EDITA: Foguera San Fernando DIRECCIÓ: Cristina López i Moya AUTOR PART LLITERARIA: Cristina López i Moya Francesc Esteve i Guillén COL.LABORACIONS: Carlos García i Cifuentes MATERIAL FOTOGRÀFIC: Manuel Yagûe Sergi Rivera i Anton Cristina López i Moya Sonia Cayuelas i Toril Ana Mª López i Moya Ramón Domenech i Pastor DISSENY, MAQUETACIÓ, IMPRESSIÓ: Ingra Impresores S.L. DIPÒSIT LEGAL: A 364-2012 NOMBRE D'EXEMPLARS: 500
Foguera San Fernando
Sumari 4 PART LITERÀRIA: 4
SANT NICOLAU
7
PRÒLEG. HISTÒRIA DE SANT NICOLAU, EL PARE NOEL O SANTA CLAUS
8 8 9 11 15 18 19 19 20 20 21 22
HISTÒRIA · Dades biogràfiques. · Milacres: les tres donzelles, Vasílios, els xiquets assassinats, altres milacres. · Santa Claus. · Sant Nicolau. · Personatges: el patge Rupert, una sabata a la xemeneia. · Basílica de Sant Nicolau de Bari, Itàlia. · Sant Nicolau, patró. · Oració a Sant Nicolau. · Cançons. · Els diferents noms de Sant Nicolau. · Santa Claus i Coca Cola.
24 24 26 27 32 33 34 35
ALACANT · Sant Nicolau arriba a Holanda des d’Alacant. · Recreació del viatge al 2010. Ressenya al periòdic “Información”. · La Cocatedral d’Alacant. · Patró d’Alacant, les seues festes. · La caseta de Santa. · Videomapping. · Origen pagà.
36 SEGONA PART: 39 40 42 46 49 52 66 67 68 69 70
Saluda des de la presidència de la Foguera Sant Ferran. Comissió de la Foguera Sant Ferran 2019. Monuments 2019. Explicació i esbós. Bellesa infantil 2019. Dames d’honor infantils i Padrina d`honor 2019. Revisió fotogràfica de l’últim any. Barraca “Som fills del poble”; portada, foto i membres. Falla germana Plaça Pintor Segrelles; fotos i saluda. Càrrecs d’honor de la Foguera Sant Ferran. Foguera infantil germana Carolinas Altas. Programa de festes fogueres 2019.
72 TERCERA PART 74
Guia de comerços
3
2019
4
Foguera San Fernando
Història de
Sant Nicolau
el Pare Noel o Santa Claus
5
Foguera San Fernando
Pròleg Personatge estimat per xiquets i adults, es va guanyar l’afecte en tot el món sent el protagonista d’una tradició que manté la fantasia en plena vida real. Conegut també com a Santa Claus o Sant Nicolau, aquesta figura del Nadal fa regals als xiquets de tot el planeta. El naixement d’aquest personatge està inspirat en un bisbe cristià grec que es deia Nicolau i va viure durant el segle IV a Anatòlia, a les valls de Lícia (actualment Turquia); va ser molt estimat pels cristians a l’Edat Mitjana. Hui en dia es conserven les seues relíquies en la basílica de Bari, Itàlia. El que va fer que el bisbe Nicolau començara a ser estimat per tots els que el coneixien va ser que, quan la pesta va ser una plaga a la seua ciutat, es va preocupar molt per la terrible situació que estaven vivint els qui patien la malaltia i va decidir repartir els seus bens entre el més necessitats. Va ser així que per la seua bondat amb els més pobres (nombroses històries l’avalen) va despertar una gran admiració i es va convertir en patró de Grècia, Turquia, Lorraine i Rússia. Se’l coneix en Occident com a Nicolau de Bari perquè és on els cristians guardaren les seues relíquies quan els musulmans van envair Turquia.
7
2019
Història
DADES BIOGRÀFIQUES Als nostres temps moderns la celebració del Nadal és una barreja d’elements cristians i seglars. Hi ha certa pressió de la societat per a emfatitzar el Nadal com una festa seglar sense Crist. Què seria de la nostra celebració del Nadal sense Santa Claus? No obstant, el orígens de Santa Claus - una figura no religiosa - semblen estar arrelats en la vida d’un sant cristià. Sant Nicolau, el seu nom significa “protector i defensor dels pobles”, és conegut com a Sant Nicolau de Myra (en orient, el lloc on va faltar) o Sant Nicolau de Bari (en occident, el lloc on van ser portades les seues restes). Fou un bisbe que va viure al segle IV, patró dels xiquets i xiquetes, els navegants i els captius. Segons la tradició, Sant Nicolau és originari de Patara, Àsia Menor (actual Turquia) on va nàixer a la segona meitat del segle III, el dia 15 de març del 270, en una família adinerada. Des de xiquet va destacar pel seu caràcter pietós i generós. Els seus pares, fervorosos cristians, el van educar en la fe. Quan van morir els seus pares va repartir tota la seua fortuna entre els pobres i se’n va anar a viure a Myra. Arran la mort dels seu oncle el va succeir com a bisbe de Myra, a la regió de Licia. La seua gran popularitat es deu als milacres que se li atribueixen. Sota el domini de l’Emperador Dioclecià, que cruelment va perseguir els cristians, el Bisbe Nicolau va patir per la seua fe, va ser exiliat i encadenat. Quan va eixir de la presó va assistir al Concili de Nicea l’any 325. Va faltar el 6 de desembre del 343 a Myra i va ser soterrat en la seua Església Catedral on una relíquia única, mannà, es va formar sobre la seua tomba. Aquesta relíquia, que segons les creences populars tenia poders curatius, va fomentar un culte popular del sant. L’aniversari de la seua mort es coneix com el dia de Sant Nicolau. Les seues restes descansen a la ciutat italiana de Bari, on van aplegar gràcies a un grup de cristians, per a protegir-los després de la conquista otomana de l’Imperi Romà d’Orient. Arran la seua mort Sant Nicolau es va convertir en el primer sant no màrtir. Segons conta la llegenda, el sant va passar per Bari en el seu camí cap a Roma i va triar la ciutat com el lloc on volia ser soterrat. Després de que Bari i Venècia competiren per custodiar les relíquies, la primera ciutat va guanyar i allà van ser portades malgrat la vigilància dels grecs i els seus mestres mahometans. El 9 de maig del 1087 arribaren a Bari de manera segura. Al llarg dels segles Sant Nicolau ha estat venerat pels catòlics i els ortodoxos, i honrat pels protestants.
8
Foguera San Fernando
Història
MILACRES Són molts els milacres que se li atribueixen; no només va salvar unes donzelles de la prostitució fent passar un regal per la xemeneia, sino que fins i tot va intercedir perquè reviscolaren tres xiquets.
Les tres donzelles Un dels de major repercussió és el que conta que, en la Diòcesi de Myra, hi havia un veí molt pobre que va decidir dedicar a la prostitució a les seues tres filles verges perquè tots ells pogueren subsistir. Sense diners no podia pagar la dot d’una, i això suposava que cap d’elles es podria casar. Sant Nicolau per a evitar que això passara va prendre una bossa amb monedes d’or i, a l’empara de l’obscuritat de la nit, la va llançar per la xemeneia de la casa d’aquell home. Es diu que les monedes van caure en uns mitjons o en unes sabates deixades a prop del foc per a assecar-se. Amb els diners es va casar la filla major. Va voler el sant fer el mateix amb les altres dos però, en la segona ocasió, després de llançar la bossa sobre la paret del pati de la casa del pobre, es va enredar amb la roba que estava estesa per a assecar-se. El pare va descobrir el seu benefactor i li va agrair la seua caritat. Aquest és l’origen del costum de penjar mitjons o deixar les sabates per a rebre regals de Sant Nicolau. I per això un dels símbols de Sant Nicolau són tres boles de color or de vegades representades amb taronges.
Vasílios Una de les històries més antigues de Sant Nicolau com a protector de xiquets va tindre lloc molts anys després de la seua mort. La gent de Myra estava celebrant Sant Nicolau quan una banda de pirates àrabs va arribar al seu districte. Entrant en la ciutat van aconseguir furtar uns tresors de la seua església. Al deixar el poble, per a tornar amb el seu rei, raptaren un xicot que es deia Vasílios i el van fer el seu esclau. Durant un any Vasílios va servir un rei àrab malgrat que no l’entenia al no comprendre la llengua que parlava. Mentre, en Myra, els pares de Vasílios patien molt davant l’absència del seu fill i quan va arribar el següent Sant Nicolau sa mare no va voler assistir a les festivitats. Es va quedar a casa resant oracions per Vasílios. Al mateix temps, lluny d’allà, Vasílios complia amb els seus quefers netejant la copa del rei i, de sobte, se li va aparèixer Sant Nicolau. El sant el va beneir i el va fer tornar a sa casa en Myra. Podeu imaginar-vos la joia quan Vasílios va aparèixer davant els seus pares amb la copa del rei a la mà. Aquesta és la primera història que parla de Sant Nicolau com a protector de xiquets.
9
2019
Història
Els xiquets assassinats Nicolau va en entrar en una posada on l’amo acabava d’assassinar tres xiquets. Tenia els seus cossos desmembrats en barrils amb sal al soterrani, volia servir-los com aliments als seus dispesers. El bisbe no només va descobrir el crim sino que també va ressuscitar les víctimes. Va ser altre esdeveniment que el convertiren en el sant patró dels xiquets. I sol ser representat amb tres petits al seu costat.
Altres milacres Es conta que una vegada va salvar la vida de tres generals condemnats a mort de manera injusta. Un altre milacre molt conegut és el d’haver tornat a la vida per la seua intercessió a tres xiquets que havien caigut d’un arbre i mort a l’instant. Es diu que anaven a condemnar injustament a tres amics seus que estaven molt lluny. Ells pregaren demanant a Déu que, per intercessió de Nicolau - el seu bisbe -, els protegira. Eixa nit, en somnis, el sant es va aparèixer al jutge i li va dir que no podia condemnar eixos tres innocents. Així, al dia següent, van ser absolts tots tres. És molt coneguda la llegenda que conta com va salvar uns mariners que, enmig d’una terrible tempesta, imploraren ajuda a Déu per intercessió del Bisbe Nicolau. En eixe moment es va aparèixer el Prelat sobre el vaixell, va beneir la mar – que es va calmar – i després va desaparèixer. Més recent en el temps una història conta com, en un bombardeig a la ciutat de Bari, una mare va perdre de vista son fill enmig de la confusió i aquest va aparèixer, hores després, a la porta de sa casa sa i estalvi. El xiquet va contar com un home, que ell va descriure com a Sant Nicolau, el va assistir, protegir i el va dur de tornada a casa.
10
Foguera San Fernando
Història
SANTA CLAUS
A Sant Nicolau, per ser Prelat, se li representa vestit de vermell i això explica per què el Pare Noel modern té el vestit d’eixe color. La seua devoció es va propagar molt en Alemanya i com en alemany es diu “San Nikolaus” el començaren a dir Santa Claus. El dia de Sant Nicolau, el 6 de desembre, se celebra per tota Europa. A Alemanya i Polònia els xicons es vesteixen de bisbes i demanen almoina per als pobres – i de vegades per a ells mateixos! -. A Holanda i Bèlgica Sant Nicolau arriba en un vaixell d’Espanya i munta un cavall blanc per a lliurar els seus regals. Se celebra compartint dolços (llançats per la porta), xocolata, regalets i jocs. Els xiquets holandesos deixen safanòries i pastura en les seues sabates per al cavall esperant que Sant Nicolau els bescanvie per regals. En aquests països es deia que cavalcava pel cel en un cavall repartint regals. Vestia com un bisbe i, de vegades, anava acompanyat per Rupert. En un principi el dia de Sant Nicolau on es rebien els regals es va celebrar el 6 de desembre. 11
2019
Història Durant el segle XV existia el costum de posar la sabata o el mitjó en l’església. Allò que s’obtenia amb les almoines dels ciutadans més rics es repartia entre les famílies més pobres. Quan al segle XVI Sant Nicolau es va convertir en una festivitat familiar es va imposar el costum de posar les sabates junt a les xemeneies de les llars. Segons la tradició Sant Nicolau – o més bé el seu ajudant – visitava la casa dels xiquets i col·locava dolços i joguets a les sabates. Arran la Reforma, Sant Nicolau va caure en desgràcia deixant xiquets i xiquetes sense el seu benefactor. Llavors els protestants alemanys donaren més importància al Christkindl (Xiquet Jesús) com a donant de regals el dia de la seua festa, el 25 de desembre. Però la capacitat del Xiquet per a portar regals és molt limitada i tampoc fa molta por. Així que el Xiquet Jesús solia anar acompanyat d’un ajudant terrorífic que carregava amb els regals i que amenaçava els xiquets, un fet que no semblava apropiat per al Xiquet Jesús. Algunes d’aquestes esgarrifoses figures germàniques estaven basades en Nicolau, que ja no era un sant sino un amenaçador company com Ru-klaus, Aschenklas i Pelznickel. Aquestes figures esperaven un bon comportament dels xiquets o, pel contrari, aquests patirien conseqüències com assots o segrestos. Encara que semblen molt diferents a l’alegre home vestit de roig, aquest acolorits personatges exercirien, més tard, un paper a l’hora de crear el mateix Santa Claus. Als Països Baixos els xiquets i les famílies simplement es negaren a renunciar a Sant Nicolau com a portador de regals. Adoptaren Sinterklaas i portaren eixe nom a les colònies del Nou Món, on també perduraren llegendes dels peluts i aterridors portadors de regals germànics. Quan la tradició de Sant Nicolau va prevaldre es va incorporar al Nadal. Al 1969 el Papa Pablo VI va suprimir la festivitat de Sant Nicolau del calendari catòlic, el mateix que va fer amb la d’altres personatges llegendaris la vida dels quals estava poc documentada. Irònicament el terme Christkindl ha evolucionat fins a convertir-se en Riss Kringle, un altre malnom del Pare Noel.
12
Foguera San Fernando
Història
No obstant això, els primers Nadals als Estats Units no s’assemblaven a les festes de hui en dia. Aquesta festivitat es va rebutjar a Nova Anglaterra i en altres llocs es va convertir en alguna cosa semblant a la Saturnàlia pagana que, al seu dia, va ocupar el lloc al calendari. Es va celebrar una mena de festa comunitària plena d’alcohol i xivarri. I no hi havia cap portador de regals màgics especials. La ciutat nord-americana de Nova Àmsterdam era una colònia holandesa a la costa est dels actuals Estats Units. Allà se celebrava també la festa de Sant Nicolau, el seu nom de Sinterklaas va ser adaptat a l’anglès com a Santa Claus. La ciutat fou presa, més endavant, pels anglesos i va canviar el seu nom pel de Nova York. El mite de Santa Claus es va estendre des de Nord-Amèrica a tota Europa. A Alemanya sembla que la devoció per Sant Nicolau va començar sota el mandat d’Otto II, possiblement per la seua dona Theophano. Com a benefactor i protector de gent en perill, gràcies als peregrins i les Croades, es va convertir en protector de mariners, comerciants i cotxers. Però, sobretot, com amic de la infantesa, el que possiblement va tindre origen en la fusió de dues festivitats medievals. Els 28 de desembre, en la festa dels Sants Innocents – acompanyats d’un bisbe – desfilaven pels carrers per a demanar almoina. Els 6 de desembre els col·legials també eixien al carrer acompanyats d’un bisbe triat per a l’ocasió i, generalment, disfressats de diables. A poc a poc les dues festes es van anar barrejant i es van començar a celebrar aquest dia. Més endavant, en les primeres dècades del segle XIX, tot va canviar gràcies a un seguit de poetes i escriptors que es van esforçar per convertir el Nadal en una celebració casolana revivint i reformant Sant Nicolau. Al segle XIX la festa va seguir sent casolana, Sant Nicolau es feia present. Portava regals a les xiquetes i xiquets bons però, també, duia una vara de bedoll – segons un poema – que “adreça la mà dels pares quan els seus fills rebutgen el camí de la virtut”. D’aquella època daten les famoses cançons que canten els xiquets per a celebrar la festa. A més se celebrava Sant Nicolau als carrers i, en eixos temps, els diables acompanyants d’abans s’havien substituït pels patges del sant. Així mateix en algunes ciutats es feien desfilades i es portaven disfresses. Durant el segle XIX el mite de Sant Nicolau va ser l’origen del mite de Santa Claus.
13
2019
Història A mitjans del segle XIX el Santa Claus estadounidenc va passar a Anglaterra i, des d’allà, cap a França on es va fondre amb el Bon Homme Noël qui tenia paregut físic amb Santa Claus però vestia de blanc amb vius daurats. Per haver sigut amic dels xiquets en la seua festa els hi donaven dolços i regals. Com en alemany es deia Sant Nikolaus van començar a dir-li Santa Claus. Se’l representava com un ancià vestit de vermell, amb barba molt blanca, que anava de casa en casa repartint regals i dolços als xiquets. En l’actualitat el Pare Noel arriba a les cases a les 24h. el 24 de desembre. Segons els llocs uns obren els regals el matí de Nadal o la mateixa nit del 24. Alguns esperen al sopar familiar l’arribada d’aquest personatge que, sembla ser, es queda una estoneta amb ells i els hi dona els regals de manera personal.
14
Foguera San Fernando
Història
SANT NICOLAU
Les imatges de Sant Nicolau, l’avantpassat original de Santa Claus, varien considerablement però cap d’elles s’assemblen massa a l’ancià de galtes enrogides i barba blanca al que estem acostumats hui en dia. Una de les imatges més convincents que tenim del Sant Nicolau real no la crearen els artistes antics sino forenses experts en reconstrucció facial. Les restes del bisbe grec que va viure en els segles III i IV es troben a Bari, Itàlia. Quan es va reparar la cripta de la basílica de Sant Nicolau a la dècada dels 50, el crani i el ossos del sant quedaren documentats amb rajos X i milers de mesuraments detallades. Caroline Wilkinson, antropòloga facial de la Universitat de Manchester (Anglaterra), va fer servir aquestes dades i les simulacions realitzades amb software d’última generació per a crear una reconstrucció d’aquest home. Wilkinson va posar un rostre humà en l’homònim original de Santa Claus, una cara amb un nas trencat possiblement durant la persecució sota el govern de l’emperador romà Dioclecià. Gran part del seu treball està, necessàriament, subjecte a interpretació. Va haver de deduir la forma i la grandària dels músculs facials que en el seu dia cobriren el crani de Nicolau, i també la forma de la mateixa calavera es va recrear a partir de dades bidimensionals. Els artistes digitals afegiren detalls basant-se en conjectures, inclosos els ulls marrons, el monyo canós propi d’un home de 60 anys, i el to de pell olivaci, el més comú entre els grecs mediterranis com Nicolau. “Ens veiem obligats a perdre cert nivell de detall que sí que obtindríem si poguérem basar-nos en fotografies però creiem que és la imatge més precisa que tindrem d’ell”, va dir Wilkinson en un documental de la BBC Two sobre el projecte titulat The Real Face of Santa. 15
2019
Història
Encara que la llegenda del Pare Noel siga antiga i complexa i vinga, en gran part, de Sant Nicolau, la imatge familiar de Santa Claus amb el trineu, els rens i les bosses amb regals és una invenció nord-americana. El llibre de Washington Irving de 1809 Knickerbocker’s History of New York va retratar per primera vegada un Nicolau que fumava en pipa mentre sobrevolava els terrats de les cases en un vagó volador, repartint regals entre xiquetes i xiquets bons. Al 1821 un poema anònim il·lustrat titulat The Children’s Friend fou molt més enllà a l’hora de donar forma al Santa Claus modern, associant- lo amb el Nadal. En 1822 l’escriptor anglès Clement Clarke Moore va escriure el poema A Visit From St. Nicholas, “Una visita de Sant Nicolau”, també conegut com The Night Before Christmas, per als seus sis fills, sense intenció de sumar-se a l’incipient fenomen de Santa Claus. Es va publicar de forma anònima l’any següent i, fins al dia de hui, el Santa Claus grassonet i alegre que es descriu segueix muntant en un trineu del que tiren, almenys, nou rens – Rudolph, Donner, Blitcher, Cometa, Cupid, Brillant, Dançant, Centella i Rabossa – i no repartia els seus regals a peu o muntat a cavall com s’havia acceptat fins llavors. Encara que ací la seua figura és descrita com la d’un follet, xicotet i prim.
16
Foguera San Fernando
Història Però no va ser fins a finals del segle XIX quan es va estandarditzar la imatge de Santa Claus com un adult de grandària normal, vestit de vermell amb guarniments de pèl blanc, que viatjava des del Pol Nord en un trineu tirat per rens i que vigilava els xiquets. Els nord-americans també van ser qui li van donar el seu aspecte actual. La imatge que coneixem ara del clàssic “Santa Claus” va ser modificada per l’immigrant alemany – acabat d’arribar a Nova York – el protestant Thomas Nast qui va il·lustrar per al setmanari Harper’s Weekly, en les seus tires nadalenques de 1863, mostrant-lo amb el vestit vermell, les botes negres, un gran sac de joguets i entrant per la xemeneia. I amb l’actual fesomia de gros barbut bonàs amb la qual més se li coneix. Així va sorgir el Pare Noel vestit de roig, amb el cinturó i botes negres que resta fins a dia de hui en l’imaginari col· lectiu popular. Però va ser per un anunci estadounidenc – Lomen Company -, a finals del segle XIX, que va nàixer la llegenda del Pare Noel provinent del Pol Nord. Al 1931 la marca Coca Cola encarregà al pintor Habdon Sundblom que dissenyara un Pare Noel més humà i la imatge del qual fóra més propera a les persones per a la seua campanya nadalenca i, així, nasqué el mite urbà que aquest personatge vesteix de roig i blanc. A hores d’ara, la història conta que el Pare Noel viu al Pol Nord acompanyat de la senyora Noel i d’un grup de follets encarregats de fabricar els joguets que desitgen els xiquets de tot el món. Quan arriba la nit del 24 de desembre el Pare Noel carrega tots els regals en un sac i volta pel món deixant-los als peus de l’arbre de Nadal.
17
2019
Història
PERSONATGES El Sant Nicolau cristià va substituir i incorporar a diferents personatges pagans donants de regals, com la bondadosa bruixa Befana i els generosos ancians alemanys Berchta i Knecht Ruprecht. A Alemanya se ́ls va anomenar Sankt Nikolaus, i Sant Herr Nicholaas o Sinterklaas en Holanda. En aquests països es deia que cavalcava pel cel en un cavall repartint regals. Vestia com un bisbe i, de vegades, anava acompanyat per Rupert.
El patge Rupert Hi ha diferents teories sobre l’origen del patge. Alguns opinen que és un diable que, segles enrere, va ser derrotat per Sant Nicolau. Inicialment anava encadenat però, més tard, se li permetia caminar lliurement i ajudar Sant Nicolau. Segons una altra versió, el criat era un orfe etíop que Sant Nicolau va comprar als pirates per a deixar-lo, de seguida, en llibertat. No obstant això, com el criat romania constantment al seu costat, Sant Nicolau va decidir portar-lo amb ell i educar-lo. Altres opinen que es tracta, senzillament, d’un criat de Sant Nicolau la pell del qual es va tornar negra com a conseqüència que havia d’entrar a les cases per les xemeneies. El seu paper actual és el d’assotar els xiquets dolents, desobedients i poc aplicats.
Una sabata en la xemeneia Com ja hem vist aquesta tradició pot provindre del milacre de les donzelles. Encara que relatem, a continuació, un altra possibilitat. Al segle XVI els xiquets deixaven una sabata junt a la xemeneia que, antigament, era un símbol del vincle entre els deus i els homes. Aquests pensaven que els deus s’adreçaven a ells per mitjà de la xemeneia i que, també, Sant Nicolau feia servir aquest conducte per a recompensar els xiquets amb obsequis. Es cantaven cançons per a complaure Sant Nicolau el mateix que, abans, es tractava d’agradar els deus.
18
Foguera San Fernando
Història
BASÍLICA DE SANT NICOLAU A BARI, ITÀLIA És una basílica menor catòlica italiana ubicada a Bari, la Puglia, i pertany a la jurisdicció de l’Arxidiòcesi de Bari-Bitonto. La basílica va ser construïda entre el 1087 i 1197 durant el domini italo-normand de la Puglia en la zona que, abans, era el Catepanat bizantí del que Bari era seu. La seua fundació es deu al robatori de les relíquies de Sant Nicolau en el santuari original de Myra, actualment en la República turca. Quan Myra va ser presa pels sarraïns alguns van veure en això l’oportunitat de traslladar les relíquies del sant a un lloc més acollidor. A Roma, ja en l’any 550, li havien construït un temple al seu honor i, actualment, té més de 2000 temples en tot el món, també a Alacant.
SANT NICOLAU, PATRÓ Sant Nicolau és patró de Rússia, Grècia, Lorraine i Turquia. És patró en Turquia de l’alliberament de presos, conversió de lladres, forners, tonelers, navegants, xiquets, núvies, farmacèutics, pescadors i d’altres oficis. També a Grècia de jutges i estibadors. A Sicília de solteres, fadrines, estudiants i viatgers. A Lorraine de donzelles, comerciants, novençans, empleats de parròquies, prestamistes, peregrins, pobres i presos. I a Rússia de mariners, escolars i enllustradors. No oblidem, per descomptat, que és el patró de la ciutat d’Alacant.
19
2019
Història
ORACIÓ A SANT NICOLAU Oh benaventurat Sant Nicolau de Bari! A qui Déu ha glorificat amb innombrables milacres manifestant la seua voluntat que acudim a tu en els moments difícils de la nostra vida, confiats en el teua protecció. Oh portent de caritat! A qui acuden les famílies, els pobres, els malats, els comerciants, els empleats, els presos, els xiquets, les donzelles en perill; jo, humilment et demane que m’acostes la gràcia que de tu espere, confiant en la teua valuosíssima protecció, la que mai negues als teus devots, perquè afavorits per les teues bondats, cantem una vegada més les misericòrdies del Senyor i les meravelles dels teus sants. Providentíssim Sant Nicolau! No m’abandones.
CANÇONS Les cançons de Sant Nicolau es denominen sinterklaaslied. L’actual repertori de sinterklaaslied va ser popularitzat per Jan Schenkman que va incloure el més famós: Zie ginds komt de stoomboot (Mireu, allà ve el vaixell de vapor). La melodia d’aquesta nadala està basada en una cançó alemanya antiga. Una altra nadala és Zie de maan schijint door de bomen (Mireu la lluna brillant pel mig dels arbres). Hi ha diverses cançons populars relacionades amb la festa de Sant Nicolau. Entre d’altres, algunes copletes infantils – paregudes a les de la festa de Sant Martí – amb les quals els xiquets celebraven la festa i convidaven a Sant Nicolau a que els deixara regals. La més coneguda és aquesta:
Traducció al valencià
Neerlandés
Sant Nicolau kapoentje (*) deixa alguna cosa en la meua sabata deixa alguna cosa en la meua bota Gràcies, Sant Nicolau.
Sinterklaas kapoentje gooi wat in mijn shoentje gooi wat in mijn laarsje Dank u Sinterklaasje
(*) L’ origen d’aquesta paraula en la copla està relacionat amb altre personatge fictici de la història dels Països Baixos, Klaas Kapoen, i amb el fet que rima fàcilment amb shoentje (sabateta). Altra nadala famosa és Sinterklaasje, kom maar binnen met je knecht (Sinterklaas, entra amb el teu patge).
20
Foguera San Fernando
Història
ELS DIFERENTS NOMS DE SANT NICOLAU ARGENTINA, PARAGUAI I URUGUAI: Papá Noel.
PAÏSOS BAIXOS: Kerstman, “home de Nadal” com en alemany. Sinterklaas i Kerstman són dos personatges independents amb distintes dates de celebració – vigílies del 6 de desembre i de Nadal – però és el primer més tradicional i el segon una moda importada dels Estats Units.
COLÒMBIA, EQUADOR I BOLÍVIA: Papá Noel i, de vegades, Santa Claus. PERÚ: Papá Noel, Santa i Santa Claus (pronunciat Clos). XILE: Viejito Pascuero. També es fa servir ocasionalment “viejo pascuero” encara que és més freqüent en un context pejoratiu.
DINAMARCA: Julemanden - “home de Nadal” també com en alemany -, de vegades també Julenissen - “follet de Nadal”-.
VENEÇUELA: San Nicolás o Santa Claus. COSTA RICA: Colacho – més popular -, Santa Claus – pronunciat Santa Clos – i Santa.
ISLÀNDIA: Jólasveinn. FINLÀNDIA: Joulupukki.
CUBA, REPÚBLICA DOMINICANA I PUERTO RICO: Santa Claus, pronunciat com Santi Clo o Santa Clos. Molt sovint se li diu només Santa, sobretot a Puerto Rico on se celebra Santa Claus i, també, el dia dels Reis.
NORUEGA: Julenissen. SUÈCIA: Jultomten – literalment “follet de Nadal” com en danès i noruec -.
EL SALVADOR, GUATEMALA I NICARAGUA: Santa Claus o Santa.
FRANÇA: Père Noël. ITÀLIA: Babbo Natale i La Befana que és una típica figura del folklore d’algunes parts d’Itàlia. Es tracta d’una bruixa amb una granera que porta joguines.
HONDURES: Santa Claus o San Nicolás. PANAMÀ: Santa Claus. MÈXIC: Santa Claus, Santa i Papá Noel. ESTATS UNITS: Santa Claus.
RÚSSIA: Santa Claus. No s’ha de confondre amb el popular Ded Moroz - “l’Avi del Fred” o “l’Avi dels freds” - que va sempre amb la seua neta Snegurochka.
BRASIL: Papai Noel. PORTUGAL: Pai Natal. GALÍCIA: Pai Nadal o Papá Noel.
POLÒNIA: Swiety Mikolaj.
ESPANYA: Papá Noel i comença a utilitzar-se, per la influència de les pel·lícules estadounidenques, Santa Claus.
ROMANIA: Moç Crâciun. HONGRIA: Télapó.
PAÏSOS CATALANS: Santa Claus i, també, el Pare Noel.
ALBÀNIA: Babagjyshi Vitit të Ri
ALEMANYA: Nikolaus o Weihnachtsmann – literalment “home de Nadal” -. Nikolaus representa la tradició cristiana front a Santa Claus que és vist com una versió comercial.
ANGLATERRA: Father Christmas. IRAN: Baba Noel.
21
2019
Història
SANTA CLAUS I COCA COLA Dins del web de Coca Cola, en “Coca Cola Conversations” hi ha un post titulat: “Did Coke create the red-suited Santa?”. Ells diuen que, en efecte, Santa tenia una capa vermella i per a ells i la seua campanya publicitària va funcionar – els va vindre com l’anell al dit – molt bé, d’això no en tenim cap dubte. Afirmen que hi ha caricatures prèvies realitzades per Thomas Nast, considerat el pare de la historieta nord-americana. De fet va dur, amb molt d’èxit, una campanya gràfica del famós dibuix de l’oncle Sam. Pel que respecta al post, l’executiu conta que: “Coca Cola va ajudar a crear la imatge moderna de Santa i de fet, també, la manera en que nosaltres el veiem”. Amb això es refereix a eixe home grassonet i bo. Així que si bé Coca Cola no va inventar Santa, el que sí va fer és dir, potser sense voler-ho: “a partir d’ara Santa és així”. Perquè se’l representava de moltes maneres. Entre elles estava, com hem esmentat abans, la representació de Nast. Però també circulaven imatges molt diferents, per exemple, algunes el pintaven com una persona prima. Existeix la possibilitat que Thomas Nast haja estat qui li va donar a Santa la seua complexió d’home gros. La imatge de dalt és d’ell. Fou una campanya publicitària que es va llançar al desembre de l’any 1931 i, sense el menor dubte, és una de les més exitoses de la història. Després, en la pàgina principal del web de Coca Cola secció història, apareix el següent post: “5 things you never knew about Santa Claus and Coca Cola”, “5 coses que vosté no sap sobre Santa Claus i Coca Cola”...
22
Foguera San Fernando
Història
Són les següents: 1.- Santa apareix per primera vegada als anuncis de Coca Cola en els anys 20. 2.- Coca Cola va ajudar a formar la imatge de Santa – la qual cosa ja vam veure – però donen la dada interesant que el dissenyador es va fonamentar en un poema anomenat “A visit from St. Nicholas” - Una visita de Sant Nicolau -. Va ser la descripció d’aquest poema la que va evocar en Haddon Hubbard “Sunny” Sundblom, l’autor, les imatges necessàries per a crear eixa campanya publicitària de tan gran abast. 3.- La campanya va ser basada en un viatjant. Ací expliquen que Sundblom va pintar les imatges inspirant-se en un model viu. El model va morir però ell va seguir utilitzant les fotos i, inclús, la seua pròpia imatge front a un espill. Quan la gent detectava que hi faltaven coses, per exemple un anell al dit de Santa, s’enfadava i enviava correspondència a Coca Cola preguntant què va passar. 4.- Al 1942 li van donar a Santa una mena de “xic Robin” que li deien “Sprite Boy”. Si penseu que es va fer per a promocionar la beguda Sprite esteu en una errada ja que eixa beguda va aparèixer l’any 1961. 5.- L’any 2001 es va llançar un comercial de TV animat fent servir al Santa de Sundblom.
23
2019
Alacant
SANT NICOLAU ARRIBA A HOLANDA DES D’ALACANT Segons la tradició dels Països Baixos Sant Nicolau ve d’Alacant i, tots els anys des del 1934 – excepte l’any 1944 –, arriba a les costes neerlandeses amb un vaixell de vapor. Un cop desembarcat munta en Amérigo, un cavall blanc. Ve acompanyat d’uns ajudants, els Zwarte Pieten (Perets). Llancen pepernoten – unes galetetes especiades – a la gent. Es tracta d’una de les tradicions més importants dels Països Baixos. L’arribada en vaixell de Sinterklaas es transmet en directe per la televisió neerlandesa, tant per ones com per internet. La tradició holandesa conta que Sant Nicolau (Sinterklaas) arriba a Holanda amb un vaixell de vapor des d’ací. El lloc d’origen no està massa clar, alguns relats diuen que el vaixell salpa des de València, altres des d’Alacant però ens hem trobat la gran sorpresa que pot eixir des de Madrid!!! ... segons relata un anunci de turisme neerlandés. Anirà volant o pel riu Manzanares? El cas és que, siga com siga, els xiquets holandesos ja han començat a escriure les seues cartes. Sant Nicolau viu al País Valencià, no sabem ben bé on, i els xiquets holandesos es preparen per a rebre al sant que arriba amb el vaixell de vapor, carregadet de regals, el proper 5 de desembre per a deixar els seus presents a cada casa on hi ha canalla que s’haja portat bé durant tot l’any. Encara resulta més curiós saber que als xiquets holandesos que no es porten bé se’ls amenaça amb que se’ls emportaran en un sac rumb a Espanya. A Holanda saben que Sant Nicolau viu la major part de l’any prenen nota, en un gran llibre roig, del comportament de tots els xiquets i xiquetes. En les primeres setmanes de novembre Sant Nicolau, i el seu ajudant, embarquen amb els seus regals en un vaixell de vapor cap a Holanda arribant a una ciutat portuària – cada any una diferent – on són rebuts oficialment pel batlle i una delegació de ciutadans. Tot el país veu en directe per televisió la cavalcada. La nit del 5 de desembre tant adults com xiquets intercanvien regals, portats pel sant, acompanyats d’originals poemes. I Sant Nicolau i el seu ajudant se’n tornen i comencen els preparatius per al pròxim any. Aquesta festa se celebra la nit del 5 de desembre, la vigília del dia del sant. Aquesta nit de regals es remunta als costums pagans durant els quals s’augmentava la fertilitat de la terra escampant regals pels voltants – per exemple, pomes o fruits secs –. Sant Nicolau no treballa a soles, l’acompanya un ajudant: Pere el Negre “Zwarte Piet”. L’origen d’aquest personatge és controvertit; en principi es tractava d’un dimoni a qui el sant obligava a fer bones accions. Segons altres fonts es tractava d’un escura-xemeneies italià, això explicaria la seua cara de sutge. Pere escampa pels voltants galetetes especiades – pepernoten – símbols de fertilitat que es relaciona amb els ritus que d’antuvi es feien durant el mes de desembre.
24
Foguera San Fernando
Sant Nicolau no vol ser vist com un benefactor, per això ix a repartir regals a poqueta nit acompanyat del seu ajudant Pere. Per a no ser vistos es mouen per damunt dels terrats i els regals i les llepolies són llançats a les cases pels forats de les xemeneies. Aquesta també era la manera que tenia el déu germànic Wodan de comunicar-se amb els habitants de la Terra. La xemeneia era per als germànics el punt d’unió entre els homes i allò sobrenatural, on habitaven els esperits i els deus i, probablement, en eixa creença es troba l’origen d’aquesta tradició. Hem trobat una referència al sant en el Llibre del Nadal de José Manuel Burgueño que conta l’origen de la seua denominació. “Santa Claus, el terme holandés Sinterklaas, segueix utilitzant-se en els Països Baixos remetent, lògicament, al mateix Nicolau però amb atributs i costums diferents: vestit com un bisbe, arriba en vaixell de vapor procedent – ni més ni menys – d’Alacant – la tradició es remunta a l’època en què Flandes pertanyia a l’imperi espanyol – a finals de novembre en un acte, solemne i televisat, presidit per les autoritats locals. La nit del 5 al 6 de desembre reparteix regals muntat en un cavall blanc i acompanyat del seu criat Zwarte Piet (Pere el Negre) – de qui es deia que podria ser el dimoni, capturat i domesticat per Nicolau, i que en un principi vestia com un espanyol com a signe de rebel·lia davant la dominació de Felipe II – que té l’ingrat encàrrec de castigar els xiquets dolents, el seu pitjor càstig era ficar-los en un sac i endur-se’ls a Espanya. És l’equivalent del Père Fouettard francès i el Hans Trap alsacià, un personatge inspirat en el fantasma d’un senyor medieval que aterria el territori. El més normal és que porte uns quants “zwarte pieten” que li ajuden a repartir els regals pels terrats.
25
2019
Alacant
RECREACIÓ DEL VIATGE AL 2010 Alacant – Països Baixos L’any 2010 vam poder recrear el viatge de Sant Nicolau des d’Alacant. Així ens ho contava el periòdic “Información”. Per als xiquets holandesos el Pare Noel és Sinterklaas o Sant Nicolau i no ve des de Lapònia sino que, segons la llegenda, és valencià i parteix des d’Alacant carregat de regals i taronges. L’Ajuntament ha aprofitat aquest nexe d’unió per a promocionar la ciutat en aquest país d’on arriben cada any més de 350000 turistes. Sinterklaas o Sant Nicolau, el Pare Noel holandés, va arribar diumenge a Amsterdam carregat de taronges i regals en un vaixell procedent de la costa mediterrània, concretament des d’Alacant. Així ho contempla una llegenda holandesa, desconeguda per a molts alacantins, però molt arrelada en el país dels tulipans. L’Ajuntament, aprofitant aquest llaç d’unió amb els Països Baixos, ha llançat una campanya per a promocionar la ciutat a Holanda, d’on apleguen milers de turistes cada any. Els xiquets holandesos van veure com el passat cap de setmana Sinterklaas arribava en vaixell a Amsterdam, on va tindre lloc una de les cavalcades més populars del món amb centenars de milers d’espectadors. El 5 de desembre, la vigília de Sant Nicolau, serà el moment àlgid d’aquesta festivitat nadalenca. No obstant, encara que des d’Holanda saben d’on ve el seu Pare Noel mai l’havien vist partir des d’Alacant fins ara. I és que el Patronat Municipal de Turisme ha gravat un vídeo en el qual es recrea eixe moment i que serà emès per diversos canals holandesos. En la gravació de fa uns dies, la batllessa d’Alacant, Sonia Castedo, diu adéu a Sant Nicolau a les portes de l’Ajuntament. El llegendari personatge, que porta una gran mitra, un vestit vermell i una voluminosa barba blanca, va recórrer l’Esplanada fins embarcar en el port alacantí rumb a Amsterdam. A més, la promoció contempla l’aparició en diferents mitjans de comunicació. I no només això, perquè la carrossa amb la qual Sant Nicolau va recórrer els carrers d’Amsterdam es va decorar amb imatges d’Alacant. “En Holanda el personatge que fa feliços els xiquets és Sant Nicolau, que a la vegada és el patró d’Alacant i ix d’aquesta ciutat per a repartir desitjos i il·lusions entre els xiquets”, indica l’edil de Turisme, Marta García Romeu, qui afegeix que “aquest nexe ens permet donar a conèixer la nostra ciutat”. El mercat turístic holandés és un dels més importants per a les comarques alacantines, ja que segons Romeu els turistes procedents d’aquest país “ocupen la quarta plaça en el nombre de passatgers que va rebre l’aeroport de l’Altet l’any passat i la xifra va en augment”. D’aquesta manera, durant l’any 2009, van arribar a Alacant un total de 358.562 passatgers procedents d’Holanda. Un 70% d’ells van triar hotels per a allotjar-se. Per això des de l’Associació Provincial d’Hotels també participen en altra acció promocional que complementa a la de Sant Nicolau. La presidenta de l’associació Cristina Rodes explica que la intenció és “reforçar la imatge d’Alacant”. Amb eixe motiu se celebrarà una trobada “workshop” en Amsterdam el 18 de novembre en la qual participaran 17 hotels del territori, la majoria de la ciutat d’Alacant, i representants de 25 empreses del sector turístic holandés, com agències de viatges i touroperadors. El Patronat de Turisme instal·larà un stand promocional durant la reunió.
26
Foguera San Fernando
Alacant
LA COCATEDRAL D’ALACANT El 6 de desembre de l’any 1244, festa de Sant Nicolau, els musulmans entregaren la ciutat al llavors príncep Alfons X El Savi. El príncep va manar edificar una església en honor a Sant Nicolau i va posar la ciutat sota la seua protecció. Des de fa 775 anys ,els alacantins l’han venerat com a patró i senyal d’identitat en la seua història. L’església cocatedral de Sant Nicolau de Bari és una de les seus catedralícies de la diòcesi d’Oriola-Alacant, junt a la Catedral del Salvador d’Oriola. Es troba situada a la plaça de l’Abad Penalva d’Alacant. El seu estil arquitectònic és pròpiament renaixentista i
27
2019
Alacant va ser edificada sobre les restes d’una mesquita. L’església té un aspecte exterior d’una gran sobrietat que, estilísticament, s’emmarca entre un renaixement tardà i el primigeni barroc desornamentat. La realització de les traces es deu a l’Agustín Bernardino, arquitecte que havia sigut deixeble de J. Herrera. Els treballs per a la cimentació van ser iniciats al 1613 i, uns anys més tard, començava la construcció de les fàbriques. Va romandre Bernardino al capdavant de les obres fins la seua mort el 1626. Continuant les obres Martín de Unzueta que també va faltar quatre anys després. Li van succeir, seguint amb els treballs, Miguel del Real i Pedro Guillén al front de la direcció. Fins 1637 no va estar acabada la nau dels peus, prosseguint els treballs de fàbrica. Això no va ser inconvenient per a fer un retaule de fusta datat l’any 1643, d’estil barroc en contraposició a l’arquitectura del temple. Vint anys més tard es va acabar de construir l’absis, iniciant-se a continuació el transsepte per les voltes laterals. Durant 1658, any de la mort de Pedro Guillén, es trobaven terminades les petxines i en els dos següents es va fer la cúpula, finalitzada el 1660, o potser dos anys més tard segons altres fonts. Considerant el període de temps tan dilatat destinat a la seua construcció, i a la intervenció de diferents autors, l’edifici mostra una encertada unitat conceptual i arquitectònica, respectant en conjunt les propostes inicials dissenyades per Bernardino. En l’actualitat el terra de la cocatedral està cimentat sobre formigó imprés i té una estructura d’acord amb els anys que porta dempeus el nostre estimat monument. El més destacat de la Cocatedral és: La seua façana: és bastant sòbria i hi podem observar traçats de l’antic claustre que daten del segle XV, el que dona testimoni de l’existència d’un temple anterior de dimensions més reduïdes que es va edificar damunt l’antiga mesquita. El retaule de Sant Nicolau: de fusta daurada i policromada. Aquesta obra es va fer entre el 1675 i el 1676. Va ser encarregada a l’escultor José Villanueva, encara que també van intervindre altres artistes en el seu alçament, ajudant amb la construcció de maquinària com dauradors, assembladors i policromadors d’entre altres. El retaule del Nostre Pare Jesús: realitzat en fusta daurada, policromada i llenç en 1643. Es tracta del retaule més antic conservat de l’època barroca en les comarques d’Alacant. Es troba en la segona capella, entrant per l’esquerra de la cocatedral. Es desconeix l’autor. Reteule de Sant Rafael: de fusta daurada i policromada, data de mitjans del segle XVII. Va ser fet per a exhibir llenços i albergar pintures. D’autor anònim.
28
Foguera San Fernando
Alacant
29
2019
Alacant
Crist de la Bona Mort: de finals del segle XVI i principis del XVII, es desconeix l’autor d’aquesta creació en fusta policromada. Aquesta obra també es coneguda com el Crist dels Frares del Rosari i es pensa que, potser, és d’origen italià o de l’escola granadina. La capella de la comunió: és considerada una de les més belles mostres de l’alt barroc espanyol. Constitueix la solució espacial més caracteritzada de quantes actuacions es van dur a terme durant aquesta etapa. Iniciada l’any 1699, es va realitzar entre els anys vint i quaranta de la centúria següent. La planta correspon al tipus centralitzat de creu grega, de braços molt curts que potencien l’àrea central, emfasitzant en vertical per la presència del tambor i la cúpula que delimita l’espai ascendent. Des de l’exterior s’aprecia un cub de superfícies planes i mudes, a excepció de la portada d’accés, molt plana i d’escassa ambició decorativa i de representació. Pel contrari l’interior respon a un programa d’exaltació ideològica predeterminada. Les superfícies ofereixen un tractament de les textures fins eixe moment 30
Foguera San Fernando
Alacant
desconegut, amb seguretat és únic en l’arquitectura local. La decoració inclou l’encoixinament dels carreus encara que destaca l’abundància d’ornamentació figurativa que ompli els buits. També les escultures d’embalum redó, amb variada iconografia, augmenten l’efecte dinàmic i el clarobscur contrastat per la llum procedent de les finestres situades en el tambor. L’altar ofereix elaborada escultura, com també les portades d’accés des del claustre i de pas al temple. Té rica iconografia la primera, mentre es centra en motius al·legòrics la segona, les dues són les realitzacions de major interès en les solucions d’arquitectura de retaule d’aquest moment. 31
2019
Alacant
PATRÓ D’ALACANT. LES SEUES FESTES Des d’Alacant són molts els nexes que ens uneixen a tan honrat sant. El més important és que és patró de la nostra ciutat i dona nom a la cocatedral. El dia 6 de desembre se celebren a Alacant les festes en honor a Sant Nicolau de Bari. Patró de la ciutat que damunt un cavall blanc recorre el Casc Antic i reparteix joguets entre els xiquets i xiquetes. En la comitiva participen els Nanos i Gegants, els xiquets toquen xiulets – fets de ceràmica – i representants de les festes de la ciutat d’entre les quals destaquen la Bellesa del Foc i les seus Dames d’Honor, membres de la Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan, de la Setmana Santa i dels Moros i Cristians. Dins del programa de festes podem assistir al solemne Novenari i Missa en honor a Sant Nicolau de Bari, copatró d’Alacant. També es presentat als xiquets i xiquetes i ells i elles reben obsequis per part de la confraria. Se sol realitzar una cercavila de Nanos i Gegants pel centre de la ciutat. El dia previ a la gran festa se celebra un concert. La festa culmina el dia 6, festiu a la ciutat i a tot l’estat, amb una Santa Missa presidida pel Bisbe de la nostra diòcesi. Seguidament es fa una processó on Sant Nicolau passeja pels carrers d’Alacant a cavall i abillat amb les millors gales precedint la colla de xiquets que van anunciant el seu pas amb xiulets i campanetes.
Processó en honor a Sant Nicolau de Bari
ITINERARI
· Plaça de l’Abad Penalva · Llauradors Sant Pasqual · La Rambla · Altamira · Plaça de l’Ajuntament, on tindrà lloc un acte institucional amb les autoritats municipals d’Alacant · Una volta acabat l’acte prosseguiran per l’arc de l’Ajuntament · Plaça de la Santa Faç · Carrer Major · Carrer Muñoz · Plaça de l’Abad Penalva · Cocatedral de Sant Nicolau
32
Foguera San Fernando
Alacant
LA CASETA DE SANTA Tanmateix és internacionalment coneguda la Caseta de Santa Claus que, des de l’any 2011, s’instal·la durant les festes nadalenques en la nostra ciutat. Tot siga dit que encara no ha trobat una ubicació definitiva. El Nadal del 2018 va canviar el parc de l’Ereta pel Panteó de Quijano. Conta la llegenda que Sant Nicolau salpa des d’Alacant carregat de joguets per als xiquets dels Països Baixos. Alacant ha volgut refermar aquesta llegenda i el Pare Noel té a la ciutat sa casa per a passar l’hivern i preparar-se per al viatge de la il·lusió. Es tracta d’una caseta visitable, adaptada i animada a la qual durant aquestes festes entranyables els xiquets i xiquetes poden acudir a demanar els seus desitjos al mateix Santa Claus. Junt a ella es troba el Pou dels Desitjos, on els xiquets poden tirar les seues cartes amb totes les seues il·lusions. A més no falta l’animació per a fer més entretinguda l’espera dels més xicotets fins que puguen conèixer en persona al mateix Pare Noel, que dins de sa casa es farà fotos amb els xiquets.
33
2019
Alacant
VIDEOMAPPING Per últim – i amb el patrocini de Vectalia – aquest any hem pogut veure en la façana del nostre ajuntament una història de llegenda amb Sant Nicolau de protagonista. Adjuntem la referència del periòdic “Información”. Més de 2000 persones han pogut gaudir de l’espectacle d’imatge i so en el que es pot veure un videomapping amb la següent història: A través del compte enrere del buit del rellotge, els espectadors començaren a viure aquest conte nadalenc que es remunta al segle XVII. Des d’Alacant fins tot el nord d’Europa i més enllà de Rússia es va estendre el culte a Sant Nicolau, patró d’Alacant. Per la seua generositat i amabilitat amb els més necessitats i el més xicotets fou anomenat el bisbe dels xiquets, a qui – a poc a poc – va anar repartint la seua fortuna. Conten històries i llegendes que els primers dies de desembre salpava el vaixell Spanje, amb Sant Nicolau a bord, cap al nord d’Europa. Els cellers anaven plens de regals; joguets, taronges, mandarines i dolços. El seu objectiu sempre es complia malgrat les perilloses travessies, sortejant altes onades, forts vents i els corrents de l’oceà Atlàntic. El vaixell arribava al seu destí sempre a temps per a dur els regals als xiquets. Aquesta llegenda s’estén pel món arribant, fins i tot, als Estats Units mitjançant la tradició familiar, amb orígens a Alacant, i el seu nom va anar derivant de Sant Nicolau, Sinterklaas, Sant Nikolaus fins a acabar com el conegut Santa Claus. L’espectacle anomenat “Un Nadal alacantí” es va estrenar el divendres 22 de desembre sent narrat per Miguel Ángel Jenner i la veu de Samuel Jackson. Els alacantins i alacantines han pogut gaudir d’aquest videomapping fins el 29 de desembre, amb tres passades diàries a les 19:30, 20:30 i 21:30h. Segons relata el periòdic “Información” l’acte va ser presentat per la periodista Luz Siguenza que va donar pas al batlle d’Alacant, Luis Barcala, que va intervindre explicant que aquest és “un espectacle increïble, inèdit, original i especial que s’ha preparat en la façana de l’ajuntament per a explicar que la narració es basa en una tradició, la de Sant Nicolau que partia del port d’Alacant ple de mercaderies i va estendre la llegenda per tot el món” i, a la mateixa vegada, va assenyalar que hui l’Ajuntament amb el videomapping vol “recuperar la història per a donar-la a conèixer”.
34
Foguera San Fernando
Alacant
ORIGEN PAGÀ
Segons l’enciclopèdia de Langer de la història mundial, Santa era un nom comú per a Nimrod en tota l’Àsia Menor. Aquest era també el mateix déu del foc que baixava per les xemeneies dels antics pagans, el mateix déu del foc al que sacrificaven xiquets – cremats i menjats – entre aquells que alguna vegada van ser “poble de Déu”. Hui en dia ja sabem que Santa Claus ve de Sant Nicolau. Washington Irving – en 1809 – és responsable de refer al bisbe, originalment vell i sever, en el nou “alegre Sant Nicolau” en la seua història de Knickerbocker de Nova York. La majoria de les tradicions nadalenques de la resta dels Estats Units són encara més recents que tot això. “El vell Nick” ha estat reconegut, durant molt de temps, com un malnom del diable. En l’Apocalipsi podem llegir sobre una doctrina, dels Nicolaïtes, on Crist diu – dos voltes – a la seua esglèsia: Odiar vol dir “seguidor de Nicolau”, Nikos vol dir “conqueridor, destructor”, Laos vol dir “poble”. Nicolau, aleshores, són persones que són fidels al conqueridor o destructor Nimrod. Si pensaves que el Nadal és un costum cristià innocent, segur que aquesta dada t’ha sorprés.
35
2019
36
Foguera San Fernando
SAN FERNANDO 2019 37
2019
38
Foguera San Fernando
Salutacions
Cristina López i Moya
SALUTACIÓ DE LA PRESIDENTA DE LA FOGUERA Salutacions a tots els lectors, Un any més em trobe amb els dits en el teclat pensant què missatge vos puc fer arribar. Ara només pense en com són les Fogueres, en com em sent dins la meua comissió i en tot allò que suposa el nom de Sant Ferran. Què són les Fogueres? Doncs depén de qui té les conte. Per mi són família, són la meua aficció i el meu treball, són records de tota la vida, són 25 anys en aquesta comissió. És foc i màgia en l’inici del solstici d’estiu però, també, són un conjunt de records durant tot l’any. Festa, responsabilitat, autonomia, creixement a tots els nivells, treball en equip, emoció i plaer. La comissió del nostre barri està creixent, tant l’adulta com la infantil però sempre mantenint la nostra identitat, el que ens fa ser “la número u”. Persones, amb els seus treballs i obligacions, que donen el seu temps per a engrandir la festa. Aquest any, en especial, m’he n’adonat que resulta molt fàcil ser presidenta quan tens un gran equip al teu costat. Cadascú fa la seua tasca però, gràcies a les xarxes socials, només cal posar un missatge i sempre trobes un voluntari que et treu del compromís. El llibret, la tresoreria, les loteries, el local de reunions, els actes, els cartells, reunions de la Federació, detallets que s’han de comprar, disfresses, muntatge del racó, presentacions de fogueres amigues, ... cadascú ha complert la seua comesa i ha fet que l’any 2019 arribe amb tot preparat per a gaudir de la festa. Amb els nostres germans de la festa – quants actes que hem compartit junts - la Falla germana Plaça Pintor Segrelles, amb Javier al front. La barraca “Som fills de poble”, amb Gonzalo encapçalant-la. I amb la comissió infantil de Carolines Altes, seguim al peu del canó per a ser “la número u”. Sant Ferran és una de les fogueres més antigues d’Alacant i segueix en peu gràcies a tots els que, dia a dia, treballem per ella. Anime al barri a que ens done suport i col·labore alhora a mantindre viva la festa. Als comerços i als col·laboradors, el nostre agraïment més sincer. I a tots vosaltres, que llegiu el nostre llibret, Bones Festes de Fogueres 2019’.
Carmen Aracil i Soler
SALUTACIÓ DE LA PRESIDENTA INFANTIL DE LA FOGUERA Hola, estimats festers i festeres. Sóc Carmen Aracil i Soler, aquest any tinc l’honor de representar la meua foguera com a presidenta infantil. Em fa molta il·lusió ser presidenta perque porte tota la vida, des de que vaig nèixer, en aquesta foguera i he tingut el privilegi de poder representar-la com a Bellesa, Padrina i, en aquests moments, com a Presidenta. Una vegada més arriba el mes de juny i tornen les nostres festes més estimades. LES FOGUERES DE SANT JOAN, els carrers s’omplen de color, olor, sentiments i noves il·lusions. A la nostra Falla germana Plaça Pintor Segrelles, a la nostra Barraca “Som fills del poble” i a la nostra Foguera germana Carolines Altes – tots sempre esteu convidats a vindre – gràcies per col·laborar amb nosaltres. Salutacions. M’ha fet veritable alegria coincidir amb la meua amiga i Padrina – Carla García Cayuelas – i li desitge de tot cor que tinga tota la sort del món en la seua nova etapa com a candidata a Bellesa del Foc. Molts besets Carla. També vull dedicar una cordial salutació a la nostra Bellesa Andrea Galindo Borgoño i dir-li que puga gaudir cada moment perque aquest any que li espera passa de seguida. I, com no, un record especial a les meues “terratremols” Carmen Gómez López i Mar Cañete Pico. Per acabar, passeu unes festes inoblidables. Visca Alacant i Visca la Foguera Sant Ferran. Salut
39
2019
Comissió
Comissió adulta Cristina Mªªºa López i Moya
Jesús Ángel Fuentes i Ortega
Antonio Aracil i Mateo
Sonia Cayuelas i Toril
Carlos García i Cifuentes
Raquel Buades i Molina
Moisés Gómez i Ferrer
Javier Campos i Martín
Chely Abad i Tortosa
María Isabel Borgoño i Aznar
Sergi Ribera i Antón
Ángeles Galindo i Martín
Jordi Villaplana i Satorre
Sofía Escolano i Gómez
Jose Antonio Rodríguez i Martínez
Cristina Picó i Aragón
Paco Esteve i Guillén
Silvina Tomás i Pastor
Marisa Gómez i Ferrer
Carolina Rubio i Martínez
Andrea Urios i García
Conchi Martínez i Soriano
M.Paz Sala i Brotons
Andrea Alcaraz i Rubio
Lourdes Rodríguez i Company
Comissió infantil Carmen Aracil i Soler
Althea Campos i Buades
Carmen Gómez i López
Sergio Campos i Buades
Yago Baños i Abad
Alejandro Cañete i Picó
Sinaí Ureña i Solano
Aitana Pérez i Hernández
Raquel Gómez i López
Cristian Mateo i Ruiz
Aitana Esteve i Losada
Aitana Galindo i Borgoño
Adrián Correas i Ribera
Andrea Galindo i Borgoño
Lucía Correas i Ribera
Ariadna Galindo i Borgoño
Mariola Pérez i Hernández
Aarón Fernández i Galindo
Mar Cañete i Picó
Carmen Pancracio i López
Laia Gomis i Fuster
Laura Costa i Miñano
Júlia Gomis i Fuster
Nieves Rincón i Jávega
Laura García i Cayuelas
Marina Alcaraz i Rubio
Carla García i Cayuelas
40
Foguera San Fernando
Comissiรณ
41
Foguera 2019
“OBSCURUS” Aquest terme en llatí significa, en la nostra llengua, obscurantisme. La Foguera d’aquest exercici contarà els tripijocs de les grans oligarquies. Ens ho venen d’una manera bonica i com si fos necessari pel nostre bé, però és un únic fi - ben tintat molt fosc – que només beneficia a les altes esferes com ha estat sempre. Aprofiten la bona fe i l’honradesa de la gent per a beneficiar uns pocs. Utilitzen l’honestitat manipulada en contra nostra. Així els ninots desenvoluparan diferents escenes on l’obscurantisme ens portarà pel carril marcat prèviament.
Antonio Verdugo Ballester
d’
42
43
Foguera infantil 2019
“MUSICAL.LYCANT” Estils musicals, quin t’agrada més? En aquesta foguera tots, segur, t’encantaran. Tenim rock, blues i dance... música clàssica o moderna, totes sonen bé ¡ En San Fernando ens veiem tots per fer sonar la nostra música. I com bades un poc, en Fogueres et farem ballar ¡
de
Luis Enguidanos
44
2019
BELLESA INFANTIL Andrea Galindo i Borgoño
46
Foguera San Fernando
47
2019
48
Foguera San Fernando
DAMES D’HONOR INFANTILS Carmen Gómez i López Mar Cañete i Picó
49
PADRINA D’HONOR Carla García i Cayuelas
50
Foguera San Fernando
51
2019
Foguera
Paelles
Orgullosos del nostre premi
Pregรณ
52
Foguera San Fernando
Records
Cavalcada del Ninot
Entrada de Bandes
53
2019
Records
Ofrena de flors
Recollida de premis i mascletĂ
54
Foguera San Fernando
Records
Monuments. PlantĂ
55
2019
Records
GlobotĂ , bombetes i cremĂ
56
57
2019
Records
Pel canvi d’exercici
Paelles a Santa Isabel
Foguerer infantil
58
Foguera San Fernando
Records
De visita a altres comissions
Esmorzar, Esbossos i signatures dels contractes
59
2019
Records
Halloween
Matxo Hèrcules!!
Betlem al racĂł
60
Foguera San Fernando
Records
Expofesta
Playbacks
61
2019
Records
La nostra foguera en Nadal
Processรณ de Sant Nicolau
62
Foguera San Fernando
Records
Demanada de Belleses
Concert infantil a l’ADA
63
2019
Records
Presentaciรณ
Falles
64
Foguera San Fernando
Records
Actes de les candidates
Convivències, Port i Elecció
65
2019
Barraca Som Fills del Poble
Gonzalo García i ballesteros
Nerea Martínez i Rebollo
Trini Ibáñez i Pérez
Aitana García i Romero
Andrea Retortillo i Monzó
Francisco Cerdá i Trigueros
Cristina Bosch i Lillo
Mª Teresa Cerdá i Molero
Fernando Carratalá i Pastor
Adrian Esteve i López
Josefa López i Escolano
Elena Giménez i Algibay
Jose Miguel Ibáñez i Pérez
Francisco Lloret i Box
Alexandra Martínez i Ibáñez
Monica Devesa i Zamora
Mª José Olcina i Porras
Josefa Alaves i Rocamora
Amparo Sánchez i Manzanaro
Alex García i Arévalo
Anselmo Martínez i Aznar
Mari Paz Holgado i Sala
Rocío Fernández i González
Laura Moreno i Rodríguez
Raquel López i Nortes
66
Foguera San Fernando
Falla Germana Plaça pintor Segrelles
President
Javier Pavia i Segarra
President Infantil Pablo Egea i Cervera
Fallera Major María Garcés i Delgado
Fallera Major Infantil Mercedes Sánchez i Martínez
Estimats amics de la Foguera Sant Ferran. Les nostres comissions ja fa uns quants anys van decidir agermanar-se en aquestes festes del foc que reivindiquen la germanor. Comissions germanes no només en el foc sinó, també, en la il·lusió de compartir un any més les vostres festes amb vosaltres. Com no podia ser d’altra manera, allà estarem. Vull felicitar a Cristina i Carmen per fer possible, un any més, que la màgia del foc puga reviure als vostres carrers. I, com no, donar-li l’enhorabona a Andrea – la Bellesa Infantil – i les seues Dames d’Honor Carmen i Mar per poder gaudir aquest any de la sort de ser les màximes representants de la Foguera. Aquestes festes, que al mes de juny omplen de joia, música i color la ciutat d’Alacant, són per nosaltres l’expressió de l’amistat que hi ha entre dues comissions, dues ciutats, una mateixa manera de sentir, germans de terra i tradicions. No vull acomiadar-me – juntament amb el President Infantil Pablo Egea, la nostra Fallera Major María Garcés i la nostra Fallera Major Infantil Mercedes Sánchez – sense desitjar-vos el millor per aquests dies. Esperem que siguen molt entranyables per a tots vosaltres. Visquen les Fogueres de Sant Joan, les Falles de Sant Josep ¡¡¡ Visca València i Visca Alacant ¡¡¡
67
CÀRRECS D’HONOR President d’Honor perpetu: Francisco Pla President d’Honor: Carlos Mataix Festera d’Honor: Maria José Alcaraz i Pèrez-Sales Col·laboradors d’Honor: Amstel Bar Guillermo Anís Tenis
68
Foguera San Fernando
Foguera infantil Germana Carolinas Altas President infantil Jorge Alcaide i Alzamora
Bellesa Infantil: Andrea Lopez i Zaragoza Damas d’honor : Lorena Sirvent i Cuenca Natalia Sirvent i Cuenca
69
PROGRAMA DE FESTES Festival de paelles
Lloc: Parc Lo Morant Data: 12 de maig de 2019 Hora: 11’00
Homenatge a Foguerers i Barraquers Lloc: Plaça de Bous Data: 1 de juny de 2019 Hora: 20’30
Desfilada del Pregó i Pregó de festes
XXIV Concert de Fogueres Lloc: Auditori ADDA Data: 4 de juny de 2019 Hora: 20’15
Gala de l’esport
Lloc: Per determinar Data: 7 de juny de 2019 Hora: 22’00
Mascletà
Lloc: Plaça de Bous – Ajuntament d’Alacant Data: 1 de juny de 2019 Hora: 21’00
Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 8 de juny de 2019 Hora: 14’00
Mascletà
Cavalcada del Ninot
Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 2 de juny de 2019 Hora: 14’00
Festival de Bandes Andrés Llorens Lloc: Per determinar Data: 2 de juny de 2019 Hora: 20’00
Temàtica: Música i cant Lloc: Itinerari oficial Data: 8 de juny de 2019 Hora: 20’00
Mascletà
Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 9 de juny de 2019 Hora: 14’00
Lliurament de recompenses Lloc: Jardins del Palau de la Diputació d’Alacant Data: 9 de juny de 2019 Hora: 19’00
70
Arribada del Foc
Lloc: Avinguda Maisonnave. Edifici “Corte Inglés” Data: 14 de juny de 2019 Hora: 23’45
Concurs de Mascletà Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 15 de juny de 2019 Hora: 14’00
Entrada de Bandes
Lloc: Itinerari oficial Data: 15 de juny de 2019 Hora: 19’00
Concurs de Mascletà Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 16 de juny de 2019 Hora: 14’00
Concurs de Mascletà Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 17 de juny de 2019 Hora: 14’00
Concurs de Mascletà Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 18 de juny de 2019 Hora: 14’00
Foguera San Fernando
Desfilada Folklòrica Internacional Nanos i Gegants Concurs de Mascletà Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 19 de juny de 2019 Hora: 14’00
Muntatge del Racó
Lloc: Carrer Pintor Velázquez Data: 19 de juny de 2019 Hora: 24’00
Plantà de la Foguera Infantil Lloc: Carrer Pintor Velázquez Data: 19 de juny de 2019 Hora: 24’00
Lloc: Per determinar Data: 22 de juny de 2019 Hora: 13’00
Concurs de Mascletà Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 22 de juny de 2019 Hora: 14’00
Ofrena de Flors
Lloc: Itinerari oficial Data: 22 de juny de 2019 Hora: 19’00 La Foguera San Fernando anirà aquest dia a ofrenar a la Mare de Dèu del Remei amb el número 70.
Visita del jurat de les Fogueres Infantils
Revetlla al Racó
Lloc: Carrer Pintor Velázquez Data: 20 de juny de 2019 Hora: 9’00
Lloc: Carrer Pintor Velázquez Data: 22 de juny de 2019 Hora: 23’00
Concurs de Mascletà
Desfilada d’entrega de premis
Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 20 de juny de 2019 Hora: 14’00
Lloc: Esplanada Data: 23 de juny de 2019 Hora: Per determinar
Plantà oficial de la Foguera
Nanos i Gegants
Lloc: Carrer Pintor Velázquez Data: 20 de juny de 2019 Hora: 24’00
Lloc: Per determinar Data: 23 de juny de 2019 Hora: 13’00
Visita del jurat de les Fogueres
Concurs de Mascletà
Lloc: Carrer Pintor Velázquez Data: 21 de juny de 2019 Hora: 9’00
Concurs de Mascletà Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 21 de juny de 2019 Hora: 14’00
Ofrena de Flors
Lloc: Itinerari oficial Data: 21 de juny de 2019 Hora: 19’00
Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 23 de juny de 2019 Hora: 14’00
Tertúlia al Racó
Lloc: Carrer Pintor Velázquez Data: 23 de juny de 2019 Hora: 15’00 Amenitzada per la Colla de dolçaines i tabals Sant Antoni.
Guerra de l’aigua
Lloc: Carrer Pintor Velázquez Data: 23 de juny de 2019 Hora: 16’00
Revetlla al Racó
Lloc: Carrer Pintor Velázquez Data: 21 de juny de 2019 Hora: 23’00 71
Lloc: Itinerari oficial Data: 23 de juny de 2019 Hora: 19’00
Revetlla al Racó
Lloc: Carrer Pintor Velázquez Data: 23 de juny de 2019 Hora: 23’00
Nit dels Estels
Lloc: Platja del Cocó Data: 24 de juny de 2019 Hora: 1’00
Despertà al districte
Lloc: Inici al Racó Data: 24 de juny de 2019 Hora: 8’00
Nanos i Gegants
Lloc: Per determinar Data: 24 de juny de 2019 Hora: 13’00
Concurs de Mascletà Lloc: Plaça dels Cavalls Data: 24 de juny de 2019 Hora: 14’00
Cercavila de bombetes al districte
Lloc: Itinerari oficial del districte Data: 24 de juny de 2019 Hora: 19’30
Missa Oficial de Fogueres
Lloc: Cocatedral de Sant Nicolau Data: 24 de juny de 2019 Hora: 20’00
Palmera
Lloc: Cim del Benacantil Data: 24 de juny de 2019 Hora: 24’00
Nit de la Cremà
Lloc: Carrer Pintor Velázquez Data: 24 de juny de 2019 Hora: 24’00
2019
72
Foguera San Fernando
GUIA COMERÇOS
73
Carmen els desitja bones festes 2019!
El vendedor de cupones e ilusiรณn os desea felices Hogueras _el cojo_
Mariola els desitja Bones Fogueres 2019
Avda. Poeta Carmelo Calvo,22 03004 Alicante Tlfno.: 965 219 719 (Urgencias 667 418 819) irisiluminacion.com - irintealicante.es
Javier 666 476 463
La penya de l’escoleta els saluda en aquestes festes
TFNO.: 603 628 705
La Foguera San Fernando els desitja bones festes 2019
LES DESEA FELICES HOGUERAS 2019
2019
Alimaco els desitja Bones Festes
96
Aquest Llibret d’imprimir el 9 d
t es va acabar de maig de 2019