Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell, en el marc de les polítiques públiques

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell, en el marc de les polĂ­tiques pĂşbliques de drets civils

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell, en el marc de les polítiques públiques de drets civils

Equip de treball 4Berta Pongiluppi Ascon. Llicenciada en Ciències econòmiques.

4David Moreno i Lobera. Enginyer en Informàtica i Diplomat en Estadística.

4Maite Espinach Grau. Llicenciada en Geografia i Ciències de l’Educació.

Cerdanyola del Vallès, maig de 2012  Actíva Prospect SL (Research & Solutions).

Actíva Prospect és una companyia de recerca i consultoria formada per un equip multidisciplinar de professionals que treballa en els àmbits de mercat de

treball,

formació,

polítiques

socials

i

desenvolupament territorial i gestió de projectes.

Actíva Prospect proveeix informació pràctica i orientada a la presa de decisions, amb una base de treball participatiu i proper al territori.

Aquesta recerca s’ha dut a terme per encàrrec de l’Ajuntament de Sabadell.

L’enfocament i el contingut d’aquest document són responsabilitat

de

l’equip

de

treball

d’Actíva

Prospect que en té l’autoria.

La duplicació i/o publicació en qualsevol forma d’aquest document només és permesa amb el permís explícit de l’Ajuntament de Sabadell.

Actíva Prospect SL (Research & Solutions) Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès Barcelona Tel. +34 93 5820177 - Fax. +34 93 580 13 54 activaprospect@activaprospect.cat http://www.activaprospect.cat

Índex Introducció i metodologia .................................................................................... 1 1 Aproximació a la realitat de la ciutadania i l’exercici dels Drets Civils .......... 3 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 1.6 1.7 1.8 1.9 1.10 1.11 1.12

POBLACIÓ I DEMOGRAFIA .................................................................................................... 3 EDUCACIÓ I FORMACIÓ PROFESSIONAL ............................................................................... 8 MERCAT DE TREBALL, ACTIVITAT ECONÒMICA I COMERÇ ..................................................... 15 SALUT I ESPORT............................................................................................................... 24 ACCÉS A L’HABITATGE ...................................................................................................... 28 OCI I CULTURA ................................................................................................................. 30 ACCÉS A LA INFORMACIÓ .................................................................................................. 36 TEIXIT ASSOCIATIU ........................................................................................................... 38 COOPERACIÓ................................................................................................................... 40 DIVERSITAT DE CREENCES ............................................................................................ 41 CONVIVÈNCIA ............................................................................................................... 42 DESIGUALTATS SOCIALS ............................................................................................... 43

2 Aproximació a les polítiques de drets civils i ciutadania .............................. 47 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 2.7 2.8

MARC LEGISLATIU I D’ACTUACIÓ PÚBLICA ........................................................................... 47 JOVES ............................................................................................................................. 48 IGUALTAT ........................................................................................................................ 50 NOVA CIUTADANIA ............................................................................................................ 52 CONVIVÈNCIA .................................................................................................................. 54 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT .......................................................... 55 LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA I DIVERSITAT DE CREENCES .................................................... 56 DIVERSITAT D’ORIENTACIÓ SEXUAL ................................................................................... 57

3 Conclusions i Orientacions per l’actuació de les polítiques públiques ......... 58 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6 3.7 3.8

GENERALS ...................................................................................................................... 58 JOVES ............................................................................................................................. 59 IGUALTAT DONA-HOME .................................................................................................... 60 NOVA CIUTADANIA ............................................................................................................ 61 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT .......................................................... 62 LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA I DIVERSITAT DE CREENCES .................................................... 62 DIVERSITAT D’ORIENTACIÓ SEXUAL ................................................................................... 63 PROPOSTA D’EIXOS DE TREBALL TRONCALS ...................................................................... 64

4 Bibliografia i documentació consultada......................................................... 65

Introducció i metodologia L’objectiu del treball que aquí es presenta és proporcionar una visió general de quina és la realitat de la ciutadania i de les polítiques de drets civils en els darrers anys a Sabadell, des d’una perspectiva centrada en la població jove i la seva emancipació i participació en la vida ciutadana, però que abasta també les altres dimensions que es treballen des de la regidoria de Drets Civils i Ciutadania: la nova ciutadania i la convivència, la igualtat dona – home, la cooperació, la diversitat de creences i la diversitat d’orientació sexual.

Es tracta d’identificar les tendències clau pel que fa als diferents eixos o àmbits que articulen la vida a la ciutat i l’exercici dels drets civils i aportar les bases per a un treball transversal de les polítiques de drets civils en relació a les actuacions municipals.

La metodologia de treball que s’ha seguit per dur a terme el treball s’ha basat en la recopilació, anàlisi i sistematització de tota aquella informació de que l’ajuntament ja disposa. No es tractava, per tant, d’obrir noves vies de recerca ni de treball de camp, perquè són molts els esforços i recursos públics que ja s’han esmerçat en aquest sentit, sinó de treure profit i posar en valor tot el que s’ha fet fins ara. Només en alguns casos, per tal de contextualitzar la informació, s’han cercat dades estadístiques de referència, a nivell de Catalunya o de la província.

Així, el treball combina la recopilació i anàlisi de dades estadístiques (procedents de registres oficials i dels diferents serveis de l’ajuntament), amb l’anàlisi documental, d’estudis realitzats, memòries dels diferents serveis, plans d’actuació, estudis de nivell comarcal i provincial, etc.

S’han revisat una vintena de documents, procedents dels diferents serveis que integren la regidoria1.

Temàticament parteix dels eixos d’emancipació i de participació juvenil, i que són els principals àmbits dels serveis i programes que afecten molt directament a la població jove, en tant que motor i futur de la ciutadania a Sabadell. Aquests són: La informació i l’orientació.

L’educació i la formació professional.

L’accés al mercat de treball i la situació laboral.

La salut i la prevenció.

L’accés a l’habitatge.

1

El document final incorporarà la relació de tots els documents utilitzats.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

1

L’activitat cultural, artística i creativa.

La pràctica esportiva i el lleure.

La participació, associacionisme i activitat cívica.

La cooperació La diversitat, la igualtat i la protecció de col·lectius vulnerables.

El document s’estructura en 3 capítols, un primer que recull les principals dades i informacions disponibles de la realitat ciutadana i l’exercici dels drets civils, un segon que fa una aproximació a les polítiques actuals en funcionament i, un tercer amb una síntesi de conclusions i tendències que finalitza amb orientacions i una proposta d’eixos de treball per al futur.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

2

1 Aproximació a la realitat de la ciutadania i l’exercici dels Drets Civils 1.1

Població i demografia

Població per edats i sexe

A 1 de gener de 2012 Sabadell registra un total de 208.318 persones empadronades.

D’aquestes, el 51,2% són dones, el 16,3% són joves de 15 a 29 anys ( 4,7% de 15 a 19, 5,1% de 20 a 24 i 8,5% de 25 a 29) i el 12,3% són persones de nacionalitat estrangera.

Gràfic 1 Piràmide de població de Sabadell, gener 2012 En valors absoluts

10 95 90 85 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 3.000

2.000

1.000

0

H2012 H2011

1.000

2.000

3.000

D2012 D2011

Font: Padró Municipal d’Habitants de l’Ajuntament de Sabadell.

En el conjunt de població s’observa una major presència de dones en els grups d’edat més avançada degut a la major esperança de vida d’aquest col·lectiu poblacional. De fet, fins als 74 anys, la proporció de dones es mou entre el 48% i 54%, mentre que a partir dels 7579 anys el percentatge augmenta fins el 60% i va augmentant fins assolir més del 70% a partir dels 90 anys.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

3

El nombre de persones de nacionalitat estrangera empadronades a 1 de gener de 2012 és de 25.656. Així, la taxa d’estrangeria se situa en el 12,3%, xifra sis dècimes inferior a la de 2011. I prenent una perspectiva més àmplia, respecte cinc anys enrere, l’any 2007, la població estrangera s’ha reduït en gairebé 6.000 persones (a inicis del 2007 hi havia 31.599 persones de nacionalitat estrangera empadronades a la ciutat)

Les diferències en la distribució per edat i sexe són molt acusades entre la població autòctona i l’estrangera. Així el grup de població estrangera es concentra en les edats més productives (sobretot en els grups d’edat entre els 25 i 45 anys) i quasi és inexistent en el grup d’edat més avançada (majors de 65 anys) i és menor en els grups d’entre 5 i 20 anys.

Contràriament, hi ha una concentració important de la població en els grups de menys edat (menors de 5 anys) com a conseqüència de la major natalitat del col·lectiu estranger.

Per grups d’edat, els nens/es estrangers/es en etapa infantil 0-4 anys representen el 8,4% del total, els nens/es en escolarització obligatòria (5-14 anys) són el 10,9% i els adolescents i joves (15-29 anys) representen el 26,9%. Els adults de 30-64 anys són el 52,5% i els estrangers de més de 65 anys són l’1,4%.

Per sexes s’observa una distribució força igualitària entre homes i dones d’origen estranger en tots els grups d’edat, excepte en l’etapa 35-44 anys, on el percentatge de dones és 7-8 punts percentuals menor al d’homes. Aquest fet comporta que en el conjunt de la població estrangera les dones representin un percentatge lleugerament menor al 50% (47,9%).

Respecte a les principals nacionalitats representades en el col·lectiu estranger de Sabadell, la proporció de dones és més important en els col·lectius llatinoamericans. Així, s’enregistren més de dones (entre 5 i 10 punts percentuals) en el cas de Bolívia, Paraguai, Colòmbia, República Dominicana, Brasil i Hondures. Contràriament, la població marroquina és predominantment masculina (al voltant del 60%), a l’igual que passa amb els col·lectius subsaharians principals (entre el 70-80% homes): Gàmbia, Senegal, Guinea i Mali.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

4

Gràfic 2 Piràmide de la població autòctona de Sabadell, gener 2012

Gràfic 3 Piràmide de la població estrangera de Sabadell, gener 2012

En valors absoluts

En valors absoluts

10 95 90 85 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 2.000

1.500

1.000

500 H2009

0

500

1.000

1.500

10 95 90 85 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 600

2.000

400

200

D2009

0

H2012

200

400

600

D2012

Font: Padró Municipal d’Habitants de l’Ajuntament de Sabadell.

Pel que fa a l’evolució de la població de Sabadell, aquesta s’estanca al voltant dels 208,3 mil habitants. De fet, respecte el gener del 2011 el balanç d’altes i baixes del padró registra un saldo negatiu de 10 persones empadronades. Per nacionalitats, s’observa un augment 1.286 persones de nacionalitat espanyola (una variació interanual del 0,7%), mentre que la població estrangera es redueix en 1.296 efectius (una disminució del -4,8% interanual).

Gràfic 4 Evolució de la població a Sabadell, 2000-12

Gràfic 5 Evolució de la població estrangera a Sabadell, 2000-12

Valors absoluts

Valors absoluts

Proporció població estrangera

210,0

14,0

30,0

12,0

25,0

Variació interanual 80,0

200,0 190,0

70,0 60,0

180,0

10,0

20,0

50,0

170,0 8,0

160,0

40,0 15,0

150,0

30,0

6,0

140,0

10,0

20,0

4,0

130,0

10,0 5,0

120,0 2,0

0,0

110,0 100,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

0,0

Pob.(milers) 183,9 185,2 187,7 190,7 193,5 196,9 200,5 202,1 204,0 206,7 207,8 208,3 208,3 Estrang. (%) 1,0 1,7 2,9 4,5 6,1 7,9 9,6 10,7 11,9 12,5 12,8 12,9 12,3

0,0 Estrang.(milers) Taxa Var.(%)

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 1,9

3,2

5,4

8,6

-10,0

11,8 15,6 19,3 21,6 24,4 25,8 26,6 27,0 25,7

66,2 69,9 59,3 37,2 31,5 23,7 12,2 12,7 6,1

2,9

1,3

-4,8

Font: Padró Municipal d’Habitants de l’Ajuntament de Sabadell. Elaboració Actíva Prospect. Actualització a 1 de gener de 2012.

Nota metodològica: El Padró d’habitants és un registre viu, de manera que les dades de població varien en funció dels canvis en la situació administrativa que es puguin derivar de la situació de les persones empadronades a la ciutat. Sovint, aquests canvis són retrospectius, de forma que les xifres publicades en un moment concret varien respecte a les que es publiquen en un altre. Per aquest motiu, sovint les xifres varien lleugerament respecte a les publicades amb anterioritat.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

5

El col·lectiu estranger majoritari a Sabadell és el llatinoamericà, amb el 45,5% del total. El segon més important en nombre és el Magribí, amb el 19,0%. El tercer és el de persones d’altres nacionalitats de la Unió Europea, el 13,8%.

Més minoritaris són els col·lectius formats per persones de l’Àfrica subsahariana (el 10,8%), Àsia (7,4%) i Resta d’Europa (3,2%).

L’evolució de la població estrangera per regions mostra dinàmiques diferenciades, tot i que en general hi ha una disminució en tots els orígens, excepte l’asiàtica que manté la tendència positiva d’anys anteriors. El col·lectiu que més disminueix és el llatinoamericà, amb un descens lleugerament superior a les dues mil persones enregistrades el 2009, any en que es registra el màxim d’efectius d’aquesta regió. La població magrebina es manté constant des del 2010 i la subsahariana perd uns cent efectius en els dos darrers anys.

A Sabadell hi conviuen persones de 125 nacionalitats diferents. La marroquina amb 18,1% de la població estrangera és la més important, seguida de la boliviana amb el 13,6%, l’equatoriana amb el 9,4%, la romanesa el 6,8% i la xinesa el 4,3%. Aquestes cinc nacionalitats representen més de la meitat de la població estrangera que resideix a la ciutat (el 52,2%) i totes cinc superen el miler de persones cadascuna d’elles.

Hi ha 11 nacionalitats més que en conjunt representen un 30% més de la població estrangera. Aquestes són: Paraguai, Gàmbia, Colòmbia, República Dominicana, Perú, Argentina, Itàlia, Brasil, Senegal, Pakistan, Uruguai i Guinea. Totes elles superen els 400 efectius cadascuna.

A l’igual que per regions, l’evolució per nacionalitats també mostra dinàmiques diferenciades. Així, la nacionalitat que perd més població és l’equatoriana, amb uns quatre cents efectius menys respecte ara fa un any. En segon lloc, la boliviana perd uns 250 efectius. I en tercer lloc, la colombiana perd uns 175 efectius. D’altres nacionalitats que perden al voltant d’un centenar de persones són els romanesos, argentins i peruans.

Contràriament, es produeix un augment del nombre de persones de nacionalitat pakistanesa i xinesa (al voltant de la vuitantena i seixantena de persones respectivament).

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

6

Gràfic 6 Origen de la població estrangera per regions a Sabadell, 2012

Gràfic 7 Origen de la població estrangera a Sabadell. 20 principals nacionalitats, 2012

En percentatge

Valors absoluts

Llatinoamèrica

45,5

Magrib

19,0

UE

13,8

Àfrica subsahariana

10,8

Àsia

7,4 3,2

Resta d'Europa Nord Amèrica

0,2

Oceania

0,0

Apàtrida

0,0 0

10

20

30

40

Marroc Bolívia Equador Romania Xina Paraguai Gàmbia Colòmbia República Dominicana Perú Argentina Itàlia Brasil Senegal Pakistan Uruguai Guinea Hondures Mali Ucraïna

50

4.640 3.493 2.411 1.751 1.103 877 826 774 705 668 603 579 491 490 477 434 414 285 271 270 0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

Font: Padró Municipal d’Habitants de l’Ajuntament de Sabadell a 1 de gener. Elaboració Actíva Prospect.

La proporció de població estrangera supera la mitjana municipal en tres districtes. La presència més important és al Districte 6, on el 19,6% de la població resident és de nacionalitat estrangera. En els districtes 2 i 7 també hi ha una major representació, propera al 16%. En els districtes 3, 4 i 5 la població estrangera es manté lleugerament per sota de la mitjana municipal i és en el districte 1 on hi ha una menor presència d’aquest col·lectiu (el 7,9%). Per sectors destaca l’elevada concentració de població estrangera a Can Puiggener (superior al 30%) i als sectors de Sabadell Sud i Creu de Barberà (al voltant del 20%).

Gràfic 8 Percentatge de població per districtes a Sabadell, 2012

Gràfic 9 Taxa d’estrangeria per districtes a Sabadell, 2012

En percentatge

En percentatge 25,0

30,0

Taxa estrangeria (%) Taxa estrangeria Sabadell (%)

25,1 25,0

19,6

20,0

20,0

16,0

15,5

18,6

15,0

16,9 14,4

15,0 11,8

11,5

11,3

10,9

3

4

5

10,0 7,9

9,2

10,0

4,1

5,0

0,0

5,0

0,0 1

2

3

4

5

6

7

1

2

6

7

Font: Padró Municipal d’Habitants de l’Ajuntament de Sabadell a 1 de gener. Elaboració Actíva Prospect.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

7

1.2

Educació i Formació Professional

Nivell d’instrucció de la població i la formació d’adults

La població resident a la ciutat de Sabadell presentava l’any 2007 un percentatge de població sense estudis o amb estudis primaris similar a la mitjana catalana i inferior a la mitjana comarcal2. Així, una tercera part de la població tenia un nivell d’instrucció inferior als estudis secundaris obligatoris (el 33,7%). Altrament, el percentatge de població amb estudis secundaris obligatoris era inferior al de la mitjana del Principat i també del conjunt comarcal i, per contra, s’observava una major presència de població amb estudis postobligatoris (el 45,7%).

Taula 1 Nivell d’instrucció de la població a Sabadell, Vallès Occidental i Catalunya, 2007 % segons nivell d’instrucció

Sabadell Sense estudis o primaris Estudis secundaris obligatoris Postobligatoris Total

33,7 20,6 45,7 100,0

Vallès Occidental 37,2 22,9 39,9 100,0

Catalunya 33,2 25,6 41,2 100,0

Font: Enquesta Demogràfica 2007

Pel que fa a la població estrangera, segons dades del Padró a 1 de gener de 2012 la meitat té estudis primaris3 (el 51,3%). Per regions, els col·lectius de nacionalitat africana i asiàtica són els que mostren un nivell d’instrucció més baix, amb el 78,3% i 63,1% de població amb estudis primaris. Per sexes, hi ha una proporció d’homes més alta que el de dones, tot i que no és aquesta la situació dels dos grups amb elevada incidència abans comentats (asiàtics i africans), on hi ha major proporció de dones amb estudis primaris que d’homes.

Una quarta part de la població estrangera disposa d’estudis secundaris obligatoris (el 24,4%). Aquesta xifra és força més baixa pel col·lectiu africà (del 13,9%). La proporció de dones amb estudis secundaris obligatoris és superior a la dels homes amb aquest nivell d’instrucció.

2 S’utilitza l’Enquesta Demogràfica de 2007 i no el Padró continu perquè no es publiquen dades oficials per nivell d’instrucció de la població pel conjunt de municipis de Catalunya.

3

El percentatge de població sense estudis no arriba a l’1-2%.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

8

Una altra quarta part de la població estrangera (el 24,3%) té estudis postobligatoris. Per regions cal assenyalar la baixa proporció de població africana amb aquest nivell d’instrucció (el 7,4%) i també de l’asiàtica (el 15,8%). Altrament, entre la població estrangera de la UE15 i l’Amèrica del Nord, la proporció de població amb estudis postobligatoris supera el 55%. La proporció de dones amb estudis postobligatoris és superior a la dels homes amb aquest nivell d’instrucció.

Taula 2 Nivell d’instrucció de la població segons regió d’origen a Sabadell, 2012 % segons nivell d’instrucció Sense estudis o estudis primaris Àfrica Amèrica central Amèrica del nord Amèrica del sud Àsia Oceania Resta d'Europa UE15 Pob. Estrangera Pob. Autòctona Joves 25-29 anys

Homes 77,3% 38,1% 22,2% 40,9% 62,4% 0,0% 39,7% 22,5% 54,2%

Dones 80,1% 36,5% 29,6% 38,4% 64,1% 20,0% 37,8% 27,4% 48,1%

Total 78,3% 37,1% 25,9% 39,5% 63,1% 12,5% 38,7% 24,5% 51,3%

Estudis secundaris obligatoris Homes 14,7% 25,0% 22,2% 30,9% 22,9% 0,0% 33,5% 20,8% 23,7%

Dones 12,5% 25,5% 14,8% 32,0% 18,6% 20,0% 26,7% 18,4% 25,2%

Total 13,9% 25,3% 18,5% 31,5% 21,1% 12,5% 29,9% 19,8% 24,4%

Estudis postobligatoris Homes 8,0% 36,9% 55,6% 28,1% 14,8% 100,0% 26,9% 56,8% 22,1%

Dones 7,4% 38,0% 55,6% 29,5% 17,3% 60,0% 35,4% 54,2% 26,8%

Total 7,8% 37,6% 55,6% 28,9% 15,8% 75,0% 31,5% 55,7% 24,3%

Font: Padró d’habitants, 1 de gener de 2012.

A Sabadell l’oferta de places en centres de formació per a persones adultes és de 2.685 el curs 2010-2011. Tot i l’increment experimentat en 1.086 places des del curs 20022003 (un 67% més), des del serveis municipals s’apunta que l’oferta és encara deficitària per cobrir la demanda, sobretot de cara a abordar la necessitat d’alfabetització del col·lectiu immigrant que ho requereix.

En aquest mateix sentit, s’apunta la necessitat d’impulsar programes “pont” que, a petita escala, facilitin un itinerari cap a recursos lingüístics i formatius normalitzats per aquelles persones amb nivells baixos de formació.

Per acabar, pel que fa a la formació d’adults es considera necessari treballar des de la perspectiva d’itineraris formatius amb coordinació entre els diferents agents que hi intervenen (Centre de Normalització Lingüística, escoles d’adults, Vapor Llonch...).

També s’apunta la necessitat de reforçar des de les escoles d’adults la formació de les persones nouvingudes en competències socials i competències transversals (llengua, tecnologies, etc.) ja que alguns espais que s’ofereixen actualment no poden cobrir la demanda (Punt Òmnia, Aula Mentor, alfabetització digital...).

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

9

Segons l’Enquesta Demogràfica de l’any 2007, el 7,2% de la població de Sabadell no entén el català. En xifres de població actuals aquesta proporció representa a unes 15 mil persones. El Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) organitza cursos de català per a persones immigrades en els que hi participen un miler de persones l’any, la major part persones d’origen llatinoamericà.

En aquest àmbit, s’apunta que caldria treballar

l’aprenentatge de la llengua a través d’itineraris formatius i amb més coordinació amb la resta d’agents formatius de la ciutat.

L’educació obligatòria

A Sabadell hi ha 7.248 alumnes matriculats en l’educació infantil el curs 2010-2011.

Aquesta xifra representa el 49,1% dels nens de la franja d’edat 0-5 anys. La proporció és del 54,0% si es tracta de població de nacionalitat espanyola, mentre que entre la proporció estrangera seria la meitat, del 24,4%. Tot i que les dades mostren que l’escolarització en l’educació infantil pel col·lectiu estranger és baixa, des dels serveis municipals s’apunta que s’ha avançat força els darrers anys per incorporar als nens i nenes de famílies nouvingudes en les escoles bressol.

Segons l’estudi de la Fundació Bofill sobre l’Estat de l’educació a Catalunya l’escolarització a Sabadell en l’educació infantil en l’edat 0-2 anys era del 26,5% el curs 2007-08, del 8,6% en l’escolarització pública. Ambdues xifres situen a Sabadell en una posició intermèdia dins els municipis catalans de més de 50 mil habitants (posició 22a i 18a respectivament d’un total de 33 municipis).

En l’àmbit de l’educació primària hi ha 13.464 alumnes matriculats als centres educatius de la ciutat. Aquesta xifra representa un 5,3% superior al nombre total de nens d’aquesta franja d’edat residents a la ciutat (de 6-11 anys). És a dir, hi ha més alumnes matriculats que població en aquest tram d’edat. Això implica que les places en l’educació primària es cobreixen per alumnes que resideixen en municipis veïns. En l’etapa de primària les diferències entre l’escolarització de població autòctona i l’estrangera es redueixen considerablement. L’escolarització de la població estrangera s’aproxima al 100%, tot i que queda 6,7 punts per sota.

Aquesta situació de sobreoferta de places vers la població resident és més palpable en el cas de l’educació secundària obligatòria, on la ciutat registra un 13,2% més d’alumnes que població resident en la franja d’edat de 12-15 anys, que és de 7.775 persones. Tant en el cas de població autòctona com estrangera les taxes netes d’escolarització superen llargament el 100%.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

10

Pel que fa a la graduació a l’educació secundària obligatòria4, l’estudi de la Fundació Bofill sobre l’Estat de l’educació a Catalunya apunta que la taxa de graduació a Sabadell el curs 2006-2007 era del 74,3%: el 63,5% en els centres públics i del 87,2% en els privats/concertats. No obstant, a l’interpretar aquestes xifres, cal tenir present que la distribució dels nivells socioculturals de les famílies entre els centres públic i privats és diferent. Ara, en el context dels municipis de més de 50 mil habitants, és una taxa relativament baixa, ja que només 7 dels 33 municipis catalans de més de 50 mil habitants registren una taxa més baixa. En canvi, Sabadell ocupa una posició intermèdia en la taxa de graduació dels centres privats.

D’altra banda, tot i que no hi ha dades sobre el fracàs escolar a la ciutat cal assenyalar que a Catalunya gairebé el 30% del nois i noies no acaben l’ensenyament secundari als 16 anys, i més del 31 % no completen estudis més enllà de la secundària obligatòria.

La participació en els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) - adreçats a joves que no han obtingut el graduat en ESO i que pretén desenvolupar les competències bàsiques professionals i personals per afavorir la seva inserció laboral – és de l’1,7% dels joves entre els 16-17 anys. Pel que fa a la participació dels diferents col·lectius segons sexe i nacionalitat, s’observa una major participació dels joves d’origen estranger (el 2,4% dels joves en aquesta franja d’edat). També s’observa una major participació d’homes que de dones.

El total d’alumnes que han participat en els PQPI el curs 2010-2011 és de 65. Des de diferents serveis municipals s’apunta a un cert dèficit d’oferta que s’explicaria pel volum important de joves que no s’acaba graduant a 4t d’ESO, que a Sabadell s’estimaria vora els 500 alumnes per curs.

D’altra banda, cal assenyalar que l’abordatge de la problemàtica dels joves amb dificultats per assolir la graduació en educació secundària també s’està tractant des dels serveis municipals a través d’un programa de coneixements d’oficis adreçat a joves del 2n cicle d’ESO, el ‘Coneixement d’oficis’. En l’edició 2011-2012 hi participen més de 175 alumnes.

Des dels serveis municipals s’apunta la necessitat de treballar algunes competències amb els joves que no segueixen els estudis postobligatoris i s’inicien en el món laboral, sobretot les que tenen a veure amb habilitats socials i algunes relacionades amb el coneixement del mercat laboral (elaboració de cv, entrevistes de selecció, etc.)

4

Taxa de graduació = Graduats * 100 / Avaluats.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

11

Finalment, pel que fa a la distribució d’alumnat segons titularitat del centre en els ensenyaments obligatoris, el mateix informe de la Fundació Bofill assenyala que pel curs 2007-08 Sabadell és dels municipis en que hi ha una major desigualtat en la distribució de la població estrangera entre centres públics i privats. Així, l’índex d’equitat5 se situaria en el 8,3 (el 6è municipi dels 33 analitzats amb una ràtio més elevada). Als centres públics els joves estrangers representaven el 20,3% front el 2,4% als privats i el 91,7% dels joves estrangers matriculats en l’enseyament obligatori ho són en centres públics.

Des de l’àmbit educatiu s’apunta també que cal millorar els resultats de rendiment acadèmic dels alumnes d’origen estranger, així com incrementar la seva presència en els ensenyaments postobligatoris i en les activitats fora de l’horari escolar.

Taula 3 Alumnes matriculats i taxes netes d’escolarització6 en l’educació obligatòria a Sabadell, curs 2010-2011 Dona Alumnes matriculats Infantil (0-5 anys) 3.333 Primària (6-11 anys) 6.107 ESO (12-15 anys) 3.798 PQPI (16-17 anys) 12 Taxa d'escolarització Infantil (0-5 anys) 55,6 Primària (6-11 anys) 112,6 ESO (12-15 anys) 119,4 PQPI (16-17 anys) 0,8

Espanyola Home Total

Dona

3.326 6.659 5.861 11.968 3.584 7.382 36 48

297 699 673 5

292 797 732 12

25,5 91,0 105,7 1,5

23,3 95,3 106,9 3,2

52,4 101,8 109,9 2,3

54,0 107,0 114,6 1,5

Estrangera Home Total

Total Total

Dona

Home

589 1.496 1.405 17

3.630 6.806 4.471 17

3.618 7.248 6.658 13.464 4.316 8.787 48 65

24,4 93,3 106,3 2,4

50,7 109,9 117,1 0,9

47,6 101,0 109,3 2,4

49,1 105,3 113,2 1,7

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Àrea d’Educació i del Padró de l’Ajuntament de Sabadell.

L’educació postobligatòria

Segons l’estudi l’Educació postobligatòria a Catalunya del Departament d’Ensenyament, la taxa neta d’escolarització en estudis postobligatoris als 17 anys el curs 2006-2007 era del 75,8% a Sabadell7. Aquesta xifra és força superior a la registrada a nivell comarcal8

5 L’índex d’equitat correspon a: percentatge d’alumnat estranger (sector públic) / percentatge d’alumnat estranger (sector privat). Si supera l’1 és que hi ha un major desequilibri en la distribució de l’alumnat en favor de l’escola pública.

6 La taxa neta és la relació entre l’alumnat de l’edat corresponent matriculat a qualsevol nivell educatiu i la població total d’aquesta mateixa edat.

7 És el quocient entre el nombre d’alumnes matriculats en centres del municipi d’aquesta franja d’edat i els residents que tenen aquesta edat. Com els alumnes poden ser residents en d’altres municipis no es refereix ben bé a la taxa d’escolarització dels residents.

8

Això pot ser degut a l’elevada mobilitat espacial que registra aquest tipus d’educació i la proximitat a Barcelona.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

12

(59,2%). A Catalunya l’última dada disponible del curs 2009-2010 la taxa és del 80,5%, 4 pp més.

Per estudis, la taxa neta d’escolarització9 és més elevada en els estudis de Batxillerat (del 52,0%) respecte a la de Cicles Formatius de Grau Mig (18,9%) o de Cicles Formatius de Grau Superior (6,6%).

Dins el context de ciutats de més de 50 mil habitants de Catalunya, Sabadell ocupa una posició intermèdia pel que fa a les taxes d’escolarització en els ensenyaments de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior (la posició 16 de 33 municipis) i una posició avançada pel que fa als estudis de grau mig de formació professional (la 9a).

Les taxes de graduació10 a Batxillerat segons el tipus de centre mostren un major èxit11 per part dels alumnes de centres privats que de públics (12,5 punts percentuals més).

Taula 4 Taxes d’escolarització de la població en els ensenyaments postobligatoris no universitaris a Sabadell i comarca, curs 2006-2007

Taxa escolització postobligatòria 17 anys Taxa neta d'escolarització (16-17 anys). Batxillerat Taxa neta d'escolarització (16-17 anys). CFGM Taxa neta d'escolarització (18-19 anys). CFGS Taxa de graduació. Batxillerat Centres públics Centres privats

Vallès Sabadell Occidental 75,8 59,2 52,0 45,4 18,9 10,7 6,6 4,1 73,1 72,5 67,1 79,6 -

Font: L’educació postobligatòria a Catalunya Eixos de desigualtat en les trajectòries formatives més enllà de l’ESO. Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Departament d’Educació.

A Sabadell hi ha 1.988 alumnes matriculats en el cicles formatius de grau mig (CFGM) el curs 2010-2011, el 13,7% de nacionalitat estrangera. El total d’alumnes matriculats (la majoria en les edats d’entre 16-20 anys) representen el 20,0% dels residents d’aquest grup d’edat. Les dades per sexe i nacionalitat mostren com el col·lectiu estranger hi és menys present en aquests estudis, sobretot en el cas de les dones estrangeres. En canvi,

9

En els estudis de Batxillerat i CFGM és sobre el grup d’edat 16-17 anys, mentre que en els CFGS és sobre la franja 18-19 anys.

10

Taxa de graduació = Graduats * 100 / Avaluats.

11

Aquesta concepció de l’èxit escolar es pot complementar a partir de perspectives basades en la igualtat d’oportunitats (no només de resultats). Així, l’èmfasi se centra a superar la desigualtat educativa de partida, especialment relacionada amb l’origen social, i a aconseguir que els diferents infants i joves, amb les seves diferents necessitats educatives, accedeixen i aprofiten els recursos educatius en igualtat de condicions

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

13

entre el col·lectiu de nacionalitat espanyola no hi ha diferències de participació entre sexes.

Als estudis de Batxillerat el nombre d’alumnes matriculats a Sabadell el curs 2010-2011 és de 2.748, el 9,5% de nacionalitat estrangera. La majoria dels alumnes d’aquests estudis es concentren en les edats de 16-17 anys (el 80%). Respecte a aquest grup de població, les matriculacions al Batxillerat representen el 71,2% dels residents 16-17 anys. Cal destacar el major seguiment que fan d’aquests estudis les noies, tant autòctones com estrangeres que assoleixen el 91,3% i el 46,9% respectivament de les noies en aquests trams d’edat. La diferència de participació entre nois i noies es aproximadament de 20 punts tant per la població autòctona com estrangera.

A Sabadell hi ha 245 alumnes matriculats als cursos de preparació a la prova d’accés als cicles formatius de grau superior (CFGS), el 10,2% de nacionalitat estrangera. Aquest és un recurs més utilitzat per la població autòctona que per l’estrangera. La major part de l’alumnat es concentra en les edats 18-20 anys. En relació a aquest cohort els alumnes matriculats en aquests cursos representen el 4,0% de la població: el 2,5 de la població estrangera i el 4,3% de l’autòctona. Des dels serveis municipals s’apunta que sovint hi ha dificultats per cobrir les sol·licituds que es fan d’aquest recurs, sobretot per part de l’oferta pública.

Els cicles formatius de grau superior registren 1.601 alumnes matriculats el curs 20102011 a Sabadell, el 6,2% d’origen estranger. La majoria dels estudiants es concentren en les edats de 18 a 25 anys. Respecte a aquest grup poblacional, els matriculats en CFGS representen el 9,2% de la població 18-25 anys. S’observa una significativa diferència en la representativitat dels autòctons i dels estrangers en aquest tipus d’ensenyament. Així, els matriculats estrangers representen el 3,1% dels joves estrangers en la franja d’edat 18-25 anys, mentre que pels autòctons la proporció és de 10,7%, 7 pp. més. Per sexes, la participació d’homes i dones és similar en el col·lectiu d’autòctons, mentre que entre els estrangers hi ha major participació de dones en aquests estudis.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

14

Taula 5 Alumnes matriculats i taxes netes d’escolarització12 en l’educació postobligatòria pel curs 2010-2011 a Sabadell Alumnes matriculats Cicles Formatius de Grau Mig (16-20 anys) Batxillerat (16-17 anys) Curs preparació prova d'accés CFGS (18-20 anys) Cicles Formatius de Grau Superior (18-25 anys) Cicles Formatius d'arts plàstiques i disseny de grau superior (18-25 anys) Taxa d'escolarització Cicles Formatius de Grau Mig (16-20 anys) Batxillerat (16-17 anys) Curs preparació prova d'accés CFGS (18-20 anys) Cicles Formatius de Grau Superior (18-25 anys) Cicles Formatius d'arts plàstiques i disseny de grau superior (18-25 anys)

Dona

Espanyola Home Total

827 1.413 98 698 18

888 1.074 122 803 18

1.715 2.487 220 1.501 36

109 160 13 60 18

164 101 12 40 18

20,4 91,3 3,9 10,1 0,3

21,3 67,4 4,7 11,2 0,3

20,9 79,2 4,3 10,7 0,3

13,4 46,9 2,8 3,6 1,1

18,3 27,0 2,3 2,5 1,1

Dona

Estrangera Home Total

Dona

Home

Total Total

273 261 25 100 36

936 1.573 111 758 36

1.052 1.175 134 843 36

1.988 2.748 245 1.601 72

16,0 36,5 2,5 3,1 1,1

19,2 83,3 3,7 8,8 0,4

20,8 59,7 4,3 9,6 0,4

20,0 71,2 4,0 9,2 0,4

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Àrea d’Educació i del Padró de l’Ajuntament de Sabadell.

A Sabadell hi ha 5.840 residents que són alumnes de les universitats catalanes el curs 2010-2011. El 26,4% dels joves d’entre 18-20 anys empadronats a la ciutat cursa estudis universitaris. La xifra es redueix fins el 17,8% quan es tracta del grup de joves de 21-25 anys. Tot i que la sèrie des del curs 2001-2002 es manté força estable entre els 2.6002.800 alumnes per curs, enguany es registra el valor més alt en la matriculació a la universitat, malgrat el descens demogràfic registrat en aquest grup poblacional.

Per grups d’edat, s’observa un augment del nombre de matriculats en el grups més joves (18-19 anys) i també del grup de més edat (més gran de 30 anys), que s’explica, en aquest darrer cas, per la implantació de la formació a distància.

1.3

Les dones representen el 54,8% de l’alumnat universitari resident a Sabadell.

Mercat de treball, activitat econòmica i comerç

Nivells d’activitat i ocupació; Incidència de l’atur

Segons l’Enquesta Demogràfica de 2007 la taxa d’ocupació 16-64 anys a Sabadell era del 72,8% i la taxa d’activitat del 76,9%. La ciutat de Sabadell segons la mateixa font registrava una taxa d’ocupació i activitat superiors a la mitjana comarcals, 70,8% i 75,4% respectivament. També superiors a la mitjana catalana del 71,0% i 76,0%. Per sexes, les taxes d’activitat dels homes l’any 2007 era 20 punts percentuals superior a la de les dones, del 86,9% i 66,8% respectivament.

12 La taxa neta és la relació entre l’alumnat de l’edat corresponent matriculat a qualsevol nivell educatiu i la població total d’aquesta mateixa edat.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

15

La participació en l’activitat econòmica de la població estrangera no està disponible a nivell municipal, però les dades del darrer butlletí de població estrangera i mercat de treball del Departament d’Empresa i Ocupació situen pel conjunt de Catalunya la taxa d’activitat 16-64 anys d’aquest col·lectiu en el 81,5%, la taxa d’ocupació en el 52,0% i la taxa d’atur en el 36,0% durant el tercer trimestre de 2011. Pel mateix període les taxes corresponents a la població nacional són: 78,6%, 66,1% i 15,7%. Així, la important incidència de l’atur en el col·lectiu estranger es deu, d’una banda, a la seva elevada participació en el mercat laboral i, de l’altre, a les menors oportunitats laborals que l’ofereix el mercat de treball. Per sexes, la taxa d’activitat de les dones és 11 punts inferior a la masculina (73,4% front el 84,8%). Tanmateix, els diferencials amb la taxa d’ocupació són menors 7 pp. (59,8% front el 67,4%). Al seu torn, la taxa d’atur femenina és menor que la masculina (del 31,9% front el 39,3%), 8 punts menys

Tampoc hi ha dades sobre el grau de participació dels joves en el mercat laboral a Sabadell. Tanmateix, les dades de l’EPA per la província de Barcelona mostren com les taxes d’activitat dels joves 16-29 anys és del 68,9% (és de les més elevades de l’UE) i en el grup 25-29 anys la taxa d’activitat assoleix el 90%, molt per sobre la taxa d’activitat del conjunt de la població. D’altra banda, la taxa d’ocupació dels joves 16-29 anys se situa en el 49,5% (l’any 2007 era del 65,9%)i en el cas del grup de joves de més edat (25-29 anys) assoleix el 74,3%. Tot i que les taxes d’ocupació dels joves són relativament elevades (si es compara amb la mitjana europea), el fet que es registri un nivell de participació en el mercat laboral tan elevat per part dels joves i una participació en l’ocupació comparativament menor comporta que hi hagi una elevada incidència de l’atur, atès que no hi ha capacitat per ocupar a tots els joves que volen treballar. Si s’analitza l’evolució de la taxa d’activitat dels joves els darrers anys, s’observa que tot i la caiguda de l’activitat econòmica, es manté el mateix nivell de participació i no s’ha registrat un flux prou significatiu cap a la inactivitat (vers la continuació d’estudis) com s’havia donat en crisis anteriors. Precisament la destrucció d’ocupació que ha acompanyat la contracció de l’activitat ha afectat majoritàriament als joves, degut a la seva situació més feble (relació contractual temporal, jornades parcials, experiència, etc.). De fet, des de 2007 s’han perdut el 30% dels llocs de treball ocupats per joves, amb el que juntament amb l’entrada al mercat laborals dels efectius que finalitzen l’etapa educativa ha comportat que la taxa d’atur dels joves 16-29 anys s’hagi elevat fins el 28,1%. L’atur juvenil incideix amb major intensitat entre els homes: el 31,7% dels homes actius està a l’atur front el 24,4% de les dones. També entre les cohorts de menor edat: els joves 15-19 anys el 51,8% estan a l’atur, el 38,7% dels d’edat compreses entre 20-24 anys i el 17,8% dels de 25-29 anys.

Dos de cada tres joves a l’atur estan inscrits a les oficines de treball (68,7%). La meitat

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

16

d’aquests inscrits com a demandants d’ocupació tot i no rebre cap prestació (52,9%). El darrer terç de joves a l’atur no estan inscrits com a demandants a les oficines de treball (29,1%), dificultant la seva localització i el treball amb aquest col·lectiu.

D’altra banda, tot i la crisi econòmica, s’observa que es manté la progressiva incorporació de la dona al mercat de treball. És a dir, que dones que eren inactives - perquè es dedicaven a les tasques de suport a la família de forma no remunerada – deixen de serho. Les taxes d’ocupació femenines 16-64 anys són del 60,7% a la província de Barcelona, 10 punts superior a la dels joves. Aquest fet indica una major probabilitat d’estar ocupada de les dones front la població jove.

Atur

A Sabadell, segons l’ Observatori de l’Economia Local, el nombre de persones registrades a les oficines de treball com a demandants d’ocupació en acabar el mes de febrer se situa en les 20.364 persones, amb el que la taxa d’atur registrat estimada13 és del 18,7%, 2,6 pp per sobre de la mitjana provincial.

En el cas de les dones, la taxa d’atur registrat estimada és del 19,48%, gairebé 2 pp. Per sobre de la dels homes (17,87%).

En el cas de la població jove, la taxa d’atur registrat estimada és del 18,30% pels de menys de 20 anys, del 14,03% pels joves de 20 a 24 anys i del 13,54% pels joves de 25 a 29 anys.

Pel que fa a l’estructura de l’atur segons les diferents variables, és la següent:

Per sexes, l’atur femení representa el 48,0% del total de la població aturada registrada a Sabadell.

El 16,9% són aturats/des de nacionalitat estrangera i, en concret, els aturats no comunitaris representen el 14,5% de l’atur. La major part dels aturats/des de nacionalitat estrangera són homes (dos terceres parts) i un bon nombre ha treballat en la Construcció.

En aquest fet s’hi ha d’afegir que la meitat han exercit treballs poc qualificats.

Per edats, els aturats majors de 45 anys representen el 41,5% de l’atur registrat a la ciutat. Seguidament, la franja de 30 a 44 anys representa el 39,9% de l’atur i la franja de

13

Càlcul fet per la Diputació de Barcelona a partir d’una estimació de la poblacióp activa local, en base a una projecció de la taxa d’activitat provincial per edat i sexe a les dades de Padró municipal i del Registre de l’atur de Sabadell.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

17

joves de 16 a 29 anys el 18,6% de l’atur registrat. No obstant, cal tenir en compte que entre els joves hi sol haver un percentatge important de persones que no s’inscriuen a l’atur tot i estant cercant feina activament. A títol il·lustratiu, a la província de Barcelona, segons l’Enquesta de Població Activa , el 29,1% dels joves entre 16 i 29 anys estan en aquesta situació.

Pel que fa a l’antiguitat a l’atur, el 59,2% dels demandants d’ocupació registrats a les oficines de treball porten menys d’un any a l’atur. Un 17,7% porta entre un i dos anys a l’atur i, finalment, un 22,7% porta més de dos anys.

Per nivells d’estudis, un 80,1% dels aturats (16.315 persones) tenen com a màxim estudis secundaris obligatoris, percentatge que en el conjunt de la població es redueix al 54,3%. Predomina entre els aturats el perfil de persona amb un nivell d’estudis secundaris obligatoris. La proporció dels que no tenen estudis o tenen estudis primaris és del 16,2%, força inferior a la mateixa proporció en el conjunt de la població (33,7%), a l’igual que succeeix amb la proporció dels que tenen estudis postobligatoris (del 19,9% en el cas dels aturats i del 45,7% en el conjunt de la població).

Segons l’experiència laboral anterior, el 56,8% prové del sector serveis, un 19,9% de la construcció i un 17,2% de la indústria. Hi ha un 5,4% de persones a l’atur que no tenen experiència laboral prèvia (es tracta majoritàriament de joves i de mestresses de la llar).

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

18

Gràfic 10 Atur registrat a Sabadell per grups Gràfic 11 Atur registrat a Sabadell segons d’edat, febrer 2012 antiguitat a l’atur, febrer 2012 Núm. persones

Núm. persones 30

45 41,5 39,9

40

26,1 25 22,7

35 20

30

17,3 25

17,7 16,3

15 20 10

15 9,9

10 6,5 5

5

2,1 0

0 Menors de 20

De 20 a 24

De 25 a 29

De 30 a 44

Més de 45

Fins a 3 mesos

De 3 a 6 mesos

De 6 a 12 mesos

De 12 a 24 mesos Més de 24 mesos

Gràfic 12 Atur registrat a Sabadell per nivell d’estudis, febrer 2012

Gràfic 13 Atur registrat a Sabadell segons sector d’activitat, febrer 2012

Núm. persones

Núm. persones

70

60

56,8

63,9 60

50

50 40 40 30 30 19,9

20 20

16,2

17,2

13,6 10

10

5,4

6,3 0,7

0

0 Sense estudis i estudis primaris

Estudis secundaris obligatoris

Estudis postobligatoris no universitaris

Universitaris

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Sense ocupació anterior

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball. Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a l’evolució de l’atur en els darrers anys, es destaca el següent:

Des de l’any 2007, any en que s’inicia l’etapa recessiva actual, l’atur registrat a Sabadell s’ha incrementat en 9.735 persones. És a dir, s’ha multiplicat per 2,38 el nombre d’aturats des del 2007, passant de 8.530 persones a 20.364 a febrer de 2012.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

19

Gràfic 14 Atur registrat a Sabadell, 2000-2011 Núm. persones 22.000 19.720 19.388

20.000 18.000

16.695

16.000 14.000 12.000 9.620

5.912

2000

2001

6.726

6.073

7.384

2004

8.000

7.235

2003

10.000

9.162

9.653 8.530

6.000 4.000 2.000 2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2002

0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball. Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya.

S’ha produït un augment de l’atur molt més significatiu en el grup d’homes que de dones. Tanmateix, el col·lectiu que mostra un pitjor comportament és el d’estrangers, que registrava molt pocs aturats a l’inici de la crisi. Aquest col·lectiu representava el 6,3% l’any 2005 i el 2011 es el 16,7%, 10 pp. més. Els increments més importants, però, es varen donar durant els anys 2008 i 2009, sent el grup que primer va experimentar les conseqüències de la menor activitat econòmica. No obstant això, en l’actualitat també segueix experimentant un creixement més important de l’atur que la resta de col·lectius analitzats.

Per grups d’edat, les persones de més de 45 anys han registrat creixements més moderats, la qual cosa es pot explicar pel fet que ja existia un nombre important de persones a l’atur en aquest grup d’edat abans de començar la crisi econòmica. En canvi, en la resta de grups d’edat (incloent els joves) la incidència de l’atur era relativament baixa i aquest fet ha provocat que l’augment relatiu sigui significatiu. Cal assenyalar, però, la dinàmica positiva de l’atur que presenta el grup de joves de 20-29 anys des del 2010, en què s’observen taxes de variació negativa. És a dir, es redueix el nombre d’aturats/des en aquest grup poblacional. Amb tot, aquest fet només indica que el nombre de joves registrats a les oficines de treball com a demandants d’ocupació ha disminuït però els motius poden ser diversos, en aquest grup de població s’hi concentra una bona part dels joves sense experiència laboral o de curta durada, amb el que el nivell de cobertura de les prestacions és inferior.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

20

Gràfic 15 Atur registrat a Sabadell per sexe i segons nacionalitat, 2005-2011

Gràfic 16 Atur registrat a Sabadell per grups d’edat, 2005-2011

Taxes de variació interanuals (%)

Taxes de variació interanuals (%)

120

120

110

Home

Menors de 20 100

100 90 Dona

80

De 20 a 24

80

70 60

60

De 25 a 29

40

De 30 a 44

Estrangers

50 40 Estrangers extracomunitaris

30

20

45 o més

20 10

Total

0 Total

0 2011

2010

2009

2008

2007

2006

2011

2010

2009

2008

2007

-20 2006

-10

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball. Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya.

Pel que fa als serveis i programes municipals dirigits a la població aturada de Sabadell:

Tenint en compte que els serveis que s’ofereixen des de l’Àrea de Promoció Econòmica i Comerç van dirigits majoritàriament a l’acompanyament en el procés d’inserció laboral i de millora de l’ocupabilitat, la població usuària potencial seria el conjunt de població a l’atur.

Tanmateix, el col·lectiu que pot presentar majors dificultats són tots aquelles persones en atur que no tenen estudis postobligatoris (16.315 persones registrades), ja que són els que registren una major incidència. S’ha de tenir en compte, com ja s’ha dit anteriorment, que hi ha persones a l’atur que no s’inscriuen a les oficines de treball i que també estan cercant feina activament. Segons l’EPA a la província aquesta proporció és del 19% dels aturats/des.

Atès la necessitat d’atendre a un nombre cada cop més important de persones l’Àrea de Promoció Econòmica donat un impuls els serveis en línia per tal de cobrir aquesta necessitat creixent ( www.sabadelltreball.net i Feinateca en línia).

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

21

A continuació es detallen els diferents programes i actuacions impulsats en matèria d’ocupació des de l’Àrea de Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament (ordenats segons de més a menys usuaris del serveis):

Borsa de treball en línia. Aquest servei ha registrat un total de 4.383 usuaris/es l’any 2010, el 49,8% dones. Per grups d’edat, el 30,4% té entre 16-29 anys, el 40,7% entre 3044 anys i el 24,6% més de 45 anys.

Orientació laboral. El servei ha atès durant el 2010 a 3.726 persones, el 97% en atur. El 37,7% són dones i el 35,3% de nacionalitat estrangera. Per grups d’edat, el 27,6% té entre 16-29 anys, el 46,9% entre 30-44 anys i el 25,5% més de 45 anys.

Feinateca. Aquest servei ha registrat 22.039 atencions l’any 2010 respecte els 3.726 usuaris de l’orientació laboral

Borsa de treball personalitzada. Durant el 2010 aquest servei ha registrat un total de 2.959 usuaris/es. El 42,8% dones. Per grups d’edat, el 23,8% té entre 16-29 anys, el 41,8% entre 30-44 anys i el 30,7% més de 45 anys.

Formació ocupacional. Durant el curs 2010-2011 s’ha comptat amb 8 programes diferents que han abordat la formació de persones en situació d’atur. En total s’han format un total de 1.670 persones, el 83,8% en el marc de la formació ocupacional del SOC. En la formació finançada pel SOC hi ha participat un 48% de dones. Pel que fa a població estrangera, la darrera edició del Pla Transversal de Nova ciutadania (del 2011) apuntava que la seva participació era del 10%. Des dels serveis municipals s’apunta que l’oferta de formació ocupacional del Vapor Llonch ha estat insuficient davant l’allau de sol·licituds per participar en les accions formatives. Un altre problema derivat de la conjuntura actual que

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

22

es detecta, és la dificultat per poder oferir a tots els participants l’opció de realitzar pràctiques laborals.

Suport a la creació d'empreses. 903 persones ateses en 1a visita i 646 assessoraments empresarials, el 42,8% dones.

Programes de formació i treball. Aquests programes han comptat amb una participació de 931 persones entre Plans d’ocupació, Escoles Taller, Tallers d’ocupació i Pla de barris.

En els darrers anys s’ha incrementat el seu nombre atès la delicada situació econòmica i les dificultats per crear ocupació registrada. Els plans d’ocupació locals han comptat amb 7 programes diferents en els que hi ha participat 735 persones. Els organitzats en el marc del programa de Treball als barris han comptat amb una elevada proporció de població estrangera (del 36,4%). També és rellevant en el marc del programa Impuls del SOC, amb un 16,1%, xifra similar a la proporció d’estrangers en l’atur registrat. En canvi, els estrangers són un col·lectiu minoritari en d’altres plans. La resta de programes han comptat amb 196 participants més, la major part autòctons.

Formació continua. L’oferta de formació continua dirigida a persones que estan ocupades ha comptat amb tres programes diferents amb un total de 205 participants el curs 2010-2011. La major part de l’oferta s’ha organitzat en el marc d’un programa impulsat pel COPEVO en l’àmbit d’atenció a les persones, dirigit majoritàriament a dones.

Activitat econòmica i comerç A 31 de desembre de 2011 a Sabadell es comptabilitzen un total de 5.454 centres de cotització segons el Règim General de la Seguretat Social. Respecte a l’inici de la crisi (l’any 2008) hi ha un total de 842 centres de cotització menys, una disminució del 13,4%. A Catalunya, aquesta disminució ha estat del 8,5%.

El mateix registre de la seguretat social xifra en 48.947 els llocs de treball assalariats d’aquests centres. El 82,2% dels quals són del sector serveis, el 12,5% de la indústria i el 5,3% restant de la construcció. El pes dels serveis és superior a Sabadell que en el promig de Catalunya, en què els serveis representen el 75,7% del treball assalariat i, en canvi, la indústria té menys pes a la ciutat que en el conjunt de Catalunya (16,1%). I és que, respecte el 2008, s’ha produït una progressiva terciarització de l’economia sabadellenca, ja que el pes del sector serveis en l’economia ha augmentat en 5,9 punts percentuals i, per contra, el pes de la construcció ha disminuït en 3,7 punts i la indústria en 2,2 punts.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

23

D’altra banda, el treball autònom ocupa a 12.760 persones segons el Registre Especial de Treball Autònom i representa el 20,7% dels llocs de treball localitzats a la ciutat (18,4% a Catalunya). La crisi també ha afectat a aquesta modalitat de treball, ja que el nombre d’autònoms ha disminuït respecte el 2008 en 1.254 efectius, el 8,9%, un percentatge molt similar al de Catalunya (8,1%).

Com en el treball assalariat, la majoria es concentra en el sector serveis (el 74,4%), tot i que hi ha una representació més important del sector de la construcció (el 14,5%) i menor en el cas de la indústria (10,9%).

Una part important de l’activitat econòmica de Sabadell es concentra en empreses grans o molt grans. Així, la meitat dels llocs de treball assalariats localitzats a la ciutat són en empreses de més de 50 treballadors i el 33,6% en empreses de més de 250 treballadors.

Els sectors més rellevants en termes d’ocupació són el comerç (18,6%), les activitats sanitàries i de serveis socials (14,1%), les activitats financeres i d’assegurances (11,2%) i les indústries manufactureres (10,9%). D’altre també rellevants són la construcció (7,9%), les activitats administratives i auxiliars (6,0%) i hostaleria (5,9%). Els sectors amb una evolució més negativa han estat la construcció, perd més de 2 mil llocs de treball respecte el 2008, la indústria (uns 1700 llocs), les activitats administratives i auxiliars (uns 1400 llocs) i el comerç (uns 400 llocs). En canvi, creen ocupació les activitats financeres i d’assegurances (uns 1200 llocs) i les activitats sanitàries i de serveis socials (uns 3 mil llocs).

1.4

Salut i esport

1.4.1 Salut

Pel que fa a la població jove, en base a les opinions recollides a l’Enquesta d’hàbits de salut dels joves de Sabadell (EHSJ)14, es considera que l’estat de salut general és bo: el 91% dels/les joves enquestats així ho manifesten. Aquesta percepció està en consonància amb la percepció de la població de Sabadell en general. Segons les dades de l’Enquesta sociodemogràfica de l’any 200715, un 88,7% de la població manifestava que el seu estat de salut era bo o molt bo, percentatge superior al promig del Vallès Occidental (84,8%) i català (84,5%).

14

Duta a terme l’any 2006 pel Servei de Salut de l’Ajuntament de Sabadell entre una mostra de joves de 14 a 18 anys de la població,

que eren alumnes de batxillerat i de cicles formatius mitjans.

15

Duta a terme per l’Institut d’Estadística de Catalunya

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

24

Pel que fa a les prevalences de consum i hàbits de salut, l’EHSJ posa de manifest que la situació dels/les joves de Sabadell difereix poc de la del conjunt de Catalunya i d’altres municipis.

En relació al consum de substàncies psicoactives, tot i que els/les joves tenen informació suficient i les actituds envers les potencials conseqüències negatives derivades del consum de tabac i alcohol són adequades, el 2006 hi havia una proporció elevada d’usuaris i usuàries experimentals d’aquestes substàncies. Pel que fa a substàncies il·legals, el cànnabis era la més consumida: un 40% declarava haver-lo provat. L’edat d’inici es situava als 14 anys.

No obstant, dades de 2009 i 2010 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, apunten que hi ha hagut un augment en l’edat d’inici a les drogodependències: els menors de 25 anys l’any 2009 representaven el 7,77% dels inicis i el 2010 el percentatge va ser del 6,38%. Ambdós anys la xifra estava per sota del promig comarcal (que era del 9,30% i 8,91% respectivament). Cal destacar que entre el 2009 i el 2010 hi va haver una reducció notable de nous inicis a les drogodependències a la ciutat (de 489 es va passar a 345 casos).

En conjunt, la problemàtica de les drogodependències afecta molt menys les dones que els homes: l’any 2010, el 80,87% dels 345 inicis registrats foren homes.

Pel que fa a la prevenció d’embarassos no desitjats, segons l’EHSJ el mètode anticonceptiu més utilitzat pels alumnes de batxillerat i de Cicles Formatius de Grau mitjà era el preservatiu, però destaca el fet que només un 63% dels que tenien relacions amb penetració (que eren un 49%) manifestaven utilitzar-lo sempre i un 4,3% declarava no utilitzar-lo mai. Un alt percentatge (20% dels escolars sexualment actius) declaren que ells o la seva parella han utilitzat alguna vegada la pastilla de l’endemà. De totes maneres, cal tenir en compte que un 51% dels participants a l’enquesta van manifestar que no havien tingut mai relacions sexuals amb penetració.

Les últimes dades disponibles sobre interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) de noies joves, corresponents a l’any 2010, apunten que la situació no ha millorat respecte els inicis de la dècada. No obstant, si bé la tendència fins el 2008 va ser clarament ascendent, en els dos darrers anys de la sèrie la tendència va millorar notablement.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

25

Gràfic 17 Interrupcions voluntàries de l’embaràs de dones menors de 20 anys i de dones de 20 a 24 anys Valors absoluts

200

180

160

140

120

100

80

60

40

20

0 2002

2003

2004

2005

2006

Menys de 20 anys

2007

2008

2009

2010

Entre 20 i 24 anys

Font: Anuari Estadístic de Sabadell 2011, a partir de dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

A part dels embarassos no desitjats, cal tenir present que una de les conseqüències a evitar de determinats comportaments sexuals, són les infeccions de transmissió sexual, VIH i altres. En el cas del VIH, a Sabadell, segons dades del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre la Sida de Catalunya (CEESCAT), entre el 1981 i el 2010 hi ha hagut 371 casos, el 82,5% homes i el 52,2% per sota dels 35 anys.

Quant a alimentació, l’EHSJ revela que hi ha un alt percentatge d’alumnes que manifesten no esmorzar abans de sortir de casa, proporció que és més elevada en les noies (20-21% de les noies i 13-14% dels nois).

Hi ha un alt percentatge de joves que manifesten haver patit rebuig social alguna vegada en els 12 mesos previs a l’enquesta: un 36,2% entre els alumnes d’ESO i un 21,8% entre els de Batxillerat i CFGM)

En temes de seguretat vial, hi ha un elevat nombre d’alumnes que no es posen el cinturó quan viatgen en cotxe (el 63,4%, ja sigui com a conductor o com a passatger, manifesten que no se’l posen mai) i hi ha un percentatge important que manifesten haver pujat en un

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

26

vehicle el conductor del qual estava sota els efectes de l’alcohol o les drogues (un 30,5% hi ha pujat ocasionalment i un 4,1% ho ha fet sovint).

Pel que fa a la població nouvinguda estrangera, és poca la informació que es disposa en relació a Salut, sobretot pel que fa a prevalences de malalties i d’hàbits de salut.

En relació a la participació en activitats i sessions informatives, tallers, etc., es fa difícil copçar-la, ja que, si bé hi ha activitats específiques, bona part de la població nouvinguda participa en les sessions per la població en general. Segons les dades de la implementació del Pla Transversal de Nova Ciutadania de Sabadell, l’any 2010 hi van haver en total 206 activitats en les quals hi van participar 5.243 persones (moltes d’elles joves, perquè es feien en centres educatius). I hi van haver 18 accions dirigides específicament a població nouvinguda, en què hi van participar 201 persones.

Pel que fa a l’atenció de drogodependències, la proporció de persones estrangeres entre els nous casos atesos en el CAS l’any 2010 fou d’entre el 8 i el 9%, xifra lleugerament superior als percentatges de 2008 i primer semestre de 2009.

1.4.2 Esport

L’any 2006 es va dur a terme a Sabadell una Enquesta d’hàbits esportius16, en què un 87% de la població afirmava que havia fet algun tipus d’activitat esportiva (incloent caminar) en els últims 12 mesos. En el cas dels homes aquest percentatge arriba al 91% i en el cas de les dones és del 84%. I per edats, la franja de 15-19 és la que presenta un percentatge més elevat (94%), que baixa gairebé quatre punts a partir dels 20 anys.

Després de la franja de 65 anys o més, les persones de 35 a 44 anys són les que menys esport practiquen De les persones que manifestaven realitzar alguna pràctica esportiva, el caminar (com exercici físic) era l’activitat predominant (54%), seguit de la natació recreativa (35%). Un 67% practicava esport 2 o més cops per setmana i un 14% un cop per setmana.

En aquest nivell l’enquesta no proporciona dades per edat o gènere, però l’EHSJ, citada a l’apartat anterior, revela diferències importants entre nois i noies joves: un 53,6% de les noies d’entre 16 i 18 anys fa esport més d’un cop a la setmana, enfront d’un 79% dels nois de la mateixa edat.

16

Duta a terme per l’Oficina d’Avaluació de Serveis i Qualitat i el Server d’Esports de la Diputació de Barcelona per encàrrec de l’Ajuntament de Sabadell.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

27

Pel que fa a l’ús de les instal·lacions esportives, des del Servei d’Esports de l’Ajuntament de Sabadell s’apunta que, només en esport federat, es pot parlar de 8.000 joves utilitzant més de quatre vegades setmanals diferents instal·lacions adequades als seus respectius esports. Igualment, hi ha 30.000 participants en edat escolar que es donen cita als equipaments en qualsevol dels programes organitzats pel Consell. D'altra banda, s’hi ha d’afegir un 75% d'esportistes de la franja jove que participen en les lligues de lleure i bàsquet.

Pel que fa a la població immigrada estrangera, les úniques dades que es disposa són les de nombre d’abonats a la piscina municipal Joan Serra. Entre els anys 2008 i 2010, si bé el nombre total d’abonats va passar de 4.273 a 3.989, va augmentar el nombre d’abonats de nacionalitat estrangera, de 181 a 247.

A part, l’Ajuntament va dur a terme, en el marc de la Llei de barris, un programa de dinamització de l’activitat esportiva al barri de Can Puiggener amb centres educatius i centres cívics. A Can Puiggener l’any 2010 hi van participar uns 75 alumnes (en els anys anteriors havien estat més de 200) i unes 40 persones de mitjana al dia als centres cívics.

També el 2010 es va incorporar un nou programa a Sabadell Sud, amb activitat esportiva a l’aire lliure al Parc Central del Vallès Sud. La participació mitjana setmanal el 2010 fou de 250 persones, principalment d’origen llatinoamericà.

En aquest sentit, l’estudi ‘Valors i hàbits socials de la població llatinoamericana de Sabadell’ apunta que la població llatinoamericana prefereix fer esport com a oci, fora dels espais establerts.

1.5

Accés a l’habitatge

Si bé no es disposa de dades a nivell del municipi, les dades de l’Enquesta de Població Activa per Catalunya indiquen que l’any 2010 el 26,9% dels joves entre 16 i 29 anys estaven emancipats de la llar familiar, percentatge que s’ha anat reduint des de l’any 2007. No obstant, està encara per sobre dels valors de l’any 2000. Les taxes són sempre superiors en el cas de les dones.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

28

Gràfic 18 Taxa d’emancipació domiciliar. Catalunya 2000-2010

45,0

40,0

35,0

30,0

25,0

20,0

15,0

10,0

5,0

0,0 2000

2001

2002

2003

2004

2005

Total

Homes

2006

2007

2008

2009

2010

Dones

Font: Observatori de la Joventut de Catalunya, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa (Idescat i INE)

És d’interès destacar que el 2007, l’any amb una taxa més alta de la última dècada, el 63,2% dels joves de 20 a 34 anys emancipats eren propietaris de l’habitatge. En el cas dels joves de 20 a 24 anys emancipats, gairebé el 30% eren propietaris, i en el cas d’aquells i aquelles entre 25 i 29 anys, més de la meitat (el 52%) ho eren. Aquestes xifres tant elevades ja apuntaven els potencials problemes en què es podia trobar bona part de la població jove en cas de quedar-se a l’atur. I precisament és en la població jove on l’atur dels últims anys ha tingut més efectes.

La problemàtica associada a la impossibilitat o dificultat per fer front als pagaments de la hipoteca per manca d’ingressos és una de les principals demandes del Servei d’assessorament en temes d’economia domèstica de l’ajuntament. En relació als casos més extrems, l’any 2010 es van detectar 49 persones amb risc de pèrdua d’habitatge (34 de les quals amb l’embargament ja iniciat) i e 2011 en foren 23 més.

Els preus dels lloguers dels habitatges (a part, sobretot, de la facilitat de disposar de crèdit) és una de les variables clau en el procés de decisió. En aquest sentit, el següent

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

29

quadre il·lustra la tendència a la disminució dels preus dels lloguers a la ciutat de Sabadell, per barris:

Taula 6 Evolució mitjana dels preus de lloguer d'habitatges. Sabadell 20062010 €

¡Error! Vínculo no válido.

Font: Anuari Estadístic de Sabadell, a partir de dades de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca

1.6

Oci i cultura

1.6.1 Hàbits de consum d’oci i cultura L’enquesta Ets jove! Doncs ara és la teva! que es va dur a terme en el marc del procés participatiu d’actualització del Pla Local de Joventut de Sabadell, aprovat l’any 2008, apunta les següents tendències pel que fa als hàbits de consum dels joves i les joves de Sabadell:

Dels 689 joves enquestats, el 76% manifesten tenir bastant o molt interès per l’oci i la cultura.

Internet predomina de forma molt destacada en l’oci que es consumeix, seguit de les discoteques. El teatre, els concerts o el cinema es consumeixen poc. Pel que fa a l’oci participatiu, la gran majoria de respostes apunten que es consumeix ‘Poc’ o ‘Mai’.

Quant a la valoració de l’oferta d’oci existent, més de la meitat de joves la troben adequada, però un 36% no, ja sigui perquè la consideren insuficient (23%) o perquè voldrien més activitats alternatives.

Al preguntar per l’interès de diferents elements de l’oferta cultural i d’oci de la ciutat propostes de gran format, Creació contemporània, SAM, Espais joves, Festival 30 Nits, xerrades i conferències i concerts promoguts per les entitats -, malgrat el ‘poc interès’ és la resposta més citada en gairebé tots els casos, destaquen el Festival 30 Nits i els concerts promoguts per les entitats en què això no és així, sinó que predominen el ‘bastant interès’.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

30

Hi ha un gran desconeixement o ús nul dels bucs d’assaig, de l’Estruch i del Casal de joves Emprius. Per contra, s’utilitzen força més els Centres Cívics, el Casal Pere Quart i els Espais joves, per aquest ordre.

És molt baix el nivell de pertinença a entitats culturals, un 2% dels joves i les joves enquestats. Aquest tipus d’entitat configuren el 26% de les entitats de la ciutat.

L’Estruch, destinat al suport de la creació i difusió artística, organitza activitats de formació i creació de nous públics entre les escoles i instituts de la ciutat. L’any 2011 hi van passar un total de 1.513 alumnes. Per altra banda, la programació d’arts visuals, amb 21 sessions d’espectacles al llarg de 2011, va comptar amb un total de 627 assistents, és a dir, un promig de 30 assistents per espectacle (tot i que amb moltes diferències entre uns i altres). I la programació d’arts escèniques, que configuren el gruix de les activitats de l’Estruch, va comptar amb 4.397 assistents, predominantment de teatre i dansa. No es disposa, però, de dades relatives a les edats dels assistents.

Pel que fa a l’ús de les biblioteques públiques, a Sabadell hi ha 80.768 persones inscrites17 a alguna de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM). Això representa aproximadament el 39% de la població del municipi. El 95,4% estan inscrites a biblioteques de Sabadell.

El percentatge de població estrangera inscrita fluctua molt en funció dels barris, en consonància amb el volum de població estrangera resident a cada barri. Ara bé, és important destacar l’alt nivell de penetració de la biblioteca entre la població estrangera, molt especialment a Can Puiggener, on el volum de població estrangera inscrita a la Biblioteca Can Puiggener (2.176 persones) és equivalent al total de la població estrangera empadronada del barri (2.166 persones). També a La Serra, les 681 persones estrangeres inscrites a la biblioteca equivalen al 47% de la població estrangera del barri (1.445 persones). Als barris del Sud els nivells de penetració entre la població estrangera són força més baixos.

17

Segons dades a 31 de desembre de 2011 provinents de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

31

Taula 7 Població de Sabadell inscrita a les biblioteques de la XBM. Desembre 2011.

TOTAL

%

% Dones

% Pobl.

Estrangera

Total biblioteques de la XBM

80.768

100,0%

53,4%

14,7%

Sabadell. Biblioteca Vapor Badia

53.081

65,7%

54,2%

10,8%

Sabadell. Biblioteca del Nord

6.264

7,8%

52,7%

13,0%

Sabadell. Biblioteca del Sud

4.532

5,6%

52,5%

26,9%

Sabadell. Biblioteca Can Puiggener

4.479

5,5%

46,5%

48,6%

Sabadell. Biblioteca Els Safareigs

3.308

4,1%

56,2%

8,2%

Sabadell. Biblioteca de Ponent

3.067

3,8%

55,3%

10,0%

Sabadell. Biblioteca La Serra

2.326

2,9%

49,9%

29,3%

Font:: Ajuntament de Sabadell

No obstant, cal tenir present que hi ha importants diferències entre uns col·lectius d’origen i uns altres, a nivell de l’actuació pública no es pot treballar només al nivell de classificació de ‘població estrangera’, perquè aquesta és molt diversa. En aquest sentit, L’estudi ‘Valors i hàbits socials de la població llatinoamericana de Sabadell’ apunta que aquest segment de la població fa un ús de les biblioteques notablement més baix que la població autòctona.

Les dades en funció del gènere aporten una panoràmica entre àmbits territorials més homogènia, en què, a gairebé totes les biblioteques, més del 50% de la població inscrita són dones . No obstant, es destaca el cas de la biblioteca Can Puiggener, en què el percentatge baixa al 46,5%.

A l’altre extrem, a 10 punts de diferència, la Biblioteca Els Safareigs presenta un 56% de dones entre els seus inscrits. Les dades apunten a una relació inversament proporcional entre la població estrangera inscrita i la proporció de dones inscrites.

1.6.2 Oci participatiu La Xarxa d’Espais Joves

Al cap de quatre anys de la seva creació, l’any 2010 es va produir un salt important en el nombre d’usuaris dels quatre espais joves existents a la ciutat i en els usos que en van fer. L’any 2011, ha seguit augmentant el nombre d’usos però en canvi ha baixat el nombre

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

32

de participants, la qual cosa significa que hi ha un índex més elevat de repetició dels participants en diferents activitats. Això va probablement lligat a l’increment notable respecte el 2010 en el nombre d’activitats programades.

Taula 8 Nombre d’activitats, usuaris i usos de la Xarxa d’Espais Joves de Sabadell. 2008-2011 2008 Activitats programades Usuaris Usos

2009

2010

2011

219

191

242

359

8.851

8.889

14.785

11.771

35.747

35.735

49.255

53.582

Font: Memòria del Servei de Joventut 2010 i 2011

L’ús predominant dels Espais joves és com a espai relacional, que suposa el 56% dels usos l’any 2011. Els tallers són el segon ús més freqüent, amb el 15%, tot i que han baixat respecte el 2010 (24%). No obstant, si s’analitza en termes de persones que hi participen, la situació canvi notablement: l’espai relacional disminueix el seu pes fins el 25,7% però en canvi puja molt el pes dels concerts, festivals i disco (25,6%) i el pes dels jocs i festes tradicionals, que tenen poc pes en termes d’usos. Aquesta diferència entre participants i usos indica que moltes de les persones que assisteixen a aquests dos tipus d’activitat, ho fan de forma puntual i, en canvi, els que participen en tallers i activitats dinamitzades, repeteixen més sovint.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

33

Taula 9 Activitats, oferta, participants i usos de la Xarxa d’Espais Joves de Sabadell. 2011 Activitats Cinema Xerrades Teatre / Màgia Concerts / Festivals / Disco Activitats esportives Sortides Jocs, festes tradicionals i altres Tallers Activ. Dinamitzades Espai relacional Total

Oferta 9 21 7 19 19 14 106 47 117 Diari 359

Participants 285 143 146 3.012 381 241 2.700 1.096 736 3.031 11.771

Usos 285 143 146 3.012 381 241 4.132 8.044 7.194 30.004 53.582

Font: Memòria del Servei de Joventut 2010 i 2011

Les dades pels 4 centres per l’any 2011 mostren que a Can Puiggener hi ha una freqüència d’ús elevada per part dels participants de l’Espai jove, ja que el nombre de participants i d’activitats és força inferior al dels altres espais joves, però en canvi el nombre d’usos és similar al d’altres espais amb un nombre de participants i activitats bastant superior, com poden ser Can Rull i Pandora. En canvi, Ludojove és l’espai amb un major volum d’activitat en tots els sentits.

Taula 10 Distribució d’activitats, participants i usos als diferents Espais joves de Sabadell. 2011 Can Puiggener

Can Rull

Ludojove

Pandora

60

105

122

72

359

1.765

3.123

3.670

3.213

11.771

12.526

12.009

17.567

11.206

53.852

Oferta Participants Usos

Total

Font: Memòria del Servei de Joventut 2011

Segons dades proporcionades per l’estudi ‘Joves al Sud’, a l’espai Ludojove, la majoria dels assistents són alumnes d’ESO, però s’ha detectat també un alt percentatge de joves que no estudien, que majoritàriament han deixat els seus estudis i ara no tenen cap ocupació. I hi ha més nois que noies. La dificultat principal amb què es troben els professionals és la manca de motivació. També en el cas dels centres cívics s’apunta la falta d’implicació en les activitats organitzades.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

34

Altres

Des de l’Assessoria d’Associacionisme del Servei d’Atenció Jove (SAJ) es promouen diverses accions, algunes de les quals són d’índole cultural. L’any 2010 es va dur a terme, en el marc del Pla de Barris del Districte 6è un activitat de ‘Break Dance i Arts Urbanes’, en què hi van participar 100 joves. El 2011 Sabadell ha participat en el circuit Butaka jove, per promoure el teatre, el circ i la dansa entre els joves dels instituts de la ciutat, en col.laboració amb el Consell Comarcal i la Fundació Xarxa d’espectacle infantil i juvenil de Catalunya (Diputació de Barcelona). Hi van assistir 780 joves.

Per altra banda, es va fer la tercera trobada entre els usuaris/àries habituals de la Xarxa d’Espais Joves, anomenada ‘Enganxa’t al SBD Jove’, amb una mostra final dels tallers duts a terme a cada Espai. Hi van participar 300 joves.

Igualment, s’organitzen activitats culturals en col·laboració amb entitats juvenils. El quadre següent recull les activitats dutes a terme l’any 2011. Es de destacar que. Si bé s’ha reduït respecte el 2010 el ventall d’activitats, ha augmentat el nombre d’assistents en unes 500 persones, sobretot al festival Embassa’t, que, en la seva tercera edició, va augmentar notablement el públic respecte el 2010 (en què hi assistiren 800 persones).

També el ‘Fes-te al carrer’ i el ‘Walls Talk 2’ augmenten el públic.

Taula 11 Accions promogudes per entitats juvenils, en col·laboració amb l’Assessoria del SAJ Organitzadors

Acció

Assistents 2011

SBD:SNA

Embassa’t (música)

PAJJ-6

Fes-te

al

carrer

2.100 (festa

al

300

Districte 6) Grafftàstiks

Walls Talk 2

Comissió de festes populars

Festa Major – Barraques

Consell de Joves

Debat polític TOTAL

900 No es comptabilitza 53 3.353

Font: Memòria del Servei de Joventut 2011

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

35

1.7

Accés a la informació

La informació específicament dirigida al col·lectiu jove es canalitza a través del Servei d’Atenció Jove (SAJ), que compta amb un punt central al Vapor Codina i amb unitats descentralitzades, que són els PIDCES als instituts i actuacions diverses en el territori.

En el punt central del SAJ l’atenció és a dos nivells: (a) el 1r nivell, bàsicament d’informació i tràmits i (b) el 2n nivell, d’assessories especialitzades personalitzades sobre qualsevol aspecte relacionat amb el procés d’emancipació.

Al llarg de 2011 els i les joves de Sabadell van fer 52.412 usos dels serveis del SAJ, la qual cosa suposa un augment important respecte el 2010, any en què hi va haver una davallada del 13%. D’aquests usos, el 51% van ser al punt central del SAJ (molt pocs per assessories) i el 49% al territori, dels quals un 21% (5.463) van ser via PIDCES i la resta (20.114) per actuacions al territori.. Per tant, les actuacions d’informació i atenció al territori tenen un pes notable en el conjunt d’usos que es fa del SAJ. El principal ús que fan els/les joves en el territori correspon a les sales d’estudi, però és interessant remarcar l’important volum d’assessories que es fan en territori, mentre que al punt central del SAJ se’n fan molt poques. El punt central del SAJ, s’utilitza molt predominantment per l’ús d’internet (10.751 usos), que s’ha més que duplicat respecte l’any 2006 (en què es van registrar 4.301 usos).

La Viatgeteca o Club del Viatger ha tingut 487 consultes l’any 2011, respecte les 405 de l’any 2010.

Per sexes, al punt central del SAJ predominen les noies (56%), tot i que hi han assistit més nois que el 2009 i el 2010. Ara bé, hi ha diferències importants segons el tipus d’ús que es fa del SAJ, concretament pel que fa a l’Espainternet, en què el 75% són homes (i aquesta diferència augmenta repecte el 2010, en què el percentatge d’homes era del 69%).

L’Espainternet registra també un volum molt elevat d’usuaris i usuàries de més de 30 anys, que representen el 60% del total. De fet, la presència de majors de 30 anys és notable en el conjunt d’usos del SAJ: el 2011, el 49% de les persones que van utilitzar el SAJ tenien més de trenta anys.

Pel que fa als punts descentralitzats del SAJ, el 53% dels usos van ser per part de noies i el 47% de nois. Per edats, en relació al punt central del SAJ, en les accions

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

36

descentralitzades baixa molt la proporció de persones majors de 30 anys (4%) i puja molt la de joves de 13 a 17 (86%), degut principalment a les actuacions portades a terme als instituts.

A part de les dades registrades per cada programa, l’enquesta Ets jove! Doncs ara és la teva! duta a terme en el procés d’actualització del Pla Local de Joventut de Sabadell, revelava que la gran majoria de joves enquestats no havien utilitzat mai el SAJ i molts no en coneixien el servei d’assessories. També hi havia molt desconeixement de què era el PIDCES. La principal via d’accés a la informació era, amb molta diferència respecte les altres, internet.

Pel que fa a l’accés a la informació i l’acollida de la població nouvinguda estrangera, el Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants (SCAI) ha atès el 2011 2.023 persones, un volum notablement inferior al del 2010, en què es van atendre 3.542 persones. En consonància amb aquesta davallada de nous usuaris, disminueixen les consultes d’estrangeria.

No obstant, hi ha un nombre important de consultes i tràmits iniciats d'arrelament social.

Això significa que hi ha un nombre important de persones en situació irregular que presenten la sol·licitud corresponent per regularitzar la seva situació administrativa.

L'entrada en vigor del nou Reglament d'Estrangeria ha obert la via de l'arrelament familiar per a mare/pares de fills menors de nacionalitat espanyola. Per a moltes persones significa la possibilitat de regularitzar la seva situació,

ja que aquest tràmit no requereix cap

contracte de treball.

Hi ha un augment important en el número d’informes d’arrelament tramitats el segon semestre de 2011 en relació al segon semestre del 2010, passant de 335 informes tramitats a 538. No obstant això, el nombre anual d’informes realitzats el 2011 (788) és menor respecte les dades del 2010 (867).

Pel que fa al reagrupament familiar, el 2011 el nombre d’informes de disponibilitat d’habitatge sol·licitats disminueix significativament entre el primer i el segon semestre, i respecte el 2010 es redueix ( 364 informes sol·licitats el 2010 i 300 informes sol·licitats el 2011). S’observa una disminució important en el nombre de persones autoritzades per a ser reagrupades per part de la Subdelegació del Govern: de 295 persones el 2010, passen a aproximadament 195 el 2011.

Les xifres de consultes per retorn voluntari segueixen sent molt baixes, només 6 consultes en tot el 2011.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

37

Pel que fa a les activitats de sensibilització, la tendència a l'alça continua. L'any 2011 hi ha hagut més activitats (52 tallers, enfront dels 49 tallers realitzats el 2010) i més assistents (1.434, l’any 2011, enfront dels 1.404 de l’any 2010). L'augment de les actituds de rebuig contra els immigrants fa imprescindible el treball en l'àmbit de la sensibilització.

Per altra banda, des de l’any 2007 les sessions d’acollida de l’Oficina de Nova Ciutadania han atès 1.191 participants. En el 2010, concretament, van ser 293 persones, un volum similar al del 2009. En el 2008, en canvi, van ser molts més, però també el nombre d’arribades de nova població estrangera fou més elevat. Des de mitjans de 2010 es fa difusió de les sessions d’acollida mitjançant trucades als nous empadronats, cosa que ha fet augmentar la participació de la població magribí, per exemple.

A part de les sessions d’acollida, els tallers de coneixement de l’entorn i d’apropament al mercat laboral han arribat entre 2007 i 2011 a 807 persones.

Finalment, pel que fa a l’atenció a la dona, la ciutat compta també amb un servei d’atenció i informació específic per dones, el Centre d’Atenció a la Dona, que presta informació, assessorament jurídic, orientació i assessorament personal.

1.8

Teixit associatiu

Actualment la ciutat compta amb 195 entitats relacionades amb l’àmbit de les polítiques de drets civils i ciutadania18 L’àmbit de Joventut és el que aglutina un major nombre d’entitats, sobretot de la franja juvenil. No obstant, cal remarcar que entre les 106 entitats que s’engloben en aquest àmbit, hi ha un ventall molt ampli de tipologies d’entitat: 22 són entitats infantils, bàsicament esplais, 17 corresponen a les vocalies de joves de les diferents associacions de veïns, i en la resta s’inclouen també les seccions joves de partits polítics i sindicats, entitats del món del lleure i una àmplia gamma d’entitats diferents.

Pel que fa a l’àmbit Dona, si bé són vuit les entitats dedicades específicament a temes de dones, hi ha moltes més entitats compromeses amb la igualtat dona-home, com es pot veure en el nombre d’entitats que formen part del Consell d’Igualtat.

18

La xifra no inclou les entitats de cooperació i solidaritat

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

38

També en els darrers anys ha anat augmentat el nombre d’entitats de població immigrada, fins a la seixantena que són en l’actualitat. El col·lectiu subsaharià és el que més associacions ha generat, tot i que per extreure conclusions sobre el grau d’associacionisme d’uns col·lectius i altres, caldria analitzar més detalladament la dimensió i grau d’activisme de les diferents entitats.

Taula 12 Entitats de Drets civils i ciutadania, Sabadell ÀMBIT: DONA

29

Consell Igualtat Dona-Home

21

Entitats dona ÀMBIT: JOVENTUT

8 106

Entitats infantils

22

Vocalies de joves de les AAVV

17

Resta d’entitats juvenils

67

ÀMBIT: IMMIGRACIÓ

60

Asiàtiques

2

Llatinoamericanes

12

Magrebines

12

Subsaharianes

23

Suport als immigrants

11

TOTAL

195

Font: Regidoria de Drets Civils i Ciutadania, Ajuntament de Sabadell

En aquest sentit, l’estudi ‘Valors i hàbits socials de la població llatinoamericana de Sabadell’ indica, per exemple, que els nivells de pertinença a associacions o entitats per part de la població llatinoamericana són especialment baixos (comparats amb els de la població general), i que això és degut precisament a que hi ha massa associacions, que estan massa atomitzades i sense vertebració, i que no es coneixen.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

39

1.9

Cooperació

El procés d’elaboració del Pla Estratègic de Cooperació, dut a terme al llarg de l’any 2010, va permetre establir un diagnòstic de la cooperació municipal a Sabadell, centrat en la cooperació finançada des de la institució municipal, concretament des del departament de cooperació. Les principals conclusions a què es va arribar foren les següents: Pel que fa a les modalitats actuals de cooperació al municipi:

Els dos agermanaments de la ciutat (Matagalpa i Argub) són una modalitat de cooperació que forma part de la història de la ciutat i que són conegudes i assumides per la ciutadania, però sovint ha tingut un caràcter força assistencial i poc articulat amb els actors locals. Els agermanaments han servit per implicar entitats de la societat civil, però en canvi, en el cas de Matagalpa, d’altres entitats, sobretot les ONGD, no s’hi han sentit implicades. En aquests moments cada agermanament es troba en un moment diferent, la situació no és la mateixa en el cas del Sahara que en el cas de Matagalpa, però s’ha fet ja un replantejament global en el marc d’una nova modalitat de relació.

El model de funcionament en base a convocatòria de subvencions a ONGD no propicia el treball conjunt entre entitats, ja que genera competència entre aquestes, i porta a un risc de dispersió i atomització dels projectes i a un contingut sovint assistencial. Es considera que s’ha d’anar cap a una cooperació més transformadora en què es fixin prioritats i en què es vinculin les actuacions dirigides a la societat civil amb aquelles d’enfortiment institucional.

Pel que fa sensibilització i formació de la ciutadania, des dels actors no governamentals es treballa de forma massa separada i cal una coordinació més global a nivell de municipi.

Igualment es tendeix a confondre l’activitat d’informació del que fan les entitats amb l’activitat pròpiament de sensibilització i formació. Calen mètodes i llenguatges més innovadors.

En ajuda humanitària, es requereix un rol clar de l’Ajuntament per fomentar i/o canalitzar l’ajuda espontània dels ciutadans, ja que sovint les respostes de la ciutadania sovint són improvisades i disperses.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

40

1.10

Diversitat de creences

L’any 2008 l’Ajuntament de Sabadell va elaborar el Mapa de Creences i Conviccions de la ciutat, que s’ha mantingut i actualitzat anualment.

A la ciutat actualment hi ha 9 tipus de conviccions o creences i 70 comunitats o centres de culte El mapa és el següent:

Mapa 1 Mapa de Creences i Conviccions a Sabadell

Font: UNESCOCAT

La distribució de centres de culte és la següent: Cristianisme catòlic 42 Cristianisme evangèlic 21 Islam 5 Testimonis Cristians de Jehovà 3 Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

41

Església de Jesucrist del Sants dels darrers dies 1 A més, hi ha una sèrie de creences que, malgrat no tenir una seu física, són presents a la ciutat: Budisme Hinduisme Fe Bahà’í Grups de diàleg

1.11

Convivència

Segons l’Agenda Conviu, la percepció general de la convivència a la ciutat per part de la ciutadania no organitzada és que aquesta és bona, i es valoren les accions impulsades per l’Ajuntament per la millora de la convivència Això dit, els problemes que es perceben es centren sobretot a l’espai públic (contaminació acústica, neteja, ús de l’espai públic i via pública).

També hi ha un baix nivell de satisfacció en relació a l’àmbit de la seguretat, per la percepció que hi ha d’incompliment de normatives i ordenances. Igualment, també hi ha força crítica del paper dels cossos de seguretat.

Un altre aspecte a destacar és que part de la ciutadania percep com una problemàtica la nova ciutadania Per altra banda, s’esmenta també la manca de participació ciutadana.

Finalment, es fa referència a problemes relacionats amb l’educació i els valors, que porten a la percepció de problemes de convivència veïnal i comunitària:

Pèrdua del sentiment de pertinença de la ciutadania

Massa individualisme

Un aspecte a destacar és el fet que una bona mostra d’agents de la societat de Sabadell estan integrats a la Comissió de la Convivència, òrgan participatiu que es va crear l’any 2004, després del Pacte de Convivència signat aquell mateix any per abordar la problemàtica de la violència d’extrema dreta a la ciutat. Inicialment es va començar treballant només aquest tema però progressivament es va anar ampliant per acabar tractant qualsevol element relatiu a la convivència a la ciutat.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

42

La comissió de la convivència és un espai reconegut per la ciutadania i amb molt de valor per la seva trajectòria des de 2004, ja que ens permet treballar des del consens i per un objectiu comú.

1.12

Desigualtats socials

Inclusió social

La població atesa a Serveis Socials l’any 2011 representa el 8,4% de la població de Sabadell. No obstant, cal tenir present que un 18,3% de ciutadans i ciutadanes tenen expedient obert a Serveis Socials. Per barris, els CAP de Can Puiggener i la Serra són els que presenten índex més alts de cobertura de la població, seguits del Sud, Merinals i Can Oriac. No obstant, en termes de volum de població atesa, el CAP de Can Rull té també un pes important en els Serveis Socials de la ciutat, al ser un dels barris més poblats de la ciutat.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

43

Taula 13 Serveis Socials de Sabadell: expedients oberts i població atesa. 2011.

CAP

Ciutadans d'expedients oberts

Cobertura població

Distribucio cobertura

Població atesa 2011

Pobl.

Atesa/pobl.

Total

Distrib. Pob. Atesa

NORD

3487

22,4%

9%

1425

9,2%

8,2%

CAN RULL

4120

16,4%

11%

2005

8,0%

11,5%

CA N’ORIAC

4839

24,4%

13%

1848

9,3%

10,6%

TOTAL ZONA 1

12446

20,6%

32,6%

5278

8,7%

30,3%

CONCÒRDIA

1553

11,8%

4%

1100

8,3%

6,3%

CREU ALTA

2622

14,6%

7%

1368

7,6%

7,8%

CAN PUIGG.

2536

37,9%

7%

1182

17,7%

6,8%

LA SERRA

2631

30,5%

7%

1073

12,4%

6,2%

TOTAL ZONA 2

9342

20,1%

24,5%

4723

10,1%

27,1% 5,1%

MERINALS

2080

24,5%

5%

881

10,4%

CREU BARB.

3338

22,2%

9%

1426

9,5%

8,2%

SUD

3976

26,1%

10%

1780

11,7%

10,2%

TOTAL ZONA 3

9394

24,2%

24,6%

4087

10,5%

23,4%

ST. OLEGUER

2560

12,6%

7%

1110

5,5%

6,4%

CENTRE

2840

9,0%

7%

1612

5,1%

9,2%

GRÀCIA

1610

15,2%

4%

628

5,9%

3,6%

TOTAL ZONA 4

7010

11,3%

18,4%

3350

5,4%

19,2%

TOTAL CIUTAT

38192

18,3%

100,0%

17438

8,4%

100,0%

Font: Serveis Socials, Ajuntament de Sabadell

En termes de recursos econòmics per la inclusió, la ciutat hi va destinar l’any 2011 425.325,56€, la qual cosa suposa 2.043,39€ per cada 1000 habitants. Can Puiggener és amb diferència el barri que requereix una major volum de prestacions per habitant, com es pot observar a la taula següent, si bé en termes de despesa absoluta, Can Rull i el Nord són els barris que tenen més pes en el conjunt de prestacions econòmiques que s’atorguen a la ciutat. La Serra, en canvi, presenta una ràtio elevada de nombre de prestacions per cada 1000 habitants, però en canvi, en termes de recursos econòmics que això suposa, és bastant menys que a d’altres barris.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

44

Taula 14 Serveis Socials de Sabadell: prestacions econòmiques. 2011.

CAP

Despesa prestacions

% de la despesa prest.

Despesa per cada 1000 hab.

Nombre prest. econòn

Distr. Prest.

Prest/ 1,000 hab.

NORD

55.487,38 €

13,1%

3.564,19 €

457

9,4%

29,36

CAN RULL

59.740,68 €

14,1%

2.378,40 €

653

13,5%

26,00

CA N’ORIAC TOTAL ZONA 1

32.416,19 €

7,6%

1.631,25 €

295

6,1%

14,85

147.644,25 €

34,7%

2.438,06 €

1.405

29,0%

23,20

CONCÒRDIA

27.810,07 €

6,5%

2.105,07 €

289

6,0%

21,88 17,55

CREU ALTA

19.718,77 €

4,6%

1.095,12 €

316

6,5%

CAN PUIGG.

53.282,18 €

12,5%

7.966,83 €

569

11,7%

85,08

LA SERRA TOTAL ZONA 2

32.934,12 €

7,7%

3.815,35 €

489

10,1%

56,65

133.745,14 €

31,4%

2.873,95 €

1.663

34,3%

35,74

MERINALS

26.762,08 €

6,3%

3.151,08 €

285

5,9%

33,56

CREU BARB.

42.191,74 €

9,9%

2.800,65 €

457

9,4%

30,34

SUD TOTAL ZONA 3 ST. OLEGUER

29.043,09 €

6,8%

1.906,21 €

469

9,7%

30,78

97.996,91 €

23,0%

2.526,08 €

1.211

25,0%

31,22

21.698,10 €

5,1%

1.071,56 €

226

4,7%

11,16

CENTRE

16.344,88 €

3,8%

520,17 €

255

5,3%

8,12

GRÀCIA TOTAL ZONA 4 TOTAL CIUTAT

7.896,28 €

1,9%

745,85 €

86

1,8%

8,12

45.939,26 €

10,8%

737,89 €

567

11,7%

9,11

425.325,56 €

100,0%

2.043,39 €

4.846

100,0%

23,28

Font: Serveis Socials, Ajuntament de Sabadell

Pel que fa al tipus de prestació econòmica, 3.024 famílies eren perceptores el 2011 del Rebost Solidari, siguent de nou Can Puiggener i La Serra els barris amb una ràtio per habitant més elevada , el mateix que succeeix amb la RMI. En relació a aquesta prestació, és de destacar el fet que, si bé el nombre d’expedients tramitats el 2011 ha disminuït a gairebé tos els barris, han augmentat a Gràcia, Merinals i Creu Alta. En total a la ciutat hi ha 2.424 que són perceptores de la RMI.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

45

Taula 15 Serveis Socials de Sabadell: el Rebost Solidari i la RMI. 2011.

CAP

Famílies Rebost Solidari

Rebost /1000h.

% Prest.

Rebost Solidari

Benef. RMI

%benef.

RMI/Total

RMI /1000 hab.

Increm. exp.

RMI -13,5%

NORD

206

13,23

6,8%

218

9,0%

14,00

CAN RULL

349

13,89

11,5%

274

11,3%

10,91

-3,2%

CA N’ORIAC TOTAL ZONA 1

226

11,37

7,5%

272

11,2%

13,69

-15,8%

781

12,90

25,8%

764

31,5%

12,62

-11,0%

CONCÒRDIA

168

12,72

5,6%

60

2,5%

4,54

0,0%

CREU ALTA

167

9,27

5,5%

76

3,1%

4,22

11,8%

CAN PUIGG.

396

59,21

13,1%

375

15,5%

56,07

-8,1%

LA SERRA TOTAL ZONA 2

296

34,29

9,8%

335

13,8%

38,81

-2,0%

1027

22,07

34,0%

846

34,9%

18,18

-3,6%

MERINALS

145

17,07

4,8%

152

6,3%

17,90

2,0%

CREU BARB.

245

16,26

8,1%

145

6,0%

9,62

-2,7%

SUD TOTAL ZONA 3 ST. OLEGUER

361

23,69

11,9%

264

10,9%

17,33

-21,2%

751

19,36

24,8%

561

23,1%

14,46

-11,4%

201

9,93

6,6%

123

5,1%

6,07

-0,8%

CENTRE

190

6,05

6,3%

60

2,5%

1,91

-35,5%

GRÀCIA TOTAL ZONA 4 TOTAL CIUTAT

74

6,99

2,4%

70

2,9%

6,61

55,6%

465

7,47

15,4%

253

10,4%

4,06

-3,4%

3024

14,53

100,0%

2424

100,0%

11,65

-7,9%

Font: Serveis Socials, Ajuntament de Sabadell

Violència masclista

Finalment, pel que fa a les situacions de desigualtat de la dona generades per la violència masclista, el Centre d’Atenció a la Dona el 2011 va treballar amb 664 expedients, les derivacions professionals dels quals van ser principalment cap a assessorament jurídic (137), atenció psicològica (118 orientació i assessorament personal). Els expedients nous foren 332, és a dir, la meitat del total. D’aquests, gairebé el 70% (230) eren amb violència (psicològica i/o física), exercida en el 35% pel marit o parella i en un 29% per l’ex-marit o ex-parella.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

46

2 Aproximació a les polítiques de drets civils i ciutadania 2.1

Marc legislatiu i d’actuació pública

La nova regidoria de Drets Civils i Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell engloba el que fins ara eren quatre grans programes relatius a polítiques de joventut, polítiques de igualtat home-dona, polítiques de nova ciutadania i convivència i polítiques de cooperació i solidaritat. No obstant, va més enllà per abastar també altres àmbits de l’exercici dels drets civils i la ciutadania, com són la llibertat de consciència i la diversitat de creences i la diversitat d’orientació sexual.

El marc legislatiu vigent en l’actualitat que dóna cobertura a les diferents polítiques que configuren la regidoria és el següent: En relació a les polítiques de joventut:

Llei 33/2010, d’1 d’octubre, de polítiques de joventut

En relació a les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes:

Llei integral contra la violència de gènere (LO 1/2004) de 28 de desembre.

Llei Orgànica per la igualtat efectiva entre dones i homes (LO 3/2007), de 22 de març.

Llei dels Drets de les dones a eradicar la violència masclista (Llei 5/2008, de 24 d’abril).

Aprovada en el Parlament de Catalunya, adjudica competències concretes als ens locals en matèria d’atenció a víctimes de la violència.

En relació a les polítiques de Nova Ciutadania:

Llei d’Acollida de les Persones Immigrades i Retornades a Catalunya (Llei 10/2010, de 10 de maig). Aprovada en el Parlament de Catalunya.

Reglament de la Llei d’estrangeria (Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril, pel qual s’aprova el reglament de la LO 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la seva reforma per la LO 2/2009).

En relació a la diversitat de creences:

Llei de Centres de culte (Llei 16/2009, de 22 de juliol), aprovada pel Parlament de Catalunya. No obstant, l’octubre de 2011 es va aprovar un Projecte de Llei per tal de modificar aquesta llei.

En relació a la diversitat d’orientacions sexuals:

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

47

Llei d’unions estables de parella (Llei 10/1998, de 15 de juliol, modificada per la Llei 3/2005)

Per altra banda, el govern de la Generalitat de Catalunya i compta amb els següents marcs d’acció programàtics en vigència:

Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2010

Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat 2008-2011

Pla de ciutadania i immigració 2009-2012 de la Generalitat de Catalunya

Igualment, l’octubre de 2011 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del programa per a l’impuls del Pla nacional dels valors a Catalunya per a una nova cultura cívica

Aquest és el marc legislatiu i l’entorn de programació en què actua la regidoria de Drets Civils i Ciutadania a l’hora de dissenyar i desplegar les seves polítiques i programes en l’àmbit de la ciutat de Sabadell, que integra els següents plans:

Pla local de joventut

Pla Transversal de Nova Ciutadania

Pla d’Igualtat d’Oportunitats Dona-Home

Pla estratègic de cooperació

En el moment d’elaboració del present informe, s’està elaborant el Pla Director de Drets Civils, que ha de ser el marc rector de totes les polítiques de la regidoria.

A continuació, per tal de situar quin ha estat el marc d’acció en els darrers anys i el punt de partida sobre el qual s’està construint el nou Pla Director de la regidoria de Drets Civils i Ciutadania, es presenten a mode de síntesi el que són fins el moment els plans directors o plans d’acció de les polítiques de joventut, igualtat dona-home, nova ciutadania i convivència i cooperació i solidaritat. A més, es recull també quin és el plantejament de base pel que fa a les polítiques relacionades amb la diversitat de creences i la diversitat d’orientació sexual.

2.2

Joves

Les polítiques de joventut dutes a terme a Sabadell en els darrers anys s’emmarquen en el Pla local de Joventut de Sabadell, aprovat en Ple el dia 30 de juny de 2008.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

48

El model seguit es fonamenta en dos conceptes ideològics fonamentals i complementaris: emancipació i participació. Aquests es desenvolupen en set eixos estratègics que engloben l’actuació municipal en matèria de Joventut:

Accés a la informació

Educació i Cultura

Accés al món laboral

Accés a l’habitatge

Salut i Esport

Accés a la mobilitat

Participació i Ciutadania

Un dels principis fonamentals de les polítiques de joventut, així com a totes aquelles polítiques orientades a un segment de població, és la integralitat i la transversalitat intrínseques a la seva naturalesa. Això vol dir que impliquen no només al que és pròpiament la regidoria corresponent sinó també tots aquells serveis i/o departaments que tracten els set eixos estratègics assenyalats, per bé que sovint la realitat del funcionament intern de l’administració no facilita assolir aquesta transversalitat.

Així, en el desplegament de les polítiques de joventut a Sabadell fins al moment cal distingir aquelles accions específiques dels serveis de Joventut, i les accions desenvolupades pels altres serveis municipals, directa o indirectament adreçades al col·lectiu jove.

Pel que fa a les accions a impulsar des de l’estructura del Servei de Joventut, el Pla les articula també en base als set eixos estratègics esmentats. D’aquesta manera, el repte és evitar duplicitats entre el que s’impulsa des dels serveis de Joventut i el que s’impulsa des d’altres serveis.

Les principals activitats dels serveis de Joventut es centren en el Sabadell Atenció Jove (SAJ), la gestió del Web Sabadell Jove i altres actuacions de foment de la participació. El detall és el següent:

Web Sabadell Jove, presentada a finals del 2010, on es poden trobar la informació i recursos del SAJ, juntament amb elements d’interès jove relacionats amb formació, viatges, habitatge, treball, cultura, etc.

Sabadell Atenció Jove (SAJ), que engloba: Atenció jove Assessories especialitzades en: educació i formació, treball, habitatge, consum, salut, psicojove, viatges i associacionisme). Es compta amb la col·laboració de professionals dels àmbits municipal, privat i associatiu.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

49

Sales d’estudi (es compta amb cinc sales d’estudi a centres cívics, biblioteques i escoles d’adults de la ciutat) Viatgeteca.

Espainternet Fons documental d’autoconsulta Publicacions Calaix de sastre (plafó d’anuncis) Tràmits Campanyes i divulgació d’idees Punts d’Informació Juvenil del Programa PIDCES Punt Mòbil d’Informació del SAJ

Suport a entitats, de tipus econòmic, infraestructural, promocional, de cessió de locals i espais a entitats juvenils i d’assessorament

Espais joves. L’objectiu de la Xarxa d’Espais Joves és consolidar una oferta d’oci participatiu i gratuït adreçat a joves. La Xarxa està formada per 4 Espais Joves.

Alberg de Joventut del Molí de Sant Oleguer, concebut com a equipament juvenil, alberg i com a espai museístic.

2.3

Igualtat

Així, les polítiques d’igualtat dutes a terme a Sabadell en els darrers anys s’emmarquen en el Pla Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i homes (PMIODH) 2008-2012 i en el Protocol Municipal per a l’Abordatge de la Violència Masclista, de l’any 2010. Prèviament, l’any 2000 s’havia creat el Centre d’Atenció a la Dona i el 2002 es va elaborar un primer protocol municipal d’actuació davant les situacions de violència envers les dones.

Ja al llarg de 2007, les línies estratègiques que impulsava la Regidoria d’igualtat es van ampliar per donar cabuda als canvis importants que s’estaven donant en la forma de plantejar les polítiques de dones a totes les instàncies i les iniciatives parlamentàries que s’estaven concretant (veure apartat 3.1). Es va voler anar més enllà del que significava el Centre d’Atenció a les Dones per actuar com a motor generador de noves idees i com a agent educatiu. Es van incorporar nous elements de reflexió com ara els temes de gestió d’usos del temps i es va apostar per una nova línia de treball amb dones joves.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

50

El 2008 s’elabora finalment el Pla d’Igualtat que preveu 11 línies estratègiques: 1. Adequar l’administració municipal al principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 2. Assolir una organització territorial sostenible i favorable a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones 3. Incorporar la mirada de les dones en el disseny i desenvolupament de les polítiques ambientals 4. Incorporar la diversitat a les polítiques municipals i al funcionament de la societat 5. Eradicar la violència vers les dones, promovent una ciutat per la no-violència 6. Promoure una educació per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes 7. Reduir les desigualtats de gènere en el treball productiu i reproductiu 8. Promoure la conciliació dels temps personal, familiar, social i professional 9. Promoure el desenvolupament personal i comunitari de les dones i els homes de Sabadell 10. Conèixer la salut de les dones i de tota la comunitat des d’una perspectiva integral 11. Fomentar la prevenció, la promoció i la millora de la salut incloent la visió de gènere i tenint en compte les diferents etapes del cicle vital.

A partir d’aquí, el Pla desgrana un ampli ventall d’objectius (36) i d’accions generals a impulsar (134), que impliquen diferents àrees, regidories i serveis municipals. No obstant, ja es preveu que és un marc de referència que s’ha d’anar adaptant en funció de les necessitats i les circumstàncies de cada moment.

Des de la seva posada en marxa, s’han dut a terme tres avaluacions anuals del desplegament del PMIODH. La tercera avaluació s’ha dut a terme a desembre de 2011, i conclou principalment el següent:

Entre tots els departaments implicats en el desplegament del PMIODH s’han implementat un total de 192 accions. S’han encetat el 100% dels àmbits d’actuació, essent Territori l’àmbit més treballat en termes de nombre d’actuacions. S’han treballat el 100% de les línies estratègiques, essent la línia 2 (‘Assolir una organització territorial sostenible i favorable a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones’) la que més actuacions ha aglutinat. Cal tenir en compte que aquesta línia engloba les actuacions dutes a terme en el marc del Pla de Barris Sud, la qual cosa la reforça especialment pel que fa a recursos pressupostaris.

A nivell de la participació global dels diferents departaments, els més actius han estat el Programa d’Igualtat Dona-Home, Esports, Promoció Econòmica i Obres Públiques.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

51

Els recursos invertits directament pel desplegament del pla ascendeixen a 7.906.644, 94 euros.

L’elaboració del Protocol Municipal per a l’Abordatge de la Violència Masclista, que actualitzava l’anterior, va ser també un dels compromisos establerts en el PMIODH. El Protocol té com a objectiu garantir l’abordatge integral de la violència masclista a partir de la coordinació de tots els agents que treballen a la ciutat de Sabadell. Així, elabora uns circuits adaptats a la realitat i a l’experiència de cadascun dels actors que hi intervenen.

Els àmbits d’actuació que contempla el Protocol són:

La prevenció i la sensibilització

La detecció de la violència masclista

L’atenció i la recuperació de les dones víctimes de la violència masclista

La coordinació interdepartamental i intersinstitucional

2.4

Nova ciutadania

Les polítiques de nova ciutadania dutes a terme a Sabadell en els darrers anys s’emmarquen en el Pla transversal de Nova Ciutadania 2007-2011, aprovat per l’Ajuntament en Ple el 28 de juliol de 2008, i liderat des de l’Oficina de Nova Ciutadania.

El Pla es va concebre com un instrument de gestió de la immigració des de l’àmbit local i tractava l’acollida i l’acomodació dels nouvinguts, l’equitat dels serveis públics per tota la ciutadania, facilitar espais interculturals d’inclusió i participació de tota la població i treballar pel coneixement de la diversitat.

Està compost per quatre eixos de treball, cadascun dels quals es subdivideix en diferents àmbits:

Eix 1. La recepció i l’acollida, per cobrir les necessitats immediates en el període d’acollida, molt centrades en els serveis bàsics, el coneixement de l’entorn i el domini de la llengua.

Inclou 5 àmbits d’actuació, 24 programes o serveis, amb 7 àrees de l’Ajuntament que lideren els diferents programes.

Eix 2. Els serveis i l’equitat, centrat en l’oferta universal de serveis educatius, socials, culturals, de salut, de dinamització, etc., des d’una perspectiva d’equitat i igualtat d’oportunitats d’accés.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

52

Inclou 9 àmbits d’actuació, 36 programes o serveis i 11 àrees de l’Ajuntament que lideren els diferents programes.

Eix 3. La inclusió i la participació, per potenciar la interacció social i l’arrelament de les persones en la dinàmica comunitària, promovent ponts de diàleg cultural i un bon nivell de convivència.

Inclou 4 àmbits d’actuació, 20 programes o serveis i 12 àrees de l’Ajuntament que lideren els diferents programes.

Eix 4. La sensibilització i la divulgació, per fer pedagogia dels valors d’igualtat i convivència, adreçats a tota la població, i prevenir actituds de rebuig i prejudicis.

Inclou 2 àmbits d’actuació, 12 programes o serveis i 8 àrees de l’Ajuntament que lideren els diferents programes.

Entre finals de 2011 i principis de 2012 s’ha dut a terme un balanç de les actuacions de tot el període 2007-2011 que ha permès extreure quines han estat les principals aportacions del Pla transversal de Nova Ciutadania. Igualment, identifica quins són els reptes per afrontar, que es sintetitzen en:

La cohesió social, per tal de garantir la convivència entre la població autòctona i la nouvinguda.

La difusió dels valors democràtics de la societat.

Fer pedagogia contra els rumors i estereotips i evitar les actituds de rebuig per una part de la població autòctona, que s’agreugen en temps de crisi, amb la col·laboració de la xarxa social existent a Sabadell.

Les dificultats d’accés al món laboral.

Aconseguir una major continuïtat dels programes, però sense generar en els usuaris expectatives que no es puguin complir

La participació dels ciutadans nouvinguts en el sentit més ampli, de compromís amb la ciutat i d’establiment de relacions amb el teixit social.

Avançar en el concepte de diversitat i interculturalitat, en el sentit de passar dels programes d’acollida inicials a programes més ajustats als perfils i les necessitats de les persones.

Evolucionar cap a programes d’interacció intercultural i de convivència, més enllà de la divulgació de les diferents cultures.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

53

2.5

Convivència

Les polítiques de convivència a la ciutat vénen regides pel Programa de la Convivència, que és debatut i treballat en el marc de la Comissió de la Convivència. Aquest és un òrgan participatiu que es va crear l’any 2004, després de la creació del Pacte per la Convivència, sorgit arrel dels problemes de violència d’extrema dreta.

La Comissió de la Convivència treballa tots els temes relacionats amb la convivència a la ciutat.

En formen part una gran diversitat d’agents, a més de l’Ajuntament: partits polítics amb representació municipal, sindicats, entitats d’immigrants, SCAI, Col·legi d’Advocats, Síndic Municipal de Greuges, Consell de Joves, FAV, familiars i víctimes de la violència d’extrema dreta, Policia Local, Policia Nacional i Mossos d’Esquadra L’any 2011 es va fer un pas més enllà amb un nou instrument que suposa una aposta innovadora i un compromís conjunt per la qualitat de la convivència a la ciutat: el Pacte pels Valors de la Convivència. Els valors que recull el Pacte són els següents:

Respecte,

justícia i equitat,

llibertat,

esforç,

confiança,

amor,

hospitalitat,

austeritat,

responsabilitat

optimisme

La qualitat de la convivència entre els ciutadans és un eix vertebrador de tota l’acció de govern de la regidoria en els diferents àmbits que contempla.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

54

2.6

Solidaritat i Cooperació al desenvolupament

El Pla Estratègic de Cooperació 2010-2014 és el marc de referència de les polítiques de Solidaritat i Cooperació al desenvolupament de Sabadell en l’actualitat, i fou elaborat de forma participativa per l’Ajuntament i les entitats i empreses que constitueixen el Consell de Solidaritat i Cooperació.

Es va da dur a terme, en primer lloc un procés de diagnòstic de la situació de la cooperació al municipi (veure apartat 1.9) a partir del qual es va concretar els objectius i línies de futur.

En el Pla es considera que s’ha d’anar desplegant progressivament un nova manera de cooperar basada en:

La transversalitat, amb major implicació dels altres departaments municipals, i l’articulació de la cooperació amb la resta de polítiques públiques locals.

L’establiment de relacions horitzontals que permetin l’intercanvi i la reciprocitat entre municipis del nord i del sud, en base a interessos comuns, especialment amb ciutats situades en les zones d’origen dels immigrants més presents al municipi.

Donar més solidesa a la participació que es dóna actualment de diversos departaments de l’Ajuntament en xarxes temàtiques de ciutats, que vagi més enllà d’una presència formal o protocol·lària.

El treball amb els altres agents locals

Propiciar la cohesió amb el teixit solidari local, per potenciar el diàleg i el treball en xarxa.

El Pla Estratègic, des de bon principi, volia avançar cap a la definició d’una política pública de cooperació amb un contingut més clarament municipalista, amb un plantejament que associés la institució municipal, les entitats i els demés actors locals al voltant d’eixos estratègics prioritaris i de continguts i orientacions definits conjuntament. Igualment, es volia avançar cap a una nova pràctica de cooperació en la qual l’Ajuntament, com a institució pública, tingués una implicació directa com a actor de cooperació, i que superés o completés el seu rol tradicional de finançador d’accions d’altres entitats o de proveïdor d’ajuda material a altres municipis del sud.

Així, amb totes aquestes premisses, el Pla concreta de forma detallada les actuacions a dur a terme a curt i a mig termini per avançar cap a aquesta nova pràctica de cooperació. Les actuacions s’engloben en tres grans eixos i 10 subeixos:

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

55

EIX A. Revisió i millora de les modalitats actuals A.1 Agermanaments A.2 Convocatòria de projectes d’ONGD A.3 Sensibilització A.4 Emergència EIX B. Desplegament progressiu d’una nova manera de cooperar B.1 Articulació de la cooperació amb la resta de les polítiques públiques locals B.2 Noves relacions B.3 Xarxes de ciutats B.4 Treball amb altres agents locals EIX C. Instruments, mitjans i recursos C.1 Suport i dinamització del teixit solidari i del Consell C.2 Finançament

2.7

Llibertat de consciència i diversitat de creences

La política de l’ajuntament en aquest camp s’orienta a la protecció de la llibertat religiosa i filosòfica. El plantejament de base és que la diversitat de creences espirituals, religioses o filosòfiques s’han de garantir des de la laïcitat, per fer possible el respecte entre totes les opcions i garantir el seu exercici.

En aquest sentit, fins ara el Pla Transversal de Nova Ciutadania inclou un programa específic, anomenat ‘Diàleg Interreligiós’, per promoure activitats d’interrelació entre la xarxa de centres de culte.

Amb la regidoria de Drets civils i ciutadania el que es vol impulsar és:

L’Àgencia o el Servei d’Afers Religiosos

L’atenció i l’assessorament a la diversitat de creences i conviccions

L’adequació a la Llei de Centres de Culte de la Generalitat de Catalunya

La gestió positiva dels centres de nova omplantació

El manteniment del Mapa de creences i conviccions de la ciutat

El diàleg interreligiós

La Taula d’Entitats Religioses

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

56

2.8

Diversitat d’orientació sexual

Els darrers anys l’ajuntament ha fet una aposta per les polítiques de respecte a la diversitat homosexual i transsexual: han aparegut nous grups locals, es commemoren cada any les diferents dates de referència entre el col·lectiu i la Junts de Portaveus del consistori ha fet públiques en diverses ocasions declaracions de suport i compromís. A més, la Síndic de Greuges de Sabadell ha elaborat un “Protocol d’actuació enfront les agressions per homofòbia” que ha esdevingut un referent.

Després que el 1979 el Consistori signés el reconeixement del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Sabadell ha destacat tots aquests anys com a municipi pioner en l’assoliment d’algunes fites, com són l’obertura del registre municipal de parelles de fet i, sobretot, per la inclusió, l’any 1992, en el conveni laboral entre ajuntament i sindicats de l’equiparació de drets, respecte del matrimoni, de les parelles de fet dels treballadors o treballadores, amb independència de la seva orientació sexual.

En aquests moments, el que es planteja és actuar per evitar anar enrere en els drets aconseguits i aprofundir en els valors del respecte a la diversitat afectivo-sexual.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

57

3 Conclusions i Orientacions per l’actuació de les polítiques públiques Les principals conclusions i les tendències clau a destacar en els diferent àmbits es sintetitzen a continuació i s’aporten algunes orientacions en relació.

3.1

Generals CONCLUSIONS I TENDÈNCIES CLAU

El Pacte pels Valors de la Convivència suposa una aposta innovadora i un compromís conjunt per la qualitat de la convivència a la ciutat, que reforça l’acció de la Comissió de la Convivència No obstant, es posa de manifest una atomització i dispersió de plans i programes, fruit de la integració de diferents àmbits de treball de les polítiques de drets civils.

Hi ha diferències en la disponibilitat de dades. En algunes temàtiques es constaten llacunes d’informació.

Sabadell té al voltant de 200 entitats relacionades amb els drets civils i la ciutadania.

La població de Sabadell és de 208.318 persones, de les quals el 51,2% són dones, un 16,3% joves de 15 a 29 anys, i un 12,3% de nacionalitat estrangera.

Una tercera part de la població té un nivell d’instrucció inferior als estudis secundaris obligatoris i un 45,7% té estudis postobligatoris (per sobre la mitjana de la comarca i de Catalunya).

L’atur ha incrementat de 8.530 persones al 2005 fins a 20.364 a 2012. D’aquests, 16.315 no tenen estudis postobligatoris.

Un 22,7% de la població registrada a l’atur, porta més de dos anys en aquesta situació.

El 18,3% de ciutadans i ciutadanes de Sabadell tenen expedient obert a Serveis Socials.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

ORIENTACIONS

•

Conveniència d’integrar i articular programes i serveis, treballant de forma transversal.

•

És d’interès racionalitzar i homogeneïtzar el seguiment i l’avaluació de programes i serveis, harmonitzant els indicadors i reculls d’informació.

•

Mantenir una línia de treball com a Observatori i un sistema de revisió i ajust dels programes i serveis.

•

Necessitat de reforçar itineraris formatius i oferta de recursos lingüístics i d’alfabetització digital amb les escoles d’adults, Vapor Llonch , el Consorci de Normalització Lingüística i altres agents formatius.

58

3.2

Joves CONCLUSIONS I TENDÈNCIES CLAU

En la franja d’edat de 15 a 29 anys hi ha una població de 34.524 joves: 9.828 tenen entre 15 i 19 anys, 10.647 entre 20 i 24 i 13.498 entre 25 i 29 anys. A la franja d’edat corresponent a l’ESO (12 a 15 anys) hi ha 7.775 joves.

Com a etapa predominantment formativa, hi ha 8.787 alumnes cursant ESO, 6.481 en postobligatòria i 5.840 universitaris.

Hi ha programes com el PQPI o el coneixement d’oficis que no absorbeixen la necessitat de tota la població juvenil sense graduat en educació secundària.

La taxa d’atur registrat estimada és del 18,30% pels joves de menys de 20 anys, del 14,03% pels joves de 20 a 24 anys i del 13,54% pels joves de 25 a 29 anys.

L’interès cultural dels joves es centra en les discoteques i internet.

Altres ofertes com el teatre, el cinema i els concerts es consumeixen poc.

Hi ha duplicitat d’ofertes com les assessories especialitzades del SAJ en relació als serveis propis de diverses àrees municipals.

Gairebé la meitat dels usuaris del serveis centralitzats del SAJ tenen més de 30 anys.

Ha augmentat lleugerament l’edat d’inici al consum de drogues.

Les taxes d’emancipació dels joves de 16 a 29 anys a Catalunya s’han anat reduint des de l’any 2007, situant-se l’any 2010 en el 26,9%.

Només en esport federat, es pot parlar de 8.000 joves utilitzant més de quatre vegades setmanals diferents instal·lacions adequades als seus respectius esports.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

ORIENTACIONS

•

Emfasitzar els programes i recursos ‘pont’ d’accés al món laboral i itineraris que combinin la formació, l’experiència laboral i l’activació social dels joves.

•

Conveniència de treballar amb el col·lectiu de joves amb dificultats per assolir la ESO. Enfortir els serveis de suport i treballar competències i habilitats socials, relacionades amb el coneixement del mercat de treball.

•

Innovar en oferta de lleure i activitats culturals i esportives, promovent la gestió impulsada des dels propis joves i tendint a un oci plural i participatiu.

•

Replantejar algunes actuacions que, arrel dels canvis tecnològics i d’hàbits relacionals dels joves, hagin esdevingut menys necessàries, com pot ser el cas de la viatgeteca.

•

Optimitzar la provisió de serveis especialitzats als joves des de les diferents àrees de l’administració local, evitant duplicitats.

59

3.3

Igualtat DonaDona-Home

CONCLUSIONS I TENDÈNCIES CLAU Les dones representen el 51,2% de la població de Sabadell, és a dir, 106.659 persones.

La taxa d’atur registrat estimada de les dones a Sabadell és del 19,5%, dos punts percentuals per sobre de la dels homes.

En la matriculació a la universitat, es registra el valor més alt dels darrers anys, malgrat el descens demogràfic. Les dones representen el 54,8% de l’alumnat universitari.

Sabadell compta amb 29 entitats de dones o relacionades amb la defensa de la igualtat dona-home.

A gairebé totes les biblioteques, més del 50% de la població inscrita són dones.

Els nivells de consum de drogues són menors en el cas de les dones.

En el conjunt dels darrers anys s’ha mantingut el volum d’interrupcions voluntàries de l’embaràs.

Les noies joves practiquen menys esport que els nois de la mateixa edat.

El servei d’atenció a la dona ha gestionat 664 expedients 2011, de les quals bona part es deriven a atenció psicològica i assessorament jurídic. El 70% dels nous casos atesos el 2011 (332) són per violència (física i/o psicològica).

El grup de dones d’edat més avançada suposen una proporció del 60% sobre el seu tram d’edat i augmenta fins al 70% en les majors de 90 anys.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

ORIENTACIONS

•

Les dones, es troben en alguns aspectes, en situació avantatjosa respecte als homes (ocupació, matriculació universitària, consum de drogues, etc.). Malgrat això, hi ha aspectes discriminatoris que cal seguir fent visibles per contribuir a la igualtat entre gèneres.

•

Centrar el treball de valors respecte la igualtat en l’etapa infantil, d’adolescència i joventut i mantenir activitat de sensibilització adreçada a la població en general.

•

Oferir informació i l’assessorament personal i prestar suport psicològic i jurídic a persones víctimes de violència o maltractaments.

•

Vetllar per l’atenció a les necessitats de les persones grans relacionades amb la dependència, en especial en el col·lectiu de dones de major edat, però també, i molt especialment, amb l’envelliment actiu.

60

3.4

Nova ciutadania ciutadania CONCLUSIONS I TENDÈNCIES CLAU

La població d’origen estranger suposa el 12,3 % del conjunt de Sabadell. Els col·lectius majoritaris són el llatinoamericà (45.5%), el magrebí (19%) i els procedents de països de la UE (13,8).

Darrerament s’està perdent població equatoriana, boliviana i Colombiana, mentre que està incrementant la pakistanesa i la xinesa.

La població estrangera es concentra territorialment en els districtes 2, 6 i 7.

Es constata una important desigualtat en la distribució de l’alumnat d’origen estranger entre els centres públics (20,3%) i els privats concertats (2,4%).

Tot i que s’ha avançat, en educació infantil la població estrangera escolaritzada és del 24,4 % mentre que en el seu conjunt és del 49,1%.

Entre la població estrangera, el 51,3% no ha assolit estudis secundaris obligatoris i un 24,3% té estudis postobligatoris.

Les dades que es disposen, a nivell de Catalunya, indiquen que la taxa d’atur entre la població estrangera és del 36%.

Hi ha un ús significatiu de les biblioteques per part de la població estrangera, especialment a les biblioteques de Can Puiggener i La Serra, tot i que cal tenir present les diferències entre col·lectius d’origen.

El SCAI ha atès el 2011 1.379 usuaris nous (sobre un total de 2.685 usuaris), un volum notablement inferior al del 2010, en què es van atendre 3.542 persones noves.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

ORIENTACIONS

•

La Interculturalitat basada en la interacció i l’acció conjunta, com a motor de la inclusió i la convivència.

•

Manteniment dels serveis de recepció i acollida per a les persones nouvingudes.

•

Promoure i facilitar la inclusió de la població d’origen immigrant en l’activitat sociocultural de la ciutat, almateix temps que es vetlla pel manteniment del patrimoni cultural d’origen.

•

Vetllar per la incorporació dels alumnes de famílies d’origen estranger en l’etapa d’educació infantil.

•

Suport al sistema educatiu en l’atenció a la diversitat per tal de millorar el rendiment acadèmic d’alumnat d’origen estranger i incrementar la seva presència en l’etapa postobligatòria.

61

3.5

Solidaritat Solidaritat i Cooperació al desenvolupament CONCLUSIONS I TENDÈNCIES CLAU

Els agermanaments de Sabadell amb les ciutats de Matagalpa (Nicaragua) i Argub (Sàhara occ.) tenen una àmplia trajectòria històrica. No obstant, en el cas de Matagalpa, està poc vinculat amb els actors locals.

El model de subvencions a les ONGD genera el risc de dispersió de projectes i competència entre les organitzacions.

3.6

ORIENTACIONS

•

Necessitat de consolidar les noves modalitats de relació amb les altres ciutats.

•

Enfocament transformador de la cooperació amb innovació en les metodologies de treball.

•

Enfortiment de vincles i treball conjunt amb organitzacions i entitats.

Llibertat de consciència i diversitat de creences CONCLUSIONS I TENDÈNCIES CLAU

Sabadell compta amb la presència de 9 tipus de creença religiosa, cinc de les quals tenen centres de culte. En total a la ciutat hi ha 70 centres de culte o comunitats religioses.

Fins ara el Pla Transversal de Nova Ciutadania incloïa un programa específic, anomenat ‘Diàleg Interreligiós’. La Regidoria de Drets civils vol impulsar la Taula d’entitats religioses.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

ORIENTACIONS •

Preservar la llibertat religiosa de la ciutadania des d’un marc social laic.

62

3.7

Diversitat d’orientació sexual CONCLUSIONS I TENDÈNCIES CLAU

Sabadell disposa d’algunes iniciatives com el registre de parelles de fet o el ‘protocol d’actuació enfront d’agressions per homofòbia’.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell Actíva Prospect, maig 2012

ORIENTACIONS •

Preservar i difondre valors de respecte a la diversitat homosexual i transsexual.

63

3.8

Proposta d’Eixos de treball troncals

A partir de les conclusions recollides com a eixos de treball troncals per a abordar el Pla Transversal de Drets Civils, es plantegen els següents:

1

INFORMACIÓ – ASSESSORAMENT Inclou les funcions informatives, d’orientació i assessorament especialitzades adreçades a la població en general i/o a col·lectius específics.

2

PARTICIPACIÓ I CONSTRUCCIÓ DE ‘CIUTADANIA’ Abasta els recursos i dinàmiques que generen implicació amb la col·lectivitat i impulsen el fet de sentir-se partícips en la vida de la ciutat.

3

DIVERSITAT I CONVIVÈNCIA Activitats que faciliten una bona convivència, fomenten el respecte i plantegen la diversitat com a enriquiment en el context social, educatiu, econòmic i cultural.

4

ATENCIÓ, SERVEIS I EQUITAT Serveis i recursos adreçats a la població, vetllant especialment pels drets de la ciutadania i l’accés amb igualtat de condicions pels diferents col·lectius.

5

INCLUSIÓ I EMANCIPACIÓ Atenció a col·lectius amb especials dificultats i suport en l’accés a l’educació i la cultura, al treball, a l’habitatge, a la salut, etc. de totes les persones.

6

DIVULGACIÓ, SENSIBILITZACIÓ I COMUNICACIÓ Contribucions a difondre valors, comunicar punts de vista i aglutinar opinió al voltant de les temàtiques de drets civils i ciutadania.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell  Actíva Prospect, maig 2012

64

4 Bibliografia i documentació consultada Ajuntament de Sabadell. L’Estruch, Memòria 2011.

Ajuntament de Sabadell. Oficina de Nova Ciutadania. Seguiment i avaluació de la implementació del Pla Transversal de Nova Ciutadania de Sabadell. 5ª edició (2n semestre de 2010).

Ajuntament de Sabadell. Oficina de Nova Ciutadania. Pla Transversal de Nova Ciutadania de Sabadell. Actuacions 2007-2010 i orientacions de futur. 2011 Ajuntament de Sabadell. Oficina de Nova Ciutadania. Agenda Local Conviu, agenda per a la promoció de la convivència al municipi de Sabadell.

Ajuntament de Sabadell. Oficina de Nova Ciutadania. Xarxes socials de les persones immigrants residents en els barris del Districte VI de Sabadell. Novembre 2010 Ajuntament de Sabadell. Oficina de Nova Ciutadania. Valors i hàbits de la població d’origen llatinoamericà a Sabadell. Novembre 2009.

Ajuntament de Sabadell. Oficina de Nova Ciutadania. Joves al Sud.Novembre 2009 Ajuntament de Sabadell. Servei de Salut. Enquesta d’hàbits de salut dels joves de Sabadell. 2006 Ajuntament de Sabadell. Servei de joventut. Pla Local de Joventut de Sabadell.

Ajuntament de Sabadell. Servei de joventut. Memoria del Servei de joventut. 2010 i 2011.

Ajuntament de Sabadell. Pla Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes. 20082012.

Ajuntament de Sabadell. Tercera avaluació anual PMIODH. 2011 Ajuntament de Sabadell. Àrea d’Educació. Estadística educativa curs 2010-2011: Centres d'educació secundària, Programes de qualificació professional inicial, Escola Oficial d’Idiomes, Escola Illa, Conservatori professional.

Ajuntament de Sabadell. Àrea d’Educació. Estadística educativa curs 2010-2011: Alumnat resident a Sabadell que cursa estudis universitaris arreu de Catalunya Ajuntament de Sabadell. Mapa de la diversitat de creences i conviccions de Sabadell.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell  Actíva Prospect, maig 2012

65

Ajuntament de Sabadell. Cens d’activitats comercials i de serveis a Sabadell 2011. Comparativa 2011 respecte a 2010. Octubre 2011.

Ajuntament de Sabadell. Protocol Municipal per a l’Abordatge de la Violència Masclista a Sabadell.

Ajuntament de Sabadell. Sabadell des de l’òptica de les ciutadanes. Percepció del rendiment de les polítiques municipals en perspectiva de gènere.

Ajuntament de Sabadell. Pla Estratègic de Cooperació 2010-2014.

Ajuntament de Sabadell. Pacte pels valors de la convivència a Sabadell.

CECOT. Per una política global de gestió migratòria. Dues tendències i una necessitat urgent.

2012 Diputació de Barcelona. Oficina d’Avaluació de Serveis i Qualitat: Enquesta hàbits esportius de Sabadell. Juliol 2006 Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya. L’educació postobligatòria a Catalunya.

Eixos de desigualtat en les trajectòries formatives més enllà de l’ESO. 2010.

Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Butlletí de joves i mercat de treball.

3r trimestre de 2011.

Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Butlletí de població estrangera i mercat de treball. 3r trimestre de 2011.

Ferrer, Ferran (Dir.) L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2008. Fundació Jaume Bofill.

Observatori Català de la Joventut. Agència Catalana de la Joventut: Guia breu de tècniques i eines d’anàlisi per a les polítiques de joventut. Barcelona.

Observatori Català de la Joventut. Agència Catalana de la Joventut: Guia per elaborar la diagnosi del pla local de joventut.

Diagnosi del context dels joves a la ciutat de Sabadell  Actíva Prospect, maig 2012

66