HISTÒRIA
DE LA
HUMANITAT I LA LLIBERTAT
La industrialització i la lluita pels drets socials
II. La nova societat industrial La Revolució Industrial va capgirar totalment les formes de vida. De la mateixa manera que tretze mil anys abans la Revolució Agrícola havia transformat les relacions entre els humans i les d’aquests amb el seu entorn, la industrialització també ho va canviar tot. El treball, la família, les ciutats, el temps, la cultura, els valors i la mateixa consciència. En lloc de camps i granges, es van alçar fàbriques. En lloc d’estacions de l’any que pautaven el temps de vida i de producció, van arribar el rellotge i la sirena de la fàbrica. En lloc de clans, famílies de pocs membres. En lloc d’un univers estable transmès de generació en generació, el canvi i la innovació. Només cal fer una ullada a la literatura social sorgida en aquest context, amb grans cronistes com van ser Charles Dickens a Anglaterra, Honoré de Balzac i Émile Zola a França, o Narcís Oller a Catalunya.
Treballadors, un quadre de Han Baluschek. El capitalisme va dur una clara consciència de classes i amb ella l'aparició de moviments socials que fins aleshores eren desconeguts, com ara el sindicalisme, el socialisme, el comunisme i l‘anarquisme.
Livingstone travessant un pantà a coll d’un portador durant la seva expedició a l’Àfrica el 1872.
116 La industrialització i la lluita pels drets socials
seus acompanyants, entre ells la seva esposa i el seu germà. Quan, el 1864, va tornar a Anglaterra, l’expedició va ser fortament criticada per la premsa, fet que va provocar que Livingstone tingués grans dificultats per aconseguir més finançament per seguir amb l’exploració africana. Finalment va ser designat per la Royal Geographical Society per buscar el naixement del Nil. Un cop a l’Àfrica, va explorar els llacs de Bangweulu i Moero i el riu Lualaba, que va identificar erròniament com el Nil, quan es tractava de la capçalera del riu Congo. Quan es trobava a prop del llac Tanganika, se li va perdre la pista durant diversos anys. El New York Herald va organitzar una expedició de socors que va ser confiada a Henry Morton Stanley. Va trobar-lo el 1871 a la ciutat d’Ujiji, prop del llac. Livingstone va seguir explorant fins que va morir de malària i disenteria dos anys després en un petit poblat de Zàmbia. Tot i que el seu cos, conservat en sal, va tornar a Londres, s’explica que els africans van enterrar el seu cor sota un arbre perquè el seu cor era africà. Livingstone va ser, però, una llegenda. Immediatament després, Stanley va circumnavegar els llacs Victòria i Tanganika el 1874 i va seguir el curs del riu Lualaba fins a l’Atlàntic per provar que es tractava del riu Congo. El sud del Marroc, el Sàhara i el Sudan van ser explorats en totes direccions entre el 1860 i el 1875. Els viatgers i exploradors no tan sols augmentaven el coneixement geogràfic, sinó que també obtenien informació sobre la història natural i sobre la gent, els llenguatges i els hàbits. Un dels exploradors de l’Àfrica, Georg August Schweinfurth, va confirmar l’existència dels pigmeus, un poble que només es coneixia per la literatura grega antiga. Du Chaillu, que va explorar la regió de Gabon entre el 1855 i el 1859, va popularitzar a Europa l’existència de goril·les, fins llavors figures llegendàries. Missioners, diplomàtics, metges i naturalistes, l’exploració geogràfica va ser una de les grans fites de la modernitat. Pel que fa a la cartografia planetària, amb l’arribada de Roald Amundsen al Pol Sud el 1911 i la seva expedició aèria sobrevolant el Pol Nord, el gruix de la geografia planetària havia quedat cartografiat. Però juntament amb la cartografia, també l’antropologia i la lingüística, i també la botànica i la biologia, van ser les grans beneficiades de les exploracions extraeuropees.
DARWIN I L’EVOLUCIONISME
EL DOCTOR LIVINGSTONE, SUPOSO El diari New York Herald va organitzar una expedició per tal de trobar Livingstone, de qui no se sabia res des de feia temps. Henry Stanley va aconseguir trobar-lo a la ciutat d’Ujiji.
L’EXPLORACIÓ GEOGRÀFICA
Livingstone va ser designat per la Royal Geographical Society per buscar el naixement del riu Nil. Stanley el va seguir i va circumnavegar els llacs Victòria i Tanganika. Aquests i altres exploradors van fer de l’exploració geogràfica una de les grans fites de la modernitat.
Tot i els progressos en els diferents àmbits del coneixement científic que es van produir al segle xix i que van contribuir a fer millor la vida de molts humans, l’àmbit que va viure una vertadera revolució va ser el de la vida. És a dir, la biologia. Una disciplina que, en aquests anys, va tenir un nom d’ex-
Noves formes de pensament 117
El dia de la llibertat:
19 de febrer del 1861
El Manifest d’Emancipació La Reforma Emancipadora del 1861 va ser la primera i més important reforma liberal duta a terme pel govern del tsar Alexandre II de Rússia. Va liquidar la dependència servil dels pagesos russos. • Havia fet cas als consellers i havia apostat per la reforma. Alexandre II tenia molt clar que calia modernitzar el país. Entre les mesures urgents, s’havia de suavitzar la situació dels serfs, un gruix important de la població que estava lligada per a tota la vida a la terra i a l’amo. Ell, que connectava amb certs ideals de l’humanisme, sabia que tota aquella gran massa de serfs era un fre per entrar en una dinàmica industrial. • Aquell dia de febrer, el tsar va signar el decret: el Manifest d’Emancipació. Va signar també un paquet de decrets de lleis amb el nom general de Disposicions dels camperols que surten de l’esclavitud. Atorgava als serfs els drets complets de ciutadans lliures: llibertat de la persona, de moviment i, sobretot, la potestat per adquirir terres als senyors. Sabia, però, que els camperols no tenien diners per comprar les terres i continuarien amb els amos. El que no sabia era que la història l’anomenaria el Llibertador.
El tsar Aleix I de Rússia fixa legalment la servitud dels pagesos.
1649 40
1816-1819
La servitud és abolida a la part occidental de l’imperi Rus: Estònia, Curlàndia i Livònia.
1840
✤ EL CONTEXT La pagesia sumava un 80% de la població de l’imperi Rus. Alguns pagesos treballaven terres del tsar i altres, de propietaris privats. Aquests últims eren els serfs, que vivien en unes condicions de gran duresa, ja que tributaven a l’Estat i al seu amo, que tenia potestat sobre la seva vida. ✤ EL PERSONATGE CLAU Alexandre II de Rússia, que havia nascut a Moscou el 1818 i va regnar des del 1855 fins que va morir, el 1881, va modificar el codi penal, l’exèrcit, el sistema judicial i l’organització territorial, i va abolir la servitud. Però, alhora, va reprimir les nacions sota el control rus, sobretot la polonesa, ja que volia russificar els pobles sota el seu domini. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES Malgrat les expectatives, la llibertat legal no va ser suficient per millorar les condicions dels pagesos adscrits a la terra, ja que les condicions econòmiques no van canviar.
Diferents projectes de reformes d’emancipació són frenats per conservadors i nobles.
1860
Alexandre II llegeix el Manifest d’Emancipació de l’any 1861 a Sant Petersburg.
19 DE FEBRER
13 DE MARÇ Alexandre II mor assassinat pel nacionalista polonès Ignasi Hryniewiecki.
El governador de Lituània envia una carta al tsar demanant que l’autoritzi a crear un comitè de propietaris per acabar amb la servitud. Comença el procés.
1861
1881 41
L'OBRA D'ART
«La nena obrera» Joan Planella
Aquest quadre de Joan Planella era arriscat: pintar de manera realista una nena treballant en una fàbrica tèxtil podria haver semblat sòrdid i de mal gust. Però es va convertir en la seva obra més emblemàtica i en una icona de la Revolució Industrial.
El 1882 eren nombrosos els nens i nenes que treballaven en condicions molt dures en la indústria catalana. Eren mà d’obra barata, no estaven organitzats sindicalment, i estaven pràcticament desprotegits. Joan Planella (Barcelona, 1849-1910), pintor realista, va gosar denunciar aquesta situació al quadre La nena obrera, on retratava amb tot detall la feina d’una petita teixidora. ✤
En un primer moment el va titular amb una cita bíblica en castellà: «Y dijo Dios: ganarás el pan con el sudor de tu rostro». Tres anys més tard en va fer una segona versió amb el títol amb què es coneix actualment. ✤
La rebuda va ser realment extraordinària: certàmens d’arreu del món: Barcelona, Madrid, París, Berlín... van escollir i premiar l'obra (en una versió o en una altra) i la van comprar a Chicago perquè formés part de la col·lecció del City Art Museum. Avui es pot veure al Museu d’Història de Catalunya.
✤ La crítica va considerar que l’obra era valenta, i, si bé no era innovadora tècnicament, no li faltava qualitat artística i un gran valor com a testimoni de l’època. De fet, ja en aquells anys es va començar a considerar una obra de referència. ✤ Joan Planella era fill d’una nissaga de pintors, i ja als nou anys va començar a rebre formació artística. La seva obra es va centrar sobretot en el retrat de la realitat, i sembla que tenia un interès especial per les vicissituds de la classe obrera, ja que va ser un tema recurrent. ✤ La primera llei espanyola sobre el treball infantil no va aparèixer fins al 1873, i imposava certs límits horaris, l’edat mínima de deu anys i l’obligació que rebessin tres hores d’educació al dia, entre d'altres mesures.
✤
68
La nena obrera o La petita teixidora són alguns dels diferents títols amb què s’ha batejat la que és, sens dubte, l'obra mestra de Joan Planella. D’aquesta obra n’hi ha dues versions, l'original del 1882 és la més popular, i la segona, pintada cap al 1885, era gairebé desconeguda fins fa ben pocs anys.
69
EL PERSONATGE
Honoré de Balzac 1799, Tours – 1850, París
Una de les màximes figures de la novel·la moderna, Balzac té el valor històric d’haver realitzat un acurat retrat del seu temps. Les contradiccions socials del nou capitalisme industrial van trobar el millor mirall en aquest escriptor de vida i temperament agitats. Els seus orígens Va tenir sempre una relació pèssima amb la seva mare, d’una fredor glacial i que el rebutjava. El seu pare, un pagès de la comarca de l’Albigès, va canviar el cognom Balssa per un «de Balzac», més ennoblidor. De petit va viure a Tours, però als quinze anys la família es va traslladar a París. El fracàs com a editor De primer va intentar escriure teatre, però no se’n va sortir. Entre el 1820 i el 1825 va publicar novel·les negres, seguint la moda anglesa, totes amb pseudònim. Va fer diners i els va invertir malament: va fer d’editor, va fer fallida i acumulà molts deutes. Va tornar a la literatura, a la novel·la històrica, i va signar, per primera vegada, amb el seu nom. Un dandi malgastador Davant l’èxit, va començar a freqüentar els salons de l’alta societat amb un posat de dandi dilapidador. Aviat va oblidar el liberalisme inicial i es va fer monàrquic. Escrivia de nit estimulat per grans olles de cafè. Són d’aquests anys les seves millors novel·les i una de les anàlisis més clarividents sobre la lluita entre la noblesa i la nova burgesia. La comèdia humana, un conjunt de novel·les concebut el 1834, va ser el seu projecte més complex. 126
✤ L’ORIGEN Balzac es mou en la nova inquietud literària: el realisme, un moviment europeu que el vincula a autors com per exemple Dickens. Són autors que descriuen un món canviant on riquesa i misèria conviuen en una realitat insegura que pot fer passar d’un estat a l’altre de manera sobtada. ✤ EL LLEGAT El declivi de la noblesa, l’eufòria de la burgesia, l’omnipotència dels diners i l’ascensió social dels plebeus ambiciosos i sense escrúpols, en un clima d’individualisme salvatge, on la bondat és sinònim de fracàs, són els temes arquetípics de Balzac. El seu «realisme romàntic» va activar el corrent realista de la segona meitat del segle xix amb escriptors com ara Flaubert i Zola. ✤ LA CURIOSITAT L’amor de la seva vida va arribar tard. Va ser la comtessa polonesa Éveline Hanska, a qui va conèixer epistolarment i que signava com L’estrangera. Balzac va mantenir una llarga i apassionada correspondència amb aquesta dona casada que no es volia divorciar. Quan va veure que a Balzac no li quedava gaire temps de vida, va accedir a casar-s’hi. Balzac va morir uns quants mesos després.
Honoré de Balzac està considerat el principal representant de l’anomenada «novel·la realista».
127
HISTÒRIA DE LA HUMANITAT
I LA LLIBERTAT
Per primera vegada, una història de la humanitat amb un fil conductor inèdit: la llibertat. Una obra rigorosa i divulgativa, des de la prehistòria fins als nostres dies, que posa l’accent en la lluita permanent de l’ésser humà per aconseguir cotes més grans de llibertat i de progrés.
Volum 14
La industrialització i la lluita pels drets socials Amb la Revolució Industrial les fàbriques no només van substituir els camps de conreu com a base de l’economia, sinó que van provocar un canvi radical en l’estructura social. Amb elles va néixer la classe obrera, que va habitar unes ciutats amb una creixent concentració de població. Apareixia una nova realitat lligada a la misèria i l’explotació del nou proletariat. Una nova realitat que va ajudar a la classe obrera a crear noves alternatives ideològiques, com el socialisme.