S e i N
R A
A S E T
PS
Crèdits: CATÀLEG: • Edició a cura de: Blanca Vigas • Fotografia portada: Joan Pujol Creus • Fotografies: Lucía Ijurco Blanca Vigas • Disseny i realització: Santi Alaniz © dels textos, els autors respectius. Corretgits per: Montse Serracarbasa
• Muntatge: Pep Madrenas David Places Gemma IIlamola Montse Serracarbasa Blanca Vigas • Organització: Introart Museu de I’art de la Pell deVic Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic
Exposició:
Agraïments:
• Comissariat: Pep Madrenas Gemma Illamola Montse Serracarbasa Blanca Vigas
Artesania Catalunya, del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya Capçart Museu de Terrissa Catalana d’Oristà
• Recursos Humans: Judith Camps • Audiovisual Fons videogràfic: Introart Edició vídeo: Albert Serra
Index: Autor:
Pagines:
Nom de l’obra:
Introducció Introducció
1-2 3 - 4
Un trajecte Artesanal El Trajecte de l’Artesania a l’Escola d’Art i Disseny de Vic
Eduard Pey Joan Farré Jordi Illamola Judith Camps Marta Postico Nquart Natàlia Pujol Josep Madrenas Punts Suspensius Ramon Bas Santi Farrés
5 - 8 9 - 12 13 - 16 17 - 20 21 - 24 25 - 28 29 - 32 33 - 36 37 - 40 41 - 44 45 - 48
Joies, Lligam Impregnat Del Canastró a una Peça per Portar Esclavitud i Llibertat De la imatge de caire religiós a la festiva Relat de Terrisa - ficció Evolució de la imatge de les dones en l’ambit social La Guardiola La cassola d’aixefar patates De les Vigatanes a les vetes De la Baldufa al Claustres de torners L’estudi fels arcs dels pous
EMILI BAYÓN DIRECTOR DEL MUSEU DE L'ART DE LA PELL DE VIC
Un Trajecte Artesanal: Ja fa uns quants anys que la visió general de l’artesania com expressió d’una forma de treball heretada d’una tradició inamovible, ha donat pas a una nova realitat; la d’una nova forma artística capaç d’incorporar l’aplicació de noves tècniques i materials, i oberta a un disseny innovador que, sense perdre el seu caràcter manual i no reproduïble, ha retornat aquest art social i identitari al centre de la nostra vida quotidiana. Aquest caràcter novedós de la nova artesania però, pot continuar vehiculant el tarannà d’un territori i de la gent que l’habita. L’associació d’artesans d’Osona (Introart), és una exemple del que diem. Homes i dones dedicats a un treball professional que volen dignificar el seu ofici i deixar una petja del paisatge, la mentalitat i el caràcter d’aquesta zona de la Catalunya interior. El Museu de l’Art de la Pell de Vic, que acull una de les millors col•leccions europees d’arts decoratives en suport de pell, no podia restar al marge d’aquestes noves tendències. La pell, la coberta orgànica que cobreix a tots els éssers vius, ha estat utilitzada des de l’antiguitat per a elaborar tota mena vestits, calçat, eines, útils de treball i objectes decoratius; i ha esdevingut la matèria primera de multitud d’expressions artístiques i artesanals. Aquesta feliç coincidència entre Introart i el Museu de la Pell, ha anat teixint una relació que s’ha concretat en exposicions com “Innovació i tradició. Artesania a Osona”, (2009), “Insígnia Mestre Artesà” (2010). Convocatòria del premi “Empremtes d’Osona” (2010), la creació del gegant del MAP (2010), i l’elaboració de productes artesanals per a la botiga del museu. Una relació, cal remarcar-ho, que ha comptat amb l’aixopluc del govern català a través d’Artesania Catalunya, àrea del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, que promou la producció artesanal de qualitat pel nostre país, i que va reconèixer a la restauradora de pell del nostre museu, Trini Genís amb el títol de “Mestre Artesana” l’any 2009. L’exposició que els nostres artesans porten a Barcelona, i que a continuació acollirà el nostre museu, vol ser una mostra d’aquesta vitalitat, i un exemple d’aquest trajecte de la tradició a la innovació. Mostra d’unes manifestacions culturals que si bé han d’aspirar a trencar fronteres, només seran entenedores des de l’expressió local i quotidiana de cada realitat territorial.
Emili Bayón Museu de l’Art de la Pell de Vic
2
RAMON RICART DIRECTOR DE L’ESCOLA D’ART I SUPERIOR DE DISSENY DE VIC
El Trajecte de l’Artesania a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic: L’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic manté un compromís i uns vincles continus de col•laboració amb l’associació d’artesans d’Osona, IntroArt. Compromís que fem extensiu a l’artesania contemporània, de la qual aquesta exposició n’és una excel•lent mostra. Des dels seus inicis l’Escola d’Art de Vic ha entès la transversalitat com la principal característica que defineix la contemporaneïtat de l’artesania. Per això, en moments i projectes diferents de l’Escola, hem mantingut com un dels seus principis pedagògics fonamentals la interdisciplinarietat entre art, artesania i disseny, potenciant el creuament dels àmbits creatius i de les disciplines. Sota aquests conceptes treballem projectes interdisciplinaris entre els diferents estudis de l’Escola transmetent a l’alumnat que allò que ens ha de caracteritzar és la creativitat, la capacitat de fer-se preguntes i d’investigar i la satisfacció per la feina ben feta (en el sentit generós i a la vegada íntim d’aquest concepte: l’autoexigència pròpia, el compromís amb un mateix i amb els altres). I som promotors d’aquest missatge: no només entre l’alumnat, sinó també entre els col•lectius professionals d’artesans, artistes, dissenyadors i entre aquelles institucions i persones que convé i ajuda que ens escoltin. L’artesania, entesa des d’aquest punt de vista contemporani i transversal, genera aliances, temps i resultats que ens ajuden a repensar el món. Com les peces d’aquesta exposició, objecte d’un trajecte al llarg de moltes vides, que es presenten avui sota la metamorfosi de noves mirades.
Ramon Ricart Director De L’escola D’art I Superior De Disseny De Vic
4
Eduard Pey “Qui perd els seus orígens, perd la identitat” Joan Salvat Papasseit
5
Dissenyador i Joier M 677 888 991 http://peyjoia.blogspot. com 42º04’6”E 2º26’7”N
Eduard Pey dissenyador i joier de l’empresa d’Argent des de 1995. Vaig donar els primers passos com a joier a la Joieria Josep Català de Tordera (1991 al 1993) i posteriorment joier i modelista per a Akara Jewellers (1993-1995). He realitzat diversos cursos de gemmologia a l’Asso-ciación Espanyola de Gemmologia, entre ells un d’es-pecialització del diamant, alhora que he participat en diferents concursos i exposicions col·lectives a nivell comarcal. El novembre del 2008 guanyo el concurs de Firagrossa de Constantí, el mateix any que se’m premia com a Empremta de Catalunya per el conjunt “El pont de les caixes”. Participo com a ponent en les segones jornades tècniques d’IntroArt 2009 Artesanàlia. Actualment dissenyo i realitzo la col·lecció “A Touch of Bright”, joies de coure per a Farga Group i El Museu del Coure.
6
Joies, Lligam Impregnat
Parteixo d’un penjoll (el guarda flocs de cabells o reliquiari) i l’anell dels fills. El primer és més antic, segurament de principis del 1900, i s’utilitzava per guardar fotografies o un floc de cabells dels éssers estimats (en aquest cas en concret guardava cabells). El segon té a veure amb el costum que hi havia a la comarca
7
de regalar una mitja aliança a les mares amb un color de gemma que assignat a cada uns dels fills que tenia; així, per cada nou fill que la dona tenia s’afegia un nou anell de diferent color. Aquesta tradició va estar molt arrelada des de finals dels 60 fins als 80.
Eduard Pey
Partint de que aquestes peces han caigut en desús però veient la gran acceptació que en el seu dia varen tenir (ja no pel valor material, sinó més aviat pel seu valor sentimental) he realitzat un penjoll i un anell .
Utilitzant les empremtes de les mans i dels dits d’una família, res més personal, aplico el mateix concepte amb disseny i realització diferents.
8
Joan Farré “La tradició no s’ha de repetir, s’ha de continuar” Joan Brossa
9
Cisteller M 647 068 829 www.pontdequeros.com 41º93’8”E 2º32’0”N
Joan Farré, President de l’Associació Catalana de Cistellers i Cistelleres de Catalunya. Membre de la comissió d’Artesania de Catalunya. L’any 2007 nomenat Mestre Artesà pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, mitjançant Artesania Catalunya, del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya i Premi Nacional d’Artesania atorgat per la Fundación Española para la Innovación de la Artesanía. Participant en diferents exposicions col·lectives de Cistelleria tradicional y contemporània exposades a Lugo, Illes Canàries, Burgos, Barcelona, Tarragona, Girona, Mallorca i Salt entre d’altres. Experiències professionals amb Anna Luengo (arquitecte-paisatgista del despatx Citerea de Madrid) participant en el projecte i execució de la obra en El Castillo de Los Mendoza de Manzanares el Real; col·laborant en l’execució de obra de Parc Diagonal-Poble Nou de Barcelona (de l’arquitecte Jean Nouvel); amb Benedetta Tagiabue (del despatx Miralles-Tagliabue) en el projecte i execució del pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional (Shanghai, 2010); i amb Míriam Ponsa (dissenyadora de moda) assessorant i executant complements amb fibres vegetals per a Passarel·la 080 Fashion Primavera 2009.
10
Del Canastró a una Peça per Portar
És difícil trobar l’origen d’una peça de cistelleria tradicional o saber-ne qui és l’autor, ja que normalment l’ús popular ha fet que no tingui cap sentit signar-les. Aquesta és una peça tradicional que, segurament, neix de la necessitat de PORTAR coses d’un lloc a un altre, i la peça que jo us presento n’és la seva evolució.
11
Crec que podem dir que està ben executada, ben proporcionada i que és còmoda en el seu ús, en aquest cas per anar a pescar, PER PORTAR tant els estris de pesca com el peix. De canastrons n’hi ha de molts tipus i formes. Aquesta forma i els lluïments que té, tant a la tapa com a l’acabament, el fan singular i refinat.
Joan Farré
Sense que se sàpiga ben bé el perquè, aquest tipus de canastró només es feia a la comarca d’Osona. He triat aquesta peça per l’elegància i la singularitat que té i pel fet que el seu ús és totalment contemporani, ja que PER PORTAR coses d’un lloc a un altre una manera de fer-ho és amb un estri penjat de l’esquena, com abans es feia per anar a pescar.
12
Jordi Illamola “Llibertat, quina bonica paraula.� Jordi Illamola
13
Forjador M 606 579 989 http://forjatslif.bloc.cat 42º07’6”E 2º29’4”N
Jordi Illamola, nascut el 1973. • Té un taller a St. Pere de Torelló, des del 1996. • Continua l’ofici del pare actualment jubilat. • Dedica temps a recuperar velles tècniques apreses en trobades i cursos. • Soci de la Asociación de Herreros y Amigos del Hierro (Galícia). • Soci d’Introart (Osona). • La tècnica de l’acer damasc l’aprèn del mestre Gabriele Curtolo (Itàlia), en una trobada de ferrers a Galícia. Ja de petit en Jordi te aptituds per el dibuix. Als 16 anys comença a treballar el ferro, primer com a aprenent de manyà, després com a serraller i finalment en el tèxtil com a muntador. Motivat pel desig d’ampliar els seus coneixements aprèn dibuix i il·lustració de còmic en diferents escoles i viatja a León a la Escuela de los Oficios per continuar estudiant. Sovint assisteix a trobades a Galícia (és soci de l’Associación de Ferreiros) on aprèn tècniques de forja tradicional, ha participat juntament amb altres ferrers en campionats de Forja a Itàlia i ha col·laborat en l’organització de la trobada de Forja d’Alpens. Actualment es dedica a la forja tradicional: per interiors, decoració, empreses, ... i és al front de l’empresa familiar, que ha crescut fins al punt d’arribar a tenir tres treballadors en plantilla. Ha realitzat escultures per encàrrec a Torelló i St.Pere i ara treballa en un projecte que consisteix en la realització d’escultures per un itinerari divulgatiu de la torneria de St.Pere de Torelló.
14
Esclavitud i llibertat
Explica la història que durant la guerra del francès (1808-1814) va ser detingut i empresonat al Castell de Sant Ferran de Figueres un pagès anomenat Pere Molas (del mas La Faja, als peus de Cabrera) per acollir a l’enemic a casa seva. Limitat per uns grillons que li subjectaven mans i peus va fer la promesa que si aconseguia escapar del seu presidi donaria una rèplica d’aquests al santuari de Cabrera. En Pere Molas
15
va aconseguir la llibertat escapant pels conductes del clavegueram i complí amb la seva promesa. La còpia està exposada actualment al Museu de Ripoll, i a petició d’un familiar seu en vaig fer una nova rèplica per al santuari de Cabrera. Amb la meva peça vull representar els dos estats totalment oposats de llibertat i esclavitud. Els braçalets de metall
Jordi Illamola
compost sense fixar a cap cadena simbolitzant la llibertat: les aigües en el metall expressen moviment o el pas del temps i les vivències. La barreja equilibrada pot fer molt rica l’existència. La tècnica del metall compost (aliatge de dos metalls o acer damasc) consisteix en soldar a la calda, és a dir, a cops de
martell dos tipus de metall (ferro i acer). Una tècnica que s’utilitzava molt a Toledo per fer les espases molt fortes i que no es trenquessin (espases d’acer amb ànima de ferro).
16
Judith Camps “L’artesania concilia la memòria amb la contemporaneïtat” Josep Mañà
17
Artista plàstica T 93 850 52 96 www.gabins.com 42º20’7”E 2º26’0”N
Judith Camps Vilaseca nascuda a Torelló l’any 1962.Artista plàstica formada en diferents tallers d’arts i oficis: formació plàstica a l’Escola d’Art de Vic, tècniques falleres amb cartró pedra amb el mestre faller Josep Alaros a València, taller de resines i polièster a Vic, taller de policromia a San Antoni Maria Claret i taller d’estatuària religiosa d’ Olot amb el mestre pintor Joaquim Joan. L’any 1986 crea juntament amb Gabí Boixader el Taller Gabins, empresa artesana d’imatgeria festiva de la qual han sortit gegants, ‘gegantons’ i capgrossos que volten arreu del país. S’ha especialitzat en la reproducció a escala d’icones de la imatgeria festiva catalana. Presidenta de l’associació IntroArt d’artesans d’Osona (associació que promou la innovació i la tradició dels oficis artesans, partint de l’excel·lència en l’ofici i la formació artística i tècnica dels propis artesans). Forma part de la junta de la federació d’artesans de Catalunya FAAOC i és membre de la comissió d’Artesania Catalunya, del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya.
18
De la imatge de caire religiós a la festiva
La nostra peça parteix de la imatgeria religiosa, d’una verge Maria de l ’imatgeria d’Olot present durant dècades a la majoria de llars de la comarca en una època religiosa cristiana on es convertien en referents d’identitat i culturals. La imatgeria religiosa al principi es trobava a les esglésies, però va arribar un moment que la població va voler figures de sants a casa i es començaren a fabricar imatges de sants. A finals del segle XIX va començar la producció en sèrie i, en conseqüència, va néixer el taller d’ imatgeria religiosa a Olot.
19
La tècnica en l’elaboració de les imatges parteix d’un original en fang, motlle de cola de conill i positiu de pasta cartró. La ‘policromia olotina’ prepara la figura amb una base de creta i cola de conill, aplicant una capa de goma laca, i policromia amb pintura a l’oli treballant en tres sessions: una per donar una capa de color neutre, la segona aplicant matisos i contrastos, i la tercera per acabats amb pinzell fi. Finalment daurat a la cisa, pàtines i vernís. El nostre projecte consisteix en transformar aquesta
Judith Camps
imatge de caire religiós a una imatgeria festiva, la geganta de Vic, adaptant la seva funcionalitat als nostres temps i utilitzant la mateixa tècnica de la ‘imatgeria olotina’ però fent un nou pas conceptualitzant i minimitzant l’obra, sintonitzant així amb les noves generacions. En una època laica com la present els referents culturals ja no els atribuïm a la religió, sino que ens els dóna la cultura tradicional i popular, com els gegants que ens identifiquen amb el país, la cultura i el territori. La imatgeria festiva sortia a les festes majors i festes
religioses assenyalades però, amb l’arribada de la democràcia, la recuperació de les festes i tradicions va ser un revulsiu per a tota la cultura popular i també per a la imatgeria festiva. La xifra de gegants actualment supera els 3.500 exemplars, que cobreix la pràctica totalitat de la geografia catalana, se’n fan rèpliques en miniatura i representen un important actiu de cultura popular, donant a lloc un element representatiu d’identitat local.
20
MARTA POSTICO Evoques un paisatge que només existeix en la teva ment: la pura emoció que t'habita “In nuce”. Antoni Clapés (1948)
21
Ceramista M 626 127 020 www.mpostico.net 41º77’3”E 2º24’2”N
Marta Postico, Barcelona, 1968. • Graduada en Arts i Oficis, especialitat ceràmica per “l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de la Llotja” Barcelona, 1991. • Instal•lo el taller a Centelles,1991. • Carta d’Artesà de la Generalitat de Catalunya número 9.806. Barcelona 1993. • Membre de A.C.C.(Associació de Ceramistes de Catalunya) 1990. • Membre de Introart (Associació d’Artesans d’Osona) 2009. Activitats Artístiques 2010. 2on Estudi Obert del 27 d’agost a l’1 de setembre. Centelles 2009. 1er Estudi Obert del 22 d’agost a l’1 de setembre. Centelles 2006. Març. “Centelles-cent finestres de llum”. Exposició de cent làmpades amb nom femení. Centre d’art el Marçó Vell, Centelles (Barcelona) 2002. Octubre “La rèplica errònia” Exposició a la sala de l’Associació de Ceramistes de Catalunya, Barcelona. 1996. Abril. Exposició col•lectiva A.C.C. al Centre Permanent d’Artesania, Barcelona 1995. Juny. Exposició col•lectiva a la sala de la Caixa de Manlleu, Vic. 1994. Maig. Exposició col•lectiva a la sala “Llotja del Blat”, Vic. 1994. Març. Comissaria de la exposició “Biennal rere Biennal” al Temple Romà de Vic. 1992-1994. Març. Exposició col•lectiva de l’Associació de Ceramistes d’Osona (A.C.O) a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Vic.
22
Relat de terrissa-ficció
St. Julià de Vilatorta, 23 de gener de 1911. Fa molt fred dins l’obrador, l’argila està congelada. L’electricitat, diuen, aviat arribarà al poble. Sóc un dels 32 terrissers de Sant Julià, el meu avi i el meu pare també ho són. Faig olles i tupins des de que tenia 13 anys. Primer només em deixaven trepitjar el fang roig per pastar-lo, després ja vaig fer nanses i tota la resta va venir amb els anys: gerres, càntirs, cassoles, gibrells, fogons, escudelleres... tot amb el torn de peu. Ara vull fer estris diferents als que fan els meus col·legues confrares. Vull innovar! ... vull aconseguir un nou atuell rectangular, per
23
posar-hi el blat de moro a les gallines, així ompliria uns racons buits al forn de llenya a tocar d’on miro el color de la flama per saber si ha arribat a més de 900ºC. Per començar faré servir el motllo de les rajoles llargues i hi afegiré un xurro al centre. També en faré de més llargues per a qui tingui moltes gallines. A l’abril les duré a vendre al mercat de Vic, potser vindrà aquell pagès de Centelles que té tantes gallines i s’interessa per aquest nou disseny tan pràctic. Centelles, 23 de gener de 2011
MARTA POSTICO
Fa fred fora de l’obrador. Tot just ara em duen el material elèctric per enllestir la comanda de llums. Sóc ceramista, jugo amb el fang des que tenia 13 anys. Amb el temps he anat aprenent l’ofici i augmentant els objectes del catàleg: teteres, tasses , bols, plats, rellotges, llums, escultures, pots... treballo amb el torn elèctric i les plaques amb la laminadora. Per coure, faig servir un forn de gas que arriba als 1260ºC. Ara tinc entre mans un projecte important: veig com als homes i les dones d’avui ens cal evocar records que ens emocionin i vull agafar un objecte vell i transformar-lo, per tenir un racó
on mostrar petits tresors per alimentar les nostres emocions. He recordat un atuell que fa molt temps utilitzàvem per posar menjar a les gallines... sí ,aquell que la mare tenia a l’ampit de la finestra amb un parell de cactus...potser eren els seus records! ... el faré de porcellana blanca per poder penjar-lo a la paret com un petit quadre-prestatge. A l’abril, l’exposaré a Barcelona i a d’altres llocs del territori. Potser vindrà alguna persona de Sant Julià que vulgui alimentar les seves emocions.
24
NQUART La pell, bellesa natural, espera el massatge creatiu de l’artesà per a tornar a néixer. Nquart
25
Artesana de la pell M 652 614 852 www.nquart.com 41º93’2”E 2º25’2”N
Sandra Quilez López neix a Buenos Aires el 7 de març de 1967 i se sent catalana d’adopció des que va arribar a Barcelona a l’any 2000. De la mà del mestre argentí Alberto Terrani aprèn l’ofici l’any 2005 i comença llavors una carrera com a artesana professional basant el seu aprenentatge en la investigació de les tècniques marroquines i nord-americanes. Amb el suport d’Artesania Catalunya, del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya i altres artesans, l’ any 2008 va crear la primera associació vinculada al cuir a Catalunya, l’ ACAOC Associació Catalana de l’Art i Ofici del Cuir. Inquieta, polifacètica i entusiasta, domina altres disciplines com l’enquadernació, la maquetació i la restauració de llibres i pergamins antics. Actualment està molt vinculada a la Ciutat de Vic, gràcies a la col•laboració contínua que manté amb el Museu de l’Art de la Pell on hi té el taller per impartir cursos a diferents nivells. Col•labora també amb l’Ajuntament de Vic en diferents projectes i activitats relacionades amb el món de la pell i el cuir. Exposicions: • Art de Pell. Museu de l’Art de la Pell, Vic. (MAP) • Oficis Singulars, Col•lectiva. Artesania Catalunya, Museu de la Pell Igualada, MAP. • Maqueta de Pell Carrer Verdaguer. MAP • La Mirada Tàctil (Arqueta amb la tècnica del ‘ferretejat’ i Got amb la tècnica del cuir bullit). Permanent MAP • Miniatura amb pell, Taula de feina del cuireter. Permanent, MAP. Botiga del Museu de l’Art de la Pell de Vic. Peces creades per NQUART. Tallers amb Cuir.
26
L’evolució de la imatge de les dones en l’àmbit social.
Picador de roba El picador de roba és un element bàsic que les dones utilitzaven per fer la bugada als safaretjos públics. És una peça de fusta sense valor artístic però amb un gran valor històric, de costums, de quotidianitat i fins i tot d’identificació de gènere. A l’actualitat però, està totalment obsolet.
27
L’objectiu d’aquest projecte és mantenir l’essència d’aquest instrument donant-li un nou significat, una nova orientació i fins i tot obsequiar-lo amb un simbolisme, en aquest cas el plaer. Un altre ús per al picador de roba. Ara toca gaudir. El primer element diferenciador del picador del passat amb el present és el material.
NQUART
Passem de la fusta a la pell. La pell material noble, dúctil i perquè no ‘sensual’. En segon lloc i mantenint la qualitat bàsica del picador que consistia en picar, se’n modifica la seva finalitat, passa de ser un estri relacionat amb una feina feixuga a un element que proporciona plaer; una reinterpretació d’un objecte que havia estat etiquetat com a quelcom desagradable, associat a unes
tasques per a la dona molt dures, incòmodes i de necessitat i que esdevé un instrument de plaer que ens fa adonar dels canvis de rol en la quotidianitat. L’estalvi de temps, el temps lliure, l’oci, el GAUDIR.
28
Natàlia Pujol ... la vista, que es capaz de ver por los dedos que estan tocando el barro... José Saramago “LA CAVERNA”
Ceramista M 649 415 356 41º92’7”E 2º25’3”N
Estudis finalitzats: • Cicle Formatiu de Grau mitjà de terrisseria 2001-2005. • Cicle Formatiu de Grau superior de ceràmica Artística 2005-2009. 2002. Exposició col·lectiva “Ceràmica viva”, Vic 2002. Col·laboració, com alumne de l’escola d’art de Vic, en la peça efímera “Anell de foc” de l’artista Enric Pladevall, Vic 2005. Exposició col·ectiva a l’espai 0 del Museu de l’art de la pell, Vic 2005. Exposició col·lectiva a la sala d’exposicions del Clikart, Artés. 2008. Exposició col·lectiva sobre processos interdisciplinaris “Anada i tornada” a la sala d’exposicions de la caixa de Manlleu, Vic. 2008. Exposició col•lectiva itinerant “Jove i artista,vols exposar?”. Centre cultural Costa i Font, Taradell, Centre natura de Viladrau, Sala cultural, Hostalets de Balenyà, Centre cívic, Seva. 2008. Exposició col•lectiva “Darrera el vidre”, Vic 2009. Seleccionada al concurs “Memorial Joan Capdevila” en la categoria de Ceràmica artística, Sant Julià de Vilatorta. 2009. Exposició col·lectiva “Jove i artista, vols exposar?” Sala Can Sebastià, Tona. 2009. Seleccionada a la mostra de projectes finals “Futur Excel·lent” organitzat per Artesania de Catalunya, Barcelona 2010. Seleccionada al concurs “Memorial Joan Cap-devila” en la categoria de Ceràmica artística, Sant Julià de Vilatorta. 2010. Exposició col•lectiva de forja, escultura i cerà-mica en el Temple Roma, Vic.
30
La Guardiola
Peça de base plana que s’inicia amb una pujada cònica invertida totalment tancada i acaba amb un petit mugró. Serveix per guardar monedes, que són introduïdes per una escletxa molt estreta que evita que puguin sortir-ne amb facilitat. Un cop plena, cal trencar-la per recuperar els diners. Normalment són peces rústiques, tot i que les podem trobar engalbades fins a mig cos i vidriades. És difícil trobar l’origen, ja que va ser una peça que es va estendre per tota
31
la península. Vaig escollir la guardiola perquè em va agradar el fet que fos una peça tradicional encara viva, que en coneixem la forma i la seva utilitat . Al llarg del temps s’ha modificat en disseny i materials, i jo en volia recuperar la seva forma tradicional i la obligació de trencar-la per recuperar els diners (o com a mínim que costés una mica treure alguna moneda, ja que podem
Natàlia Pujol
trobar guardioles amb mil formes diferents i en la gran majoria és molt fàcil extreure’n els contingut). El model de guardiola que he realitzat ofereix un espai tancat per cada tipus de moneda, contant des de la de cinc cèntims fins a la de dos euros. D’aquesta manera et permet estalviar temps, ja que en el mateix moment d’introduir la moneda queden separades pel seu valor. A la peça presentada les escletxes estan al interior,
d’aquesta manera no es trenca la forma. Cada llesca de la guardiola està feta amb els mateixos encaixos, de manera que permet moure les quatre peces interiors des estructurant la forma al gust. D’altra banda em va semblar interessant aplicar diferents esmalts segons el tipus de públic: colors forts i cridaners pels més joves i esmalts ‘craquelats’ per un públic més adult.
32
Josep Madrenas " Noves formes per a vells objectes, nous objectes per a una societat del segle XXI " Pep Madrenes
33
Ceramista M 679 600 961 41º94’2”E 2º25’1”N
Josep Madrenas, nascut a Folgueroles el 1953. • 1970-1975 estudis i titulació en ceràmica artística a l’Escola Massana • 18 anys com a professor de ceràmica artística en Escoles d’Art. • Direcció de cursos d’aprenentatge en diferents llocs de Catalunya • Exposicions Individuals i col•lectives en diverses poblacions catalanes. Peces a ressaltar: • Murals a la Fábrica Girbau a Vic. • Murals edifici Puigmal a Vic. • Mural “Els colors del Coure” Museu del Coure, la Farga la Cambra. • Escultures de la sèrie “esculls”. • 2008 soci fundador de la associació “IntroArt” a Osona. • El 2010 distinció amb el diploma de “Mestre Artesà”. • Premi fí de carrera. Fundació Mª Francesca de Roviralta.1975 • Menció en el concurs “Marià Burgués” Sabadell.1983 • Estades a Fança, participant en projectes amb ceramistes catalans i de diferents països Europeus. Colaboracions: • “Parelles Artístiques” Centre psicopedagògic d’Osona • “Les Arts del Objecte” Museu Episcopal Vic Conferències: • “De la galena al feldespat” jornades tècniques, Fira del Tupí, St. Julià de Vilatorta. • “El fogó dels tres merlets” Amics dels Museus. MAP. Vic
34
La cassola d’aixafar patates
Sorgeix en la primera meitat del s.xx, al taller de Can LLebre de Sant Julià de Vilatorta i es fabricà fins a finals de segle. S’ utilitzava per aixafar patates bullides, la forma cònica facilitava la operació en gran manera. La peça és de fang vermell, tornejada a la roda, envernissada i cuita a 1000ºC en mono cocció, com la majoria de la terrissa catalana.
35
Vaig escollir aquesta peça pel seu disseny senzill i contundent i no vaig trobar altre manera de donar-ne una lectura contemporània que enregistrar-la en un bloc a manera de motlle, emfasitzant així el buit que deixa en desaparèixer i alhora generant un nou objecte que pot servir de contenidor.
Josep Madrenas
36
PUNTS SUSPENSIUS Les vetes que ens enllacen amb l’ahir... Punts Suspensius
37
Dissenyadores del tèxtil M 639 413 763 www.puntsuspensius.com 42º04’6”E 2º26’4”N
Punts Suspensius és una petita empresa del sector tèxtil dedicada a la creació, confecció i arranjaments de roba. Constituïda per Mireia Garriga Codina i Montse Forcada Calle (ambdues titulades en disseny de moda i altres estudis relacionats directament amb aquest sector) fa tot el procés que comporta la confecció d’una peça, des de les primeres idees i esbossos fins als últims detalls i acabats. Fa seu cada projecte, del seu naixement fins a l’entrega al client, i el resultat és sempre de peces úniques, totes elles reflex de la persona que les ha de portar. Breu resum del seu trajecte artístic: 1999. Participació al concurs de joves dissenyadors que organitza la fira de “Expoconsumo”de Bilbao amb una col•lecció de roba infantil, on la inspiració era l’estampat que ells mateixos pintaven a la roba i que després Punts Suspensius utilitzava per fer la peça. El mateix any, participen al concurs de joves dissenyadors de la fira de Mollerussa. 2007. Participació en el concurs per a joves dissenyadors organitzat per l’Ajuntament d’Alacant, quedant finalistes entre molts altres participants a nivell nacional. 2008 i 2009. Participen a la Fira del Fil i l’Agulla de Tona amb estand i desfilada. 2009. Inauguració del taller “showroom”, a Torelló, on duen a terme diferents projectes dissenyant i elaborant vestuari de teatre “El Millor dels Mons” i dansa, al mateix temps que participen en diferents fires i mercats d’artesania.
38
De la Vigatana a les vetes
L’element escollit per a la nostra proposta és la tradicional espardenya de vetes, molt arrelada actualment a les tradicions i folklore català. Té el seu origen a pagès, funcional per treballar, tot i que més endavant també es va començar a dur per a festes i mudar. L’espardenya de vetes pot ser de tres, de cinc o de set vetes. Feta de corda i espart per la sola, cinta de envetar per a la sabata i fil de cànem per cosir la puntera, se’n poden trobar
39
diferents tipus, entre ells ‘la vigatana’ o ‘pinxo. En aquest cas nosaltres hem treballat la vigatana, o de cinc vetes. Tècnica: “Primer es fa la sola sobre el banc d’espardenyer. Es pren la mida de l’espardenya i es fa la sola amb jute o cànem. El més bo i antic és el cànem, perquè és més tou i s’adapta millor al peu. La primera volta de l’espardenya que marca la mida s’anomena llata i, posteriorment, es va omplint de
PUNTS SUSPENSIUS
voltes per dins, fins que queda l’espai ple. Perquè la sola quedi compacta s’ha de cosir amb un fil de costat a costat. Després es clou; es fa una vora que uneix la sola amb el taló i la puntera. Finalment es posen les vetes. El nombre de vetes depèn de l’espardenya. Hi ha espardenyes de tres, de cinc i de set vetes. Normalment les que es venen més son les de tres vetes.” Amb línies molt semblants a la tradicional, per tal de conservar-ne l’essència, adaptem l’espardenya de
vetes als nostres temps i li donem un ús més quotidià utilitzant la pell per a la seva elaboració, un material que s’utilitza molt a l’actualitat per a la fabricació del calçat i de llarga tradició a la nostra comarca.amb aquest treball el que volem aconseguir és apropar l’espardenya de vetes a la nostra actualitat i fer-ne variacions: amb roba texana, de colors, amb sedes, amb taló... per què cada un de nosaltres pugui gaudir d’unes vetes.
40
RAMON BAS Claustre de torners, on voltant en silenci escup encenalls, i serradures, i pols i, de tant en tant, et dibuixa un somriure amb una baldufa... Ramon Bas
41
Artesà escultor de la fusta M 696 480 179 42º06’0”E 2º25’8”N
Ramon Bas nascut a Borgonyà, artesà escultor de fusta al taller familiar ‘Talles Bas’. Llicenciat en Belles Arts i amb aprenentatge a Florència. Les seves escultures son arreu del país i també a Estats Units.
42
De la baldufa al claustres de torners
No, no sóc torner, i segurament no ho seré mai. Tinc altres coses a fer i penso que dedicar-se a donar formes a fustes que no s’estan quietes no està fet per mi. M’agrada que no es belluguin i ser jo qui mou l’eina i, de tant en tant, poderles agafar per veure amb les meves pròpies mans si allò que estic fent em convenç.
43
El cas, però, és que no puc oblidar d’on sóc ni tampoc la meva infantesa. El meu país era ple de torners, de fusta, de pols i d’encenalls. M’agradava anar-hi, veure el què feien i, ja al carrer, provar de fer ballar una baldufa... Pensant-ho a casa, no obstant, em quedava una estranya sensació : eren llocs tancats, amb columnes, ballestes, corretges, pols i teranyines.
RAMON BAS
La gent la mirava, obedient, i quieta davant aquell objecte que voltava, només es movia per anar tirant peces dins un cove. Sensació de claustre, de silenci ensordidor, de quietud que no para de voltar...
La baldufa: una joguina de nens feta per grans. I un claustre, un lloc de grans que un dia varen ser nens. Així és com veig l’evolució de la meva peça: una baldufa ... un claustre de torners.
44
SANTI FARRÉS El miticisme de les profunditats. Santi Farrés
45
Forjador M 649 415 356 41º04’5”E 2º27’1”N Santi Farrés, té el graduat en Forja Artística a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic Actualment està cursant el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Escultura a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic Experiència professional: • Forjador a Lluís Illamola (Forjats LIF), de Torelló, l’any 1997. • Ferrer i Forjador. Amblàs i Baranera (Arts Vic), de Vic, des de 2000 fins a 2003. • Soldador i manyà. Terrés i fills, de Torelló, des de 2003 fins a 2006. • Premi joves forjadors Alpens 2009 • Realització trofeus del Carnaval de Terra Endins de Torelló, 2009 • Professor del curs de Forja Medieval, 2010 a l’Escola d’Art de Vic. • Premi joves forjadors Alpens 2010 Ha realitzat diverses exposicions col•lectives de forja a Besalú durant el període 1990 fins al 2000 i a Alpens a partir del 2000.
46
L'estudi fels Arcs dels Pous
Els pous d’aigua de tota la vida o típics formen part del paisatge urbà i es troben als patis de les cases amb una finalitat totalment funcional. Utilitzats com a contenidors d’aigua, tenen el brocal o paret que surt del terra fins al nivell suficient de seguretat perquè ningú caigui a dins, una politja per pujar una galleda i l’arcada del pou que suporta
47
aquesta politja. Per evitar la caiguda d’objectes i brutícia al seu interior la majoria d’ells tenien tapa. El meu projecte sorgeix de l’estudi dels arcs d’aquests pous, reinterpretant-los i aportant una dimensió més escultòrica que purament funcional.
SANTI FARRÉS
Havent observat que, tradicionalment, aquests arcs es formen amb motius religiosos m’he proposat fer-ne una nova lectura i redissenyar-ne un amb un estil totalment propi, personal, únic i amb interacció amb l’entorn, analitzant les formes dels arcs tradicionals i dotant-les de contemporaneïtat, tenint en tot moment present la seva història.
48