Monogràfic: Dia Internacional contra l'homofòbia by Drets Civils i Ciutadania

ÍNDEX

Presentació................................................................................................ 3

Testimoniatge ............................................................................................ 5

Recull legislatiu.......................................................................................... 7

Una mica d’història .................................................................................... 11

Una mirada a la resta del món................................................................... 16

Què diu l’actualitat ..................................................................................... 17

Per saber-ne més ...................................................................................... 19 Webs d’interès ............................................................. 19 Altres webs................................................................... 19 Webs d’entitats locals .................................................. 20 Cançons ....................................................................... 20 Pel·lícules..................................................................... 22 Curts contra l’homofòbia .............................................. 24 Bibliografia ................................................................... 24 Recursos ...................................................................... 26

PRESENTACIÓ 17 DE MAIG DIA INTERNACIONAL CONTRA L’HOMOFÒBIA Es celebra la Commemoració de la desclassificació de l’homosexualitat com a malaltia per part de la OMS (17 de maig de 1990) Les associacions internacionals de psiquiatres i psicòlegs ja ho havien fet als inicis dels anys 70 Homofòbia és el terme que s’utilitza per descriure la negació, la repulsa, la por, el prejudici o la discriminació cap a dones o homes que es reconeixen a ells mateixos com a homosexuals. De totes maneres, l’ús quotidià de la paraula inclou a les altres persones contemplades en la diversitat sexual, tal com els bisexuals i els transsexuals. Inclòs, a aquelles persones que mantenen hàbits o actituds que solen ser atribuïdes al sexe oposat com els metrosexuals. L’ homofòbia no té una definició precisa, ja que no es tracta d’un concepte estrictament de caire psiquiàtric. Hi ha qui considera homofòbic a tota persona que no dóna suport o no es manifesta a favor de l’homosexualitat. La noció d’homofòbia, fa referència a la discriminació, és a dir, al rebuig o a la persecució.

Diverses estadístiques diuen que, en tot el món, cada dos dies un gai es víctima d’un crim emmarcat en l’homofòbia. Segons Amnistia Internacional, més de setanta-cinc països persegueixen els homosexuals i en vuit, fins i tot, se’ls condemna a mort. La paraula homofòbia va ser utilitzada per primera vegada pel psicòleg dels Estats Units, George Weinberg al 1971.

Un altre concepte relacionat és l’ heterosexisme o heterocentrisme, el qual permet donar nom a la creença que els heterosexuals són, per naturalesa, organismes superiors en relació als homo i als bisexuals. Moltes religions mantenen una postura moral de rebuig a l’homosexualitat, per tant, poden ser considerades com homofòbiques. L’ortodòxia cristiana, jueva i islàmica, per exemple, no accepten l’homosexualitat com a condició sexual natural d’una persona, sinó que consideren que es tracta d’una anomalia. Per tant, l’homosexualitat apareix com un pecat. Fins i tot l’ONU va advertir que qualsevol intent de considerar patològica la homosexualitat i la transexualitat era una amenaça a la salut pública. Per aquest motiu rebutja la suposada naturalesa “anormal” que es vol adjudicar a l’homosexualitat i a la transexualitat i condemna tots els intents de rectificar-la utilitzant les anomenades “teràpies de reconversió”. L’alta comissionada per els Drets Humans va dir : “L’homofòbia i la transfòbia no són diferents al sexisme, la misogínia, el racisme, o la xenofòbia, però mentre aquestes són condemnades universalment per tots els governs , l’homofòbia i la transfòbia són a vegades passades per alt.”

TESTIMONIATGE En homenatge al Dr. Antoni Mirabet i Mullol Dr. En Psicologia , fundador de Sida studi Mort aquest febrer de 2012 a l’edat de 82 anys “ Els meus pares, abans de veure’m homosexual, preferien veure’m mort. “ Hi ha fets que marquen l’existència d’una persona, i n’hi ha que varen marcar la vida del Dr. Antoni Mirabet Mullol. I diu així, en la introducció del seu llibre: “Homosexualitat avui“ (Barcelona , Edasha 1984). Fou l’any 1976 quan, per un atzar de la vida professional, em va tocar atendre en tant sols un mes, tres fets diversos referents a l’homosexualitat. El primer, una noia de 18 anys que havia marxat de casa per anar a viure una relació lèsbica amb una companya seva. El segon, un home de 35 anys, pare de tres fills, que als nou anys de casat estava decidit a acceptar la seva homosexualitat, que fins aquell moment havia rebutjat. El tercer, un jove de 19 anys homosexual amb una total oposició per part dels seus pares . Aquell triple fet em demanà una major informació sobre la qüestió homosexual. Sortosament, s’acabava d’iniciar a Barcelona l’Institut Lambda. M’hi vaig adreçar, i vaig ser-hi cordialment atès pel seu president. Em trobava a l’únic centre a l’Estat espanyol de documentació i orientació de l’homosexual. El fet més colpidor dels esmentats fou el d’en Joan, un jove de 19 anys. Havia estat expulsat del col·legi, quan tenia 16 anys, per haver-lo trobat en contactes sexuals amb un company seu. Un canvi d’escola i un control estricte de les seves activitats foren les mesures immediates. L’aparent calma exterior volia tapar el conflicte interior del noi entre els seus desigs i el seu entorn. Uns mesos més tard, els pares, davant llurs sospites de noves amistats homosexuals del seu fill, contracten un detectiu per seguir-lo. Confirmades les suposicions, se l’obligà a un tractament “aversiu”, amb descàrregues elèctriques, que assegurava el canvi d’orientació sexual del pacient. Només aguantà tres sessions. Tot seguit, féu un intent de suïcidi. Refet de l’incident, un metge amic dels pares els aconsellà d’encaminar-lo a un psicòleg i els donà les meves senyes. En la primera entrevista, el noi es va explaiar en la narració dels fets viscuts i en la constatació de la seva profunda atracció. Acceptà d’iniciar una psicoteràpia, però amb la condició prèvia de no patir prejudicis socials sobre l’homosexualitat ni de voler-lo obligar a la 2a norma establerta. “ Els meus pares - em digué amb tristesa- , abans de veure’m homosexual, preferien veure’m mort. “ Començàrem un llarg procés psicoterapèutic. A més de les entrevistes sovintejades amb el noi, no hi faltaren els contactes amb els pares, individualment, en parella, i conjuntament amb el fill. Tot semblava que s’anava encarrilant però, en el fons, persistia el convenciment dels pares: “ És el noi qui més ha de canviar i no pas nosaltres “ – em deien. Quina impotència hom sent davant de la mentalitat i l’actitud injustes de l’ambient cultural que ens envolta.

Les pressions familiars i socials anaren minant i deteriorant la personalitat d’en Joan fins al punt de fer-lo arribar a una ferma resolució. No es veia en cor de fer front als problemes que li sorgien, no trobava altre camí. Encara guardo el paper en el qual portava escrit el que, textualment, em digué de paraula en la última entrevista: “Doctor Mirabet , em vull suïcidar i li demano que m’ajudi. És un prec “ Per fer-me mes palesa la seva determinació, em lliurà la carta de comiat que havia escrit als seu pares. Com havia fet amb d’altres escrits que m’havia lliurat, m’indicà que en podia fer l’ús que cregués convenient . Només podria donar còpia d’aquesta carta als seu pares si, després de la seva mort, jo ho creia oportú. Volia fer-me sabedor, també en aquell moment, dels pensaments i sentiments que el guiaven. Tres dies després, en Joan aconseguia suïcidar-se. Tenia 20 anys i feia tercer curs d’universitat. Quan el vaig veure mort al seu domicili, voltat dels seus pares i dos germans, ressonaren en el meu interior aquelles paraules que m’havia dit el primer dia que ens vàrem conèixer i que encapçalen aquesta introducció. Si, havien estat un autèntic vaticini.

RECULL LEGISLATIU Ley de 15 de julio de 1954 por la que se modifican los artículos 2.º y 6.º de la Ley de Vagos y Maleantes, de 4 de agosto de 1933:

Com es pot observar, la situació dels homosexuals és castigada de manera especial, de la qual se’n dedueix una situació de discriminació respecte de la resta de subjectes considerats perillosos per la societat. Posteriorment, l’esmentada Ley de Vagos y Maleantes fou substituïda per la Ley 16/1970, de 4 d’agost, sobre Peligrosidad y rehabilitación social, on se segueix incloent l’homosexualitat com a situació de perillositat social, però amb una diferència respecte de la llei anterior: en aquesta es castiguen les conductes homosexuals, però no les persones homosexuals. S’inclouen els majors de 16 anys que realitzin actes d’homosexualitat (arts. 1 i 2, paràgraf 2, núm. 3º), i els que exerceixin habitualment la prostitució (art. 2, paràgraf 2, núm. 4º), de manera que també queden incloses, indirectament, les persones transsexuals i els travestis. I les mesures de seguretat que se’ls imposen tant als que realitzin actes d’homosexualitat com als que exerceixin la prostitució són les mateixes i consisteixen successivament en internament en un establiment de reeducació, i prohibició de residir en un indret o territori que es designi o de visitar certs llocs o establiments públics, i submissió a la vigilància dels delegats (art. 6, tercer). La competència per jutjar l’estat de perillositat correspon als Jutjats ordinaris, i es creen Sales especials per conèixer el recurs d’apel·lació (arts. 8 y 9). El procediment per la declaració de l’estat de perillositat pot ser iniciat pel Ministeri Fiscal o bé d’ofici; en aquest darrer cas, pot fer-ho per ciència pròpia, o bé per denúncia de la Policia judicial o de particulars (art. 12). S’estableix que el jutge escoltarà la persona afectada, acordarà la investigació antropològica, psíquica i patològica del subjecte mitjançant dictamen pericial mèdic, i requerirà informació sobre els seus factors familiars i socials a tècnics o institucions especialitzades, i podrà realitzar la resta de diligències que cregui oportunes (art. 16). Es deixa a criteri del jutge, previ informe de la Junta de tractament, o bé del delegat que tingui a càrrec seu la vigilància del perillós social, la cancel·lació, suspensió o substitució de les mesures de seguretat imposades al subjecte (art. 26).

B. O. del E.-Núm. 187 http://www.boe.es/boe/dias/1970/08/06/pdfs/A12551-12557.pdf DESENVOLUPAMENT DE LA LEGISLACIÓ RELATIVA ALS DRETS DE LES PERSONES LGTB POSTERIOR A LA PUBLICACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DE 1978 El Consell de Ministres del 26 de desembre de 1978, presidit per Adolfo Suárez, va decidir excloure els homosexuals de l’aplicació de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación social, i així es va publicar en el BOE a través del Decreto-Ley de 11 de enero de 1979, de reforma de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación social. El 15 de juliol de 1980, es legalitza el FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya) com a entitat pionera de defensa dels drets dels homosexuals i de lluita contra la discriminació.

PRIMERA DECLARACIÓ INTERNACIONAL CONTRA L’HOMOFÒBIA: 1 D’OCTUBRE DE 1981. Consell d’Europa, ratificada pel Congrés dels Diputats el 1985.

Articles 40.7 i 40.8 del vigent Estatut de Catalunya (2006) Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, amb independència de l'orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l'origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l'orientació sexual, i també han de promoure l'eradicació del racisme, de l'antisemitisme, de la xenofòbia, de l'homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.

UNA MICA D’HISTÒRIA

1930-1935. Alemanya, de la festa a la repressió Les jerarquies judeocristianes, aliades als poders polítics de torn, van reprimir la sexualitat a partir del segle IV de la nostra era. Només després de la Revolució Francesa de 1789 van aparèixer moviments d’alliberament de dones i homosexuals. Els anys 20-30 del segle XX van ser de disbauxa per a oblidar la Primera Guerra Mundial. Llavors la ciència considerava malaltia l’homosexualitat. Berlín era una de les capitals de la tolerància, malgrat que existís el delicte de sodomia. Allí va néixer el primer grup reivindicatiu, “El Comitè Científic i Humanitari (CCH)”, fundat i dirigit per Magnus Hirschfeld. Mentre, els homosexuals es divertien en nombrosos music-halls com el mític “El Dorado” de Berlín. Les lesbianes també sortiren a la llum, incloses revistes amb contactes. A Espanya, només Josep I Bonaparte va despenalitzar breument la homosexualitat (1808-1813). En tornar Ferran VII al 1813 va restablir aquest “delicte”, al mateix temps que va restaurar el sant Tribunal de la Inquisició. Al segle XX el Codi Penal impulsat per la Segona República no castigava la homosexualitat. A la Barcelona dels anys 30, entre d’altres dancings era conegut el local del Barri Xino “La Criolla”. S’hi reunien molts transvestits. Fou descrit per Josep Maria de Sagarra i Jean Genet (“Diari d’un lladre”, 1949).

1936-1945 Homoholocaust El règim nazi va començar a perseguir diverses minories, incloses els i les homosexuals. El “Dorado”, tots els music-halls i publicacions foren clausurats. La seu del CCH assaltada i cremada. Primer hi va haver nombrosos assassinats, després detencions massives , tortures per a delatar altres homosexuals i enviament de 150.000 a les presons i camps d’extermini. En aquests, els homes eren identificats amb un triangle rosa invertit. Eren discriminats per la resta de presoners. Les dones “asocials” (incloses lesbianes) portaven un triangle negre invertit. La Guerra Civil Espanyola esborra la tolerància vers els homosexuals i transsexuals, inclòs el bàndol republicà a Catalunya: una nit van desaparèixer tots els transvestits de “La Criolla”. García Lorca fou assassinat pels franquistes a Granada. El règim dels militars sublevats es va instal·lar en el nacional-catolicisme. Federico García Lorca (1898-1936), fou assassinat pels franquistes a Granada, el 19 d’agost de 1936, al camí entre Víznar i Alfacar. Per vergonya de tothom, continua sense desenterrar. Encara no s’han honorat les seves restes mortals, però queda una gran obra literària universal.

1946-1954 . La sexualitat humana és diversa La gran aportació històrica d’Alfred Kinsey van ser les dues enquestes sobre sexualitat humana, entorn dels homes (1948) i de les dones (1953). Van posar de manifest la diversitat de les nostres orientacions afectives i sexuals. A l’època van ser un escàndol. Altres enquestes posteriors han seguit donant percentatges semblants. Gràfiques Kinsey Durant la Segona Guerra Mundial, molts mariners de l’armada dels EEUU, expulsats per homosexualitat, van quedar-se al port d’arribada: San Francisco. Altres hi anaven de permís. De cap manera tornarien als seus conservadors pobles d’origen. Aquí comença la construcció de barris gais com Castro. Manuel Castells ho defineix a “La ciudad y las masas” (1986) com “espais urbans de llibertat per orientació sexual”. A l’Estat espanyol al 1954 el franquisme modifica l’antiga llei republicana de “Vagos y maleantes” per afegir-hi els homosexuals. Són temps de doble vida, depressió, suïcidis, detencions policials o exili. Encara no tenim prou dades de totes les condemnes.

1955-1970 Stonewall Els 50 i els primers 60 són anys d’ostracisme. A França es publica la discreta revista “Arcadie” i el moviment homosexual creix als EEUU i es manté present a tota Escandinàvia i Holanda. La segona generació del moviment va sobreviure sota pressió legal i social. Al caliu dels moviments feminista, pacifista i antiracista dels EEUU, més les influències contestatàries dels estudiants del maig francès del 68 i les aportacions científiques, esclata la revolta de Stonewall la nit del 28 de juny de 1969 a Nova York. Els i les homosexuals i els transvestits diuen prou a la repressió i s’enfronten a la policia contra les detencions al bar “Stonewall Inn” de Manhattan. S’adopten les paraules GAI i LESBIANA per a substituir l’accepció homosexual (sinònim de pecat, malaltia, delicte). De l’anterior discreció es passa a reclamar igualtat de drets, a sortir de l’armari i a transformar la societat. L’Orgull o Pride havia nascut. Aquesta tercera generació rebutja adaptar-se a les normes judeocristianes, proclama la dignitat i l’orgull de la diversitat. A l’Estat espanyol és promulgada el 1970 la “Llei de Perillositat i Rehabilitació Social”, on també hi figuren els homosexuals. Als 50 havien estat carn de psiquiatres, que arriben a aplicar la tècnica de la lobotomia (perforació al cervell per a intervenir la zona del desig sexual). Després van aplicar tècniques d’electro-shock. “Curacions” sense resultat i amb greus efectes secundaris. Com a resposta a la nova llei franquista, es funda el clandestí MELH (Movimiento Español de Liberación Homosexual) per part d’ Armand de Fluvià i d’altres pioners.

1971-1977 La primera manifestació Als darrers anys del franquisme, el Carnaval de Sitges era un front de resistència contra la Guàrdia Civil que perseguia els disfressats de dona. “El Comodín” va ser tancat. El turisme era una font de tolerància vers els locals d’encontre gai a totes les costes. No sabem encara el nombre de detencions a causa de la llei de “perillositat”. L’historiador Víctor Bedoya conclou que més aviat era el veïnat –la societat– qui denunciava els homosexuals; la policia estava més interessada en el polítics clandestins. En morir el dictador el 1975, el MELH va esdevenir el Front d’Alliberament Gai de Catalunya. Ja havia aparegut la revista “Party” dirigida per Lluís Arconada, rebutjada al 20% dels quioscos de l’estat. A Barcelona tenim locals de trobada gai al carrer Còdols i el pub “Daniel’s” per a lesbianes. El 1976 continuen les detencions, com és el cas d’Antonio Ruiz a València denunciat per la seva tieta monja. La policia manté intervencions als locals d’ambient gai. La primera manifestació contra la Llei de Perillositat Social i l’amnistia total fou convocada pel FAGC el 26 de juny de 1977 a les Rambles de Barcelona (encara quedaven els presos gais). Fou durament reprimida i va obtenir gran ressò mediàtic. El dia 2 de desembre va tenir lloc un massiu míting al desaparegut cinema Niza de Barcelona i el 4 una segona manifestació, aquesta vegada sense repressió policial.

1978-1980 Les primeres victòries L’homosexualitat va ser retirada de la llei de “Perillositat Social” l’11 de gener de 1979 (BOE) i la despenalització i dret d’associació van ser guanyats el 16 de juliol de 1980. Manifestacions, el suport dels intel·lectuals, personalitats, partits d’esquerra i més de 50 ajuntaments ho van fer possible. En aquell moment existien més grups com l’Institut Lambda, CCAG, GLAL i Dignitat. La primera aparició a TVE-Miramar fou l’1 de juny de 1978, amb Armand de Fluvià i Jordi Petit. Programa “De bat a bat”. L’1 d’agost de 1978 és fundada a Coventry (Regne Unit) l’actual Associació Internacional de Lesbianes i Gais (ILGA). En solidaritat amb la legalització del FAGC, va reunir la seva segona conferència mundial a Santa Cristina d’Aro (Girona), amb gran projecció mediàtica. L’ILGA va decidir endegar dues campanyes que trigarien anys a ser assolides: consideració dels presos homosexuals com a presos de consciència per part d’Ammistia Internacional i la retirada de la homosexualitat de la llista de malalties de la OMS. Comença l’assentament d’una certa cultura homosexual a través del cinema, la literatura, el còmic, la música i publicacions. Destacaren els provocadors i divertits Nazario i Ocaña (1947-1983). 1 d’octubre de 1981, primera victòria internacional de l’ILGA. El Consell d’Europa contra la discriminació per homosexualitat i les teràpies aversives.

El 26 de juny de 1977 va tenir lloc a Barcelona, a les Rambles, la primera manifestació de gais i lesbianes encapçalada per un grup de transsexuals. Es va convertir així en la primera manifestació homosexual permesa a l´ Estat espanyol. Més de 4.000 persones convocades pel FAGC, sortien al carrer per exigir llibertat sexual en el dia de l’orgull homosexual. (Fotografies: Colita. Cedides per la Coordinadora de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals de Catalunya)

I la premsa de l´ època ho recollia de la següent manera:

UNA MIRADA A LA RESTA DEL MÓN

Mapa sobre els drets LGTBI en el món

Homofobia de Estado Un informe mundial sobre les lleis que criminalitzen l’activitat sexual consentida entre persones adultes del mateix sexe.

QUÈ DIU L’ACTUALITAT? •

El arzobispo de Tarragona dice que los gais no son adecuados para la sociedad (El País, 23 de gener de 2012) En una entrevista pel programa Els Matins de TV3, afirma que tots som fills de Déu però que hi ha alguns comportaments que no són bons”.

•

El estado de Washington aprueba el matrimonio homosexual (Público, 2 de febrer de 2012) El Senat estatal recolza la mesura per 28 vots a favor i 21 en contra. La Cambra de Representants ho ratificarà la setmana vinent.

•

Ser gay no és pecat (Diari Ara, 4 de febrer de 2012) Dones, homosexuals i divorciats cristians reivindiquen el seu lloc a l'Església i denuncien que molts cristians han de viure la seva sexualitat d'amagat.

•

La oficina todavía es un armario (Público, 13 de febrer de 2012) Gais i lesbianes que viuen la seva homosexualitat obertament, a la feina l´ amaguen. Alguns van perdre el seu lloc de treball per ser sincers. D´ altres van guanyar en llibertat.

•

iTunes retira una aplicación móvil que describía a los homosexuales como "desviados" (Público, 23 de febrero de 2012) També acusava als jueus de garrepes i ronyosos. FACUA va demanar que eliminessin les qualificacions insultants.

•

El Congreso de Maryland aprueba legalizar el matrimonio homosexual (La Vanguardia, 24 de febrer). Serà el vuitè estat dels EEUU que permet la unió entre persones del mateix sexe.

•

Rechazado en el colegio por tener padres homosexuales (Público, 25 de febrer). El centre privat de Sevilla al·lega que no disposaven de places lliures. La família va comprovar posteriorment que no era cert.

•

Tópicos homosexuales (El País, 1 de març)

•

Para el gay musulmán, el armario tiene siete llaves (El País, 1 de març) L´ homosexualitat segueix sent tabú al món islàmic. Molts ho denuncien, sobretot a Europa.

•

Inédita condena al Estado chileno por discriminar a una lesbiana (El País, 22 de març) La jutgessa Karen Atala va perdre la custòdia de les seves tres filles a causa de la seva orientació sexual.

•

La caza del gay. Article de Vargas Llosa. (El País, 8 d’abril de 2012) Lo más fácil e hipócrita es atribuir el asesinato de Daniel Zamudio a cuatro bellacos que se autodenominan neonazis. Ellos no son más que la avanzadilla repelente de nuestra tradición homófoba.

•

Un obispo carga contra los gais en una misa en TVE (El Periódico, 7 d’abril de 2012) Reig Pla aseguró en la homilía de Viernes Santo que los homosexuales "encuentran el infierno"

•

El Obispo de Alcalá. La homosexualidad puede resolverse con una “terapia apropiada” (La Vanguardia, 16 d’abril de 2012) “Los padres cuando advierten en sus hijos, en edad infantil o en la adolescencia, alguna manifestación de dicha tendencia, deben buscar la ayuda de personas expertas”, añade.

•

Las asociaciones de gays y lesbianas denuncian al Obispo de Alcalá por homofobia (La Vanguardia, 17 d’abril de 2012) La Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Transexuales y Bisexuales acude a la Fiscalía de Madrid acusándole de provocación a la discriminación y al odio.

•

La muerte de un homosexual a manos de neonazis conmociona a Chile (La Vanguardia, 19 d’abril de 2012) Sus agresores le arrancaron parte de una oreja, le marcaron con esvásticas y le golpearon con una gran piedra.

•

Muchos dirigentes son homófobos (El País, 13 de febrer de 2012) Amaechi, el único jugador de la NBA que ha declarado su condición de homosexual, afirma que si un vestuario teme a los gais es porque “se trata de un vestuario gay”.

•

16 millones de mujeres chinas están casadas con gays (La Vanguardia, 7 de febrer de 2012. Fuente: El Universal) En China la homosexualidad se consideró una enfermedad mental hasta 2001, cuando empezaron a aflorar clínicas privadas para tratar a quienes lo desearan.

•

La oficina todavía es un armario (Público, 19 d’abril de 2012) Gays y lesbianas que viven su homosexualidad abiertamente, la ocultan en el trabajo. Algunos perdieron el empleo por ser sinceros. Otros ganaron en libertad.

•

Maneras de vivir. La homosexualidad en las aulas (Wakan. Revista de mapas imaginarios)

•

Amnistia Internacional davant el matrimoni entre persones del mateix sexe

•

El obispo de Alcalá publica cartas de personas que han dejado la “vida gay (El País, 24 de abril de 2012) Reig Pla continua la seva lluita contra l´ infern de l´ homosexualitat després de la seva polèmica homilia.

•

Es retracta el principal autor de l´ estudi que deia que l´ homosexualitat es pot curar als Estats Units (Truth Wins Out, 26 d´ abril de 2012). En un fet sense precedents, el Dr. Robert Spitzer demana disculpes a la comunitat gai pel seu informe de 2001 que afirmava que si estaven molt motivats, els homosexuals podien passar de gais a heterosexuals.

PER SABER-NE MÉS….. Webs d’interès

International lesbian, gay, bisexual, trans and intersex association

Federación estatal de lesbianas, gais, transexuales i bisexuales

Coordinadora gai lesbiana

Comissió Europea. Per la diversitat. Contra la discriminació

Casal lambda. Centre associatiu sense ànim de lucre que té com a objectiu la normalització del fet homosexual.

Amnistía Internacional

Portal creat per Stop Sida d´ informació per a homes gais o bisexuals d´ origen llatinoamericà: gaylatinos.es

Altres webs

Inclou, gais i lesbianes en l’educació

Ampgil. Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes

Flg. Associació de famílies Lesbianes i Gais

Webs d’entitats locals

Som com som Col.lectiu per l’alliberament sexual del Vallès

Fundació Maria-Mercè Marçal

Cançons El Polichinela Sara Montiel (1962) Hay un señorito de esos calaveras, de esos que se pintan lunares y ojeras, que al verme en la calle ir con seis o más, siempre dice: ¡Ay nena, qué asediada estás...!

Los chicos con las chicas Los Bravos (1967) Los chicos con las chicas tienen que estar las chicas con los chicos han de vivir y estando todos juntos deben cantar.

I want to break free Queen (1984) El videoclip de la cançó on sortia un Freddy Mercury disfressat de dona però amb bigoti, va ser censurat a diverses televisions americanes, fet que va produir la caiguda en picat de les vendes del disc.

Vogue Madonna (1990) «Vogue» va crear una nova forma de ballar denominada vogueing que va tenir el seu orígen a les discoteques gais de NY. Es caracteritza per fer poses amb els braços com si es tractés d´una sessió fotogràfica.

Diva Dana Internacional (1998) Al 1998 per primera vegada un transsexual guanya el concurs d´ Eurovisión com a representant d´Israel. Dana International va néixer com a Yaron Cohen al 1972, al 1993 va fer-se una operació de canvi de sexe a Londres i va tornar com a Sharon Cohen.

Beautiful Christina Aguilera (2002) Cançó feta himne per la comunitat LGBT. Va ser premiada per la imatge positiva que donava dels gais i transsexuals. Al Regne Unit va ser reconeguda com la millor cançó LGBT de la dècada.

Take your mama Scissor Sisters La cançó explica la dificultat d´ un jove homosexual per dir-li a la seva mare que és gai.

Colors Macedònia (2006) “M'han dit que han vist al meu pare abraçant-se amb un senyor i fent-se petons, pare i pare ajudeu-me a buscar els colors que d'agafar pel meu arc de sant Martí o mare i mare, ajudeu-me a buscar què vol dir tolerant”

I kissed a girl Katy Perry (2008) La cançó va provocar controvèrsia pel seu suposat missatge d´apologia de la promiscuïtat i homosexualitat.

Born this way Lady Gaga (2011) Amb aquesta cançó Gaga volia crear un nou himne gai i demana als seus fans “don´t be a drag, just be a queen”.

Pel·lícules

La Calumnia (1961) El que en un principi sembla que es limita a una difamació per part d’una nena, veiem que transcendeix molt més. Es posa al descobert lo malalta que està la societat, i el pitjor, que fa sentir malalts als que són diferents. Poques pel·lícules aborden el tema de l’homosexualitat com aquesta, tot i les limitacions. Los chicos de la banda (1970) Va ser una de les primeres pel.lícules pre-Stonewall en retratar l’homosexualitat al cine i una de les primeres obres teatrals de temática homosexual que es va estrenar a Espanya. Nou nois es reuniesen per una festa d’aniversari. Vuit d’ells es declaren obertament gais i el novè sosté que no ho és.

No desearás al vecino del 5º (1970) En una ciutat de províncies, un atractiu ginecòleg té greus problemes de clientela degut als gelos de marits i novios. Decidit a triomfar en la seva professió viatja a Madrid, on coneix a Antón, el seu veí del cinquè, propietari d’una boutique i amb fama d’efeminat.

El lugar sin límites (1977) La Manuela, un travesti gai, i la seva filla, tenen un prostíbul en un petit poble i el seu cacic el vol vendre. Al tornar al poble Pancho, antic protegit del cacic i client del prostíbul, tant la Manuela com la seva filla es veuen atrapades pels impulsos sexuals d’aquest. Pancho quan va begut mostra realment la seva vessant homosexual amb la Manuela, la qual pateix un final tràgic.

Philadelphia (1993) La vida d’un jove advocat canvia quan contagia el sida i per aquest motiu és acomiadat de la firma d’advocats per la que treballa. Llavors, decideix contractar un advocat perquè el defensi i tots dos lluitaran contra l’opinió de la societat envers aquesta malaltia. Las aventuras de Priscilla, reina del desierto (1994) Tres drag queens australianes creuen el dessert per fugir una mica de la ciutat. Aborda l´ homofòbia, l´envelliment i la lleialtat. La virgen de los sicarios (1999) Relata les aventures amoroses entre un escriptor i un jove assassí de la màfia. Es tracta d´ un atac a la cultura de violència de Colòmbia. C.R.A.Z.Y. (2005) Narra la història d´ un nen i després la d´ un adolescent “diferent” que renegarà de la seva naturalesa més profunda per no perdre l´ amor del seu pare.

Brokeback Mountain (2005) Dos vaquers que es coneixen mentre fan cua per aconseguir un treball. Entre ells sorgirà un sentiment de camaraderia que derivarà fins a una relació íntima.

Right 2 Love (2011) Tràiler del documental Right to Love que la FLG ha fet sobre la realitat de les famílies LGBT a Europa.

Curts contra l’homofòbia Anunci contra l’homofòbia Jornada mundial contra l’homofòbia Spot promocional per la campanya ¡Únete! contra l’homofòbia Anunci contra la intolerància Spot contra la homofobia. “Si no lo quieres entender, es tu problema”.

Bibliografia Catàleg de publicacions de què disposen les biblioteques municipals:

Selecció bibliogràfica en temes de diversitat sexual i de gènere.

Recull de documents que aborden el tema de les famílies monoparentals i la diversitat afectiva i sexual.

Materials disponibles a l´ Oficina de Drets Civils i Ciutadania:

Apunts sobre: Els prejudicis en la sexualitat. Hi ha moltes maneres d'expressar la sexualitat, tantes com persones hi ha al món.

Apunts sobre: El sexisme. El sexisme és negatiu. Limita i jerarquitza les persones.

Apunts sobre: La sida Infectats o no pel VIH, la SIDA ens afecta a tots.

Apunts sobre: Relacions sexuals sense risc La sexualitat és una font de comunicació i plaer. Cap risc ha de ser una limitació.

Selecció bibliogràfica en temes de diversitat sexual i gènere

Recull de totes aquelles notícies publicades als diaris nacionals relacionades amb l´homofòbia (disponibles a l’ODC)

Recursos o Oficina de Drets Civils c. de Blasco de Garay 19 Telf 93 745 33 01 saj@ajsabadell.cat www.sabadell.cat/jove www.sabadell.cat/novaciutadania www.sabadell.cat/dona www.sabadell.cat/pactevalors

o SAJ : Assessoria Psicojove c. de Blasco de Garay 19 Telf 93 745 33 01 saj@ajsabadell.cat

o TelĂ¨fon rosa: 900 601 601