Monogràfic sobre els drets dels infants by Drets Civils i Ciutadania

ÍNDEX Presentació............................................................................................. 3 Testimoniatge ......................................................................................... 4 Una mica d’història ................................................................................. 11 La convenció dels drets dels infants ....................................................... 12 1. Principis i articles .................................................... 12 2. Noves visions ......................................................... 18 3. Unicef i seguiment .................................................. 19 4. Mi Mundo 2015 ....................................................... 20 Recull legislatiu....................................................................................... 21

Una mirada a la resta del món................................................................ 22 Què diu l’actualitat .................................................................................. 23

Per saber-ne més ................................................................................... 27 Cançons ....................................................................... 27 Pel·lícules..................................................................... 29 Jocs i propostes educatives ......................................... 31 Exposicions .................................................................. 33 Fons documental.......................................................... 33 Materials disponibles a l’ODC ...................................... 34 Webs d’interès ............................................................. 34 Altres webs d’interès .................................................... 36 Recursos ...................................................................... 37

PRESENTACIÓ Malauradament, reivindicar els Drets dels infants és una tasca ingent i sense fi, dic malauradament, perquè actualment i arreu es vulneren els drets dels infants. Potser, a diferència d’altres temps o altres èpoques, i a causa de l’actual crisi econòmica, que no fa diferències entre el que abans anomenàvem països rics i països pobres, la vulneració dels drets dels infants també la tenim a casa nostra, també la tenim molt a prop, la tenim al costat i moltes vegades no la veiem, o, com sempre fem els occidentals, no la volem veure. Aquesta és la gran diferència respecte dècades anteriors: la vulneració dels drets dels infants està a tocar, és una realitat del tot tangible. Aquesta realitat la veiem cada dia sense maquillatges a moltes escoles de Catalunya o de Sabadell, infants que fan l’únic àpat a l’escola perquè les seves famílies, assetjades per la crisi, no tenen prou recursos per poder donar una alimentació equilibrada als seus fills. També veiem aquesta situació a través dels diferents rebosts solidaris escampats per la geografia catalana, i que han d’abastir nombroses famílies, tot prioritzant els infants. I també a través de les parròquies d’arreu i de totes les ONG que fan una tasca numantina per ajudar aquest sector de la població més desvalgut. Perquè cal anar al fons de la qüestió. Els infants sempre han estat, i són, el sector més desvalgut de totes les societats, juntament amb la gent gran i les dones. Però els infants els que més. La seva vulnerabilitat en molt casos és extrema. Arreu els infants són maltractats d’alguna manera o altra. A molts països no poden anar a l’escola ni ser escolaritzats perquè o no hi ha escoles, o, com que són una font d’ingressos, treballen des de ben menuts. Molts són obligats a delinquir, molts són obligats a exercir la prostitució pels seu propis progenitors, i en alguns casos, els infants són convertits en nens soldats o esclavitzats. Però això ens queda lluny, molt lluny, i aleshores ens plantejarem aquella frase tan nostra: què hi podem fer nosaltres? Doncs permeteu-me que us respongui: MOLT, hi podem fer molt, però només podem fer molt si ens hi posem, si deixem de fer discursos, d’omplir-nos la boca de bones intencions i passem a l’acció. I llavors us plantejareu com: doncs actuant, des de l’àmbit més proper, a casa, a l’escola, sensibilitzant els nostres adolescents que ells sí que podran fer canvis, que podran aconseguir una societat més justa que respecti els drets dels infants més vulnerables que tenen al voltant, fent-los sensibles a realitats que no són tan llunyanes, i que ells, amb la nostra ajuda, podran canviar a millor la situació de vulnerabilitat d’un sector de la població, els infants, que és el millor tresor que té una societat. Fem-ho tots junts, fem-ho plegats, joves i grans, perquè això que sembla un somni sigui realitat, sigui possible. Seguint l’exemple de Martin Luther King, de qui commemorem el cinquantè aniversari del seu “Tinc un somni”, els nens i nenes d’aquí es podran agafar les mans amb els nens i nenes d’arreu i caminar junts com a germanes i germans. I aleshores sí, haurem canviat alguna cosa. Haurem fet un món millor. Marc Mestres i Pastor Professor de secundària de l’escola Sant Nicolau de Sabadell 3

TESTIMONIATGE Malala Yousafzai es va donar a conèixer als onze anys amb un blog per al servei urdú de la BBC sobre la vida sota el poder dels talibans. Sota el pseudònim de Gul Makai, escrivia sobre la lluita de la seva família per l'educació de les nenes a la seva comunitat. El blog es va convertir en un referent de la nit al dia i ella i el seu pare, que era director d'una escola i feia campanyes per l'educació, van aparèixer en un documental del New York Times, Class Dismissed. Al final, la identitat de Malala no es va poder amagar més i ella i el seu pare van ser condemnats a mort pels talibans. El dimarts 9 d'octubre de 2012, amb quinze anys d'edat, i quan tornava a casa de l'escola amb l’autobús escolar, li van disparar al cap per defensar el dret de les nenes a anar a escola. Pocs van pensar que sobreviuria. No obstant això, la miraculosa recuperació de la Malala l'ha portat a un extraordinari periple des d'una remota vall al nord del Pakistan fins a les Nacions Unides a Nova York. Als setze anys s'ha convertit en un símbol global de la protesta pacífica i és la nominada més jove de la història per al Premi Nobel de la Pau. El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, recorda que al món hi ha 61 milions de nens i nenes que no van a escola: L’educació és un dret humà fonamental. És la via cap al desenvolupament, la tolerància i la ciutadania global. Negar l’educació a les nenes és negar-los els drets fonamentals i la igualtat entre els gèneres, és negar-los el desenvolupament dels individus i de les societats. A continuació reproduïm una entrevista realitzada per la periodista Rosa Montero a Malala per al diari El País i publicada el dia 12 d’octubre de 2013: -¿No le agobian las expectativas que todos parecemos tener sobre usted? -No. Estoy entregada a la causa de la educación y creo que puedo dedicarle mi vida entera. No me importa el tiempo que me lleve. Me concentro en mis estudios, pero lo que más me importa es la educación de cada niña en el mundo, así que empeñaré mi vida en ello y me enorgullezco de trabajar en pro de la educación de las niñas, y la verdad es que es una gran oportunidad tener esta entrevista hoy con usted. ¡Gracias! Ha contestado con firmeza, con seguridad y con tanta profesionalidad que la última palabra la ha dicho en español. Me la imagino aprendiendo a decir gracias en todos los idiomas de sus entrevistadores. Una niña aplicada. En su libro Yo soy Malala (Alianza Editorial) cuenta con gracia una anécdota reveladora: “Mi profesor de Química [en Pakistán], el señor Obaidullah, decía que yo era una política nata porque, al comienzo de los exámenes orales, yo siempre decía: ‘Señor, ¿puedo decirle que usted es el mejor profesor y que la suya es mi clase preferida?”. El nivel de autocontrol de Malala me parece increíble: ¡tiene dieciséis años! Pero, como se ve en su escalofriante y conmovedor libro, lleva viviendo una vida extremadamente adulta y anormal desde los diez. Los talibanes no lograron ni matarla ni callarla cuando le metieron una bala en la cabeza, pero le robaron una buena parte de su infancia. 4

-¿Ya está bien de salud? -Estoy muy bien, y esto es por las oraciones de la gente, y también por las enfermeras y los médicos en el hospital, que me han atendido muy bien, y porque Díos me ha concedido una nueva vida. Hago fisioterapia una o dos veces al mes en el lado izquierdo de mi cara, porque el nervio facial que controla el movimiento de este lado fue cercenado por la bala y por lo tanto había dejado de funcionar, pero ya han cosido el nervio, ha empezado a reconstruirse y está recuperándose muy bien. Ha alcanzado un 88% de recuperación. -¿Le han dado ayuda psicológica? -Sí, los psicólogos del hospital me han ayudado. Vinieron y me hicieron muchas preguntas y a las dos o tres sesiones dijeron, Malala está bien y ya no le hace falta tratamiento… Además es muy aburrido. La bala entró por debajo del ojo izquierdo y salió por el hombro. Le destrozó los huesos de media cara, cortó el nervio y rozó el cerebro, que se inflamó tanto que tuvieron que quitarle toda la tapa de la cabeza. Durante meses estuvo con el cerebro al aire y con el pedazo de cráneo metido, para su conservación, bajo la piel del abdomen (al final tiraron el hueso y le pusieron una pieza de titanio). También estuvo meses con medio rostro desplomado: no podía reír, apenas podía hablar, no podía parpadear con el ojo izquierdo y los dolores eran terribles. En su discurso a la ONU el pasado 12 de julio, el día que cumplió dieciséis años, se le notaban más las secuelas que ahora: la rehabilitación hace su efecto. Sigue siendo una chica guapa y sólo queda una ligera sombra de desequilibrio en su cara. - Le pregunto todo esto porque usted ha pasado por una situación durísima, y ahora podría tomarse cierto tiempo para recuperarse. Pero no, inmediatamente ha sacado usted este libro, que le obliga a volver a dar entrevistas y a estar de nuevo en primera línea. Eso es una elección. Y parece dura. -Es que esto ya es mi vida, no es sólo una parte de ella. No puedo abandonar. Cuando veo a la gente de Siria, que están desamparados, algunos viviendo en Egipto, otros en el Líbano; cuando veo a toda la gente de Pakistán que está sufriendo el terrorismo, entonces no puedo dejar de pensar, “Malala, ¿por qué esperas a que otro se haga cargo? ¿Por qué no lo haces tú, por qué no hablas tú a favor de sus derechos y de los tuyos?” Yo empecé mi lucha a los diez años. -Lo sé. Cuando llegaron los talibanes. -En aquel entonces vivía con mi padre en Swat, es nuestra región natal, y los talibanes se levantaron y empezó el terrorismo, azotaron a las mujeres, asesinaron a las personas, los cuerpos aparecían decapitados en las plazas de Míngora, nuestra ciudad. Destruyeron muchas escuelas, destruyeron las peluquerías, quemaron los televisores en grandes piras, prohibieron que las niñas fueran a la escuela. Había mucha gente en contra de todo esto, pero tenían miedo, las amenazas eran muy grandes, así que hubo muy pocos que se atrevieron a hablar en voz alta en pro de sus derechos, y uno de ellos fue mi padre. Y yo seguí a mi padre.

El libro de Malala no es sólo sobre Malala sino, en gran medida, también sobre su padre. Un tipo singular y sin duda heroico, un maestro dispuesto a conquistar, por medio de la cultura, un futuro de justicia y de paz en un mundo en llamas. Y un hombre que, además, en una sociedad brutalmente machista como la pastún, apoyó a su hija mayor y le dio la misma libertad y la misma confianza que a un varón. El padre, Ziauddin, también está aquí, sentado al otro lado de la mesa. Bajito, de unos cuarenta años, con algo limpio y casi niño en su sonrisa. La gravedad de Malala contrasta con la ligereza juvenil de Ziauddin. Pero, claro, él no perdió su infancia ni tuvo que luchar contra todo su mundo para ser reconocida como persona pese a ser mujer. A los once años, en lo más negro del terror talibán, Malala empezó a escribir un blog para la BBC en urdú. En la primera entrada decía: “En mi camino a casa desde la escuela escuché a un hombre gritando: ¡Te mataré! Apresuré el paso… pero para mi gran alivio vi que estaba hablando por su móvil y que debía de estar amenazando a otra persona”. Aunque firmaba con seudónimo, todo el mundo acabó sabiendo que era ella. Además empezó a acudir a las televisiones y a las radios, junto con su padre, a protestar por los abusos. Fueron casi los únicos en hacerlo. -El libro tiene una parte que es como un cuento de terror. Dice usted: “Tenía diez años cuando los talibanes llegaron a nuestro valle. Moniba [su mejor amiga] y yo habíamos estado leyendo los libros de Crepúsculo y deseábamos ser vampiras. Y nos pareció que los talibanes llegaron en la noche exactamente como vampiros"... -Lo importante es que si preguntas a los niños aquí de qué tienen miedo, te van a contestar que de un vampiro, de Drácula o de un monstruo, pero en nuestro país tenemos miedo a los humanos. Los talibanes son seres humanos pero son muy violentos y hacen tanto daño que cuando un niño oye hablar de un talibán le entra miedo, igual que si fuera un vampiro o un monstruo. -Es un sistema perverso y demencial; prohibieron la música, prohibieron cantar... -Nos prohibieron todo y si oían barullo y risas en una casa, irrumpían por si estabas cantando o viendo la televisión, y rompían los televisores. A veces se limitaban a amonestar a la gente, a veces la pegaban o la fusilaban o la masacraban. No nos dejaban ni jugar a las peluqueras con las muñecas. -Ustedes terminaron viendo la televisión dentro de un armario. Era la apoteosis del absurdo, -Sí, y con el volumen muy bajo, para que nadie más la oyera. Con tanto temor por todas partes la vida se hacía muy dura y pensábamos desesperadamente en nuestro futuro, en cómo íbamos a vivir con ese miedo, en lo peligrosa que era la situación…. Y aún así nos quedaba cierta esperanza en un rincón del corazón. Luego los talibanes empezaron a matar. Primero a los policías, así que dejaron sus empleos y pusieron anuncios en los periódicos diciendo que ya no eran policías, para que no les asesinaran…. Después asesinaron a los músicos, y los músicos también pusieron anuncios diciendo que habían dejado el pecado de la música y que ya eran fervientes creyentes…. Eso de los anuncios me impresionó. Su propio padre, cuando le amenazaron, puso un anuncio que decía: “Matadme a mí pero no hagáis daño a los niños de mi escuela, que rezan todos los días al mismo Dios en el que vosotros creéis”.

-Sí, y luego estaba la radio de los talibanes, predicaban como dos veces al día. Y daban mensajes diciendo: “Felicitamos a Fulano, que se ha dejado crecer la barba y por eso va a entrar en el paraíso; felicitamos a Zutano, que ha cerrado su tienda de video y se ha arrepentido; nos congratulamos de que la niña Tal y Cual ha dejado de ir a la escuela”... Y a las niñas que íbamos a clase nos insultaban todos los días de forma muy fea y nos decían que iríamos al infierno. -En los últimos años ustedes estaban convencidos de que su padre, Ziauddin, iba a ser asesinado. E idearon todo tipo de estrategias para evitarlo… Sus hermanos pequeños querían construir un túnel… -Sí, y también pensábamos esconder a mi padre en un armario. Mi madre dormía con un cuchillo debajo de la almohada, y también dejamos una escalera apoyada en el muro de atrás para que mi padre pudiera huir si venían a buscarle. Algún tiempo después se coló en nuestra casa un ladrón gracias a esa escalera y nos robó la tele. -De hecho, --interviene el padre desde el otro lado de la mesa, -- nos alegró mucho que se llevara la tele, porque de haberse llevado la escalera nada más, habríamos tenido miedo de verdad. - ¡Cierto! De modo que era alguien que, como ustedes, ¡quería ver la televisión! -¡Sí, sí! (Malala y Ziauddin ríen) ¡Gracias a Dios ha sido un ladrón! -¿Cómo podían aguantar ese miedo todos los días? -En aquel entonces el miedo nos rodeaba. Fue todo tan duro. No sabíamos lo que el futuro nos deparaba, queríamos hablar pero no sabíamos que nuestras palabras nos conducirían al cambio, que nos escucharían en todo el mundo. No estábamos enterados del poder que encierra un lápiz, un libro. Sin embargo, se ha demostrado que los talibanes, que tenían fusiles y explosivos, eran más débiles que la gente con lápices y libros. En el libro cuenta que hace poco, en un centro comercial en Abu Dhabi, sintió un repetido ataque de terror. Un comprensible ataque de angustia. ¿Le ha vuelto a pasar? -Sí, me ha pasado dos o tres veces. Cuando vi a la gente a mi alrededor en Abu Dhabi, a todos esos hombres alrededor, de pronto pensé que estaban al acecho, armados, que me iban a disparar. Y luego me dije, ¿y por qué te da miedo ahora? Ya le has visto la cara a la muerte, ya no debes tenerle miedo, se ve que ya ni la muerte quiere matarte; la muerte quiere que vivas y trabajes en pro de la educación. De manera que me dije, no tengas miedo, sigue adelante, que Dios y la gente te acompaña. Hay que morir alguna vez en la vida. - Pero usted es demasiado joven… -Demasiado joven, demasiado joven –repite dolorosamente el padre, como un coro griego.

- Hay otra cosa que me parece muy importante de usted, y es que es creyente. Una intelectual argelina me dijo hace años que la izquierda argelina había fracasado en su intento de modernizar el país porque se habían enajenado completamente de su pueblo y de su sociedad. Eran laicos, rupturistas, demasiado modernos, demasiado occidentalizados para ser aceptados por la mayoría. Usted, en cambio, sigue perfectamente integrada en su cultura y en su religión. -Amo a Dios porque me ha protegido, y creo que me va a preguntar el día del juicio, “Malala, veías el sufrimiento de la gente en Swat, veías cómo sufrían las niñas, que masacraban a las mujeres, que asesinaban a tantos policías. ¿Qué has hecho tú para defender sus derechos?” Sentí que era mi deber clamar por los derechos de las niñas, por los míos, por el derecho de asistir a la escuela, y lo hago en nombre del Dios por el que los talibanes me tirotearon. Cuando tenía usted once años y estaba escribiendo el blog, The New York Times hizo un precioso documental de televisión sobre usted y su padre. Le diré que, cuando lo vi, pensé que su padre era como más idealista, más alocado, y que usted era la sensata de los dos. Vamos, usted me pareció la madre de su padre, y usted perdone, Ziauddin. (Los dos se tronchan de risa) -¿Me vio así? En la sociedad pastún, si una chica es muy madura y empieza a hablar muy pronto de cosas de la familia, digamos a los once años, le dicen niyá o sea abuela. -Pues no sé si será usted una niyá, pero desde luego tiene un gran sentido práctico. Las dos primeras cosas que dijo en el hospital de Birmingham, tras una semana de coma inducido, fue: “¿Dónde está mi padre?” y “No tenemos dinero para pagar todo esto”. -Por entonces estaba todavía muy aturdida, muy confundida. Cuando un médico hablaba con una enfermera, creía que le estaba preguntando cómo íbamos a pagar el hospital, y pensaba que me iban a expulsar y que tendría que buscar un empleo. -En ese mismo documental usted decía que su padre quería que fuera política, pero que usted quería ser doctora y que no le gustaba la política…. Ahora ha cambiado de opinión. -Amo a mi padre y él me inspira, lo cual no significa que siempre esté de acuerdo con él. Discrepo con él en muchas cosas, él cree que la política es buena y sirve para cambiar el mundo pero yo antes quería ser médico. Pero luego pasó el tiempo y fui dándome cuenta de que el Gobierno no estaba haciendo nada, que su deber elemental era conceder derechos básicos al pueblo, proporcionarles electricidad, gas, educación, buenos hospitales. Y entonces por eso de repente pensé que sí que quería ser política para conseguir un cambio grande en mi país. Para que un día Pakistán esté en paz, para que no haya guerra ni talibanes y todas las niñas vayan a la escuela. Y no sólo quiero ser política, sino líder también. -Líder social.

-Sí, líder social, y guiar a la gente, porque el pueblo en Pakistán anda descaminado, están divididos en muchos grupos, y llega un líder y forma un grupo, llega otro y forma otro grupo distinto, pero nunca he visto a alguien que sepa unir a la gente. Quiero hacer que toda esa gente se una, quiero que Pakistán sea uno solo, quiero ver la igualdad entre todos y la justicia. -¿Y cree que usted los puede unir? -Para lograr ese objetivo tengo que conseguir poder, y el verdadero poder consiste en la educación y el conocimiento. Además nos hace falta un escudo, que es la unidad del pueblo. Cuando la gente me acompañe, cuando los padres de las niñas me acompañen, cuando estemos juntos, me apoyarán con su voz, con su acción, con su compasión. Cuando nos apoyemos los unos a los otros, cuando nos eduquemos, cuando logremos ese poder, podremos con todo. Y entonces volveré a Pakistán. -En su libro dice que, a los trece o catorce años, veía los DVD de la serie norteamericana Betty la Fea “que era sobre una chica con una ortodoncia enorme y un corazón también enorme. Me encantó y soñaba con la posibilidad de ir algún día a Nueva York y trabajar en una revista como ella”. Me parece una afirmación conmovedora. ¡La revista de Betty la Fea es de moda! Esa añoranza por una vida normal y sin el peso sobrehumano que acarrea usted sobre los hombros… -Me gustaba ver la serie, me gustaba pensar en otro mundo en donde el mayor problema era la moda, quien viste qué ropa, qué sandalias, qué color de lápiz de labios usa tal chica… Mientras por otro lado las mujeres se mueren de hambre, y los niños también, y azotan a las mujeres, y aparecen cuerpos decapitados… -Pero, en cualquier caso, lo que indica este texto es que por ahí abajo hay ese anhelo comprensible de una existencia liviana y normal… Malala me mira fijamente, se toma un par de segundos y luego dice que sí con la cabeza. Ni siquiera se atreve a verbalizar su añoranza de otra realidad. Es una niña atrapada entre las ruedas de una responsabilidad colosal. Imaginen la situación: una realidad de violencia y abuso insoportables, un padre heroico que señala el camino y una niña inteligentísima, evidentemente superdotada, consciente de su propia dignidad y con una gran capacidad de compasión. Todo se conjuró en la vida de Malala para encerrarla en su destino de Juana de Arco. Las balas de los talibanes la han catapultado a una visibilidad mundial y es posible que, cuando ustedes lean esta entrevista, le hayan concedido el Nobel de la Paz, que se hará público mientras esta revista esté en imprenta. Yo he firmado pidiendo el Nobel para ella, pero ahora casi me preocupa que se lo den: sería otro peso más, otra exigencia. Malala, enardecida por haber sobrevivido y todavía muy joven, pese a su madurez, tiene ensueños grandiosos para el futuro de su pueblo. Ensueños inocentes y difíciles de alcanzar pero que quizá ella logre poner en marcha, porque esta pizca de mujer es poderosa. Tanto el padre como la hija tienen algo limpio, el corazón en la boca, una luz que encandila. Pero la luz de Malala está llena de sombras, es una estrella oscura llena de dolor y de determinación. A los dieciséis años está dispuesta a sacrificar toda su vida por su proyecto.

La UNESCO ha assenyalat en diferents ocasions que l’intent d’assassinat a Malala és una violació a les garanties fonamentals de les nenes i una mostra clara que la discriminació contra les dones comença a una edat molt primerenca. “Prohibir a una nena anar a escola és un atac contra totes les nenes, contra el dret a aprendre i contra el dret a tenir una vida plena. És inacceptable”, va declarar la directora general de la UNESCO, Irina Bokova. Les disparitats en educació comencen en la primera infància i es perpetuen fins a l’edat adulta: dos terços dels 775 milions d’adults illetrats del món són dones. Una societat no és justa ni equitativa si no hi ha igualtat de gènere, una igualtat que comença a l’escola. La UNESCO defensa que totes les nenes ingressin en el sistema educatiu i hi romanguin fins a l’educació superior. L’educació no ha d’estar en primera línia dels conflictes, sinó en l’avantguarda de la construcció de la pau. “Les armes no poden esborrar el dret a l’educació ni a la llibertat d’expressió… És responsabilitat de tots nosaltres aixecar-nos contra això”, va dir Irina Bokova. “El que jo vull és servir la humanitat”, va dir una vegada la Malala en una entrevista.. Com molts joves d’avui, la Malala contribueix a canviar el món.

UNA MICA D’HISTÒRIA

Amb els antecedents de la Declaració internacional dels drets del nen de 1924 i la Declaració universal dels drets de l’infant de 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides, a la 44ª sessió del 20 de novembre de 1989, va adoptar, per unanimitat, la Convenció dels drets dels infants, un tractat universal obligatori que reconeix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals dels nens i les nenes. És a dir, reconeix l’infant com a subjecte actiu de drets i deures i no com a mer objecte passiu de drets que cal protegir. A finals de 1997 havia estat ratificada per tots els països, excepte Somàlia i els Estats Units, tot i que alguns països han formulat reserves als articles 37 i 40 (que tracten específicament de la justícia de menors). La Convenció considera infant tot individu menor de 18 anys, llevat que, en virtut de la llei que li sigui aplicada, hagi assolit abans la majoria d'edat (article 1). La realitat actual ens diu que cal seguir celebrant el Dia Universal de la Infància i que cal conèixer la història per construir un present més digne, ja que molts nens i nenes d’arreu del món no tenen garantits els drets a una vida digne. El Dia Universal de la Infància se celebra el 20 de novembre. Aquesta data és doblement significativa perquè el 20 de novembre de l'any 1959 es va signar la Declaració universal del drets de l’infant i també un 20 de novembre; trenta anys més tard, es va adoptar la Convenció dels drets de l'infant a l'Assemblea General de les Nacions Unides.

És a partir del 1956 que es commemora aquesta diada, segons una resolució presa l’any 1954. 

El setembre de l’any 2000, els liders mundials van elaborar els vuit objectius de desenvolupament del Mil·lenni. Unicef destaca que sis d’aquests objectius estan estretament relacionats amb la infància i que els altres dos tambe milloren substancialment la vida de nens i nenes.

Objectius de desenvolupament del mil·lenni: 

El 26 de setembre de 2012, el secretari general de Nacions Unides, Ban Kimoon, impulsa la iniciativa “L’educació primer de tot”, orientada a garantir una educació de qualitat per a tots els nens i nenes.

Ell mateix va afirmar que “donant prioritat a l’educació es pot reduir la fam i la pobresa, i es pot aconseguir societats més sòlides i millors per a tothom”. Les tres prioritats de la iniciativa són: 1-Escolaritzar tots els infants 2-Millorar la qualitat de l’aprenentatge 3-Fomentar la consciència de ser ciutadans del món

LA CONVENCIÓ DELS DRETS DELS INFANTS La convenció dels drets dels Infants es basa en 10 principis fonamentals i té 54 articles, que recullen els drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics de tots els nens i nenes.

1. PRINCIPIS I ARTICLES PRINCIPIS Principi 1 L’infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o altres opinions, d’origen nacional o social, de naixença o de qualsevol altra situació, ja sigui del mateix infant o de la seva família. Principi 2 L’infant ha de gaudir d’una protecció especial i disposar d’oportunitats i de serveis, dispensat tot això per la llei i altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment d’una manera sana i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l’interès superior de l’infant. 12

Principi 3 L’infant té dret, des de la seva naixença, a un nom i a una nacionalitat. Principi 4 L’infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Té dret a créixer i a desenvolupar-se en bona salut; i amb aquest fi cal proporcionar-li, tant a ell com a la mare, atencions especials, tant prenatals com postnatals. L’infant té dret a disposar d’alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats. Principi 5 L’infant impedit físicament o mentalment, o que pateixi d’algun impediment social, ha de rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que reclama la seva particular situació. Principi 6 L’infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, ha de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pares i, en qualsevol cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l’infant de tendra edat no es pot separar de la mare. La societat i les autoritats públiques tindran una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d’altra mena. Principi 7 L’infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L’interès superior de l’infant serà el principi que guiarà els qui tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca abans de tot als seus pares. L’infant ha de gaudir plenament de jocs i esbarjos, els quals han d’estar orientats a les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret. Principi 8 L’infant ha de figurar entre els primers a rebre, en tota circumstància, protecció i socors. Principi 9 L’infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No pot ser objecte de cap mena de tràfic. No s’ha de consentir que l’infant treballi abans d’una edat mínima adequada; en cap cas no se l’ha d’ocupar ni se li pot permetre que s’ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que en dificulti el seu desenvolupament físic, mental o moral.

Principi 10 L’infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.

ARTICLES Article 1 Un infant és l'ésser humà fins als divuit anys, llevat que la legislació nacional acordi la majoria abans d'aquesta edat. Article 2 Tots els drets enunciats en la Convenció han de ser atorgats a tot infant sense excepció; l'Estat té l'obligació de protegir I'infant contra qualsevol mena de discriminació. Article 3 Tota mesura, de caràcter judicial o administratiu, que s'adopti respecte a un infant, s'ha de recolzar en el seu propi interès. Article 4 L'Estat té I'obligació d'assegurar l'exercici dels drets reconeguts en la Convenció. Article 5 L'Estat té l'obligació de respectar els drets i fer complir els deures d'aquells que legalment són responsables de l'infant, per tal que l'infant pugui exercir els drets reconeguts en aquesta Convenció. Article 6 L'infant té el dret intrínsec a la vida i l'obligació de l'Estat és assegurar la seva supervivència i desenvolupament. Article 7 L'infant té dret a un nom des del seu naixement i a adquirir una nacionalitat, de manera que mai no resulti un apàtrida; també té dret a conèixer els seus pares i a ser atès per ells. Article 8 L'Estat té l'obligació de protegir i, si s'escau, restablir els aspectes fonamentals de la identitat d'un infant: nacionalitat, nom i relacions familiars. Article 9 L'Estat té l'obligació de vetllar perquè l'infant no sigui separat dels seus pares contra la voluntat d'aquests, excepte si es tracta d'una mesura de l'autoritat competent que, tenint en compte l'interès superior de l'infant, determini el contrari. L'infant té dret a mantenir el contacte amb el pare o la mare quan estigui separat de l'un, de l'altre o de tots dos.

Article 10 L'infant i els seus pares tenen dret a sortir de qualsevol país o d'entrar-hi perquè la família es pugui reunir o per al manteniment de les relacions entre l'infant i els seus pares. Article 11 L'Estat té l'obligació, mitjançant acords bilaterals, de lluitar contra les retencions d'infants a l'estranger i els trasllats il·lícits a altres països. Article 12 L'infant té dret, així que tingui un judici propi, a expressar la seva opinió en tot allò que l'afecta i a veure com aquesta opinió és atesa. Article 13 L'infant té dret a la llibertat d'expressió i a buscar, rebre i difondre informacions i idees pels mitjans que trií només amb les limitacions que la llei prevegi. Article 14 L'Estat té l'obligació de respectar el dret de l'infant a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; i de respectar els drets i els deures deIs seus pares per guiar-lo en l'exercici dels seus drets d'acord amb l'evolució de les seves facultats. Article 15 L'infant té dret a la llibertat d'associació i a celebrar reunions pacífiques amb la condició que els drets dels altres siguin respectats. Article 16 L'infant té dret a no ser objecte d'intromissions en la seva vida privada; té dret a la família, al domicili i a la correspondència, i no ha de ser objecte d'atacs il·legals pel que fa a la seva honra i la seva reputació. Article 17 L'infant ha de poder accedir a informació procedent de diverses fons nacionals i internacionals, especialment la que té per finalitat promoure el seu benestar social, espiritual i moral, i la seva salut física i mental; els Estats han de posar els mitjans per tal que això sigui possible. Article 18 L'Estat ha d'assegurar el reconeixement del principi que el pare i la mare tenen responsabilitats comunes en l'educació i el desenvolupament de l'infant; són els primers responsables de l'infant i la seva preocupació fonamental ha de ser el seu òptim desenvolupament. Article 19 L'Estat té l'obligació de protegir l'infant contra tota mena de maltractaments, abusos i explotacions; de tipus físic, mental o sexual.

Article 20 L'infant privat temporalment o permanentment del seu entorn familiar, així com aquell que se l'ha de separar en funció del seu interès primordial, té dret a la protecció i a l'ajuda especials de l'Estat. Article 21 Els Estats que reconeixen o permeten l'adopció han d'assegurar que la consideració principal sigui l'interès primordial de l'Infant. Article 22 D'acord amb la llei i els procediments internacionals, els Estats tenen l'obligació de considerar la sol·licitud de l'estatut de refugiat de qualsevol infant i d'ajudar-lo a reunir-se amb la seva família. Article 23 EIs infants disminuïts tenen dret a gaudir d'atencions específiques i d'una educació i una capacitació adequades a fi d'aconseguir la seva integració social i el seu màxim desenvolupament individual, tant cultural com espiritual. Article 24 L'infant té dret al nivell més alt de salut i a l'accés als serveis mèdics; i l'Estat té l'obligació d'assegurar les atencions primàries preventives, l'atenció sanitària per a les futures mares, la reducció de la mortalitat infantil, l'educació sanitària i l'abolició de les practiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants. Article 25 L'infant en règim d'internament o acolliment familiar té dret a una revisió periòdica del tractament que rep i de totes les altres circumstàncies rellevants pel que fa a la seva situació. Article 26 L'infant té dret a beneficiar-se de la seguretat social i de les prestacions socials. Article 27 L'infant té dret a un nivell de vida adequat al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social; els pares són els primers responsables, però si ells no poden l'Estat els ha d'ajudar, principalment pel que fa a la nutrició, el vestit i l'habitatge. Article 28 L'infant té dret a l'educació i l'Estat té l'obligació de proporcionar educació primària obligatòria i gratuïta, de fer que l'ensenyament superior sigui accessible a tots, i de vetllar perquè la disciplina escolar es fomenti en el respecte i la dignitat de l'infant. Article 29 L'educació ha d'afavorir el desenvolupament de la personalitat i les aptituds de l'infant; ha d'inculcar el respecte dels drets humans, el respecte dels seus pares, de la seva pròpia identitat cultural, del seu idioma i valors, com també els valors culturals dels altres països; ha de preparar l'infant per assumir una vida responsable en societat i en el respecte al medi natural.

Article 30 Als Estats on hi hagi minories ètniques, religioses o lingüístiques, l'infant que pertanyi a alguna d'aquestes minories té dret a gaudir de la seva pròpia cultura, a practicar la seva religió i a utilitzar la seva pròpia llengua. Article 31 L'infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques. Article 32 L'infant té dret a ser protegit contra l'explotació econòmica i contra tota feina que posi en perill la seva salut, la seva educació o el seu desenvolupament integral, i l'Estat té l'obligació d'establir edats mínimes per començar a treballar i d'especificar les condicions laborals. Article 33 L'infant té dret a ser protegit contra el consum il·lícit d'estupefaents i substàncies psicotròpiques, i contra la seva utilització en la producció i distribució d'aquestes substàncies. Article 34 L'infant té dret a ser protegit per l'Estat de qualsevol tipus d'explotació o abús sexual. Article 35 Els Estats han de posar tots els mitjans necessaris per impedir el segrest, la venda o el tràfic d'infants. Article 36 Els Estats han de protegir l'infant contra tota altra mena d'explotació que pugui perjudicar qualsevol aspecte del seu benestar. Article 37 L'Estat té l'obligació de vetllar perquè cap infant no sigui sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels. No es pot imposar la pena capital ni la presó perpètua a cap infant. No pot ser privat de la seva llibertat d'una manera arbitrària, i aquesta mesura es considerarà com a l'última aplicable. Si és privat de llibertat serà tractat amb humanitat i respecte, i sempre d'acord amb les necessitats de la seva edat; estarà separat dels adults i podrà mantenir contactes amb la seva família i tindrà dret a una assistència legal i de qualsevol altre tipus que sigui adequada. Article 38 L'Estat té l'obligació de respectar el dret internacional humanitari i el principi que cap infant de menys de quinze anys no ha de participar directament en les hostilitats ni ha de ser reclutat per les forces armades, i que tot infant afectat per un conflicte armat ha de poder gaudir de protecció i atencions. Article 39 L'Estat té l'obligació d'adoptar mesures per tal d'assegurar la recuperació física i psicològica i la reintegració social dels infants que hagin estat víctimes d'abusos, negligències, explotacions o tortures.

Article 40 L'Estat té l'obligació de reconèixer el dret que té l'infant que ha infringit la lIei penal de ser tractat d'acord amb la seva dignitat i que es tingui en compte l'edat que té. També ha de garantir la no retroactivitat de les lleis, tant nacionals com internacionals. A l'infant se Ii asseguraran, com a garanties, la presumpció d'innocència, el dret a ser informat puntualment dels càrrecs que se li imputen, a disposar assistència jurídica, que la seva causa sigui dirimida sense retard, que no se l'obligui a declarar-se culpable, que totes les decisions i mesures aplicades siguin sotmeses a un òrgan judicial superior. Té dret a disposar a l'assistència gratuïta d'un intèrpret, si és el cas, i que es respecti plenament la seva vida privada al llarg del procés. Així mateix, es promourà l'establiment d'instàncies i de legislació especifiques i la implantació d'una edat mínima de responsabilitat penal. D'altra banda, es procurarà que les mesures es puguin adoptar sense haver de recórrer a procediments judicials i es buscaran totes les alternatives possibles per evitar l'internament en institucions. Article 41 Cap article d'aquesta Convenció no afectarà cap llei d'un Estat quan aquesta llei sigui millor de cara a la realització dels drets de l'infant. Articles 42 a 45 Tracten del compromís dels estats de difondre la Convenció i de la creació del Comitè dels Drets de l'Infant, encarregat de promoure l'aplicació efectiva de la Convenció i de fomentar la cooperació internacional en tot allò que la Convenció propugna. Articles 46 a 54 Tracten de la ratificació de la Convenció, entrada en vigor, esmenes i reserves fetes al signar-la o adherir-s'hi per part dels Estats.

2. NOVES VISIONS DE LA CONVENCIÓ DELS DRETS DELS INFANTS La Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI) va aportar una nova visió dels nens com a subjectes de drets, que abans no existia. Els drets de la infància es basen en quatre principis fonamentals:    

La no-discriminació: tots els nens tenen els mateixos drets. L’interès superior de l’infant: qualsevol decisió, llei o política que pugui afectar la infància ha de tenir en compte què és el millor per al nen. El dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament: tots els infants tenen dret a viure i a tenir un desenvolupament adequat. La participació: els menors d’edat tenen dret a ser consultats sobre les situacions que els afectin i que les seves opinions siguin tingudes en compte.

Tot i que encara queden molts reptes pendents, pel que fa al compliment de drets, durant els més de 20 anys transcorreguts des que es va aprovar la CDI, s’han aconseguit assoliments importants en diferents àmbits:

A L’ÀMBIT FAMILIAR L’article 19 de la Convenció assenyala que és obligació de l’Estat protegir els infants de totes les formes de maltractaments perpetrats per pares, mares o qualsevol altra persona [...]. Fins ara, 14 països del món han prohibit expressament el càstig físic dins de la família, 12 dels quals després d’haver signat la Convenció. A Espanya s’ha modificat recentment el Codi Civil, perquè no inclogui la possibilitat que els infants puguin ser colpejats pels seus pares. A L’ESCOLA La Convenció compromet els governs a impartir una educació obligatòria i gratuïta a tots els infants, almenys en l’ensenyament primari. A Espanya, l’any 1990 es va ampliar l’edat d’escolarització obligatòria fins als 16 anys i, més recentment, s’ha estès l’educació gratuïta per als infants d’entre 3 i 6 anys.

A LA SOCIETAT En els casos en què les famílies no puguin cuidar i protegir els seus fills, o que no disposin dels mitjans per fer-ho, els governs tenen la responsabilitat d’ajudar-les o d’ocupar-se dels nens i les nenes buscant una família d’adopció o d’acollida, o una institució adequada per a ells. A Espanya, la Llei de Protecció Jurídica del Menor, de 1996, estableix els procediments perquè aquests processos es facin sempre tenint en compte, en primer lloc, l’interès de l’infant que serà acollit o adoptat.

3. LA UNICEF I EL SEGUIMENT DE LA CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L’INFANT Des que es va ratificar la Convenció el 1990, la UNICEF va reformular la seva missió incloent-hi el tractat. Des de llavors, s’esforcen per aconseguir que els drets dels infants es converteixin en principis ètics perdurables i en normes internacionals de conducta a favor dels nens. Això significa que fan tot el possible perquè es compleixin tots els drets de tots els nens i nenes, a cada moment i a tot arreu. Per això, la seva feina és de defensa i protecció de drets, tot i que donen prioritat als nens més vulnerables i desfavorits. També intervenen activament en països de rendes mitjanes i fins i tot en països rics.

La seva missió és fer que els drets dels infants siguin una realitat a tots els països on treballen. A Espanya, la seva acció es centra en la sensibilització de la societat i en la incidència política, amb l’objectiu de millorar el coneixement i l’aplicació de la Convenció al nostre país. El fet que la Convenció formi part de la missió d’UNICEF té una influència clara sobre les estratègies de treball, actualment orientades a:    

Un major suport i enfortiment a la capacitat dels governs L’ampliació del nombre d’aliances amb organitzacions de la societat civil. Més anàlisis de les dades i indicadors i programes adreçats a abordar les causes estructurals dels problemes Una major inversió en programes de sensibilització pública

En la pràctica, aquestes estratègies es tradueixen en accions amb un gran impacte sobre el benestar dels nens: 



En atenció a la primera infància, l’enfocament de drets comporta programes més integrats que aborden els problemes des de diversos fronts (nutrició, vacunes, atenció neonatal, etc.). En educació, aquest enfocament implica una major atenció a la igualtat d’accés a l’educació entre nens i nenes i una millora de la qualitat de l’educació a fi d’evitar l’abandó escolar.

En protecció de la infància, l’enfocament de drets significa el desenvolupament d’un entorn protector que identifica i reforça els components principals que poden protegir els infants (famílies, comunitats, lleis, mitjans de comunicació...). Per això UNICEF ha desenvolupat el programa Ciudades Amigas de la Infancia (CAI) per impulsar al nostre país l’aplicació de la Convenció sobre els Drets dels infants en l’àmbit de les entitats locals. http://ciudadesamigas.org/

4. MI MUNDO 2015 L'any 2000, els 189 països membres de l'ONU van acordar els Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni i es van marcar el 2015 com a data límit. A 2 anys vista, es llança Mi Mundo 2015, una enquesta global que busca saber quins Objectius post 2015 volen els ciutadans. La pàgina Mi Mundo 2015 convida els ciutadans a compartir la seva opinions sobre el futur amb els líders de tot el planeta. Les dades recollides es presentaran davant el Grup d’Alt nivell del Secretariat General per l’agenda post-2015, abans de les reunions que es realitzaran a Monrovia (febrer), Bali (març) i Nueva York (maig ) en el 2013. El Mundo Que Queremos 2015 és una altra pàgina informativa relacionada amb Mi Mundo 2015.

Més informació sobre Mi Mundo 2015: Mi Mundo: una encuesta global para los ciudadanos del mundo My Word. La encuesta global de las Naciones Unidas para un mundo mejor Mi mundo 2015: Haz oír tu voz sobre el futuro del planeta (vídeo Youtube)

RECULL LEGISLATIU En l'àmbit internacional, a més de la Convenció de les Nacions Unides esmentada anteriorment, i que constitueix el marc universal de la defensa dels drets de la infància i l'adolescència, convé tenir present l'existència de diversos tractats internacionals ratificats per Espanya –impulsats per organitzacions internacionals com les Nacions Unides, l’Organització Internacional del Treball, el Consell d'Europa, la Conferència de l'Haia de Dret Internacional Privat, entre d'altres– en matèries sectorials que afecten els menors: treball infantil, sostracció de menors, tràfic i explotació sexual, adopció internacional, etc., així com la normativa comunitària aplicable a Espanya per la nostra condició d'Estat membre de la Unió Europea i del Consell d'Europa i les abundants Resolucions i Recomanacions emanades d'aquests organismes internacionals, que inspiren, orienten i completen el reconeixement, el respecte i l'aplicació dels drets dels nens i les nenes a Espanya. A més és de destacar, com a vinculació i compromís de l'Estat espanyol amb els corresponents fòrums internacionals, la seva participació en la Sessió Especial de les Nacions Unides sobre Infància (celebrada al maig 2002) i l'adopció de la Declaració i el Pla d'Acció contingut en el document "Un món apropiat per als nens i nenes”. A continuació es presenten alguns enllaços als documents més significatius:   

  

 

Convención sobre los Derechos de la Infancia 1989 Convenio de la Haya de 29 de mayo de 1993 relativo a la Protección del Niño y a la Cooperación en materia de Adopción Internacional) Convenio de la Haya de 19 de Octubre de 1996 relativo a la competencia de ley aplicable, reconocimiento, la ejecución y la cooperación en materia de responsabilidad parental y de medidas de protección de los niños Un mundo apropiado para los niños (2002) Protocolo facultativo de la Convención sobre los Derechos del Niño relativo a la participación de niños en los conflictos armados (2002) Protocol Facultatiu de la CDN relatiu a la venda de nens, la prostitució infantil i la utilització dels nens en la pornografia. Observacions a l’Informe presentat per Espanya (2007) Informe Mundial sobre la Violencia contra los Niños y Niñas Observaciones finales y Recomendaciones a España del examen del informe presentado en virtud del artículo 44 de la Convención de los Derechos del Niño

UNA MIRADA A LA RESTA DEL MÓN

L'associació Humanium ha elaborat el «Mapa del respecte dels Drets del Nen en el món» com a mostra de la situació dels nens i els seus drets més elementals a tot el planeta. El mapa s'ha creat a partir de l'Índex de Compliment dels Drets de l'Infant (IMDN). Es tracta d'una nota entre 0 i 10 i és testimoni del nivell de realització dels Drets del Nen en un país. Unicef Comité Español, per la seva banda, afirma que uns 18.000 nens i nenes moren cada dia per motius que es poden evitar, com la pneumònia, la diarrea i el xarampió. Aquestes morts estan relacionades amb la pobresa extrema en què viuen aquests nens i es podria evitar subministrant-los vacunes, aliments, aigua potable i tractaments de desnutrició, que és el 50 % de la causa d’aquestes morts. Tot i aquestes dades tan esfereïdores, l’Organització es felicita pel treball que diferents agències internacionals, ONG, etc. fan sobre el terreny, ja que en tan sols 12 anys (1990-2012) han aconseguit reduir un 47 % la mortalitat infantil. Això implica 90 milions de vides salvades. L’objectiu és aconseguir que cap nen o nena mori per causes evitables. Les Nacions Unides destaquen, aquest 2013, la guerra de Síria, que afecta de forma directa i indirecta quasi 5 milions de nens i nenes, dels quals 1,1 milions viuen en camps de refugiats. També destaca els 5 milions de menors que pateixen les conseqüències del tifó de les Filipines. 22

Missions Salesianes ha centrat el focus aquest any en els nens del carrer, "una realitat aliena a la major part de la societat espanyola". Denuncia que el món està poblat d'orfes, menors abandonats o "fets fora de les seves cases per no tenir què menjar i que troben a les escombraries, en els robatoris i en les drogues la seva 'escola de la vida'". "Se'ls ha robat la infantesa i necessiten un refugi”, expliquen. A Global Humanitària, ONG promotora del projecte Protect –denuncia els pederastes i protegeix les seves víctimes–, posen l'accent en la violència sexual, sigui per abús o per explotació, que pateixen 223 milions de nens a tot el planeta. "La violència i el trauma físic i emocional de l'abús sexual destrueixen el principi de protecció especial de la infància que va inspirar la Convenció dels Drets del Nen (...) i comporta, sovint, la privació associada de drets bàsics", explica l'entitat. L'organització, que ha presentat el curtmetratge Els monstres no existeixen, amb motiu del Dia Internacional, denuncia que el turisme sexual és també un focus d'explotació de la infància, com el reclutament o segrest de menors per prostitució, i recorda amb dades de l'Organització Internacional del Treball que un mínim d’1,8 milions de nens són víctimes dels adults en aquest sentit. Informes de l’ "Estat mundial de la infància" fets per UNICEF Maternitat en la infància: com afrontar el repte de l'embaràs en l’adolescència. Quan una nena es queda embarassada, el seu present i futur canvien radicalment, i poques vegades per a bé. Pot posar fi a la seva educació, s'esvaeixen les seves perspectives de treball i es multiplica la seva vulnerabilitat enfront la pobresa, l'exclusió i la dependència. Estat de la població al món Unicef i els drets dels infants

QUÈ DIU L’ACTUALITAT A continuació hem fet una petita selecció de totes les notícies que durant aquest any s’han publicat als diferents mitjans escrits del nostre país en relació amb temes de drets humans en general, i relacionats amb la infància en particular. La ley reconocerá a los hijos de las maltratadas como víctimas. El País, 5 de abril de 2013. El Gobierno modificará el Código Civil para elevar la edad mínima para casarse de los 14 años actuales a los 16. La medida se enmarca dentro del Plan de Infancia y de Adolescencia para 2013 a 2016 que aprobó ayer el Consejo de Ministros. El plan estratégico, que ha partido del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, contempla también otras iniciativas y reformas legales, la de incluir como víctimas en la Ley de Violencia de Género a los hijos de las mujeres fallecidas por agresión machista o que sufren malos tratos.

Educación presenta el primer protocolo español contra el acoso escolar que incluye tambien el ciberacoso. La Vanguardia, 22 de mayo de 2013. El consejero de Cultura de Galicia, Jesús Vázquez, ha presentado este miércoles ante la comunidad educativa el protocolo general de prevención, detección y tratamiento de las situaciones de acoso escolar, el primero en España que incluye además el ciberacoso. Ensenyament amplía fondos contra la malnutrición infantil negada por Salut. El Periódico, 5 de septiembre de 2013. Después de un verano en que prácticamente todo el debate social en Catalunya se ha alimentado del informe del Síndic de Greuges sobre la malnutrición infantil y tras el reiterado rechazo del conseller de Salut, Boi Ruiz, a reconocer que en Catalunya hay niños malnutridos por carencias económicas (unos 50.000 menores, según las cifras del Síndic), la Conselleria d'Ensenyament ha decidido ampliar en un 5,6% la partida de becas de comedor (de los 32,2 millones de euros del curso pasado a 34 millones) para «garantizar que ningún niño que sufra privaciones alimentarias se quede sin beca de comedor», según anunció ayer la propia consellera, Irene Rigau. Padres en desamparo. El País, 8 de septiembre de 2013. La crisis impide a algunas familias garantizar la alimentación a sus hijos.

Barcelona empieza a dar meriendas contra la malnutrición infantil. El Periódico, 15 de septiembre de 2013. Al final del verano, en Catalunya el debate se había enconado. A un lado, los que decían que los niños aquí no pasan hambre y que sostenerlo es alarmista e indeseable. Agregaban que sí los hay que no pueden comer como deberían, pero que eso pasa en todas partes. Al otro, los que consideran que aunque no haya que hablar de desnutrición, sino de malnutrición, el fenómeno es alarmante y obliga a actuar.

L'Hospitalet inaugura un centro de prevención de la pobreza infantil. El Periódico, 11 de octubre de 2013. La situación económica actual lleva a buscar nuevas fórmulas para prevenir la pobreza infantil. El Ayuntamiento de L’Hospitalet, con la colaboración de la Fundació Pere Tarrés ha puesto en marcha el nuevo centro Paidós (Proyecto de Atención Integral e Integrada de la Pobreza Infantil), una iniciativa de Cáritas.

Niños atrapados en el sexting. La Vanguardia, 22 de octubre de 2013. Ya no son sólo víctimas. Los menores también planifican, graban, distribuyen y consumen los vídeos pornográficos de los que son protagonistas. Varios casos han sido noticia en España en los últimos meses. Uno de los más graves lo ha protagonizado una menor de 13 años que tomó como modelo a una niña de sólo tres para grabar imágenes de contenido sexual.

Un niño que vive a 14 km del colegio recorre 68 por el rodeo del bus escolar. El País, 23 de octubre de 2013. Un niño de Guitiriz (Lugo) de cuatro años que vive a 14 kilómetros del colegio recorre 68 cada día (34 de ida y 34 de vuelta) debido al "rodeo innecesario" al que le obliga el transporte escolar, en autobús y furgoneta, según denuncia el PSdeG.

El 41% de los centros de menores no permite quejas de los internos. El Periódico, 31 de octubre de 2013. 24

El 41% de los centros de protección de menores de Catalunya no dispone de canales formalizados para que los niños tutelados por la Generalitat puedan interponer quejas al Síndic de Greuges de Catalunya en caso de que se vulneren sus derechos.

“Mi padre está desempleado”, una historia de mayores contada a los niños. El País, 3 de noviembre de 2013. La respuesta a la pregunta de un niño de ¿por qué papá está en paro? puede ser más fácil de explicar con un cuento, según un nuevo libro portugués que recoge historias tristes pero al mismo tiempo dulces para desdramatizar la crisis en la mente de los más pequeños.

La infancia no es un paraíso. El País, 19 de noviembre de 2013. Para muchos niños y niñas, la infancia no es un paraíso. En nuestra sociedad (no hace falta ir a países pobres) existe la malnutrición y la pobreza infantil; también la violencia, el abuso, el fracaso escolar, el estrés y la falta de oportunidades que la crisis ha llevado a las familias

SOS por la pobreza infantil. El País, 23 de noviembre de 2013. “Mis hijos comer, comen, pero en casa la carne es un lujo que no podemos permitirnos. Incluso para que no gastemos gas, mis suegros nos cuecen en su casa las legumbres que nos dan del banco de alimentos”.

La violación de una niña conmociona Pakistán. La Vanguardia, 5 de enero de 2013. Una niña de nueve años se encuentra en estado crítico después de haber sido violada por tres hombres mientras permanecía secuestrada en la provincia de Punyab, al este de Pakistán, informó ayer el diario pakistaní Express Tribune.

Malala: “quiero ser útil para que cada chica, cada niño, sea educado”. El Periódico, 4 de febrero de 2013. Es la primera vez que la menor, de 15 años, habla públicamente tras el ataque que sufrió el pasado 9 de octubre en su país, cuando recibió dos disparos, uno en la cabeza y otro en el cuello, de los que se recupera en un hospital de Birmingham (centro de Inglaterra).

Infancias robadas. El País, 22 de marzo de 2013. Esta es la historia de niñas a las que arrebataron su infancia para convertirlas en esposas. Una práctica ilegal que se lleva a cabo en lugares como el subcontinente indio.

Secuelas toda la vida. La Vanguardia, 16 de junio de 2013. La victimización sexual de menores es una realidad que afecta a uno de cada cinco niños y niñas según las estadísticas europeas. Las consecuencias adversas de esta forma de abuso y maltrato en el desarrollo del menor pueden ser muy graves y cronificarse hasta la edad adulta.

La desatención de la infancia. El País, 19 de junio de 2013. Las políticas orientadas a ofrecer prestaciones para niños tienen una larga tradición en la mayoría de países europeos. Constituyen un componente central de su modelo de bienestar, con independencia de que se sirvan en especie o mediante el apoyo monetario a través de la seguridad social o del sistema tributario.

Las niñas heroínas. La Vanguardia, 28 de julio de 2013. Mujeres-niñas, heroínas que se rebelan contra matrimonios pedófilos o que luchan por estudiar.

La guerra siria ha convertido en refugiados a un millón de niños. El Periódico, 23 de agosto de 2013. El número de niños sirios que se han visto forzados a huir de su país y se han convertido en refugiados ha llegado ya al millón, según anunciaron ayer en Ginebra el alto comisario de la ONU para los refugiados (Acnur) y el Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia (Unicef).

El horror. El País, 24 de agosto de 2013. Cuesta imaginar cómo pudieron sobrevivir durante una década la gente del Vietcong que hizo la guerra ocultándose en las toperas, túneles a lo largo de kilómetros, cercanos a Saigón, en los que vivían permanentemente y desde los que acosaban al Ejército norteamericano en plan guerrillero, apareciendo para golpear con las trampas más sofisticadas y desapareciendo inmediatamente bajo tierra. Esos túneles eran tan estrechos que no concebías que seres adultos y con unos kilos de más pudieran moverse por ellos. Cuando visité las toperas solo los niños podían introducirse en ellas.

La policía alemana rescata a 40 niños de la secta “Doce tribus”. El País, 6 de septiembre de 2013. La bucólica vida de los habitantes de la granja Klosterzimmer, una comunidad que obedece a los dictados de la secta cristiana Doce tribus, llegó a su fin en la madrugada del jueves pasado. Unos 100 policías allanaron el complejo, ubicado en Deiningen, en el sur de Alemania, y se hicieron cargo de unos 40 niños, que según denuncias de exmiembros de la secta, habían sido sometidos a castigos corporales.

Bündchen canta por los niños. El Periódico, 15 de septiembre de 2013. Cada vez son más los actores y modelos que, sin experiencia en el mundo de la música, se atreven a grabar canciones, editar discos y hasta dar conciertos. La última en subirse al carro ha sido Gisele Bündchen. La top mejor pagada del mundo, madre de dos niños y empresaria de éxito con su línea de calzado vuelve a ser la imagen de H&M, pero esta vez también presta su voz y entona la canción de la campaña otoñal de los almacenes suecos

Debemos salvar a los niños de siria. El País, 23 de septiembre de 2013. La Guerra en Siria no debería ser vista como una cuestión política lejana y compleja. Es una catástrofe cercana y humana; la mayor a la que se enfrenta el mundo hoy. Son nuestros niños. Y están muriendo. ¿Dónde está la indignación?

Niños que mueven el mundo. El País, 1 de octubre de 2013. Pequeños activistas como Malala logran grandes transformaciones. Pese a ser extraordinarios, tienen derecho a vivir su infancia.

Erradicar el trabajo infantil. El País, 5 de octubre de 2013. A pesar de la existencia de un fuerte marco jurídico internacional destinado a la erradicación del trabajo infantil y el amplio consenso logrado entre los países sobre el tema, más de 168 millones de niños siguen siendo víctimas del trabajo infantil en todo el mundo. Entre ellos, 85 millones sufren de sus peores formas, las que son perjudiciales a su salud, seguridad y moralidad.

“El gato dio para comer diez días”. El País, 7 de octubre de 2013. El diario de Lena Mujina, la Ana Frank de Leningrado, ofrece una mirada íntima al atroz asedio nazi. Conservado milagrosamente, el emotivo documento se publica ahora en España.

Los talibanes ejecutan a dos niños afganos acusados de espionaje. El Periódico, 14 de octubre de 2013. Los talibanes han ejecutado a dos niños de entre ocho y diez años tras acusarles de llevar a cabo tareas de espionaje en favor del Gobierno, según ha informado el diario digital de Afganistán Khaama Press.

Medellín preocupa a la ONU por el ‘narcoturismo’y la explotación sexual. El País, 1 de noviembre de 2013. Una explosiva combinación de venta de drogas y servicios sexuales ligados a la trata de personas y a la explotación sexual infantil, está atrayendo turistas extranjeros a Medellín, la tercera ciudad más turística de Colombia después de Bogotá y Cartagena.

Desmantelada en Italia una organización internacional que secuestraba niños. El Periódico, 1 de noviembre de 2013. La policía italiana ha desmantelado una organización internacional que supuestamente organizaba el secuestro de niños menores de edad objeto de disputa entre sus padres por la custodia, según han informado este viernes fuentes policiales.

Los niños de cracolandia. El Periódico, 13 de noviembre de 2013. El sol asfixiante del mediodía calienta el asfalto de la avenida Brasil, una de las principales vías de entrada de Río de Janeiro. En medio de la calzada varios niños se juegan la vida entre los coches mendigando algunas monedas. A ambos lados de la avenida legiones enteras de desarrapados, entre ellos muchas mujeres embarazadas, forman corrillos en torno a los puntos de venta.

Cada día mueren 18.000 menores de 5 años por causas evitables, según unicef. El País, 19 de noviembre de 2013. La agencia dependiente de la ONU Unicef ha recordado que un total de 18.000 menores de 5 años fallecen cada día en el mundo por causas que se pueden evitar, como la neumonía, la diarrea o el tétanos a través de medidas como vacunas, medicamentos, acceso al agua potable o el tratamiento contra la desnutrición aguda. Unicef ha alertado de esta realidad la víspera de la celebración del Día Universal de la Infancia, coincidiendo con el 24º aniversario de la aprobación de la Convención sobre los Derechos del Niño.

Cuando las niñas son invisibles. El País, 20 de novembre de 2013. Hace unos meses conocí la historia de Shonita. A sus 13 años es madre de una niña. Con tan solo 10 años, fue obligada a casarse. Quería ser profesora, pero su matrimonio le obligó a dejar la escuela.

PER SABER-NE MÉS  Cançons We are the world Michael Jackson/Lionel Richie Cançó produïda per Quincy Jones i gravada per un gran grup de cantants famosos. L'enregistrament es va realitzar el 28 de gener de 1985 i es va publicar el 7 de març. Els beneficis obtinguts per la cançó van ser donats a una campanya humanitària per intentar acabar amb la tremenda fam a Etiòpia. 27

Seguiremos Macaco + Nens Hospital Sant Pau La iniciativa anomenada “fes-te donant d’esperança”, té com a objetiu sensibilitzar a la població sobre la necesitat de finançar la investigació sobre el càncer infantil i recaptar fons per aquesta finalitat.

Toy Sessions Save The Children Projecte que té per objectiu reduir la mortalitat infantil en menors de 5 anys.

All I Have To Do Is Dream Andy Gibb / Victoria Principal Versió del clàssic tema de The Everly Brothers gravat el 1981.

Dream a little dream of me The Mamas & The Papas Publicada al 1968, va vendre un milió de còpies.

I have a dream Mamma Mia La cançó parla sobre l’esperança que hem de tenir en la vida mateixa i en el futur.

He somiat que era feliç Els miserables

Els teus somnis Nour i Voces y música para la integración Cançó inclosa al cd de la Marató del 2009 que es va dedicar a la lluita contra les malalties minoritàries.

Polseres Vermelles Les millors cançons de la sèrie

I have a dream Common ft Will.I.Am

 Pel·lícules i vídeos

Cinema i drets dels infants. 10 principis 10 pel·lícules. En aquest recurs trobarem objectius generals i específics, resum de la pel·lícula, notes pel professorat, activitats a fer abans i desprès de veure la pel·lícula, fitxes d’observacions, preguntes, història, personatges, etc.

Curtmetratge 'Els Monstres no existeixen' Realitzat per Global Humanitaria amb motiu del Dia Internacional de la Infància, denuncia que el turisme sexual és també un focus d'explotació de la infància, com el reclutament o segrest de menors per prostitució, i recorda amb dades de l’OIT que un mínim de 1,8 milions de nens i nenes són víctimes dels adults en aquest sentit.

Akeelah contra todos (2006) Història d’Akeelah Anderson, una jove d’11 anys amb un do extraordinari per a les paraules. Malgrat l'oposició de la seva mare, la nena competirà en diversos campionats de lletrejar, ajudada pel Dr. Larabee i el suport dels seus orgullosos veïns.

Bend It Like Beckham (2002) Jess és una jove britànica procedent d'una família índia. Enamorada del futbol i admiradora de David Beckham, és contactada per un club i veu com se li obren perspectives professionals allunyades d'allò que els seus pares, més aviat tradicionalistes, havien previst per a ella.

China blue (2006) Documental basat en la història de dues treballadores d'una fàbrica de texans situada a prop de la ciutat de Canton. Analitza tant presumptes condicions d'explotació en les fàbriques de la Xina i la creixent importància de la Xina com una país exportador a una escala global.

La Princesita (1995) Sara Crewe comparteix una vida de somni en l'exòtica Índia amb el seu afectuós pare, però la guerra els separa. El seu pare és reclamat per l'exèrcit i Sara és enviada a un internat a Nova York.

Niños y niñas con discapacidad - Estado Mundial de la Infancia 2013 UNICEF

Vídeo Campaña Manos Unidas 2013: El mundo en femenino

 Jocs i propostes educatives

Joc dels drets (Generalitat de Catalunya) Per conèixer els teus drets i les teves responsabilitats en funció de la teva edat.

Juego educativo online Derechos Humanos

Aventura

los

Aquest joc es compon de cinc aventures en diversos planetes: llibertats, vida, igualtat, justícia i ciutadania. Al planeta igualtat, l'objectiu és aprendre sobre la igualtat de totes les persones sense importar la seva condició, representada mitjançant diferents races d'extraterrestres de diferents colors.

Projecte Pandora (CCOO) La visualització del treball infantil és una eina per denunciar la situació que pateixen milions de nens i nenes treballadors d'arreu del món u les seves famílies. Una gran part viuen en països de Llatinoamèrica i són explotats i explotades en diversos sectors de la producció del seu país. Els joves protagonistes, però també els seus pares i mares, ens expliquen en què consisteix la seva vida quotidiana.

Aula Rural de Primaria El mundo de Dina es un software multimedia interactivo elaborado por Save the Children Suecia para niños de 7 a 13 años que explica la Convención sobre los Derechos del Niño de manera comprensible y atractiva.

Enrédate Enreda’t és el programa educatiu d’UNICEF que s'adreça al professorat i educadors amb la finalitat de promoure el coneixement dels drets de la infància i el desenvolupament d'una ciutadania global solidària i responsable.

Un joc perillós Joc en línia, tipus trivial, per a que puguis assabentar-te què passa en el món. El joc és un viatge pel món, on aniràs descobrint diferents situacions i dades sobre les injustes relacions comercials que hi ha entre els països, que fan que els països del Tercer món siguin encara més pobres.

La ciutat dels nens Projecte Internacional del Consell Nacional d’Investigació. Institut de Ciències i Tecnologia del Coneixement.

Amnistia Internacional Catalunya El dret dels infants: carpeta didàctica.

EduAlter Espai per compartir recursos per tal d’aconseguir una educació transformadora cap un món més just.

Memory dels Drets Humans Joc de memòria gegant, en el qual 10 o 12 cartes de drets s’han d‘aparellar amb les corresponents cartes de deures o responsabilitats que comporten.

Còmic de Mafalda. Declaració dels Drets de la Infancia

 Exposicions

Exposició del fotògraf Francesc Magallón anomenada “Vosotros, la esperanza”, on es fa una crida a la reflexió per tal de frenar l'espiral sense fi de la pobresa, la desigualtat, la marginació i l'explotació que impunement condueixen a generacions a l'exclusió social, impossibilitant a les seves societats per al desenvolupament. Save the Children mostra l’exposició “Sota un sostre aliè” 32

en el marc del Festival de cultura del Raval a la Federació Catalana d’ONGD. L’exposició tracta de la realitat de les Petites Bonnes, les nenes treballadores al sector domèstic al Marroc, que a partir dels 7 anys, han de deixar el seu poble per anar a treballar a la casa d’una altra família a la gran ciutat i, moltes vegades, sense rebre un sou just.

 Fons documental

Fons documental sobre cultura de la pau

Fons documental de la Lliga dels Drets dels Pobles

 Materials disponibles a l’ODC

Monogràfic editat per l'Oficina de Drets Civils, amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans. Desembre de 2012.

Selecció bibliogràfica en temes de drets humans

Recull de totes aquelles notícies publicades als diaris nacionals relacionades amb els drets humans (disponibles a l’ODC)

 Webs d’interès

El Comitè dels drets de l'infant de l'ONU

L'Observatori dels drets de la infància a Catalunya

Telèfons per a la prevenció i detecció del maltractament infantil

Ciudades Amigas de la Infancia

Coneix els teus drets

Global Movement for Children

Naciones Unidas

Observatori Europeu de Televisió Infantil

Observatorio de Infancia Estatal (Ministerio Madrid)

Observatorio Infancia Andalucía

Observatorio de Salud de la Infancia y de la Adolescencia (Hospital de Sant Joan de Déu)

Observatorio de la Infancia Asturias

Save the Children

UNICEF

Els Quaderns del Parlament: Els Drets dels Infants

Webs dels Infants Ajuntament de Barcelona Xarxa dels Drets dels Infants

Webs dels Infants del Síndic

Webs dels Drets de l’Infant de la Diputació de Barcelona i L’Esplai

Xarxa d’Observatoris Europeus d’Infància

 Altres webs d’interès RELACIÓ WEBS ENTITATS ÀMBIT DE PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME  ENTITATS SENSIBILITZACIÓ  Mans Unides Sabadell  Associació Solidària Anantapur  Fundación Quetzal  Sindicalistes Solidaris  Xarxa Solidària Sabadell Colòmbia  Educación Sin Fronteras  Fundació Sid Moskitia  Lliga dels Drets dels Pobles  Fundació Pau i Solidaritat  Moviment d’Esplais del Vallès  Oxfam Intermón  Ayuda Directa  Sabadell Acull Infants Saharius  Solidaris amb el poble sahrauí  ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud (VOLS)  Fundació Main  Creu Roja  Fundació Vicente Ferrer  ANAK Ajuda als Infants d’Indonèsia  TANU  Associació Okapi  Fundació Educativa Solidària  Amics Escola de Ghazni  Indian Sunrises  ENTITATS NOVA CIUTADANIA  Associació Africana de Sabadell  Asociación WAFAE  Associació Afrocatalana d’Acció Solidària  Associació Catalana de Bollywood 36

 ENTITATS DE SUPORT A LA IMMIGRACIÓ  Associació Drapaires d'Emaús  SCAI Sabadell  Càrites BCN  UGT  USOC  CCOO  FAV Sabadell

RECURSOS 

Oficina de Drets Civils c. de Blasco de Garay, 19 Tel. 93 745 33 01 dretscivils@ajsabadell.cat www.sabadell.cat/dretscivils



Regidoria de Drets Civils i Ciutadania c. de Sant Pau, 34 Tel. 93 745 19 53 dretscivils@ajsabadell.cat www.sabadell.cat/dretscivils