Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Sant Julià Avda.Priorat, s/n 43720 L’Arboç Tel. 977 671 353 Fax 977 167 220
PROJECTE DE CONVIVÈNCIA
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ CURS 2013/14 1
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
ÍNDEX
1. JUSTIFICACIÓ
Pàg. 3
2. FONAMENTACIÓ
Pàg. 4
3. DIAGNÒSTIC DE SITUACIÓ DE CONVIVÈNCIA
Pàg. 6
4. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ
Pàg. 7
5. OBJECTIUS
Pàg. 9
6. METODOLOGIA
Pàg. 11
7. AVALUACIÓ
Pàg. 16
8. PROTOCOL QUE SEGUIM QUAN ALGÚ PEGA O ES PORTA MALAMENT.
Pàg. 17
9. ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS PROPOSATS
Pàg. 20
2
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
1. JUSTIFICACIÓ
El projecte va dirigit a aquell alumnat que s’oposa, per motius diversos, al sistema escolar i a la seva disciplina. Al llarg del primer i segon trimestre del curs escolar 2013-2014 es detecten certs comportaments disruptius d’alguns alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior que alteren diàriament el funcionament dins de les aules, algunes vegades amb agressions físiques i/o verbals a altres companys o al professorat.
Aquest alumnat es caracteritza per:
Tenir problemes de conducta a nivell individual i de relació amb els companys i els adults. Tenir una actitud passiva enfront els aprenentatges curriculars. Tenir una actitud desafiant davant l’autoritat (mestres). Viure en un ambient familiar des estructurat, amb mancances afectives i, sovint, sense models de referència clars.
3
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
2. FONAMENTACIÓ
Del Projecte de Convivència de la Generalitat de Catalunya s’extreu que:
La Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig d’Educació (BOE núm. 106).
Estableix a l’article 121 apartat 2n, l’obligatorietat que tots els centres elaborin un Pla de Convivència i l’incloguin dins el Projecte educatiu del centre. Decret 279/2006 de 4 de juliol sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.
Reforça el caràcter educatiu que han de tenir els processos i les accions que s’emprenguin, tant per prevenir com per corregir conductes inadequades, amb la finalitat de satisfer el dret al desenvolupament personal i el deure d’aprendre i mantenir actituds de responsabilitat per a resoldre conflictes de convivència. Decrets 142/2007 i 143/2007 de 29 de juny (DOGC núm. 4915) d’ordenació dels ensenyaments d’educació infantil, primària i secundària obligatòria. Estableixen que cada centre en el seu projecte educatiu especificarà els principis bàsics per al desenvolupament curricular i el tractament transversal en les diverses matèries dels objectius de l’educació per la ciutadania i els drets humans. Llei d’Educació de Catalunya 12/2009, del 10 de juliol.
Títol I: Art. 7 convivència. Títol III: Art. 21 drets alumnes i Art. 22 deures alumnes. Títol V: Art. 30 dret i deure de convivència.
4
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Decret
Projecte de Convivència 2013/14
102/2010,
de
3
d’agost,
d’autonomia
dels
centres
educatius. Art. 23.3 Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes comeses per l’alumnat s’ha de tenir en compte els criteris següents: a) Les circumstàncies personals i socials i l’edat de l’alumnat afectat. b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva. c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat. d) L’existència d’un acord explícit amb el progenitors o tutors legals, en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de manera compartida. e) La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona. f) La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen. Art. 23.4 En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l’article 37.1 de la Llei d’educació s’ha de considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s’han d’acordar de manera proporcionada
a
aquesta
especial
gravetat,
quan
impliquin
discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol circumstància personal o social de terceres persones que resultin afectades per l’actuació a corregir.
El projecte educatiu establirà els principis per a l’elaboració del projecte de convivència. Així mateix els decrets esmentats assenyalen com a competències bàsiques i per tant com a part del currículum obligatori: la competència comunicativa, la d’autonomia i iniciativa personal i la social i ciutadana. Es presenta aquest projecte com a una intenció de futur. L’avaluació i la posada en pràctica serà essencial per tenir l’experiència necessària i una visió més real per assentar les bases sobre les quals iniciar un projecte a nivell d’escola en termes de convivència i mediació escolar.
5
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
3. DIAGNÒSTIC DE SITUACIÓ DE CONVIVÈNCIA
La majoria de les situacions que alteren la convivència al centre es poden resumir en les següents: 1. Alteracions en el compliment de les normes del centre en relació a: Files i desplaçaments pel centre. Mala utilització dels espais del centre. Apropiació d’espais i materials dels alumnes. Disrupció, mal comportament en classe. Problemes amb els alumnes de nova incorporació. Marginació, Baralles, normalment sense importància. Hi ha una facilitat a l’hora dels insults. Assajament. 2. En relació als espais i temps Estona de menjador: La vigilància la fa un equip de monitors i l’autoritat del personal de menjador no es igual que la dels mestres i reben, molt sovint, males contestacions i falta de cas. Estona d’esbarjo. Horari d’entrades i sortides de l’escola.
6
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
4. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ.
La participació i la corresponsabilització de la comunitat educativa i dels agents educatius de l’entorn per tal d’aconseguir una actuació compartida i coherent, eficaç i eficient, fonamentada en una cultura dialògica i intercultural, basada en l’acord i la norma concretada amb fermesa, precisió i afecte. La implicació dels equips docents en aquests projectes és fonamental, així com els Equips d’Atenció Psicopedagògica i els Serveis Socials. Cal que l’alumne senti que hi ha un interès del professorat, un compromís per tal d’ajudar-lo, amb els elements com ara: objectius específics, pactes, examen de consciència, proposta de nous objectius... No exempts de mesures disciplinàries previstes en el Reglament de
Règim
Intern del Centre
quan calgui i sigui
absolutament necessari. Per aquesta raó, es fa convenient incorporar elements socioeducatius a la tasca com a docents.
La normalitat Per tal d’adoptar, en la mesura que sigui possible, les actuacions més properes i més integradores.
La millora constant de les actuacions per tal de donar una resposta ajustada a les necessitats més greus i més urgents i establir els instruments i els indicadors que permetin anar ajuntant les estratègies, les actuacions i els recursos a la consecució dels objectius.
7
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
Cal que la proposta educativa sigui flexible i es pugui optimitzar a partir de les necessitats extretes de l’avaluació continuada que durà a terme l’equip docent. La descentralització Cada centre és diferent. Per aquesta raó les actuacions que s’han de dur a terme han de donar resposta a les necessitats reals de l’escola i de l’entorn més proper.
Actuació global i integral Cal que l’actuació es dugui a terme en totes les àrees curriculars. La transversalitat del projecte rau en la consecució dels objectius principalment actitudinals en totes les àrees, per arribar a una situació de convivència més estable a les aules. La separació o aïllament de l’alumnat pot provocar l’efecte contrari, entrant en la diferenciació entre “els alumes normals” i “alumnes problemàtics”. Per tant és important que aquests alumnes se sentin integrats al seu grup classe. Es tracta d’entendre que són alumnes com la resta, però que tenen necessitats diverses, comportant, alhora, respostes diferenciades per part de l’escola. El fet integrador amb la resta de companys i amb l’entitat escolar pot accentuar-se si els fem partícips de diferents activitats dintre de l’escola.
8
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
5. OBJECTIUS Els objectius principals giren al voltant del desenvolupament de les competències bàsiques, de l’establiment de relacions personals positives i del respecte cap al centre i la seva normativa.
Fer ús de la mediació.
Elaborar un projecte global amb la participació de tota la comunitat educativa per tal de gestionar i orientar les actuacions i els processos.
Potenciar l’equitat educativa i el respecte a la diversitat.
Ajudar a cada alumne/a a relacionar-se amb ell mateix, amb els altres i amb el món.
Promoure la implicació i el compromís de tots els agents educatius en la millora de la convivència en el centre i l’entorn.
Garantir una aplicació ferma i flexible de les normes.
Treballar les competències socials i paral·lelament el tema disciplinari a l’entorn escolar.
Acollida
Comunicació
Educació emocional
Resolució de conflictes
Davant les característiques de cada alumne/a, es proposaran objectius específics per cada un d’ells/d’elles.
Millorar l’actitud envers les diferents matèries a l’aula ordinària. Millorar el respecte cap als companys i professorat.
9
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
Tenir una concepció/percepció més positiva d’ell /a mateix/a. Respectar les normes bàsiques del centre. Treballar en equip, buscant objectius comuns que el/la facin participar de la resta del grup. Promoure una cultura de centre inclusiva que respecti i valori les diferències i promogui la igualtat. Establir accions a favor de les diferents cultures presents al centre. Garantir la inclusió de les famílies i l’entorn. Potenciar les competències personals relacionades amb aprendre a pensar, a gestionar les emocions i a assumir valors. Potenciar la competència en comunicació lingüística de l’alumnat adequant-la als diferents contextos socials i culturals. Aconseguir un clima de centre que promogui les relacions harmòniques entre tota la comunitat educativa.
10
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
6. METODOLOGIA
Davant aquesta situació, i tenint en compte el poc temps d’acció del qual es disposa, el treball fins a final de curs ha de ser molt pautat, dirigit i de contenció, utilitzant una metodologia més aviat conductista, amb reforços positius i negatius per l’alumnat. El treball es farà dins i fora de l’aula ordinària. L’alumnat assistirà com a mínim 4 sessions de 45 minuts amb l’educador, en les quals es proposaran diferents activitats en una aula de treball. La resta del temps l’alumnat romandrà amb el seu grup-classe. S’ha de valorar la possibilitat que els alumnes puguin dur a terme d’altres activitats dins del centre, per anar adquirint un sentiment participatiu, sentint-se útils, i evitar que trenqui la seva identificació amb el centre. Aquests tipus d’activitats podrien estar relacionades amb la USEE, fent suport a la mestra o a l’educador d’Educació Especial, treballant el tema de la inclusió; fer activitats en altres cicles i/o nivells (anar a llegir contes a Educació Infantil –apadrinament- o anar a fer plàstica o fer suport en l’activitat de l’hort a Cicle Inicial, entre d’altres). També es considera necessari la utilització d’activitats alternatives per afavorir l’autocontrol, com pot ser la relaxació, primer d’ells mateixos, després entre ells i també anar a fer relaxació a Educació Infantil. En un futur, es pot valorar la col·laboració amb entitats del poble o fer algun programa fora de l’escola. Per aquesta raó serà important en cursos successius la coordinació entre el centre i altres agents externs (com poden se l’Ajuntament, la Policia Local, la Llar d’Infants o Serveis Socials). A l’hora de programar activitats dins i fora de l’aula ordinària es poden considerar els següents temes: L’acollida és el conjunt sistemàtic d’actituds i actuacions que el centre posa en funcionament per guiar la incorporació òptima dels nous membres de la comunitat educativa en al vida i la cultura quotidiana.
11
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
L’arribada constant i nombrosa de famílies nouvingudes, conjuntament amb la gran mobilitat de l’alumnat en els centes, ha posa en evidència la importància dels processos d’acollida. Aquests processos no van adreçats només a l’alumnat i
a les famílies nouvingudes, també van adreçats a la
resta de l’alumnat, les seves famílies, al professorat i al personal d’administració i serveis. Coeducació, per potenciar la igualtat d’oportunitats entre nois i noies, així com el respecte per les diferents opcions sexuals. Competència Social i pròpia identitat, per tal de potenciar les habilitats cognitives i emocionals que donen lloc al desenvolupament personal i la vida en societat. Les
relacions
basades
en
la
competitivitat
acostumen
a
crear
enfrontaments i dificulten els vincles socials. En canvi, la competència social promou el respecte a les persones i crea comunitat. La relació amb els companys ha estat sempre un dels objectius claus de l’acció tutorial. Comunicació i relació, per aprendre a conversar i escoltar, construir el propi pensament a través de la interacció amb els altres, escoltar activament, amb empatia.
També utilitzar llenguatges: oral, escrit,
audiovisual, el propi cos... L’educació emocional, com a eina encaminada a l’equilibri emocional de la persona. Les competències personals relacionades amb l’equilibri emocional són cada cop més necessàries a l’hora d’integrar-se en la societat actual i imprescindibles per treballar en equip. Actualment es posa en relleu la necessitat d’una intervenció educativa que faciliti l’equilibri i l’estabilitat emocional perquè sabem que les emocions i els sentiments guien bona part de la presa de decisions i actuacions. Educació per la pau, amb l’objectiu de fomentar una cultura de pau i noviolència, juntament amb els valors que fan possible preservar i enriquir la vida de les persones.
12
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
La convivència és el valor primordial d’aquella societat que utilitza el diàleg per resoldre les qüestions que es poden plantejar quotidianament. Inclusió i solidaritat, oferint expectatives d’èxit educatiu a tots els nens i nenes, independentment de les seves característiques, necessitats o discapacitats.
Cal que el treball vagi dirigit cap a les capacitats dels
alumnes més que en les seves limitacions, dins d’un context el més normal possible i en un entorn el menys restrictiu possible. Apropar aquest alumnat a altres realitats properes i, en molts casos, desconegudes per ells esdevé una oportunitat educativa de creixement personal i social per a tothom, crea nous marcs de convivència i genera noves complicitats que afavoreixin l’equitat i la cohesió social. Mediació, per tal d’arribar a acords consensuats amb la finalitat de resoldre els conflictes. La mediació és un procés de gestió positiva de conflictes. Parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es tracta de guanyar-perdre, sinó d’intentar arribar a un acord cooperatiu i consensuat entre les dues parts. D’aquesta manera es promou l’enfortiment personal i la capacitat d’aprofitar els conflictes per transformar la situació. Els conflictes ajuden a madurar i a créixer i formen part de la vida de totes les persones; no cal esperar que esclatin fins al punt de reclamar una actuació per part dels adults, sinó que és possible facilitat a l’alumnat les eines necessàries per tal que pugui responsabilitzar-se dels conflictes en què participa. símbols identitaris, són aquells elements, en les formes de vestir o en els complements corporals, que contribueixen a conformar identitats. Als centres docents cal establir normes que valorin i permetin la diversitat i, alhora, s’adeqüin al context social del centre, sempre i quan no s’atempti contra els drets fonamentals de les persones i els principis bàsics de l’organització escolar. En aquest sentit, cal tenir una postura clarament contrària als elements simbòlics que exaltin la xenofòbia o el racisme, i defensin qualsevol tipus de violència o il·legalitat.
13
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
L’absentisme, és l’absència reiterada i no justificada, dins de l’horari escolar, de l’alumnat en edat d’escolarització obligatòria en el centre educatiu on està matriculat. Els plans integrals d’intervenció s’han de situar i entendre en el marc d’una escola inclusiva, acollidora i oberta, lligats a projectes de millora d’estratègies metodològiques i organitzatives adreçades a facilitar la reincorporació de l’alumnat a l’aula. Conflictes lleus, són el conjunt de conductes contràries a les normes de convivència del centre, totes aquelles interaccions que malgrat no estar tipificades en el Reglament de règim intern del centre són font de malestar o dificulten el dia a dia. Es tracta, majoritàriament, de situacions de conflicte interpersonal que, amb la formació i les eines adients, els nois i noies poden solucionar per si mateixos. Conflictes greus, són aquelles situacions de violència verbal o física que perjudiquen notablement la convivència en el centre, perquè generen sentiments d’indefensió, inseguretat i angoixa en els membres de la comunitat educativa. Per tal de motivar l’alumnat a l’hora d’assolir els objectius, s’han dissenyat unes graelles de seguiment individual on s’avaluarà el treball i l’actitud en cada franja horària dins de l’aula ordinària. Els objectius específics de cada nen s’hauran d’avaluar, acompanyats de la signatura del mestre. El resultant de punts diaris (reforç positiu) s’aniran acumulant i, juntament amb els punts de la resta de companys, s’optarà a un reforç al final de cada mes, que prèviament haurà estat pactat entre ells.
Consisteix en que l’alumne
s’esforci individualment per aconseguir un reforç grupal. El reforç mensual cal que sigui assolible i anar pujant la dificultat a mesura que es vagin assolint objectius. El fet de reforçar positivament o negativament motiva a l’alumne donat que sempre obtindrà algun punt. En aquest sentit el reforç negatiu no equival a un càstig perquè se li donen els punts, però són menys dels que li correspondrien si hagués assolit els objectius.
14
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
Els reforços mensuals poden ser variats i cal que siguin els mateixos alumnes els que també manifestin quin són els seus interessos.
L’equip
directiu, en última instància, donarà el seu vist i plau a la proposta, sempre que aquesta sigui possible. Es continuarà amb el seguiment individualitzat de cada alumne des de la figura del/ de la tutor/a, psicòloga del centre i/o educador.
15
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
7. AVALUACIÓ Com hem vist, en el procés d’avaluació de l’alumne participen tots els mestres. Aquest seguiment diari ens permetrà una major objectivitat a l’hora de valorar l’actitud i el treball de l’alumne i la nostra tasca. La coordinació i comunicació entre els membres de l’equip docent marcarà la línia de treball i el que volem aconseguir.
Per tant és important una
avaluació contínua del projecte per tal d’anar millorant aspectes i poder, d’aquesta manera, donar una resposta cada cop més efectiva a les situacions i circumstàncies que es vagin presentant. Al final de curs caldrà fer una avaluació final.
Aquesta valoració serà
important per assentar les bases d’un nou projecte fonamentat en la mediació escolar i la resolució de conflictes.
16
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
8. PROTOCOL QUE SEGUIM QUAN ALGÚ PEGA O ES PORTA MALAMENT Es parla amb l’ alumne agredit i amb l’agressor. Es busquen les causes de l’agressió i solucions perquè no torni a passar.
Segons sigui la gravetat es parla amb els pares corresponents. Sempre es fa saber el què ha passat.
Si el pare ve a l’escola a realitzar una queixa es demana que primer parli amb el tutor.
Si s’escau ja parlarà amb direcció. Si d’un alumne hi ha diverses queixes dels mestres, es demana una comissió de disciplina i del resultat es fa partícip als pares.
A cada cas que trobem que hi ha un problema i que hem d’intervenir, se’n parla i la psicòloga del centre també intervé. Es fa observació a l’aula, parlarà amb l’alumne, amb el tutor i altres mestres, amb els alumnes si fa falta, farà un informe i en parlarà amb l’EAP.
Demanarà parlar amb els pares del què passa i se’n buscaran solucions.
Si es creu necessari es farà un canvi temporal i prudencial de l’alumne conflictiu i se’n farà observació del comportament.
Amb tota la informació es prendran mesures correctores a mida que es vagi avançant.
Si fes falta també es parlarà amb l’educadora social, per si hi ha algun tema que s’hagi de tractar.
Si no es veu cap millora i les mesures internes no han fet millorar el comportament, es realitzarà una comissió de convivència, amb la notificació corresponent als pares, per prendre mesures externes a casa i poder millorar el comportament, si es creu factible.
17
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
Projecte de Convivència 2013/14
MESURES DE CORRECCIÓ DE COMPORTAMENT EDUCACIÓ INFANTIL -
Avisar.
-
Parlar entre les parts implicades.
-
Pensar què han fet i com ho haurien de fer bé (cadira de pensar, taula avorrida,..)
-
Tenir clares les normes de convivència i si no les fan el convides a marxar i que ho pensi.
-
Com a última opció cridar a la família i portar un seguiment.
-
Anar a practicar (el pensar) a altres classes.
-
Xerrar en grup i prendre acords.
CICLE INICIAL -
Separar-lo del grup.
-
Treure’l d’una activitat lúdica.
-
Fer serveis a l’escola (ex. Recollir fulles del pati, ajudar a algun nen,….)
-
Quedar-se sense pati i fer reforç
CICLE MITJÀ -
Posar-se drets sinó saben seure.
-
Quedar-se sense pati i estar amb el tutor, realitzant tasques.
-
Fer resums de les feines.
-
Fer dictats i s’avaluen.
-
Còpies, si cal (en paper reciclat).
18
ESCOLA SANT JULIÀ L’ARBOÇ
-
Projecte de Convivència 2013/14
Estar en un racó de classe per pensar i desprès explicar el que han fet.
-
Com a últim recurs enviar-lo a direcció
CICLE SUPERIOR -
Asseguts al pati castigats.
-
A l’hora del pati refer els exercicis dels controls que s’han suspès o fer els exercicis que no havia realitzat.
-
A classe, a l’hora del pati amb el tutor o responsable.
-
Còpies de texts del llibre.
-
Buscar paraules al diccionari i copiar-les.
-
Em situacions extremes, treure l’alumne 5 minuts fora el passadís (davant de la porta de classe i aquesta oberta).
-
Enviar l’alumne a una altra classe, amb prèvia coordinació entre mestres.
-
Com a últim cas extrem enviar l’alumne al despatx.
Sempre el primer que es fa quan hi ha un conflicte, un mal comportament,… es parlar amb l’alumne i es busca la possible solució. La mesura es prendrà quan això no s’aconsegueix i es reiteratiu. Quan aquesta reincidència es contínua i s’ha anotat tres vegades, s’ha parlat amb els pares del fet i continua, es demanarà una comissió de disciplina i si hi ha una continuïtat i s’ha tornat a parlar amb els pares i no millora es convoca la comissió de convivència la qual haurà de decidir.
19
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Sant Julià Avda.Priorat, s/n 43720 L’Arboç Tel. 977 671 353 Fax 977 167 220
9. ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS PROPOSATS Objectiu: Preveure els conflictes EDUCACIÓ INFANTIL - Entrevista inicial amb cada família.
DETECCIÓ DE CONFLICTES
- Valoració inicial de cada situació familiar. - Revisió dels expedients escolars. - Observació de les relacions a l’aula i durant l’esbarjo. Registre si és necessari. - Observació del període d’adaptació. Informe d’adaptació pels alumnes de 3 anys. - Reunió d’intercicle. Revisió i execució dels acords ja presos. - Observació de l’acceptació dels alumnes nous. - Confecció d’un queden de tutoria d’incidències i aspectes positius, etc... amb la participació de tots els mestres que intervenen a l’aula. - Reunions a l’inici del curs tutors/mestres especialistes/psicòloga/serveis externs. INDIVIDUALS
ACCIONS DIRIGIDES A LA PREVENCIÓ DE CONFLICTES
PRIMÀRIA
- Traspàs d’informació entre tutors d’un curs a l’altre, per escrit i presencial si és possible. - Traspàs d’informació de mestres especialistes al tutor/a, especialment davant de fets significatius. - Entrevista prèvia amb les famílies dels alumnes dels quals preveiem actituds conflictives. - Establiment de fites individuals per aconseguir al llarg del curs. - Contractes conductuals en els casos que siguin necessaris,
20
ESCOLA SANT JULIÀ
Projecte de Convivència 2013/14 L’ARBOÇ
- Tècniques d’autocontrol, relaxament, autoinstruccions... - Observació constant de les relacions a l’aula, pati,... Registre si es considera necessari. - Establiment d’un clima agradable, participatiu i de confiança a l’aula, atenent tant a l’espai (distribució, decoració...) com a les relacions entre alumnes i mestres - Elaboració de les normes de classe o d’un codi ètic, amb suport visual pels més petits i amb mecanismes de control subjectes a canvis segons les necessitats. - Elaboració de quadres d’horaris i rutines, amb suport visual pels més petits. - Participació de l’alumnat en l’organització de l’aula.
D’AULA
- Treball global de les emocions, de les habilitats socials i de l’autoestima en sessions específiques i de forma continuada al llarg del curs, en funció de cada grup. - Jocs d’acolliment i coneixença dels alumnes. Aprofitament de la diversitat cultural de l’aula en les activitats habituals, per tal d’afavorir la integració. - Torns rotatoris d’encarregats. - Planificació de les sessions i previsió de les condicions de feina, de forma que no hi hagi temps mots ni improvisacions. - Quadern de tutoria, on es guarda tota la informació de l’alumne: entrevistes amb les famílies, incidències, suport rebut. Aquest quadern passa d’un curs a l’altre fins a la fi de l’escolarització. - Realització d’activitats de dinàmica de grup i de cohesió grupal. - Ubicació dels alumnes dins l’aula. - Ensenyar jocs i estratègies per jugar, sobretot quan aquells no són dirigits. - Creació d’espais on resoldre problemes.
21