Monogràfic: Joventut i violència masclista, noves formes, vells conceptes by Drets Civils i Ciutadania

ÍNDEX

Presentació................................................................................................3 Testimoniatge ............................................................................................5 Marc teòric sobre la violència masclista ....................................................8 1. Què és la violència masclista ................................... 8 2. Formes de violència ................................................. 9 3. El cicle de la violència ..............................................13 4. La percepció.............................................................13 5. Noves formes de violència .......................................15

Marc pràctic per treballar-hi .......................................................................16 1. Protocol de Joventut ................................................16 2. Propostes pedagògiques..........................................17 3. Materials per treballar la VG amb joves ...................20 A través de la música ................................20 A través dels anuncis ................................23 A través del cinema ..................................25 A través dels còmics..................................26 A través del refranyer ................................27 A través de programes de televisió ...........28 A través de campanyes .............................29 A través de llibres ......................................30 A través d’exposicions...............................30 Què diu l’actualitat ..................................................................................... 31 1. Estat de la qüestió ..................................................31 2. Notícies...................................................................33 Webs d’interès...........................................................................................36 Bibliografia.................................................................................................37 Recursos ...................................................................................................39

PRESENTACIÓ Amb la popularització de les xarxes socials i l’ús dels telèfons intel·ligents ha aparegut una nova forma de masclisme juvenil: el ciberassetjament. La pressió que rep la part assetjada és constant, 24 hores al dia, 365 dies a l’any. Twitter, Facebook i WhatsApp integren un "absolut mecanisme de control", que comporta riscos seriosos, tal com afirma Marta del Pozo, professora i doctora de Dret Processal de la Universitat de Salamanca. Es tracta d’una nova forma de violència perversa i sofisticada, que implica una invisibilitat del control que s’exerceix, i que quasi sempre passa desapercebuda per la família i amics evolucionant de forma gradual, aïllant-la del seu entorn. Tot això amb la imprescindible aquiescència de la noia, que permet al seu noi tafanejar-li el mòbil. Ja que si ella s’hi nega, ell portarà la batalla psicològica a fer-li veure “que ho fa pel seu propi bé” i que és ella, amb la seva negativa, “la que genera el conflicte”. D'acord amb l'últim estudi d'”Igualtat i Prevenció de la violència de gènere en l'adolescència", dirigit per Díaz-Aguado i presentat pel Ministeri d'Igualtat el 2010, gairebé tres de cada deu noies han sentit amb freqüència allò de "si està gelós, és que t’estima”. I és que el mite de l'amor romàntic contribueix que les joves no sàpiguen detectar els símptomes: "l'amor no ho pot tot i qui t’estima no et farà patir". La publicitat, els gèneres musicals com el reggaeton o els fenòmens literaris com 50 ombres de Grey o Crepuscle reforcen els estereotips masclistes i la posició submisa de la dona. Hem de tenir en compte, a més, que no es tracta només d’un fet que afecta parelles adolescents, sinó que, com un recent estudi portat a terme per la Universitat Complutense de Madrid, també es manifesta entre els joves universitaris. I és que aquesta investigació, duta a terme amb estudiants d’últim curs de carrera, revela, per exemple, que el 10% de les noies les han difós missatges o imatges o les han insultat a través del mòbil o d’Internet. La principal conclusió és que llevat dels importants avenços causats pel canvi generacional i la major formació, amb això no n’hi ha hagut prou per eradicar la violència de gènere, sinó que cal incrementar els esforços. Tot i això, la dada positiva és que el 75% de les universitàries que han rebut maltractes els van patir en relacions anteriors i no amb l’actual. La tendència majoritària és sortir del maltracte un cop s’ha experimentat. Altres estudis duts a terme amb estudiants de secundària han detectat un nivell més alt de tolerància al maltracta. Una investigació de la Universitat de Sevilla va detectar que entre el 5% i el 8% de les enquestades consideraven poc o gens molest patir cops, ser objectes de tocaments aliens a la seva voluntat, ser tractades com un objecte sexual, ser humiliades en públic, ridiculitzades per les creences religioses o per la seva classe social i patir robatoris per part de la parella.

Adjuntem gràfic amb les dades més significatives d’aquest estudi:

TESTIMONIATGE Segons l’article de María R. Sahuquillo publicat al diari El País, el 19 d’octubre del 2013, els casos de maltractament entre adolescents ha crescut un 30% en un any. A continuació reproduirem els testimonis d’algunes de les joves que han estat víctimes d’aquesta nova forma de violència de gènere. "Si em recordo de la primera vegada?". La Cristina acluca els ulls. Encara mig tancats, segueixen sent grans, marrons i brillants. "No ho sé... Va començar a poc a poc. Estirades de pèl alguna vegada, empentes... Una tarda que estàvem en un parc es va enfadar i va començar a pegar-me cops de puny als braços i a la panxa. Després es va posar a plorar. Em vaig espantar tant... I em vaig sentir tan malament per veure'l així que...", relata. El dia d'aquesta agressió la Cristina, que avui acaba de complir la majoria d'edat, tenia 15 anys i feia sis mesos que sortia amb aquest noi, de 16. Explica que al principi tot era "màgic". Que la resta del món no existia per a ells. Però gest a gest ell la va absorbir. I la va anul·lar molt abans d'aixecar la mà. Poc després, en una festa, una amiga va veure com ell li agafava dels cabells i li cridava. "Estava histèric i la meva amiga es va espantar. Em va dir que era un bèstia i que havia de deixar-lo. De veritat no era res comparat amb altres vegades i alguna cosa li vaig explicar, però mai varem parlar de maltractament. Per mi, el meu cas era una altra cosa. Violència de gènere és el que els passa a les dones grans, casades, adultes. Així pensava jo", diu amb un somriure cansat. Li va costar entendre que no. Que hi havia moltes històries similars a la seva. En un any, de 2011 al 2012, els processos judicials per violència masclista en adolescents s'han incrementat un 30%. Han passat de 473 a 632, segons la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat de 2013. Són les primeres dades clares i tangibles d'aquest delicte en menors –abans d'aquestes dates es recollien com a violència intrafamiliar–. Encara que els experts avisen que la xifra és només una part de la realitat, la que arriba als tribunals. Moltes famílies no denuncien el que els passa a les noies. Altres no arriben a identificar la situació de maltracta. Com A., de 14 anys, que fa deu dies va ser assassinada a punyalades pel seu exnòvio, de 18 anys, a la seva casa de Tàrrega. Ni l'adolescent ni la seva família no havien denunciat el jove que va acabar amb la seva vida. La noia, que havia trencat amb ell feia dues setmanes, és la víctima mortal més jove de la violència de gènere d'aquest any, en què els assassins masclistes han segat la vida de 39 dones. Des que es van començar a comptabilitzar les víctimes mortals del sexisme, el 2004, s'han registrat dos casos en menors. El d'A. i el d'Almudena, que va morir fa just un any a El Salobral (Albacete), assassinada a trets per l'home de 40 amb el qual va mantenir una relació. Són dues mostres extremes. Però psicòlegs, educadors i juristes ressalten que s'estan detectant, i produint, comportaments i agressions masclistes a edats cada vegada més primerenques. "En els joves es reprodueixen rols que crèiem superats. Patrons en què el noi és el dominant i exerceix aquesta dominació a través del control, i la noia adopta una actitud submisa o complaent", descriu Susana Martínez, presidenta de la Comissió d'Estudi de Maltractaments a Dones. Moltes d'aquestes relacions continuen basant-se en l'esquema tradicional de l'amor romàntic en què l'home és fort i la dona feble, dependent, necessitada de protecció". Com en el conte de la princesa que necessita que el príncep la salvi. Aquestes pautes, portades a l'extrem, poden derivar en conductes violentes, però encara que no arribin a això, 5

aquestes relacions estan impedint que les noies es desenvolupin com a agents actius de la societat", apunta Anna Bella Hernández, que presideix una fundació de dones supervivents a la violència de gènere que porta el seu nom. Alícia es va endinsar en aquest conte de princeses quan tenia 14 anys i va començar a sortir amb el seu primer xicot, de 16. Recorda que se sentia enamorada fins al moll i que, tot i que des del principi ell tenia enormes atacs de gelosia, no ho va veure malament. "Em sentia fins i tot afalagada. El prenia com si fos el meu cavaller errant que estava gelós perquè m’estimava molt", explica. Aquesta jove rossa, d'ulls ambarins i gest rialler prefereix no donar el seu nom real. Explica que llavors la seva vida era ell. Fugia de casa per veure'l, faltava a classe. Al cap de setmanes i mesos aquests rampells de gelosia que acabaven en discussions i insults van donar pas a les empentes, les escopinades. També a la violència sexual, moltes vegades invisible a les estadístiques o estudis. Van estar junts fins que ella va complir 19. Ara en té 24. "Els episodis de violència se succeïen. Però passava, ell em demanava perdó i jo el disculpava... Fins i tot m'arribava a sentir culpable per haver-lo provocat, per haver fet que s'alterés d'aquesta forma... Jo l'estimava... O almenys això creia", explica l’Alícia. Una nit, a la sortida d'una discoteca, ell la va apallissar. La va emprendre a puntades amb la noia, li va trencar una cama i li va provocar una lesió al coll. "Una amiga em va portar a l'hospital, em van enguixar i em van haver de posar un collaret", relata. Quan va arribar a casa i va explicar la veritat a la seva mare, la dona va patir una commoció. No sabia res. L'espiral de violència havia anat devorant l’Alícia, a poc a poc, sense que se n'adonés. L'entorn social i els mateixos joves encara justifiquen determinades actituds sexistes. Com que la gelosia és una expressió de l'amor. Una afirmació amb la qual estan d'acord el 33,5% dels nois i el 29,3% de les menors. O que per tenir una bona relació de parella és desitjable que la dona eviti portar la contrària a l'home, com pensen el 12,2% d'ells i el 5,8% d'elles, segons un estudi de 2010 sobre violència de gènere en adolescents encarregat per l'anterior Govern socialista. Aquest document, elaborat per investigadors de la Universitat Complutense, es podrà comparar amb l'estudi que publicarà les properes setmanes el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. El nou informe, que es basa en les conclusions de les entrevistes a 8.000 joves, i que encara està en procés d'anàlisi, confirma que els adolescents inicien les relacions sentimentals cada vegada més aviat –l’edat mitjana és als 13 anys– i que són molt permeables als estereotips masclistes que veuen a casa, però també a través del cinema, la televisió, la música, la literatura. Aquests festejos primerencs no han de ser nocius, explica Virginia Sánchez, professora de Psicologia Evolutiva de la Universitat de Sevilla. Tampoc conduir a situacions violentes. És positiu que els menors ampliïn les seves relacions afectives a través d'aquests vincles, creu. Sempre que la relació sigui equilibrada en edat i basada en el respecte. No obstant això, reconeix Sánchez, les relacions entre els menors són cada vegada més agressives. "Hi ha molta violència verbal mútua que, si no s'atura, pot derivar en comportaments més greus quan s'estableixen els patrons de domini i submissió", apunta. Perquè aquests patrons són importants en una etapa en què els menors estan aprenent a resoldre els conflictes.

Experts com Sánchez i psicòlogues com Olga Barroso, de la Fundació Luz Casanova –que té un programa per a adolescents que han patit violència de gènere– remarquen que les noves tecnologies faciliten el contacte entre els menors però també s'utilitzen com a mecanismes de control. "El WhatsApp, els missatges, les xarxes socials es fan servir per saber en tot moment on és l'altre i la seva actitud. Després, quan la relació es trenca també s'empren com a instrument de persecució", destaca la presidenta de la Comissió d'Estudi de Maltractaments, que insisteix que bé usades, aquestes eines poden ser positives. Barroso explica que a aquesta edat els menors tenen encara difusa la idea del que és control i el que és interès o preocupació. "La línia és molt prima i les situacions molt subtils. Per exemple, és normal si el teu xicot et demana que li truquis des del telèfon fix de casa teva per saber que has arribat bé i quedar-se tranquil? O si et diu que li enviïs un localitzador cada vegada que surts per veure on ets o et demana que li ensenyis el mòbil per veure amb qui et escrius?”.

MARC TEÒRIC SOBRE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA 1. Què és la violència masclista A Catalunya, la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista defineix la violència masclista com: “La violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.” Segons la llei esmentada, aquest tipus de violència és l’expressió més greu de la cultura patriarcal i masclista, on el domini, el control i l’abús de poder dels homes sobre les dones s’associen a un tipus de masculinitat encara valorat per part de la societat com a superior. Amb tot, aquesta cultura patriarcal no sols desemboca en situacions de violència explícita que destrueixen vides, sinó que impregna l’estructura i l’organització del sistema social en què vivim donant lloc a múltiples discriminacions, impedint el desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones. La cultura patriarcal se sosté sobre una estructura social desigual entre homes i dones, que es reprodueix a través de la construcció social del gènere, del que entenem per allò masculí i allò femení, i que es consolida en els rols de gènere i els models de masculinitat i de feminitat que marquen les relacions entre homes i dones. La masculinitat s’associa amb la producció i l’administració de la riquesa, aspectes amb un alt valor i prestigi social, mentre que la feminitat s’associa amb l’atenció i la cura de les persones, aspectes amb un valor social subsidiari i poc reconegut. Allò masculí s’associa amb la fortalesa i la seguretat, mentre que allò femení s’associa amb la dependència i la debilitat. Així, als homes se’ls atribueix culturalment un seguit de característiques, d’actituds, d’emocions, de comportaments que construeixen aquesta masculinitat, mentre que a les dones se’ls atribueixen unes altres característiques marcadament diferents que s’associen a aquesta feminitat. Tradicionalment, la cultura patriarcal ha situat els rols de gènere de forma jeràrquica, fomentant i justificant les formes de dominació, de poder i de control dels homes sobre les dones. Els valors i les creences sobre “el que un home ha de ser” i sobre “el que una dona ha de ser” estan estretament lligats amb els rols de gènere i aquesta cultura patriarcal, i legitimen aquesta desigualtat. La violència masclista és, doncs, un exemple més d’aquesta manifestació de dominació, poder i control dels homes sobre les dones. En aquest context, l’ideal de l’amor romàntic esdevé clau per entendre l’expressió d’aquestes creences associades als rols de gènere en les relacions de parella. En el si de la nostra cultura patriarcal, l’ideal de l’amor romàntic estipula i marca les normes d’un model de conducta amorosa, el que significa enamorar-se i els sentiments que les persones han de sentir, on, quan i amb qui. Seguint aquest 8

model d’amor romàntic, es desenvolupen un seguit de creences i imatges idealitzades al voltant de l’amor que, sovint, duen a acceptar, normalitzar i justificar comportaments clarament abusius. Algunes d’aquestes creences són, per exemple: — pensar que “l’amor ho pot tot” –creure que les persones canvien per amor; — pensar que “si dos s’estimen, ja n’hi ha prou” –creure que només estimant-se se superaran tots els obstacles de la relació; — pensar que “l’amor de veritat ho aguanta tot” o que “per amor, tot es pot perdonar” –creure que qualsevol conducta, també les abusives, s’han de perdonar quan s’estima a l’altre; — pensar que l’altre és “la mitja taronja” –creure que aquella parella està predestinada, és l’única possible; — pensar que “sense l’altre, no sóc ningú” –creure que la parella és imprescindible per sentir-se una persona completa a la vida; — pensar que l’altre és “l’amor de la meva vida” –creure que només hi ha un gran amor a la vida; — pensar que la parella és la “fusió de dues persones” i que cal “entregar-se a l’altre” –creure que quan un/a està en parella s’ha d’oblidar de la pròpia vida per entregar-se a l’altre; — pensar que “la gelosia és una demostració d’amor” –creure que si un/a és gelós/osa és perquè estima molt l’altre/a. La interiorització d’aquestes creences, ben arrelades a la nostra societat, pot portar a exercir conductes d’abús sobre l’altre i a viure-ho com quelcom normal i justificat en una relació de parella, comprensible pels membres de la parella i pel seu entorn. Partint, a més, de la cultura patriarcal i de la dominació dels homes sobre les dones, aquest model d’amor romàntic constitueix la base ideològica que fomenta i reprodueix la violència masclista en l’àmbit de la parella. BOSCH, E. (dir.). (2007). Del mito del amor romántico a la violencia contra las mujeres en la pareja. [En línia]. Madrid: Ministerio de Igualdad. http://centreantigona.uab.cat/izquierda/amor%20romantico%20Esperanza%20Bosch.pdf DE LA PEÑA, A. M. [et al.]. (2011). Andalucía detecta. Sexismo y violencia de género en la juventud. [En línia]. Instituto Andaluz de la Mujer. Consejería para la Igualdad y Bienestar Social, Junta de Andalucía. Disponible a: <www.xurl.es/sexismo>

2. Formes de violència La violència masclista pot manifestar-se a través de formes ben diferents, com a conseqüència del caràcter universal i múltiple que pot prendre l’exercici de dominació, poder i control dels homes sobre les dones. Amb tot, és important tenir presents les principals formes de violència per poder-les identificar correctament. El quadre següent recull les principals formes de violència contra les dones acceptades per la normativa internacional, europea, estatal i per la literatura especialitzada. En una primera aproximació, és convenient diferenciar les formes de violència explícites de les formes de violència implícites. Les primeres es tradueixen en abusos que tenen lloc en àmbits concrets i en el marc de les relacions personals, sobretot en el de les relacions afectivosexuals. Les segones, es tradueixen en desigualtats estructurals i abusos de poder d’ordre simbòlic, sovint intangibles.

Formes explícites de violència masclista Violència física: Qualsevol acte o omissió de força contra el cosa d’una dona, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany. Violència psicològica: Comprèn tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona una desvaloració o un patiment per mitjà d’amenaces, d’humiliació, de vexacions, d’exigència, d’obediència o submissió, de coerció verbal, d’insults, d’aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat. Aquesta forma de violència també pot tenir altres expressions, com ara el fet de desacreditar les creences religioses o personals d’una dona pel fet de ser dona (violència espiritual), o el fet de destruir un entorn, colpejar i trencar objectes, amagar i trencar els objectes de treball o d’estudi de la dona, no respectar el seu correu, llençar les seves coses al carrer, impedir el seu descans, maltractar les seves mascotes, etc. (violència ambiental). El control, l’aïllament social i la restricció de les relacions, etc., també són una característica d’aquesta forma de violència (violència social). Violència sexual i abusos sexuals: Comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l’exhibició, l’observació i la imposició, per mitjà de violència, d’intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu. Violència econòmica: Consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una dona i, si escau, de llurs filles o fills, i en la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de parella.

Formes de violència implícites de violència masclista Violència estructural: FA referència a les barreres intangibles i invisibles que impedeixen l’accés de les dones als drets bàsics. Aquests obstacles es troben arrelats i es reprodueixen diàriament en el si del mateix teixit social, com, per exemple, les diferències de poder i les relacions i estructures de poder que generen i legitimen la desigualtat que mantenen les dones en una posició de subordinació en els centres educatius, de treball o espais de decisió.

Violència simbòlica: Fa referència als mecanismes d’educació i socialització de la cultura patriarcal, pels quals les dones deixen de ser visibles a través de la història, la cultura, la literatura, la publicitat, etc., mentre que es reprodueixen els estereotips i rols considerats tradicionalment com a femenins. D’aquesta manera, es perpetuen els estereotips dels models de masculinitat i feminitat tradicionals, i es manté la posició de dominació dels homes sobre les dones. Violència institucional: ES manifesta quan les institucions (educatives, legislatives, judicials,etc.) no desenvolupen polítiques d’igualtat d’oportunitats o les desenvolupen de manera insuficient, quan no s’implementen programes de prevenció de la violència, quan es permet la violència i/o no es protegeixen les dones que la pateixen, etc. En aquest sentit, el fet de desatendre aquestes problemàtiques és un exercici de violència per part de les mateixes institucions.

Àmbits de la violència De la mateixa manera, la violència masclista també pot donar-se en contextos i àmbits ben diferents. És important tenir presents els diversos àmbits en els quals pot tenir lloc aquest tipus de violència més enllà del de la parella, que és el que acostuma a ser més visible, atès que és l’àmbit socialment més conegut i amb el qual s’ha pres més consciència sobre el fenomen. En aquest sentit, la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista diferencia cinc àmbits concrets en què es pot donar aquesta violència: 1. 2. 3. 4. 5.

Parella Familiar Laboral Social o comunitari Altres formes anàlogues

Violència en l’àmbit familiar: Consisteix en la violència física, sexual, psicològica o econòmica exercida contra les dones i les menors d’edat en el si de la família i perpetrada per membres de la mateixa família, en el marc de les relacions afectives i dels lligams de l’entorn familiar. No s’hi inclou la violència exercida en l’àmbit de la parella, definida en l’apartat primer. Violència en l’àmbit laboral: Consisteix en la violència física, sexual o psicològica que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral, o fora del centre de treball i de l’horari laboral si te relació amb la feina, i que pot adoptar dues tipologies:

Assetjament per raó de sexe: El constitueix un comportament no desitjat relacionat amb el sexe d’una persona en relació amb l’accés al treball remunerat, la promoció en el lloc de treball, l’ocupació o la formació, que tingui com a propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat de les dones i de crear-los un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

Assetjament sexual: el constitueix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’indole sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una dona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest. Violència en l’àmbit social o comunitari: Agressions sexuals: consisteixen en l’ús de la violència física i sexual exercida contra les dones i les menors d’edat que està determinada per l’ús premeditat del sexe com a arma per demostrar poder i abusar-ne. Assetjament sexual (explicat anteriorment). Tràfic i explotació sexual de dones i menors d’edat: s’entén per explotació sexual “la prostitució forçada, que inclou les situacions de tràfic amb finalitat d’explotació sexual”. La prostitució forçada implica, com a forma de violència masclista, la coacció per a l’exercici de la prostitució, però sense donar-se necessàriament la captació, el transport i trasllat de la persona. De la mateixa manera, s’entén per tràfic de persones com “un fenomen independent de la situació de regularitat administrativa per transitar o residir en un territori, ja sigui intern (dins un mateix país) o internacional (a través del creuament de fronteres, d’un país a l’altre)” Mutilació genital femenina o risc de patir-ne: inclou qualsevol procediment que impliqui o pugui implicar una eliminació total o parcial dels genitals femenins o hi produeixi lesions, encara que hi hagi consentiment exprés o tàcit de la menor o la dona. Matrimonis forçats: és aquell que es produeix sense el consentiment vàlid de, com a mínim, un dels membres i que ha estat forçat per terceres persones, que solen ser de l’entorn familiar, que s’atorguen la facultat de decisió i pressionen perquè es produeixi el matrimoni. Quan el matrimoni forçat es produeix amb persones menors de 18 anys, s’entén com a matrimoni prematur. Violència en l’àmbit social o comunitari: Violència derivada de conflictes armats: inclou totes les formes de violència contra les menors o les dones que es produeixen en aquestes situacions, com ara l’assassinat, la violació, l’esclavatge sexual, l’embaràs forçat, l’avortament forçat, l’esterilització forçada, la infecció intencionada de malalties, la tortura o els abusos sexuals. Violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones: Com ara els avortaments selectius i les esterilitzacions forçades. 12

Qualsevol altres formes anàlogues: Que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.

3. El cicle de la violència Leonor Walker, psicòloga nord-americana, planteja la Teoria del Cicle de la Violència. Aquest cicle comprèn tres fases: Fase 1: Acumulació de tensions Període amb un comportament inicial positiu. Els dos membres de la parella mostren la seva millor faceta i actitud. A mesura que la relació continua i evoluciona hi ha un increment de la demanda i de l’estrès. El comportament agressiu augmenta. Inicialment el comportament agressiu es dirigeix a objectes (donar puntades de peu al sofà, donar cops a la porta, trencar objectes, llançar coses...). Llavors hi ha un trasllat: es passa d’exercir violència contra objectes a exercir-la contra la parella. En aquesta fase pot donar-se un increment de l’abús del tipus verbal i físic. L’agressor fa responsable a la dona del seu comportament agressiu. Això dificulta que la dona identifiqui l’abús i sol confondre la dona. La dona, o la persona que pateix l’abús, intenta canviar la seva manera de comportar-se per així evitar la violència (p. ex.: fer que les criatures estiguin en silenci, mantenir més net l’habitatge, etc.). L’agressor intenta aïllar la dona del seu entorn per així tenir-la més controlada. Fase 2: Descàrrega de la violència o episodi agut de violència La tensió és alliberada a través d’una explosió de la violència i pot incloure abús emocional, sexual, físic i psicològic. L’agressor és qui decideix el moment i el lloc per desenvolupar l’episodi. En aquesta fase la tensió i l’estrès de l’agressor desapareixen, mentre que la dona sol estar més confusa i més excitada a causa de la violència. Fase 3: Etapa de calma, penediment o “Lluna de mel” Període on es manipula afectivament la víctima amb mostres d’amor i d’estima. És un període on regna certa calma. Pot passar que el maltractador reconegui que s’ha equivocat i prometi canvis d’actitud a la víctima, donant-li, així, esperança de cara al futur. És comú que el maltractador actuï com si res hagués passat, prometi ajuda terapèutica i no tornar a fer-ho mai més. Es probable que la violència torni a fer un esclat i torni a aparèixer si no hi ha intervenció i la relació continua. Per tant, aquesta etapa és una etapa que durarà poc temps i tornarà a començar el cicle.

4. La percepció La majoria dels estudis sobre les creences i actituds que tenen les persones joves davant la violència masclista parteixen de la violència en l’àmbit de la parella, de manera que les anàlisis que es mostren a continuació se centren principalment en la percepció dels i les joves davant la violència masclista en la parella. Bona part de la població jove té certa dificultat per identificar les situacions de violència i abús. Sovint, consideren que la violència masclista és quelcom que tan 13

sols succeeix en les parelles adultes i tendeixen a associar-la exclusivament amb l’exercici de la violència física, de manera que la resta de violències i abusos passen desapercebuts. L’estudi Labelingdatingabuse: Undetected abuse among Spanish adolescents and young adults (RODRÍGUEZ-FRANCO, L. [et al.]. (2012). “Labeling dating abuse: Undetected abuse among Spanish adolescents and young adults”. [En línia]. International Journal of Clinical and Health Psychology, vol. 12, núm. 1, p. 55-67. Disponible a: www.aepc.es/ijchp/articulos_pdf/ijchp-399.pdf) obté resultats en el mateix sentit i posa en relleu la dificultat de les noies joves per identificar les situacions d’abús. Aquest estudi cerca replicar la Macroencuesta de violencia de género, i verificar la prevalença de les situacions de violència masclista en parelles joves partint de la diferència entre les “noies que es reconeixen com a maltractades” i les “noies tècnicament maltractades” però que no es perceben com a tals, a partir del Qüestionari de violència de nuvis (CUVINO), amb una mostra de noies escolaritzades d’entre 16 i 21 anys d’arreu de l’Estat espanyol. Els resultats de l’estudi assenyalen de forma alarmant que la prevalença de noies que s’autodeclaren com a maltractades és d’un 6,2%, mentre que les que són considerades tècnicament com a maltractades són un 71%. En aquest sentit, el 43,86% de les noies respon afirmativament al fet que “la meva parella no té en compte els meus sentiments”, el 29,2% considera que “ell imposa les normes segons la seva conveniència”, el 28,77% que “m’aïlla de les meves amistats i la meva família”. Aquests resultats posen de manifest la dificultat de les noies joves per identificar i reconèixer les diferents situacions d’abús rebudes com una forma de maltractament en l’àmbit de la parella. Cal destacar que les creences al voltant de l’amor romàntic, així com dels rols i estereotips tradicionals de gènere, afavoreixen les actituds de tolerància cap a la violència vers les dones i constitueixen un dels factors de risc de viure situacions d’abús i violència en la parella. Les creences més conservadores sobre els rols tradicionals de gènere estan relacionades, d’una banda, amb la tendència dels homes a exercir violència i a culpar les dones de la violència que han viscut, i, d’altra banda, amb la tendència de les dones a legitimar o justificar el comportament dels homes que han exercit violència. Tanmateix, els nois tenen més tendència a justificar i aprovar l’ús de la violència vers la parella que les noies. És més, entre un 10% i un 15% dels nois consideren que la víctima de violència és en part culpable de la situació que pateix. Aquests resultats fan palès que el grau d’interiorització de les creences masclistes i d’idealització de l’amor és elevat, i més entre els nois joves; de manera que existeix una alta presència dels factors de risc de viure situacions de violència entre joves. La suma de tots aquests factors situa les noies joves en una situació de més vulnerabilitat que les dones adultes davant les situacions de violència masclista en l’àmbit de la parella perquè, a la dificultat per identificar les situacions d’abús, la tolerància i la justificació de les conductes violentes; la interiorització de les creences al voltant de l’amor romàntic i els rols estereotipats de gènere; s’hi afegeix la manca d’experiència i la idealització de l’amor i la parella. 14

Cal remarcar que és durant l’adolescència i la joventut on s’acostumen a establir les primeres relacions de parella, de manera que les noies es troben amb una manca d’experiència per poder valorar i identificar possibles situacions d’abús. També les expectatives idealitzades al voltant de l’amor i d’una parella estable dificulten la identificació i el rebuig d’aquest tipus de conductes, que poden ser fins i tot justificades i normalitzades. Per exemple, creure que “l’amor ho pot tot” i que “amb el temps tot millorarà” poden fer que la noia pensi que amb el seu esforç la situació d’abús canviarà. Al mateix temps, les expectatives respecte de les relacions de parella i els rols estereotipats de gènere que, com hem vist, també tenen els nois joves, dificulten l’establiment de relacions igualitàries i perpetuen els models tradicionals apresos. La manca de models alternatius a la masculinitat tradicional, basada en l’assumpció de superioritat dels homes sobre les dones i a la càrrega de la responsabilitat de l’aprovisionament i la protecció de la família, la dona i la llar; juntament amb les creences al voltant de l’amor romàntic i les expectatives de les relacions de parella; poden arribar a justificar per part dels nois joves l’exercici de la violència per mantenir allò que és considerat com a propi i natural. Les creences sobre els mites de l’amor romàntic i els rols tradicionals de gènere estan estretament lligats amb l’exercici i la tolerància de la violència masclista. Així doncs, les intervencions amb joves dirigides a transformar i modificar aquestes creences a favor d’unes relacions d’igualtat i respecte mutu esdevenen essencials per prevenir i lluitar contra la violència masclista.

5. Noves formes de violència Bona part de la població jove té certa dificultat per identificar les situacions de violència i abús. Sovint, consideren que la violència masclista és quelcom que tan sols succeeix en les parelles adultes i tendeixen a associar-la exclusivament amb l’exercici de la violència física, de manera que la resta de violències i abusos passen desapercebuts. La dificultat per reconèixer aquestes altres formes i àmbits de violència situa les noies joves especialment en una posició de més vulnerabilitat. Les situacions de violència masclista en parelles joves acostumen a expressar-se a través de la violència psicològica i rarament s’exerceix violència física. Diversos especialistes coincideixen en el fet que el més freqüent són les actituds de menyspreu, amenaces, humiliacions, gelosia exagerada i conductes de control o assetjament. A més, és durant l’adolescència i la joventut, que s’acostumen a establir les primeres relacions de parella, de manera que les noies es troben amb una manca d’experiència per poder valorar i identificar possibles situacions d’abús. També les expectatives idealitzades al voltant de l’amor i d’una parella estable dificulten la identificació i el rebuig d’aquest tipus de conductes, que poden ser fins i tot justificades i normalitzades. Per exemple, creure que “l’amor ho pot tot” i que “amb el temps tot millorarà” pot fer que la noia pensi que amb el seu esforç la situació d’abús canviarà. 15

Les actituds i conductes de menyspreu, amenaça, humiliació, gelosia o control també poden expressar-se sota l’entorn de les noves tecnologies i en l’espai de les xarxes socials. La realitat actual ens diu que 9 de cada 10 joves entre 15 i 19 anys tenen un perfil a les xarxes socials, per tant per ells, és un espai més de relació (sinó el més important). Les xarxes més utilitzades són: Tuenti, Facebook, Twitter, Whatsapp, Instagram i altres programes de pujar fotos. Per aprofundir una mica més en el tema us relacionem els següents enllaços per constatar les desigualtats de gènere que lluny d’eradicar-se el que fan és adoptar noves formes segons els mitjans tecnològics a l’abast. La Delegació del Govern per la Violència de Gènere ha publicat un estudi sobre l’evolució de la igualtat i la prevenció de la violència de gènere en l’adolescència. Estudi molt interessant fet a Euskadi aquest 2013, sota el títol: La desigualdad de género y el sexismo en las redes sociales Interessant article de La Vanguardia publicat aquest octubre del 2013 de Miquel Molina que ens relaciona el tema de l’assetjament a través de les noves tecnologies Guia per promocionar l’ús segur i responsable de les TIC (Internet, telèfon mòbil, videojocs en línia i fomentar la ciutadania digital responsable en la Infància i Adolescència: Guía sobre adolescencia y sexting: qué es y cómo prevenirlo La violencia de género en las redes sociales

MARC PRÀCTIC PER TREBALLAR-HI 1. Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista El protocol està específicament adreçat als professionals que treballen amb joves i constitueix una guia pràctica que estableix unes pautes d’actuació comunes per abordar la violència masclista en els nivells de la prevenció i sensibilització, la detecció i l’atenció i acompanyament. Elaborada en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones, s’emmarca en el document de referència Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista i, per tant, va en concordança amb els protocols i circuits d’actuació locals i departamentals ja existents. Aquest document assenyala que una de les especificitats de la violència masclista en persones joves és que resulta difícil d’identificar perquè aquest fenomen s’associa exclusivament a l’abús físic i acotat a l’àmbit de la parella adulta. A aquesta percepció s’hi afegeix la manca d’experiències prèvies que puguin actuar com a referència i els mites molt interioritzats sobre l’amor romàntic, que condueixen a estereotips discriminatoris entre nois i noies.

No obstant, les dades mostren que la violència masclista en l’àmbit de la parella es dóna proporcionalment més en joves que en parelles adultes. Aquest fenomen s’acostuma a expressar a través de la violència de tipus psicològic, sovint en forma de conductes de control i aïllament difícils d’identificar. En aquest sentit, el protocol incideix en la importància de detectar de forma precoç la violència masclista perquè és durant l’adolescència i la joventut quan s’arrelen les creences relacionades amb els models de feminitat i masculinitat. Es tracta d’intervenir en aquesta etapa per tal de garantir uns models de relació igualitaris i de respecte mutu quan aquests joves arribin a l’adultesa. - Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista 2. Propostes pedagògiques per treballar la violència de gènere amb joves Materials recopilats, primordialment per seva qualitat formativa i preventiva adaptada a la sensibilització dels i de les joves. És una mostra dels molts materials que es poden trobar, i que de ben segur poden ser un principi per treballar el tema dels joves i la violència masclista. R

Fundación mujeres: -

Coeducación y mitos del amor romántico ¡Rimando contra la violencia de género! Yo escucho, yo aprendo Yo escribo, yo enseño

Educar en igualtat: Recursos educatius per la igualtat i la prevenció de la violència de gènere: 1. "Ni ogros, ni princesas". Guía para la educación afectivosexual en la ESO 2. “Sexpresan - Multimedia para la educación afectivosexual” 3. ¿Y tú qué sabes de "eso"? Manual de Educación Sexual para jóvenes 4. “El amor y la sexualidad en la educación”

Projecte d’educació en valors: Les relacions a l’adolescència, prevenir abusos i fomentar la confiança i el respecte.

Tot S’aprèn: Prevenció de violència de gènere en adolescents (taller).

Violència: tolerància zero. Tallers de prevenció de la violència per a secundària.

Guia pel professorat per modificar l'androcentrisme i els estereotips sexistes, que sovint de manera inconscient es mantenen en les persones docents i els centres educatius.

X-IGUAL: és un programa educatiu dirigit d'ensenyament secundari per promocionar d'oportunitats i prevenir la violència de gènere Aquest espai ens convida a fer una reflexió a videojocs i, en general, de les TIC.

a centres la igualtat entre joves. través dels

EduAlter: Espai per compartir recursos per tal d’aconseguir una educació transformadora cap un món més just.

Igual=mente: El web "igualmente" forma part d'un projecte més ampli que pretén contribuir a la prevenció de la violència de gènere vers les dones, fomentat relacions igualitàries intergènere entre els / les adolescents i joves, especialment d'origen estranger. Vida sin violencia Espai creat per l’Institut Nacional de les Dones, per donar a conèixer les eines amb les quals es pot accedir a una vida sense violència. E-igualdad.net: En aquesta pàgina cofinançada pel Ministeri d'Igualtat trobaràs informació molt diversa i actualitzada. A més també trobaràs un glossari sobre TIC i igualtat.

Por tu igualdad: Aquesta web disposa de quatre jocs sobre igualtat. A més, també podem trobar informació diversa sobre llenguatge no sexista, etc. Manuel Area: Aquest multimèdia està dirigit tant a l'alumnat com al professorat per desenvolupar processos d'educació afectiva i sexual, bé sigui en l'àmbit escolar, bé en el marc de l'educació no formal. Ni víctimas, ni verdugos: La Diputación Provincial de Zaragoza, en consonancia con los esfuerzos realizados para luchar y erradicar la violencia contra las mujeres, lanza una campaña de prevención de violencia de género dirigida al alumnado y profesorado de Educación Secundaria de la provincia.

Educación en valores: Recursos per a pares i mares, familiars i amistats de dones joves que han patit -o pateixenviolència per part de les seves parelles.

Mi novio me controla: prevención de la violencia de género.

Fitxes pedagògiques: - Illes Balears: per al professorat de secundària - Andalusia: taller para la prevención de la violencia de género en la adolescencia

Llibres: - Llibre de bones pràctiques per a la publicitat no sexista - Els estereotips de gènere i la publicitat - Desigualtat i reds socials - Maltractament a través de les TIC - Periodisme no sexista Guía para jóvenes de prevención de la violencia de género: “MP3-MP4 ¿Reproduces Sexismo?” y “SMS ¡Sin Machismo Sí! Pásalo!” (Instituto Canario de la Mujer, 2009): En esta guía los adolescentes pueden realizar talleres analizando ellas y ellos mismos las canciones que realizan falacias sobre el amor y fomentan el pensamiento amoroso.

Red jóvenes: jóvenes creando espacio para la igualdad de género y la no violencia.

Material Girl. A vueltas con el patriarcado musical. Tumblr

3. Materials per treballar la violència de gènere amb joves •

A través de la música

Tots som conscients del poder que la música té sobre la societat i, en particular, sobre els adolescents. Les cançons (a través de la música i la lletra) esdevenen un 19

dels mitjans de comunicació més potents, per la forta divulgació que tenen als mitjans de comunicació de masses com són la ràdio o la televisió. Així mateix, els seus intèrprets esdevenen ídols generacionals i models a imitar pel seu públic. Començarem amb el polèmic gènere que neix com a fusió del reagge i del hip-hop a Hispanoamèrica: el reggaeton. Aquesta forma musical que ha triomfat al mercat espanyol i que utilitza un vocabulari propi que dificulta la recepció del missatge, ha esdevingut en un fort transmissor de rols i estereotips sexistes que reforcen el marc de desigualtat on té lloc la violència de gènere. Segons es preguntava el columnista del diari El País, els nostres adolescents no tenen prou capacitat crítica? O és que se senten identificats amb els homes i dones protagonistes de les cançons? A continuació us posarem, a mode d’exemple, alguna d’aquestes cançons que sovint van acompanyades per videoclips on un noi amb actitud prepotent i xulesca canta rodejat de noies seminues... Gasolina Daddy Yankee Super èxit de l’any 2006.

Castígala Tony Dize En aquest cas, la lletra parla per si mateixa: “Castígala por detrás / Pégate al cuello/ Y dale con ganas”

Dale don dale Don Omar

A banda d’aquestes, que s’englobarien dintre d’un mateix gènere musical, podem destacar d’altres que segurament hem ballat sense posar massa atenció al que es diu a les seves lletres: Blurred Lines Robin Thicke ft T.I. & Pharrell Que indigna per la visió tan antiquada que es dóna de la dona com a animal que l’home ha de domesticar, perquè ell sap el que ella necessita. 20

I know you want me Pitbull “Sé que em desitges” repeteix el tema de Pitbull on al videoclip apareixen dones molt més joves que ell en una actitud passiva.

Break your heart Taio Cruz

Te solté la rienda Maná “Se me acabó la fuerza de mi mano izquierda, voy a dejarte el mundo para ti solita, como al caballo blanco le solté la rienda, a ti también te suelto y te me vas ahorita, y cuando al fin comprendas que el amor bonito, lo tenias conmigo, vas a extrañar mis besos en los propios brazos del que esté contigo...” Loca Shakira Cançó plena d’estereotips sexistes.

Love the way you lie Eminem ft. Rihanna Com suposem que ja s'hauran adonat, es tracta d’una manera horrible de respondre als abusos: “Però això està bé, perquè m'encanta la manera en què menteixes”.

I, per últim, algunes cançons que ens ofereixen un punt de vista diferent: el de les dones que reivindiquen la seva llibertat sexual en un escenari on són elles les que prenen la iniciativa:

Ella Bebe Cançó que encoratja a les dones a ser com són, fomentant la independència a l’hora de valorar-se a si mateixes. If I were a boy Beyonce Dues maneres de portar una relació amorosa, segons es sigui un noi o una noia.

Wrecking Ball Miley Cyrus Després de la seva polèmica actuació als VMA’s, apareix nua al seu últim videoclip.

Una dona Himne amb el qual les Nacions Unides van commemorar el dia de la dona, el passat 8 de març de 2013. L'objectiu va ser crear consciència sobre la situació de vulnerabilitat que encara viuen moltes dones al món", diu Sharon Grobeisen, d'ONU Dones.

•

A través dels anuncis

L’article 39 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva de dones i homes (vigent fins a l’1 de gener de 2014) diu que tots els medis de comunicació respectaran la igualtat entre dones i homes, evitant qualsevol forma de discriminació. Però alguns dels anuncis que s’emeten entre pel·lícules i sèries no només contradiuen aquest article sinó també la Llei General de Publicitat de 1988, que considera fora de la legalitat tot anunci que “atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els valors i drets reconeguts per la Constitució”. Aquests espots lluny de fomentar hàbits igualitaris, continuen deixant a les dones com a “responsables” de la casa i la cura dels fills, com a mers objectes sexuals o, simplement, associen la seva imatge a mals íntimes com les hemorroides. Alguns exemples:

Qé!Crack! Un dels últims productes en sortir a les nostres pantalles ha sigut el Qé!Crack!. Una barrita amb vida que late a la butxaca d’un noi, just al costat del seu penis. Quan la dona li pregunta "I això?", ell respon: "Bé... per si et ve de gust menjar alguna cosa".

Tampax L’espot en el que l’actriu Amaia Salamanca instrueix a un noi en com introduir correctament un tampó ha suscitat també polèmica en les xarxes socials como Twitter. Salamanca, després de la classe, afegeix, com característica essencial del producte: "Així tu, no notes res". Alfa Romeo Giulietta "Mira’m, toca’m, incita’m, provoca’m, sedueix-me, controla’m, protegeix-me, crida’m, relaxa’m", demana una sensual veu femenina durant els segons que dura l'anunci del nou model de la marca en el qual s'objectivitza la dona, identificant-la amb el cotxe en qüestió. "Sóc Giulietta, si vas a parlar de mi, prova’m", conclou la veu en off”.

AXE La coneguda marca de desodorant per homes té especial fama en tot el món pels seus polèmics espots.

Desigual La marca de roba ha aconseguit estar en boca de tots per les seves dos últimes campanyes. Tot i que disfressades de cert toc feminista, mostrant a dones "que fan el que volen amb les seves vides", al final, els publicistes continuen utilitzant el cos de la dona, conjuntament amb un elevat to sexual, per cridar l’atenció. Joguines per a nens, nines per a nenes En aquest tipus de publicitat, la discriminació es nota inclús en la realització dels espots. Als dels nens el muntatge és actiu, ràpid; al de les nenes els colors son suaus, sempre es fan a interiors i el seu paper és passiu.

Productes de neteja A la majoria el paper de la dona continua sent el de la que s’ocupa de la casa, de la compra i de que la roba de tota la família estigui neta. Així doncs, on queda la coresponsabilitat? Vaginesil “Abans ho evitava, ara ho busco", deixa anar, mirant amb picardia a la càmera, se suposa que referint-se a la seva parella, una altra dona que canta les lloances de Vaginesil, una pomada lubricant que promet millorar les relacions sexuals de les interessades, en el seu corresponent espot. Busco a Jacq´s Un dels anuncis més famosos (i més criticat per la seva utilització del cos de la dona) de la història de televisió és, sens dubte, el de la colònia Jacq s. El vídeo data de 1986, però... Han canviat les coses des de llavors fins ara?

CrazyDomains.co.uk Fora de les fronteres espanyoles, l'actriu Pamela Anderson va participar en l'anunci del web, un vídeo en el qual ella i la seva assistent es colen en els somnis d'un treballador en plena reunió d'empresa. Advertising Standards Authority, l'agència de supervisió britànica, va decidir prohibir l'emissió de l'anunci. Tot un exemple de control, ja que la censura va arribar després d'haver rebut només quatre queixes d'espectadors.

•

A través del cinema

Dues pel·lícules per treballar els estereotips i els rols de gènere.

Billy Elliot (2000) Per treballar un model alternatiu masculí.

Million Dollar Baby (2004) Presenta un model femení lluny dels estereotips.

Altres propostes

Dormint amb el seu enemic (1990) Al principi, Martin Burney sembla ser l'home dels somnis de la Laura. Però un cop casats ella descobreix que Martin és el pitjor malson per a una dona. També és compulsiu, controlador i perillosament violent.

Agua (2005) 1938, a l'Índia colonial, se celebra un casament que bé podria ser un enterrament: casen a Chuyia (Sarala), una nena de 8 anys, amb un moribund que mor aquella mateixa nit. Chuyia es prepara per al destí que han escollit per a ella. Se li afaita el cap i ingressa en un ashram per a vídues on haurà de passar la resta de la seva vida, convertida en un altar vivent consagrat a la memòria del mort.

Quan tot això va començar Curt realitzat per Guillermo Bandrés, que planteja com a l'amor adolescent pot estar ja la llavor d'una possible relació desigual, injusta i fins i tot violenta.

I, per últim, tres pel·lícules que idealitzen el concepte de l’amor romàntic fins el punt en què que la noia, i sempre la noia, acaba renunciant a tot per l’amor del noi que normalment es “un noi dur que la fa patir per amor".

•

A través dels còmics

Qui ets tu? Busca tu ID Està dirigit a la població juvenil d'entre 14 i 16 anys i treballa les següents àrees temàtiques: els rols tradicionals com a factor de risc en les agressions sexuals, les claus sobre les que s'estableixen les primeres relacions afectivo-sexuals, les dificultats en la relació amb el cos i el seu despertar sexual, i les dificultats per posar i respectar els límits en les relacions amb l'altre sexe. La distribució del mateix es farà tant en espais escolars com en espais d'oci diürn i més de la seva distribució electrònica es distribuiran 5.000 exemplars en euskera i castellà.

Quedem aquesta nit? Està dirigit a la població juvenil d'entre 17 i 22 anys i treballa les següents àrees temàtiques: l'espai públic com a escenari tradicional masculí; l'oci nocturn com a escenari de diversió i relacions entre els sexes, la por de les noies i les seves conseqüències i les mesures de relacions segures. La distribució del còmic està prevista tant en instituts i universitats com en espais d'oci nocturn i més de la seva distribució electrònica es distribuiran 5.000 exemplars en euskera i castellà.

No t’enredis Està dirigit a població juvenil usuària de les xarxes socials i treballa les següents àrees temàtiques: l'espai virtual com a mitjà de relacions, els seus avantatges i desavantatges, les agressions sexuals “virtuals?”, L'ús de la xarxa per a la prevenció de les agressions sexuals; i les mesures de seguretat imprescindibles. Aquest còmic es distribuirà exclusivament en versió electrònica a través de les xarxes socials.

Còmic per prevenir les violències masclistes entre la joventut Editat pel Departament d'Interior per prevenir la violència masclista entre la joventut. Eina que complementa les xerrades que fan els Mossos d'Esquadra als instituts sobre violència masclista en l'àmbit de la seguretat.

Pillada por ti La Historia de Olivia y Martín publicada por el Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, a través de la Delegación del Gobierno para la Violencia de Género. El objetivo es abordar la problemática de la violencia de género de forma didáctica y educativa con la finalidad de prevenir su aparición entre nuestros jóvenes.

•

A través del refranyer

La "saviesa popular" expressada en el refranyer i transmesa de generació en generació, justifica i legitima la violència de gènere i la subordinació de les dones enfront dels homes. El refranyer és un indicador de la cultura d'una societat. No només empara la violència física, sexual i psicològica contres les dones, sinó que aquestes apareixen dibuixades amb una profusa bateria de característiques negatives. Xerraires, indiscretes, falses, volubles, mancades d'intel·ligència, tossudes, egoistes, manipuladores. I quan es volen enaltir les seves virtuts, aquestes sempre van associades al que el sistema patriarcal espera d'elles, és a dir, que siguin bones i pudoroses esposes, diligents mestresses de casa, castes solteres. 27

A continuació, i a tall d’exemple, en citarem alguns:

Refranys en català: • http://www.selva.cat/benestar/grupdedones/?p=168 • http://www.amnistiacatalunya.org/edu/2/fem/fem-refranys.html

Refranys en castellà: • http://www.aulaviolenciadegeneroenlocal.es/consejosescolares/archivos/REFRANES.pdf • http://iesmontesobarenes.centros.educa.jcyl.es/sitio/upload/refranes_sexistas.pdf

•

A través de programes de televisió

Al llarg dels últims temps, la televisió a Espanya s'ha centrat en la producció de realitites on els protagonistes són joves amb una pèssima educació. Una joventut sense valors, sense aspiracions, sense força de voluntat i sense ganes de fer cap tipus d'activitat que els suposi esforç. Molts d’aquests programes són autèntics “exemplars” en contravalors on es poden apreciar altes dosis de conductes asocials, discriminació, erotisme, frivolització, pobresa lingüística, rancúnies, violència verbal i un llarg etcètera d'actituds que no són, en cap cas, un model a seguir i "embruten" encara més l'oferta televisiva. “Campamento de verano”(T5): després que una concursant rep un càstig en forma de bany de xocolata. La cadena de menjar ràpid Burger King va anunciar al seu compte de Facebook que retirava el seu patrocini al programa. "No volem relacionar-nos amb cap format que contingui actituds masclistes, denigrants o que puguin arribar a ferir la sensibilitat dels espectadors”. “Next” (Neox): un participant va tenint cites amb un o diversos candidats a ser la seva parella. Les persones entre les quals pot triar no les coneix ni en persona ni en fotografia. Si, després d'uns minuts de conversa no li agrada, pronuncia la paraula Next, que vol dir següent en anglès, i dóna pas al pròxim "pretendent".

“Hombres Mujeres y Viceversa” (T5): homes i dones que busquen la parella de la seva vida. El programa té dues condicions: que els participants no tinguin parella i que la relació amb els o les aspirants es faci sempre davant les càmeres i no se'ls permet veure’s sense la presència de les mateixes.

“Generación Ni-Ni” (la Sexta): un grup de joves, al llarg de dos mesos en una casa especialment dissenyada per a ells, van viure un procés de reeducació terapèutica.

“Les Joies de la Corona” (T5): un reality en el qual els concursants, rebien classes de modals i actitud de diferents professors.

Gran Hermano (T5): on diversos concursants conviuen en una casa on no hi ha cap tipus d'intimitat –en la seva 12a edició s'acumula al voltant del 20% de share a cada programa.

•

A través de campanyes

Vídeo de la campaña "Vamos a acabar con la violencia de género en las parejas jóvenes"

Vídeo de la Federación Mujeres Jóvenes y que forma parte de la campaña "Grábatelo" de Prevención de Violencia de Género en la Juventud.

Páralo! Vídeo realizado en noviembre de 2011 por el grupo de trabajo UNESCO con motivo del Día Internacional para la Eliminación de la Violencia contra la Mujer.

Ante el maltratador tolerancia cero. Campanya del Ministeri d’Igualtat de sensibilització contra la violència de gènere.

•

A través de llibres El diari blau de Carlota: diari sobre la violència de gènere a partir de testimonis, alguns d’ells molt propers, i d’informació que rep, com sempre, de la seva mare, la seva àvia i la seva tieta Octàvia. També parla de la violència escolar i la violència infantil, que tenen mecanismes similars als de la violència de gènere: a partir d’idees que la tradició dóna per bones, algunes persones es creuen superiors a unes altres, de les quals abusen. El diari lila de la Carlota: Per descobrir situacions injustes cap a la dona, per descobrir quan estem actuant d’acord amb uns models imposats, et calen les ulleres liles.

La princesa que creía en los cuentos de hadas: És la història d'una princesa que descobreix a poc a poc com el seu príncep blau es converteix en el "príncep amagat" i com aprendre que l'únic que pot fer és "escapar", encara que el que ve a continuació no sigui gens fàcil.

La cenicienta que no quería comer perdices (Conte)

•

A través d’exposicions

Desmuntem mites?

Canviant la mirada en les relacions de parella

QUÈ DIU L’ACTUALITAT? 1. Estat de la qüestió de les situacions de violència masclista Pel que fa a la magnitud del fenomen i a la prevalença de les situacions de violència vers les dones, val a dir que és un fenomen universal, present a tots els països del món. L’Assemblea General de les Nacions Unides alerta que, “pel cap baix, una de cada tres dones al món ha estat colpejada, forçada sexualment o abusada d’alguna altra manera al llarg de la seva vida, i que l’abusador habitualment és algun conegut seu” (UNIFEM. (2007). Violencia Contra las Mujeres - Datos y Cifras. [En línia]. Fondo de Desarrollo de las Naciones Unidas para la Mujer (UNIFEM). Disponible a: www.xurl.es/unifem). En aquest sentit, l’estudi multipaís sobre la violència domèstica fet per l’Organització Mundial de la Salut (2005): “Estudio multipaís de la OMS sobre salud de la mujer y violencia doméstica contra la mujer. Primeros resultados”. A 10 països del món, posa de manifest que la prevalença de dones més grans de 15 anys que han viscut situacions de violència física i/o sexual per part de la seva parella va del 15% al 71%, segons el país. Així mateix, la prevalença de dones majors de 15 anys que han viscut violència física i/o sexual per part d’una persona diferent de la parella, oscil·la entre un 5% i un 65%, segons el país. El mateix estudi remarca que, a tots els països estudiats, entre el 20% i el 75% de les dones havia experimentat alguna situació de violència psicològica, la majoria durant els 12 mesos previs a l’entrevista. Amb relació a Europa, una revisió de diferents estudis sobre la prevalença de la violència contra les dones suggereix que, arreu del continent, entre un 20% i un 25% de totes les dones ha patit violència física almenys una vegada a la vida adulta, i que més d’un 10% ha patit violència sexual mitjançant l’ús de la força física. Les dades relatives a totes les formes de violència, inclòs l’assetjament, s’eleven fins al 45%. Pel que fa a la violència en l’àmbit de la parella, s’estima que al voltant del 1215% de les dones majors de 16 anys ha viscut aquest tipus de violència. CONSELL D’EUROPA (2006). “Stocktaking study on the measures and actions taken in Council of Europe member states to combat violence against women”. Estrasburg. A: MINISTERIO DE IGUALDAD, (2008). El Consejo de Europa y la violencia de género. Documentos elaborados en el marco de la campaña paneuropea para combatir la violencia contra las mujeres (2006-2008). [En línia]. Madrid: Ministerio de Igualdad. Colección Contra la violencia de género. Documentos, núm. 4. Disponible a: www.xurl.es/conselleuropa. Un altre informe dut a terme per la Comissió Europea revisa el conjunt de recerques fetes en els estats membres sobre violència en l’àmbit laboral, i conclou que entre el 40% i el 50% de les dones de la Unió Europea declara haver patit alguna forma d’assetjament sexual o comportament sexual no desitjat al seu lloc de treball19. El mateix informe posa en relleu que les dones joves, entre 20 i 40 anys, tenen més risc de viure aquest tipus de situacions. A l’Estat espanyol, la Macroencuesta de violencia de género (MINISTERIO DE IGUALDAD. (2012). Macroencuesta de violencia de género 2011. Principales 31

resultados. [En línia]. Madrid: Delegación del Gobierno para la violencia de género. Secretaría de Estado de Servicios Sociales e Igualdad, Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Disponible a: www.xurl.es/macroenquestavg) analitza la prevalença dels casos de violència masclista en l’àmbit de la parella entre les dones de més de 18 anys. El darrer informe de resultats d’aquesta macroenquesta feta l’any 2011, indica que el 10,9% de les dones més grans de 18 anys afirma haver viscut situacions de violència alguna vegada a la vida, i que el 3% de les dones assegura haver-les viscut durant el darrer any. Aquest informe ressalta un increment important de la proporció de dones que afirma haver-se trobat en aquesta situació comparant les dades obtingudes el 2011 amb els resultats dels anys anteriors, en què la prevalença de dones que declaraven haver viscut maltractaments per part de la parella o exparella era d’un 6,3% l’any 2006; d’un 6,2%, l’any 2002, i d’un 5,1%, l’any 1999. Pel que fa a la prevalença de les situacions de violència masclista a Catalunya, l’Enquesta de violència masclista a Catalunya elaborada pel Departament d’Interior l’any 2010 (DEPARTAMENT D’INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ. (2010). Enquesta de violència masclista a Catalunya. Resultats destacats. [En línia]. Barcelona: Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Generalitat de Catalunya. Disponible a: www.xurl.es/enquestavmcat) conclou que el 26,6% de les dones consultades va manifestar haver patit alguna agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida. Així, una de cada quatre dones residents a Catalunya ha estat objecte d’agressions masclistes greus al llarg de la seva vida. Finalment, cal remarcar l’especial incidència que pot tenir la violència masclista en la parella sobre els fills i filles. En aquest sentit, segons l’Informe mundial sobre violència i salut, entre el 50% i el 63% de les dones que han patit situacions de violència masclista afirmen que els seus fills i filles han presenciat de manera habitual la violència. Així, el testimoniatge de situacions de violència masclista es converteix també en una situació de violència. El testimoniatge de la violència masclista per part dels fills i filles en l’àmbit familiar engloba diverses situacions: des de fills i filles que presencien la violència, que escolten paraules o actes violents, a fills i filles que, malgrat no haver presenciat directament aquest tipus de situacions, en pateixen els efectes quan es troben la mare trista o ferida, quan veuen l’arribada dels cossos de seguretat, etc. El fet d’exercir violència sobre alguna persona estimada pel noi o la noia es tradueix en un abús emocional o psicològic sobre aquest/a i pot tenir conseqüències molt similars a les de l’exercici directe de violència sobre el/la menor, especialment si aquesta situació s’ha perpetuat des de la seva infància. Tal com hem vist, malgrat que bona part de les recerques se centrin en la violència en la parella, la violència masclista no es redueix a aquest àmbit, ni tampoc a l’exercici de la violència física ni de la violència sexual. La violència masclista pot prendre múltiples formes i donar-se en contextos ben diferents, i està present en tots els racons del món.

2. Notícies A continuació hem fet una petita selecció d’algunes de les més de 100 notícies que durant aquest any s’han publicat als diferents mitjans escrits del nostre país en relació amb temes de dona i violència de gènere entre la joventut. Xafarderies de campus a través de Facebook (La Vanguardia, 22 de gener de 2013) Les tres creadores de la pàgina Informer de la UAB, amb 11.500 seguidors en només una setmana, es confessen desbordades. Som en època d'exàmens a gairebé totes les universitats i els estudiants busquen la millor excusa per distreure's. Si Internet ja suposava una eina perfecta, les noves pàgines de Facebook de xafarderia i contacte entre estudiants han causat furor.

Protocolo anticiber acoso en la conselleria (La Vanguardia, 26 de gener de 2013) Ante el revuelo que se ha desatado estos días por la proliferación de informers en los centros de enseñanza media, la conselleria colgó ayer un protocolo de actuación en caso de que se detecte un mal uso de estas páginas en Facebook.

Un nuevo caso de "ciberbullying" en pontevedra acaba con cuatro adolescentes detenidas (La Vanguardia, 30 de gener de 2013) Cuatro chicas de 16 años fueron detenidas el pasado 23 de enero en Lalín (Pontevedra) por el supuesto acoso escolar a una compañera de clase, a quien vejaron, humillaron y maltrataron durante un largo periodo tanto físicamente como en las redes sociales.

Informers: cuando el cotilleo se convierte en delito (La Vanguardia, 7 de febrer de 2013) El ciberacoso, las amenazas y las injurias y calumnias con publicidad son las acciones que comportan las condenas más severas.

La generalitat marca pautes contra el ciberassetjament a menors (El Periódico, 26 de gener de 2013) Amb prou feines 24 hores després que es registressin les primeres denúncies pel mal causat a menors a Gossip, informers i altres espais digitals on s'aboquen rumors descontrolats sobre ells, el Govern de la Generalitat va intervenir en l'assumpte.

El temor a denúncies i el declivi de la moda domestiquen la ciberxafarderia (El Periódico, 8 de febrer de 2013) Ara l''informer' ja ha passat de moda, la gràcia la tenia els primers dies", diu Sara, alumna de primer de batxillerat de l'institut Montserrat de Barcelona. Com ella, molts estudiants d'aquest i altres centres escolars constaten que el nombre de comentaris publicats en aquest tipus de pàgines de Facebook, alguns clarament vexatoris, ha baixat i ha canviat la seva temàtica en a penes 15 dies, des que van sorgir les primeres alarmes.

¿Dónde estás? ¿a quién escribes? ¿por qué te has conectado? (El Mundo, 22 de juny de 2013) "Dónde estás?". "En casa". "Mentira, sé que has salido". "Te juro que estoy en casa". "No te creo. Mándame una foto de lo que están dando en la tele". La conversación -vía whatsappes real-. Está grabada en el teléfono de una joven de 20 años que sufre el control permanente de su pareja. Cada vez que el aparato vibra, ella se estremece.

Un estudio confirma 28 millones de rupturas por culpa de whatsapp (ABC, 7 d’octubre de 2013)

Un estudio reciente de CyberPsychology and behaviour Journal, sostiene que ya se contabilizan 28 millones de rupturas por el fenómeno por aplicaciones de texto como WhatsApp o Facebook.

Ciberacosos (La Vanguardia, 21 d’octubre de 2013) Rebecca Ann Sedwick se tiró al vacío desde una cementera abandonada. Se suicidó, o eso parecía, hasta que nueva información ha demostrado que estaba siendo perseguida, insultada, amenazada e intimidada. Una compañera de clase colgó en la red (supuestamente contestando a la pregunta que flotaba en el aire) que sí que la había asediado y la otra se había matado.

Dependencia y control de la pareja a través de los nuevos medios (Revista Semana) Las redes sociales son una herramienta útil, pero en cuestiones de pareja es importante hacer un uso responsable.

¿Cómo evitar que tu pareja se rompa por culpa de Whatsapp? (ABC, 10 de octubre de 2013) Una serie de recomendaciones sobre cómo ulilizar la aplicación nos pueden evitar muchos problemas. Lo fundamental, en todo caso, es que el móvil no llegue a «dominar» nuestras vidas.

Tres de cada cinc noies rep insults masclistes de les seves parelles a través del mòbil (El Periódico, 18 de novembre de 2013) Un estudi del Govern alerta sobre el risc que la violència de gènere s'exerceixi a través de les xarxes socials.

El 60% de las chicas recibe insultos machistas de parejas y amigos en el móvil (Cadena Ser, 18 de novembre de 2013) Un estudio del Gobierno alerta del riesgo de las redes sociales como una nueva forma de ejercer la violencia de género.

Uno de cada cinco adolescentes recibe peticiones de fotos comprometidas en Internet (La Vanguardia, 17 de julio de 2013) Uno de cada cinco adolescentes españoles, el 21,2%, ha recibido alguna petición de una foto comprometida. Atendiendo al sexo, los porcentajes son similares entre chicos y chicas, pero hay un aumento del riesgo en las edades más avanzadas de la adolescencia. De hecho, casi 1 de cada 2 de los nacidos en 1995 han recibido estas peticiones.

Sanidad subraya la necesidad de extender la tarea de sensibilización contra la violencia de género a las redes sociales (La Vanguardia, 3 de julio de 2013) El secretario de Estado de Servicios Sociales e Igualdad, Juan Manuel Moreno, ha subrayado la necesidad de extender la tarea de sensibilización y prevención contra la violencia de género a la redes sociales, durante la clausura, este miércoles, del seminario 'Por una sociedad libre de violencia contra las mujeres' de los cursos de verano de la Universidad Complutense de Madrid, que se celebran en San Lorenzo de El Escorial (Madrid).

Joan Llandrich: "una mujer no puede aspirar a ser futbolista profesional" (El Periódico, 16 de gener de 2013) Lleva 50 años dándolo todo por el club: como jugador, como entrenador, como directivo y ahora como mecenas único de los 11 equipos de fútbol femenino, incluido el de primera división: "Una mujer no puede aspirar a ser futbolista profesional".

Ens pot passar a totes (La Vanguardia, 19 de gener) La violència física és la que més es veu, però la psicològica pot arribar a ser molt pitjor.

Tres realitats ben diferents del mon femení (La Vanguardia, 21 de febrer de 2013) Dones forçades a dedicar-se a la prostitució que tanmateix demostren que són mares i lluitadores.

El antifeminismo de la red (El País, 30 de gener de 2013) Los dos casos de violación múltiple en India, uno con resultado de muerte y ambos brutales, han desatado un debate sobre el escaso valor de la mujer en la sociedad hindú. Según la Fundación Vicente Ferrer, en los últimos 30 años las violaciones se han multiplicado por 10. ¿Herencia cultural o desarrollo del capitalismo, donde todo, incluidas las mujeres, es objeto de comercio, y que utiliza la amplitud de Internet para sus fines? Reflexión obligada del poder de las imágenes, sobre la seducción que estas ejercen en el deseo colectivo y que marcan las relaciones entre sexos.

Mujeres emprendedoras (La Vanguardia, 1 de febrero de 2013) Aunque ellos se lanzan más a emprender que ellas, en las últimas décadas las cifras se están equilibrando y cada vez hay más mujeres que, por obligación o por vocación, deciden abrir una empresa. En el 2012, hubo un 23% más de mujeres emprendedoras en España respecto al curso anterior.

L’Aràbia Saudita permetrà a les dones anar en moto si van amb un home (El Periódico, 1 d’abril de 2013) El règim saudita ha decidit que a partir d'ara les dones podran anar en bicicleta o en motocicleta, però només si les "acompanya o supervisa" un home de la seva família i si van vestides "de manera decent", segons ha publicat aquest dilluns el diari saudita 'Al Ayum'.

Una oenagé espanyola llança una campanya contra la violència sexual el dia de Sant Valentí (El Periódico, 15 de febrer de 2013) La violència sexual que hi ha contra les dones a Egipte persegueix negar-los el dret a manifestar-se, a protestar per exigir els seus drets, intimidar les dones perquè es quedin a casa”, ha explicat a aquest diari Sagrario Monedero, coordinadora de programes de gènere d'Orient Pròxim de l'oenagé Solidaritat Internacional.

Varapalo al sexismo (El País, 23 d’agost de 2013) Los colegios que segregan por sexo no tienen derecho a financiarse con fondos públicos. Así lo establecen dos sentencias del Tribunal Supremo con las que se clarifica un asunto que siempre es objeto de gran controversia. El alto tribunal da la razón a las Administraciones autónomas andaluza y cántabra en su decisión de retirar el concierto a dos centros que solo admiten alumnos de un sexo.

Sexismo lingüístico: de la punta del iceberg al glaciar (El País, 13 de marzo de 2013) La publicación del informe Sexismo lingüístico y visibilidad de la mujer, en el que Ignacio Bosque evalúa guías de lenguaje no sexista, ha abierto un debate que se ha quedado en la punta del iceberg.

La ministra británica de Cultura critica a la BBC por “sexista” (El País, 18 de julio de 2013) La ministra británica de Cultura, Maria Miller, ha calificado de "sexista" la cobertura que la cadena pública BBC hizo del torneo de Wimbledon y ha pedido que el ente tome medidas contra el comentarista John Inverdale. Este dijo de la tenista Marion Bartoli, que luego se proclamaría campeona de la prueba, que nunca "sería un bombón".

La foto de un presunto crimen machista, publicada en Facebook (El País, 9 d’agost de 2013) 35

“Voy a ir a la cárcel por asesinar a mi mujer", escribió Derek Medina en su muro tras matar supuestamente a su esposa.

España concede por primera vez asilo a una mujer víctima de la trata y de la explotación sexual (20 Minutos, 22 d’octubre de 2013) El Ministerio del Interior ha concedido por primera vez asilo a una mujer víctima de una red de trata de personas y de explotación sexual. Se trata de María (nombre ficticio), nigeriana y madre de una niña de casi tres años, que llegó a España a finales de 2010 en un patera y decidió plantarle cara a la mafia que traficó con ella.

España registra 696 víctimas mortales por violencia de género desde 2003, la mitad de ellas de entre 21 y 40 años (La Vanguardia, 15 d’octubre de 2013) Un total de 696 mujeres ha muerto en España a consecuencia de la violencia de género desde 2003, el 34,2 por ciento de ellas de edades comprendidas entre los 31 y los 40 años y el 23,7 por ciento, entre 21 y 30 años, lo que supone que más de la mitad, casi el 56 por ciento, eran jóvenes.

WEBS D’INTERÈS

The everyday sexism project: web que permet a les dones llançar un crit virtual contra les situacions de sexisme que la societat ha normalitzat.

Las princesas también friegan: web d’anàlisis i crítica cultural des dels feminismes i molt més.

Mujeres en red: diari feminista Plataforma unitària contra les violencies de gènere: associació fundada l’any 2002, formada per 110 entitats i un gran equip de persones de tot Catalunya, que compartim i impulsem un moviment social per eradicar la violència contra les dones de la nostra societat. Xarxa de dones feministes contra la violència Web de l'Institut Català de les Dones. L'apartat d'àrees temàtiques aporta tota mena d'informació sobre els serveis d'atenció i les accions per a la prevenció de la violència de gènere, com el Programa per a l'abordatge integral de les violències contra les dones

Joves creant igualtat. Pàgina de Facebook on es pengen notícies i reflexions al voltant de la igualtat de gènere (la igualtat entre identitats femenines i masculines). Es tracta d’un portal on els i les joves aportin el seu granet de sorra per la igualtat de gènere...

L’abús, l’assetjament i l’agressió sexual. Canal Salut de la Generalitat de Catalunya.

BIBLIOGRAFIA Catàleg de publicacions de què disposen les biblioteques municipals:

Recull de documents que aborden el tema de la violència envers les dones

Materials disponibles a l’ Oficina de Drets Civils i Ciutadania:

Apunts sobre: El sexisme. El sexisme és negatiu. Limita i jerarquitza les persones.

Apunts sobre: Violència de gènere Les relacions de parella han de partir de l’acceptació de la diferència i del dret a la igualtat.

Selecció bibliogràfica en temes d’ igualtat dona-home

Recull de totes aquelles notícies publicades als diaris nacionals relacionades amb la igualtat dona-home (disponibles a l’ ODC)

• • • • •

Dossier de premsa (I): Joves i violència masclista I (03.04.2013 - 20.05.2013) Dossier de premsa (II): Joves i violència masclista II (25.05.2013 - 09.10.2013) Dossier de premsa (III): Joves i violència masclista III (10.10.2013 26.10.2013) Dossier de premsa (IV): Joves i violència masclista IV (26.10.2013 31.10.2013)

Dossier de premsa sobre joves i violència

RECURSOS

- Mossos d’Esquadra de Sabadell................................................ 93 720 20 00 - Policia Municipal de Sabadell .................................................... 900 11 20 92 - Sanitat Respon ............................................................................ 902 111 444 - Infància Respon........................................................................... 900 300 777 - Línia d’atenció a les dones en situació de violència................ 900 900 120 - Atenció a la Víctima del Delicte de BCN.............93 554 87 00 / 900 12 18 84 - Centre d’ Atenció a la Dona a Sabadell ..................................... 93 724 61 67 - Oficina Drets Civils Sabadell...................................................... 93 745 33 01

INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT A JOVES - Sabadell Atenció Jove (SAJ) ..................................................... 93 745 33 01