HISTÒRIA
DE LA
HUMANITAT I LA LLIBERTAT
Les revolucions democràtiques i l’aparició dels nacionalismes
I. Els estats constitucionals liberals El triomf del liberalisme no va ser ni automàtic ni unànime. Els anys revolucionaris no havien posat fi a una part de l’aristocràcia que interpretava que tota concessió portaria inevitablement a la fi de l’antic ordre i va arrossegar amb aquesta opinió monarquies com la russa, l’austríaca o l’espanyola. D’altra banda, les classes populars començaven a viure la cara fosca del capitalisme i responsabilitzaven el sistema liberal dels seus mals. Les primeres respostes tant podien ser d’un reaccionarisme extrem en la pagesia espanyola o francesa com la teorització de models utòpics en el proletariat industrial.
Amb un giny compost de vint-i-cinc canons de fusells que es disparaven simultàniament i batejada com machine infernale, el cors Giuseppe Fieschi va atemptar contra el rei Lluís Felip d’Orleans quan desfilava amb les seves tropes a París el 28 juliol del 1835. Aquest fet va suposar la mort de dinou persones, entre elles el mariscal Mortier.
ESPERIT REVOLUCIONARI
La consciència de l’existència d’uns drets inherents a qualsevol home i l’esperit revolucionari van anar força més enllà del món del treball. Els canvis van arribar també al món educatiu, al de la comunicació i a l’àmbit cultural.
lladors; més endavant, amb l’organització d’associacions obreres, van aparèixer les vagues, les manifestacions i, sobretot, es van anar articulant ideologies al voltant dels drets dels treballadors. De fet, aquestes idees bevien de les mateixes fonts il·lustrades que havien empès la burgesia a prendre les regnes del poder: es tracta de les idees que Karl Marx va titllar de socialisme utòpic, que tenien Rousseau com a referent primer i provaven d’imaginar l’estructuració de la societat d’una manera col·lectiva. En aquestes primeres ideologies s’hi trobaven des d’aristòcrates com el comte de Saint-Simon, el primer a imaginar una «seguretat social», fins a un camperol com Pierre-Joseph Proudhon, precursor de l’anarquisme, passant per Charles Fourier, fill de comercials, que va predicar la creació de comunitats aïllades, autosuficients i harmòniques: els fa20 Les revolucions democràtiques i l’aparició dels nacionalismes
FRENAR LES REVOLTES Metternich va convocar la conferència Pangermánica de Karlsbad, a la qual van assistir representants dels principals estats; aquesta conferència va servir perquè els prínceps germànics reforcessin la seva autoritat i per frenar les revoltes a Alemanya. Aquesta caricatura mostra la supressió de la llibertat d’opinió i de premsa, que va ser un dels anomenats decrets de Karlsbad.
lansteris. La superació d’aquest seguit d’idees, que, al capdavall, més que pretendre canviar la societat obrera, teoritzaven sobre la creació d’alternatives partint de zero, va ser la pubicació del Manifest comunista de Karl Marx i Friedrich Engels, l’any 1848. A més de l’àmbit del treball, l’esperit revolucionari i la consciència d’uns drets inherents a qualsevol home van dur a la instauració de canvis en el món educatiu, de la comunicació i, és clar, en el pla cultural. Destaca la figura del pedagog Johann Heinrich Pestalozzi, renovador de la idea que l’ensenyament no fos únicament l’aprenentatge d’uns coneixements, sinó que l’important era l’educació en valors socials, morals i pràctics. Al costat d’això, l’expandiment de la llibertat d’opinió va multiplicar l’aparició de diaris de totes les tendències, sobretot quan van desaparèixer impostos que Els estats constitucionals liberals 21
EL PERSONATGE
Florence Nightingale 1820, Florència – 1910, Londres
Florence Nightingale va renunciar a les comoditats de l’alta societat per tenir cura dels malalts. Fruit de la seva experiència a la guerra de Crimea, va fundar a Londres la primera escola d’infermeria laica del món. La dama del llum La petita Florence Nightingale tenia escrit el guió de la seva vida. Nascuda en una família de l’alta societat britànica, es casaria i tindria fills per convertir-se en una gran dama. Però es va enfrontar a la seva família fins a aconseguir treballar en un hospital. Amb vint-i-quatre anys va iniciar un llarg viatge per Europa i Egipte, en què va conèixer metges de renom i va aprendre tècniques en hospitals de prestigi. Però el 1854 començà a fer història. El bloc França-Gran Bretanya-Turquia va declarar la guerra a Rússia. El Govern britànic va oferir a Florence el càrrec de superintendent del sistema d’infermeres dels hospitals anglesos a Turquia. La seva tasca a Crimea li va valer el reconeixement mundial com a infermera i també el sobrenom de La dama del llum, perquè es diu que a les nits no dormia perquè feia rondes amb un llum per vetllar els malalts. Dignificar una professió Florence Nightingale va dignificar la professió d’infermera, que des d’aleshores fou considerada clau en el funcionament dels hospitals. De fet, els seus manuals d’infermeria van arribar a Austràlia i als EUA. Nightingale va morir a Londres, als noranta anys, víctima d’una malaltia contreta a Crimea i d’una depressió. 70
✤ EL CONTEXT Florence Nightingale treballà al servei de l’Anglaterra victoriana que va néixer al primer terç del segle xix, marcada per l’esplendor política i el creixement econòmic que posaren les bases d’un ampli imperi colonial en què la dona havia de dedicar-se a les tasques de la llar i la vertebració de la família. ✤ LA CURIOSITAT Florence assegurava que la seva vocació d’infermera responia a un missatge que Déu li havia enviat quan tenia disset anys. Aquesta crida divina li va donar forces per enfrontar-se al rebuig familiar i social, perquè era una professió inadequada per a una dona de l’alta societat i les persones que s’hi dedicaven estaven mancades d’educació i formació. ✤ EL LLEGAT El 1860 va fundar la primera escola d’infermeria laica del món a l’Hospital Saint Thomas de Londres i va rebre la Reial Creu Roja atorgada per la reina Victòria i l’Orde del Mèrit del Regne Unit. Cinc anys després, a la plaça de Waterloo s’erigí el monument a Crimea en honor de la seva contribució en el conflicte.
Responent a la seva vocació i allunyada de l’alta societat victoriana on va créixer, Florence Nightingale es va convertir en una de les principals impulsores de la infermeria moderna.
71
EL MOMENT DECISIU
Cap a la unificació d’Alemanya La Unió Duanera d’Alemanya va ser molt més que un acord per a la lliure circulació de mercaderies: el document signat el 22 de març del 1833 és el primer pas cap a la unificació dels estats germànics i el model en què s’inspirarà la Unió Europea. ✤ LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES
El rei de Prússia, el príncep de Hesse-Cassel, el gran duc de Hesse-Darmstadt, el rei de Baviera i el rei de Württemberg van rubricar el 22 de març del 1833 un document pel qual es creava el Zollverein, la Unió Duanera dels Estats d’Alemanya. Era un acord per a la lliure circulació de mercaderies amb un aranzel comú que havia d’entrar en vigor l’1 de gener del 1834. Però la seva importància va anar molt més enllà d’un tractat comercial i va servir de base per a la unificació d’Alemanya. Amb excepció d’Àustria, que no es va integrar en aquesta nova realitat econòmica i política, els estats germànics van veure com s’esborraven les diferències entre si i s’esvaïen les fronteres que els separaven. Els ports de mar de Prússia es van obrir als comerços de tots els estats signants, que van passar a pagar els mateixos impostos que els prussians. ✤ UNIFICAR MONEDES, PESOS I MESURES
Per dur a terme aquesta unió econòmica, els governs van haver d’unificar monedes, pesos i mesures. El tractat es revisava cada més de juny i es va acordar que la seva vigència fos fins al 1842 i, a partir d’aleshores, es renovaria cada dotze anys. La Constitució imperial del 1871 va reemplaçar el Zollverein. L’Alemanya unida ja era una realitat. 86
Friedrich von Motz, Karl Georg Maaen, Anton Wilhelm von Klewitz, Johann Albrecht i Friedrich von Eichhorn signen el Zollverein, l’acord per a la lliure circulació de mercaderies.
✤ ELS ANTECEDENTS Amb l’objectiu de restablir les fronteres europees després de la derrota de Napoleó I, el 1815 es va signat el tractat de Viena, que va preveure la creació de la Confederació Alemanya, formada per trentavuit estats. A la pràctica, aquesta unió era molt dèbil i el 1828 Prússia i Hessen-Darmstadt, d’una banda, i Baviera i Württemberg, de l’altra, van crear unions duaneres.
✤ ÀUSTRIA, AL MARGE Àustria no va formar fart del Zollverein. De fet, va intentar bloquejar-lo el 1834. El 1866 es va dissoldre pel suport dels estats del sud a Àustria en la guerra austroprussiana, però es va tornar a instaurar el 1867.
✤ FUTURA UNIÓ EUROPEA El Zollverein crea les bases sobre les quals s’estructurarà en un futur la Unió Europea. Primer, fent de model per a l’Organització Europea de Cooperació Econòmica signada per setze països al juliol del 1947, després de la Segona Guerra Mundial. I, deu anys després, amb la Comunitat Econòmica Europea.
87
EL MOMENT DECISIU
Les guerres de l’opi L’intent de l’emperador xinès de protegir la salut dels ciutadans prohibint el comerç d’opi el 1829 va acabar en l’esclat de dues guerres amb el Regne Unit i els seus aliats. La derrota en els dos conflictes va obligar la Xina a obrir els ports comercials i a cedir Hong Kong i Manau. ✤ UNA VERITABLE EMERGÈNCIA SANITÀRIA
La introducció massiva d’opi a la Xina havia provocat des del començament del segle xix una veritable emergència sanitària que l’emperador Yongzheng va voler tallar d’arrel prohibint l’entrada de la substància al país. Però el Regne Unit, principal venedor des de l’Índia britànica, no estava disposat a obeir perquè gastava massa diners a importar te, seda i porcellana. Va respondre a la restricció amb l’enviament d’una flota britànica per atacar l’armada xinesa a Hong Kong. El conflicte bèl·lic va esclatar el 1839 i es va allargar fins al 1842, quan la Xina va signar l’entrega de Hong Kong als anglesos. ✤ LEGALITZAR EL COMERÇ D’OPI
Però, el 1856, una sèrie d’incidents diplomàtics relacionats amb el comerç entre la Xina i el Regne Unit van desencadenar una segona guerra en què els britànics van tenir el suport militar de França i el suport diplomàtic de Rússia i els Estats Units. L’exèrcit anglofrancès va anar conquerint ciutats xineses, fins que l’octubre del 1859 va assetjar Beijing. Un any després, la convenció de Beijing posava punt final al segon conflicte bèl·lic per l’opi i obligava la Xina a legalitzar-ne el comerç novament i a atorgar drets civils als cristians, incloent-hi el dret de propietat privada i el dret d’evangelitzar. 136
Pagesos i obrers drogats i arruïnats: un problema nacional de salut a la Xina que l’emperador Yongzheng va voler solucionar prohibint el consum d’opi pel gran nombre d’addictes que hi havia.
✤ EL CONTEXT L’emperador xinès havia prohibit el comerç d’opi per aturar la plaga de malalties i addicions entre camperols i obrers generades arran de la introducció massiva d’aquesta droga per part del Regne Unit, els EUA i França.
✤ LA CURIOSITAT El contraban de drogues equilibrava la balança de pagaments dels britànics amb la Xina, perquè permetia compensar el dèficit generat per la despesa en quantitats ingents de te, seda i porcellana que la Gran Bretanya importava.
✤ LA REPERCUSSIÓ La derrota xinesa va forçar l’emperador a cedir l’illa de Hong Kong al Regne Unit durant 150 anys. Però, a més, aquestes derrotes estan en l’origen de les posteriors revoltes de Taiping i Bòxer i de la caiguda de la dinastia Qing. 137
HISTÒRIA DE LA HUMANITAT
I LA LLIBERTAT
Per primera vegada, una història de la humanitat amb un fil conductor inèdit: la llibertat. Una obra rigorosa i divulgativa, des de la prehistòria fins als nostres dies, que posa l’accent en la lluita permanent de l’ésser humà per aconseguir cotes més grans de llibertat i de progrés.
Volum 13
Les revolucions democràtiques i l’aparició dels nacionalismes Al segle xix les nacions van esdevenir les protagonistes de la seva pròpia història. Mentre uns països lluitaven per la seva llibertat, d’altres assolien la unitat i la independència. I aquests canvis també es produïen en els altres continents. Antigues potències, com la Xina, van haver de suportar les humiliacions provocades per la supèrbia europea, i al Japó, van fer la seva pròpia revolució interna. L’Àfrica es va repartir entre les potències del Vell Continent, i els Estats Units es començaven a perfilar com a nova potència.