PORTAFOLI | SANTIAGO PÉREZ HUERTAS
CONTINGUT
Projectes académics
T E R C E R A N Y | 2009 - 2010
Viladecans 2039
Q U A R T A N Y | 2010 - 2011
[Viladecans. Paisatgisme]
Una parada per recuperar
C I N Q U È A N Y | 2011 - 2012
[Verona. Urbanisme]
Fent jardí
[Barcelona. Habitatge]
Col.laboració
Participació
T E R R I T O R I 2 4 | 2012 - 2013
L O C U ’ S workshop internacional| 2011
C U R R I C U L U M V I T A E | 2013
P Centre Cívic Baró de Viver, Barcelona Modificació del Plà General de Can Sunyer, Castellví de Rosanes
[Equipament]
[Urbanisme]
[Urbanisme] E U R O P A N 1 2 | 2013
G S B & D | 2012 - 2013
Transportar, desplegar, habitar....
Desfer el nus
[Habitatge]
Wild wheel city
[Urbanisme]
ReSET ETSAV | 2013
P The New Eix
[Urbanisme]
M I A U ’ 0 3 | 2013
P Aigua corrent, records per la gent
[Efímer]
VILADECANS 2039 Parc Agrari del Delta del Llobregat Taller d’Arquitectura i Projectes IV Professors: Amadeu Santacana, Roger, Josep Ricart, Coque Claret i Daniel Calatayud. El parc Agrari esta perdent el seu sentit econòmic, no és competitiu. Volem agricultura periurbana. Si la fem competitiva sobreviurà. Producció: després de donar estructura en funció del reg i el drenatge, obtenint unes parcel·les de 2 hectàrees de mitjana i fent un esforç d’aprofitar al màxim les parcel·les i els camins agrícoles existents, es pretén oferir-li al pagès un model de parcel·la. Amb un equilibri de percentatges entre conreu intensiu en hivernacle i conreu obert, per tal de que la inversió no sigui elevada. A més a més, enriquir el parc amb una varietat de factors per tal de no oferir una solució única i dictatorial ni obtenir una taca paisatgística. A part, s’entén que no tot pagès pot invertir el 100% amb hivernacle. Oci: per tal de donar més força al parc, oferint-li un caràcter públic i obtenir una connexió Viladecans - mar, es creen unes activitats al llarg del parc que fan d’antena per atraure gent les quals aniran al llarg de dos corredors verds. El resultat és la unió de la ciutat amb la platja, unes activitats que s’integren en el parc i a més a més, la producció es dóna a conèixer gràcies a que s’introdueix totalment l’element hivernacle en les activitats per tal d’aprofitar al màxim els avantatges que té aquesta construcció i demostrar que apart del productiu, té molts més usos.
Canalització de la riera de Sant Tomàs
Com a conclusió del projecte, amb aquests dos puntals oci-producció, es pretén que Viladecans passi de ser una ciutat aïllada del mar a donar la cara al mar. Una ciutat que el seu centre neuràlgic se li ha sumat el centre geomètric i que s’obté així un espai més ampli i practicable, un espai d’exactament 2039 hectàrees.
V.700
V.2039
1.
1.- Objectiu projectual 2.- Estat actual 700 ha 3.- Extensió 1 1134 ha 4.- Extensió 2 1658 ha 5.- Extensió 3 2039 ha 6.- Pla estratégic de producció 7.- Tipus de unitats productives 8.- Organigrama productiu Parcel.la mitja 2 ha
Agrupació
Ocupació max. hivernacle
Cal afegir més valors 6. 2.
3.
7.
Sortida producte elaborat up
up
Sortida matéries primeres 4.
5.
up
Centre logístic
up
up
Entrada producte elaborat 8.
9.
10.
11.
9.- Implantació oci 10.- Esquema estratégic 11.- Implantació producció 12.- Organització punts de venta 12.
13.
14.
15.
13.- Secci贸 parc 14.- Secci贸 parc amb punt de venta 15.- Secci贸 centre log铆stic 16.- Planta
16.
AxonomĂŠtric Parc Agrari Viladecans 2039
Nova unitat de producci贸
UNA PARADA PER RECUPERAR Paisatges post-industrials. Magazzini Generali. Verona Taller d’Arquitectura i Projectes VIII Professors: Carles Llop, Rosa Rull i Fran Fernández Com s’ha desenvolupat Verona? Quins són els elements urbans vertebradors/limitants? Quina identitat té Magazzini Generalli? Es v a analitzar el desenvolupament de Verona, els seus elements vertebradors i els seus elements limitants. Hi ha dues escales d’elements limitants, territorials i urbans. Els primers sorgeixen de la geografia i infraestructura, i els segons a partir d’elements urbans que han influenciat en el creixement de la ciutat. La influència d’aquests diferents elements en el creixement de Verona ens ha permès veure les relacions que hi han entre les diferents entitats de la ciutat i veure com és l’estructura general de Verona. L’estructura es basa en dues parts ben diferenciades, una ben relacionada, ben tramada (centre històric) i una amb relació directe amb un sol element, que penjava d’aquest “centre”. Aquest element es el Viale del Lavoro. Quins són elements urbans vertebradors/limitants? El viale del Lavoro es un element de primer ordre en aquesta ciutat, la limita i la vertebra. Relaciona el centre amb la perifèria. És un element clau a Verona. L’estudi d’aquest element en tot el seu recorregut a permès veure quina relació té amb els Magazzini Generalli i veure els canvis de caràcter i els punt d’inflexió del mateix. Aquests punts d’inflexió han permès sectoritzar el viale del Lavoro en parts diferenciades per activitat (industrial-centre) i en relació amb el mateix (cavalcavia).
Cúpula dels Magazzini Generalli
Quina identitat té Magazzini Generalli? Com es relaciona Magazzini Generalli amb l’entorn immediat ha sigut la principal premissa per respondre a aquesta pregunta. La importància del seu disseny i de la Rotonda com a element pivotador de tot el conjunt, i de gran presencia en el conjunt de la ciutat.
=
+
vertebrar Lavoro
centralitzar estació
+
estació
+
+
equipar Feria
barris
+
+
naturalitzar Basso aquar
4. patrimoni Universitat
+
limit ind.
1.
2.
fita Rotonda 3.
1.- Interpretació històrica del territori 2.- Estratègia; canvi morfològic Lavoro 3.- Conceptes clau 4.- El nou Viale del Lavoro
5.- Canvi morfológic del Viale del Lavoro. 6.- Parc d’unió dues anelles 7.- Activitats del Lavoro estructurant els barris 8.- El Lavoro és del peató
Via de servei + fites + activitat
+ espai
Avinguda metropolitana
5.
+ verd
+ activitat
6.
+ tram
7.
8.
J
A d2
d1
B
D
9.
10. C
B
E B
e1
G
F e2
f1
11. 9.- Programa del turista 10.- Programa de la perif猫ria 11.- Programa de la universitat 12.- Programa de la Fira 13.- Ocupaci贸 espaial
G
I
H
12.
13.
14. 14.- Paisatge lineal 15.- Paisatge apropiatiu 16.- Paisatge referencial
15.
16.
17.- Paisatge referencial: recuperaci贸 del canal i la Rotonda 18.- Paisatge referencial: balc贸 a les muralles 19.- Paisatge referencial: recuperaci贸 de les vies
17.
18.
19.
Centre de convencions amb el parc de les vies
Reflexe de la cĂşpula dels Maggazzini al parc del canal
FENT JARDÍ Habitatges dotacionals per a gent gran i gent jove a Gràcia. Taller d’Arquitectura i Projectes IX Professors: Pere Fuertes i Andrés Martínez
Dualitat: Tranquilitat vs Activitat. Gràcia presenta una dualitat; L’activitat que produeixen les places, i la xarxa de carrers que la uneixen, formen una malla de carrers comercials i de molt trànsit. En canvi la resta de carrers de Gràcia, son carrers tranquils plens de tallers, i d’habitatge a planta baixa, creant un ambient molt domèstic. L’estratégia s’aprofita d’aquesta dualitat. Una dualitat que organitza els programes per a joves i per a gent gran. L’activitat per als joves i la tranquilitat per a la gent gran. L’activitat s’aprofita per a allargar el carrer Badía, atravessant l’illa, conectant el front d’equipaments amb el carrer Astúries. La tranquilitat augmenta la diferència de cota entre el carrer Astúries i el carrer de Jaén fins a 3 metres creant un jardí, aprofitant la vegetació. Per tant els habitatges s’estructuren en dues parts on la relació amb l’exterior es força diferent. La gent gran tenen un jardí|parc de barri i els joves una plaça animada i ple d’activitat. La manera de relacionar-se amb l’exterior será diferent. Aixó determinará la tipologia. Per a la gent grant, un jardí per a la gent jove un mirador. El sistema constructiu busca una relació amb l’existent. Construint amb sistemes constructius tradicionals. Cerámica i fusta com a principals materials.
Carrer Astúries. Barri de Gràcia.
2.
3.
1.- Encaix urbà. 2 naturaleses 2.- Allargar el carrer Badía 3.- Volumetría general 4.- 2 circulacions diferenciades 5.- Espais públics d’oportunitat 6.- Ocupació en l’àmbit 7.- Definició de tipologies
1.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
8.- Façana carrer Astúries 9.- Façana carrer Jaén 10.- Planta cota carrer Jaén 11.- Planta cota carrer Astúries 12.- Planta tipus
10.
11.
12.
13.
14.
13.- Secci贸 longitudinal. Jard铆 14.- Secci贸 transversal. Nou carrer Bad铆a
17.
15.
18.
16.
15.- Planta tipologia joves 16.- Faรงana constructiva joves 17.- Planta tipologia gent gran 18.- Faรงana constructiva gent gran
Cuina i balcó habitatge per a joves
Jardí privat per la gent gran i el carrer Badía passa per sobre
CENTRE CÍVIC BARÓ DE VIVER Col.laboració en un despatx professional Territori 24 arquitectura i urbanisme Arquitecte: Adrià Calvo, Iván Pérez i Bet Alabern.
Estrategia: Se proyecta un edificio de baja tecnificación, basado en un sistema prefabricado, que logra una alta eficiencia ambiental a base de estrategias de disminución de la demanda energética y de utilización de sistemas estructurales y constructivos económicos, modulables, reciclables y reutilizables. Aplicando estos criterios conseguimos reducir el presupuesto previsto según las bases del concurso. Utilizamos los recursos económicos no agotados para añadir valor a la intervención. Por un lado invertimos en energías renovables para aumentar nuestra eficiencia. Por el otro conseguimos zona apta para el cultivo para los usuarios del centro y vecinos. El diseño del edificio se realiza segun los principios de Ecodiseño fijados por la norma ISO 14.006 que identifica y evalúa los aspectos ambientales del proyecto durante toda su vida útil desde la fabricación de los materiales hasta el desmontaje o derribo. Resultado: Con el mismo dinero presupuestado, conseguimos una significativa mejor energética de nuestro edificio y colaboramos con la integración social del equipamiento en el tejido del barrio.
Canalització de la riera de Sant Tomàs
Con una forma compacta tendiendo al cuadrado se optimizan los espacios de recorrido mientras se garantiza el alumbrado y ventilación de las estancias interiores a través de la disposición de los patios. El espacio destinado a la edificación de la ampliación, se destinarà a zona de huertos urbanos tradicionales.
1.- Planta 1/200 2.- Plantaci贸 jard铆
1.
2.
3.- Vistes interiors 4.- Secció energètica 5.- Axonomètric volumétric
3.
4.
5.
Vista des de la plaรงa
TRANSPORTAR , DESPLEGAR, HABITAR ... Transformació d’un container en una vivenda social Prototip d’habitatge social Client: Grandsmartbox & design La idea que va originar l’encàrreg va ser la reutilització de containers de transport marítims per a habitatge social assequible, económicament, i sostenible. El container és un receptacle format per una estructura primaria que la formen els anlcatges i els suports verticals i una estructura secundaria que acaba el frame del container. Aquesta estructura té varies mides, la de 20’ és la més adequada per a dues persones. 1 nucli central > 4 façanes. Nucli humit central per a concentrar les instal.lacions i aprofitar les 4 façanes per tal d’habitar-les. Així tenint una gran relació amb l’exterior, diferenciant els tractaments. Les dues façanes laterals s’abaten per a transformar-se en el terra per a dues terrasses. Generant així dos nous alçats envidrats que s’obren a les plataformes. El nucli central genera les activitats als cuatre costats evitant així, les zones de pas. El desplegament es basa en dos mecanismes diferents. Els calaixos, estructures que es desplacen horitzontalment a l’exterior. S’aprofita l’obertura de la porta preexistent, obrintla 90°. La coberta recull les aigües pluvials cap a un dipòsit colocat als fonaments. Permet la captació de l’energia solar per a la producció d’energia elèctrica com la d’aigua calenta.
Containers a port de Barcelona.
Tots els materials emprats són productes derivats de la fusta, estructura, acabats i aïllament. Aixó fa que sigui reparable fàcilment des de qualsevol punt del món, utilitzant fusta autóctona.
1.
2.
5.
3.
4.
1.- Concepte de l’habitatge. 2.- Zones públiques i privades. 3.- Les diferents funcions del nucli. 4.- Transportar, desplegar i habitar. 5.- Com es desplega.
7.
8.
6.
6.- Planta e: 1/50 7.- Faรงana terrassa principal 8.- Faรงana terrassa posterior/entrada
J
H
E A I D
9.
D B C
C F K
G
E
J
10.
A B C D E
“c” estructural de madera laminada encolada con tirante de acero “c” estructural de madera laminada encolada con alma de madera aislamiento de tablero de fibras de madera reciclada e = 8cm acabado interior de tablero de contrachapado de madera perfil de madera laminada
11.
13.
12.
E perfil de madera laminada F ventana con doble vidrio carpintería ruptura de puente térmico G ventana carpintería ruptura de puente térmico (lamas hor. osc) H marco de perfiles de acero soldado (estructura de soporte sec.) I pilares de acero soldado (estructura de soporte primario)
J lámina de acero trapezoidal de 2 mm de grosor soldado a estr. K puerta de acero soldado. L estructura de madera para armario anclada a la “c” estructural. M tablero de madera reciclada para mesa de trabajo anclada.
9.- Secció transversal 10.- Cicle aigua 11.- Estiu 12.- Hivern 13.-Axonometric del tancament.
Vista interior de la cuina i el menjador.
Façana prinicipal; relació amb l’exterior, hort
DESFER EL NUS Millora de l’accessibilitat a Dalt Vila. Eivissa. Let’s Open The Cities for Us. LOCUS Professors: Miguel Usandizaga i Marta Bordas.
1 premi
El projecte se centrarà en el desenvolupament de Dalt Vila, el centre històric d’Eivissa, per fer que sigui més accessible per tothom. La ciutat emmurallada va ser construïda per ser inaccessible. Com es pot canviar la seva naturalesa, quan la topografia és la principal barrera per al moviment? Estem interessats en diverses condicions d’accessibilitat, que es pot traduir en diferents nivells i tipologies de carreteres, camins i ascensors. Volem obrir Dalt Vila per a tots. Estem interessats en connectar diferents àmbits de la ciutat vella d’Eivissa. Després de l’anàlisi estratificat es van triar alguns punts on les intervencions es realitzarien. Aquesta xarxa de connexions es desenvolupen amb el temps i s’estén sobre la ciutat vella, i cap a l’exterior, a través de la muralla de la ciutat. L’objectiu del projecte és el desenvolupament d’una cinta; l’estrat modern de Dalt Vila, de la mateixa manera que els fenicis, romans i berbers van fer abans que nosaltres. A través de la investigació de les oportunitats potencials de canvi, intervenim en la topologia de les superfícies dins dels límits de i, de vegades, a través de les muralles de la ciutat. L’estat de la superfície encintada emergeix en una nova capa, ciutat moderna, encara mantenir l’atmosfera dels antics. Aquesta cinta connecta espais d’atracció, on hi col.loquem ascensors. Espais d’informació, bars, restaurants, petits centres d’exposició. La cinta és una sol.lució constructiva, té una franja fosca per ser més fàcilment visible i amb rugositat per augmentar la seva perceptibilitat.
Escales de la Plaça del Sol. Dalt Vila. Eivissa.
Una entrada, situada al costat de la rampa prinicipal. Des d’allà la cinta es distribueix en diferents direccions. Ara tothom pot visitar la catedral sense haver d’agafar el cotxe!
1.
2.
3.
7.
6.
1.- Observar la ciutat 2.- Localitzar àmbits d’oportunitat 3.- Preparar els àmbits 4.- Ubicar els ascensors 5.- Connectar-los amb cinta 6.- Activar-los 7.- Planta de recorreguts
5.
4.
8.
9.
10.
8.- Secció constructiva de la cinta 9.- Plantes de un punt d’ascensor 10.- Secció de Dalt Vila accessible
WILD WHEEL CITY Höganas, Europan 12 POA studio Membres: Mercè Amat, Bernat Ardèvol, Genís Plassa, Alba Guillén i Santi Pérez.
What? We propose a “Wagenburge” a mobile assentment made of wagons arranged or joined with each other, an instant city. A model based on the succesful districts of Berlin, the americans devolopments or nomandic settlements. Why? Höganas is a city because of his proximity to mainland of Europe occupies a strategic location on the holiday caravans route. The main target is between Europe and the Scandinavian countries. Sweden has a lot of caravan turisme, a popular affordable tourism, and also the sorrounded countries like Denmark or Germany. Höganas can become a good receiver of this type of tourism, from Sweden or from Europe, offering good facilities for such vehicles. In addition; during the periods of less tourism, its a strategic location for a parking of caravans becoming a required stop on the holyday route. Who? Inhabitants of Höganas, tourists from Scandinavian Countries and European tourists. City oh Höganas
1.- Arguments 2.- Implantaci贸
1.
2.
4.
3.
3.- Manipulació de les traces a l’estiu 4.- Tipus d’assentament instantani
5.
5.- Manipulació de les traces a l’hivern 6.- Tipus d’assentament instantani
6.
7.- Planta estiu 8.- Planta hivern
Diferents escenaris
THE NEW EIX Campus ReSET POA studio Membres: Mercè Amat, Bernat Ardèvol, Genís Plassa i Santi Pérez. 1 premi
La proposta defineix un nou eix que atravessa el campus donant una nova circulació i uns nous accessos que completan i milloren la situació actual. Aquest nou eix preten adoptar un caràcter lúdic/relaxant en front a la solemnitat dels altres accessos a la universitat i donar una circulació verda pels habitants del barri. Aquest carácter “tou” s’aconsegueix mitjançant la utilització de materials naturals i reutilitzats adobtant formes diverses que permetin circulacions obertes no linials. El recorregut es completa amb la incorporació d’uns punts singulars que promouen l’apropiació de l’espai lliure del campus. Els punts singulars s’estructuren en: - Entrada: arribada del ferrocarril de la estació de Sant Cugat - Zona arbres: Espai de descans - Grades i nova plaça: Augmenta l’espai exterior del bar i fa accessibla el PAU i el bar - Sota les grades: espai de protecció i de lliure utilit zació - Conectivitat amb el párquing: nou espai d’aparcament de bicicletes
Campus de l’ETSAV
1.- Inspiració 2.- Reactivació del campus 3.- Estratègia urbana
Anàlisi urbà
Estat actual. Accés al campus a traves de l edifici
1.
Actual
Proposta The new eix. Creació de dos nous accessos tous creant una nova connectivitat interna lligant els dos extrems est-oest del campus ETSAV
2. Noves connectivitats. La nova connectivitat facilita l accés als recorreguts a les estacions de ferrocarril.
3.
Entrada oest Entrada oest es caracteritza per donar accés a la circulació des de la parada de FGC de Mirasol, incluent, als habitants de la zono oest de Sant Cugat.
Zones inundables Al llarg del nou eix la circulació es desvia de les linies guia i s obra a espais existents. Aixó permet incorporar elements existents dins d aquesta nou eix.
Aquest extrem del eix permet donar entrada a una mobilitat tova, bicicleta o a peu, a partir del simple obertura del límit existent. La intervenció es limita a marcar el recorregut a través de linies guia fetes a partir de barres corrugades d acer i de corda d espart. Pel que fa al terreny es modificarà a partir del ús i del desgast provocats per la circulació.
Aquests espais són espais de trobada, reunió, descans...amb elements móbils que es veuran potenciats a partir de mobiliari aportat pels usuaris de la universitat.
Interior Linies guia
Aquests dos elements s uneixen a partir de nusos plans de fàcil montatge i desmontatge. Les línies guia ens serviran, a part de marcar el recorregut, de suport a la vegetació o d altres elements efímers com il.luminació o proteccions solars.
Nus barra corrugada
Exterior
Plaça
Les linies guia estan formades a partir d elements verticals i horitzontals. Els elements verticals serán barres d acer corrugat de 12 mm de diàmetre de 1-1,5 metres, col.locats cada 4 metres. Els elements horitzontals será corda de fibres naturals de resistencia forta i estable els agents atmosfèrics.
Nus arbre
Pus central i estructurador del nou eix. Permet resoldre la diferència de cota entre la plaça del bar i la part inferior del campus, actualment de difícil accès. Les grades permeten un nou espai exterior d estada. A la seva part superior forma la connexió entre el bar, el CRIT i el PAU, i a la seva part inferior trobem un espai protegit, lliure d obstacles i amb un paviment anivellat que permet distints depenent dels requeriments dels estudiants de la comunitat de l ETSAV. Aquest espai es pot entendre com: Espais d estudi exterior, de repòs i de fòrum. La plaça es forma a partir de una estructura tubular i de palets de fusta reutilitzats de 1 x 1,20 metres.
Entrada est Entrada est es caracteritza per donar accés a la circulació des de la parada central de FGC de Sant Cugat. Aquesta entrada la considerem estratègica ja que la creiem potencialment reactora de la nova circulació. La entenem com una entrada a la universitat desde l espai lliure i no desde l edifici com passa actualment. Això permet que el campus es fa accessible al ciutadà i no només a l estudiant.
Nova plaรงa
AIGUA CORRENT, RECORDS PER A LA GENT Activitat lúdico-participativa al safareig de la Canaleta Col.lectiu tacTIC Membres: Alba Julià, Julieta Duran, Alba Guillén i Santi Pérez. Seleccionat L’aigua que avui corre pels safarejos de Caldes és la mateixa que va ploure l’any passat, la mateixa que s’infiltrava al terreny fa un segle i amb la que van rentar centenars de bugaderes durant anys…la mateixa que sempre farà una parada al safareig. Si aquesta aigua encara corre, els seus records han d’estar vius. Per aquesta raó, la nostra voluntat és aprofitar el safareig i alguns refranys per fer resorgir aquest espai i la seva cotidianitat als ulls del visitant d’enguany. A través d’un joc, el safareig acabarà inscrit amb les veus de les bugaderes. Les paraules situaran al públic dins l’ambient que relatarà tant la dificultat i les curiositats de l’ofici com la vessant xafardera d’aquest punt de trobada. Les ganes de joc dels més petits hauran d’acompanyar-se dels records dels grans per tal que conjuntament, la sopa de lletres flotant al safareig prengui forma de frases fetes a les parets. Cada refrany estarà suggerit amb una endevinalla. Amb aquesta proposta el col·lectiu tacTIC pretenem retornar les veus latents que han quedat submergides en l’aigua.
Safareig a Caldes de Montbui
Instruccions d’ús
Muntatge
Fotomontatge de la acci贸
CURRICULUM VITAE
DADES PERSONALS
EDUCACIÓ
Santi Pérez Huertas
EXPERIÉNCIA LABORAL
2004 - 2008
Diplomat en arquitectura técnica Escola Superior d’Edificació de Barcelona Universitat Politécnica de Catalunya
2007 - 2011
Sostres 8 Atquitectura | Col.laborador Deliniació de planos, render 3D i totes les feines requerides per la redacció de projectes d’arquitectura
2008 - actualitat
Llicenciatura en arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès|Sant Cugat del Vallès|Barcelona Universitat Politécnica de Catalunya
2012
Grandsmartbox & design | Arquitecte Diseny d’un prototip d’habitatge sostenible en container de transport marítim
2012 - 2013
Territori 24 | Col.laborador Centre Cívic Baró de Viver, Barcelona Modificació Pla General de Can Sunyer, Castellví de Rosanes
01.06.1986 santi.perezhuertas@gmail.com (+34) 637 457 048 http://i-m.co/santiph/santiperez/ tactic.tumblr.com feb - juny 2011
ERASMUS | Master en architecture Institut Superior d’Arquitectura Saint - Luc. Brussel.les
PARTICIPACIÓ
PREMIS I PUBLICACIONS
HABILITATS TÈCNIQUES
2010
2010
1r Premi | Workshop internacional LOCU’s|Eivissa Desfer el nus
Disseny
2013
1r Premi | RESET ETSAV Concurs per la reinterpretació del campus de l’ETSAV
Autocad Rhino 3D Google Sketchup 3D VRay Adobe Photoshop Adobe Illustrator Adobe InDesign
2013
Seleccionat | MIAU13 Projecte seleccionat per la Mostra Internac ional d’Art Urbà a Caldes de Montbui
Càlcul d’estructures
Wineva
Planificació
Project manager
Les veus del territori | Publicació paisatges culturals
Programari CTE
Lider Calener
Idiomes
Català Castellà Francès Anglès
2012
Workshop internacional|LOCU’s|Eivissa Concurs de projectes per a la millora de l’accessibilitat a Dalt Vila Professors: Miguel Usandizaga, Marta Bordas, Holm Kleinmann, Anna Helammaa i John Cramer http://www.etsav.upc.edu/ Workshop|Paisatge culturals|Albelda Les veus dels territori Professor: Carles Llop i Josep Maldonado http://paisajesculturales.50webs.com/
2012 2012
Els nous pobres|Membre fundador http://elsnouspobres.wordpress.com/
2013
Col.lectiu TACTIC | Membre Laboratori d’interaccions socials http://tactic-bcn.tumblr.com/
GrĂ cies per llegir-me! web: http://i-m.co/santiph/santiperez/ mail: santi.perezhuertas@gmail.com telf.: (+34) 637 45 70 48