rabbit.

2. Jemima Pudle-Duck, l’ànega de la bassa.

Una història independent a la d’en Pere.

3. Peluix d’en

Peter, degut l’èxit d’aquest conte se'n ha fet molt merchandaising en forma de joguines. 27

L'Histoire de Babar Jean de Brunhoff

Les històries de Babar es basen en els contes que Cecile, l’esposa de Brunhoff , relatava als seus dos fills. Un elefantet va a la ciutat, on és vestit com un home i al tornar al seu poble el coronaven rei. A Brunhoff li va agradar tant la història que va decidir il·lustrar-la. A l’esquerra del títol il·lustració del protagonista, Babar, amb el seu vestit verd. Amb les històries de Babar podem veure l’estil més simple i pla que s’havia desenvolupat a Europa sobretot a França. El primer llibre va ser publicat l’any 1931, sota el títol de Babar, el petit elefant. Un cop mort ,el seu fill va continuar publicant històries d'en Babar, i fins i tot les va adaptar a la televisió. La història ha estat criticada perquè sembla justificar el colonialisme francès, adjudicant a Babar un paper de natiu adaptat a la metròpoli. La il·lustració trenca amb força el caràcter figuratiu de les que havíem vist anteriorment, no semblen elefants de veritat, són simplement els elefants que estarien en la ment d’un nen. Podem veure-hi diferents indicis d’aquesta abstracció, els ulls són només dos punts, els colors són plans, no tenen textures, o sigui que la pell de l’elefant és igual de rugosa que la tela de la seva jaqueta, les línies del dibuix també són fines i lleugeres, i no està gens carregat. L’autor també es pren llibertats en les proporcions i l’arrodoniment antinatural de totes les formes que atorguen més innocència al dibuix.

El rei Babar, la seva dona la reina Celeste i els seus tres fills. 28

Where the Wild Things Are Maurice Sendak On viuen els monstres es pot considerar un dels llibres més importants de la il·lustració del segle XX. Realitzat per l’americà Maurice Sendak, ha venut arreu del món prop de 19 milions de còpies. Primera Dos monstres, Il·lustració extreta del llibre,

edició, 1963. La història tracta d’un nen que per comportar-se

Maurice Sendak

malament el castiguen sense sopar, tancat a la seva habitació viatja al món on viuen els monstres. Els monstres semblen perillosos però li agafen confiança quant els mira directament als ulls sense pestanyejar. El protagonista acaba enyorant-se i tornant a casa.

El que més crida l’atenció d’aquest llibre són les seves potents il·lustracions: estan fetes amb tinta i aquarel·la, però intenten semblar un gravat antic. Degut al tipus de traços, els colors són plans i bruts, són únics, o sigui només hi ha un tipus de groc en tot el llibre i s’usa per totes les zones grogues. El mateix passa amb la resta de colors que hi surten, gris, “carn”,marro, blau, groc, vermell i verd. Els paisatges recorden a l’art naïve per la seva senzillesa, els personatges són bruscos i poc proporcionats, però les seves expressions són dolces , això és el que fa que ens mirem aquestes il·lustracions d’una manera diferent, nostàlgica, atemporal i infantil.

Portada de Where the Wild Things Are, edició en angles 29

Segle XXI. L’era digital. Però el canvi més gran, que va aconseguir que la imatge impresa i l’original esdevinguessin gairebé la mateixa si es maniobraven correctament, va arribar amb l’era digital. Ja entrat el segle XXI ,la varietat de textures i colors dels llibres impresos és infinita, gràcies als ordinadors i a les noves tecnologies. La manera d’il·lustrar va anar evolucionant tant en la manera de pintar com amb l’estil dels llibres. Les tècniques són cada vegada més variades: collage, il·lustració

Il·lustració de la col·laboradora de la Van-

digital, pintura.

guardia Helena Garcia, que té un estil de

Degut a la globalització hi ha hagut molta influència ex-

dibuix clarament influenciat per Japó.

terna a Europa, molts il·lustradors estan influenciats per

Les característiques bàsiques d'aquesta influència, són la simplicitat, l'ús de línia fina,

l’art asiàtic, sobretot japonès

els colors plans, els caps grans i rodons, així

En general podríem dir que la il·lustració és cada vegada més atrevida i abstracta.

com els ulls, i la poca importància dels nassos, que fins i tot es suprimeixen.

Tot i així un tipus d’il·lustració més comercial ha omplert les llibreries, és aquella basada en les series i programes de televisió. Aquestes imatges no es poden considerar que formin part de la televisió plana ja que han estat fetes per ser una animació, que és un món completament diferent.

De l’àlbum il·lustrat a la novel·la gràfica Degut a una creixent cultura gràfica i visual, veiem com cada vegada els àlbums il·lustrats dirigits al públic infantil atrauen l’interès dels adults, la línia divisòria entre els diferents edats és cada vegada més difusa. Per aquest motiu ha començat a créixer la producció de novel·les gràfiques ja pensades directament per a adults i joves.

El nen estel, Hausfater-Douïeb, Rachel; Latyk, Olivier, editorial Baula. Aquest seria un clar exemple d’il·lustració contemporània, senzilla i molt present, tota pàgina i a tot color.

The red tree Shaun Tan L'arbre vermell, publicat per primera vegada en català al 2007, és un àlbum il·lustrat de l'australià Shaun Tan. El seu autor i dibuixant té un cert prestigi ja que els seus 5 llibres il·lustrats han estat premiats. L’arbre vermell n’ha guanyat 6 de prestigiosos. Aquest és un d’aquells llibres que no es poden considerar simplement fets per a nens, ja que als adults els acostuma a atraure de la mateixa manera, un llibre de 9 a 99 anys. La història d’un gran caire depressiu parla d’una noia que ho veu tot fosc, i que res li és positiu,. Fa un camí de metàfores visuals entre sentiment i sentiment. Tot i així al final troba l’esperança, l’arbre vermell que li porta el bé.

Portada de l’edició en català de L’arbre vermell. L’acurat treball de la llum es veu en el reflex del cel multi-

Les il·lustracions es coordinen perfectament amb allò que

color a l'aigua que només es trenca, i

han de descriure, situant a la protagonista a dins de dife-

ensenya el seu interior a l’ombra on

rents espais molt simbòlics. Et fan veure com la protago-

la llum no hi toca

nista es sent petita dèbil i sola d’una manera directa i impactant. L’autor té un magnífic control de la llum i el color, conserva els colors càlids i bruts sempre presents, i té un traç fluït i pacífic. Intenta conservar sempre una tensió entre el gran i el petit.

Il·lustració de L’arbre vermell. El cel reflectit a la finestra.

Evolució tècnica i d’estil, en l'il·lustració infantil occidental. Del segle XVII a la actualitat. XVII Tècnica habitual: Gravat xilogràfic . Format petit. Dibuix: Intenció figurativa poc realisme Producció i venta: Escassa quasi inexistent, classes altes

XVIII Tècnica habitual: Gravat xilogràfic , o sobre metall. Petit Dibuix: Intenció figurativa poc realisme Producció i venta: Poca, classes altes

XIX primera meitat Tècnica habitual: xilografia i sobre metall. Format mitjà i petit. Dibuix: Intenció figurativa poc realisme Producció i venta: Poca, classes altes

XIX segona meitat Tècnica habitual: Tot tipus de gravat i litografia. Format petit. Dibuix: Realista i figuratiu, molt detallista. Producció i venta: Creixent, classes altes i mitjanes

XX primera meitat Tècnica habitual: litografia, i OFFSET. Format mitjà i petit Dibuix: Realista i figuratiu, es simplifica influència del còmic. Producció i venta: Alta, assequible.

XX segona meitat Tècnica habitual: OFFSET, i altres. Tots les mides. Dibuix: Molt simplificat, desproporcionat, variat. Producció i venta: Molt alta, assequible.

XXI Tècnica habitual : digital. Tots les mides Dibuix: Molt variat, majoritàriament simple. Producció i venta: molt alta, normalment assequible 32

Autors internacionals Pàg. 35 Arthur Rackham

44 Sophie Blackall

36 Johm Bauer

45 Renata Liwska

37 Edmun Dulac

46 Xan López Dominquez

38 Kay Nielsen

47 Paloma Valdivia

39 Quentin Blake 40 Mabel Lucie Attwell 41 Brett Helquist 42 Helen Oxembury 42 Michael Foreman 43 Rebecca Datremer

Autors internacionals

Arthur Rackham L’ànima de la expressivitat en la il·lustració infantil del segle XIX, anglès nascut l'any 1867, Autoretrat del autor

va tenir una vida molt productiva artísticament.

Va ser premiat per la seva obra a diverses EXPO, i els seus treballs han arribat a ser exposats al Louvre. És conegut principalment per les seves il·lustracions sobre els contes dels germans Grimm Peter Pan, Alìcia al país de les meravelles, i les obres d’Edgar Allan Poe. La seva tècnica de dibuix és molt bona, realista i molt acurada , els colors són foscos, complets i ben treballats envolten totes les il·lustracions amb una aura màgica i misteriosa.

Orquestra de fades de Peter Pan. Peter Pan als jardins de Kensington : Fallen Leaf , fulles caigudes, detall.

The Meeting of Oberon and Titania, 1905. 35

Autors internacionals

John Bauer Il·lustrador suec nascut l'any 1882 , conegut principalment per la seva sèrie d'il·lustracions, Entre les fades i els trolls. Va tenir una infància dura a causa de morts molt properes, i va ser un home bastant trist durant tota la seva vida, això es veu copsat en els seves il·lustracions. Va tenir una vida curta, va morir amb la seva família en un naufragi. Degut això la seva producció és pobra, però important ja que va influenciar amb molta força a Arthur Rackham, i Kay Nielsen. El seu treball com a il·lustrador segueix

Princesa Blanca Maria.

les línies del modernisme, però un pas endavant, ja que la seva estètica seria mes seguida al cap d'un segle. El seu estil d'il·lustrador va durar poc, ja que es va girar ràpidament cap a la pintura.

La princesa raptada pels trolls. 36

Autors internacionals

Edmun Dulac Il·lustrador francès nascut al 1882, a Tolouse, per a mi la joia més important del que en diuen l'època d’or de la il·lustració , primer quart del segle XX. Va estudiar belles arts, després de deixar Dret per avorriment. Les seves il·lustracions no van trigar massa a arribar l’èxit, així que des de ben jove va estar produint moltíssim, il·lustrant llibres de contes, principalment. El moment d’or per a la seva carrera va passar, i va decaure i acabar a la primera guerra mundial, ja que els llibres il·lustrats luxosos ja no es compraven a causa de la pobresa. Tot i així va continuar editant en diaris, i il·lustrant però no al ritme frenètic anterior.

La princesa del pèsol

Fragment d’una imatge de El Rossinyol, on podem veure el fantàstic tracte de la llum a les ilustracions de Dulac. 37

Autors internacionals

Kay Nielsen Kay Nielsen , danès, nascut l'any 1886 també va treballar a l’edat daurada de la il·lustració. Va tenir un gran èxit fins a la brusca interrupció de la primera guerra mundial, quan el mercat de vendes va baixar catastròficament. Es va centrar durant tota la seva carrera principalment en la il·lustració de contes infantils. Les col·leccions més famoses són els contes de Perrault i Les mil i una nits, els contes de Hans Christian Andersen, etc. També va col·laborar amb l'animació de Disney Fantasia. Els seus últims anys els va viure en pobresa.

Il·lustració al conte Crinolin

Va fer els primers esbossos de la pel·lícula que es faria 20 anys desprès la Sireneta.

El seu estil està clarament influenciat per l'art dels gravats japonesos, les línies els motius i maneres de representar la natura, són els mateixos. Però els seus dibuixos tractaven de princeses de conte de fada europeu que vivien en altes torres de castells luxosos, això produïa un efecte de contradicció molt interessant.

La bella dorment 38

Autors internacionals

Quentin Blake

Autoretrat a l’estudi

Il·lustrador anglès nascut el 1932, és conegut principalment per les seves col·laboracions amb l'escriptor Roal Dahl. Va publicar la seva primera il·lustració als 16 anys a la revista Punch. Al 2006 havia il·lustrat, des del principi de la seva carrera, 323 llibres, 35 seus i 18 d'en Dahl. Així s'ha guanyat la merescuda reputació com a il·lustrador humorístic i funcional. Ha treballat de professor d'art i ha guanyat diversos premis. Continua il·lustrant actualment. Utilitza tinta i aquarel·la per als seus dibuixos, el seu traç és rapid, i usa línies que van endavant i endarrere, però és precís. Aquesta manera de dibuixar atorga profunditat i moviment als seus dibuixos, i aporta una sensació de nervi i emoció

Matilda, personatge de Roal Dahl

Les bruixes , de Roal Dahl.

Autors internacionals

Mabel Lucie Attwell Mabel Lucie Attwell va ser una il·lustradora anglesa, nascuda al 1964, es va titular en art a una escola privada, però va desenvolupar el seu estil de manera autodidacta, ja que no estava massa interessada en la pintura. Els seus dibuixos van estar publicats al principi principalment en revistes, i posteriorment en llibres per a nens, entre els que sobresalta la seva versió de Peter Pan. És coneguda per fer unes il·lustracions de nens molt monos i d'aspecte innocent, basats en la seva filla, eren nens amb el cap gros i rodo, ulls grans, que semblaven ninots.

Wendi i Peter Pan

Actualment encara els trobem en postals anuncis, llibres, ninots, etc.

Alícia, piscina de llàgrimes.

Postal; Ja estic molt contenta de que arribis.

Autors internacionals

Brett Helquist E ls

ger ma ns

Il·lustrador d'Estats Units nas-

Boudelaire, Una

cut al 1970, conegut principal-

sèrie d’històries

ment per els seus dibuixos a

desafortunades

Una sèrie d'històries desafortunades de Lemony Snicket.

Tot i que ha il·lustrat molts altres llibres per a infants. Les seves il·lustracions són característiques per ser precises i detallades. Recorden a un gravat, ja que utilitza traços creuats, com trames per a crear textures, els seus personatges són angulosos i expressius. Personalment em sembla que el seu estil és molt explicatiu i nostàlgic , i també te sentit del humor.

Roger the Jolly Pyrate, il·lustrat i escrit per Helquist.

Milly and the Macy’s Prade.

Autors internacionals

Helen Oxembury És una il·lustradora britànica que ha guanyat ja diversos premis pel seu estil d’il·lustració senzill però convincent. Conserva sempre la innocència i tranquil·litat però aconsegueix transmetre el que es proposa,.El seu estil és bastant clàssic, treballa amb tinta i aquarel·la, els moviments dels seus personatges són àgils i graciosos. Portada de I can, i The dancing Clas, escrits i il·lustrats per Helen Oxenbury

Michael Foreman Aquest escriptor i il·lustrador Britànic és un dels més coneguts actualment. La seva obra ha estat premiada diverses vegades, les seves il·lustracions tenen una gran sensibilitat. Va editar el seu primer llibre abans d'acabar els estudis , després de titular-se se'n va anar a veure món fent esbossos, aquests dibuixos posteriorment inspirarien les seves històries. S’ha dedicat a il·lustrar contes per a infants tant seus com d’autors clàssics (Perrault i Handersen). Les seves històries sovint tracten de les guerres passades o de països llunyans. War Boy – Interior de la botiga de la mare al poble. Del llibre escrit i il·lustrat per Foreman

Autors internacionals

Rebecca Dautremer Rebecca Dautremer va néixer a Gap , sud de França , al 1971. Va estudiar la ENSAD de Paris ( Ecole nationale supérieure des arts décoratifs), i va obtenir un grau en disseny gràfic l'any 1995. Treballa com a il·lustradora, cartellista, dissenyadora gràfica, i dissenyadora de joguines. El seu treball sempre m’ha impressionat i agradat especialment. Dautremer utilitza principalment el gouache per a pintar les seves il·lustracions, treballa sobre formats molt grans. Les il·lustracions omplen com-

Princesses oubliées et inconnues.

pletament la plana, sense deixar veure el ful blanc, i a gairebé en totes utilitza la línia fina i repetitiva. El color predominant és el vermell que aporta un toc càlid i natural. Els acabats solen imitar el gastat i antic, Utilitza línies suaus i rodones per als personatges , estan molt presents les flors, les que més apareixen són les vermelles com la rosella.

Sentimento, text Carl Norac, el seu marit 43

Cyrano, adaptació

Autors internacionals

Sophie Blackall Nascuda al 1979 aquesta jove il·lustradora, ha il·lustrat 17 llibres per a nens incloent l’àlbum Meet Wild Boars (conèixer porcs senglars salvatges) amb que va guanyar el premi : Society of Illustrators Founders Award. També treballa en escultura i ha treballat per músics com el britànic Mika. Te un estil molt suau i pacífic, les seves il·lustracions solen tenir un aire poètic.

Home cansat, extreta del seu lloc web.

Red Butterfly, text, Deborah Noyes.

Meet Wild Boars, l’àlbum premiat. 44

Autors internacionals

Renata Liwska Il·lustradora polàca que actualment viu a Canada. Ha obtingut l’èxit amb el premiat Best-Seller, The Quiet Book, El llibre silenciós. Els seus animalons rodonets i tristos que es comporten com humans són la clau del seu èxit.

Egg Race, Cursa d’ous, treball personal.

Little Panda, Petit Panda, interior revista de la societat d'il·lustradors

Right before you yell “surprise” quiet, El llibre

Trying not to hiccup quiet, El llibre silenciós.

silenciós. 45

Xan López Dominguez Il·lustrador Gallec nascut al 1957, va estudiar història de l’ art a la universitat de Santiago. Ha il·lustrat més de tres-centes obres que li han atorgat nombrosos reconeixements, com el premi de il·lustrador de l’ any a la Fira de Bolonia-UNICEF (1993). Està posicionat en un bon lloc com a il·lustrador internacional. Les seves il·lustracions són espontànies i amb molt moviment, la tècnica que més usa és el gouache i la tinta xina però acostuma a ser variat. Utilitza principalment línies molt rodones, els seus personatges també són tots molt rodons, en les seves il·lustracions sembla que el món estigui fet amb pilotes que no pesen massa i gairebé volen. La princessa de la sal, adaptació Francesc Boada LaGalera-popular.

Llavors va cridar a la petita I també li preguntà: Fins a quin punt m’estimes tu? La noia li va respondre: Jo us estimo com la sal.

Aquesta resposta no va agradar al pare, Que va treure la noia de casa dient-li: Si m’estimes com la sal, ja pots sortir pel portal.

Paloma Valdivia Il·lustradora i dissenyadora gràfica de la Universidad Católica de Chile. Ha il·lustrat més de 10 llibres per a nens, ara viu a Barcelona i entre altres feines col·labora amb la revista Tretzevents. Les seves il·lustracions tenen com a curiositat que per fer els nassos usa triangles d’un altre color, sovint recorre al collage per a il·lustrar però no n’abusa. Il·lustra dos planes sobre un color a cada revista del Tretzevents. Aquí veiem uns exemples. Groc i blau, Tretzevents 2009

Història a Catalunya La il·lustració infantil ha tingut un paper important a Catalunya, degut a una cultura amb una gran base pedagògica, que ens ha deixat una bona quantitat d'autors amb talent, els seus dibuixos han arrelat al record de molts infants de dintre i fora d'aquí. Podríem definir aquest recorregut, com una curta però productiva història .

Orígens Al segle XIII trobarem el primer llibre il·lustrat dirigit a un infant d’un autor català, aquest és Doctrina pueril de Ramón Llull, .Aquest reconegut escriptor va dirigir el llibre a l’educació del seu fill de 10 anys, amb la intenció de fer-lo créixer amb els valors i les virtuts de l`època, on es feia referència a les set arts lliberals ( musica lògica retòrica, etc.) . No se’n conserven les imatges. Tot i així , ja des de molt abans ,els nens havien de ser educats. El folklore català va forma part de l'educació dels mes petits des de sempre, i el trobem representat a partir del

romanticisme

exaltat dins la literatura, són mites i llegendes amb l`objectiu d'ensenyar una moral i divertir.

Coneixement i ensenyament de Ramón, biblioteca alemanya de Ramón Llull. Dels manuscrits conservats a Taüll.

Ramon Llull Mallorca, 1233-1315, també conegut com Raimundo Lulio en castellà, Raimundus o Raymundus Lullus en llatí iRaymond Lully en la tradició anglosaxona, va ser un rellevant ,escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner del segle XIII. És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. També va escriure en llatí, àrab i occità.

Auques i cromos Fins a avançat el segle XIX, les auques rimades són l’entreteniment que substitueix els contes per als nens. Els seus orígens els trobem al segle XVII, una auca és una lamina de paper amb una sola història amb 48 dibuixos i 96 versos, tot i que a vegades només eren imatges numerades. Sovint redimien fets històrics o sagrats, o be explicaven la actualitat de la època, corts de Cadis ,guerra del francès, etc. versions curtes de novel·les d'importància universal, obres de teatre, ensenyança d'un ofici, etc ., No era pensada només per a infants,i entre els anys 20 i 40 els autors especialitzats es formaren a Barcelona i a Madrid. A la pàgina següent Auca de Montserrat, de Joan Jonceda, 1923. Il·lustracions molt treballades, és una de les auques més populars que podem trobar, litografia.

Els cromos van aparèixer a finals del segle XIX , eren petites imatges a color, amb les quals formaven series que s'havien de completar, servien de propaganda ja que venien en diversos productes dirigits als infants com ara la xocolata. No tenen res a veure amb els contes però es important esmentarlos perquè segueixen vius avui en dia i ens ajuden a seguir la evolució de la il·lustració a Catalunya, van ser i són un producte molt preuat pels nens, al no ser cars i ser entretinguts.

Cromos amb motius mitològics que venien amb la xocolata de la marca Juncosa, cartell publicitari a dalt.

Comencen els contes No va ser fins a començaments de segle XX quant el procés de creació de la literatura infantil va arribar a la seva plenitud. L'arribada a aquest punt va ser la conseqüència d'un gran desenvolupament econòmic de la burgesia, a causa de la industrialització. La imatge gràfica de com era el món a principi del segle vint es va reflectir en la premsa, el mitja de comunicació per excel·lència de la burgesia. Aquest grup social deixava constància de la seva opinió sobre l actualitat en la premsa usant un llenguatge molt gràfic. La il·lustració periòdica consolidà una il·lustració pròpia i característica de Catalunya. Un altre element que fomentar l’edició de contes va ser l’alfabetització progressiva i cada vegada més generalitzada. També la demanda es va incrementar per l'augment de població i de la vida a les ciutats, que creava una nova manera de viure , passant més temps a casa que abans. Les noves tècniques com l'ús de procediments fotomecànics, feien innecessari un procés manual intermediari del dibuixant a la impremta i es treballava directament amb l` imatge original. La primera gran editorial de contes va sorgir a Madrid l’any 1876, Calleja va crear una editorial, que editava en forma de petits contes de butxaca, clàssics i de literatura popular, eren econòmics a l'abast de tothom. Les series va arribar a ser tan nombroses i populars que es va crear la dita, “Tiene mas cuentos que Calleja”. A sota portades de diversos llibres de l'editorial Calleja.

Aquest creixent interès per la infantesa va anar de la mà amb la Renaixença, cosa que va provocar l’esforç dels intel·lectuals per a fomentar l'ús del català. Aquest creixement cultural va estar impulsat per diferents moviment artístics, com el modernisme, i el noucentisme. El modernisme va obrir les portes a l'art a Catalunya i va fer que es desenvolupes culturalment esdevenint un referent, i inspirant-se amb els corrents exòtics exteriors. El Noucentisme en canvi, rebutjà la imatge influenciada exteriorment, i es centrà en la societat i la política, i la va refer de nou. Agafa les característiques clàssiques, del mon urbà no del romàntic 52

En Patufet, revista infantil pionera (1904-1938) En patufet és una revista dedicada als infants, exclusivament en català que es pot considerar una creació clau en la Renaixença. Molts dels autors catalans més important de l'època van col·laborar, Prudenci Bertrana, Salvat-Papasseit, Carner, Riba, Carles Soldevila, etc. Al començament era una publicació modesta -vuit pàgines -, amb il·lustracions humorístiques i populars, però tenia importància degut als seus col·laboradors. Els il·lustradors principals, eren J G. Junceda, J. Llacerias, i Gaietà Cornet. A partir de 1905 es publicaren suplements, com calendaris, i es crea una sèrie de llibres sota el nom de la Biblioteca Patufet. Pàgines viscudes, il·lustrades per Junceda, i escrites per Folch i Torres va ser la secció més famosa de la revista i la que li va donar màxima popularitat. Es tractava de narracions breus, d'un realisme idealitzat i amb una "lliçó exemplar" un missatge ètic que acompanyava la histò-

Portada de la primera edició.

ria. Inspirades en la vida contemporània del país -sobretot de Barcelona-, en van reflectir els ambients, els tipus, els gustos, les formes de viure, tot a través de la forma de veure-ho i de la sensibilitat de l'autor. Els finals acostumaven a ser fàcils i poc realistes, però això no aturava l’afició. La revista ,al cap del temps ,va acabar evolucionant cap a un públic més juvenil que infantil. Per a reincorporar al públic infantil es van editar nous suplements, com el virolet i l’esquitx. La revista va anar decaient amb els anys per falta de canvi, i per l’aparició al mercat de noves revistes que serien més populars, com per exemple TBO. Il·lustraació de J. G, Junceda, març 1915. Acompanyava un relat de

Representació del estiu a un

pàgines viscudes anomenat

calendari

Les dues amigues.

abans d’esclatar la guerra. 53

suplement.

1936,

Les aventures extraordinàries d’en Massagran Maria Folch i Torres, J. M. Junceda Les aventures extraordinàries d’en Massagran son el primer producte literari il·lustrat d'origen català que assoleix un èxit i expansió considerable. Aquest jove català amb afanys de descobrir món , vivia aventures on coneixia personatges exòtics, Es van editar en forma de fulletó, amb il·lustracions de Junceda i textos de Folch i Torres. El llenguatge que usava Folch i Torres era lleuger i innovador, i les il·lustracions de Junceda tenien tant èxit com sempre,.L` estima que es va crear envers d’aquest personatge va impulsar que Ramón Folch i Camarasa en el guió i Josep Maria Martorell en els dibuixos, creant els còmics i editant-los en a la revista Cavall Fort. Penakamusca. Per Junceda 1910

Martorell s’inspirava en les il·lustracions

Personatge caníbal de les aventures d’en Massagran.

ja fetes de Junceda i els còmics d’Herge de

Tintin. TV3 va emetre 14 còmics de la sèrie en forma d’animació.

Tres exemplars de Les aventures extraordinàries de Massagran. Català, Castellà i Italià, Massagran és traduït com Noteapures amb castellà, i en italià no te nom i es refereixen a ell amb “Un Regazzo Catalano” un jove Català.

Cavall fort El cavall fort és una altra revista clau en el foment de la llengua catalana, que va seguir la línia d’En Barrufet. Hi han treballat un gran nombre de bons il·lustradors catalans, i ens pot servir de referència per veure una evolució estilística del genere. Va néixer el desembre de 1961. En aquells temps era impossible aconseguir una cobertura legal per a crear una revista en català sobretot si era dirigida a nois i noies, motiu per el que es van emparar sota les secretaries de Vic, Solsona i Girona. Avui en dia ja tenen més de 1000 exemplars, amb seccions molt diverses, jocs ,concursos, historietes, etc. Va introduir l’estil dels còmics franco-belgues com Tintín d’Hergé. El pioner el trobem en Madorell en Massagran. Els il·lustradors habituals, Cesc (que s'ha encarregat de fer les portades del número especial de Nadal), Pi-

Primer exemplar de Cavall Fort, que s’editara

canyol, Fina Rifa, Pilarin Baves, Maria

cada dos setmanes.

Rius, Llucia Navarro, Carmen Solè, Montse Ginesta,

Tretze vents Tretzevents és una revista en català del mateix genere que Cavallfort i també molt prestigiosa. Personalment m’agraden bastant els seus 'il·lustradors i la tendència innovadora que segueix la revista. Va ser creada el 1951, originàriament es deia l’infantil. És publicada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i surt cada dos setmanes.

Portada del Tretzevents febrer del 2009 il·lustracions per Paloma Valdivia. 55

Les Tres Bessones Les tres Bessones és el producte català dirigit als infants amb més èxit comercial nacional i internacionalment, creat al 1983, ha estat traduït a 35 llengües i s'ha pogut veure a 158 països (la sèrie animada). Roser Capdevila va començar a escriure la història d’aquestes tres nenes tan entremaliades inspirant-se en les seves tres bessones Anna, Teresa i Helena. Es van publicar durant anys els llibres il·lustrats amb tinta i aquarel·la que explicaven les seves aventures acompanyades de la Bruixa Avorrida. La sèrie

animada va

néixer al 1994, i els llibres es van continuar edi-

tant .L’estructura de la sèrie és sempre la mateixa i dona molt de joc: primer les Teresa, Anna i

tres bessones fan alguna entremaliadura. La Bruixa Avorrida les castiga per què

Helena.

aprenguin la lliçó enviant-les a un conte o fet històric. Les tres bessones superen

A dalt a la

les dificultats del conte i guanyen a la Bruixa Avorrida que, les ha de tornar al

dreta el mus-

seu món. Una persona ,que no havia estat portada al conte, fa algun comentari

sol de la Brui-

que hi fa pensar i provoca que les tres bessones esclatin a riure.

xa Avorrida

Tres ratolins sempre les acompanyen, però mai no interactuen amb elles. Les tres són gairebé iguals, les diferenciem perquè l'Helena ,la de verd ,sempre té molta gana, l'Anna ,la de rosa ,és més romàntica i dolça i la Teresa ,la de blau ,és la més decidida.

Les tres bessones Capdevila de carn i ossos.

La Bruixa Avorrida vestida de carnaval venecià.

Autors catalans pàg. 59

Gaietà Cornet i Palau

Feliu Elias. Apa.

Pere Torné Esquius

Joan G. Junceda

Lola Anglada

Ricard Opisso

Mercè Llimona i Raymat

Roser Capdevila

Francesc Infante

Roger Olmos

Autors catalàns

Gaietà Cornet i Palau Nascut a Barcelona 1878, fou un il·lustrador caricaturista i enginyer va participar en revistes com ¡Cu-cut! i En Barrufet. Dirigí i dibuixà les publicacions Virolet, Esquitx i altres revistes. Va tenir sempre una vida molt activa com il·lustrador, tot i que dirigia l'empresa

que j Un mozo de cuerda, privat. Portada del suplement calendari del Patufet.

del seu pare.

Feliu Elias Apa Feliu Elias va néixer l’any 1858 Apa dibuixà a la majoria de revistes de l'època. El trobem a revistes satíriques com (això en cursiva) L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Cuca fera, Picarol; revistes infantils com En Patufet, La Mainada; diaris com La Publicitat i El Poble Català amb un acudit diari i moltes altres. Fins i tot amplia el seu mercat a l'estranger , en revistes parisenques com Paris Journal, Paris-Midi i L’assiette au beurre. També dibuixà publicitat, cartells i il·lustrà llibres per infants. La faceta artística de Feliu Elias no acaba als dibuixos ja que també era un pintor amb molt talent i una bona tècnica.

1. A dalt, oli on podem apreciar el talent de Feliu Elias. Got de llet i llimona.

La dissolució. il·lustració satírica. 59

Autors catalans

Pere Torné Esquius Pere Torné Esquius va ser un dibuixant i pintor nascut a Sant Martí el 1879. Va estudiar a la Llotja i desprès va anar a Madrid becat per a continuar els seus estudis. Va crear un estil renovat i diferent al que havíem trobat fins ara. Els seus treballs tenen sovint temàtica infantil, el seu estil és senzill net i molt controlat, i el tractava de manera que les formes que usava desprenien innocència. Solia fer aparèixer elements geomètrics com taules, amb estovalles a quadres o construccions per a donar una bona harmonia al dibuix, els colors eren puntuals i més aviat plans.

Les Petits Chapeaurs. Publicat en un periòdic francès el 1918.

Els dolços indrets de Catalu-

Portada del llibre de Cançons d’infants editat el 1927, de Narcisa Freixas,

nya. Llibre de les il·lustracions

amb una il·lustració per pàgina d’Esquiu.

d’Esquiu, sobre llocs diversos de Catalunya. És un llibre molt poètic i especial. 1910. 60

Autors catalàns

Joan G. Junceda És un dels dibuixants més productius i prestigiosos de la renaixença, va néixer a Barcelona el 1881. Les seves obres més importants les trobem en Autoretrat caricaturesc de Junceda

les col·laboracions amb la revista En Patufet. Personalment considero que la seva obra clau són els ses còmics, les aventures d’en Massagran. A Junceda se’l

podria tractar abans de dibuixant de còmic que de

Il·lustrador tot i així ha variat constantment d’un gènere a un altre, fins i tot havia col·laborat com a il·lustrador periodístic. Treballa principalment en tinta, i te un estil senzill amb molt moviment , els seus personatges solen ser allargassats.

Fragment d’una il·lustració del conte La Ventafocs, versió de Josep Ma. Folch i Torres.

Tira còmica, Funesta distracció. Del Primer llibre d'historietes de Joan G.Junceda 61

Autors catalàns

Lola Anglada Lola Anglada (fotografia a la esquerra) va néixer a Barcelona,l'any 1893. provinent d’una família benestant ,des de ben jove va tenir el somni de ser il·lustradora i escirure contes. Va estudiar uns anys a la llotja perseguint aquest objectiu però va haversen d’ anar, perquè Un grup conservador no veia correcte que una noia tingues els models despullats. L’estima que va crear aquesta autora es pot veure en el fet de que moltes escoles i centres han adoptat el seu nom, fins i tot un a Tiana, el seu exili durant la guerra. Les seves creacions literàries van estar dirigides, principalment, a nois i noies. . Va col·laborar en diverses revistes infantils, com ara En Jordi, En Patufet, La Nuri o La Mainada. Abans de la guerra civil, Lola Anglada va publicar llibres de narracions, il·lustrats també per ella, que van tenir força popularitat. Entre aquests llibres hi ha Monsenyor Llangardaix, En Peret i Margarida. Després de la guerra, també va escriure i il·lustrar altres llibres, com En Martinet, La Barcelona dels nostres avis i La meva casa i el meu jardí. La seva excel·lent tècnica de dibuix i paciència fa que pogués crear uns dibuixos amb entintat ,i un us del color poc vist abans a Catalunya., amb molta diversitat i contrast. Podem veure a les seves obres, moltes de les quals també escrivia ella, un interès pel món oníric present en Alicia de Carrol. D'alguna manera podríem dir que trobem la versió catalana d’Alícia en el seu llibre Margarida, que te unes característiques molt similars.

Portada de Margarida, 1929.

L’Alícia de Lola Anglada, que es conserva morena com la nena que va inspirar el llibre . 62

Autors catalàns

Ricard Opisso Va ser un dibuixant nascut a Tarragona el 1880, de qui les seves obres ens poden donar una interessant idea de la Barcelona de la època. Autodidacte va treballar d’ ajudant de Gaudi de molt jove, i va formar part dels quatre gats. Ha participat en diverses revistes infantils de l’època, així com a il·lustrador per a publicitat i diaris. Són característiques les seves escenes multitudinàries en diferents ambient de Barcelona, i les relacionades amb l’esport i el

Dibuix caricaturesc d’una carrera cross country.

Barça.

Celebració de la victòria del Barça. Revista el Xut.

Parella , portada numero 93 d ela revista KDT.

Autors catalàns

Mercè Llimona i Raymat Mercè llimona

és una peça clau en el camp de la

il·lustració catalana. Es una de les més productives i que va tenir més èxit. Neix l'any 1914 a Barcelona. Les influencies artístiques de la seva família la van portar a acostar-se a aquest camp, va estudiar a la Llotja pero al trobar-se més dotada pel dibuix que per la pintura va decidir independitzar-se. Ha creat i il•il·lustrat més de mig centenar de llibres per a infants, entre els quals destaquem: Tic-tac el seu primer èxit, Chupete, El muñeco de papel (guardonat per la Fundación German Sanchez Ruiperez com un dels 100 millors llibres infantils del segle XX), Mi Angel de la Guarda, Ha nascut un infant, Del temps de l'àvia, Jocs i

El muñeco de papel, llibre que va tenir molt èxit a tota la península. 1944.

cançons, i les adaptacions dels contes de Perrault i d'Andersen, i molts altres. Ha estat premiada amb la creu de sant Jordi, i presidenta del API ( associació de il·lustradors). També va treballar per editorials franceses i americanes. El seu estil és molt dolç, i l’aconsegueix, treballant amb tinta aquarel·la, i creant personatges amb les galtetes vermelletes i brillants i els ulls rodons, o sigui aspecte de nina.

Il·lustració de Mi Ángel de la guarda , 1947

Blancanieves. Barcelona: Juventud, 1941.

Autors catalàns

Roser Capdevila Roser Capdevilava va néixer a Barcelona l'any 1939 i va ser alumna de l’ escola Massana. La seva carrera al principi no es va centrar en la il·lustració, va fer estampats sobre teles, olis i aquarel·les , i va participar en unes quantes exposicions. Però a partir del any 1980 es va començar a dedicar exclusivament a escriure i il·lustrar llibres per a petits i joves. Paral·lelament , col·laborava amb la productora de la sèrie animada de Les tres Bessones. La seva obra ha estat traduïda del català, la seva llengua materna, a totes les llengües majoritàries. A més, ha escrit i dibuixat per a empreses editorials de França, Alemanya, Àustria, Itàlia, Canadà, Bèlgica, Països Escandinaus o Japó, a banda de les del seu país natal. La seva extensa bibliografia comprèn més de tres-cents títols a tot el món. Treballa principalment amb tinta i aquarel·la, te un traç alegre i que aporta humor i espontaneïtat als personatges.,

Autoretrat caricaturesc Roser Capdevila

El vestit nou del emperador, per Roser Capdevila La bruixa que anava amb bicicleta i Estimat iaio, dos dels contes que va fer amb el text de Elisabet Abeya. Editorial Bromera sèrie la sirena. 65

Autors catalàns

Francesc Infante Un Il·lustrador i dibuixant de còmic català nascut al 1956, llicenciat en història del art. Li han donat reconeixement en obres de qualitat com ara El vestit nou de l’emperador, Editorial La Galera (Premi Nacional d’il·lustració, 1996, Ministeri de Cultura, Madrid) i El segrest de la primavera, Editorial La Galera-Cercle de Lectors (Premi de Conte Infantil Hospital Sant Joan de Déu, 1999, Barcelona). Per aquesta darrera obra, a més, va rebre el premi IBBY Honour List de l’any 2002. Actualment alterna la seva feina com a Il·lustració de El peixet d’or, editorial La Galera.

il·lustrador amb la d’editor a l’Editorial Casals.

Els seus dibuixos tenen un traçat recte i robust, estan delimitats amb línies negres, els colors són plans i bruts, la llum s'expressa sovint mitjançant línies més clares que fan brillar els plans. Els personatges són molt desproporcionats i gens figuratius, usa molt sovint un tipus d’il·lustració més poètica i conceptual.

El vestit nou de l’emperador, Editorial La Galera.

El segrest de la primavera, Editorial La Galera-Cercle de Lectors

Aqui podem veure un tractament més poetic de com tothom mira l’emperador. 66

Roger Olmos Va néixer a Barcelona al 1975, i va començar la seva feina de il·lustrador a un hospital, fent il·lustracions científiques. Actualment te publicats més de trenta títols, i es dedica a la il·lustració infantil, i també ha treballat en prensa i publicitat. He escollit aquest autor perquè les il·lustracions em van semblar molt interessants. Les il·lustracions estan fetes amb oli, i de vegaConill, del seu blog digital.

des modificades posteriorment en photoshop, te un estil molt pictòric amb tocs foscos i tristos.

Portada de La cosa que més duele del mundo. Text de Paco Liván. Il·lustracions premiades amb el Premi White Raven, i el Premi Llibreter 2006

Com els he escollit? Tot i la meva afició envers la il·lustració, la meva cultura dins d’aquest món no és gaire extensa. En referència a autors i dates, mai m’hi havia fixat fins ara de quins eren els més populars i que més m’m’agradaven. La recerca ideal hagués sigut poder recopilar aquí els millors il·lustradors d’abans i ara, de Catalunya i de fora, però això partint de zero no és ni molt menys una feina fàcil. En principi el tema ja és considerablement subjectiu, podem saber facilment quins van ser els il·lustradors famosos de fa dos segles, perquè els recordem entre els oblidats. Però i els il·lustradors actuals ? Per a saber quins il·lustradors actuals afegir, em vaig basar en dos criteris. Primer criteri: la opinió personal, he decidit afegir aquells que m’agradaven a priori sense cap mena de filtre, tot i que n’he sacrificat més d’un pel be del treball. El segon criteri: el dels premis. Tots els il·lustradors que vaig trobar passant aquest filtre eren més que bons, però n’hi havia molts, i no tinc ni espai ni temps per a posar-los. Quins afegir i quins deixar fora? La manera de escollir-los em semblava massa aleatòria i personal i conseqüentment injusta. Però necessitava algun il·lustrador infantil contemporani i jove present, són els més interessants, per això he acabat passant el meu filtre inexpert i mancat de temps, i no estic segura de si m’ha agradat el resultat. Del que estic segura és que això no podria ser un referent dels il·lustradors per a infants més importants de la història occidental. Però que tots ells son prou bons per a poder-ho ser ,al igual que molts altres que m’ha sabut molt greu no poder incloure a aquest apartat..

Tècniques i Recursos Un bon llibre infantil no són només text i imatges, els nens també necessiten joc i màgia , experimentar i jugar, o simplement veure que hi ha alguna cosa especial entre aquelles pàgines que fa que t’hi puguis passar hores i hores mirant-te-les, com s’ho fan per a crear aquest afecte?. Ningú no pot escriure la formula bona d’un llibre hipnotitzador, però si que sabem coses que hi ajuden.

Recursos de joc imatge i interactivitat. Llibres desplegables, o Pop-up Els llibres desplegables inclouen dins de les pagines del llibre il·lustracions que es despleguen a l´ obrir-les. La tècnica per a crear aquest efecte es molt meticulosa, es basa en doblegar papers , retallar-los i enganxar-los per tal de poder passar del plà al volum. Per fer-ho son requerits molts càlculs i coneixements , ja que una sola pestanyeta mal posada , o un paper una mica mal encallat pot trencar tot el sistema fent que la pàgina no s'obri o que no s'entengui prou bé. Trobem aquesta tècnica usada sobretot en contes. Està dirigit a un públic major de 3 anys, ja que són fàcils de fer malbé.

Circ, de Lothar Meggendorfer. 1887, un dels grans impulsors d´aquest art juntament amb Thomas Dean i Ernel Nisten 70

Els millors Pop-up de la Hist貌ria. 路Alice in Wonderland: se'n han fet ja tres versions desplegables complexes i amb bons resultats.

1990

2009

2010 71

The Little Prince , El petit princep - Publicat per HMH. Senzill però molt harmònic i elegant

Sailing Ships de Ron van der Meer, publicat per la Marina Americana

Mommy de Robert Sabuda , molt complex i

Star Wars a Pop-up Gide to the Gallaxi, uns

amb il·lustracions gracioses.

desplegables com mai s’havien vist abans.

Com fer un desplegable senzill 1. Necessitaràs 5 fulls de paper d'impressora.

2. Retalla-les per la meitat i fes 7 flors com la imatge 1. Posa-hi cola al punt indicat i connecta les dues parts.

3. Posa cola a les parts indicades de les flors, i connecta-les entre elles. Recorda tenir en compte l’ordre com a la imatge 2.

4. Agafa el full sobrant , doblega'ls per la meitat i posa col·la als punts indicats`per a unir la flor a la pàgina. Imatge 3 i 4

5. Ara ja tens fet un fantàstic desplegable .Imatge 5. Tutorial de vídeo, Seven Flowers, Awesome Pop-up.

4 73

Toca-toca Per a aguditzar els sentits dels més petits s'han popularitzat els llibres tàctils. No acostumen a tenir argument, sinó que ensenyen conceptes bàsics, com per exemple ,les diferents textures de la pells dels animals. Les pàgines són de dos cartons amb la textura que hi toca al mig, que travessa un forat fet a un dels laterals. Acostumen a ser llibres petits gruixuts i molt resistent, per que els nens hi juguin. Toca,_toca. ¡Cuac!¡Cuac!, de l'editorial Combel. Aquí la textura està situada a la panxa del aneguet, el llibre mostra les textures dels diferents animals

A aquesta pàgina es pot tocar alhora la granota la papallona i l'ocell

Contes per llegir de nit Aquests contes funcionen de manera que si els acostes a la llum i desprès la tanques , veuràs a la foscor unes noves imatges i dibuixos. Això passa perquè están escrits amb materials fosforescents blancs, que degut a les seves propietats biològiques reserven la llum rebuda que només la veiem a la foscor. És un recurs molt simpàtic per a fer passar als nens la por a foscor, sovint els contes van sobre les coses que espanten al nens i les ridiculitzen.

El tren de los monstruos. Primera imatge amb la llum oberta, segona imatge la mateixa plana amb la llum tancada , on es desvetlla a l’interior del tren 74

Pestanyes Les pestanyes s'usen per donar més dinamisme a la il·lustració, ja sigui per a causar moviment com per a fer aparèixer coses del no res. Les pagines oculten un mecanisme interior que quant tu estires de una pestanya, provoca una reacció. Sovint les pestanyes estan indicades amb un : estirem! o algun crit per l'estil

Aquesta pagina del llibre, El castillo del terror , editorial Planetainfantil, és un bon exemple de l'ús de pestanyes en un llibre. Dins d’una mateixa plana hi trobem quatre pestanyes. La cortina mostra una bruixa a l´exterior i una sala secreta darrere la llibreria, si estirem una altre pestanya el misteriós home de la capa negra ens saluda, i dins de la llibreria de la dreta hi veiem dues mans esquelètiques que agafen uns llibres.

Transformacions Aquets llibres didàctics juguen amb les transformacions i les combinacions de les imatges. Es pot utilitzar de moltes maneres, un exemple seria un llibre seccionat en tres parts horitzontals, que es poden combinar entre elles per a crear nous personatges. També es poden ensenyar amb aquest recurs les capes de la terra o les parts del cos.

Pàgina amb solapes que mostren la següent pàgina, Seguint la pista dels mamífers, editorial cruïlla. Mostra les diferents dentadures dels mamífers segons la seva alimentació, és didàctic i entretingut. 75

Tu tries la historia Aquests tipus de contes i llibres no tenen final tancat, cada vegada que el personatge es troba en una situació complicada fan escollir al lector per ell, aixó fa que el lector es senti protagonista de la història, i que el llibre pugui ser llegit moltes més vegades i et segueixi sorprenent. Aquest recurs es pot considerar més literari que de la il·lustració infantil. Tot i així, moltes vegades ha estat utilitzat amb llibres on predominava la il·lustració, i afecta l´ organització física del llibre.

Llibres joc Durant la trama del conte t a les il·lustracions s'hi poden trobar endevinalles, laberints i reptes . Un dels més populars és la col·lecció de On és Wally? , de l´americà Martin Handford. Es llibres contenen il·lustracions de multituds en un context específic, amb un gran detallisme. A cada un dels personatges els passa alguna cosa carregada d'humor, i enmig d'aquell batibull, el lector ha de trobar en Wally i els seus amics. La màgia d'aquestes il·lustracions recau en que tot tè sentit, tots els personatges està fent una funció, aquí afegiré fragments de una escena, ja que si n'afegís una sencera seria impossible veure els detalls. Detalls de Els fatxendes mosqueters, llibre, On és Wally a Hollywood, d´esquerra a dreta i de dalt a baix. Noia a qui ofereixen flors. Col·lisió de carros. Ambulància amb un gat com a sirena. Wally.

El recurs d´ usar escenes multitudinàries sempre ha sigut una bona manera de fer un llibre entretingut, així el nen s’hi passa llargues estones intentant trobar-hi tots els detalls.

Pàgina del llibre El país de les joguines de Tony Wolf, que sol fer il·lustracions amb molts personatges i escenes, però d’una manera molt diferent que Handford. A aquesta escena trobem la terra dels dolços.

Noves tecnologies Existeixen al mercat llibres amb dispositius electrònics, i miniordinadors. Aquestes tecnologies bàsiques només han estat usades per llibres per als més petits , els ensenyen sons, música, a llegir, etc.

Bob’s Busy Building Day. Llibre d’en Bob en manetes amb sons incorporats relacionats amb la construcció

Llibres per edats Cada nen és un món, i també ho és cada llibre, per aquest motiu és gairebé impossible poder adjudicar a un llibre una edat tancada del públic al qui es dirigeix. De totes maneres s’ha de fàcilitar la tria dels llibres , sobretot per als pares, per aixó es creen aquestes classificacions generals per edats. Saber per a quina edat està dirigit el llibre t’assegura que l’infant el podrà entendre i que tractarà temes que li seran propers. De 0 a 3 anys tenen abundants imatges i poc (o gens) de text. Són un primer referent visual, tàctil o oral per als més menuts dins del món de la lectura. Un títol adequat per aquestes edats són els llibres de la Maisy, de la Lucy Cousins .

De 3 a 6 anys ja inclouen més text. La lletra pot ser lligada o de pal i han estat concebuts com a primera lectura. Els llibres d’en Teo de Violeta Denou, sòn molt recomanats per aquestes edats, mostra llocs i situacions del dia dia, Teo va a la platja, Teo va al mercat , etc. I introdueix a la lectura. Com els contes de l’avia Pepa , col·lecció la Sirena

De 6 a 9 anys, tot i que encara contenen força il·lustracions, requereixen d'una lectura més fluida. Aquesta mena de contes pot abordar temes més profunds o reflexius: la diferència, la immigració, la mort, l'amistat, etc. Hi ha moltíssim títols entre els quals triar, com per exemple contes clàssics, o sèries com la de Geronimo Stilton.

De 9 a 12 anys el text predomina clarament sobre la imatge. Aquesta esdevé secundària i, només, reforça l'argument. Per la seva banda, la trama narrativa es fa més complexa . L'Infant ha de dominar el procés de lectura. És hora de llegir llibres com en Zoo d’en Pitus, Roal Dahl , i per suposat Harry Potter. 78

Literatura infantil La il·lustració no existiria sense un tema, sense unes paraules que guiïn al que ha d'il·lustrar un món diferent, sense una ment primera,els dibuixos dels contes no existirien sense el conte en sí, tot i que siguin dos frases per pagina, són les dos frases que fan que tota la explosió d'imaginació posterior tingui sentit. Els contes existeixen per a poder obrir aquesta imaginació, la dels nens, i les il·lustracions la fan més rica i extensa. Aquests mons creats pels nens existeixen des de temps immemorables i són absolutament necessaris per la nostra educació , ja que sempre queden gravats en la nostra memòria, com una aventura experimentada a primera mà. Portada del primer llibre

Que és la literatura infantil? Són tots aquells llibres dirigits als nens, més

de la sèrie Harry Potter,

o menys fins a la edat de 12. No hi ha un límit rigorós entre la literatura

de la britànica J. K. Ro-

infantil i la dirigida als adults, això es deu a que algunes obres considera-

ling. Un clar exemple d’un

des infantils van ser escrites per als adults, com en algun cas un llibre

llibre pensat per a nens

dirigit als nens acaba agradant als adults. Per exemple el folklore popular

que va acabar tenint una

no va ser originalment pensat per a nens, però ha acabat esdevenint un

gran acceptació entre els adults

gènere recuperat bàsicament per als infants.

Géneres de literatura infantil: D’origen popular · Conte popular Ha estat sempre transmès oralment en prosa, de generació a generació, però ja s'ha adaptat als nous mitjans de comunicació, i el trobem des de la literatura fins al cinema. Els contes són narracions curtes i simples, amb principi i fi estereotipats, que solen ser: el protagonista surt de casa, tè un problema, el resol, i torna a la seva vida més madur. Els personatges són sempre o bons o dolents, no hi cap dubte. I així de la mateixa manera són, o guapos o lletjos , o rics o pobres. La màgia i els fets impossibles sempre hi poden tenir lloc. Tot i que pugui estranyar ,els relats mai no són únics d'un lloc del món, sinó que trobem els mateixos a tot arreu. Tenen petites variacions culturals, però el missatge important es conserva. La majoria d'aquests contes prevenen als més petits de lo perillosa que és la vida i els ajuden a madurar. És per això segurament que les històries es repeteixen ja que moltes necessitats humanes són internacionals. 81

No se sap ben bé si a cada comunitat s'hi van crear històries noves, i aquestes han arribat a ser quasi iguals a les de altres comunitats, ja sigui per contacte o degut a que tots els humans ens enfrontem als mateixos problemes. O si cada història té un origen geogràfic específic, i a traves del contacte entre cultures s'han anat estenent.

La Caputxeta Vermella

La caputxeta vermella és un dels contes més coneguts. Originari d'Europa, aquesta història que t’aconsella no refiar-te de ningú fascina a nens i grans des de fa segles. Considero important parlar-ne, ja que s’han fet moltes interpretacions, representacions d’aquesta història aparentment simple, i observar les seves il·lustracions és com observar la història de la il·lustració en si, ja que cap artista s’ha privat de fer-ne una. La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del 2

poble i l'obscur del bosc, una antítesi típicament medieval.

Diverses caputxetes: 1, Camilla Engman gravat senzill i innocent 3

2. Melissa

Rathbone. Envolta el bosc de misteri i el tracta com el perill principal

3. Gustave Dore. primera il·lustració de la Caputxeta

4. Ascha . Caracteritza el llop com un personatge bo sió del artista japonès Yoshimo Nara Il·lustracions amb aire terrorífic

5. Ver-

6. Sam Weber . 7. Maria Hayes. Dibuix es-

pontani i directe, sense cap mena de censura

6 82

·Mite Aquest altre gènere d'origen oral té com a protagonistes herois, i pretén donar explicacións a aquestes coses de la vida que les humans no ens podem explicar. Són l'origen de els religións , de les mitologies. Solen ser mil.lenaris i cada civilització té els seus. Tracten temes com l'origen del món i de la humanitat, aixi com del cel, l'explicació de que passa als morts, etc. ·Llegenda És una barreja entre realitat històrica i fantasia, els protagonistes han existit, però els hi són otorgats actes sobrehumans, que degut a la seva fama històrica les diferent comunitats hsn acabat acceptant. El personatge és el total protagonista de la història, que transcorre a un lloc i temps concret i real.

Sant Jordi Aquest mite català es el més il·lustrat a Catalunya, així com versionat i conegut. El mateix dia del seu sant també es commemora el dia internacional del llibre, i dintre del nostre país el del amor. Degut a la seva importància crec que seria interessant veure diverses il·lustracions dedicades a aquest mite. 1. Clotilde Perrin , Sant Jordi i el drac jugant. trist.

2. Grzegorz Ptak, una versíò de la llegenda amb aire

3. Linhart, àlbum de versions modificades de la llegenda.

·Faula Aquest narració té un origen tant oral com literari, la seva característica principal és el fet de tenir un ensenyament mora. Pot ser en prosa o en vers, i normalment hi intervenen animals, que estan humanitzats , ja que parlen, es vesteixen, etc. La seva funció és principalment pedagògica, els animals són representacions caricaturitzades de diferents tipus de persones, el porc és el ric, el gall l'orgullós i poderós, la guineu l'astuta... Té sempre una intenció satírica i critica, i ensenya als ho-

La guineu i la cigonya, una de les

mes com s'han de comportar en diferents situacions de la

faules de La Fontaine, il·lustració

vida, n'hi han de molt simples i d’ altres molt complexes,

de Pilarín Bayés.

amb profundes critiques socials. Animal Farm . Un bon exemple relacionat amb la il·lustració infantil serien les Faules de Belatrix Potter

·Conte de fades. Aquells protagonitzats per essers sobrenaturals, van esdevenir del folklore popular. Provenen de la literatura oral, els esdeveniments passen en un lloc i un temps surrealista i màgic. S'inspiren en el món fantàstic dins de la ment dels nens, tenen molta gracia, el nombre de personatges sol ser baix. Aquests són plans i segueixen un perfil topic, i una mentalitat absolutista. Totes les ac-

Niente, la protagonista jugant amb ocellets.

cions tenen motius determinats per un sentiment molt senzill. La bondat sempre és recompensada i la maldat castigada cruelment. Mostren una moralitat molt ingènua, i optimista, lo que els apropa més al pensament infantil. Per posar un exemple d’un conte de fades amb fantàstiques il·lustracions podríem parlar de un conte d’Andrew Lang, La princesa de ningú amb Niente, més gran, el Princep li roba un petó.

il·lustracions de Richard Doyle. 84

·Folklore català En la literatura oral tradicional catalana els personatges que més sovintegen són els gegants, els dracs ,les princeses, els cavallers, i pel Pirineu i les zones muntanyenques encara hi podem trobar una gran diversitat d'essers mitològics. Molts d'aquests personatges són comuns amb altres cultures, fins i tot mundialment, com el drac, però també en tenim d'úniques. Els orígens són variats Aquets personatges surten de un sincretisme de diverses religions i cultures. Podem trobar-hi influencia dels romans, dels deus de la llar, dels visigots( en les zones més tancades), i molt mites d'origen islàmic, sarraí, catòlic, etc.

El peix Nicolau. Segons una de les llegendes, en Nicolau era un nen que sempre estava nedant al mar ., La seva mara ja farta de haver-lo de manar sortir, un dia li va dir, “tan de bo et convertissis en peix” i així va ser com a en Nicolau li va créixer una cua de peix. Ara viu al fons del mar i porta mal auguri pescar-lo. Trobem aquest personatge en diverses llegendes de les Balears i la costa catalana. Segurament prové de les sirenes ,aquelles dones endimoniades i seductores que tenen cua de peix, o antigament d'ocell.

Il·lustració Elisenda Soler Prat, Nicolau en remull

Minairons Aquest essers viuen al Pirineu Català, i són com follets però encara més diminuts, n’hi qui diu que ho són tant que no se'ls veu, alguns diuen que són com cuques de llum Són molt entremaliats però si els tanques en un petit recipient i després els alliberes, per agrair-ho t’empaiten dient-te, “Que farem!? Que direm?! “ i ells obeiran tot el que els hi diguis. Diuen que són els orígens de cúmuls de petites roques que apareixen puntualment, ja que, algú cansat de que el perseguissin havia dit “neu a apilonar rocs”. Il·lustració feta per mi a falta d’imatges, un minairò atrapat dins 85

Aventures Al arribar a la segona infància, entre els 6 i els 11 anys,l'i nterés dels nens davant dels contes de fades cau. Es comencen a interessar per un gènere molt més narratiu, el dels llibres d’aventures. En aquests llibres són molt més presents el temps i el moviment, s’hi introdueixen el suspens i el misteri que en els contes no era tant important.

Dins d’aquests relats podríem trobar-hi diversos subgèneres , com la ciència ficció, les novel·les policíaques, les novel·les 1.

de fantasia èpica (com El senyor dels anells). El protagonista és un heroi aparentment normal que ha de superar un munt de dificultats, normalment és jove i conta amb la ajuda dels seus amics. Les il·lustracions ja no són necessàries en aquests llibres ja que els nens saben llegir perfectament. Tot i així, els segueixen acompanyant cada vegada en menys mesura fins ben tard, ja que alleugeren i faciliten la lectura. Els més coneguts són clàssics com les novel·les de Jules Verne , o les de Enid Blyton, amb les aventures de Els Cinc o Les bessones de Santa Clara , o La penya dels Tigres de Thomas Brezina.

1. Una portada de Los Cinco d’Enid Blyton, exemplar amb il·lustracions de Maria Pascal. 2. Elegant introducció de l’il·lustraicó al text a Una serie

d’

históries desafortunades. De Lemony Sniked, il·lustracions per Helquist.. 3. Pàgina il·lustrada de La penya dels tigres, llibre que aconsegueix a partir d’enigmes que tu participis en 3. 86

la deducció.

Llibre de sentiments Educar a un infant per a saber tractar i conèixer els seus sentiments és molt important. Per això cada vegada hi ha més llibres infantils al mercat sobre els sentiments, l'amor , la soledat , etc. Però com és pot parlar d’un sentiment? Molts autors ho han aconseguit fer d’una manera prou convincent. Un bon exemple, que tracta de com superar els sentiments dolorosos el trobem a L’arbre vermell , del que hem parlat anteriorment. Rebecca Dautremer va fer un llibre intentant aclarir als nens que és l’amor, Enamorats. L’Ernesto no sap si està enamorat tot i que tothom li diu que sí. Sinapsis de la edició en castellà:

¿Qué es estar enamorado? ¿Es como caerse de la bici, o es algo de mentira? ¿Es volverse un poco loco o es estar malito? ¿Hay que llevar paraguas o darse besitos? ¿Es algo de chicas o de ángeles? Todo esto habrá que explicárselo a Ernesto, (que quiere a Salomé aunque todavía no sabe demostrárselo)

Il·lustració 1aª plana

Un altre llibre sobre l'amor és T’estimaré sempre, de Debi Gliori. En aquest cas tracta de l’ incondicionalitat de l’amor maternal. A tots els nens els preocupa que no els estimin, i els pares els han de tranquil·litzar mostrant-los que l’amor no té límits i que no hi ha cap entremaliadura que no es pugui perdonar.

En Cueta va insistir:-I, si em convertís en insecte, encara m’estimaries i em voldries abraçar?

El conte Perquè he triat aquest conte? El meu treball de recerca es basa en il·lustrar un conte, la qüestió que més volia desenvolupar i treballar era la il·lustració, vist així semblava que el conte que escollis no tingués gaire importància. Sóc una gran aficionada a llegir, i tinc una especial debilitat per la literatura infantil, i per aquest motiu no em faltaven títols entre els que triar. Però això no va suposar cap avantatge per a mi, ja que sempre tenia dos problemes que preferia evitar. El primer era el d'escollir un conte molt famós: en aquest cas les versions publicades son molt nombroses, o sigui que jo ja sabria quines il·lustracions pertoquen a cada tros del conte, i em saltaria així una bona part del procés d'il·lustrar. Però pensar que per a solucionar això només calia utilitzar un llibre, que seguint sent del meu gust, no fos gaire conegut, va ser un error de part meva. Aquests llibres que poca gent coneix, són els que menys edicions tenen, o sigui que d'aquestes histories en tinc una sola imatge, un sol estil de dibuix, i l'argument(història) sempre em ve associada a un tipus d'il·lustració. Per això aquesta opció també dificultava el meu procés creatiu i la vaig haver de rebutjar. En aquell moment em vaig posar a treballar sobre dues opcions, adaptar un clàssic per a adults a una novel·la infantil, com havia vist fer últimament a les llibreries, o trobar un nou conte poc conegut per a il·lustrar. I fent aquesta recerca vaig gastar una gran quantitat de temps, i sí, vaig trobar-ne de molt bons, tan de novel·les com de contes. Però cap em portava a fer les il·lustracions que jo de debò hagués volgut fer, on imperen el color i la imaginació. I aquí va ser quan em vaig trobar amb la resposta que ja feia molt que sabia. No podia trobar res més adequat per dibuixar com el que jo mateixa créi, així que em vaig inventar un conte, que te tot el que jo vull dibuixar, i alhora suposa un gran repte per a mi. La història no va tardar en sorgir, i a mesura que anava desenvolupant –se , sorgien amb facilitat els dibuixos i les escenes, de la manera més fidel a les que la meva ment havia imaginat.

Trama i estructura El conte tractarà d’una nena, l’aina que perd la seva nina, la Marianne preferida en una platja, a partir d’aquí el narrador anirà saltant de la nena a la nina, amb un text molt simple. 89

A la banyera Encara que trobi algú se l'esti-

Una dona molt càlida se la enduu dient

marà tant com jo ho feia...

que és per a la seva filla

Mentre es banyava, l’Aina jugava a que l’aneguet

No et preucupis per mi petita. Que ja torno

i la Barbie eren els herois que sempre procurarien

a estar viatjant, una dona molt simpatica

que la nina tingues algú abraçant-la i cuidant-la.

s'em a endut, dient que a la seva filla li en-

-Però me la estimava tant... Hi haurà mai algú que

cantara jugar amb mí! Com deu ser? Com

l’estimarà de la mateixa manera?

será aquesta nena!

Al llit un altre cop Aquella nit ja no volia abra-

La nova nena passeja amb la nina de la

çar la nina, sinó que respirava tranquil·la sa-

mà , li canvia el nom, ella és molt feliç

bent que era feliç

Gràcies a tu, Aina.

L'Aina va mirar a la nit i va somriure. -Gràcies Carlota, gràcies per haver-me estimat

La nena se la va mirar, i li va dir:

tant

-Tu.. Tu ets l'Aina! Tu et diràs Aina!

Les il·lustracions Per a il·lustrar aquest llibre he fet un total de 16 dibuixos en lamines Dna3. He utilitzat aquarel·la i llapis “aquareleables” per a pintar els dibuixos, aquesta tècnica és ràpida i pràctica, tot i ser la més còmoda em va causar certs problemes ja que no estic acostumada a utilitzar-la. Per a crear les il·lustracions primer vaig fer uns esbossos, dissenyant part de des escenes, i els personatges.

Aina, protagonista:

Nina, Marianne:

Altres personatges i escenes.

Esbós pàgina 9.

Dona, gos, gat. Esbós pàgina 11

Esbós pàgina 10

Esbós pàgina 8

Prova de color pàgina 10 92

A l’hora d'organitzar-me per a fer els il·lustracions finals, vaig dividir-me els 17 dibuixos en tres dies. Els dos primers dies en vaig fer 5 i en l'últim en vaig fer cinc altres mes contraportada i portada, ja que eren més senzilles. Digitalitzar unes imatges d’aquesta mida em va ser una mica difícil, ja que no podia usar un escàner perquè no en tenia un prou gran. Vaig acabar fent fotos a tots els dibuixos, van sortir bastant bé , però els colors originals no es va conservar completament, com també passarà a l’hora d’imprimir-los. Tot i així els hi vaig fer modificacions posteriors amb photoshop per que s’acostessin el màxim possible al original.

L’Aina anirà veient les coses rutinàries que feia amb la nina, ( Una metàfora del patiment davant la mort o absència d' algú) i alhora s'anirà preocupant per les coses que li poden passar a la nina, ex: plou molt, i si s'ofega?! La nina, Marianne, dirà sempre , no et preocupis per mi petita, explicarà que li ha passat, ( la pluja m’ ha enviat al mar) i farà un llarg viatge fins a trobar-se a una altra nena petita que la cuidi com la primera a qui mai oblidarà. Aquesta nena li posarà de nom Aina. Al final la nena serà bastant gran per oblidar-se de la nina i anar sola.

El viatge de l’Aina Dividit per pàgines, Les lletres en gris expliquen el context de d'il·lustració. Les que estan en negreta són un resum de la escena, la resta del text és el que apareixerà la pàgina. La nena busca la nina a la platja. Els pares havien portat a l’Aina a fer un vol per la platja. Era tard i volia ploure, així que ja era hora de marxar. Però l’Aina havia perdut la seva nina Marianne, i no volia anar-se’n sense haver-la trobat. I vinga a buscar, vinga a buscar. Però la Marianne seguia sense aparèixer. Era molt més fosc, i semblava que anés a ploure amb molta fúria. Al cotxe es pregunta que si la nina s’haurà mu-

no s'ha mullat perquè un gos l’ha ama-

llat

gat dins d'una cova

No van poder-hi fer res més i l’Aina, entre llàgri-

No et preocupis per mi, petita. Que un

mes, va pujar al cotxe per tornar a casa.

gos m’ha trobat i m’ha portat a aixoplu-

Quan per fi els núvols van deixar anar la pluja,

gar-me dins d’una cova on hi cabem tots

l’Aina va mirar per la finestra i va preguntar-se:

dos!

- S’haurà mullat, la meva Marianne? Amb tanta pluja... abans de dormir es diu que com que plou enca-

se la ha endut un rierol, de tan ploure,

ra més segur que es mullarà... Però si s'ofega?

però flota i no passa res

La seva mare la va acotxar i li va fer un petó de

No et preocupis per mi, petita. Un rierol

bona nit. Però l’Aina se sentia molt sola a la habi-

d’aigua de la pluja m’ha tret de la cova, i

tació sense la Marianne. Mirant el sostre es va

si que estic molla! Però m’ho estic pas-

imaginar on devia ser en aquell moment:

sant tant bé anant tant ràpid que l’aigua

- Plou més, segur que ja deu estar xopa... I si amb

no em preocupa.

tanta aigua s’ofega!? 94

Pel matí Estava a la platja potser a anar a pa-

Està al mar, els colors són molt bonics

rar al mar ...es molt perillós

els sons són molt bonics

El sol va tocar la cara de l’Aina per indicar-li que

No et preocupis per mi, petita. Al mar tot

era un nou dia. La seva motxilla pesava molt

vola i és diferent, fins i tot jo volo! Els

menys de l’habitual, i li recordava que avui no hi

sons són tots música. I hi han animals de

portava la Mariane a dins. Mirant com queien les

colors preciosos que mai no havia vist

fulles dels arbres pensava si ella també la trobaria

enlloc! Podria estar-hi nedant durant

a faltar.

anys sense avorrir-me un pèl!

-Potser de la platja ha anat a parar al mar. No es trobarà molt sola, envoltada de tant blau? A classe Si està al mar, fins i tot pot ser feliç

Ja s'havia fet amiga dels peixos quan

amb els peixos...i si la pesquen?

una gran xarxa la va agafar

La professora estava explicant com creixen les

No et preocupis per mi, petita. He tornat

plantes a les alumnes, però el pensament de

a veure el sol. Estava jugant amb un

l’Aina seguia perdut sota el mar:

banc de peixos quan una gran xarxa ens

-Potser la confonen amb un peix! I si un pescador

ha tret fora de l’aigua. Ara flotem per

dolent se la vol menjar!?

sobre el mar.

A l'hora del patí amb les amigues Així almenys

Al arribar al port uns gatets se la han

podrà veure el sol... Però qui la cuidarà i la

endut amb ells per a donar-li escalfor

abraçarà

No et preocupis petita, que ja et fas gran.

L'Aina els hi explica als seus amics tot el que l’hi

I jo estic bé: uns gatets m’han trobat al

deu estar passant a la Marianne.

port i se m’han endut per a abraçar-me i donar-me escalfor. Són molt amables

- Almenys ara veurà el sol.- va dir l'Àngel/Pere, que sempre està a la lluna. -Però qui la cuidarà i l’abraçarà?- va dir la Susanita, mirant-la amb els seus ulls gegants. - I jo, a qui abraçaré i cuidaré?- va afegir l’Aina per ella mateixa.

! 95

Conclusions Els objectius que em vaig marcar al fer aquest treball no han estat complerts al 100 per 100. Però tot i així em sento prou orgullosa del meu treball. A més , fent-lo he tingut la oportunitat d’aprendre un munt de coses sobre el mon de la il·lustració infantil. Aquest aprenentatge, però, no està ni molt menys acabat, ja que, de tanta informació, m'han aparegut més dubtes, preguntes i curiositats. Una de les coses que sempre he volgut saber i que aquest treball no m’ha donat la oportunitat de comprovar són els gustos infantils. Els nens no trien els llibres fins a una certa edat, primerament ho fan els pares. Tot i que saltar-nos el gran filtre dels pares n’hi ha un altre abans, que és el de les editorials i les modes. Així que en general, són els adults qui trien el que els ha d’agradar als nens. Els nens fins a una certa edat encara no tenen un gust propi molt definit, així que estan d’acord amb el que els hi posen davant, tot i ser el que més els hi agrada i els hi va bé. Per exemple, el fet de simplificar les coses representades per als nens es deu a que veiem la seva ment més simple, tot i que no ho és. El que passa és que simplement està menys plena. No seria doncs més funcional que els nens aprenguessin directament de la imatge d’una vaca, potser una vaca simpàtica, que d’una rodona, blanca, amb quatre potes i taques negres. Això és una cosa que no podem saber. Una altra cosa essencial que em quedarà pendent ara que ja he acabat el treball és la part pràctica. El procés d’il·lustrar un altre llibre amb molt més temps i més elaboradament és una cosa que penso fer en un futur. Els resultats que m’ha donat aquest treball són molt més d'eficiència de qualitat, i per això voldria veure com me'n surto fent– ne un pensat de cap a peus.

100

Bibliografia ALONSO, M. Literatura infantil catalana (en linia) http://www.xtec.es/~malons22/patufet/ homes.htm (ultima actualització, 2005) APIC. Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (en linia) http://www.apic.es( consulta, 2010) BIBLIOTEQUES de GIRONA. Índex de portades i resums (en linia) http://www.bibgirona.net/salt/ glij/planes/albums.htm ( consulta, 2010) BICICLETA COLECTIVO. Roger Olmos (en linia) http://www.colectivobicicleta.com/2010/12/ roger-olmos.html#ixzz19t3f6cjY (última actualització 2010) BLAKE, Q. Quentin Blake. (en linia) http://www.quentinblake.com/fossicking/gallery.html CARROL, L. The complete Illustrated works of lewis carroll with all the 276 original drawings. Londres: Chancellor press, 1982. CASTILLO, M. Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants, 1905-1939. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1997 COMENIUS, J. Orbis sensualium pictus. Txèquia: 1658 CONCENTAINA, S. Pinzellades al món, blog d’il·lustració infantil. (en linia) http:// bibliocolors.blogspot.com/ ESCALES, B. Mercè llimona (en linia) http://www.bnc.es/MerceLlimona/bibliografia.html (consulta, 2010) HARMAN, L. Alice in wonderland illustrations (en linia). http://www.laurenharman.com/ (consulta, 21/12/10) HEINER, A. Steandfast tin soldier illustrations ( en linia). http://www.surlalunefairytales.com/ illustrations/steadfasttinsoldier/ (última actualització 8/8/08) HUNT, P.; BUTTS, D. Children’s literature: an illustrated history. London: Oxford University Press, 1995 NOCLOO. Nielsen art (en linia) http://www.nocloo.com/ (consulta 2010) ORTEGA, A. REIHART, M; SABUDA, R. Historia de los libros móbiles y desplegables.(en linia http://www.emopalencia.com/desplegables/historia.htm (cosulta 2010) POTTER, B. Cuentos completos de Belatrix Potter. 1ª edició en aquest format. Madrid: Debate, 1989 UNT LIBRARIES. Movable books (en linia) http://www.library.unt.edu/rarebooks/exhibits/popup2/ introduction.htm (consulta 2010) WARNE, F & CO. The world of Peter Rabit .(en linia) http://www.peterrabbit.com/ (última edició 2010)

101

WIKIPEDIA, multiples editors.

Children’s literature (en linia). http://en.wikipedia.org/wiki/

Children's_literature ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA, multiples editors. Picture book (en linia). http://en.wikipedia.org/wiki/Picture_book ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA, multiples editors. Alice’s Adventures in Wonderland (en linia). http://en.wikipedia.org/ wiki/Alice's_Adventures_in_Wonderland ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA, multiples editors. John Tenniel (en linia). http://en.wikipedia.org/wiki/John_Tenniel ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA, multiples editors. Elisa Beskow (en linia). http://en.wikipedia.org/wiki/Elsa_Beskow ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA, multiples editors. The Tale of Peter Rabbit (en linia). http://en.wikipedia.org/wiki/ The_Tale_of_Peter_Rabbit ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA, multiples editors. A Little Pretty Pocket Book (en linia).http://en.wikipedia.org/wiki/ A_Little_Pretty_Pocket-Book, ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA, multiples editors. Ramon Llull (en linia).http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA, multiples editors. MAbel Lucie Atwell (en linia).http://en.wikipedia.org/wiki/ Mabel_Lucie_Attwell ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA,

multiples

editors.

Arthur

Rackhman

(en

linia).http://en.wikipedia.org/wiki/

Arthur_Rackham ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA, multiples editors. Lola Anglada (en linia).http://ca.wikipedia.org/wiki/Lola_Anglada ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA, multiples editors. Edmun Evans (en linia). http://en.wikipedia.org/wiki/Edmund_Evans ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA, multiples editors. Toy book (en linia).http://en.wikipedia.org/wiki/Toy_book ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WIKIPEDIA, multiples editors.

Children’s literature (en linia). http://en.wikipedia.org/wiki/

Children's_literature ( consulta, diverses dates, 2010, 2011) WOOD, S. Libro infantil ilustrado. .(en linia) http://www.revistadeartes.com.ar/revistadeartes%207/ libroinfantililustrado.htmlhttp://www.csu.edu.au/faculty/arts/humss/art317/CSUonly/ kidshistory.htm©%20Sue%20 (última edició 2007)

102

103