HISTÒRIA
DE LA
HUMANITAT I LA LLIBERTAT
L’islam i les altres potències medievals
II. Naixement i expansió de l’islam La regió d’Hijaz és a la península Aràbiga, a la riba nord del mar Roig. Al segle vii, la Meca, la capital de l’Hijaz, controlava la ruta de les caravanes que viatjaven del Iemen a Síria. Els seus habitants s’agrupaven en tribus, que es dedicaven al comerç i a guerrejar. Hi havia àrabs de religió jueva, d’altres eren cristians i també n’hi havia d’animistes, que veneraven arbres, pous i pedres, i creien en un déu —Al·lah, en àrab— suprem. En el si de la tribu dels quraixites naixeria Mahoma, o Muhammad. El profeta de Déu unificaria els diferents clans sota una sola bandera, la de l’islam, i amb ella arribaria fins a les fronteres dels imperis persa i bizantí. Anys després de la seva mort, l’expansió islàmica a l’oest creuaria l’estret de Gibraltar i enderrocaria el regne visigot, mentre que cap a l’est arribarien fins a Kashgar, a la frontera amb la Xina, un país governat per la dinastia Tang.
Mahoma pujant al cel en una miniatura del segle xiv de l’escola de Tabriz. Fundada pels khans mongols, les obres d’aquesta escola es caracteritzen per la seva llum, per les pinzellades suaus i pel seu intent de conjugar les tradicions de l’Àsia oriental en la pintura islàmica.
UNA JOIA OMEIA La mesquita omeia de Damasc, Síria, va ser erigida al segle viii.
56 L’islam i les altres potències medievals
Naixement i expansió de l’islam 57
LA BATALLA
Hattin El 4 de juliol del 1187 els cristians de Terra Santa s’enfronten amb els musulmans que comanda Saladí, en un congost a l’oest del mar de Galilea anomenat Hattin. La victòria dels musulmans serà un punt d’inflexió en la història de les croades. ❱ L’ESTRATAGEMA DE SALADÍ
Els estats islàmics que envoltaven Jerusalem havien aconseguit unir-se finalment sota el comandament del kurd Saladí o Salah-ad-Din. S’havia establert una treva entre cristians i musulmans, però el franc Reinald de Châtillon la va trencar quan va atacar unes caravanes musulmanes. Aleshores Saladí va atacar la fortalesa de Tiberíades. Era un estratagema per fer sortir l’exèrcit cristià de les seves fortaleses i portar-lo cap al nord. Van empassar-se l’esquer.
❱ ELS CRISTIANS, VENÇUTS
Els cristians es van apostar en un dels turons i les tropes de Saladí van encendre l’herba seca. Els croats van quedar cecs i l’aire va esdevenir asfixiant. Mentrestant, la cavalleria musulmana llançava núvols de fletxes. Assedegats, van acabar retrocedint fins que es van trobar amb un cingle a l’esquena. Van ser vençuts. El rei Guiu de Lusignan va caure presoner, amb molts altres nobles llatins. Van portar-los davant de Saladí, que va oferir una copa d’aigua a Guiu.
❱ TEMPLERS I HOSPITALERS, DECAPITATS
Quan ell va passar-la a Reinald de Châtillon, Saladí li va dir que ell no havia ofert aigua al franc. El va acusar d’atacar les caravanes i el va decapitar. La resta de barons van ser tractats amb cortesia, tret dels cavallers templers i hospitalers, que també van ser decapitats. 70
Els cristians no tenien aigua i van haver de creuar el camp musulmà per tal d’aconseguir-ne. Vençuts per Saladí, la majoria dels croats van ser capturats o decapitats.
✤ CROATS ASSEDEGATS Mentre els croats patien set i veien l’estesa d’aigua del llac de Tiberíades poc més enllà de l’exèrcit musulmà, aquests disposaven de caravanes de dromedaris que transportaven bótes de pell plenes d’aigua del llac.
✤ EL SETGE DE JERUSALEM Un parell de mesos després de la batalla de Hattin, havien caigut gran part de les fortaleses llatines. Saladí va posar setge a Jerusalem el 20 de setembre. Al final es va acordar que la ciutat es lliuraria pacíficament. El 2 d’octubre es van entregar les claus de la ciutat. Saladí va permetre que els habitants sortissin sense patir cap atac, no com havien fet els croats un segle abans, quan van prendre la ciutat i van matar-ne gairebé tots els habitants.
✤ LA TERCERA CROADA Es va convocar una nova croada, la tercera, però no es iniciar fins dos anys més tard, dirigida per Felip II de França, Ricard I d’Anglaterra i Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic.
71
El dia de la llibertat:
27 de setembre del 1534
Les dones de l’harem Les esclaves més belles ingressen a l’harem del soldà otomà. Allí les eduquen i, si aconsegueixen tenir fills i coronar-los, poden convertir-se en la persona més influent de l’Imperi. És el cas de Roxelana. • Roxelana va pentinar-se la cabellera pèl-roja. Sempre havia pensat que, sense aquella cabellera espectacular —no es podia negar—, Solimà no s’hauria encaterinat tant d’ella. Sense aquella cabellera seria una de les moltes esclaves cristianes raptades pels tàrtars i venudes com a esclaves. Però aquell dia, ella, que ostentava el títol de haseki sultan o favorita del soldà Solimà I, esdevindria la seva esposa oficial, una cosa inaudita en la tradició otomana. • Tan inaudita que, en dos segles d’història, cap antiga concubina s’havia convertit en esposa legal d’un soldà. Tenia molt clar que aprofitaria el seu lloc privilegiat per influir en les decisions de Solimà i per assegurar-se que la seva descendència seguís les mateixes passes. Després d’ella, una llarga llista de dones de tota procedència lluitaran per imposar el seu fill al capdavant de l’Imperi otomà i decidir quin gran visir encapçalarà el seu govern. Fins i tot, en alguns casos, governaran l’Imperi directament.
✤ EL CONTEXT Les concubines, provinents de tot l’Imperi o captives com a botí de guerra, ingressaven molt joves a l’harem, on les educaven. Si aconseguien compartir el llit amb el soldà, esdevenien membres de la dinastia i podien assolir el rang de favorita, afortunada o esposa. La posició més alta l’ocupava la reina mare, que era qui governava l’harem. Els eunucs de l’harem també tenien un paper important a l’harem i en el govern de l’Imperi. ✤ EL PERSONATGE CLAU Roxelana (1505-1558), sembla que d’origen ucraïnès, va ser venuda com a esclava a Crimea i després a Istanbul, on va ingressar a l’harem. Solimà se’n va enamorar i la va alliberar. Fou mare del soldà Selim II, successor de Solimà. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES Durant la primera meitat del segle xvii, regnen sis soldans menors d’edat o incompetents. El període, entre els segles xvi i xvii, es coneix com a soldanat de les Dones. Arreu de l’Imperi es faran famoses les obres de caritat i els edificis públics construïts gràcies al seu impuls.
27 DE SETEMBRE Neix Roxelana, sembla que d’origen ucraïnès, dins del regne de Polònia.
1505 90
Neix el fill de Roxelana i de Solimà I, que succeirà el seu pare com a Selim II.
1524
Mor Roxelana.
1534
1558
Hürrem Sultan, coneguda com Roxelana, va entrar a l’harem de Solimà I com una concubina més i es va acabar convertint en mare del soldà Selim II i una de les dones amb més poder la història de l’Imperi otomà.
Mihrimah Sultan, filla de Roxelana, esdevé valide sultan (‘reina mare’) durant el regnat del seu germà Selim II, cosa que li atorga el govern de l’harem i una notable influència sobre el seu germà.
1466
La família Koprulu es fa amb el càrrec de gran visir i s’acaba el soldanat de les Dones.
1656 91
L’ESCENARI
Taj Mahal És una obra perfecta, que canvia amb cada llum. Tot hi té el seu lloc exacte, en un dels exemples més bells d’arquitectura mogola. ✤ UNS VERSOS QUE DESCRIUEN EL PARADÍS
Sobre la portalada d’entrada al recinte hi ha uns versos de l’Alcorà. Descriuen el paradís: qui creui aquesta porta descobrirà un palau de perles rodejat de jardins. A dins, els canals divideixen els parterres en quatre. Al fons, damunt d’un podi, dos edificis de gres vermell, simètrics, flanquegen el mausoleu blanc, emmarcat per quatre minarets. Hi descansa Mumtaz Mahal, la preferida de l’emperador Shah Jahan. ✤ UN JOIER BLANC
Diuen que quan va morir Mumtaz Mahal els cabells de Shah Jahan van tornar-se blancs. I va fer portar cristall de la Xina, jade del Turquestan, lapislàtzuli de Sri Lanka, turqueses del Tibet, àgates del Iemen, corall d’Aràbia. Tirs de vint i trenta búfals arrossegaven grans blocs de marbre del Rajastan i de gres de Delhi. Vint mil obrers van treballar durant vint anys per construir un joier blanc, amb una cúpula coronada per una flor de lotus d’on surt una fletxa d’or. ✤ EL LLOC DE REPÒS DE MUMTAZ I SHAH JAHAN
A dins hi ha dues cambres funeràries superposades. Mumtaz Mahal reposa just al centre. Damunt del seu cenotafi s’hi compten fins a cent espècies de flors tallades amb pedres semiprecioses incrustades.
126
Shah Jahan havia previst un altre mausoleu per a ell, a l’altra riba del riu Yamuna, però no es va arribar a construir. El van enterrar sense fer gaire soroll al costat de Mumtaz Mahal.
✤ EL PROJECTE En el disseny del Taj Mahal hi van participar diversos arquitectes. Sembla que els va dirigir el persa Ustad Ahmad Lahauri. S’han apuntat altres noms, alguns de possibles deixebles de Mimar Sinan, el gran arquitecte otomà.
✤ UNA OBRA COSMOPOLITA L’obra també va tenir jardiners del Caixmir, cal·lígrafs perses, constructors de Bukhara i Samarcanda i vint mil obrers d’arreu de l’Índia.
✤ LA CURIOSITAT L’impulsor, Shah Jahan (1592-1666), va passar els últims anys pres en una torre del fort d’Agra. L’hi havia tancat el seu fill. Des d’allí podia veure el mausoleu on descansava la seva estimada.
127
HISTÒRIA DE LA HUMANITAT
I LA LLIBERTAT
Per primera vegada, una història de la humanitat amb un fil conductor inèdit: la llibertat. Una obra rigorosa i divulgativa, des de la prehistòria fins als nostres dies, que posa l’accent en la lluita permanent de l’ésser humà per aconseguir cotes més grans de llibertat i de progrés.
Volum 6
L’islam i les altres potències medievals Tot i la caiguda de l’imperi romà d’Occident, l’imperi bizantí, hereu de Roma, va allargar la seva existència més de mil anys. Durant aquests deu segles, Bizanzi va dominar bona part de l’Europa oriental i l’Orient mitjà. Van haver de resistir la irrupció d’un imperi emergent de base religiosa: el musulmà. Mentrestant, a l’altre extrem del món conegut, la Xina es reconstruïa. I Gengis Khan, el gran cabdill dels mongols, estenia el seu domini fins a absorbir bona part dels imperis precedents.