I. L'origen d'Europa Europa va començar a forjar la seva identitat fa milers d’anys a Creta. Segons la mitologia, va ser en aquesta illa gegantina del mar Egeu on Zeus, sota la forma d’un toro, va portar presa la princesa fenícia que dóna nom al nostre continent. El relat ressalta la importància d’una terra que va veure néixer una pròspera civilització, la minoica, que va estendre el seu poder mitjançant la talassocràcia, el domini dels mars. Més endavant, la península del Poloponès, concretament la ciutat de Micenes, va substituir Creta com a gran centre polític i econòmic i va desenvolupar també una cultura molt avançada, la civilització micènica. Es considera que totes dues civilitzacions varen constituir la llavor cultural d'Occident.
El rapte d'Europa, de Peter Paul Rubens. Obra de 1629. Zeus, enamorat de la princesa Europa, es converteix en un brau blanc amb la finalitat de segrestarla i seduïr-la. Aquesta història de la mitologia grega va inspirar el nom del Vell Continent.
EL PERSONATGE
Homer
Segle ix aC?-viii aC?
Suposadament és l’autor de la Ilíada i l’Odissea, considerades les obres inaugurals de la literatura occidental. En paraules de Plató, va ser el poeta per excel·lència que va educar el poble grec. L'home cec de Quios Hi ha molt de misteri entorn de la seva figura. Set ciutats de Jònia es van disputar el seu lloc de naixement. A l’illa egea de Quios, una família de rapsodes professionals asseguraven ser descendents del poeta, a qui presentaven com «un home cec que vivia a Quios». Això va donar peu a la interpretació que Homer deriva de o mè oròn (‘el qui no hi veu’). Per a alguns estudiosos, Demòdoc, el bard cec de la cort dels feacis que apareix a l’Odissea, seria una autoreferència d’Homer. La qüestió homèrica A l’antiguitat ja es va plantejar el dilema de si Homer era el vertader autor de la Ilíada i l’Odissea. És el que es coneix com a qüestió homèrica. A l’escola alexandrina, els erudits del segle i aC es van dividir en dos bàndols: els unitaris, que admetien un sol autor per a ambdós poemes, i els coritzons, que mantenien que cadascun dels dos poemes pertanyia a un autor diferent, perquè veien que l’Odissea era un poema més evolucionat que la Ilíada. Una obra coral Actualment, gràcies a la comparació amb altres èpiques encara vives, s’ha arribat a la conclusió que els poemes homèrics no són l’obra d’un sol autor, sinó que més aviat són el resultat final d’una llarga tradició de poesia oral. 20
✤ L'ORIGEN Homer o les persones que s’amaguen rere aquest nom eren fills d’una època amb una forta tradició oral. Aleshores els aedes eren els professionals encarregats de cantar les gestes dels herois del passat amb la companyia d’un instrument de corda, la fòrminx, semblant a la lira. ✤ EL LLEGAT L’Odissea és l’obra d’Homer que més repercussió ha tingut sobre la literatura universal. Mai un heroi no ha representat tant com Odisseu (Ulisses llatí) l’experiència humana. El seu llarg periple –és a dir, l’«odissea»– a la seva illa natal, Ítaca, ha estat objecte de moltes interpretacions. ✤ LA CURIOSITAT L’Art poètica d’Horaci (segle i aC) recull la cèlebre frase Aliquando bonus dormitat Homerus (‘De tant en tant el bo d’Homer fa una capcinada’). Essent Homer el paradigma del poeta de l’antiguitat, al·ludeix als errors que cometen els qui són considerats tota una autoritat. Equivaldria a la màxima llatina errare humanum est (‘equivocar-se és humà’).
Bust d'Homer que es pot veure al Museu Capitolí de Roma. El poeta va ser considerat durant el període hel·lenístic com un heroi i fins i tot va ser objecte de culte.
21
EL PERSONATGE
Homer
Segle ix aC?-viii aC?
Suposadament és l’autor de la Ilíada i l’Odissea, considerades les obres inaugurals de la literatura occidental. En paraules de Plató, va ser el poeta per excel·lència que va educar el poble grec. L'home cec de Quios Hi ha molt de misteri entorn de la seva figura. Set ciutats de Jònia es van disputar el seu lloc de naixement. A l’illa egea de Quios, una família de rapsodes professionals asseguraven ser descendents del poeta, a qui presentaven com «un home cec que vivia a Quios». Això va donar peu a la interpretació que Homer deriva de o mè oròn (‘el qui no hi veu’). Per a alguns estudiosos, Demòdoc, el bard cec de la cort dels feacis que apareix a l’Odissea, seria una autoreferència d’Homer. La qüestió homèrica A l’antiguitat ja es va plantejar el dilema de si Homer era el vertader autor de la Ilíada i l’Odissea. És el que es coneix com a qüestió homèrica. A l’escola alexandrina, els erudits del segle i aC es van dividir en dos bàndols: els unitaris, que admetien un sol autor per a ambdós poemes, i els coritzons, que mantenien que cadascun dels dos poemes pertanyia a un autor diferent, perquè veien que l’Odissea era un poema més evolucionat que la Ilíada. Una obra coral Actualment, gràcies a la comparació amb altres èpiques encara vives, s’ha arribat a la conclusió que els poemes homèrics no són l’obra d’un sol autor, sinó que més aviat són el resultat final d’una llarga tradició de poesia oral. 20
✤ L'ORIGEN Homer o les persones que s’amaguen rere aquest nom eren fills d’una època amb una forta tradició oral. Aleshores els aedes eren els professionals encarregats de cantar les gestes dels herois del passat amb la companyia d’un instrument de corda, la fòrminx, semblant a la lira. ✤ EL LLEGAT L’Odissea és l’obra d’Homer que més repercussió ha tingut sobre la literatura universal. Mai un heroi no ha representat tant com Odisseu (Ulisses llatí) l’experiència humana. El seu llarg periple –és a dir, l’«odissea»– a la seva illa natal, Ítaca, ha estat objecte de moltes interpretacions. ✤ LA CURIOSITAT L’Art poètica d’Horaci (segle i aC) recull la cèlebre frase Aliquando bonus dormitat Homerus (‘De tant en tant el bo d’Homer fa una capcinada’). Essent Homer el paradigma del poeta de l’antiguitat, al·ludeix als errors que cometen els qui són considerats tota una autoritat. Equivaldria a la màxima llatina errare humanum est (‘equivocar-se és humà’).
Bust d'Homer que es pot veure al Museu Capitolí de Roma. El poeta va ser considerat durant el període hel·lenístic com un heroi i fins i tot va ser objecte de culte.
21
El dia de la llibertat:
539 aC, Babilònia (actual Iraq)
Cilindre de Cir Considerada com la primera declaració dels drets humans, el cilindre de Cir és un cant a la tolerància i a la llibertat. El rei de Pèrsia hi va exhibir un tarannà del tot inusual envers els pobles sotmesos. • Cir II se sentia fort. Havia aconseguit crear el major imperi conegut fins aleshores. Segur que el seu pare Cambises I i el seu avi Cir I estarien orgullosos d’ell. Però en una cosa havia de diferenciar-se dels seus predecessors. Només creant una imatge de rei misericordiós i tolerant envers els pobles sotmesos, com els babilonis, conquerits pacíficament aquell mateix any, podia aconseguir la pau necessària per gestionar un imperi tan extens. • «Si us he fet venir fins aquí», va dir dirigint-se a uns sacerdots babilònics, «és per demanar-vos que graveu l’ideari polític en aquest cilindre de fang». Llegint les seves quaranta línies, ningú no podria dubtar de la magnanimitat reial: «Als habitants de Babilònia, [que] contra la voluntat [dels déus...] un jou inapropiat per a ells, els vaig permetre que trobessin descans a la seva fatiga, els vaig alliberar de la seva servitud». Sense saber-ho, Cir II havia creat la primera declaració dels drets humans.
✤ EL CONTEXT Des del riu Indus, Cir II el Gran (559-529 aC) va conquerir Babilònia, Egipte, les ciutats fenícies del Líban i les polis gregues de la costa jònica de l’Àsia Menor (avui Turquia). ✤ EL PERSONATGE CLAU Fill i successor de Cambises, en menys de quinze anys, Cir II el Gran va aconseguir edificar el major imperi conegut fins aleshores basat en la integració dels pobles sotmesos: l’imperi Persa. Se’l considera un polític tolerant i magnànim. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES Des de Babilònia, la idea dels drets humans es va difondre ràpidament per l’Índia, Grècia i finalment Roma. Avui la base dels drets humans són la Carta Magna d’Anglaterra (1215), la Petició del Dret d’Anglaterra (1628), la Constitució dels Estats Units (1787), la Declaració Francesa dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789) i la Carta de Drets dels Estats Units (1791).
Conservat actualment al Museu Britànic, el cilindre de Cir és un dels objectes més famosos que ens ha sobreviscut de l’antiguitat.
539 AC Neix l’imperi Persa, també conegut com l’Aquemènida en honor al seu fundador.
Segle xii aC 128
Segle vi aC
Els dominis de l’imperi Persa s’amplien sota el regnat de Cir II el Gran, que reflecteix el seu tarannà tolerant en el seu famós cilindre, escrit en accadi cuneïforme
1879 L’arqueòleg assiri britànic Hormuzd Rassam descobreix el cilindre de Cir entre les ruïnes de Babilònia.
Alexandre el Gran governa el Pròxim Orient imitant la magnanimitat de Cir.
Segle iv aC
Segle xix 129
El dia de la llibertat:
539 aC, Babilònia (actual Iraq)
Cilindre de Cir Considerada com la primera declaració dels drets humans, el cilindre de Cir és un cant a la tolerància i a la llibertat. El rei de Pèrsia hi va exhibir un tarannà del tot inusual envers els pobles sotmesos. • Cir II se sentia fort. Havia aconseguit crear el major imperi conegut fins aleshores. Segur que el seu pare Cambises I i el seu avi Cir I estarien orgullosos d’ell. Però en una cosa havia de diferenciar-se dels seus predecessors. Només creant una imatge de rei misericordiós i tolerant envers els pobles sotmesos, com els babilonis, conquerits pacíficament aquell mateix any, podia aconseguir la pau necessària per gestionar un imperi tan extens. • «Si us he fet venir fins aquí», va dir dirigint-se a uns sacerdots babilònics, «és per demanar-vos que graveu l’ideari polític en aquest cilindre de fang». Llegint les seves quaranta línies, ningú no podria dubtar de la magnanimitat reial: «Als habitants de Babilònia, [que] contra la voluntat [dels déus...] un jou inapropiat per a ells, els vaig permetre que trobessin descans a la seva fatiga, els vaig alliberar de la seva servitud». Sense saber-ho, Cir II havia creat la primera declaració dels drets humans.
✤ EL CONTEXT Des del riu Indus, Cir II el Gran (559-529 aC) va conquerir Babilònia, Egipte, les ciutats fenícies del Líban i les polis gregues de la costa jònica de l’Àsia Menor (avui Turquia). ✤ EL PERSONATGE CLAU Fill i successor de Cambises, en menys de quinze anys, Cir II el Gran va aconseguir edificar el major imperi conegut fins aleshores basat en la integració dels pobles sotmesos: l’imperi Persa. Se’l considera un polític tolerant i magnànim. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES Des de Babilònia, la idea dels drets humans es va difondre ràpidament per l’Índia, Grècia i finalment Roma. Avui la base dels drets humans són la Carta Magna d’Anglaterra (1215), la Petició del Dret d’Anglaterra (1628), la Constitució dels Estats Units (1787), la Declaració Francesa dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789) i la Carta de Drets dels Estats Units (1791).
Conservat actualment al Museu Britànic, el cilindre de Cir és un dels objectes més famosos que ens ha sobreviscut de l’antiguitat.
539 AC Neix l’imperi Persa, també conegut com l’Aquemènida en honor al seu fundador.
Segle xii aC 128
Segle vi aC
Els dominis de l’imperi Persa s’amplien sota el regnat de Cir II el Gran, que reflecteix el seu tarannà tolerant en el seu famós cilindre, escrit en accadi cuneïforme
1879 L’arqueòleg assiri britànic Hormuzd Rassam descobreix el cilindre de Cir entre les ruïnes de Babilònia.
Alexandre el Gran governa el Pròxim Orient imitant la magnanimitat de Cir.
Segle iv aC
Segle xix 129
III. El geni intel·lectual grec Al segle vi aC els grecs es van carregar de raons per analitzar amb ulls crítics una realitat massa condicionada per la mitologia. Va néixer així la filosofia, amb un intent d'entendre les causes fonamentals i els principis de l'Univers, i buscar-hi una explicació uniforme. Aleshores, amb el desxiframent de l’entorn, es va iniciar el camí cap a la introspecció humana. humana. Aquesta tasca va correspondre als sofistes, mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat i que es dedicaven a ensenyar a l'àgora als joves rics. Al segle iii aC, al museu d’Alexandria, aquesta tasca investigadora donà els seus fruits més científics amb personatges com Euclides, Arquimedes o Hipàtia.
Mosaic del segle I dC trobat a Pompeia que representa l'Acadèmia de Plató, una institució científica i pedagògica fundada pel filòsof i dedicada al conreu de les matemàtiques i la dialèctica.