Com ha de ser una falla? — Juanjo Medina Bonilla Revista Cendra —
Combustible seria la resposta òbvia. A banda d’això, com ha de ser una falla és una de les preguntes més complicades de contestar per als qui ens agraden les Falles. Perquè tots tenim un idea ben clara —i moltes vegades inamovible, per tant obcecada, i, tal vegada per això mateix, equivocada— de quina és la falla perfecta. O bé aquella que es pot apropar a la perfecció. I no ens agrada que ningú vinga a fer tremolar, de vegades fins a fer-les caure com un castell de naips vençuts per un suau bufit, eixes idees que tenim sacabutxades al cervell. És més que probable que tots i totes tinguem clar que una falla ha de ser crítica, amb bones dosis d’humor satíric i un puntet de mala llet, que puge els colors d’aquells que són convertits en personatges de l’argument del cadafal. També podem acceptar que una falla faça un homenatge a qualsevol persona que ho meresca. Clar que, per desgràcia, comencem a valorar, inclús a premiar —que ja té delicte— falles sense molta o amb cap critica, allò que s’anomenen falles blanques, que parlen de molts temes i de res, des d’una visió simplista, embafosa i infantilitzant del públic que es para davant d’eixes creacions i exclama un “Oh! Quina falla més bonica!”, valorant la falla 106
