ESCOLA SANT PAU
LA FINESTR@ Desembre de 2013
Número 40 | ESCOLA SANT PAU
Les tropes embarcades no van desmobilitzar-se i van anar costa amunt, fins passar Arenys. Des de Barcelona un gran nombre d’unitats catalanes atacaven diversos sectors de Catalunya per tal de mantenir la iniciativa, desmoralitzar l’enemic i evitar les quinzenades (contribucions de les tropes borbòniques).
Espai d’Història
30 de gener.
La guerra de successió
1714 Gener Gairebé tot Catalunya, ocupada pels borbons, s’aixeca al crit de «Via fora lladres!» i es sotmesa a sang i foc. 16 de gener Sant Pol francesos.
cau
en
mans
dels
25/26 de gener L'expedició militar, que havia sortit del setge de Barcelona amb l'objectiu inicial d'ocupar Mataró, es va suspendre quan els serveis d'espionatge catalans, advertits per Marianna de Copons, van saber que la guarnició de Mataró havia estat alertada i esperava l'atac. Fracassada l’operació de desembarcar a Mataró, el coronel Amill arribà fins a la Marina de Llevant.
Els 400 fusellers d'Amill desembarcaren entre Arenys i Canet a les cinc de la tarda del dia 30 de gener, probablement a la platja del Cavaió. L’arribada - que segons diu el mateix Amill no va aixecar grans passions - va servir per a mobilitzar les forces i tornar a guanyar Sant Pol ( indret marítim clau per garantir el subministrament de Barcelona). Començaven quinze dies de combats continuats entre les forces del coronel Amill i les tropes borbòniques establertes a Mataró. Aquell mes de gener, hi havia fonamentades esperances que podien canviar les tornes de la guerra. El setge de Barcelona no havia aconseguit els resultats militars esperats i, per desesperació de Felip V, la ciutat resistia. A la resta del país la presència de les tropes borbòniques i la pressió fiscal, imposades per pagar l'exercit ocupant - el cobrament de les anomenades quinzenades- , havien aixecat nombroses revoltes i nombrosos grups armats lluitaven amb l'exèrcit català que es
LA FINESTRA desplaçava per exterior.
l'anomenat front
Després de desembarcar envià a Barcelona una barca carregada d'arròs, blat i llegum, sota les ordres d'un tinent del regiment, que donà notícia del desembarcament i dels nombrosos paisans que havien acudit a rebre'ls disposats a recolzar les accions que fossin necessàries contra les tropes borbòniques. Mataró, amb un nombre important de famílies nobles favorables a la causa borbònica que havien fugit de Barcelona, era la ciutat que servia de magatzem general per les tropes que assetjaven la ciutat comtal. 31 de gener
resistència del sometent francès i la necessitat de capturar les naus que passen per Mataró per assegurar un camí fàcil a la capital. La població de Sant Pol resta fortificada i amb cent homes que la protegeixen
Febrer 1 de febrer
Immediatament, reforçat amb un considerable nombre de paisans, rendí la guarnició borbònica de Sant Pol fent presoners a 88 soldats. Immediatament fortificà Sant Pol i, amb l’ajut de les forces d’Esteve de la Creu, derrotà als francesos a Sant Iscle. Dels fets n’informà, per carta, al Marquès del Poal, envià més barques amb queviures i confirmà que molts paisans estaven prenent les armes per tot el Maresme Amb la col·laboració d´alguns santpolencs com Francesc Puig, Pere Villar i Josep Casas s’instal·là al poble per fer front a l’atac de les tropes acampades a Calella. En una nova missiva als Consellers de Barcelona, Amill , on explica els detalls de l’operació, l’escassa
El Coronel Amill escriu, des de Sant Pol, una carta als Consellers de Barcelona on exposa el resultats del seu atac per a recuperar la vila. A conseqüència dels combats resten ferits el comandant francès, quatre tinents i dos sergents. Són fets presoners vint-i-tres soldats valons (dos de ferits), i un capità amb tretze soldats que els santpolencs havien fet presoners amb anterioritat. Durant la nit és apressada una nau amb queviures que s’envia a la capital.
3-4 de febrer Amill abandona Sant Pol amb els voluntaris que s’incorporen a les 3
LA FINESTRA seves forces. Per garantir la seguretat de la població hi estableix una guarnició de cent fusellers a les ordres del sergent Bernat Faig. La nit del 3 al 4 de febrer, Melcior Cano, comandant de Mataró, amb 800 infants i 300 cavalls, intenta agafar per sorpresa a Ermengol Amill que sap que fa nit a Arenys de Munt. Els sentinelles veuen venir als borbònics i els fusellers es retiren del poble. A la matinada arriben reforços des de Sant Iscle que s'afegeixen a les seves forces. Al matí, “al congost de Fontcaldetes”, a l'alçada del Remei, les forces del coronel Amill ataquen per sorpresa les tropes borbòniques que s'entornaven cap a Mataró. Els catalanes perden sis homes i els borbònics cinquanta-tres i tres oficials. 7 de febrer El general Melcior Cano emprengué una operació encaminada a recuperar Sant Pol amb 2.000 homes i 300 cavalls. Entre Sant Pol i Arenys el coronel Amill l’atacà i hagué de retirar-se a Arenys de Mar després de perdre seixanta-vuit homes per vint-i-sis voluntaris de les tropes catalanes. Al dia següent el general Cano rebé un reforç de 300 cavalls i 100 granaders, amb els quals atacà les tropes del coronel Amill a Arenys de Munt. Després de dues hores de combat s'uniren sis-cents voluntaris a les tropes catalanes; fou ferit el
brigadier borbònic Dorquer, que es retirà novament a Arenys de Mar havent perdut cent-quaranta homes. Des d'Arenys envià vuit barques amb els ferits i aquella mateixa tarda tornà cap a Mataró. Les tropes catalanes, entre fusellers i voluntaris, perderen catorze homes i tingueren vint ferits. Pels borbònics, Sant Pol esdevenia una plaça estratègica tant per la seva posició en les comunicacions amb Barcelona com per a garantir la seva rereguarda. 8 de febrer Entre el 8 i el 14 de febrer tingué lloc un important consell de guerra, presidit per Antoni Desvalls Marquès del Poal-, amb tots els oficials exteriors (que lluitaven fora de Barcelona) amb la finalitat de concentrar les diverses forces. 11 de febrer El Marquès de Poal escriu carta als Consellers de Barcelona on explica, entre d’altres, que Armengol ha passat a socórrer el sergent Major de Sant Pol, que estava assitiat, i li donà instruccions perquè l’abandonés i es dirigís a l’assitiada Manresa i les amenaçades Vic i Solsona. El duc de Populi, en consell de guerra, disposà la importància de prendre Sant Pol per a possibilitar la comunicació marítima amb Barcelona i ordenà enviar a Sant Pol quatre canons, dos-cents 4
LA FINESTRA cavalls, dos cents infants, dues galeres i dues fragates a les ordres del general Cano. S’ordenà també al general González que s’hi unís amb els seus tres mil dos-cents homes i vuit-cents cavalls. 13 de febrer
Amill no era a la zona perquè havia anat cap a l'interior a un consell de guerra presidit pel Marquès del Poal amb tots els oficials del front exterior. Malgrat tot, Amill, es mobilitzà amb quatre mil paisans i fusellers per socórrer Sant Pol, però era massa tard per a impedir la rendició.
La guarnició de Sant Pol es reduïda per atendre les necessitats d’altres fronts. La guerra s'endureix i el poble és objecte de saqueig i d'atacs dels Per a evitar ser incendiat, Arenys paga una contribució de rescat. Els borbònics passen de llarg i es dirigeixen a cremar Sant Pol..
14 de febrer Arriben, des de Barcelona, els reforços militars enviats per Berwick. Les campanes toquen a a sometent i dones i vells abandonen el poble i es refugien a les muntanyes properes La defensa de Sant Pol està al càrrec d'una guarnició de només un centenar d'homes a les ordres del sergent major Bernat Faig, que resisteix durant 26 hores fortificat a l'església.
5
LA FINESTRA
Espai dels pares i mares
6-12 anys Ús i abús de les tecnologies Durant aquesta etapa els vostres fills utilitzen bàsicament les tecnologies digitals com una eina lúdica. De mica en mica poden començar a utilitzar l'ordinador com una eina de treball. És convenient que els pares s'interessin i tinguin coneixement del funcionament d'aquestes eines per poder potenciar els factors positius que tenen, com per exemple buscar informació i recursos per aplicar-los al seu treball escolar, fer activitats de reforç de la lectura i l'escriptura, crear diferents produccions artístiques, publicar i compartir amb companys a través de la xarxa... Un ús excessiu d'aquestes tecnologies digitals pot donar lloc a l'aïllament dels vostres fills, al sedentarisme per la manca d'activitat física i fins i tot a la disminució del rendiment escolar. Cal que també facin altres activitats, com esport, grups d'esplai, teatre o activitats culturals. Per fomentar el bon ús de les tecnologies digitals i evitar-ne un ús excessiu, en aquesta edat és convenient que:
Feu un bon ús de les tecnologies digitals; els nens sovint imiten els membres de la família. Eviteu que els vostres fills tinguin el televisor, la consola o l'ordinador a la seva habitació. Instal·leu-los en un lloc comú de la casa. Utilitzeu filtres i opcions de seguretat en el navegador per bloquejar espais web no desitjats. 6
LA FINESTRA
Limiteu en aquesta edat l'ús del mòbil a casos necessaris per motius familiars o personals: horaris de treball, desplaçaments llargs, malalties importants... Vigileu que no juguin massa estona amb videojocs, ordinador... Un ús excessiu pot provocar que els vostres fills tinguin després problemes d'atenció en el seu seguiment escolar, aïllament social... Feu-los reflexionar sobre quanta estona i en quins moments utilitzen les tecnologies digitals. Assegureu-vos que fan altres activitats d'oci alternatives importants per al seu desenvolupament, com jocs esportius, grups d'esplai, teatre, lectura... D'aquesta manera esteu afavorint les seves relacions socials, eviteu el sedentarisme i fomenteu un creixement saludable. Mireu la televisió amb ells, per així poder-los ajudar a fer les valoracions sobre els programes que veuen, per tal que en treguin un profit educatiu i potenciïn el seu sentit crític. Apagueu el televisor a les hores dels àpats per fer d'aquest espai un moment de relació i conversa i així establir més vincles afectius amb ells. Jugueu alguna estona amb els vostres fills i compartiu amb ells els jocs que suposin l'ús de tecnologies digitals; així veureu si s'adeqüen a la seva edat i maduresa. Parleu amb els vostres fills sobre els llocs que consulten a la xarxa i dels riscos que pot suposar compartir documents, imatges, vídeos, àudios... amb persones desconegudes. Ensenyeu-los a no donar o compartir les seves dades personals per Internet, ni apuntar-se a cap xarxa social sense el vostre consentiment i supervisió. Escolliu conjuntament amb els vostres fills els programes de televisió i consulteu les guies de videojocs, evitant els continguts violents, perquè en aquesta edat tenen tendència a imitar el que veuen i reproduir-ho en la seva vida diària.
7
LA FINESTRA Xarxes socials Les xarxes socials s'han convertit en un fenomen social de moda i no es pot aïllar els fills d'aquesta nova realitat; també ajuden i complementen els mètodes tradicionals de socialització dels joves. L'ús que fan els vostres fills de les xarxes socials, com qualsevol altra activitat, pot comportar riscos. No per això hem de prohibir que les utilitzin; el que cal és educar-los i acompanyar-los en el seu ús. En altres apartats trobareu orientacions concretes per a cada xarxa social. A continuació trobareu orientacions generals a tenir en compte perquè els vostres fills facin un ús adequat de les xarxes:
Parleu amb els vostres fills per saber quin ús fan d'Internet i de les xarxes i quines pàgines visiten, conèixer amb qui xategen i quina informació publiquen...
Familiaritzeu-vos amb el funcionament de les xarxes socials en què participen.
Expliqueu-los la importància de mantenir la seva privacitat.
Ajudeu-los a valorar quines informacions posen a la seva pàgina.
Expliqueu als vostres fills els riscos que poden córrer i aconselleu-los sobre com actuar: o
No donar informació personal (adreça, telèfon...) o mostrar fotos privades compromeses. En cas de fer-ho es pot caure en la il·legalitat.
o
No publicar fotos o vídeos d'altres persones sense el seu consentiment.
o
Evitar els contactes amb desconeguts.
o
No trobar-se en persona amb gent que han conegut a la xarxa.
o
No crear una identitat falsa amb dades inventades. Si publiquen el seu perfil amb dades no reals, és més fàcil que es trobin amb persones que tampoc són com diuen. 8
LA FINESTRA
Demaneu que us acceptin a vosaltres o a un germà gran en la seva llista de contactes o amics a la xarxa.
Aviseu les autoritats i demaneu ajuda professional en cas de tenir coneixement d'una xarxa social perillosa on el vostre fill participa. En l'apartat corresponent a cada xarxa trobareu els mitjans que ofereixen per denunciar mals usos.
Acompanyeu-los en el moment d'inscriure's en una xarxa per vigilar que no donin dades compromeses i activin filtres de seguretat.
Fixeu unes normes d'ús respecte a l'horari i als espais on poden connectar-se a les xarxes. Procureu que l'ordinador es faci servir en espais comuns de la casa; d'aquesta manera podreu veure quin ús fan de les xarxes, alhora que potencieu espais de relació.
Proposeu activitats alternatives (educació en el lleure, etc.) i feu reflexionar els vostres fills sobre el temps que dediquen a les tecnologies i les activitats que deixen de fer i que, d'altra banda, poden ser tant o més interessants que aquestes.
Feu-los conscients que no facin a les xarxes socials el que no farien en la seva vida real.
Si voleu saber-ne més: http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola
9
LA FINESTRA
Espai d’escriptura A Salvador Espriu i Joana Raspall Nadal Si aquesta nit sents una remor estranya
que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel
i tens desig d’una pau que no enganya… Si ja no saps sentir-te pastoret,
ni aturar-te a entendre el bell missatge, almenys, tingues coratge
de seguir el teu camí amb el cor net.
Joana Raspall (1913-2013) Prec de Nadal Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants ni ja somnis, ben buides les mans; et porto sols el meu gran crit. ...
Infant que dorms, no l'has sentit? Desperta amb mi, guia'm la por de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.
Salvador Espriu
10
LA FINESTRA
Autobiografies de sisè
11
LA FINESTRA
12
LA FINESTRA
13
LA FINESTRA
14
LA FINESTRA
15
LA FINESTRA
16
LA FINESTRA
Animals fantĂ stics
17
LA FINESTRA
18
LA FINESTRA
19
LA FINESTRA
Joana F. 20
LA FINESTRA
Animal de nit
21
LA FINESTRA
Animal d’aigua
22
LA FINESTRA
Còmics
23
LA FINESTRA
Històries a quatre mans
Tot va començar un dia d’estiu, concretament el dotze d’agost. El senyor gel va rebre una carta que tenia un viatge per a dues persones al Pol Sud. Va preguntar-li al seu ajudant i va acceptar. Van sortir el 20 d’agost i van arribar l’endemà a les nou del matí. Es van instal·lar a l’hotel i per la tarda van anar a les MUNTANYES GLAÇADES. Quan van anar a escalar-la, va començar una tempesta de neu. Van intentar tornar a l’hotel però no veien res, es van girar i un bloc de gel se‘ls hi va trencar en el cap. Es van desmaiar. Al dia següent es van quedar atrapats a la neu. No podien sortir, es van transformar i es van trobar un poblat pingüí mig destruït. Van decidir anar-hi i preguntar-li a l’alcalde pingüí què havia passat. Els hi va dir que havien d’ anar al castell del llop de foc. Van sortir al matí. No van tardar molt en sentir la calor, però, del cel van caure uns robots híper-ultra-dolents ! Els robots els van disparar amb boles de foc i eren molt letals. Així, van tirar el seu raig gèlid i els robots van sortir volant. Van arribar al cim del castell i allà estava el llop de foc. Amb un cop desgraciat l’ajudant, va morir. El pol sud es va salvar. Va aprendre que a vegades has de morir perquè no morin. Carlos i Gabriel Reforç català
24
LA FINESTRA
LA GRAN TROBADA Tot va començar quan els van arrestar fa deu anys, van sortir a l’any 2005 i es van trobar en un taller de cotxes a Los Angeles. CJ portava un Bugatti Veyron i li preguntà al mecànic: -Com et dius?- li digué en CJ al mecànic.-Em dic “Oncle Nigga”- li respongué el mecànic.-Anem a prendre un café-li contestà en CJ.-Sí- li va respondre l’ “Oncle Nigga” Quan van arribar al café van demanar una “Coca Cola” i una “Fanta”. Van parlar trenta minuts aproximadament i després van anar a dormir. El dia següent en CJ buscava ajuda per passejar al seu gos, en “CHOP”. En Franklin amb el seu gos els van ajudar. Finalment, en Franklin li va regalar a en Nigga un ( cognoceti cabrio coupé) i al CJ un ( Cheetah). En una carrera van conèixer a un tal Toni que els va convidar anar a viure a Catalunya. A Catalunya, van començar una nova vida sense delinqüència.
Mycael i Hicham Curs: 6 èB.
25
LA FINESTRA
LES AGULLES DEL RELLOTGE Vet aquí un rellotge de l’estació de tren que hi vivien unes agulles que tenien vida pròpia. Sempre estaven avorrides de fer el mateix , fins que un dia una agulla va pensar d’escapar-se ella i les altres d’aquell rellotge tan horrorós. Van inventar-se un pla a la nit, ja que cap tren hi passava per allà i no hi havia ningú. Amb les seves punxes van trencar el vidre i van saltar a terra. Llavors van anar a realitzar el seu somni: ser agulles del “Big Ben”. Un cop arribat al Big Ben van escalar-lo, van fer fora a les agulles que hi vivien i s’hi van posar elles. Van ser admirades per molta gent. I així es va complir el seu somni. Agatha Marina
Comprensió lectora Preguntes: -Quin es el somni de les agulles del rellotge de l’estació? Ser agulles del Big Ben.
26
LA FINESTRA - Què pensaven les agulles? Que era divertit estar en el rellotge de l’estació o deien que era un rellotge horrorós? Que era un rellotge horrorós i insuportable. -Que van fer per realitzar el seu somni? Fer un pla de nit. Una va trencar el vidre del rellotge i les altres van saltar a terra i es van escapar. -Quin pla van fer per ser agulles del Big Ben? Un cop arribat allà, el van escalar i seguidament van fer fora a les agulles que hi havia abans. -Com es sentien ser agulles del Big Ben? Felices i vistes per molta gent.
27
LA FINESTRA
Espai dels artistes Educaci贸 Infantil 3 anys
28
LA FINESTRA
PICASSO UN ARTISTA GENIAL!!!! A l’àrea d’Educació Visual i Plàstica, els alumnes de 5è han pogut gaudir d’un artista excepcional com és Pablo Picasso. A les seves obres hem descobert les principals característiques de les etapes i corrents pictòriques de l’artista: època blava, època rosa, cubisme... i obres més significatives. Ha merescut una especial atenció el “Guernica”: obra excepcional de denúncia contra la violència i la destrucció que va patir aquesta població basca en el bombardeig infligit a la població durant la Guerra Civil Espanyola (1937) D’aquest estudi els alumnes han realitzat, per parelles, un power point on hi consta una petita biografia de l’artista i les característiques més destacades de la seva carrera com a pintor. La feina realitzada pels els alumnes ha estat molt bona!!! Felicitats a tothom!!! 29
LA FINESTRA
Època blava
Època rosa
30
LA FINESTRA
A sisè hem treballat el puntillisme
31
LA FINESTRA
32
LA FINESTRA
I els zentangles
33
LA FINESTRA
Espai verd Creixem El cor de l’escola A la reunió de pares i mares de classe, els cargols i els dracs van preparar un regal molt especial per als seus pares, un pot amb llavors de llenties, que van fer germinar a casa amb molta cura: amb la quantitat adequada d’aigua, de llum i d’escalfor, i també amb la mirada atenta del qui la fa créixer. Estem acabant el primer trimestre i els més petits de l’escola també van creixent, agafant més autonomia i seguretat en les rutines de cada dia i establint més vincles amb els seus companys i amb els adults que els envolten. Hem de seguir amb la constància i afecte, perquè el cor de l’escola segueixi bategant.
34