40
DISSABTE, 27 DE GENER DEL 2018
cultura
ara
HISTÒRIA
El president del Madrid executat per Franco ‘Sàpiens’ recupera la figura d’Antonio Ortega, el militar comunista que va presidir el club blanc 01
02
TONI PADILLA BARCELONA
Quan el Reial Madrid va celebrar el centenari, el club va editar un llibre sobre la història del club en què dedicava al període de la Guerra Civil menys espai que a alguns partits jugats més tard. Els noms de directius que van ser claus per seguir fent funcionar l’entitat durant el conflicte ni hi apareixien, i per explicar com es va viure un període tan important aquell llibre es limitava a dir: “Poc després, la Guerra Civil va omplir de sang el país. La vida del club es va aturar. Alguns bons madridistes van guardar el tresor que representen la documentació i les relíquies del club. Mentrestant, al seu camp de joc se celebren partits de futbol i festivals gimnàstics, gairebé diàriament, organitzats per les forces militars”. Poca cosa més, i cap línia sobre Antonio Ortega, militar que va ser president blanc durant bona part de la Guerra Civil. Recuperar la figura d’Ortega és, precisament, la voluntat del reportatge central de la revista Sàpiens, que arriba aquest cap de setmana als carrers amb una investigació que descobreix que aquest militar va ser assassinat al garrot vil per Franco: fins fa poc es desconeixia si Ortega havia fugit a l’exili o no. El periodista i productor televisiu Frederic Porta i l’historiador Ramon Usall, especialitzat en temàtiques esportives, han seguit la pista d’Ortega, que encara avui no apareix citat a la galeria de presidents de la pàgina web del Madrid. El reportatge, que destaca que el Madrid no ha fet res
01. José Ortega Gutiérrez, president del Madrid i militar republicà. 02. Homenatge del Reial Madrid a la 21a Brigada Mixta de l’exèrcit republicà que va participar en la defensa de Madrid durant la Guerra Civil. WIKIPEDIA
per recuperar aquesta figura, posa llum sobre Ortega fent pública la documentació que demostra que el 15 de juliol del 1939, després d’un judici sumaríssim, va ser assassinat pel franquisme. Aquest fet estableix un paral·lelisme amb un altre president d’un club esportiu executat pel franquisme, el blaugrana Josep Suñol i Garriga, polític d’ERC assassinat sense judici. Antonio Ortega Gutiérrez, coronel de l’exèrcit republicà, també va ser director general de seguretat amb el govern de Negrín i president del Reial Madrid abans de ser executat l’estiu del 1939 al castell alacantí de Santa Bàrbara. Nascut el 1888 a la localitat de Rabé de las
or de la guerra quan va liderar un moviment que pretenia abolir la mov tauromàquia.
Calzadas (Burgos), Ortega va ser un defensor, com el blaugrana Joan an Gamper uns anys abans, d’un un esport que no fos professional, al, allunyat dels diners, i afirmava va que no es faria “negoci amb els ls fitxatges” per defensar la pureesa de l’esport. Ortega va liderar la defensaa de Madrid a la zona universi-tària durant la guerra, i ho vaa compaginar amb la presidència d’un Madrid per al qual somiava construir el millor estadi d’Espanya. Les seves filles van fer el servei d’honor en més d’un partit d’aquell Madrid. Ortega ja havia provoocat forts debats al Madrid anteri-
Sàpiens estrena disseny coincidint amb el seu quinzè aniversari. “Pretenem anar més e enllà, amb un producte més int terdisciplinari i modern, tot i que q la història seguirà sent l’excusa i l’essència”, diu la seva dic rectora, Clàudia Pujol. Sàpiens, r després de quinze anys al card rer, re a més d’apostar per un disseny renovat, incorpora nous se dissenyadors i firmes, com Aldi bert be Sánchez Piñol, Genís Sinca i Carme Roca.e
Aquest número 300 dedica el dossier central, coordinat per Jordi Manent i Tomàs, a la mateixa història de la publicació, que en bona mesura reflecteix els alts i baixos de la història de Catalunya, i en especial del catalanisme. Inclou, per exemple, una carta inèdita proporciona-
da pel mateix Quim Torra d’Armand Obiols –del maig del 1947– adreçada a Cèsar August Jordana en la qual el primer empeny el segon a ajudar-lo en la represa de la revista. El número també conté textos triats d’alguns dels principals responsables de la publicació al llarg dels anys, com ara l’esmentat Rovira i Virgili, Ferran Soldevila o Jaume Serra Húnter, però també de J.V. Foix o el mateix Obiols, encara que no fossin oficialment directors, i, ja en el període autonòmic, de Max Cahner o Albert Manent, tot i que aquest últim tampoc va constar mai com a principal responsable. Ja al marge del dossier, la revista ofereix un inèdit de J.V. Foix de l’any 1953 sobre Josep Pla, analitzat per Xavier Pla. Foix defensa el caràcter poètic de la prosa planiana, tot i precisar que no es tracta de prosa poètica: “En el llenguatge d’en Josep Pla la poesia hi clareja com la celístia que corona les Alberes quan el nord, vençut, s’ajoca en altes valls. La seva prosa aconsegueix de mantenir-se en aquell punt que assenyala el pas a la bonança, i s’hi satisfà. Tan fàcil de saber on és, però tan difícil de mantenir-s’hi”.e
15 anys de ‘Sàpiens’
Els 300 de la ‘Revista de Catalunya’ IGNASI ARAGAY BARCELONA
Fundada el 1924 per Antoni Rovira i Virgili, la Revista de Catalunya és la degana en català, la més antiga que encara es continua publicant. Ara celebra els 300 números de la seva segona etapa, la que va des de l’octubre del 1986 fins avui: més de tres dècades. La primera etapa va durar fins al 1967, amb intermitències més o menys prolongades, especialment durant el franquisme. Dirigida actualment per l’editor (Acontravent), escriptor i ara diputat (JxCat) Quim Torra, i amb l’enginyer Joan Vallvé (vicepresident d’Òmnium) com a president del patronat, es tracta d’una publicació sobre cultura catalana, amb una mirada historicista i literària. És, com diu el seu exdirector Josep Maria Roig i Rossich, “una revista d’assaig
i pensament, d’alta cultura, però no erudita o elitista”, una plataforma per convidar a la reflexió, molt atenta a l’esdevenir cultural i polític del país. Una publicació que, com el mateix país, no ha tingut mai una supervivència fàcil i que de fet té pendent, com reconeix el seu director en l’editorial d’aquest número commemoratiu, el seu autofinançament: li falten subscriptors. Ara en té vora 600. Els projectes de futur
Tanmateix, Torra va ben servit de projectes i ambició per al futur: es disposa a impulsar un canvi de disseny, una millor distribució, la publicació de números extraordinaris, que a la pràctica seran llibres sota el segell Edicions de la Revista de Catalunya, i la posada en marxa d’una nova pàgina web, a més de l’edició –en paper i digital– dels índexs complets de les dues etapes de la revista.
Antoni Rovira i Virgili va fundar la revista el 1924. ARA