L’aplicació i avanç en el disseny dels focs artificials Per Juan García Estellés

L’aplicació i avanç en el disseny dels focs artificials.

— Juan García Estellés

Colla de recuperacions extraordinàries València —

La pirotècnia és una activitat típicament artesanal, com ho és la ceràmica o la transformació i el modelatge del vidre, i difícilment podrà ser mecanitzada sense perdre alguna de les seues virtuts més excel·lents.

Això no vol dir en cap cas que les tècniques tradicionals no puguen ser interpretades d’acord amb els paradigmes més científics actuals. Aquesta actitud és fins i tot imprescindible si es vol ajudar als pirotècnics o a qualsevol altre artesà, per a treballar amb major qualitat i seguretat, utilitzant les dades de la ciència, sense que per això s’altere gens ni mica el caràcter artesanal de la seua labor. “La tradició que no canvia mor i això ve demostrant-se a través dels temps”. Això es dona en qualsevol camp de treball, en aquest cas sempre atents a oferir al seu públic tots els efectes nous que es puga arribar a conéixer.

Des dels més antics documents que van arribar a tractar sobre la fabricació i facturació dels focs artificials fins als nostres dies hi ha hagut un avanç qualitatiu i quantitatiu. Els primers tractats sobre pirotècnia van aparéixer a partir del segle XVI; des d’aquest moment, comencen a publicar-se manuals sobre els diferents camps d’aplicació pirotècnica, sent encapçalats aquests manuals i tractats

pel de l’estudiós Vannoccio Beringucio, les primeres edicions del qual van ser publicades a Venècia l’any 1540, tenint aquestes un gran valor per la seua originalitat.

La principal virtut de la seua obra no la trobem en el seu text, sinó en la valentia del seu autor que, trencant amb tots els cànons de la seua època, és capaç de reflectir tots els seus coneixements i experiències amb honestedat, reconeixent els seus límits i experiències, davant de la crítica dels seus contemporanis. Defensa les seues idees precientífiques i pretecnològiques, enfront dels plantejaments tradicionals dels alquimistes, amb un objectiu ben clar i nou, perquè aquest és que la difusió del coneixement, basat en l’experiència, s’ha de realitzar de la forma multidireccional que proporciona la lletra impresa, que és molt més eficaç que la unidireccional realitzada pel mestre artesà de manera presencial. Vannoccio Biringuccio, com a home del Renaixement, canvia els plantejaments i ho fa tot molt més tècnic i molt més pràctic, basant-se en l’experiència que comunica per a la seua difusió i progrés. Aquests principis enunciats per Beringuccio i els desenvolupaments tecnològics realitzats a Europa es transmeten, s’amplien i s’apliquen per tots aquells camps on aquestes tècniques milloren, tant en la seua aplicació en la mineria, com en la fosa de qualsevol metall, igual que en l’art dels focs artificials, tant per a la guerra com per a la gaubança.

Segons aquest tractat, per a la il·luminació dels teatres, tant florentins com sienesos, en les execucions de decorats, es pintaven adornaments en les estàtues i aquestes tiraven foc pels ulls i la boca; perquè en introduir

aquests efectes especials, els donaven un colpidor realisme fantàstic i màgic. Els diferents festivals celebrats a Europa sobre els segles XVI i XVII donen als espectacles pirotècnics un lloc eminent. En el segle XVI es publiquen diversos textos tècnics consagrats als focs artificials com ara PYROTECHNIA de Vannoccio, que he ressenyat anteriorment, per ser aquest el més destacat i alhora serne l’impulsor com a innovador; tant per la fabricació com pel disseny és un avançat en el seu temps.

En el transcurs dels segles XV i XVI, els focs artificials es converteixen en una il·lustració gloriosa de grans esdeveniments polítics, com ho van ser coronacions, victòries, visites reials, naixements... En definitiva, en festes, com a signe de riquesa i poder del sobirà. També en la societat d’aquesta època les festes religioses tenien la mateixa fastuositat que les seculars, per això no és d’estranyar que en les celebracions religioses s’incorporaren castells de focs artificials o jocs amb pirotècnia, per a escenificar les virtuts morals o per a enaltir determinat sant, creant d’aquesta manera un avanç en les tècniques de desenvolupament d’aquestes celebracions, que competien unes amb altres i, al seu torn, avançaven amb la millora dels espectacles. Feien, d’aquesta manera, celebracions espectaculars i avançaven, amb el transcurs del temps, en la millora dels espectacles, tant en les tècniques de fabricació com en les diferents demostracions, sempre prevalent la seguretat, que posteriorment oferien els artífexs pirotècnics, que creaven i recreaven paisatges de llum o efectes sorprenents, cometes, estrelles, arbres de foc, tota una gama variada d’efectes, que deixaven a l’espectador, a cada moment, sorprés i ple d’admiració. Les escenes eren

d’allò més senzilles, ja que al principi només s’empraven efectes d’espurnes daurades i platejades, perquè fins al moment no s’utilitzava cap altre color. A principis del segle XIX apareixen els primers focs verds, anomenats així a París on, per primera vegada, es van mostrar. Va ser, per tant, amb l’aparició del color en els focs artificials, on també van sorgir grans especialistes, quan avançaren definitivament com a art, perquè es podien dissenyar grans quadres efímers tenint com a llenç el firmament.

A poc a poc i amb el seu avanç a través del temps, es van anar normalitzant els diferents elements pirotècnics, aplicant les noves tecnologies des del moment de la seua fabricació; també es van introduir nous materials, tant en els envasos com en els productes que s’utilitzen per a aquests efectes, els quals estan molt més concordats amb els temps actuals. No cal dir la millora en tot el que pertany a la pirotècnia actual com a eina dissenyada específicament per a diferents espectacles, que ha passat de pesats canons i morters de ferro a molts altres més lleugers fets d’alumini, fibra o plàstic.

Després, la millora a l’hora d’executar el tret que sempre va ser manual amb llança de foc o botafocs, amb la dificultat de concebre un efecte simultani des de diferents punts alhora; cosa que hui en dia està perfectament resolta aplicant les noves tecnologies elèctriques i digitals, el que permet crear uns efectes en la sincronització difícilment factibles antigament. Des de la innovació i des del disseny s’executen espectacles que, aplicant aquestes noves tecnologies, sí que és possible dur a terme, amb totes les garanties d’èxit.