Portafoli d'arquitectura | Santi Pérez

PORTAFOLI | SANTIAGO PÉREZ HUERTAS

CONTINGUT

ARQUITECTURA

T E R C E R A N Y | 2009 - 2010

Viladecans 2039

Q U A R T A N Y | 2010 - 2011

[Viladecans. Paisatgisme]

Claustre nou Desfer el nus

[Solsona. Traballar amb patrimoni] [Eivissa. Workshop LOCU’s. 1r premi]

C I N Q U È A N Y | 2011 - 2012

Una parada per recuperar Fent jardí

[Verona. Urbanisme] [Barcelona. Habitatge]

PERSONAL

E X P E R I Ăˆ N C I A P R O F E S S I O N A L | 2012

T R E B A L L S P E R S O N A L S | 2012

Transportar, desplegar, habitar...

Els nous pobres

[Habitatge]

[Projecte comunicatiu]

C U R R I C U L U M V I T A E | 2012

VILADECANS 2039 Parc Agrari del Delta del Llobregat Taller d’Arquitectura i Projectes IV Professors: Amadeu Santacana, Roger, Josep Ricart, Coque Claret i Daniel Calatayud.

El parc Agrari esta perdent el seu sentit econòmic, no és competitiu. Volem agricultura periurbana. Si la fem competitiva sobreviurà.

Producció: després de donar estructura en funció del reg i el drenatge, obtenint unes parcel·les de 2 hectàrees de mitjana i fent un esforç d’aprofitar al màxim les parcel·les i els camins agrícoles existents, es pretén oferir-li al pagès un model de parcel·la. Amb un equilibri de percentatges entre conreu intensiu en hivernacle i conreu obert, per tal de que la inversió no sigui elevada. A més a més, enriquir el parc amb una varietat de factors per tal de no oferir una solució única i dictatorial ni obtenir una taca paisatgística. A part, s’entén que no tot pagès pot invertir el 100% amb hivernacle.

Oci: per tal de donar més força al parc, oferint-li un caràcter públic i obtenir una connexió Viladecans - mar, es creen unes activitats al llarg del parc que fan d’antena per atraure gent les quals aniran al llarg de dos corredors verds. El resultat és la unió de la ciutat amb la platja, unes activitats que s’integren en el parc i a més a més, la producció es dóna a conèixer gràcies a que s’introdueix totalment l’element hivernacle en les activitats per tal d’aprofitar al màxim els avantatges que té aquesta construcció i demostrar que apart del productiu, té molts més usos.

Canalització de la riera de Sant Tomàs

Com a conclusió del projecte, amb aquests dos puntals oci-producció, es pretén que Viladecans passi de ser una ciutat aïllada del mar a donar la cara al mar. Una ciutat que el seu centre neuràlgic se li ha sumat el centre geomètric i que s’obté així un espai més ampli i practicable, un espai d’exactament 2039 hectàrees.

V.700

V.2039

1.

1.- Objectiu projectual 2.- Estat actual 700 ha 3.- Extensió 1 1134 ha 4.- Extensió 2 1658 ha 5.- Extensió 3 2039 ha 6.- Pla estratégic de producció 7.- Tipus de unitats productives 8.- Organigrama productiu Parcel.la mitja 2 ha

Agrupació

Ocupació max. hivernacle

Cal afegir més valors 6.

2.

3.

7.

Sortida producte elaborat up

up

Sortida matéries primeres 4.

5.

up

Centre logístic

up

up

Entrada producte elaborat 8.

9.

11.

10.

9.- Implantació oci 10.- Implantació producció 11.- Esquema estratégic 12.- Organització punts de venta 12.

13.

14.

15.

13.- Secci贸 parc 14.- Secci贸 parc amb punt de venta 15.- Secci贸 centre log铆stic 16.- Planta

16.

AxonomĂŠtric Parcc Agrari Agra Agra grari ri Viladecans 2039

Nova unitat de producci贸

CLAUSTRE NOU Nova façana per la catedral de Solsona.

Taller d’Arquitectura i Projectes VII Professors: Enric Batlle i Xavier Perxas El projecte es concreta en el Taller de patrimoni (TAP C) a l’ETSA. Es basava en crear un nou edifici en el conjunt catedralici de Solsona per complir principalment dues funcions: un nou nucli de comunicacions per al museu existent i part del conjunt, i fer una nova façana moderna. El projecte també incloïa la creació d’un espai urbà tipus plaça just davant del nou edifici.

Hi va haver un moment en què es va expropiar un espai privat del conjunt catedralici per a realitzar una plaça pública que dóna al carrer Mare de Déu. En finalitzar el procés el conjunt catedralici donava una “façana posterior” a un espai públic molt important a Solsona. Aquest nou edifici havia de respondre a aquest problema urbanístic.

La institució de la Catedral de Solsona ha anat creixent al llarg de la història, així com la seva importància. Al llarg del temps es van adherir usos i programes a la catedral, construïts a l’estil de l’època. Com a resultat, el conjunt catedralici de Solsona és una suma per adhesió de diferents estils arquitectònics. Al final d’aquest procés, l’edifici és un mega-edifici, dens, pesat i fosc.

El projecte es desentén d’aquest procés i pretén un augment de volum sense incrementar el seu pes. Creant un buit que dona a aquesta plaça, creant un claustre nou.

Aquest buit estructura una nova plaça i un nou entorn per el museu. La façana actúa com a frame per al buit, només l’encercla, s’apropia de l’espai.

Claustre de la catedral de Solsona.

= AMPLIACIÓ LLEUGERA 1.

2.

5.

3.

6.

7.

4.

1.- Anàlisis històrico/constructiva 2.- Preséncia de verd a l’edifici 3.- Apropiació del buit 4.- Modificacions compositives 5.- Nova façana per el conjunt.

6.- Circulacions urbanes existents 7.- Circulacions urbanes proposta

8.

9.

7.

10.

11.

7.- Organizaciรณn programa 8.- Faรงana plaรงa nova 9.- Faรงana carrer 10.- Nova plaรงa 11.- Planta 1 claustre nou

12.

14.

13.

15.

16.

12.- Secci贸 transversal pel buit 13.- Secci贸 longitudinal pel buit 14.- Planta 2 claustre nou 10.- Planta 3 claustre nou 11.- Planta 4 claustre nou

Vista interior del museu amb el buit.

Vista general.

DESFER EL NUS Millora de l’accessibilitat a Dalt Vila. Eivissa.

Let’s Open The Cities for Us. LOCUS Professors: Miguel Usandizaga i Marta Bordas.

El projecte se centrarà en el desenvolupament de Dalt Vila, el centre històric d’Eivissa, per fer que sigui més accessible per tothom. La ciutat emmurallada va ser construïda per ser inaccessible. Com es pot canviar la seva naturalesa, quan la topografia és la principal barrera per al moviment?

Estem interessats en diverses condicions d’accessibilitat, que es pot traduir en diferents nivells i tipologies de carreteres, camins i ascensors. Volem obrir Dalt Vila per a tots. Estem interessats en connectar diferents àmbits de la ciutat vella d’Eivissa. Després de l’anàlisi estratificat es van triar alguns punts on les intervencions es realitzarien. Aquesta xarxa de connexions es desenvolupen amb el temps i s’estén sobre la ciutat vella, i cap a l’exterior, a través de la muralla de la ciutat.

L’objectiu del projecte és el desenvolupament d’una cinta; l’estrat modern de Dalt Vila, de la mateixa manera que els fenicis, romans i berbers van fer abans que nosaltres. A través de la investigació de les oportunitats potencials de canvi, intervenim en la topologia de les superfícies dins dels límits de i, de vegades, a través de les muralles de la ciutat. L’estat de la superfície encintada emergeix en una nova capa, ciutat moderna, encara mantenir l’atmosfera dels antics.

Aquesta cinta connecta espais d’atracció, on hi col.loquem ascensors. Espais d’informació, bars, restaurants, petits centres d’exposició. La cinta és una sol.lució constructiva, té una franja fosca per ser més fàcilment visible i amb rugositat per augmentar la seva perceptibilitat.

Escales de la Plaça del Sol. Dalt Vila. Eivissa.

Una entrada, situada al costat de la rampa prinicipal. Des d’allà la cinta es distribueix en diferents direccions. Ara tothom pot visitar la catedral sense haver d’agafar el cotxe!

1.

2.

3.

7.

6.

1.- Observar la ciutat 2.- Localitzar àmbits d’oportunitat 3.- Preparar els àmbits 4.- Ubicar els ascensors 5.- Connectar-los amb cinta 6.- Activar-los 7.- Planta de recorreguts

5.

4.

8.

9.

10.

8.- Secció constructiva de la cinta 9.- Plantes de un punt d’ascensor 10.- Secció de Dalt Vila accessible

UNA PARADA PER RECUPERAR Paisatges post-industrials. Magazzini Generali. Verona Taller d’Arquitectura i Projectes VIII Professors: Carles Llop, Rosa Rull i Fran Fernández Com s’ha desenvolupat Verona?

Quins són els elements urbans vertebradors/limitants?

Quina identitat té Magazzini Generalli?

Es v a analitzar el desenvolupament de Verona, els seus elements vertebradors i els seus elements limitants. Hi ha dues escales d’elements limitants, territorials i urbans. Els primers sorgeixen de la geografia i infraestructura, i els segons a partir d’elements urbans que han influenciat en el creixement de la ciutat.

La influència d’aquests diferents elements en el creixement de Verona ens ha permès veure les relacions que hi han entre les diferents entitats de la ciutat i veure com és l’estructura general de Verona. L’estructura es basa en dues parts ben diferenciades, una ben relacionada, ben tramada (centre històric) i una amb relació directe amb un sol element, que penjava d’aquest “centre”. Aquest element es el Viale del Lavoro.

Quins són elements urbans vertebradors/limitants?

El viale del Lavoro es un element de primer ordre en aquesta ciutat, la limita i la vertebra. Relaciona el centre amb la perifèria. És un element clau a Verona.

L’estudi d’aquest element en tot el seu recorregut a permès veure quina relació té amb els Magazzini Generalli i veure els canvis de caràcter i els punt d’inflexió del mateix.

Aquests punts d’inflexió han permès sectoritzar el viale del Lavoro en parts diferenciades per activitat (industrial-centre) i en relació amb el mateix (cavalcavia).

Quina identitat té Magazzini Generalli?

Com es relaciona Magazzini Generalli amb l’entorn immediat ha sigut la principal premissa per respondre a aquesta pregunta. La importància del seu disseny i de la Rotonda com a element pivotador de tot el conjunt, i de gran presencia en el conjunt de la ciutat.

=

+

vertebrar Lavoro

centralitzar estació

+

estació

+

+

equipar Feria

barris

+

+

naturalitzar Basso aquar

4. patrimoni Universitat

+

limit ind.

1.

2.

fita Rotonda 3.

1.- Interpretació històrica del territori 2.- Estratègia; canvi morfològic Lavoro 3.- Conceptes clau 4.- El nou Viale del Lavoro

5.- Canvi morfológic del Viale del Lavoro.

6.- Parc d’unió dues anelles 7.- Activitats del Lavoro estructurant els barris 8.- El Lavoro és del peató

Via de servei + fites + activitat

+ espai

Avinguda metropolitana

5.

+ verd

+ activitat

6.

+ tram

7.

8.

J

A d2

d1

B

D

9.

10.

C

B

E B

e1

G

F e2

f1

11.

9.- Programa del turista 10.- Programa de la perif猫ria 11.- Programa de la universitat 12.- Programa de la Fira 13.- Ocupaci贸 espaial

G

I

H

12.

13.

14.

14.- Paisatge lineal 15.- Paisatge apropiatiu 16.- Paisatge referencial

15.

16.

17.- Paisatge referencial: recuperaci贸 del canal i la Rotonda 18.- Paisatge referencial: balc贸 a les muralles 19.- Paisatge referencial: recuperaci贸 de les vies

17.

18.

19.

Centre de convencions amb el parc de les vies

Reflexe de la cĂşpula dels Maggazzini al parc del canal

FENT JARDÍ Habitatges dotacionals per a gent gran i gent jove a Gràcia.

Taller d’Arquitectura i Projectes IX Professors: Pere Fuertes i Andrés Martínez Dualitat: Tranquilitat vs Activitat.

Gràcia presenta una dualitat; L’activitat que produeixen les places, i la xarxa de carrers que la uneixen, formen una malla de carrers comercials i de molt trànsit. En canvi la resta de carrers de Gràcia, son carrers tranquils plens de tallers, i d’habitatge a planta baixa, creant un ambient molt domèstic.

L’estratégia s’aprofita d’aquesta dualitat. Una dualitat que organitza els programes per a joves i per a gent gran. L’activitat per als joves i la tranquilitat per a la gent gran.

L’activitat s’aprofita per a allargar el carrer Badía, atravessant l’illa, conectant el front d’equipaments amb el carrer Astúries.

La tranquilitat augmenta la diferència de cota entre el carrer Astúries i el carrer de Jaén fins a 3 metres creant un jardí, aprofitant la vegetació.

Per tant els habitatges s’estructuren en dues parts on la relació amb l’exterior es força diferent. La gent gran tenen un jardí|parc de barri i els joves una plaça animada i ple d’activitat.

La manera de relacionar-se amb l’exterior será diferent. Aixó determinará la tipologia. Per a la gent grant, un jardí per a la gent jove un mirador.

El sistema constructiu busca una relació amb l’existent. Construint amb sistemes constructius tradicionals. Cerámica i fusta com a principals materials.

Carrer Astúries. Barri de Gràcia.

2.

3.

1.- Encaix urbà. 2 naturaleses 2.- Allargar el carrer Badía 3.- Volumetría general 4.- 2 circulacions diferenciades 5.- Espais públics d’oportunitat 6.- Ocupació en l’àmbit 7.- Definició de tipologies

1.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

8.- Façana carrer Astúries 9.- Façana carrer Jaén 10.- Planta cota carrer Jaén 11.- Planta cota carrer Astúries 12.- Planta tipus

10.

11.

12.

13.

14.

13.- Secci贸 longitudinal. Jard铆 14.- Secci贸 transversal. Nou carrer Bad铆a

17.

15.

18.

16.

15.- Planta tipologia joves 16.- Faรงana constructiva joves 17.- Planta tipologia gent gran 18.- Faรงana constructiva gent gran

Cuina i balcó habitatge per a joves

Jardí privat per la gent gran i el carrer Badía passa per sobre

TRANSPORTAR , DESPLEGAR, HABITAR ...

Transformació d’un container en una vivenda social Prototip d’habitatge social Client: Grandsmartbox & design La idea que va originar l’encàrreg va ser la reutilització de containers de transport marítims per a habitatge social assequible, económicament, i sostenible.

El container és un receptacle format per una estructura primaria que la formen els anlcatges i els suports verticals i una estructura secundaria que acaba el frame del container. Aquesta estructura té varies mides, la de 20’ és la més adequada per a dues persones.

1 nucli central > 4 façanes. Nucli humit central per a concentrar les instal.lacions i aprofitar les 4 façanes per tal d’habitar-les.

Així tenint una gran relació amb l’exterior, diferenciant els tractaments. Les dues façanes laterals s’abaten per a transformar-se en el terra per a dues terrasses. Generant així dos nous alçats envidrats que s’obren a les plataformes.

El nucli central genera les activitats als cuatre costats evitant així, les zones de pas.

El desplegament es basa en dos mecanismes diferents. Els calaixos, estructures que es desplacen horitzontalment a l’exterior. S’aprofita l’obertura de la porta preexistent, obrintla 90°.

La coberta recull les aigües pluvials cap a un dipòsit colocat als fonaments. Permet la captació de l’energia solar per a la producció d’energia elèctrica com la d’aigua calenta.

Containers a port de Barcelona.

Tots els materials emprats són productes derivats de la fusta, estructura, acabats i aïllament. Aixó fa que sigui reparable fàcilment des de qualsevol punt del món, utilitzant fusta autóctona.

1.

2.

5.

3.

4.

1.- Concepte de l’habitatge.

2.- Zones pĂşbliques i privades.

3.- Les diferents funcions del nucli.

4.- Transportar, desplegar i habitar.

5.- Com es desplega.

7.

8.

6.

6.- Planta e: 1/50 7.- Faรงana terrassa principal 8.- Faรงana terrassa posterior/entrada

J

H

E A I D

9.

D B C

C F K

G

E

J

10.

A B C D E

“c” estructural de madera laminada encolada con tirante de acero “c” estructural de madera laminada encolada con alma de madera aislamiento de tablero de fibras de madera reciclada e = 8cm acabado interior de tablero de contrachapado de madera perfil de madera laminada

11.

13.

12.

E perfil de madera laminada F ventana con doble vidrio carpintería ruptura de puente térmico G ventana carpintería ruptura de puente térmico (lamas hor. osc) H marco de perfiles de acero soldado (estructura de soporte sec.)

I pilares de acero soldado (estructura de soporte primario)

J lámina de acero trapezoidal de 2 mm de grosor soldado a estr.

K puerta de acero soldado.

L estructura de madera para armario anclada a la “c” estructural.

M tablero de madera reciclada para mesa de trabajo anclada.

9.- Secció transversal 10.- Cicle aigua 11.- Estiu 12.- Hivern 13.-Axonometric del tancament.

Vista interior de la cuina i el menjador.

Façana prinicipal; relació amb l’exterior, hort

ELS NOUS POBRES Blog de denúncia www.elsnouspobres.wordpress.com Co-fundador amb Éric Lluent El blog de Els Nous Pobres neix amb la intenció de visibilitzar la pobresa, una condició que cada cop afecta a més persones i, en especial, als integrants de la ‘Generació Perduda’, que inclou aquells que vam néixer a partir de mitjan dels anys 80 i que hores d’ara veiem com els nostres projectes de vida no poden evolucionar ni en l’àmbit laboral ni en el personal i, en molts casos, vivim gràcies a la caritat dels nostres pares.

No volem ser una estadística, volem posar-li rostre, noms i cognoms a la injustícia social que estem vivint mentre els nostres representants públics es reparteixen sous vergonyosos, favors, subvencions i tota mena de privilegis. És per això que animem a totes aquelles persones que vulguin explicar la seva història a fer-ho sense complexes ni vergonyes, amb l’orgull i la cara ben alta. Explicant el nostre dia a dia, els nostres sentiments i frustracions, tot allò que ens van prometre i el parany en el qual hem caigut. Aquest blog potser no canviarà la situació però, com a mínim, farà que quedi documentada.

Considerant que, sigui intencionadament o per negligència, la classe política és responsable directa de la nostra situació, des d’aquesta plataforma cada mes recopilarem totes les històries rebudes i les enviarem a mitjans de comunicació i partits polítics de Catalunya per tal que tinguin constància del que passa fora dels seus despatxos, si és que en volen prendre nota.

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells Idignats a plaça Catalunya

G6#$='# B$#'V8!

:(98

<07-6=

<J86E-6=

5678.*-6=

',066-6=

/0K8.

I(F.

>80,&$.*0*8

D9')(<1%<,-1/%N*(*.'/)-(<%/0.*'/*(1 1-5)'+%8':.)5 @H%!,!E%\,TE"TEE$EN%'(4%C!#L,"%CT\],T%!^ !"#$%&'()&*+',-')*.*/.(*

!

!

!

!"#$"%&"'()*+%,-.*(/*%0'1%2-.3*4%5-(1/.65/)-(7%8+)99*4%:6.;*.1%'/% 5"-('+4<17%:**( '%5'=9%5-6(1*+-.7%/*+*='.3*/)(;%.*9.*1*(/'/)>*%'(4%4--.='(?

2.

3.

4.

1.

1.- El Blog 2.- Ressò internacional del blog 3.- Ressò a la premsa catalana 4.- Ressò a la premsa nacional

CURRICULUM VITAE

DADES PERSONALS

EDUCACIÓ

Santiago Pérez Huertas

EXPERIÉNCIA LABORAL

2004 - 2008

Diplomat en arquitectura técnica Escola Superior d’Edificació de Barcelona Universitat Politécnica de Catalunya

2007 - 2011

Sostres 8 Atquitectura | Colaborador Deliniació de planos, render 3D i totes les feines requerides per la redacció de projectes d’arquitectura

2008 - actualitat

Llicenciatura en arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès|Sant Cugat del Vallès|Barcelona Universitat Politécnica de Catalunya

2012

Grandsmartbox & design | Arquitecte Diseny d’un prototip d’habitatge sostenible en container de transport marítim

feb - juny 2011

ERASMUS | Master en architecture Institut Superior d’Arquitectura Saint - Luc. Brussel.les

01.06.1986

santi.perezhuertas@gmail.com

http://i-m.co/santiph/santiperez/

PARTICIPACIÓ

HABILITATS TÈCNIQUES

REFERENCIES

2007

Interescoles Espanya | Membre EPSEB Encontre entre estudiants de totes les escoles d’arquitectura técnica d’Espanya

Disseny

Carles Llop

Arquitecte, urbanista i professor d’urbanisme i projecteas a l’ETSAV

2010

Workshop internacional|LOCU’s|Eivissa Concurs de projectes per a la millora de l’accessibilitat a Dalt Vila Professors: Miguel Usandizaga, Marta Bordas, Holm Kleinmann, Anna Helammaa i John Cramer http://www.etsav.upc.edu/

Rosa Rull

Arquitecta i professora de projectes a l’ETSAV

Pere Fuertes

Arquitecte i professor de projectes a l’ETSAV

Roger Sauquet

Arquitecte i professor de projectes a l’ESTAV

2012

2012

Workshop|Paisatge culturals|Albelda Les veus dels territori Professor: Carles Llop i Josep Maldonado http://paisajesculturales.50webs.com/ Els nous pobres|Membre fundador http://elsnouspobres.wordpress.com/

Autocad Rhino 3D Google Sketchup 3D VRay Adobe Photoshop Adobe Illustrator Adobe InDesign

Càlcul d’estructures

Wineva

Planificació

Project manager

Programari CTE

Lider Calener

Idiomes

Català Castellà Francès Anglès

GrĂ cies per llegir-me! web: http://i-m.co/santiph/santiperez/ mail: santi.perezhuertas@gmail.com telf.: (+34) 637 45 70 48