52
DIMECRES 18 DE DESEMBRE DEL 2013
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
districtes
Sarrià-Sant Gervasi joan puig
33 Tram del carrer de Sant Gervasi de Cassoles, al costat de la futura biblioteca, i on es posarà la calçada i la vorera al mateix nivell, en el que s’anomena plataforma única.
Mig centenar de retocs milloren l’espai públic El Districte de Sarrià-Sant Gervasi inverteix més de tres milions d’euros en 46 petites actuacions en carrers, parcs i equipaments, amb la reparació de la teulada del centre cívic L’Elèctric inclosa LUIS BENAVIDES BARCELONA
A
les llargament reivindicades obres que s’han de realitzar al tram central a la ronda del General Mitre, per on passen diàriament 35.000 vehicles, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi ha afegit un total de 46 actuacions de menor envergadura. L’objectiu d’aquestes obres és millorar la qualitat de vida dels veïns a l’espai públic i corregir les deficiències en alguns edificis públics. A diferència de les gairebé faraòniques obres a la gran artèria, entre els carrers de Balmes i Mandri, futur bulevard amb més espai per als vianants i el transport públic que ha d’estar enllestit abans del 2015, el mig centenar de reformes iniciades al novembre estaran acabades en els pròxims quatre mesos. La inversió destinada per a les obres és de
JOAN PUIG
3.093.093 euros, segons ha informat el consistori. El regidor del districte, Joan Puigdollers, considera que aquestes actuacions repartides per tot Sarrià-Sant Gervasi tenen com a denominador comú una marcada «escala humana» que es tradueix en «la inversió en parcs, jardins i voreres». El regidor destaca les millores en un edifici catalogat com és el centre cívic L’Elèctric, amb problemes de filtracions d’aigua per una teulada que està en mal estat, i el soterrament de les línies elèctriques i telefòniques de tres carrers del barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes: Fonts dels Pins, Camí de la Reineta i Bohemis. «Enterrar aquestes línies és molt important per al benestar dels veïns, que podran disfrutar d’una nova pavimentació a un sol niESCALA HUMANA /
vell i també d’un nou enllumenat», subratlla Puigdollers. / Al barri de Sant Gervasi-Galvany una de les obres a la via pública més celebrada ha estat la renovació de la vorera del carrer de Tuset. «Estem contents perquè les voreres presentaven un estat irregular, amb molts pegats. A hores d’ara les obres ja estan mig acabades i no ens en queixem perquè estan anant a un bon ritme», explica Elisabeth Munné, de La Papereria Tuset (Tuset, 17). Les que sí que estan acabades són algunes obres de reasfaltat. Aquestes actuacions, que en total seran nou, serviran per millorar la seguretat viària i compten amb un pressupost de 571.372 euros. És el cas del passeig de Sant Gervasi, entre Sant Gervasi de Cassoles i la plaça d’Alfonso Comín, on s’ha aprofitat el reASFALT SONOREDUCTOR
33 Camí escolar al carrer de la Capella de Can Caralleu.
Districtes
EIXAMPLE 3 La pista de gel de la plaça
NOU BARRIS 3 Concha Gómez, modista de 82
de Catalunya obrirà cada Nadal r P. 59
anys, obre la seva primera exposició r P. 58
seguretat NOU CAMÍ ESCOLAR J El paquet de millores a la via
pública al barri de Sarrià inclou l’inaugurat recentment camí escolar de l’Institut Escola Costa i Llobera (Capella de Can Caralleu, s/n). Aquestes obres han servit, entre altres coses, per reparar i canviar les baranes protectores existents, col·locar-hi nous pilons al llarg del camí fins a l’escola i repassar tant la senyalització vertical com l’horitzontal. J L’objectiu principal per a
l’associació de mares i pares (ampa) del centre educatiu és «donar seguretat i autonomia» als més petits. «No estem al mateix barri, estem a 1,5 quilòmetres per un camí costerut i, encara que ara tenim el bus de la línia V3 que ens deixa a la porta, ens agrada fomentar que els nens caminin, que agafin aquest hàbit saludable», subratlla Maria Rull, membre de l’Ampa del Costa i Llobera. J Per Rull, la modificació més
important ha estat la recol·locació de la parada del bus de barri, el 130, al costat mateix del col·legi amb un nou pas de vianants. «També s’ha millorat la parada que hi ha davant de les instal·lacions esportives de Can Caralleu amb baranes i un pas de vianants amb pilons», afegeix.
asfaltat per aplicar-hi un conglomerat sonoreductor que reduirà la contaminació acústica. Al barri del Putxet i el Farró, el costerut carrer d’Hurtado, en el tram entre Marmellà i Espinoi, també apareix amb un nou asfalt. En aquest mateix barri, el carrer de Ferran Puig, entre Manacor i Portolà, acomiadarà l’any amb unes obres per millorar el clavegueram i, posteriorment, les voreres.
INICIATIVA NADALENCA PER AJUDAR ELS ALTRES
Una xarxa de solidaritat Set entitats de Sarrià-Sant Gervasi sumen esforços en la primera edició de la Ruta Solidària H Els voluntaris van recollir durant tot un dia roba, menjar i joguines BEATRIZ PÉREZ BARCELONA
Quan falten només 10 dies per la Nit de Nadal, els barris de Sarrià, el Rectoret, el Farró i el Putxet, Sant Gervasi-la Bonanova i Sant GervasiGalvany van viure dissabte passat un desplegament de solidaritat veïnal. Un total de set entitats del districte van participar en la Ruta Solidària que, amb la implicació de l’Ajuntament, va portar a terme una recol·lecció de roba, peces d’abric, joguines i aliments per als més necessitats. Els objectius de l’anomenada Xarxa d’Acció Social són mitigar els efectes de la crisi i arribar a la gent pròxima que verdaderament necessita l’ajuda. Inmaculada Cardona presideix l’Associació de Veïns de Sant Gervasi Sud. Cada any l’entitat celebra una torronada per Nadal i aquest any van decidir incloure-la a la Ruta Solidària. Des de les 11 del matí fins a les 2 de la tarda de dissabte, la plaça de Cardona va vessar d’activitat. A les donacions s’hi van sumar un concurs de dibuix per a nens i una actuació de la soprano Empar Molina.
Fins i tot targetes T-10 A la parada solidària de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi Sud va arribar roba i aliments per a nens. Els seus voluntaris esperaven fer l’inventari avui de tot el que havien recollit. Inmaculada Cardona va destacar que, malgrat formar part d’un districte amb fama de tenir diners, el sud de Sant Gervasi està bastant «deixat de la mà de Déu». «Nosaltres no tenim cap tipus d’equipament i aquesta és una zona molt densa», va dir. Per a ella, la Ruta Solidària ajuda a forjar la «cohesió social». Des del centre d’acollida Assís, concorden amb aquesta idea. «El més important és tot aquest treball fet en xarxa», va explicar Jéssica Pi-
RICARD CUGAT
33 Ajuda 8 Membres de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi Sud recullen donacions a la plaça de Cardona.
Jéssica Pizarro, treballadora social del centre d’acollida Assís, opina que la classe mitjana-baixa és el sector poblacional que més ajuda
PREFERÈNCIA DE VIANANTS / El paquet
d’actuacions del consistori també inclou algunes reformes a l’entorn de la plaça de Joaquim Folguera, danyada en alguns punts per les obres de la línia 9 del metro, i la reurbanització del carrer de Sant Gervasi de Cassoles. «Aquestes obres serviran per pacificar un carrer que des de fa 10 anys, quan Muntaner va perdre els carrils de pujada, s’ha convertit gairebé en una autopista», explica Lluís Arboix, president de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles. Per al representant veïnal les obres són vitals «per tornar el carrer als seus veïns». H
53
DIMECRES 18 DE DESEMBRE DEL 2013
zarro, treballadora social a l’entitat, que també va participar a la Ruta. «Que totes aquestes associacions treballem juntes per ajudar els més necessitats és un èxit. Sempre havíem treballat per separat, però mai conjuntament», va dir davant la parada de recollida a la plaça de Sarrià. Encara que aquesta oenagé demanava sacs de dormir i targetes de transport T-10, entre altres articles, només va recollir un sac i dos abonaments de bus i metro. Sí que van rebre més roba d’hivern que l’esperada. Es repartirà entre les persones sense llar que assisteixen. ¿Quin és el sector de població més solidari? «No precisament el que més té —va revelar Pizarro—. Jo diria que la classe mitjana-baixa». Una mica més avall de la plaça de
Sarrià, a la Casa Orlandai, l’associació Esplai Movi, que té com a objectiu educar els nens en el seu temps lliure va fer la seva recol·lecta. «Nosaltres fem cada any una recollida de joguines i aquest any hem decidit incloure-la a la Ruta Solidària», va dir Maria Homs, monitora d’Esplai Movi. Aquestes joguines s’entregaran al Centre de Serveis Socials de Sarrià. Al voltant de la Maria, un grup de nens d’uns 10 anys ajudava els monitors a separar les joguines rebudes en caixes en funció de les edats. Les associacions de veïns del Rectoret, el Farró, el Putxet i Sant Gervasi de Cassoles van ser les altres quatre entitats participants d’aquesta primera edició de la Ruta Solidària. H
Sorteig de deu parcel·les d’hort urbà de Collserola
La novel·la de cinc autors ‘Quart minvant’, a la web
Nou espai perquè la gent gran faci exercici
Sant Gervasi celebra dissabte que ve el Mercat de Nadal
MEDI AMBIENT 3 El districte ha obert el període d’inscripcions per accedir al sorteig de 10 parcel·les d’horts urbans al carrer del Comte de Sert, 26-28. Les sol·licituds finalitzaran el pròxim dia 31 i el sorteig es realitzarà el 14 de gener a la seu del districte, a la plaça del Consell de la Vila, 7.
CULTURA 3 La novel·la Quart minvant, obra literària 2.0 realitzada per cinc integrants del grup Cataclic Sant Gervasi, ja es pot llegir a la web www.bcn.cat/sarria_ santgervasi. El periodista Josep Puigbó va presentar l’obra sobre bruixeria, la dona i el districte el passat 28 de novembre al Centre Cívic Casa Sagnier.
SALUT 3 Els jardins de Martí Luter (passatge de Maluquer) ja disposen d’una zona d’exercicis per a la gent gran. Consta de tres mòduls en els quals es poden realitzar més de 20 exercicis. Uns professionals orienten sobre com utilitzar aquesta instal·lació, que es recomana fer servir amb freqüència.
CONSUM 3 L’Associació de Comerciants de Sant Gervasi, Barnavasi, celebra el dissabte 21 de desembre el Mercat de Nadal. L’activitat comercial, que inclou tallers infantils i atraccions inflables, es realitzarà entre les 10 i les 20 hores a la plaça de Frederic Soler i els voltants del mercat de Sant Gervasi.
54 Districtes
DIMECRES 18 DE DESEMBRE DEL 2013
UNA història de SARRIÀ-SANT GERVASI... Façana del Col·legi d’Aparelladors
Un poema visual de Brossa a la façana
FRANCESC CASALS
STA
«¿És poesia? ¿És escultura? Jo sempre dic que és Joan Brossa». L’historiGEN ador i crític d’art MIT ERAL RE Daniel Giralt-MiraV IA A UGU cle explica així el Poema visual per a una faDIA çana, del cèlebre poGO NA L eta català, que ha complert 20 anys a la façana principal del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB), al carrer del Bon Pastor, 5. Es va inaugurar el 15 de juny de 1993, amb música de Wagner, la favorita de Brossa (1919-1998). Poema visual per a una façana, obra concebuda per Brossa però executada per l’artista plàstic Josep Pla-Narbona, està composta per cent lletres
de 16 colors, de les quals 50 formen el rètol del CAATEEB i les altres 50 s’ordenen alfabèticament per tota la façana. Entre totes hi predomina la A, en referència a la paraula «aparelladors». L’obra culmina amb l’escultura d’una llagosta (a Mèxic, símbol de la intel·ligència), situada a dalt de tot de l’edifici. «Era una façana molt anodina. Brossa li va donar personalitat», apunta Giralt-Miracle, i afegeix que, a principis dels 90, els únics que feien intervencions a l’espai urbà eren els escultors.
Tridimensionalitat «A Poema per a una façana, Brossa va expandir la seva poesia i va ocupar amb ella els espais urbans», explica l’historiador. Però no va ser la primera vegada que ho va fer: el 1984 havia creat la peça tridimensi-
LA CUINA DE GALVANY MERCAT DE GALVANY
Canelons de bolets Gabriel Paricio, propietari de la parada La Cuina de Galvany al mercat del mateix nom, recomana per a les celebracions de Nadal uns gustosos canelons de bolets amb beixamel de ceps, una alternativa més fàcil i ràpida d’elaborar que els tradicionals.
L’obra amb 100 lletres de 16 colors llueix des del 1993 al Col·legi d’Aparelladors BEATRIZ PÉREZ BARCELONA
LA RECEPTA
INGREDIENTS (4 persones) 1 ceba 1 quilo de bolets frescos variats 1 pit de pollastre (opcional) mantega llet formatge gruyère ratllat pasta de canelons farina nou moscada ceps en pols
33 Art urbà 8 Seu del Col·legi d’Aparelladors, a Bon Pastor, 5. onal Poema visual transitable, situada al velòdrom d’Horta. En aquestes dues dècades, Poema visual per a una façana s’ha convertit, en paraules de Giralt-Miracle, en un «nou i brillant referent urbà». Opina el mateix la presidenta del CAATEEB, Maria Rosa Remolà: «Hi ha moltes persones que vénen a veure aquesta façana». La A i la llagosta han acabat convertint-se en els sím-
bols del col·legi. L’entitat, a més, té previst l’any que ve fer obres a l’edifici perquè l’escultura de la llagosta, de difícil visibilitat des del carrer, es pugui visitar. Com a primera actuació, el Col· legi d’Aparelladors celebrarà demà l’aniversari del poema amb la col· locació d’una placa commemorativa a la planta baixa de l’edifici i una xerrada sobre l’obra de Brossa. H
PREPARACIÓ Ofegueu la ceba i quan estigui a punt afegiu-hi els bolets, i si es vol un pit de pollastre tallat a daus per donar consistència a la barreja. A continuació tritureu-ho tot i incorporeu-ho a la paella amb dues cullerades de farina. Coeu-ho 5 o 6 minuts i afegiu-hi un got de llet, de la mida dels de vi. Removeu-ho fins que se separi del fons de la paella. Coeu la pasta i ompliu-la. Feu la beixamel i afegiuhi els ceps en pols i la nou moscada. Aboqueu-ho per sobre els canelons i poseu-ho al forn amb el formatge gruyère per sobre.
Han passat 93 anys VIADUCTE DE BELLESGUARD I LA TORRE Sarrià-Sant Gervasi q Gaudí va construir la Torre de Bellesguard, del 1900 al 1909, al carrer que unia Sant Gervasi amb el seu cementiri. Va fer un petit castell amb una torre de pedra i va reforçar el camí amb un mur amb una estructura d’arcs de voltes, coneguda com el viaducte de Bellesguard, que es veu a la foto de l’esquerra captada als anys 20 per Àngel Toldrà. A la dreta, una imatge actual. ARXIU MUNICIPAL DE SARRIÀ-SANT GERVASI: Eduardo Conde, 22. Cita prèvia (de 9 a 14 hores) al 93 256 67 22.
ARXIU DE SARRIÀ-SANT GERVASI
JOAN PUIG
Districtes
55
DIMECRES 18 DE DESEMBRE DEL 2013
GENT DE SARRIÀ-SANT GERVASI
Oriol Barba Economista i politòleg R IMPULSA EL PROJECTE ‘ESPAI GARDENYES’
«Creiem en la gestió ciutadana»
Oriol Barba és un noi inquiet. Va conèixer el Centre Cívic Casa Orlandai per la seva implicació a la Taula de Joves de Sarrià-Sant Gervasi. Al cap de poc ja formava part de la junta de l’entitat. I ara lluita pel futur d’un solar. CÈLIA MUNS BARCELONA
L’Associació Cultural Casa Orlandai gestiona el centre cívic del mateix nom, amb les seves 50 entitats veïnals allotjades, al cor de Sarrià. Després d’aconseguir un solar de 1.400 metres quadrats al costat de l’edifici gràcies al Pla Buits de l’ajuntament, l’associació ha impulsat per a aquest terreny el projecte Espai Gardenyes. Oriol Barba (Barcelona, 1985), economista i politòleg, n’és un dels promotors. –¿Què és el Pla Buits? –Es tracta d’una iniciativa de l’ajuntament, que inicialment va posar
19 solars a disposició d’entitats sense ànim de lucre perquè facin les seves activitats per un període màxim de tres anys. –¿Què hi volen fer al solar de Cardenal Sentmenat, 2? –Hi haurà una part important que serà un hort, un altre espai de bioconstrucció i un altre amb una plaça, una àgora. Però la gràcia no és fer un hort o una bioconstrucció. sinó crear un espai de convivència veïnal que enforteixi els vincles comunitaris. –¿Una bioconstrucció? –No volem fer grans construccions
FRANCESC CASALS
33 Defensor de la iniciativa pública 8 Oriol Barba, a la Casa Orlandai. i manipular l’espai perquè després tot plegat genera residus. Per això hi ha un grup d’arquitectes que està impulsant un projecte per confeccionar una mena de cabanya, realitzada amb materials reciclables, on guardar les eines i tot el que fa falta. Així generarem el mínim de residus possible. –I l’àgora... –El que pretenem és que les entitats del barri hi puguin desenvolupar les seves activitats. Que s’hi facin concerts a l’estiu, que els nens hi puguin anar a jugar a pilota… Serà un espai públic que no tindrà les normes d’aquests llocs. Per exemple, ara els
nens no poden jugar amb una pilota a les places, però a l’àgora ho podran fer, perquè no serà un espai públic. –¿Com funcionarà l’Espai Gardenyes? –L’Administració ens ha cedit el solar però no hi aporta fons, per això el que farem és un procés gradual. O sigui, creixerem a poc a poc, amb la implicació dels veïns. El que pretenem és que sigui un espai principalment comunitari. –¿Comunitari? –El que estem fent aquí és un nou model de relació en què la gent que
s’implica decideix el que es fa amb els espais públics. Es tracta d’un model de gestió ciutadana. En definitiva, el que estem fent, segons la meva opinió, és política i ciutadania, no estem conreant tomàquets, aquesta és l’excusa. –D’aquí tres anys el projecte s’acaba... –El contracte és pervers perquè diu que d’aquí tres anys s’acaba, i que si en aquest període l’ajuntament troba la forma de finançar el que realment vol fer al solar, també s’acaba. No sabem què passarà en aquests tres anys. Pot ser que hàgim convençut prou l’Administració perquè ens hi deixi quedar. –¿Hi ha alguna alternativa pensada? –No, però passi el que passi seguirem lluitant perquè hi hagi espais gestionats per la ciutadania, sigui on sigui. –Deu fer por llançar-se a un projecte amb data de caducitat... –Moltes de les entitats s’ho van haver de pensar més de dues vegades. I algunes s’hi van mostrar en desacord perquè trobaven que era una presa de pèl. Sí que ens estem embrutant les mans una mica, però és una oportunitat. Creiem que aquest projecte ajudarà a enfortir la ciutadania i a fer-la més responsable del que és públic. H
56 Districtes
DIMECRES 18 DE DESEMBRE DEL 2013
una veïna DE SARRIÀ-SANT GERVASI... Maria Molins, actriu Maria Molins, premi Gaudí 2013 a la millor actriu per la seva interpretació a la pel·lícula ‘El bosc’, és de Sarrià-Sant Gervasi. A Sant Gervasi hi va néixer i ara viu a Sarrià. A tocar del seu casc antic, l’actriu disfruta d’una cosa similar al que és el seu enclavament ideal: un poble
«M’agrada el nucli antic de Sarrià, tan amigable i pròxim» CARME ESCALES BARCELONA
F
inalitzat el rodatge a Cantàbria del seu últim treball cinematogràfic, Seve , la pel·lícula que retrata els primers anys de la vida del golfista Severiano Ballesteros, l’actriu Maria Molins (Barcelona, 1973) recupera la seva vida quotidiana a Sarrià. Ha aparcat el seu paper de Carmen, la mare del prestigiós esportista en el film que s’estrenarà a l’abril, per reprendre el seu rol com a mare de Dora, la nena que va pujar –encara al ventre– el mes de febrer passat a l’escenari en què els actors Santi Millán i Clara Segura i l’humorista Andreu Buenafuente van amenitzar la cerimònia d’entrega dels premis Gaudí de cine. Molins va recollir aquella nit l’estatueta que l’acredita com a millor protagonista femenina de l’any per la seva interpretació de Dora, a la pel·lícula El bosc, d’Óscar Aibar. Dora és, a més, el nom de la filla de Molins, una nena que passeja ara al seu cotxet per Sarrià.
Ludoteca La maternitat guia Maria Molins en una nova experiència al barri on viu des de fa poc més de tres anys. L’actriu de sèries com El cor de la ciutat, Kubala, Moreno i Manchón (TV-3) i Cuéntame cómo pasó (TVE), ha descobert com a mare la gran oferta que hi ha a Sarrià per a nens i nenes. La intèrpret ha sabut teixir en el seu veïnat vincles d’amistat als seus comerços predilectes, en el jogging a la carretera de les Aigües, a les converses amb una jove nord-americana amb qui perfecciona el seu anglès o en l’intercanvi en la solidària fórmula del Banc del Temps de la Casa Orlandai (Joan Piquet, 23). « E n t re e l s a rbres dels jardins de la Vil·la Cecília, tenim una fabulosa ludoteca municipal amb bicicletes, jocs i contes per als més petits», explica l’actriu. El pulmó verd que suposa aquest parc pròxim a casa seva, i els jardins contigus de Vil·la Amèlia, són un bé molt preuat
per a aquesta acèrrima defensora del medi ambient, els carrils per a bicis –mitjà de transport que ella utilitza des de fa més de 10 anys–, i tot el que contribueixi a millorar l’atmosfera urbana. «Barcelona seria la ciutat ideal sense la seva terrible pol·lució», argumenta Molins, que també ha viscut a l’Eixample i vuit anys al Born. «Hauríem de replantejar-nos la via pública per concebre espais més aptes
per a la convivència entre ciclistes, vianants i cotxes però, per sobre de tot, per aconseguir reduir la contaminació», indica l’actriu. La intèrpret de Sor Sagrario a Historias robadas (Antena 3), sobre nadons venuts en hospitals, aprecia de Sarrià «l’estructura del seu nucli antic, tan amigable i pròxima». Molins no acaba de comprendre que costi tant apostar per mesures com «establir parades de taxi a tots els barris i evitar així que hagin de circular contínuament a la recerca de passatge», apunta. L’actriu afegeix que «a més d’un gran estalvi per a ells, baixarien les emissions de CO2».
MARCELO la farina
‘Breakfast in english’ Intercanvi multilingüe
L’ACTRIU I KIRSTEN WILSON, DE WASHINGTON, CONVERSEN EN DOS IDIOMES A L’ACOLLIDOR FORN I CAFÈ L’OBRADOR (MANUEL DE FALLA, 32).
Un parc, una vida «Si fa sol s’omple de gent» MARIA MOLINS POSA ENTRE ELS ARBRES DELS JARDINS DE LA VIL·LA AMÈLIA, ON SOL ANAR A PASSEJAR AMB LA SEVA FILLA, DORA, DE 9 MESOS.
La contaminació Molins es declara fervent defensora «del cotxe híbrid o elèctric, i subvencionat per la Generalitat. O si no, com a Mèxic, que els cotxes circulin en dies alterns, segons tinguin matrícula parell o senar», diu preocupada. «La contaminació és el primer motiu pel qual me n’aniria a viure fora de la ciutat, i això tenint en compte que em sento privilegiada de viure en un barri com Sarrià, a prop de la muntanya», expressa Molins. Per a aquesta actriu, considerada una de les 12 cares del cine espanyol en l’edició del Relevo 2013 de la revista Fotogramas, hi ha alguna cosa que fa de Sarrià un barri entranyable i confortable. «A més d’oferir activitats per a totes les edats –assenyala– té botigues xulíssimes. A algunes les anomeno botigues de somni perquè hi entres i és com si estiguessis en una altra època. Unes venen antiguitats amb les quals m’agrada fer regals, altres roba de nadó teixida per dones grans a les quals veus treballar i de qui pots aprendre...». Molins, que prepara nous projectes de teatre i audiovisuals, admira també «el gran associacionisme de Sarrià. Els comerciants s’ajuden entre ells i al·lucino amb les festes que organitzen», diu l’actriu d’Olor de colònia (TV-3). H
Carns J&J «Les millors hamburgueses de Barna» LA SEVA CARNISSERIA FAVORITA ÉS AL CARRER DE BON VIATGE, 2. LA SIMPATIA DE SOL I LES SEVES COMPANYES DONEN UN PLUS A LA «BONÍSSIMA CARN».
Major de Sarrià, 50 «És una llibreria molt especial» A PEU DE PÀGINA –DAVANT EL BAR TOMÀS- ÉS «UN LLOC MERAVELLÓS ON FAN TALLERS DE LECTURA I ACTIVITATS PER A TOTHOM».
Euterpe, 9 Lot, el restaurant més antic de Sarrià «JO EN DIC EL DE LES IAIES I RECOMANO MOLT EL SEU MENÚ DE CUINA DE XUP XUP», DIU AL COSTAT DE LA PROPIETÀRIA DEL LOT, LÍDIA SOLSONA.
58 Districtes
DIMECRES 18 DE DESEMBRE DEL 2013
MÉS ENLLÀ DE SARRIÀ-SANT GERVASI nOU BARRIS
sants-montjuïc
Pintora de nit
Patinatge sobre gel a la plaça de Joan Peiró
Una dona de 82 anys exposa per primer cop els seus olis i escultures a la biblioteca Zona Nord H Aquesta veïna de Ciutat Meridiana va aprendre a dibuixar i després va muntar una acadèmia
Una pista de gel ha obert les seves portes a la plaça de Joan Peiró, al costat de l’estació de Sants, fins al 6 de gener. La instal·lació, de 620 metres quadrats, està oberta de deu del matí a deu de la nit i el preu és de 5 euros per una hora (inclou els patins). La iniciativa ha estat possible gràcies a la Federació de la Festa Major de Sants. També s’hi ha instal·lat un mercat nadalenc.
ELISENDA PONS
EL PERIÓDICO BARCELONA
Als 48 anys va agafar per primera vegada un pinzell i als 82 acaba de fer la seva primera exposició, una retrospectiva que la seva néta ha batejat amb el nom de Mundos. Tot això és el somni que Concha Gómez (Fuenteálamo, Múrcia, 1932) ha tingut la immensa sort de convertir en realitat. La seva passió per la pintura li va servir de vàlvula d’escapament i d’ajuda per sentirse ella mateixa en els difícils anys de la postguerra. Concha Gómez va arribar a Ciutat Meridiana fa 47 anys amb el seu marit i dues nenes. Era una època en què una frontera invisible separava el barri de la resta del món. «Ni els taxis volien venir encara que els paguessis», diu i afegeix: «Un cop vaig comprar un llit a Sant Andreu i l’amo de la botiga em va dir que no me’l portava a casa si no l’acompanyava jo a la furgoneta».
LES CORTS
Arbre de Nadal inclusiu a la seu del districte La seu del Districte de les Corts (plaça de Comas) acull al vestíbul un espectacular arbre de Nadal elaborat amb paper reciclat pels usuaris del Taller Ocupacional Ariadna (Felipe de Paz, 17). Aquest centre està especialitzat en el tractament de persones amb discapacitat intel·lectual a les quals s’intenta millorar la qualitat de vida.
Enamorada del pinzell Concha era modista i cosia per a les grans cases de costura com Santaeulalia. «Quan ajuntava uns calerons anava a comprar llibres de pintors», recorda. Treballava a casa, tenia cura de la família, i a la nit, després de desparar la taula havent sopat, estenia els pinzells. «Només podia pintar de nit», diu. Assegura que no té paraules per descriure el que sent quan pinta. «És increïble, no m’adono del que passa al meu voltant. És com viure un idil·li». I puntualitza: «Estava més enamorada de la pintura que del meu marit». Ángeles Galacho, filla de Concha, celebra l’entusiasme artístic de la mare. «Sempre m’ha agra-
33 Amb l’últim quadro 8 Concha Gómez, en la inauguració de la seva mostra retrospectiva.
GRÀCIA
Va ser modista de grans firmes i amb el que podia estalviar comprava llibres de pintors
Comerciants de Gràcia creen un caganer
dat que pintés perquè la veia molt contenta i a més a més em va servir de lliçó per saber que a la vida has de complir els teus somnis», afirma. Abans de començar a pintar, Concha Gómez va voler fer fang i va remoure cel i terra per trobar algú que n’hi ensenyés. I el va trobar..., però va descobrir que l’oli la temptava més que el fang. En va aprendre i l’aprenentatge la va portar a impartir classes de pintura al centre cívic durant set anys i, posteriorment, a muntar una escola. Encara recorda amb nitidesa la seva primera creació: «Un vidre pin-
tat amb Titanlux. ¡Em va quedar preciós!». L’última és una dona de perfil vestida de verd i amb un barret del mateix color. Aquest oli està penjat a les parets de la biblioteca Zona Nord (Vallcivera, 3), a Ciutat Meridiana, en una retrospectiva que es pot veure fins al dia 27 i en la qual a més d’olis hi ha escultures. La mostra ha estat un afany personal de Joaquim Pitarch, veí de Concha, que la va convèncer perquè mostrés una altra cara de Ciutat Meridiana, perquè la gent veiés una imatge amable d’un barri castigat per la crisi. H
Maria Llanos i Victòria Ibars han creat el Caganer de Gràcia, una escultura que representa la torre de la plaça de la Vila de Gràcia amb campana inclosa. El personatge simbolitza la unió dels comerciants amb la tradició nadalenca i el caràcter artístic d’aquest districte. A partir d’ara serà el símbol de les botigues del barri.
Districtes
HORTA-GUINARDÓ
EIXAMPLE
La pista de gel de la plaça de Catalunya aspira a perpetuar-se Els organitzadors esperen rebre 100.000 patinadors aquest Nadal ELISENDA PONS
ÓSCAR HERNÁNDEZ BARCELONA
U
nes 100.000 persones hauran patinat sobre gel a la pista de la plaça de Catalunya aquest Nadal quan la instal·lació tanqui el 7 de gener. Els 3.000 assistents aconseguits els dissabtes, i la mitjana de 500 diaris fins que comencin les vacances escolars, consoliden aquesta atracció hivernal que aspira a convertirse en referent barceloní nadalenc com ho és també la pista del Rockefeller Center a Nova York. «Aquí no tenim els avantatges de la pista de Nova York, que tots coneixen, però la nostra ja comença a ser molt coneguda i utilitzada i l’obrirem cada any, explica Salvador Albuixech, vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç i responsable de Bargelona, que compleix la seva tercera temporada. Antoni Peral, organitzador d’actes, és el director de la pista de Bargelona, on treballen aquest Nadal unes 90 persones, entre personal de seguretat, taquilles, canvi de patins i monitors.
caure. «I els seus familiars hi poden accedir amb unes fundes antilliscants als peus per acompanyar-los», informa Peral. Per evitar ensurts, Bargelona compta amb una ambulància i dos infermers al costat de la instal·lació en les hores de més afluència. «De moment el més greu que hem tingut és una espatlla dislocada», afegeix. Precisa que «el principal risc es produeix quan hi ha poca gent a la pista, perquè llavors es corre més». L’hora de patinatge val 9 euros, i la mitja hora, 7 (hi ha vals de descompte). Grups d’amics, escoles participants en una campanya municipal sobre comerç, famílies, clients amb tiquets de descompte de botigues i turistes són patinadors habituals. «He vingut amb els meus fills de 12 i 9 anys. Fa tres dies que som a Barcelona i tots tres dies hem patinat», explica encantada Dawn Marchment, mare australiana que al seu país té la pista de gel més pròxima a tres hores de cotxe i no s’imaginava que en trobaria una així a Barcelona. H SORPRESA PER A AUSTRALIANS /
33 Patinadors a la pista de la plaça de Catalunya, dilluns a la tarda. Aquest any s’hi han incorporat unes quantes novetats. La més important, l’ampliació de la pista principal fins als 1.400 metres quadrats. (n’hi ha una altra de més petita per als més menuts). També s’ha millorat el sistema de recollida i devolu-
ció de patins. «S’entreguen per un costat i es tornen per l’altre per evitar les cues que vam tenir el primer any en hores punta», explica Peral. Els més petits disposen a la seva pista de més pingüins, una espècie de caminadors per patinar sense
Ciutat VELLA
La Barceloneta renova una pista de bàsquet EL PERIÓDICO BARCELONA
El parc de la Barceloneta (passeig Marítim, 15-21) ha estrenat una pista de bàsquet, reformada integralment amb el programa NBA Cares. Aquest projecte té com a objectiu la integració social dels nens de diferents ciutats del món mitjançant l’esport. La reforma de la pista del parc ha consistit en el sanejament, la reparació i el cobriment del terra amb resines especials resistents, així com el repintat de les línies de joc. El programa forma part de
59
DIMECRES 18 DE DESEMBRE DEL 2013
l’acord entre Barcelona i la NBA iniciat el 2011 pel qual Barcelona va ser declarada Ciutat NBA. Una de l’activitats que contempla aquest projecte és el condicionament d’espais esportius a l’aire lliure i situats en terrenys urbans. La inauguració de la nova pista de joc del parc de la Barceloneta s’ha realitzat sense estar-se de res. Un centenar de nens i nenes de tres centres escolars de Barcelona van participar la setmana passada en una sessió tècnica amb Cedric Ceballos, exjugador de la NBA que va assistir a la jornada inaugural. H
Obres de millora a la biblioteca Mercè Rodoreda Ja han començat les obres de millora de la Biblioteca GuinardóMercè Rodoreda (Camèlies, 7476). Els treballs inclouen la reforma de la sala d’actes de la planta baixa del local, l’enjardinament del parterre i l’adequació de la façana. Els treballs finalitzaran l’abril del 2014. També a HortaGuinardó s’han començat a urbanitzar dos espais públics, els antics Talleres Muñoz de Mare de Déu de Montserrat i la plaça de la Font d’en Fargas.
SANT ANDREU
El mercat del Bon Pastor tindrà un súper El projecte de construcció del nou mercat del Bon Pastor ha estat adjudicat a les empreses BAAS Jordi Badia, SLP i Arquitectura & Instal·lacions, AA25, SCP, per un import de 180.000 euros. Aquest mercat disposarà, a més, d’un supermercat igual que els últims reformats a la ciutat. A més d’una zona de vendes amb espai per a 20 parades, el mercat tindrà un aparcament per a clients, una zona de càrrega i un magatzem independent.
EL PERIÓDICO
SANT MARTÍ
Nova zona d’exercicis per a gent gran
33 Un grup d’alumnes juguen a les noves pistes en la inauguració.
El pròxim 16 de gener està previst que s’inauguri el nou circuit d’exercicis per a persones grans als Jardins de Teresa de Calcuta, al carrer del Camí Antic de València, entre Lope de Vega i Espronceda. Aquest nou espai de salut permetrà treballar la flexibilitat, la mobilitat articular i l’equilibri, entre altres aspectes. Es tracta d’estructures similars a les que s’instal·len per a nens als parcs.
60 Districtes
DIMECRES 18 DE DESEMBRE DEL 2013
una ruta A LA CIUTAT
1 SARRIÀ-ST. G. 3 ALBERT LLARDEN
2 GRÀCIA 3 SIRVENT
3 HORTA-GUIN. 3 PASTISSERIA MAS
4 NOU BARRIS 3 LOSADA
L’especialitat d’Albert Llarden Pastisser (Sant Elies, 16) són els pastissos creatius, peces que exposa al seu aparador. «Els torrons no em permeten ser tan original amb les formes però pots jugar amb els sabors», explica Llarden, l’alma mater de l’establiment i vinculat a la rebosteria des de fa més de tres dècades. «Els meus torrons estan basats en les meves pròpies fórmules, sense essències ni colorants», afegeix el pastisser. H
Fundada el 1978 pels germans Matías i Francisco Sirvent, l’orxateria i torroneria Sirvent (Escorial, 94) està des d’octubre venent barres petites i grans, per adaptar-se a totes les butxaques, de fins a 20 sabors diferents. Els productes de Sirvent procedeixen de Xixona, bressol del torró. Només allà, explica el propietari Óscar Ramos, «es pot trobar l’autèntic torró, amb els millors ingredients naturals i les proporcions adequades». H
La Pastisseria Mas (Pi i Margall, 101) ocupa la mateixa cantonada des del 1972. L’actual copropietari, Óscar Hernández, va aprendre l’ofici de molt jove de la mà del fundador, Antoni Mas. «Hem mantingut el nom de l’establiment per tradició, i perquè realment el producte no ha canviat», explica Carme Lluís, copropietària. «Entre els torrons amb més èxit hi ha l’empinyonat i el cruixent de xocolata amb neules», afegeix. H
Són coneguts al barri de Porta per la seva gran oferta de forn i brioixeria d’elaboració pròpia. Comercial Losada (Doctor Pi i Molist, 82) es bolca en els productes típicament nadalencs des de final de novembre. «Ara tenim un gran assortiment de polvorons, massapans, roscos i una desena de torrons elaborats a Extremadura, que venem en diferents mides i en porcions», explica el copropietari, José Regadón. H
Dolça creativitat
Xixona amb D.O.
Cognom amb solera Gran assortiment
Temps de torrons SARRIÀSANT GERVASI
LES CORTS
3 8
7
NOU BARRIS
4
1
5 SANTSMONTJUÏC
HORTAGUINARDÓ
GRÀCIA
6 10
SANT ANDREU
9
5 LES CORTS 3 BOAGES
Sabor ‘irish coffee’ Tres dècades de servei en el sector del dolç avalen Jaume Pagès, propietari i mestre pastisser de Boages (Gran Via de Carles III, 30). «Som coneguts com a pastisseria i bomboneria, totalment artesanal, però a partir del pont de la Puríssima també ens dediquem al torró», explica Pagès, molt orgullós de les seves barres de nata amb nous, irish coffee i massapà amb fruites. «Sense torrons no hi ha Nadal», postil·la. H
6 SANT ANDREU 3 RIBALTA
Tres generacions EIXAMPLE
CIUTAT VELLA
SANT MARTÍ
Menja d’ametlla, mel i ou. Amb permís dels massapans i els polvorons, els torrons són unes postres que no poden faltar en les sobretaules nadalenques. Aquesta és la trajectòria professional de 10 establiments fidels a aquest dolç. text: LUIS BENAVIDES FOTOS: MAURICIO LA FARINA
«El meu fill, tercera generació de la pastisseria, és el més innovador i aposta per torrons diferents. Tenim torró amb formes rodones, de llimona dolça i de xocolata amb quicos i pipes», explica Rosa Ribalta, filla del fundador de la Pastisseria Ribalta (plaça del Mercadal, 19). Oberta el 1969, la pastisseria artesanal conserva la seva essència de barri i manté «una clientela fidel fins i tot quan se n’han anat a viure fora de Sant Andreu». H
7 SANTS-M. 3 BOMBONERIA PONS
8 EIXAMPLE 3 TORRONS VICENS
9 CIUTAT VELLA 3 CASA COLOMINA
10 SANT MARTÍ 3 LA PALMA
«La Bomboneria Pons (Olzinelles, 78) neix el 1961 com un obrador especialitzat en la venda de bombons a l’engròs. Uns anys més tard va incorporar els torrons i les mones de Pasqua», explica Sílvia Pons, la tercera generació darrere del taulell. El secret de l’èxit dels seus productes radica en la qualitat dels ingredients i la seva fidelitat a valors com la tradició i l’artesania. Actualment preparen més de 40 torrons diferents. H
Torrons Vicens (Consell de Cent, 308) són especialistes en torró des del 1775. En l’actualitat, la seva desena d’establiments (sis d’ells són a la ciutat de Barcelona) ofereixen una gran varietat de torrons i també de xocolates, tots ells elaborats a l’estil tradicional. Torrons Vicens ofereix una gamma molt àmplia de torrons dividida en sis categories: torró tou, dur, crema, xocolata, massapà i coco. H
«Aquí venem torró a granel, per a la gent que no en vol comprar una barra sencera i prefereix provar-ne diferents varietats. També preparem torrons per a diabètics i celíacs», indica Noemí Sirvent, dependenta de la centenària Casa Colomina (Cucurulla, 2). A partir del novembre, la carta de torrons puja a 15 varietats, si bé els clàssics com el de Xixona, el d’Alacant i el de crema cremada s’acaben imposant. H
«Els meus avis van fundar la pastisseria el 1922. És una pastisseria artesanal amb obrador propi i elaboració diària», explica Ramon Pérez, tercera generació al capdavant de la pastisseria La Palma (Clot, 72). No es perden cap data assenyalada, i encara menys els obligats torrons. «En fem més de 20, i no tenen res a veure amb els prefabricats. Aquí només hi ha ametlles, sucre i rovells d’ou. Ni additius ni colorants», afegeix Pérez. H
Més de 40 gustos
Des del 1775
Venda a granel
100% naturals