40
DISSABTE, 27 DE GENER DEL 2018
cultura
ara
HISTÒRIA
El president del Madrid executat per Franco ‘Sàpiens’ recupera la figura d’Antonio Ortega, el militar comunista que va presidir el club blanc 01
02
TONI PADILLA BARCELONA
Quan el Reial Madrid va celebrar el centenari, el club va editar un llibre sobre la història del club en què dedicava al període de la Guerra Civil menys espai que a alguns partits jugats més tard. Els noms de directius que van ser claus per seguir fent funcionar l’entitat durant el conflicte ni hi apareixien, i per explicar com es va viure un període tan important aquell llibre es limitava a dir: “Poc després, la Guerra Civil va omplir de sang el país. La vida del club es va aturar. Alguns bons madridistes van guardar el tresor que representen la documentació i les relíquies del club. Mentrestant, al seu camp de joc se celebren partits de futbol i festivals gimnàstics, gairebé diàriament, organitzats per les forces militars”. Poca cosa més, i cap línia sobre Antonio Ortega, militar que va ser president blanc durant bona part de la Guerra Civil. Recuperar la figura d’Ortega és, precisament, la voluntat del reportatge central de la revista Sàpiens, que arriba aquest cap de setmana als carrers amb una investigació que descobreix que aquest militar va ser assassinat al garrot vil per Franco: fins fa poc es desconeixia si Ortega havia fugit a l’exili o no. El periodista i productor televisiu Frederic Porta i l’historiador Ramon Usall, especialitzat en temàtiques esportives, han seguit la pista d’Ortega, que encara avui no apareix citat a la galeria de presidents de la pàgina web del Madrid. El reportatge, que destaca que el Madrid no ha fet res
01. José Ortega Gutiérrez, president del Madrid i militar republicà. 02. Homenatge del Reial Madrid a la 21a Brigada Mixta de l’exèrcit republicà que va participar en la defensa de Madrid durant la Guerra Civil. WIKIPEDIA
per recuperar aquesta figura, posa llum sobre Ortega fent pública la documentació que demostra que el 15 de juliol del 1939, després d’un judici sumaríssim, va ser assassinat pel franquisme. Aquest fet estableix un paral·lelisme amb un altre president d’un club esportiu executat pel franquisme, el blaugrana Josep Suñol i Garriga, polític d’ERC assassinat sense judici. Antonio Ortega Gutiérrez, coronel de l’exèrcit republicà, també va ser director general de seguretat amb el govern de Negrín i president del Reial Madrid abans de ser executat l’estiu del 1939 al castell alacantí de Santa Bàrbara. Nascut el 1888 a la localitat de Rabé de las
or de la guerra quan va liderar un moviment que pretenia abolir la mov tauromàquia.
Calzadas (Burgos), Ortega va ser un defensor, com el blaugrana Joan an Gamper uns anys abans, d’un un esport que no fos professional, al, allunyat dels diners, i afirmava va que no es faria “negoci amb els ls fitxatges” per defensar la pureesa de l’esport. Ortega va liderar la defensaa de Madrid a la zona universi-tària durant la guerra, i ho vaa compaginar amb la presidència d’un Madrid per al qual somiava construir el millor estadi d’Espanya. Les seves filles van fer el servei d’honor en més d’un partit d’aquell Madrid. Ortega ja havia provoocat forts debats al Madrid anteri-
Sàpiens estrena disseny coincidint amb el seu quinzè aniversari. “Pretenem anar més e enllà, amb un producte més int terdisciplinari i modern, tot i que q la història seguirà sent l’excusa i l’essència”, diu la seva dic rectora, Clàudia Pujol. Sàpiens, r després de quinze anys al card rer, re a més d’apostar per un disseny renovat, incorpora nous se dissenyadors i firmes, com Aldi bert be Sánchez Piñol, Genís Sinca i Carme Roca.e
Aquest número 300 dedica el dossier central, coordinat per Jordi Manent i Tomàs, a la mateixa història de la publicació, que en bona mesura reflecteix els alts i baixos de la història de Catalunya, i en especial del catalanisme. Inclou, per exemple, una carta inèdita proporciona-
da pel mateix Quim Torra d’Armand Obiols –del maig del 1947– adreçada a Cèsar August Jordana en la qual el primer empeny el segon a ajudar-lo en la represa de la revista. El número també conté textos triats d’alguns dels principals responsables de la publicació al llarg dels anys, com ara l’esmentat Rovira i Virgili, Ferran Soldevila o Jaume Serra Húnter, però també de J.V. Foix o el mateix Obiols, encara que no fossin oficialment directors, i, ja en el període autonòmic, de Max Cahner o Albert Manent, tot i que aquest últim tampoc va constar mai com a principal responsable. Ja al marge del dossier, la revista ofereix un inèdit de J.V. Foix de l’any 1953 sobre Josep Pla, analitzat per Xavier Pla. Foix defensa el caràcter poètic de la prosa planiana, tot i precisar que no es tracta de prosa poètica: “En el llenguatge d’en Josep Pla la poesia hi clareja com la celístia que corona les Alberes quan el nord, vençut, s’ajoca en altes valls. La seva prosa aconsegueix de mantenir-se en aquell punt que assenyala el pas a la bonança, i s’hi satisfà. Tan fàcil de saber on és, però tan difícil de mantenir-s’hi”.e
15 anys de ‘Sàpiens’
Els 300 de la ‘Revista de Catalunya’ IGNASI ARAGAY BARCELONA
Fundada el 1924 per Antoni Rovira i Virgili, la Revista de Catalunya és la degana en català, la més antiga que encara es continua publicant. Ara celebra els 300 números de la seva segona etapa, la que va des de l’octubre del 1986 fins avui: més de tres dècades. La primera etapa va durar fins al 1967, amb intermitències més o menys prolongades, especialment durant el franquisme. Dirigida actualment per l’editor (Acontravent), escriptor i ara diputat (JxCat) Quim Torra, i amb l’enginyer Joan Vallvé (vicepresident d’Òmnium) com a president del patronat, es tracta d’una publicació sobre cultura catalana, amb una mirada historicista i literària. És, com diu el seu exdirector Josep Maria Roig i Rossich, “una revista d’assaig
i pensament, d’alta cultura, però no erudita o elitista”, una plataforma per convidar a la reflexió, molt atenta a l’esdevenir cultural i polític del país. Una publicació que, com el mateix país, no ha tingut mai una supervivència fàcil i que de fet té pendent, com reconeix el seu director en l’editorial d’aquest número commemoratiu, el seu autofinançament: li falten subscriptors. Ara en té vora 600. Els projectes de futur
Tanmateix, Torra va ben servit de projectes i ambició per al futur: es disposa a impulsar un canvi de disseny, una millor distribució, la publicació de números extraordinaris, que a la pràctica seran llibres sota el segell Edicions de la Revista de Catalunya, i la posada en marxa d’una nova pàgina web, a més de l’edició –en paper i digital– dels índexs complets de les dues etapes de la revista.
Antoni Rovira i Virgili va fundar la revista el 1924. ARA
MÉS FUTBOL · 15 L’ESPORTIU. DIVENDRES, 26 DE GENER DEL 2018
Reportatge històric ——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Un president en l’oblit LA HISTÒRIA · Igual que el FC Barcelona, el Real Madrid també va tenir un president executat durant la Guerra Civil pels franquistes. Però si bé el Barça reivindica la figura de Josep Suñol, l’entitat madridista esborra qualsevol rastre d’Antonio Ortega Gutiérrez, un coronel de l’exèrcit republicà i comunista que va ser executat mitjançant el garrot vil
BARCELONA
l FC Barcelona i el Real Madrid són clubs antagònics, rivals per naturalesa, enemics esportius per sempre. Però comparteixen més coses de les que poden semblar. Tots dos estan entre els equips més importants de la lliga espanyola i d’Europa, i tenen més de 100 anys i una història al darrere que els fa ser l’entitat que són avui dia. El que potser no se sabia és que el Real Madrid també va tenir un president executat durant la Guerra Civil per les tropes franquistes. Però si bé el FC Barcelona reivindica la figura de Josep Suñol –la llotja duu el seu nom, per exemple–, el Real Madrid ha intentat esborrar qualsevol rastre d’Antonio Ortega Gutiérrez, que va presidir el club entre l’any 1936 i el 1937. Una investigació del periodista Frederic Porta i de l’historiador Ramon Usall per a la revista Sàpiens, que va sortir ahir a la venda als quioscos, intenta rescatar de l’oblit la figura d’aquest coronel republicà i comunista que va dur les regnes de l’entitat madridista en temps de guerra. I no ha estat gens fàcil, perquè, com s’explica en aquest interessant i extens reportatge, el Real Madrid sembla tenir un buit inquietant en el seu període republicà. Amb un exemple n’hi ha prou. A la galeria de presidents, es passa de la presidència de Rafael Sánchez Guerra (19351936) a la d’Adolfo Meléndez (1939-1949). Antonio Ortega va néixer el 1888 a Rabé de las Calzadas. Era militar i durant l’aixecament feixista del juliol es trobava a Irun, i pel seu bon paper en la defensa de la ciutat va ser nomenat, el 6 d’agost de 1936, governador civil de Guipúscoa, on
E
va arribar a dirigir les forces republicanes del territori. Traslladat a Madrid després de la pèrdua de Guipúscoa, que va passar a mans nacionals el setembre de 1936, Ortega va assumir el comandament de la Columna Basca, que va tenir un paper important durant la Batalla de Madrid. Fruit d’aquests mèrits, va ser ascendit a coronel de l’exèrcit republicà, un càrrec que li va permetre convertir-se en director general de seguretat del govern de Juan Negrín i en president del Madrid Club de Futbol, el nom republicà del Real Madrid. El 4 d’agost de 1936 el Madrid havia estat decomissat per la Federació Cultural i Esportiva Obrera, una entitat que es dedicava a fomentar la pràctica esportiva en la classe treballadora i a difondre els ideals comunistes. El comitè de direcció estava di—————————————————————————————————
El Real Madrid sembla que tingui un buit inquietant en el seu període republicà —————————————————————————————————
rigit per Juan José Vallejo, que va presidir el Madrid CF just abans d’Antonio Ortega Gutiérrez. Sense competicions durant la guerra, les instal·lacions de Chamartín del club madridista van acollir desfilades i competicions de caràcter esportiu, polític i militar. Antonio Ortega defensava que totes aquestes activitats milloraven les condicions físiques dels soldats i ajudaven a mantenir alta la moral de les tropes. Antonio Ortega mai va creure en la mercantilització del futbol i molts dels tornejos que feien eren benèfics i per recollir fons per a entitats republicanes. Ho tenia tan interioritzat que en alguns dels tornejos no entregaven cap co-
pa al vencedor. Malgrat aquesta idea romàntica de l’esport, el Madrid va demanar participar en la Lliga Mediterrània de 1937, organitzada pels clubs dels Països Catalans. El Barça va rebutjar la petició adduint el risc que suposava la proximitat de Madrid amb el front de guerra. Amb la victòria franquista, el Madrid va recuperar la condició de reial, que havia perdut després de la proclamació de la Segona República, i va tornar a mans conservadores. Chamartín, que havia acollit activitats esportives i desfilades militars republicanes, va passar a ser un camp de presoners controlat pel bàndol nacional. Amb l’arribada a la presidència de Santiago Bernabéu, voluntari en la Guerra Civil, va néixer una estreta vinculació entre el club madridista i el poder franquista. Segons els autors de la investigació, aquesta és, possiblement, la raó per la qual el Real Madrid no ha considerat mai Antonio Ortega president del club, que més aviat ha actuat amb ganes de crear un buit en la història de tot aquell període. El desè president del Real Madrid va ser executat el 15 de juliol de 1939 després d’un judici sumaríssim que el va condemnar a la pena capital i va ser executat mitjançant el sistema del garrot vil quan tenia poc més de 50 anys. Antonio Ortega Gutiérrez va ser un dels militars republicans que no va poder fugir a l’exili des del port d’Alacant la primavera del 1939. Abans de ser assassinat va passar pel camp de concentració dels Ametllers, el d’Albatera i, finalment, al castell de Santa Bàrbara, on eren confinats els militars republicans de carrera. Allà es va posar fi a la història d’un president oblidat. ■
Antonio Ortega Gutiérrez durant la defensa de Madrid ■ L’ESPORTIU
131738-1180586®
Sergi de Juan
16 barça
SÁBADO 27 ENERO 2018
historias de la historia
El presidente comunista del Madrid El Madrid ‘esconde’ al presidente interino Antonio Ortega Gutiérrez, al frente de la entidad blanca durante la Guerra Civil, por comunista y republicano
A
partado y olvidado, como si nunca hubiera existido. Así pasa por la historia oficial del Real Madrid el presidente Antonio Ortega Gutiérrez, militar del Ejército Popular de la República que ascendió al rango de coronel y fue ejecutado con el sistema del garrote vil el 15 de julio de 1939 por las tropas franquistas. La revista Sàpiens, lo desvela en una extensa investigación y además glosa la figura de Antonio Ortega, el ‘Josep Sunyol’ del Real Madrid, destaca la invisibilidad del presidente interino (1936-39) en la memoria de la entidad blanca. Nacido en 1888 en la localidad burgalesa de Rabé de las Calzadas, el alzamiento fascista de julio de 1936 cogió a Ortega en Irún. Allí tuvo un papel destacado en la defensa de la ciudad fronteriza que lo llevó a ser nombrado gobernador civil de Guipúzcoa en agosto de ese mismo año. Pasó después a la zona centro (Madrid) para asumir el mando de la Columna Vasca. Todo ello le llevó a ser Director General de Seguridad del gobierno de Juan Negrín y, también, presidente del Real Madrid CF, el nombre republicano del Real Madrid, que tras la proclamación de la Segunda República perdió la corona borbónica y añadió una banda violeta en su escudo. Ortega sucedió en el cargo a Rafael Sánchez-Guerra en 1936 de forma interina y, pese a que por aquel entonces la competición estaba suspendida por el conflicto bélico, destacó al frente de la entidad blanca por su inquietud de dar vida a la sociedad con la organización de diversas actividades, como la llevada a cabo por las Juventudes Socialistas Unificadas (JSU) en septiembre de 1937: desfiles militares, concursos deportivos, demostraciones tácticas de la sección de infantería del Ejército Popular de la República… Apuntan los autores Porta y Usall en la investigación publicada en la revis-
Imagen del año 1937 de una formación del Madrid, puño en alto, en los momentos previos a un partido de homenaje a la 21ª Brigada Mixta republicana en Chamartín
La ‘invisibilidad’ de Antonio Ortega fue por contradecir los valores conservadores de las élites vinculadas al club
Una extensa investigación que desvela la revista ‘Sapiens’ Los periodistas Frederic Porta y Ramon Usall en un extensa investigación realizada en la revista ‘Sapiens’ -foto de portada- desvelan la historia del presidente comunista del Real Madrid
ta Sàpiens que Ortega tenía una visión “romántica del deporte” y que siempre estuvo en contra de su mercantilización. Nunca vio con buenos ojos que se comercializara con las fichas, las estrellas del momento y, ni mucho menos, con la juventud. Sin embargo, la victoria fascista borró de un plumazo los proyectos de Ortega y el Madrid CF, de la mano de Adolfo Meléndez, cambió de rumbo, consolidándose el giro especialmente en 1943, cuando Santiago Bernabéu accedió a la presidencia. Un cargo que ostentó hasta 1978, año en el que fallecería. La razón que esgrime Sàpiens sobre la
Fue condenado a la pena capital a los 51 años, mediante garrote vil, el 15 de julio de 1939 invisibilidad de Ortega al frente del Madrid es que “contradecía los valores conservadores de las élites vinculadas al club fruto de su militancia republicana y comunista”. Y Agrega también que “mantuvo una firme oposición a una cuestión tan apreciada por dichas elites como eran las corridas de toros”. Apunta la investigación que el militar y presidente madridista “encabezó en 1937 un movimiento que pretendía abolir la tauromaquia, entre otras razones porque consideraba que la mayoría de toreros eran de derechas y porque el grueso de las grandes ganaderías estaban situadas en territorio nacional”. Capturado por las tropas franquistas en