Acords aprovats per la Junta de Portaveus. 24 de gener de 2014

DIA INTERNACIONAL DE LA COMMEMORACIÓ ANUAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L'HOLOCAUST 24 de gener de 2014

1

Dia Internacional de la Commemoració Anual en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust Fa 75 anys, un 27 de gener, van entrar les tropes franquistes a la ciutat de Sabadell. Per fer visibles les víctimes de la guerra i en concret les de l'Holocaust, el 24 de gener, la Junta de Portaveus va aprovar una moció amb motiu del Dia Internacional de la Commemoració Anual en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

La Junta de Portaveus ha aprovat en data 24 de gener una moció amb motiu del Dia Internacional de la Commemoració Anual en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. La proposició, que ha estat treballada i presentada per diferents taules d’entitats de participació de la ciutat de Sabadell: Taula de Creences, Taula LGBTI ( Gays, Lesbianes, Bisexuals, Transexuals i Intersexuals), Taula del Poble Gitano així com la Comissió de la Convivència, ha estat aprovada per tots els partits polítics excepte el PP ( que ha excusat la seva assistència).

És possible afirmar que l'Holocaust constitueix un punt d'inflexió en la història universal. Únic en la seva especificitat , és una imatge que ens interpel·la i un mirall en el qual pensar els processos socials, també únics de diferents parts del món. Els usos i abusos del poder ens porten a pensar en les responsabilitats individuals i col·lectives, de les societats i els seus governs, enfront de les violacions dels drets humans universals, establerts precisament com un «llindar d'humanitat», en resposta directa de l'experiència genocida.

Es tracta també d'una alerta profunda sobre les conseqüències del silenci i la indiferència davant el patiment dels altres. Expressió màxima de la intolerància i l'exclusió. Mentre un genocidi és un crim contra la humanitat, sancionat per lleis, declaracions i convenis internacionals, cadascun d'aquests episodis és una ferida a la Humanitat en el seu conjunt, i ens transforma a tots els éssers humans en les seves víctimes, a portadors tant de la marca d'aquesta barbàrie com de la possibilitat del canvi.

Deia Primo Levy “Succeïa, especialment entre presoners que no entenien alemany, que no sabien tan sols en quin punt d'Europa es troba el camp on estaven, després d'haver arribat a ell per un esgotador viatge de tortures sense objectiu i en vagons segellats.

No sabien de l'existència d'altres camps, potser fins i tot a una distància de només uns pocs quilòmetres [...]

En resum, ell [el presoner] se sentia dominat per una estructura de violència i amenaça, però no podia imaginar-se una representació d'aquesta estructura, perquè les necessitats del moment lligaven els seus ulls a terra”.

Diari d’Ana Frank: “Quan miro al cel, penso en que tot això canviarà i que tot tornarà a ser bo, que fins i tot aquests dies despietats tindran fi, i que el món coneixerà de nou l’ordre, el repós i la pau”

2

Atès que l’Assemblea General de les Nacions Unides, en la resolució 60/7 del novembre de 2005, va designar el 27 de gener Dia Internacional de la Commemoració anual en memòria de las víctimes de l’holocaust.

Atès que l’objectiu de commemorar-lo és recuperar la memòria històrica de l’antisemitisme que va incitar la Shoah (el genocidi contra el poble jueu, que va comportar l’extermini de 6 milions de jueus) i de la neteja ètnica que hi havia darrera Porrajmos (genocidi contra el poble gitano, amb més de 250.000 víctimes). Arreu d’Europa cal recuperar també la memòria històrica d’altres persones que foren deportades als camps nazis pel simple fet de la seva diversitat (intel·lectuals, activistes, homosexuals, malalts mentals, Testimonis de Jehovà, etc.) i a Catalunya i Espanya, en particular, cal rememorar també la persecució i l’assassinat de republicans catalans i espanyols.

Atès que la data del 27 de gener és particularment important en la història de la ciutat, perquè al 1939 fou la data de l'entrada de les tropes franquistes, complint-se enguany el 75è aniversari. El 27 de gener de 1939 a Sabadell es van acabar els drets i les llibertats democràtiques, implantant-se una dictadura agermanada amb l'Alemanya de Hitler, del que diversos membres inclús van arribar a visitar oficialment Sabadell, acollits pel règim franquista Atès que la ciutat de Sabadell, des de 1989, any rere any durant la diada de la Salut, testimonia el seu homenatge a les persones sabadellenques mortes al camp d'extermini de Mauthausen i de totes les víctimes del nazisme al monument a les víctimes del nazisme.

Atès que la ciutat de Sabadell compta, en aquest sentit i entre altres recursos, amb els treballs continuats de la Comissió de la Convivència, l’Oficina de Drets Civils i la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania i que s’orienten en el Pla Transversal de Drets Civils i Ciutadania aprovat el febrer de 2013 pel Ple de l’Ajuntament de Sabadell en el combat contra el racisme, la xenofòbia i l’homofòbia.

Atesa la resolució del Parlament Europeu de 2005, que entre d’altres fites es compromet a no oblidar la història d’Europa, a considerar que les discriminacions denunciades continuen vigents, fins i tot a Internet, i que cal un diàleg necessari i permanent amb els mitjans de comunicació, així com la inclusió d’aquesta memòria cabdal als programes escolars.

Per tot això, amb motiu del Dia Internacional de la Commemoració anual en memòria de les víctimes de l’holocaust, es proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents:

Per aquests motius, les taules de participació abans esmentades, presenten els següents

ACORDS

Primer. Declarar Sabadell ciutat lliure de racisme, xenofòbia i homofòbia.

Segon. Per assolir aquest repte, cal seguir treballant a la ciutat per fer possible que, com proclama la Declaració Universal dels Drets Humans, totes les persones tinguin tots els drets i les llibertats sense cap mena de distinció. En record a l’holocaust significa afirmar que tothom té dret a la vida, la llibertat i la seguretat de la seva persona; a la llibertat de pensament, consciència i religió i a la no-discriminació per motiu d’ètnia, cultura, creença, orientació sexual o de cap altre aspecte.

3

Tercer. Homenatjar les víctimes és un dels fonaments de la garantia d’una pau duradora que es basa en el record de la història per no repetir-la. Així, tant cal rebutjar i condemnar les opinions que neguen l’holocaust com les actuacions i visions xenòfobes que inciten l’odi racial i/o religiós, la intolerància i l’homofòbia. En aquest sentit condemnem la banalització del nazisme des de qualsevol instància pública o privada a la ciutat.

Quart. Reafirmem la necessitat de continuar rendint homenatge anual a les víctimes en el marc de l’ofrena floral de l’Aplec de la Salut i treballar per la participació en aquest acte del màxim nombre d’entitats i associacions de la ciutat, que representen el treball enfront les discriminacions d’ara; perquè, tal com diuen les paraules que encapçalen la sortida del Museu de la Diàspora d'Israel, “Recordem el passat, vivim el present i creiem en el futur”.

Cinquè. Apel·lar la coordinació de les actuacions públiques i socials que lluiten contra el racisme i la discriminació, des de la defensa de la igualtat i la promoció de la integració social, econòmica i política de les persones diverses per condició, origen, cultura, pensament, religió, orientació sexual, etc., a partir del teixit associatiu i de les entitats específiques, així com generalistes en defensa dels drets humans. Fent especial atenció a l’inclusió d’aquesta memòria en els programes educatius.

Sisè. Fonamentar, en el diàleg i en la cooperació, la manera de superar les intoleràncies, les discriminacions esmentades al punt anterior i actuar amb totes les eines del sistema democràtic tal com es fa des de la Comissió de la Convivència per donar suport a accions judicials en defensa de la ciutadania afectada per aquestes mostres d'odi i menyspreu per racisme, xenofòbia i homofòbia.

Setè. En el marc de l’Oficina de Drets Civils, continuar les accions de sensibilització, informació, divulgació, prevenció, promoció i defensa dels drets de les persones, amb especial rellevància al dret a la igualtat i la no-discriminació per raó d’edat, ideologia, religió o creença, pertinença a una ètnia o nació, sexe, orientació sexual, malaltia o diferents capacitats.

No obstant això, la Junta de Portaveus resoldrà.

Sabadell, 24 de gener de 2014

4

5