Artistes:
Fàtima Gomis
Marina Berges
Morgana Ucher
Sean Sebastian Sborlino
Comissariat per Rita Rakosnik s
Mirada Pilot 2021
s
Artistes:
Fàtima Gomis
Marina Berges
Morgana Ucher
Sean Sebastian Sborlino
Comissariat per Rita Rakosnik s
Mirada Pilot 2021
When you consider things like the stars, our affairs don't seem to matter very much, do they? s
Virginia Woolf, The Waves
She would give them order. She would create constellations. s
Thomas Pynchon, The Crying of Lot 49
Y no salvan ni estancias ni estrellas s
Marina Tsvietáieva
Què s’amaga darrera de la creença popular que afirma que “som pols d’estrella”? I aquella que assegura que en “en el nom hi és tot?” Podem dir-nos a través de les estrelles? Contradir-se és, potser, contenir constel·lacions? Una baralla de cartes pot condensar la nostra identitat? Els nostres cossos hiperconnectats juguen a ser celestes? En què s’assembla un forat negre a la deep web? Què hi ha de màgic en els viatges interplanetaris? La familiaritat de la carta estel·larpot ser anàloga a la de l’arbre genealògic? Humanitzar els astres respon a un desig de parentesc? Constel·lar té alguna cosa a veure amb desitjar?
Aquestes i altres preguntes són les que intenta evocar *El nom és pols d’estrella*, un exercici d’estil en forma de display expositiu que es dibuixa i s’escriu a partir del mot femení “constel·lació”, desplegant-se com una deriva onomàstica i etimològica per les diverses accepcions del mateix: de la constel·lació estel·lar a la familiar, però amb un èmfasi especial en la idea de dibuix imaginari traçat per una mà que vol generar associacions inesperades, imatges que interrompen el discurs i que tenen molt més a mostrar que a explicar.
En un moment on sembla que no ens salven ni estrelles ni estances, *El nom és pols d’estrella* vol convidar a llegir les obres seleccionades com una col·lecció de cites que s’obren a una multiplicitat de relacions i de significats mitjançant el leitmotiv de la constel·lació. La constel·lació entesa aquí com a eina i efecte de muntatge, com a mètode d’associació d’idees i sentits que es troben en l’escriptura expositiva des del plaer i la intuïció.
*El nom és pols d’estrella* reivindica una mirada màgica que defuig les fantasies escapistes imperants aproximant-se a la meravella i el seu potencial emancipador. Perquè jugar a fer constel·lacions no deixa de ser un exercici desdramatitzador: els nostres afers semblen de poca importància davant de les estrelles.
Rita Rakosnik
sEl nom és pols d’estrellas
Rita Rakosnik
sEl nom és pols d’estrellas
Rita Rakosnik
sEl nom és pols d’estrellas
Rita Rakosnik
Rita Rakosnik (Barcelona, 1993) és historiadora de l’art i es dedica a la crítica i el comissariat de manera independent. Escriu i parla sobre art, literatura, pensament i cultura pop a mitjans com Núvol, La Llança i Ràdio 4, on recentment s’ha estrenat com a col·laboradora del magazín Avui Sortim. Entenent la pràctica curatorial com una activitat constel·lacional indissociable de la crítica, ha comissariat El nom és pols d’estrella (projecte guanyador de Mirada Pilot 2021) i Com no ser vista: Notes sobre fotografia en femení (Espai Fotogràfic Can Basté, 2020). També ha format part, com a artista, de La transformació sensible (Fabra i Coats, 2021) i Locus Amoenus: espais digitals habitables i contra-normatius (MAC Mataró, 2020). És membre del col·lectiu cibernètic Hybris Viral i autora d’«Amb A d’Amant», inclòs a Avui és demà: 10 relats per repensar el futur (Editorial Pagès, 2020).
Amb la passió com a divisa i l’elegància com a marca d’aigua, li agrada dir que tot el que fa és una excusa per assajar des dels afectes i els efectes de l’escriptura.
sNodoss
Fàtima Gomis
sNodoss
sNodoss
Fàtima Gomis és una fotògrafa nascuda al 1997 i resident a Barcelona. La seva obra principal se centra en la investigació de la formació de la identitat i la memòria als éssers humans. D’una manera íntima busca construir històries que ens permeten entendre el món que habitem, tot explorant la construcció d’una fotografia que combina la mirada documental amb l’artística. Va estudiar publicitat i va seguir la seva formació amb un màster en fotografia a l’IDEP, Escola Superior d’Imatge i Disseny.
Nodos és una reflexió sobre la influència dels nostres avantpassats en la construcció de la nostra identitat personal. Quant hi ha dels nostres avantpassats en nosaltres? Com ens narrem i com ens contem el relat familiar és fonamental per a la construcció de qui som.
Un node és un punt d'unió, d'interrelació i de connexió. Nodos suposa entendre els vincles com un sistema: cadascuna de les parts està relacionada amb les altres i aquestes funcionen com un tot. A través d’aquest projecte indago en aquells vincles i vivències que es van generar entre la meva àvia, la meva mare i jo mateixa. Significa, també, acostar-se al relat vital des d'una altra mirada, buscant les similituds i les diferències entre les vides de tres generacions. És l’intent de capturar l'energia que ens uneix entre generacions i així poder crear una costel·lació de vides.
Marina Berges
sTAROTalulls
Marina Berges
sTAROTalulls
Marina Berges
sTAROTalulls
Marina Berges
Barcelona, 1992. Artista multidisciplinar, interessada especialment en utilitzar llenguatges artístics com la il·lustració, la instal·lació i l’autoedició per construir eines i artefactes que serveixin de hackeig epistemològic en les dinàmiques relacionals actuals, utilitzant conceptes com la màgia i el joc amb l’objecte artístic per qüestionar les tendències alienants contemporànies i buscar dissidències i oportunitats de crear noves formes d’entendre’ns i relacionar-nos. Component del col·lectiu Pluja Àcida, amb el qual treballa temes de comunitat, cures i virtualitat, com el projecte *BON DIA // BONA NIT*, que dona rellevància a les mostres d’amor diàries expressades mitjançant imatges de WhatsApp. Graduada en Arts i Disseny a l’Escola Massana. s
En aquest projecte tracto amb el Tarot com un artefacte arquetípic investigant les possibilitats màgiques i analítiques que aquest ens ofereix, i reconeixent les implicacions màgiques que se li atribueixen. M’interessa plantejar el potenciar revolucionari de la màgia i la espiritualitat com un espai on es reuneix la dissidència i es construeixen espais de cures i suport mutu, i d’on neixen noves cosmologies i formes d’entendre el món.
TAROTalull és un projecte d’il·lustració i auto-edició que es basa en la reimaginació dels 22 arcans majors del Tarot de Marsella, on cada carta representa processos vitals i psíquics. Aquest treball pretén adaptar símbols i imatges que poden estar obsoletes, i amb aquesta finalitat realitzo noves il·lustracions prenent com a referent el Tarot de Marsella, utilitzant elements gràfics i símbols sintètics que resultin més familiars i accessibles per a un lector comú, en el context actual.
El resultat es una baralla de 22 cartes il·lustrades que representen diversos processos emocionals. Les cartes poden ser utilitzades de forma individual o en companyia, com a artefacte d’autoconeixement i reflexió, com a eina creativa d’activació d’idees i connexió de conceptes o actuant com a vincle i pretext per connectar i profunditzar els nostres lligams.
Morgana Ucher
sA trip to WASP-12bs
Morgana Ucher
sA trip to WASP-12bs
Morgana Ucher
sA trip to WASP-12bs
Morgana Ucher
Graduada en Belles Arts a la UPV, va realitzar un Màster de Producció Artística en el mateix centre. Els seus projectes com a artista són processos transdisciplinars que qüestionen les múltiples percepcions i coneixements - tant objectius com subjectius - d'allò definit com realitat. Al desembre de 2019 va inaugurar la seva primera exposició individual L’Ombra projectada: Estètica d’una ciència subjectiva, a Pedreguer, Alacant. Recentment ha participat en l’exposició El nom és pols d'estrella, un projecte de MIRADA PILOT, organitzat entre el CC Matas i Ramis, Espai Jove Boca Nord i CC Sant Andreu.
A Trip to WASP-12b és una peça de videoart a mig camí entre el documental i la ficció, realitzada mitjançant diapositives analògiques pintades per l'artista. El seu títol fa referència al film Le Voyage dans la Lune de Georges Méliès (1902), ja que totes dues obres són narracions visuals de llocs que l'ésser humà no havia visitat en el seu moment de creació. La seva estructura es conforma d'un llenguatge formal abstracte amb l'objectiu de recrear l'imaginari del planeta més fosc que la ciència ha trobat fins al moment: WASP-12b. La visitació del planeta és acompanyada per un diàleg entre dues veus, dues llengües i dos punts de vista enfrontats; una primera veu científica que descriu la troballa i una segona que intenta desmentir-la. Aquesta obra és part d'un projecte més ampli l'objectiu del qual és estudiar, tant a nivell morfològic com epistemològic, els significats i possibilitats que presenta el fenomen de l'ombra. Així doncs, es tracta d'un elogi a l'ombra com a lloc de creació i gestació de subjectivitats, on es permet l'especulació i la imaginació davant la claredat i racionalitat del dogmatisme científic que actualment domina la percepció humana.
A trip to WASP-12b s
Sean Sebastian Sborlino
sLo que no cuentan de martes
Sean Sebastian Sborlino
sLo que no cuentan de martes
Sean Sebastian Sborlino
sLo que no cuentan de martes
Sean Sebastian Sborlino
Nascut a Milà en 1994, es llicencia en relacions internacionals a Londres, on viu quatre anys.
Durant la carrera es forma com a fotògraf autodidacte, acostant-se al street photography i descobreix el treball de Leiter, Eggleston i Ghirri que acabaran influint en el tema i la composició de les seves imatges.
Després d'un viatge en solitari per Amèrica del Sud on experimenta amb la fotografia social i documental i una breu experiència en màrqueting digital, cursa el pla d'estudis de dos anys en Grisart Escola Internacional de Fotografia a Barcelona. Aquí refina el seu llenguatge cap al conceptual, el minimalisme i l'abstracte.
Exposa el seu projecte Lo que no cuentan de Marte en FineArt Igualada 2021, Festival Stripart 2021 i Mirada Pilot 2022 a Barcelona, completa una residència artística en el KonventZero a Berga i rep un esment pel PhMuseum.
Lo que no cuentan de Marte repensa la manera en què observem i entenem el territori del banal, en particular els confins de la vida quotidiana i allò que ja coneixem, o creem conèixer, sobre el nostre entorn immediat. He creat una nova narrativa més personal per a l’espectador, un simbolisme que a través de les nostres pròpies lectures de les imatges produeixi descobriment i transformació.
Com suggereix el títol, imagino veure la Terra com un nou planeta i busco emmarcar els seus estranys paisatges. Les imatges són construccions conceptuals, en les que línies tracen recorreguts d’espais oberts a tancats i viceversa, a vegades interromputs per la presència de composicions geomètriques. Els jocs visuals entre els espais naturals i artificials suggereixen una nova classificació visual que planteja preguntes en lloc d’oferir respostes definitives sobre el nostre entorn.
Lo que no cuentan de marte s
Del 12 de gener al 8 de febrer del 2022
Del 16 de febrer al 16 de març del 2022
Del 23 de març al 20 d’abril del 2022
Escaneja aquest codi QR per visitar l’exposició de forma virtual!
