HISTĂ’RIA
DE LA
HUMANITAT I LA LLIBERTAT
La Primera Guerra Mundial i la fi dels grans imperis
INCREÏBLE, PERÒ CERT
ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ I LA GUERRA DE CUBA Els camps de concentració van començar a sorgir a finals del segle xix entre les potències colonials, però van adquirir una importància enorme durant el segle xx. Es podria dir que resumeixen els pitjors horrors del segle passat. ✤ EL NOU CAPITÀ GENERAL
Nomenat capità general de Cuba l’any 1896, Valerià Weyler va posar en marxa la política d’aïllar els rebels de la gent que podia ajudar-los. Com? Tancant els habitants en pobles dels quals no es podia sortir. Així van néixer els primers camps de concentració moderns. ✤ JUTJATS COM A REBELS
La idea era simple però eficaç: tots els camperols s’havien de concentrar en els poblats indicats, tots els grangers havien de menar el bestiar vora dels forts, abans de dirigir-s’hi, i quedava ben clar: tothom qui, a partir de la data límit, fos trobat fora d’aquests pobles seria jutjat com a rebel. I el mateix valia per als habitants dels pobles indicats, no camperols, si traficaven amb aliments. Per als «reconcentrats» la mesura equivalia a deixar casa, camps i béns, per viure en barracons o magatzems abandonats, si no era al carrer. Com era d’esperar, els mínims serveis de què disposaven aquestes viles es van col·lapsar. Les malalties van multiplicar-se i la gana va passar factura ben aviat: no s’havien previst subministraments i, a més, la mesura va acompanyar-se de la crema de collites, perquè els rebels no se’n beneficiessin.
24
◆ LA DADA Uns 400.000 cubans van ser «reconcentrats» i es creu que tres quartes parts van morir a causa de la gana, les malalties i la manca d’higiene.
◆ L’EXPANSIÓ L’any 1902, l’exèrcit nord-americà va importar, a imatge del que havien vist a Cuba, la reconcentració a la guerra de les Filipines.
◆ ELS NAZIS Des d'aleshores, els camps de concentració han estat una constant en la història més recent. El seu punt més dramàtic va arribar amb els nazis, als anys trenta i quaranta del segle passat.
Milions d’ossos pertanyents als cubans que van morir als camps de concentració creats per Weyler per aïllar-los i controlar-los. 25
IV. La Gran Guerra Totes les potències eren conscients que, tard o d’hora, el rearmament general i el cúmul de recels, afers mal resolts i necessitats econòmiques farien esclatar una gran guerra. Però cap d’elles no havia previst l’abast que podia tenir: quatre anys i tres mesos de combats ininterromputs, amb estratègies inèdites per culpa d’una tecnologia capaç de provocar entre 25 i 30 milions de morts i un nombre similar de mutilats. Europa no va ser mai més la mateixa després del 1918, ja que, a més del daltabaix demogràfic, la Gran Guerra va suposar un canvi mundial dels equilibris politicoeconòmics. Els EUA van agafar la batuta, mentre l’alternativa es dibuixava a Rússia, que es començava a transformar en l’URSS. Els poders europeus tradicionals, per la seva banda, van quedar al caire del col·lapse.
El reclutament va afectar en primer lloc la població rural, però la prolongació de la guerra va obligar a reclutar també els habitants de les ciutats.
ELS INICIS DE LA GUERRA
Els alemanys van envair França a través de Bèlgica i Luxemburg i van arribar a només 40 km de París. Però els francesos i els anglesos van aconseguir aturar els alemanys a la batalla del Marne.
ser un seguit de xocs que precedien la construcció de més i més trinxeres en direcció al canal de la Mànega. El 19 d’octubre, l’anomenada «cursa cap al mar» —que en realitat no ho era, perquè l’objectiu era trobar el buit per on traspassar la línia enemiga— va arriba a Ieper, en territori belga, a cinquanta quilòmetres de Nieuport.
EL FRONT ORIENTAL La diferència principal entre la guerra a l’est d’Europa i la del sòl francès era la longitud del front: els combats s’estenien al llarg de 1.600 quilòmetres, entre Sant Petersburg i el mar Negre, més o menys. Paradoxalment, el nombre d’efectius va ser força menor. I el gran actor va ser l’enorme exèrcit rus, que va trobar-se que, d’entrada, havia de lluitar en tres escenaris. Al nord, a la Prússia oriental (actualment, el nord de Polònia), contra els alemanys; al sud, a Sèrbia, per ajudar a lluitar en condicions contra la invasió austrohongaresa, i, enmig, a la Galítsia (regió avui majoritàriament dins d’Ucraïna), contra tropes alemanyes i algunes unitats imperials austríaques.
PRÚSSIA ORIENTAL Les escaramusses van començar el 16 d’agost quan dues de les millors unitats de l’exèrcit rus van creuar la frontera prussiana amb l’objectiu d’arribar a Königsberg. Va ser una entrada ben poc lluïda: en tres batalles gairebé consecutives i de resultat desigual (Stallupönen [actual Nesterov], Gumbinnen [Gusev] i Tannenberg [Stebark]), els germànics van destrossar una de les unitats d’elit russes, gràcies a la major potència de l’artilleria i l’eficàcia de la seva estratègia militar —un pla senzill que consistia a distreure una de les unitats amb pocs efectius i atacar l’altra amb el gruix de l’exèrcit—, reforçada per la intercepció de missatges de ràdio russos, no codificats. El resultat van ser uns 40.000 morts per a l’exèrcit del tsar i, sobretot, més de 100.000 presoners; les tropes del kàiser van patir unes 30.000 baixes. Val la pena destacar, a més, que els grans herois alemanys van ser dos generals acabats de nomenar caps de l’estat major dels exèrcits de l’est: Paul von Hindenburg i Erich Ludendorff, noms que, més endavant, van ocupar un lloc central en la història del país. No és casual que la batalla de Tannenberg (25-30 d’agost) es convertís en un mite, al llarg de la Gran Guerra, per part dels qui en van resultar vencedors. Al costat rus, el general responsable del desastre, Aleksandr Samsónov, es va suïcidar. 84 La Primera Guerra Mundial i la fi d ls grans imperis
Amb la Primera Guerra Mundial es van desenvolupar les armes químiques. Per primera vegada van entrar al camp de batalla els submarins, els bombarders, els carros de combat i també els gasos tòxics.
La Gran Guerra 85
LA BATALLA
Verdun És una de les batalles més llargues de la història, del febrer al desembre del 1916, en què van deixar-hi la vida mig milió d’homes. França hi va guanyar deu quilòmetres i avantatge psicològic: Verdun era un enclavament de primer ordre, tant per la seva situació estratègica com pel seu simbolisme històric. ❱ L’ESTRATÈGIA DE LA SAGNIA
El general alemany Erich von Falkenhayn va triar Verdun per trencar l’estancament del front, conscient que els francesos no l’abandonarien mai i que l’obstinació els sagnaria: ja estaven al límit de les forces, però hi enviarien tots els recursos.
❱ BOMBARDEIGS MASSIUS
L’atac inicial va ser massiu: un bombardeig al llarg de 12 km; més de 1.200 canons, a la vegada, durant 8 hores. Les tropes germàniques van avançar de manera espectacular, van conquerir el fort de Douaumont i durant dos mesos el progrés va ser implacable, tot i que lent —en molts punts els combats eren cos a cos, dia i nit.
❱ LA LOGÍSTICA FRANCESA
La sort de l’enclavament es va jugar lluny: al Somme, on l’1 de juliol va començar una maniobra de distracció que es va convertir en una altra carnisseria. Els germànics hi van desviar molts recursos i el general Pétain, a partir de l’agost, va recuperar tot el terreny cedit vora Verdun. Fort a fort, poble a poble, el 15 de desembre van recuperar Douaumont i punts més avançats.
96
✤ ELS PROTAGONISTES Philippe Pétain. El mariscal traïdor (Cauchy-à-la-Tour, Pas de Calais, 1856 – Illa de Yeu, 1951) Militar i polític, Verdun va ser un triomf «seu», gràcies a la capacitat per mentalitzar cada soldat amb missatges com «Coratge, els vencerem». President de la França de Vichy durant la Segona Guerra Mundial, va ser titllat de traïdor i condemnat a reclusió perpètua.
La batalla de Verdun va ser la més llarga de la Primera Guerra Mundial i la segona més sagnant després de la batalla del Somme.
Erich von Falkenhayn. El gran derrotat (Burg-Belchau, Prússia, 1861 – Potsdam, 1922) Militar i polític. El fracàs de Verdun va comportar-li ser destituït i enviat a Romania. El 1919 va publicar un llibre en què criticava algunes decisions del quarter central de l’exèrcit alemany.
✤ L’ARMAMENT Novetats alemanyes: llançaflames per als combats nocturns. Novetats franceses: la rotació de soldats. L’única carretera que hi feia cap era molt estreta, així que 8.000 homes es dedicaven, únicament, a mantenir la via. Uns dotze mil camions van arribar a Verdun durant els deu mesos de batalla.
✤ LES BAIXES Cap exèrcit no va considerar-ho una derrota: uns van aconseguir defensar el territori propi, els altres eren conscients d’haver infligit més mal a l’enemic. FRANÇA
ALEMANYA
378.000
330.000
163.000
143.000 97