El nom és pols d’estrella

'El nom és pols d'estrella'

Què s’amaga darrera de la creença popular que afirma que “som pols d’estrella”? I aquella que assegura que en “en el nom hi és tot?” Podem dir-nos a través de les estrelles? Contradir-se és, potser, contenir constel·lacions? Una baralla de cartes pot condensar la nostra identitat? Els nostres cossos hiperconnectats juguen a ser celestes? En què s’assembla un forat negre a la deep web? Què hi ha de màgic en els viatges interplanetaris? La familiaritat de la carta estel·larpot ser anàloga a la de l’arbre genealògic? Humanitzar els astres respon a un desig de parentesc? Constel·lar té alguna cosa a veure amb desitjar?

Aquestes i altres preguntes són les que intenta evocar *El nom és pols d’estrella*, un exercici d’estil en forma de display expositiu que es dibuixa i s’escriu a partir del mot femení “constel·lació”, desplegant-se com una deriva onomàstica i etimològica per les diverses accepcions del mateix: de la constel·lació estel·lar a la familiar, però amb un èmfasi especial en la idea de dibuix imaginari traçat per una mà que vol generar associacions inesperades, imatges que interrompen el discurs i que tenen molt més a mostrar que a explicar.

En un moment on sembla que no ens salven ni estrelles ni estances, *El nom és pols d’estrella* vol convidar a llegir les obres seleccionades com una col·lecció de cites que s’obren a una multiplicitat de relacions i de significats mitjançant el leitmotiv de la constel·lació. La constel·lació entesa aquí com a eina i efecte de muntatge, com a mètode d’associació d’idees i sentits que es troben en l’escriptura expositiva des del plaer i la intuïció.

*El nom és pols d’estrella* reivindica una mirada màgica que defuig les fantasies escapistes imperants aproximant-se a la meravella i el seu potencial emancipador. Perquè jugar a fer constel·lacions no deixa de ser un exercici desdramatitzador: els nostres afers semblen de poca importància davant de les estrelles.

Rita Rakosnik sEl nom és pols d’estrellas

Rita Rakosnik

Rita Rakosnik (Barcelona, 1993) és historiadora de l’art i es dedica a la crítica i el comissariat de manera independent. Escriu i parla sobre art, literatura, pensament i cultura pop a mitjans com Núvol, La Llança i Ràdio 4, on recentment s’ha estrenat com a col·laboradora del magazín Avui Sortim. Entenent la pràctica curatorial com una activitat constel·lacional indissociable de la crítica, ha comissariat El nom és pols d’estrella (projecte guanyador de Mirada Pilot 2021) i Com no ser vista: Notes sobre fotografia en femení (Espai Fotogràfic Can Basté, 2020). També ha format part, com a artista, de La transformació sensible (Fabra i Coats, 2021) i Locus Amoenus: espais digitals habitables i contra-normatius (MAC Mataró, 2020). És membre del col·lectiu cibernètic Hybris Viral i autora d’«Amb A d’Amant», inclòs a Avui és demà: 10 relats per repensar el futur (Editorial Pagès, 2020).

Amb la passió com a divisa i l’elegància com a marca d’aigua, li agrada dir que tot el que fa és una excusa per assajar des dels afectes i els efectes de l’escriptura.

Fàtima Gomis

sNodoss

Fàtima Gomis sNodoss

Fàtima Gomis

sNodoss

Fàtima Gomis

Fàtima Gomis és una fotògrafa nascuda al 1997 i resident a Barcelona. La seva obra principal se centra en la investigació de la formació de la identitat i la memòria als éssers humans. D’una manera íntima busca construir històries que ens permeten entendre el món que habitem, tot explorant la construcció d’una fotografia que combina la mirada documental amb l’artística. Va estudiar publicitat i va seguir la seva formació amb un màster en fotografia a l’IDEP, Escola Superior d’Imatge i Disseny.

Nodos s

Nodos és una reflexió sobre la influència dels nostres avantpassats en la construcció de la nostra identitat personal. Quant hi ha dels nostres avantpassats en nosaltres? Com ens narrem i com ens contem el relat familiar és fonamental per a la construcció de qui som.

Un node és un punt d'unió, d'interrelació i de connexió. Nodos suposa entendre els vincles com un sistema: cadascuna de les parts està relacionada amb les altres i aquestes funcionen com un tot. A través d’aquest projecte indago en aquells vincles i vivències que es van generar entre la meva àvia, la meva mare i jo mateixa. Significa, també, acostar-se al relat vital des d'una altra mirada, buscant les similituds i les diferències entre les vides de tres generacions. És l’intent de capturar l'energia que ens uneix entre generacions i així poder crear una costel·lació de vides.

Marina Berges sTAROTalulls

Marina Berges

Barcelona, 1992. Artista multidisciplinar, interessada especialment en utilitzar llenguatges artístics com la il·lustració, la instal·lació i l’autoedició per construir eines i artefactes que serveixin de hackeig epistemològic en les dinàmiques relacionals actuals, utilitzant conceptes com la màgia i el joc amb l’objecte artístic per qüestionar les tendències alienants contemporànies i buscar dissidències i oportunitats de crear noves formes d’entendre’ns i relacionar-nos. Component del col·lectiu Pluja Àcida, amb el qual treballa temes de comunitat, cures i virtualitat, com el projecte *BON DIA // BONA NIT*, que dona rellevància a les mostres d’amor diàries expressades mitjançant imatges de WhatsApp. Graduada en Arts i Disseny a l’Escola Massana. s

El nom és pols d’estrella

Next Article