1 minute read

Sean Sebastian Sborlino

Nascut a Milà en 1994, es llicencia en relacions internacionals a Londres, on viu quatre anys.

Durant la carrera es forma com a fotògraf autodidacte, acostant-se al street photography i descobreix el treball de Leiter, Eggleston i Ghirri que acabaran influint en el tema i la composició de les seves imatges.

Advertisement

Després d'un viatge en solitari per Amèrica del Sud on experimenta amb la fotografia social i documental i una breu experiència en màrqueting digital, cursa el pla d'estudis de dos anys en Grisart Escola Internacional de Fotografia a Barcelona. Aquí refina el seu llenguatge cap al conceptual, el minimalisme i l'abstracte.

Exposa el seu projecte Lo que no cuentan de Marte en FineArt Igualada 2021, Festival Stripart 2021 i Mirada Pilot 2022 a Barcelona, completa una residència artística en el KonventZero a Berga i rep un esment pel PhMuseum.

Lo que no cuentan de Marte repensa la manera en què observem i entenem el territori del banal, en particular els confins de la vida quotidiana i allò que ja coneixem, o creem conèixer, sobre el nostre entorn immediat. He creat una nova narrativa més personal per a l’espectador, un simbolisme que a través de les nostres pròpies lectures de les imatges produeixi descobriment i transformació.

Com suggereix el títol, imagino veure la Terra com un nou planeta i busco emmarcar els seus estranys paisatges. Les imatges són construccions conceptuals, en les que línies tracen recorreguts d’espais oberts a tancats i viceversa, a vegades interromputs per la presència de composicions geomètriques. Els jocs visuals entre els espais naturals i artificials suggereixen una nova classificació visual que planteja preguntes en lloc d’oferir respostes definitives sobre el nostre entorn.

This article is from: