Volum 8 'Història de la Humanitat i la Llibertat'

HISTÒRIA

DE LA

HUMANITAT I LA LLIBERTAT

L’edat mitjana i la formació d’Europa

LA BATALLA

Poitiers Sovint s’ha dit que si els exèrcits àrabs d’Abd-ar-Rahman Al-Ghafiqí no haguessin estat derrotats pels francs, liderats per Carles Martell, a Poitiers el 10 d’octubre del 732, haurien conquerit tot Europa. ❱ L’EXÈRCIT MUSULMÀ

La situació de partida era aquesta: les forces musulmanes d’Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí es retiraven després d’haver assetjat Aquitània; segons alguns cronistes, volien saquejar l’abadia de Tours, segons d’altres, van voler cobrir la retirada dels carros que portaven el botí.

❱ L’EMPLAÇAMENT TRIAT PEL CAP FRANC

L’exèrcit franc estava format majoritàriament per infanteria, mentre que Al-Ghafiqí confiava en la superioritat evident de la seva cavalleria. Però Carles Martell va gaudir d’un avantatge: va poder triar l’emplaçament de la batalla, des d’on va resistir a peu les ferotges envestides de la cavalleria àrab.

❱ L’ESTRATÈGIA VENCEDORA DELS FRANCS

✤ UBICACIÓ EXACTA És un enigma. Hi ha 38 indrets que «reivindiquen» que són el lloc exacte de la batalla, però no se sap del cert.

En tot cas, va ser entre Poitiers i l’abadia de Tours, i és per això que també s’anomena la batalla de Tours. ✤ LA CURIOSITAT Les fonts àrabs i cristianes només coincideixen a afirmar que la batalla va tenir lloc el mes d’octubre del 732. Tradicionalment, s’acceptava com a data els dies 10 o 11, però les cròniques musulmanes, amb el ramadà com a referència, la situen el dia 25. I una de cristiana diu que era dissabte, cosa que assenyalaria el 17… però de l’any 733. ✤ SIGNIFICACIÓ En aquell temps, Carles Martell va ser saludat com a campió de la cristiandat, cosa que va augmentar el prestigi de la seva família. Des del costat àrab no comparteixen la rellevància de la batalla, i en parlen només com d’una mena d’escaramussa.

El cop de gràcia va ser l’aparició de la cavalleria del duc d’Aquitània Eudes, amagada en un bosc proper.

El seu atac va desorganitzar l’exèrcit d’Al-Ghafiqí, el qual va resultar mort, precipitant la fugida dels seus.

Després de la derrota els àrabs es van retirar a l’altra banda dels Pirineus.

Escena de la batalla de Poitiers, en la qual Carles Martell va derrotar els sarraïns. També coneguda com la batalla de Tours, va suposar un fre a l’expansió àrab més enllà dels Pirineus.

16

17

L’ESCENARI

El monestir de Ripoll Durant dos segles, va ser un dels centres culturals de producció de llibres més importants d’Europa, juntament amb les abadies de SaintDennis, Fleury i Montecassino. ✤ UN CENTRE D’ESTUDIS DE PRIMER ORDRE

Fundat el 880 pel comte Guifré el Pelós, les donacions territorials dels comtes de Barcelona i Osona, més la repoblació d’aquests territoris durant els segles ix-x, van convertir Ripoll en un monestir ric. Per iniciativa dels seus abats, a més, va col·leccionar una biblioteca molt important, i el seu scriptorium va ser molt prolífic. Les relacions dels comtes de Barcelona amb el flamant califat de Còrdova hi van fer arribar obres de matemàtiques i astronomia àrabs, que s’hi van traduir i copiar. Així, aviat se’l va reconèixer com un centre de primer ordre per estudiar aquestes disciplines. ✤ PANTEÓ DELS COMTES DE BARCELONA

La proclamació d’Oliba (1008) com a abat va potenciar la producció de manuscrits: s’hi van redactar els Cronicons Rivipul·lenses, a més de Bíblies decorades i tantes altres obres. Tot i que va iniciar un cert declivi a partir del 1070, quan es convertí en abadia sufragània de Sant Víctor de Marsella, el monestir va continuar essent el principal centre religiós de Catalunya i panteó dels comtes de Barcelona. Ho demostren les ampliacions que s’hi van fer, que inclouen el majestuós pòrtic adossat a mitjan segle xii.

68

✤ PANTEÓ COMTAL El prestigi del fundador i del monestir va fer que, a més de Guifré el Pelós, s’hi fessin enterrar el comtes de Besalú Bernat Tallaferro, i els de Barcelona Sunyer I, Miró I, Berenguer Ramon I, Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV. ✤ EL PERSONATGE Darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, Guifré el Pelós es considera el fundador de la dinastia comtal de Barcelona, un llinatge que va durar cinc segles. Va morir a la ràtzia islàmica del 897 i el seu cos va ser enterrat al monestir de Santa Maria de Ripoll. ✤ DESTRUCCIONS El 1428 un terratrèmol va ensorrar un dels campanars; i el 1835, durant la Primera Guerra Carlina, va ser saquejat i incendiat pels Tiradores de Isabel II, companyia de l’exèrcit liberal, que també van cremar bona part del seu arxiu mil·lenari.

Representativa de l’art romànic català, a la portalada del monestir es pot veure la figura d’un pantocràtor i al seu al voltant els símbols dels quatre evangelistes.

69

CASTELL DE CANOSSA Enric IV, rei d’Alemanya i emperador del Sacre Imperi Romà, davant el papa Gregori VII l’any 1077 al castell de Canossa. El monarca hi va anar per tal de fer penitència i revocar l’excomunicació del papa Gregori VII.



Va posar fi a la qüestió el fill de l’emperador, Enric V (1111-1125), que, un cop associat com a rei, va començar una política a favor del papat i va forçar la destitució del seu pare. Després de ser coronat emperador, va continuar la Querella i fins i tot va nomenar antipapes, però l’any 1122 va signar el concordat de Worms amb Calixte II.

CREIXEMENT IMPERIAL A més de la qüestió religiosa, l’imperi va créixer gairebé en totes les direccions durant aquests segles centrals de l’edat mitjana. Per via matrimonial, Otó I havia adquirit la Llombardia, mentre que uns quants anys després va sotmetre per les armes els hongaresos i els eslaus, i va estendre els dominis germànics fins a l’Oder. En direcció contrària, cap a l’oest, l’imperi va créixer a costa dels dominis francesos; així, Borgonya, blanc de disputes entre els diferents hereus carolingis des del tractat de Verdun del 843, va ser annexionada per Conrad II, el 1033.

Però el creixement també cal entendre’l de manera interna. L’augment demogràfic va comportar la fundació de ciutats, per concentrar el poder eco102 L’edat mitjana i la formació d’Europa

NOVES CIUTATS

L’augment demogràfic va comportar la fundació de ciutats com ara Friburg o Munic. Això significava concentrar el poder en llocs estratègics que aprofitaven la revolució econòmica que va suposar la ge­neralització de la moneda de plata.

nòmic en llocs estratègics. Així van néixer Friburg o Munic, per exemple, ciutats que es van aprofitar de la revolució econòmica que va suposar la generalització de la moneda de plata.

Fins a mitjan segle xii, i amb l’arribada d’una nova dinastia imperial, els Hohenstaufen, aquest reforçament interior va quedar en dubte, però Frederic I Barba-roja, elegit rei l’any 1152 i emperador quatre anys després, va ser l’encarregat de posar fil a l’agulla. És clar que, pel camí, van reanimar-se tots els conflictes: amb el papat i amb les ciutats italianes, que van organitzar-se fundant la Lliga Llombarda. Per resoldre aquestes disputes es va dotar d’un cos de juristes i magistrats que, basant-se en el Dret Romà, reivindicaven la superioritat del poder de l’emperador i la seva exclusivitat en les anomenades regalies; una sèrie de lleis o prerrogatives que només afectaven el rei.

D’entre les moltes conseqüències, una de les més notòries va ser la canonització de Carlemany per part de l’antipapa Pasqual III, que, encara que va ser revocada el 1179, va permetre que l’imperi s’anteposés el títol de Sacre per sempre.

Les monarquies feudals 103

CARTOGRAFIA

Les croades El segle xii es va caracteritzar per les expedicions militars que els grans regnes europeus van organitzar, amb el suport del papa, per conquerir Terra Santa.

El 1095, responent una petició de l’emperador de Bizanci, el papa Urbà II va cridar a una croada per recuperar els llocs sants del cristianisme, en mans dels àrabs i dels seljúcides.

✤

✤ Les conquestes de la Primera Croada van propiciar que es creessin quatre estats cristians en una franja que abastava des d’Armènia fins a Egipte. La pressió dels estats musulmans va fer que s’haguessin de convocar fins a set croades majors a Terra Santa, i unes quantes de menors, com la de Jaume I (1269).

Aquests moviments de gent comportaven grans despeses monetàries, hipotecaven les dinasties i en alguns casos van provocar períodes d’inestabilitat en països que van ressentir-se de l’absència reial. Llevat d’alguns mercaders, ningú no va tornar ric de les croades.

✤

124

125

EL PERSONATGE

Ramon Llull

Palma de Mallorca, 1232 o 1233 – 1315 o 1316

Ramon Llull té un pes molt important en la història de la literatura catalana i europea.

Fou el primer autor medieval que va fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, teològics i místics.

Jove poeta d’estil trobadoresc Ramon Llull va néixer a la ciutat de Mallorca el 1232 o el 1233. Fill de dos membres de l’alta burgesia barcelonina que havien acompanyat Jaume I a Mallorca, va tenir l’educació pròpia dels nois de bona família. De jove es dedicava a fer de poeta oferint versos, d’estil trobadoresc, a les dames. Es va acabar casant amb una d’elles, Blanca Picany, i van tenir dos fills: Magdalena i Domènec.

L’aparició de Jesús Quan rondava la trentena, la seva vida va fer un tomb, després que una aparició de Jesús el persuadís d’abandonar la vida mundana i dedicar-se a fer proselitisme cristià, sobretot entre els jueus i els musulmans. D’aquí que viatgés per tot el Mediterrani per conèixer de primera mà els pobles que volia evangelitzar.

Un nou sistema filosòfic La difusió del seu pensament la va dur a terme a través de l’escriptura i l’ensenyament en els centres de formació missionera que va fundar. Llull va desenvolupar un sistema filosòfic, que va anomenar l’Art, que integrava en un tot la religió, la filosofia, la ciència i la moral, a través d’un sistema de verificacions amb l’objectiu de demostrar la superioritat del cristianisme.

138

✤ EL CONTEXT Amb la conquesta de Mallorca per part de Jaume I, l’illa es va convertir en un escenari de difícil convivència entre cristians, jueus i musulmans que, poc o molt, traduïa el que passava arreu del Mediterrani. ✤ LA CURIOSITAT Per divulgar el seu pensament, Llull va aprendre a escriure en llatí i àrab, a més de català; però, a més, va escriure’l en versos alegres i novel·les per tal de fer-ho comprensible a gent illetrada. La seva obra comprèn 265 llibres. ✤ LA REPERCUSSIÓ El pensament lul·lià va influir tota la filosofia medieval i moderna. Per bé que l’Església va posar-les en dubte i fins i tot va perseguir-les, les seves idees són a l’arrel tant del pensament de Gottfried Leibniz, com del càlcul computacional i la intel·ligència artificial.

Escriptor, filòsof, místic, Ramon Llull està considerat el primer gran autor rellevant en català i un dels més notables autors medievals que van transmetre en llengua romànica coneixements filosòfics i teològics.

139

HISTÒRIA DE LA HUMANITAT

I LA LLIBERTAT

Per primera vegada, una història de la humanitat amb un fil conductor inèdit: la llibertat. Una obra rigorosa i divulgativa, des de la prehistòria fins als nostres dies, que posa l’accent en la lluita permanent de l’ésser humà per aconseguir cotes més grans de llibertat i de progrés.

Volum 8

L’edat mitjana i la formació d’Europa L’imperi de Carlemany va estendre unes formes religioses i culturals per tot l’Occident europeu. Malgrat les amenaces exteriors procedents sobretot de víkings i musulmans, el feudalisme es va anar consolidant al continent i, amb l’impuls religiós de l’Església, al segle xi els europeus ja es llançaven a les croades en el seu primer moviment expansiu. Només l’arribada de la pesta i la crisi del segle xiv van interrompre, temporalment, el seu dinamisme.