La finestra juny 2013

Juny 2013

ESCOLA SANT PAU

LA FINESTR@ DIGIT@L

Número 41 | Escola Sant Pau

3

A l’estiu hi ha temps per a tot!

Practicar

, passejar,

,

anar de campaments, visitar , assistir a espectacles, anar al , reunir-se amb els companys i companyes, anar a

la o la muntanya, participar del casal, repassar el que ja saps i aprendre moltes coses noves, veure la , jugar, compartir llargues estones amb la teva famĂ­lia, tenir cura dels teus germans/es, viatjar,

preparar presentacions, fer , veure el poble amb una altra mirada, millorar el teu nivell lector,

, llegir el

‌

Espai dels escriptors

Tot coincidint amb l’arribada de la primavera i la festivitat de

Sant Jordi,

els nens i les nenes de P5, han estat treballant alguns rodolins,un petit poema i una cancó de primavera en llengua anglesa.

COUPLES RED, RED, IT’S THE COLOR OF MY HEAD.

BLUE, BLUE, IT’S THE COLOR OF MY SHOE.

GREEN, GREEN, IT’S THE COLOR OF A BEAN.

BLACK, BLACK, IT’S THE COLOR OF MY CAT.

ROSES ARE RED ROSES ARE RED. VIOLETS ARE BLUE. SUGAR IS SWEET, AND SO ARE YOU.

Els nois i noies de 2n després de fer el treball de Joana Raspall ens ha vingut de gust fer poemes sobre l’Univers, el nom de la nostra classe.

Hem fet poemes per parelles i individualmente sobre les estrelles, el Sol, el Sistema Solar, la Lluna, els planetes….

Aquí en teniu una mostra. Nosaltres ens ho hem passat molt bé escrivint-los i desitgem que gaudiu de la lectura.

Segon de primària ...

Els nens i nenes de segon, per celebrar Sant Jordi, hem estat treballant Joana Raspall.

Joana Raspall és una poetessa infantil que aquest juliol farà 100 anys.

Hem buscat la seva biografia, hem llegit poemes i llibres seus, hem vist vídeos on ella mateixa recita els seus poemes, n’hem après alguns , hem realitzat, amb l’ajuda de les famílies capses poètiques, …

Aquí teniu el treball de reescriptura de poemes.

Per parelles, vam escollir un poema seu i vam destriar les 10 paraules que consideràvem més importants. Les vam escriure en cartonets i els vam posar en un sobre amb el títol del poema.

Un altre dia, vam intercanviar-nos els sobres i ens vam inventar poemes nous amb el títol del sobre i les 10 paraules.

Aquí teniu el resultat: el poema original (fotocòpia), els cartonets amb les 10 paraules i els poemes que ens hem inventat per parelles.

Desitgem que us agradin!

Festa Fi de Curs

Berenar solidari La fam no fa vacances Què farem?

Per tal de crear consciència de la pobresa que hi ha a prop de casa i de donar a conèixer la tasca que realitzen centenars d’entitats en la lluita contra la fam i el malbaratament, us proposem fer una recollida d’aliments durant la festa de fi de curs del del proper 21 de juny destinats a una entitat de l’entorn que treballa contra la pobresa i a favor de la inclusió social.

Podem portar :

Esperem, com col.laboració!

sempre,

comptar

amb

la

vostra

Viatge fi de curs 2013

Petits grans dibuixants Segon de primĂ ria

Per Sant Jordi als balcons ...

Poemes i pericons

Centenari Joana Raspall

Ciutadans del m贸n

CONCURS de FOTOGRAFIA MATEMÀTICA

Cicle Superior FOTOGRAFIES GUANYADORES

La cara que suma Aquesta cara feta amb coses de la platja em recorda a una suma, perquè si sumem els ulls (2) i el nas (1), en surt la boca que es amb 3 cargols. 2 + 1= 3 Està formada per: dues estrelles de mar, un cargol rosa i dos cargols blancs.

Autora: Carla del Hoyo

En Dono Per a mi la closca de la nostra tortuga que es diu Dono és mitja circumferència amb heptàgons irregulars a dintre.

Autor: Pau Llastarry

Sí, no, sí, no...

He triat aquesta fotografia perquè penso que estic en un món matemàtic comptant els pètals de la flor.

Autora: Marta Alcántara

Matemàtiques naturals

Un arbre, dos arbres, tres arbres, cents d’arbres fan un bosc...

Autora: Martina Ropero

Obrim els arbres La foto representa un arbre amb una bifurcació que ens recorda un angle agut.

Autors: Pedro Peris i Quirze Egea

La circumferència de la planta Aquesta planta ens ha inspirat perquè en Ferran estava bufant i hem pensat que podríem fer una foto relacionant-la amb una circumferència.

Autors: Santi Domínguez i Ferran Estany

Operacions naturistes

A la primavera floreixen moltes plantes, però també embolics. Aquí teniu una operació combinada amb plantes i flors.

Autores: Aida Valls i Lali Buendia

L’estelada geomètrica Dins d’aquest rectangle hi trobem un triangle, línies paral·leles i una estrella amb deu costats (decàgon).

Se li podia dir una forma multi geomètrica.

Autors: Izan Poderoso i Jacob Rifà

Piscina La piscina, normalment, és de forma rectangular però també poden ser circulars, quadrades i de formes variades.

La piscina és com una bassa d’aigua artificial, en la qual ens podem banyar i practicar la natació.

Autora: Aina Sala

Espai dels pares i mares

El lleure i l'educació dels infants en temps d'estiu L’estiu és un temps de gaudir, de relaxament, d’aparent llibertat, de fer coses pel plaer de fer-les i sense cercar res a canvi. És per tot això que ofereix unes possibilitats educatives immillorables. Les persones estem més relaxades i això propicia que tot el que es faci en aquest espai-temps exerceixi molta influència en la vida.

L’estiu és el moment d’establir unes relacions diferents a les habituals entre les persones: els grups-aula es desfan, les famílies romanen més hores juntes, i el sentit lúdic de les coses preval per damunt d’altres coses. També ens apropem més a la natura, al mar o a la muntanya i fugim dels seus espais habituals.

Tots aquestes elements: llibertat, relaxament, ludisme, relacions diferents, canvi d’entorn, fan que l’estiu sigui un espai privilegiat per transmetre valors, per socialitzar-se, per respectar l’entorn, en definitiva un espai i un temps privilegiat per educar.

Els infants i els joves han de viure l’estiu en plenitud, gaudint al màxim d’un curs escolar on els espais de llibertat i gaudi potser no han sovintejat. On tots plegats han viscut marcats pels horaris. Ara toca passar-s’ho bé.

Això no vol dir que la responsabilitat col•lectiva d’educar hagi de fer vacances, si es permet la frivolitat. Les famílies, les empreses i entitats de lleure, les ciutats, en definitiva tots els agents educatius no tanquen mai per vacances.

Al contrari del que hauria de semblar, s’ha d’aprofitar els elements mencionats més amunt per fer de l’estiu un temps per educar en la globalitat. 

Llibertat: hom necessita espais de llibertat, sense rutines, sense obligacions. Les persones estem més obertes i receptives quan ens sentim lliures, per això els moments de lleure són tan importants per a l’educació.



Relaxament: relacionat amb l’anterior, quan hom està relaxat i les tensions fugen és més fàcil que els valors es transmetin.



Ludisme: tot jugant aprenem, vivim i ens eduquem.Relacions diferents: canviar les maneres habituals de relacionar-se i fins i tot canviar els referents adults, conèixer nous companys i companyes, permet socialitzar-se amb més facilitat.

Canvi d’entorn: viure la natura des d’una altra perspectiva ens ajuda a estimar-la i respectar-la.



Fa temps que les empreses i entitats de lleure van descobrir les possibilitats educatives de l’estiu. Les colònies d’estiu, en un primer moment, i els casals d’estiu i totes les seves variants omplen els calendaris dels pobles i ciutats quan el centre escolar tanca. Els infants i els joves poden gaudir d’una oferta d’activitats rica i variada.

Cal triar l’activitat més adient per a cada infant. S’aconsella que sigui diferent o complementària de l’activitat habitual.

Les famílies també haurien d’aprofitar l’estiu per seguir amb la seva tasca educativa. Pares i mares haurien d’aprofitar la proximitat amb els seus fills i filles, en ambients distesos i relaxats, per transmetre valors i compartir vivències ja que en aquesta època és més fàcil.

Conclourem afirmant que l’estiu és una estació immillorable per educar i que infants, joves, famílies i educadors i educadores l’han de viure en plenitud Víctor Baroja

Espai d’història

El 31 de gener de 1911 va tenir lloc el temporal de mar més important que ha sofert la costa del Maresme.

El temporal de la Candelera, nom popular amb que es coneix aquest episodi, va afectar la majoria de poblacions costaneres com Vilassar, Mataró, Caldes d’Estrac o Sant Pol.

“A mig matí, els pescadors, en plena feinada, van començar a témer per la seva seguretat i van posar rumb a les platges d´on havien sortit però la velocitat del front era major a la que navegaven i molts van ser sorpresos per la gropada. El vent va començar a bufar de component est i les onades van créixer degut al llarg recorregut que tenia sobre la massa d’aigua. Aquell grop s’havia convertit en un veritable temporal d’onades de més de nou metres i amb unes conseqüències tràgiques.

El temporal durà tota la nit fins a l’endemà. Les majoria de barques van ser “arrossegades” cap al sud, moltes van intentar refugiar-se al port de Barcelona i d´altres van posar rumb cap a la platja de Sant Pol, un dels pocs llocs amb un cert resguard”

Els danys van ser quantiosos. Al Maresme perderen la vida 48 pescadors i s’enfonsaren 8 embarcacions (una d’elles a Sant Pol)

“Eren les primeres hores del dimarts 31 de gener de 1911 dintre una nit de calma sangrenta, la mar plana com un plat, el cel tot estrellat sense un núvol, sense res, ni cap senyal que

indiqués un canvi dintre aquella dolçaina”.

“Devien ser pels voltants de les 9 quan darrera la serra tot dret tramuntana es formava una nuvolada grossa i negre que s’anava estenent per tot el llevant amb una espessa murada d’aspecte amenaçador”. En el mateix text es narra l’esforç dels santpolencs per a salvar als pescadors

“La fúria del temporal no cedeix, però ara!, crida la gent, sembla que venen unes ones planejant sense rompents. Són moments decisius, els palers donen el crit ritual de Sia!, la primera barca pren moviment, els pescadors superen les seves quasi esgotades forces, s’aferren fort als rems, l’escalem de bruc resisteix aquell impuls humà; és la il·lusió salvadora de l’instint de supervivència”….

“A la platja de Moré des de les 12 del migdia, els moments més perillosos del devastador temporal fins a la vesprada foren salvades algunes barques forasteres i 60 pescadors locals que componien les tripulacions de les sis parelles del bou del nostre poble. Tots els pescadors que vingueren a refugiar-se a les

nostres platges de Sant Pol foren salvats, igualment que les seves barques, solament s’hagué de lamentar la pèrdua d’una d’elles…”

Historietes santpolenques (1986), de Jaume Rodríguez Suriñach

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.