Volum 11 'Història de la Humanitat i la Llibertat'

HISTÒRIA

DE LA

HUMANITAT I LA LLIBERTAT

De l’absolutisme a la revolució.

La independència dels Estats Units

I. Barroc: entre el tenebrisme i la revolució científica El terme barroc va tenir, des del principi, un significat pejoratiu que, malgrat la revalorització de les seves múltiples facetes artístiques, encara arrossega avui en dia. El nom s’aplicava, originàriament en italià, a les perles de formes no convencionals i, amb el temps, barroc es va convertir en sinònim d’extravagant, recarregat, artificiós i fosc, en contraposició amb la serenitat i l’optimisme propis del Renaixement. El Barroc és l'art de la Contrareforma, amb la seva oposició frontal al pensament humanista, tot un canvi de model de societat que anava més enllà del pensament teològic.

L'any 1543 Andreas Vesalius publicava De l’estructura del cos humà, el llibre que va canviar els coneixements anatòmics per sempre. Com a metge flamenc, Vesalius va impulsar la manera de comprendre millor l'anatomia humana, mitjançant els seus estudis realitzats en disseccions de cossos humans.

L’ESCENARI

Zugarramurdi El petit poble de Zugarramurdi, a la comarca navarresa del Baztán, ha passat a la història perquè el 1610 la Inquisició espanyola hi va fer la caça de bruixes més important de la seva història.

✤ UN AMBIENT DE PÀNIC GENERALITZAT

En 1608, en un poble del País Basc francès, Labort, es va obrir un macroprocés contra la seva població femenina, acusada de bruixeria. Els agents francesos encarregats del cas van cremar fins a vuitanta suposades bruixes i van crear un ambient de pànic a banda i banda de la frontera. ✤ ES DISPAREN LES CONFESSIONS

Una refugiada de Labort a Zugarramurdi va denunciar una veïna per bruixa. A partir d'aquell moment, es disparà la histèria col·lectiva i una cadena de confessions. ✤ INQUISIDORS SOBRE EL TERRENY

Quan la informació arribà a l'Inquisició de Logronyo, al gener del 1609, es va obrir una investigació. Això portà a detencions i a l'obertura d'un procés. Els inquisidors que actuaven sobre el terreny creien fermament en l'existència de bruixes en aquell poble, mentre que, des de Madrid, es demanava una major contenció en les sentències.

✤ LA REVISIÓ DEL CAS Un dels inquisidors, Alonso de Salazar y Frías, va votar contra les condemnes i reobrí el cas temps després, i arribà a la conclusió que s'havia fet una injustícia contra els acusats. L'informe final de Salazar y Frías, fet sobre el terreny i a instàncies de la mateixa Inquisició, va arribar a una demolidora conclusió: tot el que envoltava la bruixeria eren supersticions i falsedats inofensives que, si havien tingut tanta volada era, justament, perquè des dels altars s'havien difós entre la població inculta. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES El 1614 la Inquisició va fer seves les conclusions de Salazar y Frías, i, gràcies a això, la Corona de Castella no va viure una persecució de bruixes com la d'altres llocs d'Europa. ✤ LA CURIOSITAT Tant en el cas de Labort com de Zugarramurdi, els interrogatoris es van haver de fer amb intèrprets, ja que els habitants de la zona només parlaven euskera i se sospita que els malentesos idiomàtics van agreujar la situació dels acusats.

✤ SIS PERSONES A LA FOGUERA

Un dels inquisidors del procés estava convençut de la culpabilitat de fins a tres-centes persones. Finalment, al juny del 1610, es van condemnar vint-i-nou persones de les quals sis van ser cremades.

16

Conegut com L'aquelarre, El gran cabró o Reunió de bruixes, en aquest quadre de Francisco de Goya es pot veure el dimoni, representat com un gran boc, envoltat per bruixes joves i velles que li ofereixen nens.

17

El dia de la llibertat:

17 de gener del 1641

La República Catalana L'entrada a sang i foc de l'exèrcit de Felip IV a Catalunya va acabar amb les darreres oportunitats de negociació amb Madrid. No hi havia altra opció que la ruptura.

• Pau Claris vivia en un estat d'indignació permanent. La via militar triada per Olivares estava sotmetent el país d'una manera brutal. Les entrades de l'exèrcit reial es comptaven per assassinats sobre poblacions desarmades i soldats rendits: el Perelló, Xerta, l'Hospitalet de l'Infant i, especialment, Cambrils, on la seva guarnició va ser assassinada el 15 de desembre de 1640. I per acabar d'enfosquir el panorama, els aliats francesos havien fugit de Tarragona!

• La seva indignació era tan coneguda que fins i tot havia arribat a les orelles dels francesos, que havien enviat a Barcelona Plessis-Besançon, el nebot de Richelieu, uns quants dies abans. En realitat, només volia assegurar-se el trencament català amb la monarquia.

• Claris va entrar precipitadament a la reunió dels Braços amb la decisió presa: els proposaria de constituir-se en república sota la protecció francesa. Adéu monarquia hispànica!

19 DE JULIOL Salses cau en mans franceses, després d’un mes de setge

1639 52

1640

18 DE MARÇ El diputat militar Francesc de Tamarit és empresonat per haver-se oposat a les lleves per lluitar a Salses.

✤ EL CONTEXT França va decidir entrar a la Guerra dels Trenta Anys, de manera directa, el 1635, atacant la frontera hispànica en diferents punts. La resposta de Castella d'enviat tropes a Catalunya va provocar picabaralles i aldarulls a causa dels abusos dels soldats. ✤ EL PERSONATGE CLAU Pau Claris (Barcelona 1586 - 1641), polític i eclesiàstic català, va ser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 1638. Davant el constant trepig de privilegis i l’afany recaptatori de Castella, un cop s’havia iniciat la «Revolta dels Segadors» va pactar l’ajut de França i va morir, en estranyes circumstàncies, un mes després de proclamada la República Catalana. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES Catalunya es va convertir en escenari de lluites i campanyes militars durant dotze anys. La pau definitiva, però, no va arribar fins el 1659, quan es va firmar el tractat dels Pirineus, que va significar la pèrdua dels territoris catalans al nord de la serralada pirinenca.

7 DE JUNY Corpus de Sang: centenars de segadors i sometents de diverses ciutats s’enfronten a les tropes castellanes, dins de Barcelona.

El 7 de juny de 1640 centenars de segadors entren a Barcelona i es concentren davant la casa del lloctinent, el comte de Santa Coloma.

La seva revolta s'estén a Tortosa, Mataró, Vic i Girona. És l'anomenat Corpus de Sang.

1 DE JUNY Pacte de Ceret: representants de la Generalitat signen un acord amb representants del cardenal Richelieu, segons el qual França ajudarà militarment Catalunya a canvi que aquesta se separi de la Monarquia Hispànica.

17 DE GENR

26 DE GENER Batalla de Montjuïc: victòria francocatalana que obliga l’exèrcit castellà a retirar-se a Tarragona.

AGOST Comença el setge de Barcelona, per part de les tropes de Castella, que des del 1649 han recuperat les principals ciutats catalanes.

1641 53

de Barcelona, sino que trabaje y piense [...] por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia.»

El projecte principal d’Olivares era la Unió d’Armes, que consistia a fer que tots els regnes aportessin homes i diners en defensa de la Monarquia, que tenia cada vegada més fronts oberts a causa de la bel·licosa política de Castella. Això, és clar, trepitjava els furs i privilegis dels diferents estats hispànics, començant pels de Catalunya, que només posava soldats a disposició del rei en cas d’atac exterior. Els intents d’Olivares de convèncer els poders catalans van acabar amb la suspensió de les Corts el 1626 i el 1632, i l’acumulació de greuges i menyspreus entre els diputats de la Generalitat i els delegats reials.

PROTECCIÓ FRANCESA President de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors, Pau Claris va proclamar la República catalana sota la protecció del rei de França Lluís XIII.

UNIR DUES CIUTADANIES

Felip III i el seu avarici­ ós privat, el duc de Lerma van afavorir els castellans en ter­ritoris portuguesos i van permetre que els holan­ desos interferissin en el co­merç brasiler i ango­ leny. Felip IV i el comte duc d’Olivares van fer un pas més: provar d’unir les corts de tots dos regnes, equiparar les ciutadanies cas­ tellana i portuguesa.

Així les coses, quan França va dur la guerra a la frontera amb el Principat, la Unió d’Armes es va produir de fet: Olivares va concentrar 40.000 homes a Catalunya, que n’hi havia d’aportar 6.000, a més d’una concessió monetària exagerada per cobrir les despeses. Llavors els fets es van precipitar: d’una banda, es van produir incidents de tota mena i avalots entre els tercios i la població de diversos municipis, fins que el 27 d’abril de 1640, a Santa Coloma de Farners van negar l’allotjament als soldats, cosa que va derivar en motí popular i en el combat entre els sometents de tota la contrada (uns 4.000 homes) i l’exèrcit castellà, que, sorprès, va fugir… arrasant un parell de viles i provocant que la revolta s’estengués per mig país.

De l’altra, el virrei havia detingut el diputat militar Francesc de Tamarit, heroi de la reconquesta de Salses, que havia costat moltes vides, acusat d’entorpir les lleves; era un estudiat cop de força per atemorir les classes altes catalanes, però va tenir l’efecte contrari: excitar més el poble ras. La pressió dels veïns de Barcelona, i de dos mil homes de l’interior que hi van fer cap, van forçar l’excarceració de Tamarit, el 22 de maig. Dues setmanes després, el 7 de juny, dia de Corpus, l’arribada d’una multitud d’insurrectes, mesclats amb els segadors, que, com era tradició, anaven a llogar-se com a temporers, va acabar amb un bany de sang a la ciutat. Tres dies de fúria, als quals van sumar-se molts barcelonins al crit de «Muira el mal govern!», que van comportar incendis de palaus, tirotejos, centenars de ferits i una vintena de morts. Entre ells, el virrei Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma. Les autoritats del Cap i Casal només van aconseguir calmar la rebel·lió enganyant els «segadors» en dir-los que Girona era atacada.

Mentrestant, el diputat eclesiàstic i màxima autoritat catalana, Pau Claris, que s’havia escapat de ser fet presoner, ja negociava amb delegats del cardenal Richelieu un ajut militar francès per aturar la repressió castellana, que ja estava en dansa. Per l’acord de Ceret, del 7 de setembre, França va enviar tropes a Barcelona, que era l’objectiu de l’immens exèrcit, d’uns 30.000 ho-

54 De l’absolutisme a la revolució. La independència dels Estats Units

mes, que comandava el marqués de Los Vélez, i ja havia fustigat Cambrils, Tarragona i Martorell. Ara bé, l’exèrcit del mariscal Philippe de La Mothe només va entrar en combat el 26 de gener de 1641, després que Pau Claris acceptés que Catalunya passés a l’obediència de Lluís XIII. Va obtenir una sonora victòria a la batalla de Montjuïc.

TERÇOS DERROTATS El 26 de gener de 1641 les tropes castellanes ataquen Barcelona des de la muntanya de Montjuïc. Els terços castellans tenien la intenció d'ocupar la ciutat en nom del rei Felip IV i el Comte Duc d’Olivares.

Però la milícia gremial de la ciutat, amb l'ajut dels contingents francesos, rebutja l'atac.

LA RESTAURACIÓ PORTUGUESA El 1580, Felip II de Castella s’havia autoproclamat rei de Portugal aprofitant la mort sense hereus del monarca lusità i emparant-se en certs drets dinàstics i d’una invasió militar en tota regla. Seixanta anys després, la Unió Ibèrica feia aigües: si el primer monarca Habsburg va mantenir tots els privilegis del regne i les colònies portugueses, amb Felip III i el seu avariciós privat, el duc de Lerma, la situació va començar a canviar: va afavorir els castellans en territoris portuguesos i va permetre que els holandesos interferissin en el comerç brasiler i angoleny. Felip IV i el comte duc d’Olivares van fer un pas més: provar d’unir les corts de tots dos regnes, equiparar les ciutadanies castellana i portuguesa, a partir del 1635, quan va començar la guerra amb França, per imposar més tributs en favor de la Unió d’Armes.

Temps de revoltes (1640-1660) 55

EL PERSONATGE

Lluís XIV de França

Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre del 1638 – Versalles, 1 de setembre del 1715

Monarca absolut per excel·lència, va aprofitar la ingent tasca reformadora que el cardenal Richelieu havia fet per al seu pare per governar seguint un precepte bàsic: «L’État c’est moi.»

Inicis complicats Va heretar el tron quan tenia quatre anys i el país vivia immers en diverses guerres internacionals, que van comportar una revolta aristocràtica a l’interior, La Fronda, dirigida sobretot contra el seu ministre plenipotenciari, el cardenal Mazzarino. Però les victòries bèl·liques i els avantatges obtinguts al tractat dels Pirineus i al de Nimega, van fer ressorgir un regne que estava vora la bancarrota.

Rei durant setanta-dos anys La dècada dels anys vuitanta del segle xvii va ser el zenit del seu regnat, quan va limitar el poder del Papa a França i va «recloure», de grat per força, tots els nobles a Versalles i els va obligar a ser cortesans. Per als càrrecs ministerials i de governadors regionals va nomenar plebeus, ja que sabia que podria destituir-los sense problemes.

Amant del luxe i l’art Lluís XIV va invertir grans fortunes fent de mecenes de Molière, Lully o Le Brun, a més de millorar el Museu del Louvre, l’Acadèmia Francesa i de construir residències per a militars incapacitats (l’Hôtel des Invalides) i d’ampliar successivament el palau i els jardins de Versalles.

72

✤ L'ORIGEN Fill tardà de Lluís XIII i de la infanta espanyola Anna d’Espanya, que no havien tingut cap fill en vint-i-vuit anys de matrimoni, va ser batejat com a Louis Dieudonné ('el Déu donat') i sempre es va sospitar de la paternitat, ja que l’homosexualitat de Lluís XIII era coneguda per tothom. ✤ LA CURIOSITAT L’autoria de la cèlebre frase «L’État c’est moi» és dubtosa i més aviat sembla obra dels seus detractors. El duc de Saint-Simon, en canvi, va recollir les seves darreres paraules, al llit de mort, ben diferents: «Je me'n vais, mais l’État demeurera toujours» ('Jo me’n vaig, però l’Estat quedarà per sempre'). ✤ EL LLEGAT La grandeur de França és, a mitges, obra seva i de Richelieu i la millor mostra de la seva esplendor és el Palau de Versalles. Ara bé, la quantitat de guerres en què va participar va arruïnar el país, que no va aixecar cap en tot el segle xviii.

No és exagerat assenyalar Lluís XIV com a primer responsable de la Revolució Francesa, encara que morís setanta-quatre anys abans que esclatés.

Malgastador extravagant, un dels mètodes de Lluís XIV de França per entretenir l’aristocràcia va ser crear un ambient de luxe a Versalles.

73

HISTÒRIA DE LA HUMANITAT

I LA LLIBERTAT

Per primera vegada, una història de la humanitat amb un fil conductor inèdit: la llibertat. Una obra rigorosa i divulgativa, des de la prehistòria fins als nostres dies, que posa l’accent en la lluita permanent de l’ésser humà per aconseguir cotes més grans de llibertat i de progrés.

Volum 11

De l’absolutisme a la revolució.

La independència dels Estats Units L’absolutisme, encarnat en la figura d’un Lluís XIV envejat i imitat per la resta de monarques europeus, va donar pas a noves realitats.

Més enllà de Versalles, el temps no s’aturava, i, a l’est, la Rússia del tsar Pere el Gran s’albirava com una nova gran potència en trànsit cap a l’europeïtzació. Per la seva banda, la Revolució Anglesa oferia una alternativa parlamentària a l’absolutisme que dominava al continent, i, el 1776, la Revolució Americana avançava un canvi estructural .