Diari Visual Eduard Moyano i Santi Alaniz
PROJECTE DE DISSENY D’ENVÀS I EMBALATGE
Primera entrada E. Moyano
El primer treball del curs en parelles...Al Santi i a mi ens ha tocat fer el packaging de l’escultura d’una tal Maria Isabel Lorenzo. A primera vista una de les escultures més complexes sobre la taula. La creadora semblava tímida. Li hem fet un seguit de preguntes per entendre millor què li agrada i el perquè de la seva peça. Segons ella és una representació de diferents etapes escolars que ha passat. Des de l’ESO, fins al cicle formatiu que cursa actualment. El títol de l’obra, Electrocardiograma Escolar, no deixa gaire a la imaginació. És una representació visual de l’aprenentatge d’aquesta noia. Considero adequat fer un embalatge que emfatitzi en aquesta idea. Alguna cosa així com un monitor cardíac...
Segona entrada S. Alaniz
La meva primera impressió de la peça va ser bastant confosa. En un primer moment no sabia de què es tractava, era bastant irregular. Ens va explicar que era una representació de la seva vida des d’un punt de vista inusual, d’un electrocardiograma. La primera idea per realitzar aquest embalatge era la creació d’un packaging de fusta consistent i que pogués protegir la peça. Teníem clar que no podíem utilitzar materials com el paper o el cartó, a causa del pes de l’escultura i els seus elements. En definitiva, teníem clar que utilitzaríem una caixa de fusta com a material base del nostre packaging.
Tercera entrada E. Moyano
Hem estat parlant aquests dies a classe sobre les possibilitats per la caixa. La Maria ens va passar el seu correu quan ens va presentar l’escultura però li vaig enviar un mail per preguntar-li amb més detall i encara no m’ha respòs. L’hem buscat per l’EART però es veu que aquests dies no ha anat per classe. En un treball d’aquestes característiques és important tenir en compte l’opinió de l’artista però tampoc li anirem al darrere. La idea inicial de presentar un pack amb forma de monitor cardíac ens l’ha tombat el Pep Madrenes. Estava allà quan parlaven amb la Laura i ens va fer l’observació de què “si insisteixes molt en una idea, aquesta acaba perdent força”. Té raó!
Quarta entrada S. Alaniz
Com ens teníem que replantejar el projecte vam optar per una versió del packaging més orgànica i simple. Un embalatge que s’adapti a les formes del que conte però que no dones més pistes. Un packaging totalment opac i que al veure’l no sàpigues de què es tracta ni tampoc puguis arribar a imaginar-te la peça. Provocar curiositat al consumidor, aquest va ser el consell d’en Pep. A partir d’aquí havíem de resoldre altres problemes com el tancament del embalatge, la seva presentació i realitzar un seguit de mesures molt més detallades a la peça. Tot per aconseguir una adaptació del packaging amb la peça molt més curosa.
Alguns exemples d’ idees de packagings:
Cinquena entrada E.Moyano
Vam simplificar la caixa de manera que quedés un triangle. Però fins a l’últim moment no ens vam adonar que per la forma de l’escultura ens quedaria un triangle agut exageradament gran. Quedaria massa espai buit a l’interior de la caixa, no quedaria bé i seria arriscat per la integritat de l’escultura. Hem hagut de modificar-ho tot. Al final el pack serà un quadrilàter amb un dels cantons més allargat. D’aquesta manera s’adaptarà millor, espero. Per encaixar la peça farem un pack format per dues unitats separades gairebé idèntiques que s’encaixaran deixant l’escultura immòbil en el seu interior. Abans de començar a tallar fusta hem pensat que seria convenient fer una premaqueta. Hem utilitzat cartó ploma, ja que d’aquesta manera s’ha pogut mesurar els espais i hem comès errors de càlcul permissibles en aquest punt del procés.
Sisena entrada S. Alaniz
Un cop he tingut clar quines serien les mesures i el material que utilitzaríem, vam anar a una de les botiges de bricolatges més grans de Vic per comprar el que seria la nostra fusta: una làmina de fullola (per recomanació de la Rosa). Allà vam comprar una peça de 30x50 cm amb un cos de 5 cm. A partir d’aquí, ens vam dedicar a dibuixar les bases del nostre packaging i les vam portar a retallar al taller de ceràmica. Amb l’ajuda de la Rosa vam retallar i llimar cada una de peces que conformen el nostre embalatge. Un cop tinguem totes les peces preparades, serà l’hora d’enganxar-les amb una cola de fuster.
Setena entrada E. Moyano
Aquesta tarda hem hagut de saltar classes per poder baixar a ceràmica a tallar les fustes que vam comprar al AKI. Entenc que un alumne de disseny que no ha tocat mai una serra circular en la seva vida hagi d’estar acompanyat pel professor responsable d’aquestes. Però alhora ha sigut un problema haver-nos d’adaptar a la tarda, ja que al matí els tallers estan tancats. Per altra banda, ha sigut una sort poder comptar amb la Rosa. Tal disposició d’un professor per uns alumnes que no són responsabilitat seva sempre és d’agrair. Al Santi i a mi ens ha agradat aquesta part del procés. En estudiar disseny et passes masses hores davant dels PC’s i no tens oportunitat de treballar realment amb les mans. El poc que hem fet ens ha encantat i és sorprenent quan compares les mans d’un dissenyador amb les d’un ceramista, un escultor o un forjador... Al taller ens hem trobat a la Maria Isabel. Ha donat un cop d’ull al nostre projecte abans de posar-se la granota i baixar al soterrani. Per sort li ha molat molt.
Vuitena entrada E.Moyano
Durant el procés final de creació hem patit una sèrie d’inconvenients que han portat a una resolució nefasta del packaging. Primerament a l’hora d’encolar les diferents parts de fusta hem hagut de fer un seguit de modificacions a aquestes per tal d’encaixar-les correctament. Sigui serrant-les novament o esmerilant i llimant les parts sobrants. També vam encolar pel cantó incorrecte una de les dues peces del conjunt quedant-nos amb dues tapes idèntiques. Finalment després de vàries hores en el taller, vam aconseguir unir correctament les dues parts del conjunt però desafortunadament no encaixaven entre elles. Desconec si per part del Santi hi havia algun tipus de coneixement previ sobre la disciplina de la fusteria però jo no havia entrat en un taller d’aquestes característiques des de l’ESO. I les peces que vaig realitzar en aquella època no es caracteritzaven per la seva funcionalitat ni pel seu acabat estètic... L’error de càlcul abans esmentat es va veure ràpidament eclipsat pel petit detall de què l’escultura de la Maria Isabel ni tan sols encaixava en el packaging creat. La Rosa, en saber-ho, ens va dir que els errors són fonamentals i en certa manera la base dels aprenentatges creatius. Vaig agrair les seves paraules de consol i no li discuteixo el encertat del raonament. Però per altra banda, havent d’entregar el treball en menys d’una setmana, no em van pas tranquil·litzar...
Novena entrada S.Alaniz
Resignats amb els erros comesos anteriorment, vam tornar al Aki i vam tornar a comprar una altra fusta, aquest cop més petit i amb un cos d’un 3 mm. El principal problema del perquè no entrava la peça, és per culpa de l’angle massa tancat de l’embalatge. No vam ser conscients d’això. Si volíem fer entrar aquesta peça en una caixa com la que estaven dissenyant, la peça no quedaria prou subjectada per poder ser presentada en horitzontal, on aquesta era la nostra idea principal, i també ballaria massa. Així que vam acabar realitzant una caixa de fusta encaixable per tal de ser oberta en horitzontal amb una tapa de 3 cm i una base de 5 cm. La veritat ha estat una experiència bastant enriquidora, per què et dónes compte de què no tot és possible, que totes les dades són importants i que dels errors s’ha d’aprendre. Ens hem sentit part del taller i d’alguna manera petits fusters en practiqués. Només cal donar les gràcies a la Rosa per tota la intenció que hem rebut i la seva ajuda.
Eduard Moyano i Santi Alaniz
PROJECTE DE DISSENY D’ENVÀS I EMBALATGE