ESCOLA SANT PAU
LA FINESTR@
Número 37 | ESCOLA SANT PAU
Editorial A l’estiu hi ha temps per a tot! Practicar esports, passejar, llegir, escriure, anar de campaments, visitar museus, assistir a espectacles, anar al cinema, reunir-se amb els companys i companyes, anar a la platja o la muntanya, participar del casal, repassar el que ja saps i aprendre moltes coses noves, veure la televisió, jugar, compartir llargues estones amb la teva família, tenir cura dels teus germans/es, viatjar, preparar presentacions, fer fotografies, veure el poble amb una altra mirada, millorar el teu nivell lector, cuinar, llegir el diari… A l’estiu hi ha temps per a fer
tot allò que no hem pogut fer durant l’any. L’estiu és teu, gaudeix-ne, aprofita’l, passa-t’ho bé!
Espai d’Història Els campanars de Sant Pol
El campanar de Sant Jaume
A Sant Pol, poble mariner, les campanes han estat sempre un dels més apreciats mitjans de comunicació. Des del toc que anunciava el naixement dels seus vilatans fins el que acompanyava el seu retorn a la terra, la vida transcorria “a toc de campana”. En situacions de perill eren les campanes qui anunciaven la necessitat d’estirar el cap de Sant Pere, una llarga corda que permetia, amb l’ajut de tothom, varar les barques quan calia. Eren les campanes qui tocaven a Festa Major i per les campanes coneixiem el perill de tempesta. El campanar era l´altaveu de les notícies locals. Els campanars de Sant Pol estan íntimament lligats a la història d´aquesta vila. Un episodi relacionat amb les campanes del municipi va donar lloc a la coneguda llegenda del rellotge ....
Es tracta d’una torre forta situada al sud de la població i al costat de la parròquia de Sant Jaume construïda pel senyor de Montpalau durant la primera guerra de remences (1462-1472) per a protegir la carretera de Barcelona. Posteriorment, durant els segles XVI i XVII, fou important en la defensa de la pirateria. Més tard participà a la Guerra de Successió i en les Guerres Carlines. Amb un afegit posterior fou reutilitzada com a campanar de l´església. El seu darrer campaner fou en Pere Urban. Actualment estan mecanitzades.
El campanar de Sant Pau
La petita (Fàtima) pesa quatrecents quilos . Ambdues foren fabricades tallers Fill de Barberí d´Olot
Sant Pau és un antic monestir benedictí fundat el 968, ocupat i fortificat més tard pels monjos francesos de Sant Honorat de Lerins (1069), els cartoixans de Scala Dei (1269) i finalment el 1434 pel vescomte de Cabrera i senyor de Montpalau que el convertí en baluard defensiu.
als
Les altres campanes de Sant Jaume, destinades al rellotge, no tenen nom. La de l´Ermita de Sant Pau, actualment només n´hi ha una, fou batejada amb el nom de Mercè.
Les campanes acostumen a tenir nom propi, les de la Parròquia de Sant Jaume s’anomenen: Jacoba-Magdalena-Antònia (fou apadrinada per Antoni Sauleda i Ramona Planiol) Fàtima-Concepció-Montserrat (apadrinada per Josep Mª Sagristà i Concepció Furest de Bellsolà) Foren batejades l’any 1953. La més gran (Jacoba) té un pes de sis-cents quilos i segons hi consta escrit, “Alabo a Déu, ploro els difunts, honoro les festes”
Tocs històrics “Foren els batalls de les campanes que tocaven a toc de cunami enmig de la foscúria de la nit alarmant tota la població, demanant ajuda de temporal” (gener 1911)” “Des d’allí vegeren aquells valents el saqueig i crema de la vila, i el càstig imposat a las campanes que tocaren a sometent que fossin destrossades, el mateix que el rellotge públic” (1714).
“El 24 de juliol fou destruïda la parròquia. A últims d´agost també foren despenjades les campanes, tirades des de dalt del campanar, a fi que quedessin esberlades i no fos possible instal.lar-les de nou, la resistència d’alguna va costar-li ésser rematada a cops de mall. Només quedaren les petites que donaven les hores del rellotge” (agost 1936).
Espai dels pares i mares
Sabem del cert que la lectura, en la seva concepció més àmplia, és un bé universal imprescindible que permet a les persones desenvolupar-se plenament i continuar aprenent al llarg de la vida. Per això, cal que els nens i les nenes i els nois i les noies tinguin les habilitats lectores necessàries per dominar les fonts del coneixement i del saber i, també, per créixer com a persones.
aconseguir que els nois i les noies esdevinguin autèntics lectors, capaços d’adquirir coneixements i també d'emocionar-se, enfadar-se o entendrir-se davant d'un text, i que tinguin La nostra finalitat última ha de ser
una formació crítica que els ajudi a comprendre la vida, conèixer-la i viure-la millor.
El camí per aconseguir-ho és potenciar una acció col·laborativa entre els centres educatius, les famílies i els diferents agents, entitats i institucions de l'entorn que intervenen en el procés educatiu. Malgrat que els espais d'actuació i els rols d'uns i altres són diferents, tenim un objectiu comú: l'èxit educatiu dels nostres infants i joves, que comença a
casa, continua a l'escola i acaba a la “plaça pública”.
Poemes del medi Sant Pol de Mar Morera, que ha plagut sempre la dansa de l'amistat. Quan gira la sardana amb alegrança tot és deixat. Hi entra i en surt qui vol. Tothom s'hi ajunta a l'Empordà. Del mocador de seda hom veu la punta aletejar. Si refila el tenor, ai!, quina plena sonoritat! Diu que el pastor, per veure la sirena s'és acostat. Quan somiem sota un tancat de canyes i quatre pals, tot blaveja i Sant Pol en les muntanyes és blanc de calç. I quan som junts, amb cada alè que passa sobre el mar, Josep Sebastià Pons
Els alumnes de tercer , a les àrees de matemàtiques i plàstica, hem treballat els cossos geomètrics. Mireu quins treballs més macos!!!
TISSORES
COLA
PAPER DE SEDA CERES DE COLORS
PINTURA NEGRA
VERNÍS PLASTILINA
ESCURADENTS
Els nens i nenes de primer ens ensenyen el seu hort Aquest any, a primer, hem engegat el projecte de l’hort. En aquests dibuixos podeu fer-vos una idea de com de bonic ens ha quedat:
També vàrem fer una recepta per fer una amanida. MMMMMM, que bonaaa!!!
Els nens i nenes de segon Aquest any, a segon, hem anat de colònies i així és com ho vàrem viure:
TambĂŠ hem treballat la rima, ja sigui fent poemes com rodolins:
ELS PORCS
EL GAT
Els porcs s’estan barallant
El gat
per anar el fang.
veu un taulat.
EL GALL
EL PORC
El gall
El porc
fa un badall.
No esta fort.
EL GALL D’INDI
LA GALLINA
El gall d’indi
La gallina
sembla un indi.
salta a la piscina.
ELS ANEGUETS
EL GALL D’ INDI
Els aneguets són blanquets
El gall d’indi
i fan ouets.
balla amb un indi.
LES OQUES
L’OCA
Les oques
L’oca no vola
semblen roques.
com una papallona.
LA GATETA
L’ANEC
La gateta i
L’anec veu una oca
la seva ombreta.
i jo ballo la polca.
Espai dels jocs i passatemps
Què farem aquest estiu?
Passar-ho bé! Us recomanem … Geronimo Stilton Nascut a Ratalona (Illa dels Ratolins), Geronimo Stilton és llicenciat en Ratologia de la Literatura Ràtica i en Filosofia Rosegairística Comparada. Des de fa vint anys dirigeix L'Eco del Rosegador, el diari amb més difusió de Ratalona.
Museu de Sant Pol
L’exposició d’aquest estiu que porta per títol “Papers” ens permet una passejada per les obres de Joan Miró, Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Alfons Borrell, Albert Ràfols-Casamada, Perejaume, Josep de Ca l’Estrany, Avi Vila, Cristina Pastó, Josep Maria de Sucre, Carlos Pazos, Xavier Nogués, Salvador Aulestia, Federico Guzmán. Museu de Pintura (Plaça de la Vila, 1) Horari: dissabtes de 6 a 8 de la tarda i diumenges i festius d’11 a 2 del migdia. Gran casal residencial amb aspecte de castell que va fer construir August Borràs Jalpí cap a la fi del segle XIX. El seu origen remot és un antic mas documentat des del segle XIII, quan era propietat dels Berenguer de Dois. La casa, situada enmig del bosc, compta amb un gran llac al seu davant.
Una passejada pels campanars de Sant Pol .
Espai d’escriptura
Records del curs de 4t
FEM FESTA…!!!
Quan les relacions són bones i les condicions favorables, les portes s’obren de bat a bat, les finestres porten claror i la llum envaeix espais ,ànims i ànimes. Això és el que ens ha passat aquest curs a P-4. Ens hem partit en tres grups i tres espais, però ens hem mogut a un mateix compàs i un sol ritme. Quan això passa, la idea de compartir,de rebre,donar,regalar, es converteix en un impuls ,una necessitat. És amb aquest esperit que cada curs, ha estat convidat a les celebracions que han fet els altres grups. El primer trimestre ens vam aplegar per a tancar un projecte sobre l’India , el segon trimestre vam tornar a estar junts també en relació a un altre projecte, dedicat als Prínceps i les princeses i aquest darrer trimestre,novament units,per tancar un altre projecte, aquesta vegada el dels dofins. Per a cada grup amfitrió, preparar l’esdeveniment , ha suposat un munt d’activitats, escriure les invitacions,fer representacions teatrals,contes,danses,assajar-ho pensant amb els companys que ho veurien,rectificar,aportar idees,decorar les classes,dissenyar el programa d’aquella tarda especial,posar-se d’acord de com faríem la benvinguda, de qui s’encarregaria del menjar,de que faríem primer, el ball o el berenar?s’han repartir càrrecs,responsabilitats... Tot això, i més, s’ha viscut amb molta alegria i molta il·lusió,valorant l’esforç de tots, admirant les propostes dels altres,felicitant-nos ,sentint l’emoció del donar, notant l’emoció del rebre. Les tres tutores de P-4, ens emportem molts moments entranyables de tot aquest curs, un dels més fascinants s’emmarca amb una imatge que dibuixa tots els somriures,ulls brillants,alegries i abraçades que hem pogut viure amb aquest poder compartir...
Per això ho celebrem...i FEM FESTA!!, i volem seguir compartint, ara amb tots vosaltres.
Espai verd
La preservació del medi ambient i el foment de les actuacions que possibilitin la reflexió i el canvi d’hàbits, requereix el tractament transversal i la inclusió, a totes les àrees del currículum, d’activitats que posin de manifest que una altra forma de fer és possible si desitgem aconseguir la sostenibilitat. La formulació de situacions problemàtiques lligades a la realitat, contextualitzades, que fomentin l’interès de l’alumnat, que aportin nous coneixements, que suposin situacions complexes i riques visualment i que donin resposta a problemes reals com l’esgotament de recursos finits, el problema de la generació de residus, la necessitat de reciclar, la promoció de la reutilització … entenc que són un dels recursos per a introduir en el currículum la reflexió i la conscienciació que ens han de conduir al canvi d’hàbits.
Sabies que … “De mitjana cada espanyol produeix uns 600 quilograms d'escombraries l'any. Ja sigui a casa teva o a l'oficina, la brossa que generem cada dia conforma la categoria de residus urbans, un calaix de sastre que va a parar a abocadors i a plantes d'incineració. En realitat, el concepte de residu prové de l'ésser humà. És acceptat a la comunitat científica que la natura no genera residus: tots els recursos formen part d'un cicle tancat en el que cada producte compleix una funció de manera sostenible. El problema sorgeix quan -per acció de l'ésser humà- s'aboca al medi més del que aquest pot assumir o s'introdueixen materials artificials que la natura no pot integrar als seus cicles. Al voltant del 60% d'aquestes deixalles acaben a abocadors o incinerats quan es podrien re-utilitzar o reciclar constituint una font d'energia o donar per a nous materials. La millor manera d'evitar que s'acumulin residus és no generar-los. Adquireix nous hàbits de compra, que moderin el nombre d'envasos i les quantitats del producte. Procura utilitzar envasos que provinguin de materials reciclats o que siguin reciclables.
Reutilització: has acabat d'usar el producte? Es tracta d'un costum que ja adoptaven els nostres avis. Qui no ha dut a la botiga ampolles de vidre per tal de ser usades de nou?. Reciclatge: les vides d'un material Gairebé tot és reciclable. Per aquest motiu és tan important fer una bona separació dels residus i apostar per la recollida selectiva de les escombraries. Només cal un exemple de la seva conveniència: per cada ampolla que es recicla s'estalvia l'energia necessària per tal de mantenir un televisor encès durant 3 hores. I es pot reciclar una i una altra vegada sense que perdi les seves propietats. Si no serveix pot ser una altra cosa Si el reciclat no és possible, es pot atorgar al residu una funció totalment diferent a la inicial. El seu exponent més antic a l'adob. Amb els residus orgànics -un 90% del nostre cubell de les escombraries- es pot crear compost o adobs.També es pot generar energia, produiïnt biogàs. Sabies que els pneumàtics poden servir per fer carreteres verdes que són menys sorolloses? Aquesta tecnologia pot evitar que es llencin més de 10.000 tones de pneumàtics a l'any.
Espai d’entrevista Quart de Primària
BON ESTIU!