Àlbum de família by Drets Civils i Ciutadania

Àlbum de família Sabadell Argub

Àlbum d e família Sabadell

Álbum de familia

Family album

Argub

Sabadell, abril de 2015

índex índice table of contents 4 Presentació Presentación Presentation 6 Introducció Introducción Introduction 13

Naixement Nacimiento Birth 19 Infància Infancia Childhood 25 Joventut Juventud Youth 31 Maduresa de l’home Madurez del hombre Maturity of men 37 Maduresa de la

dona Madurez de la mujer Maturity of women 43 Mort Muerte Death 49 El significat dels agermanaments per a la nostra ciutat El significado de los hermanamientos para nuestra ciudad The meaning of twinning for our city 53 El conflicte del Sàhara en la perspectiva mundial El conflicto del Sahara en la perspectiva mundial The Sahara conflict from the municipal perspective 57 Cronologia de la relació de Sabadell amb el Sàhara

Cronología de la relación de Sabadell con el Sahara Timeline of the relationship between Sabadell and the Sahara 67 Ciutat i drets humans Ciudad y derechos humanos City and human rights 71 Els drets culturals, els drets oblidats. Intercanvi de poetes catalans i

sahrauís Los derechos culturales, los derechos olvidados. Intercambio de poetas catalanes y saharauis Cultural rights, the forgotten rights. Exchange between Catalan and Sahrawi poets 76 Agraïments Agradecimientos Acknowledgements

presentació

El Ple municipal del 2 de desembre de 2014 va ratificar per unanimitat l'acord amb el qual es va manifestar la voluntat de l'Ajuntament d'agermanarse amb la ciutat de l'Argub (Sàhara Occidental), amb data 12 d’octubre de 1989. Aquest acord té com a principal objectiu assumir nous reptes de futur per resoldre una problemàtica encara no resolta. En aquest sentit, voldríem transmetre el nostre agraïment a tothom qui l’ha fet possible. És habitual tenir a casa algun àlbum de família que recopila qui som a partir de les imatges que ens han representat al llarg de la vida. Aquest Àlbum de família que teniu a les mans és un retrat de la vida quotidiana a Sabadell i a l’Argub, la ciutat amb la qual ens vam agermanar fa 25 anys. Aquest Àlbum de família busca el coneixement mutu entre ambdues ciutats i vol contribuir a interpretar com en som d’iguals i de diferents les persones que hi vivim. Perquè... som gaire diferents en els sentiments i en l’afectivitat quan naixem, quan som joves, quan madurem, quan envellim o quan morim? Ho representem i ho expressem de maneres diverses, sí, però segurament compartim els moments vitals des d’un mateix desig: estimar i ser estimats. Al cap i a la fi, establir relacions vives i participatives en l’àmbit cultural, social i econòmic, com també en el personal, és el que defineix la solidaritat i la cooperació entre els pobles. L’agermanament ha significat un aprenentatge i, per tant, hem pogut viure de molt a prop la vulneració d’un col·lectiu humà que no és respectat en els seus drets fonamentals. La solidaritat no l’entenem com una almoina, sinó com la defensa conjunta de la llibertat, com el valor sobre el qual reposa la democràcia. Parlar del conflicte del Sàhara Occidental ha generat molt debat ciutadà, estatal i internacional. Però, al marge de la qüestió política, no podem oblidar que hem de respectar i respectar-nos, i que això requereix el compromís de dialogar, comunicar-nos i comprendre’ns mútuament.

La crisi econòmica i social dels darrers anys ens ha fet conscients que la pobresa i la vulnerabilitat no era quelcom només dels països del sud i aquesta realitat ens ha fet replantejar les polítiques d’equitat i justícia. La ciutat, però, ha optat per no renunciar a la coresponsabilitat que tenim de combatre les desigualtats aquí i arreu del món. En aquest llibre trobareu observacions, fotografies, reflexions, poemes, un repàs històric... Creiem que és patrimoni de tots els individus que volem continuar sent germans i que creiem en la dignitat de qualsevol persona, sigui quina sigui la seva ciutat de naixement. Sabadell i l’Argub són germans en aquest sentit.

presentación El Pleno municipal del 2 de diciembre de 2014 ratificó por unanimidad el acuerdo con el que se manifestó la voluntad del Ayuntamiento de hermanarse con la ciudad de Argub (Sahara Occidental), en fecha 12 de octubre de 1989. Este acuerdo tiene como principal objetivo asumir nuevos retos de futuro para resolver una problemática aún no resuelta. En este sentido, quisiéramos transmitir nuestro agradecimiento a todas las personas que lo han hecho posible. Es habitual tener en casa algún álbum de familia que recopila quiénes somos a partir de las imágenes que nos han representado a lo largo de nuestra vida. Este Álbum de familia que tienen en las manos es un retrato de la vida cotidiana en Sabadell y Argub, la ciudad con la que nos hermanamos hace 25 años. Este Álbum de familia busca profundizar en el conocimiento mutuo entre ambas ciudades y quiere contribuir a interpretar cómo somos de iguales y diferentes las personas que vivimos en ellas. Porque... ¿somos tan diferentes en los sentimientos y en la afectividad cuando nacemos, cuando somos jóvenes, cuando maduramos, cuando envejecemos o cuando morimos? Lo representamos y lo expresamos de maneras diversas, sí, pero seguramente compartimos los momentos vitales desde un mismo deseo: amar y ser amados. Al fin y al cabo, establecer relaciones vivas y participativas en el ámbito cultural, social y económico, y también en lo personal, es lo que define la solidaridad y la cooperación entre los pueblos. El hermanamiento ha significado un aprendizaje y, por tanto, hemos podido vivir muy de cerca la vulneración de un colectivo humano que no es respetado en sus derechos fundamentales. La solidaridad no la entendemos como una limosna, sino como la defensa conjunta de la libertad como el valor sobre el que reposa la democracia. El hecho de hablar del conflicto del Sahara Occidental ha generado mucho debate ciudadano, estatal e internacional. Pero al margen de la cuestión política, no podemos olvidar que tenemos

que respetar y respetarnos, y que esto requiere el compromiso de dialogar, comunicarnos y comprendernos mutuamente. La crisis económica y social de los últimos años nos ha hecho conscientes de que la pobreza y la vulnerabilidad no era algo sólo de los países del sur y esta realidad nos ha hecho replantear las políticas de equidad y justicia. Pero la ciudad ha optado por no renunciar a la corresponsabilidad que tenemos de combatir las desigualdades aquí y en todo el mundo. En este libro encontrarán observaciones, fotografías, reflexiones, poemas, un repaso histórico... Creemos que es patrimonio de todas las personas que queremos seguir siendo hermanos y creemos en la dignidad de cualquier persona, sea cual sea su ciudad de nacimiento. Sabadell y Argub son hermanos en este sentido.

presentation On 2 December 2014 the full meeting of Sabadell City Council unanimously ratified the agreement of 12 October 1989 stating the City Council’s intention to twin with the town of El Argoub (Western Sahara). The main purpose of this agreement is to tackle new challenges to resolve an as yet unresolved problem. We would like to extend our thanks to everyone who has made this possible. People often have a family album at home which summarises who they are through photos taken throughout their lives. The Family Album you are looking at is a portrait of daily life in Sabadell and El Argoub, the town we twinned with 25 years ago. This Family Album is designed to promote mutual understanding between the two towns and help us interpret in what ways the people who live in them are the same and different. Because are we really very different in our feelings and emotional relationships when we are born, when we are young, when we mature, when we get old and when we die? We may represent and express them in different ways, but there is no doubt we share vital moments with the same yearning: to love and be loved.

At the end of the day, building strong and participatory cultural, social, economic and personal relationships is what defines solidarity and cooperation between peoples. The twinning has meant learning and has enabled us to see at firsthand the violation of a group of people whose fundamental rights are not respected. We do not see solidarity as charity but as the joint defence of freedom as the value on which democracy rests. The conflict in the Western Sahara has generated a lot of civic, national and international debate. However, aside from the political issue we also need to respect and respect each other, and this calls for a commitment to dialogue, communicating and mutual understanding. The economic and social crisis in recent years has made us aware that poverty and vulnerability are not only to be found in countries in the South, and this has made us rethink policies for fairness and justice. However, the city has chosen not to step away from the shared responsibility we have to fight inequality both here and around the world. This book contains observations, photographs, thoughts, poems, a historical review, etc., and we believe that it is the heritage of everyone who wants to remain brothers and sisters and believes in the dignity of every person, whatever their hometown. Sabadell and El Argoub are sisters in this respect.

introducció La ciutat de l’Argub es troba situada a la zona sud del camps de refugiats sahrauís, a Algèria. Pertany a la wilaya1 de Dajla. L’objectiu dels seus habitants és el mateix que el de tota la resta de sahrauís: tornar a la seva terra. El 14 de maig de 1989, al Saló de Plens de l’Ajuntament, l’alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, va signar un protocol d’agermanament amb l’alcalde de l’Argub, Mulai Baibat. El mes d’octubre d’aquell 1989, a la ciutat de l’Argub, les mateixes autoritats ratificaven els acords subscrits el maig a Sabadell. Fruit d’aquests acords, han estat moltes les actuacions realitzades, com la creació de la Casa d’Acollida de Malalts Sahrauís, la xarxa sanitària i de formació, les colònies per a nens i nenes sahrauís, les campanyes de sensibilització o la recepció oficial com a cap d’estat del president de la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica), Mohamed Abdelaziz. Totes aquestes iniciatives s’han dut a terme amb l’impuls de Solidaris amb el Poble Sahrauí, Sabadell Acull Infants Sahrauís, la Lliga dels Drets dels Pobles, l’Hospital Parc Taulí, IDC Hospital General de Catalunya, la Delegació del Front Polisario a Catalunya, i amb la implicació d’altres actors i de la ciutadania.

Conjunt de municipis

introducción

introduction

La ciudad de Argub se encuentra situada en la zona sur de los campos de refugiados saharauis, en Argelia. Pertenece a la wilaya1 de Dajla. El objetivo de sus habitantes es el mismo que el de todos los demás saharauis: volver a su país.

The town of El Argoub is in the southern part of the Sahrawi refugee camps in Algeria in Dakhla wilaya.1 Its inhabitants have the same goal as all the other Sahrawi: to return to their homeland.

El 14 de mayo de 1989, en el Salón de Plenos del Ayuntamiento, el alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, firmó un protocolo de hermanamiento con el alcalde de Argub, Mulay Baiba. En octubre de aquel 1989, en la ciudad de Argub, las mismas autoridades ratificaban los acuerdos suscritos en mayo en Sabadell. Fruto de estos acuerdos, han sido muchas las actuaciones realizadas, como la creación de la Casa de Acogida de Enfermos saharauis, la red sanitaria y de formación, las colonias de vacaciones para niños y niñas saharauis, las campañas de sensibilización o la recepción oficial como jefe de estado del presidente de la RASD (República Árabe Saharaui Democrática), Mohamed Abdelaziz. Todas estas iniciativas se han llevado a cabo con el impulso de Solidaris amb el Poble Sahrauí, Sabadell Acull Infants Sahrauís, la Lliga dels Drets dels Pobles, el Hospital Parc Taulí, IDC Hospital General de Cataluña, la Delegación del Frente Polisario en Cataluña, y con la implicación de otros actores y de la ciudadanía.

Conjunto de municipios

On 14 May 1989 the Mayor of Sabadell, Antoni Farrés, signed a twinning protocol with the Mayor of El Argoub, Mulai Baibat, in the Council Chamber at Sabadell City Council. In October 1989 in El Argoub, the same leaders ratified the agreements signed in May in Sabadell. Numerous measures have been put in place as a result of these agreements, such as setting up the Sahrawi Patient Hostel, the health and training network, summer camps and stays for Sahrawi children, awareness campaigns and the official reception as head of state for the President of the SADR (Sahrawi Arab Democratic Republic), Mohamed Abdelaziz. All these initiatives have been carried out with the support of Solidarity with the Sahrawi People, Sabadell Hosts Sahrawi Children, the League of Peoples’ Rights, Parc Taulí Hospital, the IDC General Hospital of Catalonia, the Polisario Frente in Catalonia, and the involvement of other stakeholders and the public at large.

Province

sab adell

argub

“Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.”

"Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos. Son dotados de razón y conciencia, deben comportarse entre ellos con espíritu de fraternidad."

“All human beings are born free and equal in dignity and rights. They are endowed with reason and conscience and should act towards one another in a spirit of brotherhood.”

Article 1 – Declaració Universal de Drets Humans (1948)

Artículo 1 - Declaración Universal de Derechos Humanos (1948)

Article 1 – Universal Declaration of Human Rights (1948)

naixe ment nacimiento

birth

Sabadell Un dia ho és tot

Sabadell Un día lo es todo

Sabadell one day is everything

A la Unitat de Cures Intensives (UCI) de Neonatologia de l’Hospital Parc Taulí, un dia és molt més que 24 hores. Nens i nenes amb menys de 37 setmanes lluiten per tirar endavant. I la majoria se’n surten. “Són supervivents nats”, insisteix la infermera Dolors Simón entre incubadores i pantalles amb constants vitals. En un passadís, pengen fotos i dibuixos d’infants que van arribar abans d’hora a Sabadell i ara són grans i saben per experiència que, quan s’és prematur, un dia ho és tot.

En la Unidad de Cuidados Intensivos (UCI) de Neonatología del Hospital Parc Taulí, un día alarga más de 24 horas. Niños y niñas con menos de 37 semanas luchan para salir adelante. Y la mayoría lo consiguen. "Son supervivientes natos", insiste la enfermera Dolors Simón entre incubadoras y pantallas con constantes vitales. En un pasillo, cuelgan fotos y dibujos de niños que llegaron antes de tiempo a Sabadell y ahora son mayores y saben por experiencia que, cuando se es prematuro, un día lo es todo.

In the Neonatal Intensive Care Unit at Parc Taulí Hospital, one day is a lot more than 24 hours. Children born after less than 37 weeks battle to stay alive. And most of them succeed. “They are born survivors,” says Nurse Dolores Simón between incubators and screens bearing vital signs. In a corridor, the walls are decorated with pictures and drawings by children who were born early in Sabadell and have now grown up and know from experience that when you are premature, one day is everything.

Darrere la porta d’una de les habitacions amb un cartell que diu “Darek”, esperen els pares de la criatura, l’Inma i en Juan. La infermera treu el nadó del bressol i el deixa molt suaument sobre el pit de la mare. Pell contra pell. L’Inma sent l’escalfor del petit i en Juan s’ho mira amb els ulls vidriosos. En Darek va néixer acompanyat de la Lucía, la seva germana bessona. “Seran els primers i els últims fills”, diu amb un fil de veu en Juan. No amaga que té por, però somriu tota l’estona. L’Inma acaricia ben tranquil·la la mà minúscula del seu fill. En Darek respira i, cada vegada que ho fa, il·lumina la cara dels seus pares i les infermeres.

Detrás de la puerta de una de las habitaciones con un cartel que pone "Darek", esperan los padres de la criatura, Inma y Juan. La enfermera saca al bebé de la cuna y lo deja muy suavemente sobre el pecho de la madre. Piel contra piel. Inma siente el calor del pequeño y Juan lo mira con los ojos vidriosos. Darek nació acompañado de Lucía, su hermana gemela. "Serán los primeros y los últimos hijos", dice con un hilo de voz Juan. No oculta que tiene miedo, pero sonríe todo el tiempo. Inma acaricia tranquila la mano minúscula de su hijo. Darek respira y, cada vez que lo hace, ilumina la cara de sus padres y las enfermeras.

Behind the door of one of the rooms which has a sign that says “Darek”, the child’s parents, Inma and Juan, are waiting. The nurse takes the baby out of the crib and gently lays him on his mother’s breast. Skin against skin. Inma feels the warmth of the infant and Juan watches on with glassy eyes. Darek was born accompanied by Lucia, his twin sister. “They will be the first and last children,” whispers Juan. He does not conceal the fact that he is afraid, but he smiles all the time. Inma calmly caresses her son’s tiny hand. Darek breathes and every time he does so, he lights up the faces of his parents and nurses.

És important per al seu desenvolupament que els prematurs sentin l’escalfor de la mare. Juan i Inma abriguen el seu fill, Darek Es importante para su desarrollo que los prematuros sientan el calor de su madre. Juan e Inma abrigan a su hijo, Darek Premature babies need to feel their mother’s warmth to develop properly. Inma and Juan wrap up Darek, their son

Argub et diràs abdelahi

Argub te llamarás abdelahi

Argub you will be called abdelahi

Ha nascut fa una setmana i encara no té nom. Cap nen no sap com es diu durant força dies des que obre els ulls al Sàhara Occidental. Tambors i cançons a la haima gran de la família: se celebra la festa de l’elecció del nom del nadó. Dues dones grans seuen al centre de la tenda i paren sobre la catifa set tasbih, set rosaris amb 33 boles que serveixen per dir els 99 noms d’Al·là. Cadascun dels tasbih invoca un nom: “Ahmed, Mohamed, Abdelahi, Omar, Alouat, Brahim, Alí...”. Una mà innocent n’escull un: el d’Abdelahi. Un nova tria: el d’Alí. I encara una tercera tria. I una quarta... La cerimònia continua fins que un dels noms es repeteix tres cops.

Ha nacido hace una semana y aún no tiene nombre. Desde que abre los ojos, ningún niño sabe cómo se llama durante varios días en el Sahara Occidental.

He was born a week ago and still has no name. No child knows their name for quite a few days after opening their eyes in the Western Sahara. Drums and songs in the family’s large haima: the festival to choose the baby’s name is being held. Two elderly women sit in the centre of the tent and on the carpet there are seven tasbih, seven rosaries with 33 beads used to say the 99 names of Allah. Each tasbih invokes a name: “Ahmed, Mohamed, Abdelahi, Omar, Alouat, Brahim, Ali, etc.” One is chosen at random: Abdelahi. A new choice: Ali. And then a third choice. And a fourth... The ceremony continues until one of the names is repeated three times.

El nadó sense nom es dirà Abdelahi i els seus cognoms seran els noms del pare i de l’avi. Igual que des de fa segles. A l’Argub, hi havia un nadó sense nom que ara es diu Abdelahi Mohamed Hasan SidiAzman.

Tambores y canciones en la jaima grande de la familia: se celebra la fiesta de la elección del nombre del bebé. Dos mujeres mayores se sientan en el centro de la tienda y extienden sobre la alfombra siete tasbih, siete rosarios con 33 bolas que sirven para rezar los 99 nombres de Alá. Cada uno de los tasbih invoca un nombre: "Ahmed, Mohamed, Abdelahi, Omar, Alou, Brahim, Alí...". Una mano inocente escoge uno: el de Abdelahi. Una nueva elección: el de Alí. Y aún hay una tercera elección. Y una cuarta... La ceremonia continúa hasta que uno de los nombres se repita tres veces. El bebé sin nombre se llamará Abdelahi y sus apellidos serán los nombres del padre y del abuelo. Igual que desde hace siglos. En Argub, había un bebé sin nombre que ahora se llama Abdelahi Mohamed Hasan Sidi-Azman.

The unnamed baby will be called Abdelahi and his surnames will be the names of his father and grandfather. As has been the custom for centuries. In El Argoub, there was a baby without a name who is now called Abdelahi Mohamed Hasan Sidi-Azman.

moments de la cerimĂ˛nia de bateig momentos de la ceremonia de bautismo moments during the naming ceremony

“S’han d’adoptar mesures especials de protecció i d’assistència, per a tots els infants i adolescents, sense discriminacions per raons de filiació o qualsevol altra condició. S’ha de protegir els infants i els adolescents de l’explotació econòmica i social. Llur ocupació en treballs nocius per a la seva salut o la seva moral, o en els quals perilli la seva vida, o en què hi hagi risc de perjudicar el seu normal creixement serà castigada per la llei. Els Estats han d’establir límits d’edat per sota dels quals sigui prohibit i castigat per la llei l’ocupació a sou de mà d’obra infantil.”

”Hay que adoptar medidas especiales de protección y de asistencia para todos los niños y adolescentes, sin discriminación por razones de filiación o cualquier otra condición. Se debe proteger a los niños y adolescentes de la explotación económica y social. Su empleo en trabajos nocivos para su salud o su moral, o en los que peligre su vida, o en los que exista riesgo de perjudicar su desarrollo normal, será castigado por la ley. Los Estados deben establecer límites de edad por debajo de los cuales quede prohibido y sancionado por ley el empleo a sueldo de mano de obra infantil."

“Special measures of protection and assistance should be taken on behalf of all children and young persons without any discrimination for reasons of parentage or other conditions. Children and young persons should be protected from economic and social exploitation. Their employment in work harmful to their morals or health or dangerous to life or likely to hamper their normal development should be punishable by law. States should also set age limits below which the paid employment of child labour should be prohibited and punishable by law.”

Article 10 – Pacte de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966)

Artículo 10 - Pacto de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (1966)

Article 10 – Covenant on Economic, Social and Cultural Rights (1966)

“Els Estats reconeixen el dret de l’infant al descans i a l’esplai, al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts.”

"Los Estados reconocen el derecho del niño al descanso y el esparcimiento, al juego y a las actividades recreativas propias de su edad y a participar libremente en la vida cultural y en las artes."

“States Parties recognise the right of the child to rest and leisure, to engage in play and recreational activities appropriate to the age of the child and to participate freely in cultural life and the arts.”

Article 31 – Convenció sobre els Drets dels Infants (1989)

Artículo 31 - Convención sobre los Derechos del Niño (1989)

Article 31 – Convention on the Rights of the Child (1989)

in f Ă ncia chilhood

infancia

Sabadell el temps passa volant

Sabadell el tiempo pasa volando

Sabadell time flies

Institut Sabadell, al barri de Can Rull. A mitja tarda, quan ja fa estona que els adolescents són fora, entren amb els seus educadors una vintena de nens que encara no han acabat la primària. Vénen de l’esplai l’Esquitx i viuen a barris populars com Can Rull, Ca n’Oriac o els Merinals. Avui és divendres i toca fer activitats a les pistes esportives de l’institut. Altres dies, caldrà fer deures de l’escola, berenar, rentar-se les dents, anar a la biblioteca o, fins i tot, cuinar.

Instituto Sabadell, en el barrio de Can Rull. A media tarde, cuando ya hace rato que los adolescentes se han ido, entran con sus educadores una veintena de niños que aún no han terminado la primaria. Vienen del centro de tiempo libre L’Esquitx y viven en barrios populares como Can Rull, Ca n'Oriac o los Merinals. Hoy es viernes y toca hacer actividades en las pistas deportivas del instituto. Otros días, tendrán que hacer los deberes de la escuela, merendar, lavarse los dientes, ir a la biblioteca o, incluso, cocinar.

Sabadell High School, in the city’s Can Rull district. In the late afternoon, when the teenagers have been gone for some time, twenty children who have not yet finished primary education turn up with their educators. They come from L’Esquitx youth centre and live in working-class neighbourhoods such as Can Rull, Ca n’Oriac and Els Merinals. Today is Friday, which means doing sports using the high school’s facilities. On other days they have to do homework, have tea, brush their teeth, go to the library or even cook.

Júlia tiene un balón en las manos y se prepara para un lanzamiento. En el otro lado, Ainara está lista para chutar. Repartidos en las bases se encuentran Safa, Mona, Maju, Patrícia, Pablo, Auda o Mohamat, a punto para echar a correr cuando la pelota salga disparada. Juegan al pichi. No necesitan árbitros porque comparten reglas y, en el fondo, no importa qué equipo va ganando. Tiene también poca importancia si los padres son africanos, americanos o europeos. La clave del juego es compartir. El sol cae y se encienden los fluorescentes de la pista. El tiempo pasa volando.

Júlia is holding a ball and getting ready to throw it. A few yards away, Ainara is winding up to strike it. Safa, Mona, Maju, Patrícia, Pau, Auda and Mohamat are on the bases, ready to start running when the ball is hit. They are playing pitxi, a game similar to baseball. They do not need referees because they share rules and at the end of the day it does not matter which team is winning. As it does not matter whether their parents are African, South American or European. The important thing in the game is to share. The sun goes down and the playground floodlights come on. Time flies.

La Júlia té una pilota a les mans i es prepara per al llançament. A l’altre cantó, l’Ainara es prepara per xutar. Repartits a les bases hi ha la Safa, la Mona, en Maju, la Patrícia, en Pau, l’Auda o en Mohamat, llestos per arrencar a córrer quan la pilota surti disparada. Juguen al pitxi. No els calen àrbitres perquè comparteixen regles i, en el fons, tant se val quin equip està guanyant. Igual que té poca importància si els pares són africans, americans o europeus. La clau del joc és compartir. El sol cau i s’encenen els fluorescents de la pista. El temps passa volant.

Nois i noies de l’esplai l’Esquitx, de Can Rull, juguen cada divendres a la tarda a les pistes de l’institut Sabadell Chicos y chicas del club de tiempo libre l’Esquitx, de Can Rull, juegan cada viernes por la tarde en las pistas del instituto Sabadell Boys and girls from l’Esquitx youth centre in Can Rull play in the playground of Sabadell High School every Friday

Argub el llibre de la vida

Argub el libro de la vida

Argub the book of life

Una nena camina amb una fusta sota el braç. Emblanquinada matusserament, la tauleta que farà de pissarra fa tres pams de llarg, un pam d’ample i un dit i escaig de gruix. En diuen aluah. Al juny, els col·legis de la RASD es buiden. Alguns nens marxen de colònies a Europa, altres viatgen a veure la família i uns quants ho aprofiten per anar a l’escola alcorànica. La nena arriba a una haima on l’esperen una vintena de companyes i Lalti Chej Sidati, l’esposa del fill de l’imam del campament. És corrent que la família de l’imam s’encarregui de fer classes de religió.

Una niña camina con una tabla de madera bajo el brazo. Emblanquecida toscamente, servirá de pizarra y mide tres palmos de largo, un palmo de ancho y un dedo y pico de grosor. La llaman aluah. En junio, los colegios de la RASD se vacían. Algunos niños se van de colonias a Europa, otros viajan para ver a la familia y unos cuantos aprovechan para ir a la escuela coránica. La niña llega a una jaima donde la esperan una veintena de compañeras y Lalti Chej Sidati, esposa del hijo del imán del campamento. Es corriente que la familia del imán se encargue de dar clases de religión.

A girl walks along with a piece of wood under her arm. Clumsily whitewashed, it will become a tablet two feet long, eight inches wide and three quarters of an inch thick. They call it an aluah. In June the schools in the SADR empty. Some of the children go off to summer camp in Europe, others visit their families and a few go to Quran schools. The girl comes to a haima where twenty classmates and Lalti Chej Sidati, the wife of the camp Imam’s son, are waiting for her. The Imam’s family commonly teaches religion classes.

Els Textos Sagrats, els reescriuen i hi resen cent cops, mil cops, desenes de milers de cops. El Llibre s’aprèn de memòria. Durant tota la vida. A l’Argub, hi ha una anciana respectada que és capaç de recitar els 6.236 versicles de l’Alcorà.

Los Textos Sagrados se reescriben y rezan cien, mil, decenas de miles de veces. El Libro se aprende de memoria. Durante toda la vida. En Argub, hay una anciana respetada que es capaz de recitar los 6.236 versículos del Corán.

They rewrite the Holy Texts and pray a hundred times, a thousand times, tens of thousands of times. The Book is learned by heart. Throughout life. In El Argoub, there is a respected old lady who can recite all 6,236 verses of the Quran.

a la haima del fill de l’imam de l’Argub. Al matí, només estudien les nenes petites, que copien versicles de l’Alcorà als seus aluahs, les tauletes que porten a les mans en la jaima del hijo del imán de Argub. Por la mañana, sólo estudian las niñas pequeñas, que copian versículos del Corán en sus aluahs, las tablas que tienen en las manos in the haima of the son of El Argoub’s Imam. In the morning only the young girls study, who copy verses from the Quran onto their aluahs, the tablets they are holding

“Els Estats han de respectar i promoure el dret de l'infant a participar plenament en la vida cultural i artística i han d'afavorir oportunitats de participació en activitats culturals, artístiques, recreatives i d'esplai.”

"Los Estados deben respetar y promover el derecho del niño a participar plenamente en la vida cultural y artística y deben favorecer oportunidades de participación en actividades culturales, artísticas, recreativas y de esparcimiento."

“States Parties shall respect and promote the right of the child to participate fully in cultural and artistic life and shall encourage the provision of appropriate and equal opportunities for cultural, artistic, recreational and leisure activity.”

Article 31 – Convenció sobre els Drets dels Infants (1989)

Artículo 31 - Convención sobre los Derechos del Niño (1989)

Article 31 – Convention on the Rights of the Child (1989)

joventut juventud

youth

Sabadell un poble en petit

Sabadell un pueblo en pequeño

Sabadell a town in miniature

Un assaig casteller és com un poble en petit. La canalla que juga, adolescents que els fan bromes, adults que parlen del que faran el cap de setmana... Hi ha un moment, però, en què el cap de colla dels Saballuts1 crida: “Què? Pugem el castell?”. Aleshores, es fa silenci. Amb els peus descalços i la faixa a la ronyonada, el poble en petit es concentra i comença a tirar amunt. A la soca,2 baixos, crosses i agulles3 es mosseguen les puntes de la camisa. Amb el suport de la pinya, les seves esquenes aguanten el pes dels companys. L’Aina Casas es prepara. Té 13 anys i va començar d’enxaneta4 quan en tenia 6. Ara només s’enfila fins al cinquè pis. “En els castells, a mesura que et fas gran, vas baixant de pis. I, és clar, acabaré a la pinya”, diu l’Aina amb un punt d’orgull. I és que els castells mai haurien arribat als nou o deu pisos d’alçada sense la incorporació de les dones joves.

Un ensayo de castells es como un pueblo en pequeño. Los niños que juegan, adolescentes que les hacen bromas, adultos que hablan de lo que harán el fin de semana... Hay un momento, sin embargo, en el que el jefe de los Saballuts1 grita: "¿Qué? ¿Subimos el castell?". Entonces, se hace silencio. Con los pies descalzos y la faja en la riñonada, el pueblo en pequeño se concentra y empieza a subir. En la soca,2 bajos, muletas y agujas3 se muerden las puntas de las camisas. Con el apoyo de la piña, sus espaldas aguantarán el peso del resto de compañeros. Aina Casas se prepara. Tiene 13 años y empezó de enxaneta4 cuando tenía 6. Ahora sólo sube hasta el quinto piso. "En los castells, a medida que te vas haciendo mayor, vas bajando de piso. Y, claro, acabaré en la pinya", dice Aina con un punto de orgullo. Y es que los castells nunca habrían alcanzado los nueve o diez pisos de altura sin la incorporación de mujeres jóvenes.

Practice for building a human tower is like a town in miniature. Children playing, teenagers telling jokes, adults talking about what they are going to do at the weekend... There comes a point, however, when the leader of the Saballuts1 group says: “OK, let’s build the tower.” Then everyone goes quiet. Barefoot and with a sash bound tightly around the waist, the town in miniature concentrates and starts to build upwards. In the soca,2 baixos, crosses and agulles3 bite the tips of their shirt collars. With the help of the base, they support their colleagues’ weight on their backs. Aina Casas gets ready. She is 13 and started out as an enxaneta4 when she was 6. Now she only climbs up to the fifth level. “In human towers, as you get older you go down the levels, and obviously I’ll end up in the base,” says Aina with a touch of pride. Because human towers would never have reached nine or ten levels in height without the addition of young women.

La construcción está a punto de coronarse. Tiemblan piernas y brazos, pero se mantiene firme. Aina mira fijamente a su compañera de enfrente, la espalda bien derecha. Todos aguantan el aliento hasta que la más pequeña llega arriba, levanta el brazo y hace la aleta. Cuando ha descargado completamente, el pueblo en pequeño aplaude.

The tower is about to be crowned. Legs and arms tremble but hold firm. Aina stares at her companion in front of her, her back very straight. Everyone holds their breath until the youngest reaches the top and raises their arm to make the traditional aleta gesture with their hand. When the entire tower has been dismantled, the town in miniature applauds.

Nombre de los Castellers de Sabadell Base del castillo 3 Individuos que forman la base del castillo 4 Niño que corona un castillo humano

La construcció és a punt de coronar-se. Tremolen cames i braços, però es manté ferma. L’Aina mira fixament la seva companya del davant, l’esquena ben dreta. Tothom aguanta l’alè fins que la més petita arriba a dalt, aixeca el braç i fa l’aleta. Quan s’ha descarregat del tot, el poble en petit aplaudeix.

Name of the human tower group in Sabadell Base of the tower 3 The people who form the base of the tower 4 The child who crowns the human tower

Nom dels Castellers de Sabadell Base del castell 3 Castellers que formen la base del castell 4 Infant casteller que corona un castell humà

Aina Casas es posa la faixa abans de pujar al castell. Ha de ser prou llarga perquĂ¨ li envolti tres o quatre vegades la cintura i lâ&#x20AC;&#x2122;ajudarĂ a estabilitzar el tronc Aina Casas se pone una faja antes de subir al castell. Ha de ser suficientemente larga para que le rodee tres o cuatro veces la cintura y le ayude a estabilizar el tronco Aina Casas puts on her sash before climbing up the human tower. It has to be long enough to wrap three or four times round her waist and helps to stabilise her trunk

Argub ‘mgerguesh’

Argub 'mgerguesh'

Argub ‘mgerguesh’

Mguerguesh vol dir trastornat en hassania, el dialecte sahrauí de l’àrab. Mguerguesh és com anomenen els joves quan tornen d’estudiar a l’estranger. Trastornats perquè parlen en veu alta davant del pare, perquè fumen davant de l’avi, perquè duen pantalons curts. Tot i l’exili, la tradició pesa molt al Sàhara. Quan s’és jove, a vegades, massa.

Mguerguesh significa trastornado en hasanía, el dialecto saharaui del árabe. Mguerguesh es como llaman a los jóvenes cuando regresan de estudiar en el extranjero. Trastornados porque hablan en voz alta ante el padre, porque fuman delante del abuelo, porque llevan pantalones cortos. A pesar del exilio, la tradición pesa mucho en el Sahara. Cuando se es joven, a veces, demasiado.

“Quants sahrauís has vist tu amb pantalons curts per aquí?”, pregunta Brahim, un noi graduat a Alger. Salek, que va fer els estudis a l’Havana, reconeix que el seu període de trastorn no va durar gaire més de 15 dies. I és quan ho recorda que pren una pedra de terra, l’aixeca i la deixa caure: “Els sahrauís són com aquesta pedra, que sap com ha de caure. Un sahrauí mai no oblida el que és.”

"¿Cuántos saharauis has visto tú con pantalones cortos por aquí?", pregunta Brahim, un chico graduado en Argel. Salek, que hizo los estudios en La Habana, reconoce que su periodo de trastorno no duró mucho más de 15 días. Y es cuando lo recuerda que coge una piedra del suelo, la levanta y la deja caer: "Los saharauis son como esta piedra, que sabe cómo tiene que caer. Un saharaui nunca olvida lo que es."

Mguerguesh means unhinged in hassania, the Sahrawi dialect of Arabic. Mguerguesh is what they call the young people when they return from studying abroad. Unhinged because they speak aloud in front of their father, because they smoke in front of their grandfather, because they wear shorts. In spite of their exile, tradition is very important in the Sahara. When you are young, sometimes too important. “How many Sahrawi wearing shorts have you seen here?” asks Brahim, a young man who graduated in Algiers. Salek, who studied in Havana, acknowledged that his period of being unhinged did not last much more than a fortnight. And when he remembers it, he picks up a stone from the ground and drops it: “The Sahrawi are like this stone, which knows how to fall. A Sahrawi never forgets what they are.”

La jove Kunadi fa els tres tes sahrauís de rigor. El primer te és amargant com la vida; el segon, dolç com l’amor, i el tercer, suau com la mort La joven Kunadi prepara los tres tés saharauis de rigor. El primer té es amargo como la vida; el segundo, dulce como el amor, y el tercero, suave como la muerte The young Kunadi makes the three essential Sahrawi teas. The first tea is bitter like life; the second, sweet like love, and the third, smooth like death

“Tots els Estats tenen un compromís, que es deriva de la seva pertinença a l’OIT, de respectar, promoure i fer realitat, de bona fe, els principis relatius als drets fonamentals que són objecte d’aquests convenis, és a dir:

"Todos los Estados tienen un compromiso, que se deriva de su pertenencia a la OIT, de respetar, promover y hacer realidad, de buena fe, los principios relativos a los derechos fundamentales que son objeto de esos convenios, es decir:

“All Members have an obligation arising from the very fact of membership in the Organisation to respect, to promote and to realise, in good faith, the principles concerning the fundamental rights which are the subject of those Conventions, namely:

a) la llibertat d’associació i la llibertat sindical i el reconeixement efectiu del dret de negociació col·lectiva;

a) la libertad de asociación y la libertad sindical y el reconocimiento efectivo del derecho de negociación colectiva;

a) freedom of association and the effective recognition of the right to collective bargaining;

b) l’eliminació de totes les formes de treball forçós o obligatori;

b) la eliminación de todas las formas de trabajo forzoso u obligatorio;

c) l’abolició efectiva del treball infantil, i

c) la abolición efectiva del trabajo infantil, y

d) l’eliminació de la discriminació en matèria de feina i ocupació.”

d) la eliminación de la discriminación en materia de empleo y ocupación."

Paràgraf 2 – Declaració de l’OIT sobre els principis i normes fonamentals en el Treball (1998)

Párrafo 2 - Declaración de la OIT sobre los principios y normas fundamentales en el Trabajo (1998)

b) the elimination of all forms of forced or compulsory labour; c) the effective abolition of child labour, and d) the elimination of discrimination in respect of employment and occupation.” Paragraph 2 – ILO Declaration on Fundamental Principles and Rights at Work (1998)

maduresa madurez

maturity

Sabadell les arrels de la ciutat

Sabadell las raíces de la ciudad

Sabadell the city’s roots

Les ciutats són com els arbres. Tenen vida aèria i subterrània. Carrers i edificis serien ben poca cosa sense la xarxa que creix per sota i els proporciona aigua, gas, electricitat, comunicacions o clavegueram. En un forat fondo del carrer de Budapest, aquestes arrels urbanes queden al descobert: tubs, cables, canalitzacions... Andrés Sanandrés, encarregat de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA), hi està instal·lant un cabalímetre amb la seva brigada de treballadors. Servirà per controlar el consum a la zona i detectarà fuites de forma gairebé instantània.

Las ciudades son como los árboles. Tienen vida aérea y subterránea. Calles y edificios no serían gran cosa sin la red que crece por debajo y les proporciona agua, gas, electricidad, comunicaciones o alcantarillado. En un agujero profundo de la calle de Budapest, estas raíces urbanas quedan al descubierto: tubos, cables, canalizaciones... Andrés Sanandrés, encargado de la Compañía de Aguas de Sabadell (CASSA), está instalando un caudalímetro con su brigada de trabajadores. Servirá para controlar el consumo en la zona y detectará fugas de forma casi instantánea.

Cities are like trees. They have life above and below ground. Streets and buildings would not be much without the network that grows underneath them and provides them with water, gas, electricity, sewerage and communications. In a deep hole in Budapest street, these urban roots are revealed: pipes, cables, conduits... Andrés Sanandrés, from the Sabadell Water Company (CASSA), is installing a flow meter there with his team. It will check water use in the area and detect leaks almost instantly.

Andrés gaudeix amb la seva feina. Segurament ha passat més hores amb CASSA que amb la família, però això que fa el manté ben viu. A penes tenia 14 anys quan va ingressar a l’empresa i, des de llavors, ha anat amunt i avall entre les arrels de la ciutat darrere de l’aigua. “És que l’aigua, com la sang, és molt escandalosa quan hi ha una fuita”, explica Andrés amb un somriure.

Andrés disfruta con su trabajo. Seguramente ha dedicado más horas a CASSA que a la familia, pero lo que hace le mantiene vivo. Apenas tenía 14 años cuando ingresó en la empresa y, desde entonces, ha ido de aquí para allá entre las raíces de la ciudad detrás del agua. "Es que el agua, como la sangre, es muy escandalosa cuando hay una fuga", explica Andrés con una sonrisa.

Andrés enjoys his job. He has undoubtedly spent more time with CASSA than with his family, but what he does keeps him very much alive. He was barely 14 when he joined the company and since then has gone up and down the city’s roots in pursuit of water. “It’s just that water, like blood, can be quite shocking when there’s a leak,” says Andrés with a smile.

Andrés Sanandrés ultima la connexió d’un cabalímetre al carrer de Budapest de Sabadell. L’aparell detectarà qualsevol consum anormal d’aigua des d’un control central a CASSA Andrés Sanandrés ultima la conexión de un caudalímetro en la calle de Budapest de Sabadell. El aparato detectará cualquier consumo anormal de agua desde un control central en CASSA Andrés Sanandrés completes the connection of a flow meter in Budapest street in Sabadell. The device will detect any abnormal water use and report to CASSA central monitoring station

Argub ‘majarrero’

Hamed Salem Mohamedu és un home bastant hermètic. Accepta dir el seu nom com si li traguessin un queixal: “No té cap dret a fer-me l’expedient! Primer, perquè sóc més gran que vostè i, segon, perquè sóc militar”, amartella un pèl molest. A pesar de la treva, Hamed continua mobilitzat. Psicològicament no ha tornat del front. Hamed feia d’artesà al seu país; era majarrero, com els anomena la tradició. Treballava l’argent, algun cop fins i tot l’or. Ara, deixa caure una gota d’estany a la fuita d’un radiador d’un totterreny tronat. Fa temps que no toca cap joia. Hamed passa orgullós la mà per la manxa, l’enclusa i la resta d’eines, l’herència del seu pare.

Hamed Salem Mohamedu es un hombre bastante hermético. Acepta decir su nombre casi como si le sacaran una muela: "¡No tiene ningún derecho a hacerme el expediente! Primero, porque soy mayor que usted y, segundo, porque soy militar", amartilla algo molesto. A pesar de la tregua, Hamed continúa movilizado. Psicológicamente no ha vuelto del frente. Hamed era artesano en su país; era majarrero, como los llama la tradición. Trabajaba la plata, alguna vez incluso el oro. Ahora, deja caer una gota de estaño en el escape de un radiador de un todoterreno desvencijado. Hace tiempo que no toca ninguna joya. Hamed pasa orgulloso la mano por el fuelle, el yunque y el resto de herramientas, la herencia de su padre.

Hamed Salem Mohamedu is a fairly reticent man. He agrees to say his name as if he was having a tooth pulled. “You have no right to question me like this! First, because I’m older than you, and second, because I am a soldier,” he says in a slightly irritated way. Despite the truce, Hamed is still called up. Psychologically he has not returned from the front. Hamed was a craftsman in his country; he was a majarrero, as they are traditionally called. He worked silver, sometimes even gold. Now he puts a drop of tin in a leak in an old 4x4 radiator. He has not touched any jewels in a while. Hamed proudly rubs his hand over the bellows, anvil and other tools, the legacy of his father.

I no. No sap quan durarà el seu permís ni quina serà la seva propera destinació. No està pas autoritzat a descobrir-ho.

Y no. No sabe cuánto durará su permiso ni cuál será su próximo destino. No está autorizado a descubrirlo.

And no. He does not know how long his leave will last or where he will be posted next. He is not authorised to know.

Hamed Salem Mohamedu repara el radiador d’un Land Rover. A l’esquerra de l’artesà, l’enclusa i la manxa tradicional sahrauí, anomenada hamut Hamed Salem Mohamedu repara el radiador de un Land Rover. A la izquierda del artesano, el yunque y el fuelle tradicional saharaui, llamado hamut Hamed Salem Mohamedu repairs a Land Rover radiator. To his left are the anvil and traditional Sahrawi bellows called hamut

“Els Estats membres adoptaran totes les mesures apropiades per eliminar la discriminació contra la dona en l’esfera de l’ocupació a fi d’assegurar a la dona, en condicions d’igualtat amb els homes, els mateixos drets, en particular: (...)

"Todos los Estados miembros adoptarán todas las medidas apropiadas para eliminar la discriminación contra la mujer en la esfera del empleo a fin de asegurar a la mujer, en condiciones de igualdad con los hombres, los mismos derechos, en particular: (...)

“States Parties shall take all appropriate measures to eliminate discrimination against women in the field of employment in order to ensure, on a basis of equality of men and women, the same rights, in particular: [...]

c) El dret a triar lliurement professió i ocupació, el dret a l’ascens, a l’estabilitat en l’ocupació i a totes les prestacions i altres condicions de servei, i el dret a la formació professional i al reciclatge, inclòs l’aprenentatge, la formació professional superior i la instrucció periòdica.

c) El derecho a elegir libremente profesión y empleo, el derecho al ascenso, a la estabilidad en el empleo y a todas las prestaciones y otras condiciones de servicio, y el derecho a la formación profesional y el reciclaje, incluido el aprendizaje, la formación profesional superior y la instrucción periódica.

c) The right to free choice of profession and employment, the right to promotion, job security and all benefits and conditions of service and the right to receive vocational training and retraining, including apprenticeships, advanced vocational training and recurrent training.

d) El dret a igual remuneració, incloses les prestacions, i a la igualtat de tracte pel que fa a un treball d’igual valor, així com a la igualtat de tracte respecte a l’avaluació de la qualitat de la feina.”

d) El derecho a igual remuneración, inclusive prestaciones, y a igualdad de trato con respecto a un trabajo de igual valor, así como la igualdad de trato con respecto a la evaluación de la calidad del trabajo."

d) The right to equal remuneration, including benefits, and to equal treatment in respect of work of equal value, as well as equality of treatment in the evaluation of the quality of work.”

Article 11 – Convenció sobre la prohibició de totes les formes de discriminació contra la Dona (1979)

Artículo 11 - Convención sobre la prohibición de todas las formas de discriminación contra la Mujer (1979)

Article 11 – Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women (1979)

maduresa madurez

maturity

Sabadell 196 quilòmetres

Sabadell 196 kilómetros

Sabadell 196 kilometres

A l’Anna Romero, 38 anys, no li importa matinar. Arriba a les cotxeres de Transports Urbans de Sabadell (TUS) quan encara no són les quatre de la matinada. La immensa majoria dels sabadellencs apuren el son quan ella renta l’autobús. A les quatre i dotze, ja està conduint i treu el vehicle a fer el servei a la línia que toca i es troba una ciutat deserta. L’Anna portarà el volant mentre Sabadell s’anirà despertant amb cada aturada del bus, amb cada passatger que puja i diu “bon dia”, amb cada avís de “parada sol·licitada” en lluminoses lletres vermelles. De tant en tant, l’Anna clavarà l’esquena al seient i apujarà una mica el cos perquè no s’adormin les cames que pitgen el fre i l’accelerador.

A Anna Romero, 38 años, no le importa madrugar. Llega a las cocheras de Transportes Urbanos de Sabadell (TUS) cuando aún no son las cuatro. La inmensa mayoría de los sabadellenses está apurando el sueño cuando ella lava su autobús. A las cuatro y doce, ya está conduciendo y saca el vehículo para hacer el servicio en la línea que toca. Se encuentra una ciudad desierta. Anna llevará el volante mientras Sabadell irá despertando con cada detención del bus, con cada pasajero que sube y dice “buenos días”, con cada aviso de “parada solicitada” en luminosas letras rojas. De vez en cuando, Anna clavará la espalda en el asiento y levantará el cuerpo para que no se le duerman las piernas que aprietan el freno y el acelerador.

Anna Romero, 38, does not mind getting up early. She gets to the Sabadell Urban Transport (TUS) depot when it is not yet four in the morning. The vast majority of the people of Sabadell are making the most of their last hours of sleep when she washes her bus. By twelve minutes past four she is driving it out to her assigned route though a deserted city. Anna will take the wheel while Sabadell wakes up at each bus stop, with each passenger who gets on and says “good morning”, with each “stop requested” sign lighting up in bright red letters. Every so often Anna will push her back into her seat and move up a little to prevent her legs and feet that press the brake and accelerator from going numb.

La TUS es una compañía peculiar. Es la única cooperativa del Estado español que se dedica al transporte urbano. Unos 13,5 millones de pasajeros suben y bajan de sus 55 buses cada año. Pero Anna tiene otros números en la cabeza. Su recorrido de hoy tiene ocho kilómetros en cada sentido y lo hará 12 veces. En total, 196 kilómetros sin salir de Sabadell.

The TUS is a unique company. It is the only urban transport cooperative in Spain. Some 13.5 million passengers get on and off its 55 buses each year. Anna, however, has other numbers in her head. Her route today is eight kilometres long in each direction and she will do it 12 times. In total, 196 kilometres without leaving Sabadell.

La TUS és un companyia peculiar. És l’única cooperativa a l’Estat espanyol que es dedica al transport urbà. Uns 13,5 milions de passatgers pugen i baixen dels seus 55 busos cada any. L’Anna, però, té altres números al cap. El seu recorregut d’avui té vuit quilòmetres en cada sentit i el farà 12 vegades. En total, 196 quilòmetres sense sortir de Sabadell.

Anna Romero forma part de la desena de conductores d’autobús de la TUS. La cooperativa de transport urbà de Sabadell té una mica més d’un centenar de socis Anna Romero forma parte de la decena de conductoras de autobús de la TUS. La cooperativa de transporte urbano de Sabadell tiene algo más de un centenar de socios Anna Romero is one of the TUS’s dozen bus drivers. Sabadell’s urban transport cooperative has just over a hundred members

Argub Fatiga

Argub Weariness

Quan Espanya va abandonar el Sàhara Occidental i el Marroc va perseguir els sahrauís rebels, els primers refugiats a Algèria van plantar les seves haimes al sud, molts quilòmetres al sud de la ciutat de Tindouf. Allò ho batejaren com a Dajla. Enmig d’aquell no-res de pedra i sol van començar a teixir un nou país.

Cuando España abandonó el Sahara Occidental y Marruecos persiguió a los saharauis rebeldes, los primeros refugiados en Argelia plantaron sus jaimas en el sur, bastantes kilómetros al sur de la ciudad de Tinduf. Aquello lo bautizaron como Dajla. En medio de aquella nada de piedra y sol comenzaron a tejer un nuevo país.

When Spain abandoned Western Sahara and Morocco pursued the Sahrawi rebels, the first refugees in Algeria put up their haimas to the south, many kilometres to the south, of the town of Tindouf. They called it Dakhla. Amid that wasteland of stone and sun they began to build a new country.

Zauria Molud no ha conegut altra cosa que els campaments. Amb una pinta de ferro, enganxa els fils de la catifa de llana que està teixint. Fatimatu Sidi i Jaya Abdelbarka en fan d’altres d’atzavara. És una feina monòtona, desagraïda. Sensació de fatiga mentre sonen en un aparell de música cançons mauritanes. I demà serà un altre dia.

Zaurín Molud no ha conocido otra cosa que los campamentos. Con un peine de hierro, hilvana los hilos de la alfombra de lana que está tejiendo. Fatimatu Sidi y Jaya Abdelbarka hacen otras de agave. Es un trabajo monótono, desagradecido. Sensación de fatiga mientras suenan en un aparato de música canciones mauritanas. Y mañana será otro día.

Zaur Molud has not known anything other than the camps. With a painted comb she hooks the threads of the woollen rug she is weaving. Fatimatu Sidi and Jaya Abdelbarka are making others out of agave. It is a monotonous, thankless job. A feeling of weariness while Mauritanian songs play on a music system. Tomorrow will be another day.

Zauria Molud teixeix una catifa de llana sobre l’estructura d’un somier de llit. Darrere seu, Fatimatu Sidi i Jaya Abdelbarka treballen en una catifa d’atzavara Zauria Molud teje una alfombra de lana sobre la estructura de un somier de cama. Detrás suyo, Fatimatu Sidi y Jaya Abdelbarka trabajan en una alfombra de agave Zauria Molud weaves a woollen rug on a bed base. Behind her, Fatimatu Sidi and Jaya Abdelbarka are working on an agave rug 41

“El dret a una mort digna, que assegura a tota persona el dret que es respecti la seva voluntat de no prolongar artificialment la seva vida, expressada en un testament vital o un document semblant formalitzat amb les garanties adequades.”

"El derecho a una muerte digna, que asegura a toda persona el derecho a que se respete su voluntad de no prolongar artificialmente su vida, expresada en un testamento vital o documento similar formalizado con las garantías adecuadas."

“The right to die with dignity, which assures all individuals of the right to the respect of their will not to artificially prolong their life, as expressed in a testament or similar document, with all due guarantees.”

Article 1.7 – Declaració Universal de Drets Humans Emergents (2007)

Artículo 1.7 - Declaración Universal de Derechos Humanos Emergentes (2007)

Article 1.7 – Universal Declaration of Emerging Human Rights (2007)

mor t muerte

death

Sabadell Viatge

Sabadell Viaje

Sabadell Journey

Al cementiri nou, els sabadellencs descansen per sempre al carrer de l’Aurora, a la plaça dels Asteroides, al sector de l’Óssa Major... L’1 de novembre, la festa de Tots Sants, davant d’una làpida blanca, una dona gran demana a una altra: “I quant de temps fa que va marxar?”. Pren peu la il·lusió de la mort com un viatge. La gent diu adéu als passatgers amb rams de flors, els parla a través d’uns ulls de bou quadrats amb un parell de dates. Però el transatlàntic de nínxols no es mou de lloc i les lliteres són més aviat fredes. La mateix àvia xiuxiueja: “No ens podem quedar a casa sense morir”.

En el cementerio nuevo, los sabadellenses descansan para siempre en la calle de la Aurora, en la plaza de los Asteroides, en el sector de la Osa Mayor... El 1 de noviembre, la fiesta de Todos los Santos, frente a una lápida blanca, una anciana le pide a otra: "¿Y cuánto tiempo hace que se fue?". Cuaja la ilusión de la muerte como un viaje. La gente dice adiós a los pasajeros con ramos de flores, les habla a través de unos ojos de buey cuadrados con un par de fechas. Pero el transatlántico de nichos no se mueve de sitio y las literas parecen más bien frías. La misma abuela susurra: "No nos podemos quedar en casa sin morir".

In the new cemetery, the people of Sabadell rest forever in Aurora Street, in Asteroids Square, in the Plough district... On 1 November, All Saints’ Day, in front of a white headstone, an elderly lady asks another: “And how long ago did she leave?” The illusion of death as a journey is crystallising. People say goodbye to passengers with bouquets, and they are spoken to through square portholes bearing a couple of dates. But the transatlantic liner of niches does not move and its berths are rather cold. The same grandmother whispers: “We cannot stay at home without dying.”

Hay una extensión de cruces en el suelo a la izquierda de la capilla del cementerio viejo. Apenas hay nombres y alguna cruz lleva un lacónico "bebé". Se trata de la fosa común, donde descansan los que no han podido tener sepultura propia. Mientras tanto, unos niños juegan al escondite en la calle de la Vía Láctea.

There are crosses spread across the floor to the left of the old cemetery’s chapel. There are hardly any names and one bears a laconic “baby”. It is the common grave, where lie those who did not have their own burial place. Meanwhile, children play hide and seek in Milky Way Street.

Hi ha una estesa de creus a terra a l’esquerra de la capella del cementiri vell. A penes hi ha noms i alguna creu duu un lacònic “bebè”. Es tracta de la fossa comuna, allà on descansen els que no han pogut tenir sepultura pròpia. Mentrestant, uns nens juguen a fet i amagar al carrer de la Via Làctia.

El dia de Tots Sants, el cementiri de Sabadell s’omple de visitants que porten flors per honorar els morts de casa El día de Todos los Santos, el cementerio de Sabadell se llena de visitantes que llevan flores para honrar a los muertos de casa On All Saints’ Day, Sabadell Cemetery is packed with visitors who bring flowers to honour their dead

Argub L’últim bagul

Argub El último baúl

Argub The last trunk

Dajla, la província virtual a la qual pertany el campament de l’Argub, honora els seus morts als afores. Molt als afores. Cal un cotxe per arribar-hi perquè, certament, és una mica lluny. En aquest cementiri, cal anar descalç en senyal de respecte.

Dajla, la provincia virtual a la que pertenece el campamento de Argub, honra a sus muertos en las afueras. De hecho, bastante en las afueras. Se necesita el coche para llegar allí porque, ciertamente, es un poco lejos. En este cementerio, hay que ir descalzo en señal de respeto.

Dakhla, the virtual province to which El Argoub camp belongs, honours its dead on the outskirts. Right on the outskirts. You need a car to get there because it is certainly quite a distance away. In this cemetery you have to go barefoot as a sign of respect.

Cientos y cientos de tumbas se extienden en un llano de arena fina y silenciosa. No hay ninguna cantera en muchos kilómetros a la redonda, pero a ningún reposo le falta su cercado de piedras. Al pie de los sepulcros, la familia deja un baúl con las pertenencias más queridas por el difunto: su tetera, su pipa, su pañuelo de la cabeza... Es el último equipaje, la caja negra de un naufragio en el exilio.

Hundreds of tombs extend across a sandy and silent plain. There are no quarries for many miles around, yet no resting place is without its covering of stones. At the foot of the tombs, the family leaves a trunk containing the deceased’s most cherished possessions: their teapot, their pipe, their head scarf... It is their last luggage, the black box of a shipwreck in exile.

Centenars i centenars de tombes s’estenen en un pla de sorra fina i silenciosa. No hi ha pas cap pedrera en molts quilòmetres a la rodona, però a cap repòs no li manca el seu tancat de rocs. Al peu dels sepulcres, la família deixa un bagul amb les pertinences més estimades pel mort: la seva tetera, la pipa, el mocador del cap... És l’últim equipatge, la caixa negra d’un naufragi a l’exili.

Silenci al cementeri de Dajla, on l’Argub enterra els seus morts. Els baguls que hi ha als peus de les tombes guarden els objectes més preuats en vida dels finats Silencio en el cementerio de Dajla, donde Argub entierra a sus muertos. Los baúles que hay en los pies de las tumbas guardan los objetos más preciados de los finados Silence in Dakhla cemetery, where El Argoub buries its dead. The trunks at the foot of the tombs store the most precious objects in the lives of the deceased

el significat dels agermanaments per a la nostra ciutat el significado de los hermanamientos para nuestra ciudad the meaning of twinning for our city

Els agermanaments que es van potenciar des de Sabadell a partir de finals dels anys vuitanta del segle passat van significar un abans i un després en les relacions internacionals de la nostra ciutat. Aquests agermanaments van representar la conjunció d’un esforç col·lectiu que, des de l’àmbit local, connectava amb la globalitat i canalitzava les inquietuds de la ciutadania per incidir de forma positiva en els gran canvis que estaven transformant el món. Els punts forts dels agermanaments de Sabadell els podem resumir bàsicament en els tres següents: 1. Van permetre concretar i treballar en l’àmbit del municipi els grans objectius comuns de justícia i solidaritat que buscaven contrarestar una globalització creixent, supeditada als interessos polítics i econòmics del grups de poder dominants al món. 2. Van connectar les organitzacions no governamentals (ONG), la societat civil i el poder polític local entorn d’un mateix objectiu, incidint també de forma positiva en un conjunt important de la ciutadania. Aquesta connexió es va generar tant en els països originaris, com en els països destinataris de la cooperació. 3. Van fer evolucionar la concepció intel·lectual de la cooperació, fomentant la reflexió i fent aparèixer nous conceptes força innovadors. Entre aquests conceptes cal destacar el de la “solidaritat transformadora”, entesa com la que va més enllà de l’ajut assistencial i busca l’empoderament de les societats destinatàries d’aquest ajut. És per tot això que no es pot entendre la cooperació i la solidaritat de Sabadell envers altres ciutats i pobles sense fer referència als agermanaments amb l’Argub (Sàhara Occidental) i amb Matagalpa (Nicaragua) o les relacions especials amb Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina) a la dècada dels noranta. Els vincles establerts amb aquestes ciutats van ajudar a construir una visió innovadora i compromesa de la solidaritat i van permetre als ciutadans i ciutadanes de Sabadell acostar-se a la comprensió d’alguns dels principals conflictes internacionals, a través de la relació més directa amb els seus protagonistes des de l’àmbit municipal.

Va ser precisament a finals dels anys vuitanta del segle passat quan la potenciació dels agermanaments amb l’Argub i Matagalpa va impulsar la creació de la Comissió Sabadell Solidari, que amb el temps es va convertir en la Fundació Sabadell Solidari i que, finalment, va donar lloc a l’actual Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat. Al voltant d’aquests agermanaments es va anar construint una filosofia de cooperació i solidaritat que es fonamentava bàsicament en una relació entre iguals i que considerava els projectes de cooperació com un instrument posat en mans dels seus receptors per ajudar-los a canviar des de dins unes estructures de poder injustes, principal causa de la misèria i l’opressió. Visitant l’Argub com a integrant d’una caravana solidària o Matagalpa com a membre d’una brigada de treball, els nostres conciutadans podien copsar la realitat complexa d’unes ciutats i dels seus habitants, que s’esforçaven per sobreviure en unes condicions molt dures i que, al mateix temps, tenien el coratge de participar en la construcció d’una societat més justa i solidària, enfront de l’oposició de forces molt més poderoses. El suport al Front Polisario, al Sàhara Occidental, i al Front Sandinista, a Nicaragua, en l’àmbit més polític, així com a diferents organitzacions de la societat civil, també va estar present en la tasca realitzada des de Sabadell, ja que enteníem que aquests estaments representaven la majoria de la població i que eren un valuós instrument de canvi social. Es tractava bàsicament d’ajudar a enfortir les organitzacions representatives de les classes més populars, per aconseguir potenciar el seu protagonisme en la transformació de la societat, seguint criteris de participació democràtica, equitat distributiva i igualtat d’oportunitats.

Aquesta tasca més de conscienciació política també va anar acompanyada del suport humà i material en situacions d’extrema duresa, com la vida quotidiana en els camps de refugiats de Tindouf (Algèria), en situacions d’emergència, com la generada el 1998 per l’huracà Mitch a l’Amèrica Central o en situacions de conflicte bèl·lic, com el prolongat setge de la ciutat de Sarajevo durant la Guerra dels Balcans. Va ser en aquest viatge conjunt amb l’Argub, Matagalpa i Sarajevo que vam veure créixer la globalització de l’economia i que vam aprendre que els greus problemes que aquesta genera només es poden afrontar també de forma global. Així vam començar a participar en debats i fòrums nacionals i internacionals i vam fer nostra aquella frase que diu que s’ha de pensar globalment i actuar localment. Això va enriquir el nostre aprenentatge i ens va ajudar a elaborar la filosofia de fons que marca les línies mestres d’actuació de l’actual Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de Sabadell. Amb el pas del temps aquestes relacions especials amb l’Argub, Matagalpa i Sarajevo s’han anat modificant i s’han adequat a la realitat d’un món força canviant, però allò que les va inspirar continua ben viu entre nosaltres i forma part de la nostra forma d’entendre la cooperació i la solidaritat des de Sabadell. CARMEL MONTLLOR Membre de la comissió permanent del Consell de Solidaritat i Cooperació

Los hermanamientos que se potenciaron desde Sabadell a partir de finales de los años ochenta del siglo pasado significaron un antes y un después en las relaciones internacionales de nuestra ciudad. Estos hermanamientos representaron la conjunción de un esfuerzo colectivo que, desde el ámbito local, conectaba con la globalidad y canalizaba las inquietudes de la ciudadanía para incidir de forma positiva en los grandes cambios que estaban transformando el mundo. Los puntos fuertes de los hermanamientos de Sabadell los podemos resumir básicamente en los tres siguientes: 1. Permitieron concretar y trabajar en el ámbito del municipio los grandes objetivos comunes de justicia y solidaridad que buscaban contrarrestar una creciente globalización, supeditada a los intereses políticos y económicos de los grupos de poder dominantes en el mundo. 2. Conectaron las organizaciones no gubernamentales (ONG), la sociedad civil y el poder político local en torno a un mismo objetivo, incidiendo también de forma positiva en un conjunto importante de la ciudadanía. Esta conexión se generó tanto en los países originarios, como en los países destinatarios de la cooperación. 3. Hicieron evolucionar la concepción intelectual de la cooperación, fomentando la reflexión y haciendo aparecer nuevos conceptos muy innovadores. Entre estos conceptos cabe destacar el de la "solidaridad transformadora", entendida como aquella que va más allá de la ayuda asistencial y busca el empoderamiento de las sociedades destinatarias de esta ayuda. Es por todo ello que no se puede entender la cooperación y la solidaridad de Sabadell hacia otras ciudades y pueblos sin hacer referencia a los hermanamientos con Argub (Sahara Occidental) y con Matagalpa (Nicaragua) o las relaciones especiales con Sarajevo (Bosnia y Herzegovina) en la década de los noventa. Los vínculos establecidos con estas ciudades ayudaron a construir una visión innovadora y comprometida de la solidaridad y permitieron a los ciudadanos de Sabadell acercarse a la comprensión de algunos de los principales conflictos internacionales, a través de la relación más directa con sus protagonistas desde el ámbito municipal.

Fue precisamente a finales de los años ochenta del siglo pasado cuando la potenciación de los hermanamientos con Argub y Matagalpa impulsó la creación de la Comisión Sabadell Solidario, que con el tiempo se convirtió en la Fundación Sabadell Solidario y que, finalmente, dio lugar al actual Consejo Municipal de Cooperación y Solidaridad. Alrededor de estos hermanamientos se fue construyendo una filosofía de cooperación y solidaridad que se fundamentaba básicamente en una relación entre iguales y que consideraba los proyectos de cooperación como un instrumento puesto en manos de sus receptores para ayudarles a cambiar desde dentro unas estructuras de poder injustas, principal causa de la miseria y la opresión. Visitando Argub como integrante de una caravana solidaria o Matagalpa como miembro de una brigada de trabajo, nuestros conciudadanos podían captar la realidad compleja de unas ciudades y de sus habitantes, que se esforzaban para sobrevivir en unas condiciones muy duras y que, al mismo tiempo, tenían el coraje de participar en la construcción de una sociedad más justa y solidaria, frente a la oposición de fuerzas mucho más poderosas. El apoyo al Frente Polisario, en el Sahara Occidental, y al Frente Sandinista, en Nicaragua, en el ámbito más político, así como a diferentes organizaciones de la sociedad civil, también estuvo presente en la labor realizada desde Sabadell, ya que entendíamos que estos estamentos representaban a la mayoría de la población y que eran un valioso instrumento de cambio social. Se trataba básicamente de ayudar a fortalecer a las organizaciones representativas de las clases más populares, para conseguir potenciar su protagonismo en la transformación de la sociedad, siguiendo criterios de participación democrática, equidad distributiva e igualdad de oportunidades.

Esta tarea más de concienciación política también fue acompañada con el apoyo humano y material en situaciones de extrema dureza, como la vida cotidiana en los campos de refugiados de Tinduf (Argelia), en situaciones de emergencia, como la generada en 1998 por el huracán Mitch, en América Central, o en situaciones de conflicto bélico, como el prolongado asedio de la ciudad de Sarajevo durante la Guerra de los Balcanes. Fue en este viaje conjunto con Argub, Matagalpa y Sarajevo que vimos crecer la globalización de la economía y que aprendimos que los graves problemas que ésta genera sólo se pueden afrontar también de forma global. Así empezamos a participar en debates y foros nacionales e internacionales y hicimos nuestra aquella frase que dice que hay que pensar globalmente y actuar localmente. Esto enriqueció nuestro aprendizaje y nos ayudó a elaborar la filosofía de fondo que marca las líneas maestras de actuación del actual Consejo Municipal de Cooperación y Solidaridad de Sabadell. Con el paso del tiempo estas relaciones especiales con Argub, Matagalpa y Sarajevo se han ido modificando y se han adecuado a la realidad de un mundo bastante cambiante, pero lo que las inspiró sigue vivo entre nosotros y forma parte de nuestra forma de entender la cooperación y la solidaridad desde Sabadell. CARMEL MONTLLOR Miembro de la comisión permanente del Consell de Solidaritat i Cooperació

The twinning with other towns and cities that Sabadell promoted in the late 1980s marked a turning point in our city’s international relations. Twinning represented the coming together of a collective effort that connected the local and global levels and channelled people’s interest in having a positive impact on the great changes that were transforming the world. The strengths of Sabadell’s town twinning can basically be summarised in the following three points: 1. It meant we could work at the municipal level towards major common goals in justice and solidarity to counter increasing globalisation that was largely in the political and economic interests of the world’s dominant power groups. 2. It brought non-governmental organisations (NGOs), civil society and local political authorities together around the same goal and also had a positive impact on a large number of local residents. This was done in both the countries providing and the countries receiving the assistance. 3. It evolved the intellectual idea of cooperation, encouraging discussion and bringing on new and innovative concepts. These concepts include “transformative solidarity” which goes beyond aid and seeks to empower the societies receiving this aid. This is why Sabadell’s cooperation and solidarity with other cities and towns cannot be fully grasped without reference to its twinning with El Argoub (Western Sahara) and Matagalpa (Nicaragua) and its special relations with Sarajevo (Bosnia and Herzegovina) in the 1990s. The ties forged with these cities helped build an innovative vision committed to solidarity and provided the people of Sabadell with a greater understanding of some of the major international conflicts through a more direct relationship with their key players at the municipal level.

It was in the late 1980s when twinning with El Argoub and Matagalpa led to the founding of the Sabadell Solidarity Committee, which later on became the Sabadell Solidarity Foundation and eventually led to the current Municipal Council for Cooperation and Solidarity. The philosophy of cooperation and solidarity that was built up around these twinning arrangements was essentially based on a relationship between equals. It saw cooperation projects as a tool put in the hands of their recipients to help them change unjust power structures, the main cause of poverty and oppression, from within. Visiting El Argoub with a solidarity caravan or Matagalpa as a member of a work team enabled our fellow citizens to grasp the complex reality of towns and their inhabitants that were struggling to survive in harsh conditions and at the same time had the courage to take part in building a fairer and more compassionate society in the teeth of the opposition of much more powerful forces. The work done by Sabadell also involved support for the Polisario Front in the Western Sahara and the Sandinista Front in Nicaragua in the political realm as well as for various civil society organisations, as we thought that they represented the bulk of the population and were a valuable tool for social change. It basically meant helping to strengthen organisations representing the poorest classes to enhance their leading role in the transformation of society based on principles of democratic participation, distributional fairness and equal opportunities.

This raising of political awareness was also accompanied by human and material support in situations of extreme hardship, such as everyday life in the refugee camps of Tindouf (Algeria), in emergencies such as Hurricane Mitch in Central America in 1998, and in situations of armed conflict such as the prolonged siege of Sarajevo during the Balkan War. It was on this journey together with El Argoub, Matagalpa and Sarajevo that we saw the growing globalisation of the economy and we learned that the serious problems it creates can also only be tackled globally. So we began to take part in national and international discussions and forums and made ‘think globally and act locally’ into our motto. This enriched our learning and helped us to develop the basic philosophy that sets the blueprints for action of Sabadell’s current Municipal Council for Cooperation and Solidarity. Over time these special relations with El Argoub, Matagalpa and Sarajevo have been amended and tailored to the reality of an ever-changing world, but what initially inspired them is still alive among us and is part of the our way of understanding cooperation and solidarity in Sabadell.

CARMEL MONTLLOR Member of the Solidarity and Cooperation Council standing committee

el conflicte del sĂ hara en la perspectiva municipal el conflicto del sahara en la perspectiva municipal the sahara conflict from the municipal perspective

El territori i el poble del Sàhara Occidental van ser colònia espanyola durant prop d’un segle. Les Nacions Unides van instar el govern franquista a la seva descolonització i el Tribunal Internacional de Justícia va reconèixer el dret del poble sahrauí a l’autodeterminació. Malgrat això, Espanya va abandonar el territori i el Marroc el va ocupar per la força, cosa que va generar un conflicte armat de 15 anys que al seu torn va provocar que bona part de la població sahrauí autòctona es refugiés al sud d’Algèria, en ple desert, en camps de refugiats al voltant de la ciutat de Tindouf. El conflicte va acabar amb el compromís de les parts, sota els auspicis de l’ONU, de celebrar un referèndum d’autodeterminació. Durant 15 anys més el procés d’identificació dels votants va ser obstaculitzat pel règim marroquí fins que aquest va negar-se obertament a permetre la celebració d’un referèndum on una de les alternatives fos l’establiment d’un estat sobirà al territori. Davant la passivitat de la comunitat internacional, el procés de pau continua estancat.

Mentre no s’arriba a una solució justa i definitiva al conflicte, la situació sobre el terreny s’ha deteriorat notablement. Cal no oblidar que el Regne del Marroc té obligacions sobre la població que es troba sota la seva jurisdicció basats en tres grans principis de dret internacional: autodeterminació dels pobles; drets humans, i dret internacional humanitari. La manca de respecte al dret d’autodeterminació (o, si es vol, la controvèrsia sobre com s’ha d’exercir aquest dret) no hauria d’impedir que la població que viu al territori, sigui autòctona o trasplantada, ha de gaudir de tots els drets humans reconeguts universalment. Això inclou el dret a la vida i no serne privat de forma arbitrària o injusta; la prohibició de la tortura, que no està justificada sota cap circumstància; la llibertat d’expressió i d’associació, fins i tot per reivindicar pacíficament una cosa que pot ser il·legal conforme al dret marroquí, com és la independència sahrauí o per criticar la Corona i el règim marroquins; el dret a un judici just, en el marc d’un procés equitatiu, per greu que sigui el crim comès des de la perspectiva de l’ordenament jurídic nacional; i així successivament. Mentrestant, els refugiats als camps de Tindouf tracten de construir les bases polítiques d’un nou Estat en condicions materials molt dures.

La solidaritat dels pobles i ciutats catalans i espanyols amb el poble sahrauí ve de lluny i s’ha manifestat de moltes i diverses maneres, com ara l’agermanament entre Sabadell i la “ciutat” sahrauí de l’Argub. Els intercanvis culturals, l’ajut humanitari i la cooperació al desenvolupament o les estades d’infants sahrauís amb famílies catalanes durant l’estiu han fet que els vincles entre els nostres pobles siguin molt estrets. Uns vincles de solidaritat i suport als quals cal incorporar una doble reivindicació política i jurídica: que el poble sahrauí pugui gaudir i exercir del seu dret a l’autodeterminació i que els seus drets humans més fonamentals siguin plenament respectats. Una reivindicació que hem d’adreçar a la potència ocupant, el Marroc, però també als nostres governs, català i espanyol, que no mirin a una altra banda i que posin la seva influència internacional al servei de la causa noble i justa del poble sahrauí. JAUME SAURA President de l’Institut de Drets Humans de Catalunya

ayuda humanitaria y la cooperación al desarrollo o las estancias de niños saharauis con familias catalanas durante el verano han favorecido que los vínculos entre nuestros pueblos sean muy estrechos. Unos vínculos de solidaridad y apoyo a los que hay que incorporar una doble reivindicación política y jurídica: que el pueblo saharaui pueda disfrutar y ejercer su derecho a la autodeterminación y que sus derechos humanos más fundamentales sean plenamente respetados. Una reivindicación que debemos dirigir a la potencia ocupante, Marruecos, pero también a nuestros gobiernos, catalán y español, que no miren para otro lado y que pongan su influencia internacional al servicio de la causa noble y justa del pueblo saharaui. JAUME SAURA El territorio y el pueblo del Sahara Occidental fueron colonia española durante cerca de un siglo. Las Naciones Unidas instaron al gobierno franquista a su descolonización y el Tribunal Internacional de Justicia reconoció el derecho del pueblo saharaui a la autodeterminación. A pesar de ello, España abandonó el territorio y Marruecos lo ocupó por la fuerza, lo que generó un conflicto armado de 15 años que a su vez provocó que buena parte de la población saharaui autóctona se refugiara en el sur de Argelia, en pleno desierto, en campos de refugiados alrededor de la ciudad de Tinduf. El conflicto terminó con el compromiso de las partes, bajo los auspicios de la ONU, de celebrar un referéndum de autodeterminación. Durante 15 años más el proceso de identificación de los votantes fue obstaculizado por el régimen marroquí hasta que éste se negó abiertamente a permitir la celebración de un referéndum donde una de las alternativas fuera el establecimiento de un estado soberano en el territorio. Ante la pasividad de la comunidad internacional, el proceso de paz sigue estancado. Mientras no se llega a una solución justa y definitiva al conflicto, la situación sobre el terreno se ha deteriorado notablemente. No hay que olvidar que el Reino de Marruecos tiene obligaciones sobre la población que se encuentra bajo su jurisdicción basados en tres grandes principios de derecho

internacional: autodeterminación de los pueblos, derechos humanos y derecho internacional humanitario. La falta de respeto al derecho de autodeterminación (o, si se quiere, la controversia sobre cómo se debe ejercer este derecho) no debería impedir que la población que vive en el territorio, sea autóctona o trasplantada, disfrute de todos los derechos humanos reconocidos universalmente. Esto incluye el derecho a la vida y a no ser privado de él de forma arbitraria o injusta; la prohibición de la tortura, que no está justificada bajo ninguna circunstancia; la libertad de expresión y de asociación, incluso para reivindicar pacíficamente algo que puede ser ilegal conforme al derecho marroquí, como es la independencia saharaui o para criticar la Corona y el régimen marroquíes; el derecho a un juicio justo, en el marco de un proceso equitativo, por grave que sea el crimen cometido desde la perspectiva del ordenamiento jurídico nacional; y así sucesivamente. Mientras, los refugiados en los campos de Tinduf tratan de construir las bases políticas de un nuevo Estado en condiciones materiales muy duras. La solidaridad de los pueblos y ciudades catalanas y españolas con el pueblo saharaui viene de lejos y se ha manifestado de muchas y diversas maneras, tales como el hermanamiento entre Sabadell y la "ciudad" saharaui del Argub. Los intercambios culturales, la

Presidente del Instituto de Derechos Humanos de Cataluña

The land and the people of Western Sahara were a Spanish colony for nearly a century. The United Nations urged the Franco government to decolonise the area and the International Court of Justice recognised the right of the Sahrawi people to selfdetermination. However, Spain abandoned the territory and Morocco occupied it by force, which led to 15 years of armed conflict which in turn caused much of the indigenous Sahrawi population to take refuge in the southern Algerian desert in refugee camps around the town of Tindouf. The conflict ended with the commitment of the parties under the auspices of the UN to hold a referendum on self-determination. For another 15 years the voter identification process was hindered by the Moroccan regime until it openly refused to allow a referendum to be held in which one of the alternatives was the establishment of a sovereign state in the territory. With the indifference of the international community, the peace process remains stalled.

While no just solution to the conflict has been found, the situation on the ground has deteriorated markedly. The Kingdom of Morocco has obligations to the people coming under its jurisdiction based on three main principles of international law: selfdetermination, human rights and international humanitarian law. The lack of respect for the right of self-determination (or, if you will, the controversy over how this right should be exercised) should not prevent people living in the territory, whether native or incomers, from enjoying all universally recognised human rights. This includes the right to life and not to be deprived of it arbitrarily or unfairly, the prohibition of torture, which is not justified under any circumstances, freedom of expression and association, including to peacefully demand something that may be illegal under Moroccan law such as Sahrawi independence or criticising the Moroccan Crown and regime, the right to a fair trial irrespective of the severity of the crime from the perspective of national law, and so on. Meanwhile, the Tindouf refugee camps are trying to build the political foundations of a new state in very arduous conditions.

The solidarity of Catalan and Spanish towns and cities with the Sahrawi people goes back a long way and has been expressed in numerous and varied ways, including twinning between Sabadell and the Sahrawi â&#x20AC;&#x2DC;townâ&#x20AC;&#x2122; of El Argoub. Cultural exchanges, humanitarian aid and development cooperation and Sahrawi children staying with Catalan families during the summer have built very strong ties between our peoples. These ties of solidarity and support are accompanied by a twofold political and legal demand: the Sahrawi people should be able to enjoy and exercise their right to self-determination, and their most fundamental human rights should be fully respected. This demand has to be made not only to the occupying power, Morocco, but also to our own governments, both Catalan and Spanish, so that they do not turn a blind eye and instead use their international influence to further the noble and just cause of the Sahrawi people. JAUME SAURA Chair of the Human Rights Institute of Catalonia

cronologia de la relació de sabadell amb el sàhara cronología de la relación de sabadell con el sahara timeline of the relationship between sabadell and the sahara

1988

1989

1990

- Signatura de manifestos de suport al Poble Sahrauí i presentació del llibre Sahara, una lección de historia, de J. M. Cisteró i Teresa Freixes Arriben 40 infants sahrauís de colònies a Sabadell

- El 4 de maig, a Sabadell, els representants de Sabadell i de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), en nom de la ciutat de l’Argub, signen l’acord d’agermanament - El 12 d’octubre, a l’Argub, els representants de Sabadell i de la RASD, en nom de la ciutat de l’Argub, signen l’acord d’agermanament. Sabadell es converteix en la segona ciutat de l’Estat espanyol que signa un acord amb el poble sahrauí - S’obre la Casa d’Acollida de Malalts Sahrauís de Sabadell, amb continuïtat al llarg d’aquests 25 anys d’agermanament

- La Casa d’Acollida de Malalts atén 137 sahrauís el primer any de funcionament - Per primer cop, les famílies acullen nois i noies sahrauís de colònies a cases particulars - Primera caravana estatal de solidaritat Pau al Sàhara

- Firma de manifiestos de apoyo al Pueblo Saharaui y presentación del libro Sahara, una lección de historia, de J. M. Cisteró y Teresa Freixes Llegan 40 niños saharauis de colonias de vacaciones en Sabadell - Signature of manifestos supporting the Sahrawi people and presentation of the book Sahara, a History Lesson by J. M. Cisteró and Teresa Freixes 40 Sahrawi children come to Sabadell to stay with host families

- El 4 de mayo, en Sabadell, los representantes de Sabadell y de la República Árabe Saharaui Democrática (RASD), en nombre de la ciudad de Argub, firman el acuerdo de hermanamiento - El 12 de octubre, en Argub, los representantes de Sabadell y de la RASD, en nombre de la ciudad de Argub, firman el acuerdo de hermanamiento. Sabadell se convierte en la segunda ciudad de España que firma un acuerdo con el pueblo saharaui - Se abre la Casa de Acogida de Enfermos Saharauis de Sabadell, con continuidad a lo largo de estos 25 años de hermanamiento - On 4 May in Sabadell, representatives of Sabadell and the Sahrawi Arab Democratic Republic (SADR), on behalf of the town of El Argoub, sign the twinning agreement - On 12 October in El Argoub, representatives of Sabadell and the SADR, on behalf of the town of El Argoub, sign the twinning agreement. Sabadell becomes the second city in Spain to sign an agreement with the Sahrawi people - The Sabadell Sahrawi Patient Hostel opens, continuously throughout these 25 years of twinning

- La Casa de Acogida de Enfermos atiende a 137 saharauis en su primer año de funcionamiento - Por primera vez, las familias acogen a niños y niñas saharauis de colonias de vacaciones en casas particulares - Primera caravana estatal de solidaridad Paz en el Sahara - The Patient Hostel helps 137 Sahrawi in its first year of operation - For the first time families host Sahrawi boys and girls for the summer - First Peace in the Sahara Spanish solidarity caravan

1991 - Campanya de suport al referèndum amb la realització de diferents activitats als barris de Sabadell - Segona caravana estatal de solidaritat Pau al Sàhara - Actuació del grup musical El Uali a la Festa Major de Sabadell - Campaña de apoyo al referéndum con la realización de diferentes actividades en los barrios de Sabadell - Segunda caravana estatal de solidaridad Paz en el Sahara - Actuación del grupo musical El Uali en la Fiesta Mayor de Sabadell - Campaign to support the referendum by conducting activities around Sabadell - Second Peace in the Sahara Spanish solidarity caravan - El Uali performs at Sabadell’s City Festival

1992

1994

1996

- Campanya ciutadana pel referèndum amb l’eslògan Ajuda’m a tornar a casa - Edició del llibre Cuentos saharauis, recollits per Lluïsa Cladellas i Carme Arís - Primera caravana catalana de solidaritat Pau al Sàhara, amb continuïtat fins l’any 1999, excepte el 1993 i 1995

- Edició del llibre Tula: un conte saharià, de Carme Arís, Lluïsa Cladellas i Mercè Tobella - Suport a l’Hospital Catalunya dels campaments sahrauís i formació de tècnics sanitaris - Suport a la campanya d’emergència - Segon sopar solidari en suport al pla de pau i al referèndum

- Trobada ciutadana amb la instal·lació d’un trencaclosques gegant amb un mapa del Sàhara al Racó del Campanar. Hi participen totes les ciutats de Catalunya agermanades amb ciutats sahrauís

- Campaña ciudadana para el referéndum con el eslogan Ayúdame a volver a casa Edición del libro Cuentos saharauis, recogidos por Lluïsa Cladellas y Carme Arís - Primera caravana catalana de solidaridad Paz en el Sahara, con continuidad hasta el año 1999, excepto el 1993 y 1995

- Edición del libro Tula: un conte saharià, de Carme Arís, Lluïsa Cladellas y Mercè Tobella - Apoyo al Hospital Cataluña de los campamentos saharauis y formación de técnicos sanitarios - Apoyo a la campaña de emergencia - Segunda cena solidaria en apoyo al plan de paz y al referéndum

- Citizen campaign for the referendum with the slogan Help me to return home. - The book Sahrawi Tales, collected by Lluïsa Cladellas and Carme Arís, is published - First Peace in the Sahara Catalan solidarity caravan, continuously until 1999, except the 1993 and 1995

1993 - Arrenca la formació de personal sanitari sahrauí a l’Hospital Parc Taulí - Colònies d’estiu d’infants sahrauís, amb continuïtat fins a l’any 2002, excepte el 1998 i 2001 - Arranca la formación de personal sanitario saharaui en el Hospital Parc Taulí - Colonias de verano de niños y niñas saharauis, con continuidad hasta el año 2002, excepto el 1998 y 2001 - Training of Sahrawi health personnel begins at Parc Taulí Hospital. - Summer camps for Sahrawi children, continuously until 2002, except the 1998 and 2001

- Publication of the book Tula: a Sahrawi tale by Carme Arís, Lluïsa Cladellas and Mercè Tobella - The Catalonia Hospital supports Sahrawi camps and trains nursing staff - Support for the emergency campaign - Second charity dinner in support of the peace plan and the referendum

1995 - Activitats de divulgació a les escoles i a haimes aixecades a diferents indrets de la ciutat - Actividades de divulgación en las escuelas y jaimas levantadas en diferentes lugares de la ciudad - Promotional activities in schools and haimas put up in a number of areas of the city

- Sabadell és la seu de la 22a Conferència Europea de Coordinació per la Cooperació amb el Sàhara (EUCOCO) - L’Ajuntament de Sabadell s’adhereix a la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) - Encuentro ciudadano con la instalación de un rompecabezas gigante con un mapa del Sahara en la plaza Racó del Campanar. Participan todas las ciudades de Cataluña hermanadas con ciudades saharauis - Sabadell es la sede de la 22ª Conferencia Europea de Coordinación para la Cooperación con el Sahara (EUCOCO) - El Ayuntamiento de Sabadell se adhiere a la Coordinadora Catalana de Ayuntamientos Solidarios con el Pueblo Saharaui (CCASPS) - Public meeting with the installation of a giant puzzle showing a map of the Sahara in Plaça del Racó del Campanar. All towns in Catalonia twinned with Saharan towns take part - Sabadell hosts the 22nd European Conference of Coordination for Cooperation with the Sahara (EUCOCO) - Sabadell City Council joins the Catalan Coordinating Committee of Town Councils Supporting the Sahrawi People (CCASPS)

1997

1999

2001

- Conferència del ministre Bachir Mustafà Sayed, al Casal Pere Quart - Conferencia del ministro Bachir Mustafa Sayed, en el Casal Pere Quart - Minister Bachir Mustafà Sayed gives a talk at Casal Pere Quart

- Participació en les diverses plataformes del Vallès de suport al Pla de Pau amb una exposició itinerant “El país dels sahrauís”

- Conferència de Vicenç Fisas titulada La resolució pacífica dels conflictes. El cas del Sàhara - Participació en la marxa Pau al Sàhara

- Participación en las diversas plataformas del Vallés de apoyo al Plan de Paz con una exposición itinerante “El país de los saharauis”

- Conferencia de Vicenç Fisas titulada La resolución pacífica de los conflictos. El caso del Sahara - Participación en la marcha Paz en el Sahara

- Participation in various el Vallès plataforms in support of the Peace Plan with a travelling exhibition “The Country of the Sahrawi”

- Talk by Vicenç Fisas entitled Peaceful conflict resolution. The case of the Sahara - Participation in the Peace in the Sahara march

1998 - Inauguració de la nova seu de la Casa d’Acollida de Malalts Sahrauís, al carrer de la Molina Recepció oficial del Ple Municipal de l’Ajuntament de Sabadell al president de la RASD, Mohamed Abdelazziz - Campanya de recollida de signatures per al Pla de Pau - Exposició “El llarg camí de la independència”, al Casal Pere Quart - Construcció d’un mosaic de les banderes de Sabadell i el Sàhara amb globus de colors - Exposició itinerant “El país dels sahrauís”

2002 2000 - Presentació de la pel·lícula Lalia amb la seva directora, Sílvia Munt - Visita a Sabadell de l’alcalde de l’Argub

- Recogida de material para hacer frente a las inundaciones en los campamentos de refugiados - Collection of material to tackle flooding in the refugee camps

- Inauguración de la nueva sede de la Casa de Acogida de Enfermos Saharauis, en la calle de la Molina - Recepción oficial del Pleno Municipal del Ayuntamiento de Sabadell al presidente de la RASD, Mohamed Abdelazziz - Campaña de recogida de firmas por el Plan de Paz - Exposición “El largo camino de la independencia”, en el Casal Pere Quart - Construcción de un mosaico de las banderas de Sabadell y el Sahara con globos de colores - Exposición itinerante “El país de los saharauis” - New Sahrawi Patient Hostel building is opened in Carrer de la Molina. - Official reception for the President of the SADR, Mohamed Abdelazziz, at a full meeting of Sabadell City Council - Campaign to collect signatures for the Peace Plan - “The Long Road to Independence”, exhibition at Casal Pere Quart - Building a mosaic of the flags of Sabadell and the Sahara with balloons - “The Country of the Sahrawi”, travelling exhibition

- Recollida de material per fer front a les inundacions als campaments de refugiats

2003 - Solidaris amb el Poble Sahrauí participa a la xarxa de coordinació, formada per 13 ciutats, amb la resta de Cases d’Acollida de Malalts Sahrauís de l’Estat Espanyol, amb l’objectiu de coordinar actuacions i de compartir criteris i experiències - Enviament d’un camió amb cuines als campaments de refugiats

- Presentación de la película Lalia con su directora, Sílvia Munt - Visita a Sabadell del alcalde de Argub - Presentation of the film Lalia with its director, Sílvia Munt - The Mayor of El Argoub visits Sabadell

- Solidaris amb el Poble Sahrauí participa en la red de coordinación, conformada por 13 ciudades, con el resto de Casas de Acogida de Enfermos Saharauis de España, con el objetivo de coordinar actuaciones y de compartir criterios y experiencias - Envío de un camión con cocinas en los campamentos de refugiados - Solidarity with the Sahrawi People joins the coordination network, made up of 13 towns, with other Sahrawi Patient Hostels in Spain in order to coordinate activities and share criteria and experiences - Sending a truck with cookers to the refugee camps

2004 - Suport als sahrauís de Bir Mohgrein com a conseqüència de les greus inundacions al sud del Sàhara - Campanya de difusió sota el títol Apropa’t al Sàhara - Apoyo a los saharauis de Bir Mohgrein como consecuencia de las graves inundaciones en el sur del Sahara - Campaña de difusión bajo el título Acércate al Sahara - Support for the Sahrawi from Bir Moghrein as a result of severe flooding in the south of the Sahara - Publicity campaign entitled Learn about the Sahara

2005 - Sabadell acull la tercera Trobada de l’Estat Espanyol de Cases d’Acollida de Malalts Sahrauís, que compta amb la presència del ministre de Salut de la RASD, Bulahi Mohamed Fadel Sid - Visita del ministre de Salut de la RASD, Bulahi Mohamed Fadel Sid, a l’Hospital Parc Taulí - Sabadell acoge el tercer Encuentro de España de Casas de Acogida de Enfermos Saharauis, que cuenta con la presencia del ministro de Salud de la RASD, Bulahi Mohamed Fadel Sid - Visita del ministro de Salud de la RASD, Bulahi Mohamed Fadel Sid, al Hospital Parc Taulí - Sabadell hosts the third Meeting of Spanish Sahrawi Patient Hostels, attended by the Minister of Health of the SADR, Bulahi Mohamed Fadel Sid. - The Minister of Health of the RASD, Bulahi Mohamed Fadel Sid, visits Parc Taulí Hospital

2006

2007

- Una delegació formada per membres de l’Ajuntament de Sabadell i de Solidaris amb el Poble Sahrauí visita els campaments de refugiats a Tindouf, al juny - Sabadell Acull Infants Sahrauís participa per primera vegada en el projecte estatal Vacances en Pau, que acull nens i nenes del Sàhara Occidental a la nostra ciutat, com a símbol de solidaritat amb aquest territori - Es crea la maleta pedagògica per a ús escolar amb el nom Apropa’t al Sàhara - Els treballadors municipals aporten el 0,7% del seu sou al suport del poble sahrauí - Cinema en Català. Projecció del film Els baguls del retorn, de Maria Miró. CNL de Sabadell

- Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sabadell i el Ministeri de Salut de la RASD per donar suport al projecte Xarxa Sanitària i de Formació - Es constitueix una comissió mèdica de l’Hospital Parc Taulí per impartir formació a personal sanitari sahrauí dels hospitals dels campaments de refugiats i per fer intervencions quirúrgiques - Segon any del projecte Vacances en Pau per a infants sahrauís, amb continuïtat fins a l’any 2014 - Suport a la Casa d’Acollida de Tementafus (Algèria) com a casa-pont entre els campaments i les cases d’acollida de malalts sahrauís de l’Estat Espanyol, amb continuïtat fins a l’any 2014

- Una delegación formada por miembros del Ayuntamiento de Sabadell y de Solidaris amb el Poble Sahrauí visita los campamentos de refugiados en Tinduf, en junio - Sabadell Acull Infants Sahrauís participa por primera vez en el proyecto estatal Vacaciones en Paz, que acoge a niños y niñas del Sahara Occidental en nuestra ciudad, como símbolo de solidaridad con este territorio - Se crea la maleta pedagógica para uso escolar con el nombre Acércate al Sahara - Los trabajadores municipales aportan el 0,7% de su sueldo en el apoyo al pueblo saharaui - Cine en Catalán. Proyección del film Los baúles del retorno, de María Miró. CNL de Sabadell - A delegation of members of Sabadell City Council and Solidarity with the Sahrawi People visits refugee camps in Tindouf in June - Sabadell Hosts Sahrawi Children takes part for the first time in the national Holidays in Peace project, which hosts children from the Western Sahara in our city as a symbol of solidarity with the territory - The Learn about the Sahara teaching pack is drawn up for use in schools - Council employees contribute 0,7% of their salary to support the Sahrawi people - Films in Catalan. Screening of the film The Trunks of Return by Maria Miró. Sabadell CNL

- Convenio de colaboración entre el Ayuntamiento de Sabadell y el Ministerio de Salud de la RASD para apoyar el proyecto Red Sanitaria y de Formación - Se constituye una comisión médica del Hospital Parc Taulí para impartir formación a personal sanitario saharaui de los hospitales de los campamentos de refugiados y para realizar intervenciones quirúrgicas - Segundo año del proyecto Vacaciones en Paz para niños saharauis, con continuidad hasta el año 2014 - Apoyo a la Casa de Acogida de Tementafus (Argelia) como una casa puente entre los campamentos y las casas de acogida de enfermos saharauis de España, con continuidad hasta el año 2014 - Partnership agreement between Sabadell City Council and the RASD Ministry of Health to support the Health and Training Network project - A Parc Taulí Hospital medical mission is set up to provide training to Sahrawi health staff from hospitals in the refugee camps and perform surgery - Second year of Holidays in Peace project for Sahrawi children, continuously until 2014 - Support for the Hostel in Tementafus (Algeria) as a bridge between the camps and Sahrawi patient hostels in Spain, continuously until 2014

2008

2009

2010

- Incentius per al personal sanitari i segona comissió mèdica i quirúrgica de l’Hospital Parc Taulí als campaments de refugiats

- Incentius pel personal sanitari y tercera comissió mèdica i quirúrgica de l’Hospital Parc Taulí i l’Hospital General de Catalunya als campaments de refugiats, amb continuïtat fins a l’any 2014

- Seminari Els Drets Humans al Sàhara Occidental amb la participació d’organitzacions de defensa dels drets humans en els territoris ocupats. Té com a eixos principals els drets culturals i els drets polítics - Constitució de la Xarxa d’Observadors per als Drets Humans als territoris ocupats del Sàhara Occidental. La primera missió, però, és expulsada del Marroc

- Incentivos para el personal sanitario y segunda comisión médica y quirúrgica del Hospital Parc Taulí en los campamentos de refugiados

- Seminario Los Derechos Humanos en el Sahara Occidental con la participación de organizaciones de defensa de los derechos humanos en los territorios ocupados. Tiene como ejes principales los derechos culturales y los derechos políticos - Constitución de la Red de Observadores para los Derechos Humanos en los territorios ocupados del Sahara Occidental. La primera misión, sin embargo, es expulsada de Marruecos

- Incentives for health workers and second Parc Taulí Hospital medical and surgery mission in the refugee camps

- En commemoració del 33è aniversari de la proclamació de la RASD, es celebra un concert amb la cantant sahrauí i sabadellenca Mariam Hassan - Incentivos para el personal sanitario y tercera comisión médica y quirúrgica del Hospital Parc Taulí y el Hospital General de Cataluña en los campamentos de refugiados, con continuidad hasta el año 2014 - En conmemoración del 33º aniversario de la proclamación de la RASD, se celebra un concierto con la cantante saharaui y sabadellense Mariam Hassan - Incentives for health workers and third Parc Taulí Hospital and General Hospital of Catalonia medical and surgery mission in the refugee camps, continuously until 2014 - Sahrawi and Sabadell singer Mariam Hassan gives a concert to mark the 33rd anniversary of the proclamation of the RASD

- Seminar on Human Rights in Western Sahara, attended by organisations defending human rights in the occupied territories. Its main themes are cultural rights and political rights - The Observers for Human Rights Network is set up in the occupied territories of Western Sahara. However, its first mission is expelled from Morocc

2013 - Acord amb l’Oficina de Relacions Internacionals i Cooperació del Departament de Salut, de la Generalitat de Catalunya, per millorar el funcionament de la Casa d’Acollida de Malalts Sahrauís de Sabadell - Acuerdo con la Oficina de Relaciones Internacionales y Cooperación del Departamento de Salud, de la Generalitat de Cataluña, para mejorar el funcionamiento de la Casa de Acogida de Enfermos Saharauis de Sabadell - Agreement with the Office of International Relations and Cooperation in the Catalan Government’s Ministry of Health to improve the operation of the Sahrawi Patient Hostel in Sabadell

2014 COMMEMORACIÓ A SABADELL DELS 25 ANYS DE L’AGERMANAMENT AMB L’ARGUB

- Creació d’una comissió de treball integrada per l’Assemblea Local Creu Roja a Sabadell, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí, Fundació Josep Comaposada - Sindicalistes Solidaris, Fundació Privada Pau i Solidaritat (CCOO), Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Lliga dels Drets dels Pobles, Regidoria de Drets Civils i Ciutadania, Sabadell Acull Infants Sahrauís, Solidaris amb el Poble Sahrauí i Xarxa Solidària Sabadell – Colòmbia - Edició del calendari corporatiu d’igualtat amb el títol Dones sahrauís, la lluita pels drets de totes - Exposició al carrer [13]25 Dones del Poble Sahrauí, cedida per la Coordinadora d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí - Acte central de commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Espai dedicat a la cantant sahrauí i sabadellenca Mariam Hassan

- Concessió de la Medalla de la Ciutat a l’entitat Solidaris amb el Poble Sahrauí. L’acte de lliurament va tenir lloc al Teatre Principal - Projecció del documental Hijos de las nubes. La última colònia. Cinema a la fresca, a la Capella de Can Gambús - Trobada d’infants, famílies i joves de la XESI (Xarxa Educativa Solidària i Intercultural) en el marc del projecte de Vacances en Pau - Exposició “Les mines antipersones al Sàhara Occidental” - Jornades de reflexió sobre cooperació sanitària amb l’Hospital Parc Taulí i l’IDC Hospital General de Catalunya - Acte final de la Xarxa Educativa Solidària i Intercultural (XESI) en el Dia Internacional dels Drets dels Infants - Intercanvi poètic entre els poetes catalans Toni Quero i David Madueño i els poetes sahrauís Bahia Awah i Ali Salem a l’Alliance Française de Sabadell. Mitjançant els seus versos fan palès les situacions de genocidi cultural, injustícies i privacions de llibertats dels pobles - Ponències sobre El conflicte del Sàhara Occidental en perspectiva internacional, a càrrec de Jaume Saura i Pamela Urrutia, a l’Aula d’Extensió Universitària de Sabadell - Per unanimitat del Ple Municipal de Sabadell, s’acorda donar continuïtat al Protocol d’Amistat subscrit el 12 d’octubre de 1989 entre els representants de les ciutats de Sabadell i d’Argub per fer efectiu l’agermanament

CONMEMORACIÓN EN SABADELL DE LOS 25 AÑOS DEL HERMANAMIENTO CON ARGUB - Creación de una comisión de trabajo integrada por Assemblea Local Creu Roja a Sabadell, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí, Fundació Josep Comaposada - Sindicalistes Solidaris, Fundació Privada Pau i Solidaritat (CCOO), Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Lliga dels Drets dels Pobles, Regidoria de Drets Civils i Ciutadania, Sabadell Acull Infants Sahrauís, Solidaris amb el Poble Sahrauí y Xarxa Solidària Sabadell – Colòmbia - Edición del calendario corporativo de igualdad con el título Mujeres saharauis, la lucha por los derechos de todas - Exposición en la calle [13] 25 Mujeres del Pueblo Saharaui cedida por la Coordinadora de Ayuntamientos Solidarios con el Pueblo Saharaui - Acto central de conmemoración del 8 de marzo, Día Internacional de la Mujer. Espacio dedicado a la cantante saharaui y sabadellense Mariam Hassan - Concesión de la Medalla de la Ciudad a la entidad Solidaris amb el Poble Sahrauí. El acto de entrega tiene lugar en el Teatro Principal - Proyección del documental Hijos de las nubes. La última colonia. Cine al aire libre, en la Capilla de Can Gambús - Encuentro de niños, familias y jóvenes de la XESI (Red Educativa Solidaria e Intercultural) en el marco del proyecto de Vacaciones en Paz

- Exposición “Las minas antipersonas en el Sahara Occidental” - Jornadas de reflexión sobre cooperación sanitaria con el Hospital Parc Taulí y el IDC Hospital General de Cataluña - Acto final de la Red Educativa Solidaria e Intercultural (XESI) en el Día Internacional de los Derechos de la Infancia - Intercambio poético entre los poetas catalanes Toni Quero y David Madueño y los poetas saharauis Bahia Awah y Ali Salem en la Alliance Française de Sabadell. Mediante sus versos hicieron patente las situaciones de genocidio cultural, injusticias y privaciones de libertades de los pueblos - Ponencias sobre El conflicto del Sahara Occidental en perspectiva internacional, a cargo de Jaume Saura y Pamela Urrutia, en el Aula de Extensión Universitaria de Sabadell - Por unanimidad del Pleno Municipal de Sabadell, se acuerda dar continuidad al Protocolo de Amistad suscrito el 12 de octubre de 1989 entre los representantes de las ciudades de Sabadell y de Argub para hacer efectivo el hermanamiento

COMMEMORATION IN SABADELL OF THE 25TH ANNIVERSARY OF THE TWINNING WITH EL ARGOUB - A working committee is set up consisting of the Assemblea Local Creu Roja a Sabadell, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí, Fundació Josep Comaposada - Sindicalistes Solidaris, Fundació Privada Pau i Solidaritat (CCOO), Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Lliga dels Drets dels Pobles, Regidoria de Drets Civils i Ciutadania, Sabadell Acull Infants Sahrauís, Solidaris amb el Poble Sahrauí and Xarxa Solidària Sabadell – Colòmbia - Publication of the corporate equality calendar entitled Sahrawi women, fighting for the rights of all - Street exhibition [13]25 Women of the Sahrawi People provided by the Coordinating Committee of Town Councils Supporting the Sahrawi People - Main event to mark 8 March, International Women’s Day. Dedicated to the Sahrawi and Sabadell singer Mariam Hassan - City Medal presented to Solidarity with the Sahrawi People. The ceremony takes place at the Teatre Principal - Screening of the documentary Sons of the Clouds. The last colony. Outdoor cinema at Can Gambús Chapel - Meeting of young children and families and the XESI (Solidarity and Intercultural Education Network) as part of the Holidays in Peace project

- Travelling exhibition “Antipersonnel mines in the Western Sahara” - Seminars on health cooperation with the Parc Taulí Hospital and the IDC General Hospital of Catalonia - Closing event for the Solidarity and Intercultural Education Network (XESI) on Universal Children’s Day

2015 - Edició del vídeo commemoratiu dels 25 anys d’agermanament amb el suport de Carles Solà - Edició del llibre Àlbum de família, amb textos de Bahia Awah, Fermí Ballvé, David Madueño, Jesús Medina, Carmel Montllor, Ali Salem Iselmu, Jaume Saura i Toni Quero i fotografies de Juanma Peláez - Edición del vídeo conmemorativo de los 25 años de hermanamiento con el apoyo de Carles Solà - Edición del libro Álbum de familia, con textos de Bahia Awah, Fermí Ballvé, David Madueño, Jesús Medina, Carmel Montllor, Ali Salem Iselmu, Jaume Saura y Toni Quero y fotografías de Juanma Peláez

- Poetry exchange between the Catalan poets Toni Quero and David Madueño and the Sahrawi poets Bahia Awah and Ali Salem at the Alliance Française in Sabadell. Their verses portray situations of cultural genocide, injustice and removal of people’s freedoms - Talks about The International Perspective on the Western Sahara Conflict by Jaume Saura and Pamela Urrutia at the University Extension School in Sabadell - The full meeting of Sabadell City Council unanimously agrees to continue the Protocol of Friendship signed on 12 October 1989 between representatives of the cities of Sabadell and El Argoub to implement twinning

- Release of the video commemorating 25 years of twinning supported by Carles Solà - Publication of the book Family Album, with texts by Bahia Awah, Fermí Ballvé, David Madueño, Jesús Medina, Carmel Montllor, Ali Salem Iselmu, Jaume Saura and Toni Quero and photographs by Juanma Peláez

ciutat i drets humans ciudad y derechos humanos city and human rights

Grup de hip hop de l’Espai Jove de Can Rull, a Sabadell. La mundialització ha ajudat a augmentar els processos d’urbanització i al flux de cultures urbanes Grupo de hip hop del Espai Jove de Can Rull, en Sabadell. La mundialización ha ayudado a aumentar los procesos de urbanización y al flujo de culturas urbanas Hip hop group at Can Rull Youth Club in Sabadell. Globalisation has increased urbanisation and the flow of urban cultures

Un dels efectes més expressius de la mundialització ha estat l’augment generalitzat dels processos d’urbanització en el món sencer, un fenomen que ha tingut un efecte ambivalent sobre els drets de les persones. D’una banda, les ciutats tenen la proximitat entre els seus punts forts i, com assenyalava el Compromís de Barcelona signat per més de 50 ciutats europees el 1998: “En un món globalitzat, la ciutat està més pròxima als ciutadans, i això li dóna a la vegada capacitat per a fer visibles les situacions de vulnerabilitat dels drets, i legitimitat, davant la ciutadania, per a actuar en conseqüència”. D’altra banda, la ciutat o certa forma d’assentaments urbans poden constatar les majors vulneracions de la dignitat humana: l’agència de les Nacions Unides sobre assentaments humans (UN Habitat) ha calculat que més de mil milions d’éssers humans a tot el món viuen en assentaments informals al voltant de les grans ciutats i megalòpolis mundials, que representen el 28,2% de la població urbana del nord d’Àfrica, el 71,9%, de la d’Àfrica Subsahariana i el 31,9%, de la d’Amèrica Llatina. Aquesta dualitat entre les necessitats que genera l’entorn urbà i les oportunitats de la proximitat constitueixen el fonament dels drets humans a la ciutat.

En general, els drets humans es troben reconeguts i protegits en diferents fonts normatives, tant en l’àmbit estatal (Constitució) com en l’internacional (Declaració Universal de Drets Humans i tractats internacionals que la desenvolupen) i tradicionalment ha estat només l’Estat, entès com a administració central, qui ha assumit compromisos internacionals i qui ha reconegut i fet efectius (o no) els drets fonamentals en l’àmbit intern. La idea de “drets humans a la ciutat” o de “dret a la ciutat” parteix del principi que el respecte pels drets humans no es pot entendre únicament com un deure exclusiu dels poders centrals d’un Estat, sinó que correspon a tota l’Administració, en els seus diferents nivells territorials i sectorials, i dins dels seus respectius àmbits de competències, incloent-hi el món local. A partir d’aquesta constatació, els darrers anys han aparegut declaracions de drets humans en l’àmbit local i, sobretot, instruments de cooperació municipal de caire internacional que tenen per objectiu la protecció dels drets humans a escala local. Entre aquests darrers, destaquen la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (2000) i la Carta-Agenda Mundial de Drets Humans a la Ciutat (2011). Els municipis signataris d’aquests instruments han fet una aposta pels drets humans de proximitat, tot reconeixent drets que inclouen la participació associativa i política, no limitada al vot en eleccions periòdiques; l’accés a l’habitatge i la protecció davant dels desnonaments; el dret a un medi ambient sa a la ciutat i el dret a una mobilitat sostenible i que abraci tots els barris del municipi; la transparència administrativa dels poders locals, etcètera. L’adopció i posada en marxa de polítiques públiques locals coherents amb aquests drets és el que farà possible la realització efectiva dels drets humans a totes les llars i totes les persones. JAUME SAURA President de l’Institut de Drets Humans de Catalunya

Quan no hi ha escola, la feina d’anar a buscar aigua recau en els més petits, com en aquest pou de l’Argub Cuando no hay escuela, el trabajo de ir a buscar agua recae en los más pequeños, como en este pozo de Argub When there is no school, the work of fetching water falls on children, as at this well in El Argoub

Uno de los efectos más expresivos de la mundialización ha sido el aumento generalizado de los procesos de urbanización en el mundo entero, un fenómeno que ha tenido un efecto ambivalente sobre los derechos de las personas. Por un lado, las ciudades tienen la proximidad entre sus puntos fuertes y, como señalaba el Compromiso de Barcelona firmado por más de 50 ciudades europeas en 1998: "En un mundo globalizado, la ciudad está más próxima a los ciudadanos, lo que le da a la vez capacidad para hacer visibles las situaciones de vulnerabilidad de los derechos, y legitimidad, ante la ciudadanía, para actuar en consecuencia". Por otra parte, la ciudad –o cierta forma de asentamientos urbanos– puede constatar las mayores vulneraciones de la dignidad humana: la agencia de las Naciones Unidas sobre asentamientos humanos (UN Habitat) ha calculado que más de mil millones de seres humanos en todo el mundo viven en asentamientos informales alrededor de las grandes ciudades y megalópolis mundiales, que representan el 28,2% de la población urbana del Norte de África, el 71,9% de la de África Subsahariana y el 31, 9%, de la de

América Latina. Esta dualidad entre las necesidades que genera el entorno urbano y las oportunidades de la proximidad constituyen el fundamento de los derechos humanos en la ciudad. En general, los derechos humanos se encuentran reconocidos y protegidos en diferentes fuentes normativas, tanto en el ámbito estatal (Constitución) como internacional (Declaración Universal de Derechos Humanos y tratados internacionales que la desarrollan), y tradicionalmente ha sido sólo el Estado, entendido como administración central, quien ha asumido compromisos internacionales y ha reconocido y hecho efectivos (o no) los derechos fundamentales en el ámbito interno. La idea de "derechos humanos en la ciudad" o de "derecho a la ciudad" parte del principio de que el respeto por los derechos humanos no puede entenderse únicamente como un deber exclusivo de los poderes centrales de un Estado, sino que corresponde a toda la Administración, en sus diferentes niveles territoriales y sectoriales, y dentro de sus respectivos

ámbitos de competencias, incluyendo el mundo local. A partir de esta constatación, los últimos años han aparecido declaraciones de derechos humanos en el ámbito local y, sobre todo, instrumentos de cooperación municipal de carácter internacional que tienen por objetivo la protección de los derechos humanos a escala local. Entre estos últimos, destacan la Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos en la Ciudad (2000) y la Carta Agenda Mundial de Derechos Humanos en la Ciudad (2011). Los municipios firmantes de estos instrumentos han hecho una apuesta por los derechos humanos de proximidad, reconociendo derechos que incluyen la participación asociativa y política, no limitada al voto en elecciones periódicas; el acceso a la vivienda y la protección ante los desahucios; el derecho a un medio ambiente sano en la ciudad y el derecho a una movilidad sostenible y que abarque a todos los barrios del municipio; la transparencia administrativa de los poderes locales, etcétera. La adopción y puesta en marcha de políticas públicas locales coherentes con estos derechos es lo que hará posible la realización efectiva de los derechos humanos en todos los hogares y todas las personas. JAUME SAURA Presidente del Instituto de Derechos Humanos de Cataluña

One of the most characteristic effects of globalisation has been the generalised increase in urbanisation around the world, something that has had an ambivalent effect on the rights of individuals. On the one hand, the strengths of cities include proximity and, as indicated in the Barcelona Agreement signed by over 50 European cities in 1998, “in a globalised world, the city stands closer to the citizens and this lends it both the capacity to make visible the situations of vulnerability of rights, and the legitimacy before the citizenry to act in consequence”. Yet on the other, in cities or some forms of urban settlements you can find the greatest violations of human dignity; UN-Habitat, the United Nations agency for human settlements, has estimated that more than a billion human beings worldwide live in informal settlements around the world’s major cities and megacities, accounting for 28.2% of the urban population in North Africa, 71.9% in sub-Saharan Africa and 31.9% in Latin America. This duality between the needs generated by the urban environment and the opportunities of proximity constitute the foundation of human rights in the city.

Based on this observation, in recent years there have been declarations of human rights at the local level and especially international municipal cooperation instruments that aim to protect human rights locally. The latter include the European Charter for the Safeguarding of Human Rights in the City (2000) and the Global Charter-Agenda for Human Rights in the City (2011). Local councils that have signed these instruments have made a commitment to local human rights while at the same time recognising rights including association and political participation not limited to voting in regular elections, access to housing and protection from eviction, the right to a healthy environment in the city and the right to sustainable mobility covering all areas of the municipality, administrative transparency of local authorities, etc.

In general human rights are recognised and protected in various legal sources, both nationally (Constitution) and internationally (Universal Declaration of Human Rights and international treaties that implement it), and traditionally only the State as the central government has entered into international commitments and recognised and given effect (or not) to fundamental rights domestically. The idea of “human rights in the city” or “rights in the city” is based on the principle that respect for human rights cannot be understood solely as an exclusive duty of the central authorities of a State but also corresponds to governments as a whole at their various geographical and sector levels and within their respective remits, including local councils.

Chair of the Human Rights Institute of Catalonia

Adopting and implementing local public policies consistent with these rights will enable the actual achievement of human rights in all households and for all people. JAUME SAURA

INTERCANVI DE POETES CATALANS I SAHRAUร S INTERCAMBIO DE POETAS CATALANES Y SAHARAUIS EXCHANGE BETWEEN CATALAN AND SAHRAWI POETS Alliance Franรงaise de Sabadell (8 de novembre de 2014)

els drets culturals, els drets oblidats los derechos culturales, los derechos olvidados cultural rights, the forgotten rights

DAVID MADUEÑO

Sedentaris

Besàvia

Pregunteu a les plantes

Només en tinc indicis. Cap fotografia,

si les arrels

cap retrat a l’oli. M’han dit

els són innecessàries.

que era una dona corpulenta, feta a les durícies de la vida.

Sí, la gent d’aquesta terra

“Quan es llevava, es rentava

som descendents

la cara amb colònia.

de transhumants.

Deia que els homes puden a boc.” I així va contemplar al llarg dels anys

Certament,

com se li moria un fill,

el nostre país

un altre li era sepultat

és passadís intercontinental

al mausoleu de Sant Boi de Llobregat,

de nòmades.

i al meu avi el donaven per mort a la guerra

I tanmateix,

massa aviat

al final de tots els seus camins

La resta, a fer la viu-viu

sempre hi ha hagut

quan s’imposà una pau vençuda

la pedra d’una casa o d’una tomba

de coloms coixos

i llorers marcits.

Només en tinc indicis. Tan sols el testimoni de les dones de la família, que la recorden com el que fou, com el que elles són, el vell pilar a l’ombra de la porxada que el temps i la humitat erosionen, però mai vinclen.

Pregúntales

Incoherencias

BAHIA AWAH

A quién me pregunta

¿Por qué tengo pasaporte

¿de dónde es el bienvenido mozo bauah1?

y no me reconocen?

Y cómo son las estepas

En mi ineludible ostracismo,

de mi Tiris,

funcionarios

le respondo amablemente.

del viejo poder balbucearon

mi nombre

Procedo de los legendarios campos,

mil y una veces

leyendas del sur,

en su doble rasero lenguaje.

de la dorada sabana, tierra cristalina, de distantes islotes de galaba2

Ojalá supieran lo triste

de tórridas estepas

del desterrado,

de nsil, murcba,

ojalá supieran lo triste

askaf, acacias de hojas y tamat3.

del exiliado,

y ojalá supieran lo triste

En tiempos de lejrif 4 mi campo es gozo,

del apátrida.

en tifisqui5 es toda humanidad, en saif 6, generoso,

Tengo mi nación

prudente, con su fresco odre y grata sombra.

tengo mi pasaporte,

tengo mi identidad,

En sus vientos no temo perderme,

y muchos saben

tangible confío en el sentido de mi dromedario,

lo injusto que es vulnerar

y en las enseñanzas de mi abuelo.

mi condición de humano.

En mis campos del sur, sosegado y feliz,

Beduino soy,

nacen y mueren mis días para vivir

pastor y poeta retador,

teniendo bien sujetas las estacas

atemporal, aquí resido en su embuste

y el altar de mi jaima.

e incoherente mundo del viejo continente.

Buscador de lluvias y de lugares pasto en el desierto Plural de galb, monte 3 Nombre de plantas del desierto del Sáhara 4 Otoño 5 Primavera 6 Verano 1 2

Sabadell

Nirvana

Allí fue todo,

Looking up at the stars, I know quite well

en las angostas calles

That, for all they care, I can go to hell

donde los siglos mueren

W. H. Auden

y se estremecen los telares, nos habitamos mutuamente.

Me he descubierto tantas veces siendo yo el que más ama, atravesado de alfileres sobre un corcho olvidado

Son estancias frágiles

junto a fotografías tomadas en ciudades remotas,

en que se precipitan,

vértebras del esqueleto del mundo

al calor de los vapores,

donde amanecíamos radiantes

torrenciales los gestos

o durmiendo al raso bajo una rodaja de luz,

y los labios primitivos.

que ya puedo calibrar mi dolor con la precisión de un alquimista.

Escenas de una comedia bufa, de asientos traseros

Sé de lo que hablo: desprender la horquilla

y portales desvencijados,

y provocar tormentas eléctricas,

donde fallecemos.

caminar en paralelo por la vía del tren y patear los dos la misma lata,

Mi vieja ciudad de plomo,

desplazando la vida siempre hacia delante,

vuelven como puñales,

prestar mi camiseta para que duerma

el perfume de tus copos de lana

con el logo de Nirvana arqueado sobre el pecho

y los inocentes pechos

y sangrarnos las encías sobre la pulpa de una manzana.

en que me reflejara. Hacer un fundido en negro en mi vida y aparecer sonriente unos meses más tarde, saludarla al descuido: hola, cómo te va, y decir te equivocaste, sí te equivocaste, aunque sepas que es mentira y seas tú quien duerme hecho un ovillo, mientras volteas de nuevo las fotografías y acumulas recuerdos en un cajón apartado.

TONI QUERO

ALI SALEM ISELMU

Las entrañas del muro

La espera de un pozo

De la venganza,

Hacia el pozo,

nació,

dirigió su mirada,

el muro de la vergüenza,

los cuervos,

para dividir,

los pájaros pequeños,

almas y sentimientos,

los camellos,

para aniquilar familias.

el árbol de Ignin1, sombra de su acampada.

A unos les impidió el paso, a otros,

Pero todo desapareció,

les encerró en su tierra,

se quedó reducido

cortó el paso a los beduinos,

al viento seco y caliente,

cortó el paso a los nómadas pastores.

al estiércol de los dromedarios. El pozo se quedó sin agua,

Puso límites al desierto,

sin jaimas,

encerró cadenas montañosas,

huérfano su horizonte.

prohibió a los dromedarios,

Espera la lluvia,

volver a sus pozos.

aquella nube del sur, la riada que le devolverá,

Revolucionó la muerte,

el olor del agua.

convirtiendo la tierra,

El pozo sigue esperando,

en una trampa,

el fin de la sequía,

debajo de las pisadas

la vuelta al otoño,

libres e inocentes.

la predicción del sabio,

Le llaman,

los pasos del oteador.

el Muro de la Vergüenza,

El pozo espera la arena,

y es el muro,

que atrape en su interior,

que mata, divide, encarcela y somete.

el agua que le devolverá la vida.

Miles de kilómetros, impiden el paso, de la vida, de la libertad, del reencuentro.

Planta típica del desierto del Sahara, del tamaño de una acacia espinosa, tiene un fruto que se llama bragali y es comestible

agraïments agradecimientos acknowledgements Alliance Française de Sabadell Castellers de Sabadell Chejma Mohamed Medi Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) Consell de Solidaritat i Cooperació Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí Delegació del Front Polisario a Catalunya Diputació de Barcelona. Oficina de Cooperació al Desenvolupament Escola Illa: Mª Àngels Caellas Vendrell, Joan Mondéjar Nicolás i Mª del Mar Olmo Almela Espai Jove de Can Rull Esplai Esquitx Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) Lliga dels Drets dels Pobles Malainin Abdi Omar Mamuna Malainin Baba Mohamed Ahmed Chekeirid

Protagonistes sabadellencs del llibre / Protagonistas sabadellenses del libro / People from Sabadell in the book: treballadors de la Unitat de Cures Intensives (UCI) de Neonatologia de l’Hospital Parc Taulí, Inma, Juan, Derek, Júlia, Ainara, Safa, Mona, Maju, Patrícia, Pau, Auda, Mohamat, Aina, Andrés, Anna Protagonistes sahrauís del llibre / Protagonistas saharauís del libro / Sahrawi in the book: Abdelahi, infants de l’escola alcorànica de l’Argub, Brahim, Kunadi, Hamed, Zouria, Fatimatu, Jaya Abdelbarka Sabadell Acull Infants Sahrauís Solidaris amb el Poble Sahrauí Transports Urbans de Sabadell (TUS) I a totes les persones, institucions i entitats de Sabadell i dels Campaments de Tindouf Y a todas las personas, instituciones y entidades de Sabadell y de los Campamentos de Tindouf To all the people, institutions and associations of Sabadell and the Tindouf campsand the Tindouf refugee camps

Amb la col路laboraci贸 de: