Monogràfic Drets Sexulas i Reproductius de les dones

ÍNDEX

Presentació................................................................................................ 3

Testimoniatge ............................................................................................ 6

Recull legislatiu.......................................................................................... 9

Una mica d’història .................................................................................... 26

Una mirada a la resta del món................................................................... 33

Què diu l’actualitat ..................................................................................... 44

Per saber-ne més ...................................................................................... 47 Webs d’interès ............................................................. 47 Altres webs................................................................... 48 Pel·lícules..................................................................... 49 Música.......................................................................... 51 Recursos ...................................................................... 52

2

PRESENTACIÓ La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar el 10 de gener de 2014 una proposició en contra de l’avantprojecte de Llei de Protecció de la vida del concebut. La proposta, presentada per Entesa per Sabadell, s’ha aprovat per majoria amb els vots a favor del PSC, CIU, ES, ICV i EUiA i el vot en contra del PP. Els acords aprovats foren: 1. Instar el Govern de Catalunya per fer efectiva la resolució aprovada al Parlament al maig de 2013 per impulsar una llei pròpia que eviti i rebutgi qualsevol retrocés en la matèria.

2. Rebutjar i exigir la derogació de qualsevol reforma o llei que no garanteixi els drets sexuals i reproductius de les dones, així com el dret al propi cos, com l’Avantprojecte de llei de “protecció de la vida del concebut”.

3. Comprometre’s a abordar i garantir mesures de suport i assistència davant la Interrupció Voluntària de l’Embaràs en l'àmbit municipal.

4. Ampliar i garantir l’educació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament, la distribució gratuïta de mètodes anticonceptius i instar les autoritats sanitàries a facilitar l'accés a la pastilla del dia després.

La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar, el 27 de setembre de 2013, una moció per commemorar el Dia Internacional per la despenalització de l’avortament. La proposició, presentada pel grup municipal d’ICV, s’ha aprovat per majoria amb els vots a favor del PSC, ES, ICV i EUiA. Els grups municipals de CiU i PP hi han votat en contra.

Per commemorar el Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, fem una crida a defensar el dret de les dones, d’arreu del món, a decidir sobre el nostre propi cos. Reivindiquem la necessitat d’avançar en l’assoliment de la plena ciutadania i a posar fi al masclisme amb què s’expressa la cultura patriarcal, negant i oprimint els drets i llibertats de les dones.

Atès que mentre milers de persones a tot el món surten al carrer per exigir la despenalització de l’avortament, a l’Estat espanyol se’ns torna a atacar amb la imposició de la contrareforma de la llei de l’avortament del PP i el ministre Gallardón.

Imposició perquè vol derrocar el consens construït amb la recent Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. I imposició perquè de forma majoritària la ciutadania recolza el dret a decidir de les dones.

Atès que les dades demostren que la taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs és menor als països on les lleis són més permissives. Retrocedir a una llei més restrictiva seria abandonar tractats internacionals, com la CEDAW, que data del 1979, i que la legislació de l’avortament retrocedís fins a situar-se al nivell de països que no subscriuen els tractats internacionals en matèria de drets humans. A nivell Europeu, ens ubicaríem a la cua.

Atès que l’ofensiva contra l’avortament és una qüestió de base ultraconservadora liderada per la jerarquia eclesiàstica a Espanya i arreu. A països com El Salvador, República Dominicana, Hondures o Nicaragua, la pressió sobre les institucions que exerceix la jerarquia eclesiàstica aconsegueix mantenir la prohibició total de 3

l’avortament. A l’Estat espanyol, és aquest mateix poder retrògrad el que hi ha darrere de l’anunciada contrareforma.

Atès que mentre es vulneren els drets de les dones, es posa en risc les seves vides i no s’inverteix en la prevenció d’aquests embarassos no desitjats, els dogmàtics ultraconservadors teoritzen sobre el dret dels no nascuts. I encara més, amb la seva pressió per mantenir el control social, intenten prohibir, fins i tot, l’educació sexual i l’ús de mètodes anticonceptius.

Atès que el moviment feminista continua la lluita, no només per no fer ni un pas enrere, sinó per fer tots els passos que queden per avançar en els drets de les dones, aquí i al món. Les velles formes d’opressió i control del capitalisme i del patriarcat ja no tenen lloc a les nostres societats.

Per aquests motius, el Grup Municipal d'ICV presenta els següents ACORDS: 1. Rebutjar la contrareforma que vol impulsar el govern del PP a l’Estat de la llei 2/2010 de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs. I instar la ciutadania a manifestar-se en defensa del dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos emplaçant-la a unir-se a les reivindicacions del moviment feminista, especialment a les mobilitzacions del 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament.

2. Exigir al govern de l’Estat i de la Generalitat l’impuls, la millora i la garantia de l’accés de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs de forma lliure, segura i gratuïta dins de la xarxa pública, així com la instauració eficaç de l’accessibilitat universal als mètodes anticonceptius dins de la cartera de serveis de la xarxa pública, la garantia del suport professional durant el procés de la interrupció voluntària de l’embaràs i la inversió i implantació en l’educació obligatòria d’un pla d’educació sexual i afectiva centrat en la prevenció d’embarassos no desitjats, de malalties de transmissió sexual i de la salut sexual.

3. La nostra solidaritat i suport als moviments feministes d’arreu del món que lluiten per la despenalització de l’avortament, pels drets de les dones i per conquerir la plena equitat de gènere en el marc d’unes societats justes, lliures i amb benestar.

4. Condemnar el masclisme amb què s’expressen les dretes conservadores i els abanderats de l’antiavortisme i denunciar la influència i pressió que exerceixen per a tutelar els drets de les dones i lesionar la seva autonomia.

5. Instar la comunitat internacional a fer complir els tractats internacionals als països que vulneren els drets i llibertats de les dones en matèria de salut sexual i reproductiva.

6. Instar a la Generalitat a complir i desenvolupar els compromisos adoptats pel Parlament de Catalunya, al ple monogràfic de joventut de juliol de 2013, en matèria de drets sexuals i reproductius a instàncies del grup d’ICV-EUiA. El Parlament de Catalunya insta el Govern a: a) Implantar un pla d’educació afectiva i sexual en tot el sistema educatiu, centrat en la prevenció de les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats, que ajudi a eradicar els tabús relacionats amb el sexe. b) Garantir una bona salut sexual i reproductiva, amb accés 4

lliure i gratuït als serveis de planificació familiar, inclosa la interrupció voluntària de l’embaràs. c) Garantir l’accés universal als mètodes d’anticoncepció i la dispensació gratuïta de l’anticoncepció d’emergència en la xarxa sanitària pública i l’accés a l’anticoncepció d’emergència des de les oficines de farmàcia comunitària. d) Reclamar a l’Estat que continuï mantenint en la cartera de medicaments de finançament públic els millors anticonceptius disponibles pre– i post–, o, com a mínim, assegurar que estan disponibles per a dones menors de vint-i-cinc anys. e) Incidir en els instruments de cooperació Estat - comunitats autònomes en la necessitat de mantenir una legislació en matèria d’interrupció voluntària de l’embaràs basada en terminis, per tal d’assegurar el ple exercici del dret de les dones joves a la maternitat. f) Garantir l’accés a tècniques de reproducció assistida per a les dones que triïn exercir llur maternitat d’una manera autònoma, en el si d’una parella lèsbica o en qualsevol forma de convivència. g) Garantir que a Catalunya no hi haurà cap restricció en l’accés, dins la cartera comuna de serveis bàsics de la sanitat pública, als tractaments de reproducció assistida per a dones soles o dones lesbianes.

5

TESTIMONIATGE Pioneres d'un dret en perill En el context del projecte de repenalització de l’avortament del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, quatre dones que van lluitar durant els anys 70 i 80 per aconseguir aquest dret recorden el seu combat.

Era en una granja a prop d’Avinyó, al sud de França, a meitat dels anys 70. Una granja comú i corrent, amb la palla, les màquines, els animals. Tres dones joves de Barcelona esperaven amb molts nervis el seu torn. En aquest lloc tan inoportú, anaven a avortar. Una d’elles es deia Anne de Naeyer, era belga però vivia a la ciutat comtal des que s’havia casat amb un català. “Era una cosa que no et pots ni imaginar, hi havia fins i tot gallines que corrien per tot arreu. Les noies que m’acompanyaven estaven espantades, per això vaig decidir ser la primera, perquè les altres veiessin com anava i no tinguessin por”, recorda. Des d'aleshores, De Naeyer va convertir-se en una de les grans lluitadores perquè l'avortament esdevingui un dret de les dones a Espanya, un dret que està avui en perill.

Tot i que extrem, el seu cas reflecteix les grans dificultats que tenien les dones per avortar durant la dictadura i els primers anys de la democràcia. Nieves Simal, una infermera de 64 anys, companya de lluita d’Anne, també va avortar als anys 70. Va falsejar la firma del seu pare per poder aconseguir el passaport i va viatjar a Londres amb la seva parella. A l’avió que la portava de tornada a Barcelona, va coincidir amb algunes de les dones que havia trobat a la clínica.

Nieves Simal i Anne de Naeyer eren activistes dels drets de la dona als anys 70 i 80

Anne i Nieves formaven part del col·lectiu Dones per l’Autoconeixement i l’Anticoncepció (DAIA), dedicat per una banda a proporcionar informació a les dones sobre els mètodes anticonceptius, llavors prohibits pel règim franquista. “Però sempre hi havia alguna manera de trobar-los”, recorda Rosa Ros, una de les fundadores d’aquest grup. “Ens arribaven des de l’estranger, els diafragmes els fèiem entrar com a tetines de biberons. A més sabíem quines farmàcies tenien la píndola anticonceptiva. Bastava amb què un metge fes una recepta dient que era per regular la regla”, afegeix.

6

Les primeres trobades informatives es feien al bar Zurich. El boca a orella funcionava tan bé que van decidir obrir una oficina d’informació al carrer de Casp de Barcelona. “Hi havia tanta gent que la cua arribava fins l’altre cantó del carrer”, assegura Simal. I recorda que fins i tot les visitaven dones de guàrdies civils o militars. “Hi havien les típiques que deien ‘jo estic en contra de l’avortament però el meu cas és diferent’”, apunta Ros amb certa ironia. “Però nosaltres ateníem tothom”. "Érem un grup de debat i de reflexió", continua, "recollíem llibres, els traduíem. Però també érem un grup d'acció". Per això, assessoraven les dones que desitjaven avortar. Les que s’ho podien permetre, viatjaven a l’estranger, a Londres o Amsterdam i comptaven amb la complicitat d’una agència de viatges que feia descomptes a grups de dones. “Quan tornaven, algunes em deien: ‘he passejat per Londres’. Per primera vegada, es sentien lliures”, rememora Ros. Algunes dones, però, anaven a França, a la granja d’Avinyó. Allí les atenien uns militants que havien après la tècnica en els cercles llibertaris d’Itàlia.

Rosa Ros lluita des dels anys 70 pel dret a l'avortament

Per a les dones amb menys recursos, hi havia la possibilitat d’avortar a Barcelona, en habitatges particulars i amb la col·laboració de gent vinguda de França. Ros no practicava els avortaments però ajudava: “Ho fèiem sempre els caps de setmana.

Quan entràvem a la casa, havíem de vigilar que no hi hagués policia, que ningú ens veiés entrar. Sempre teníem por, pensàvem que ens agafarien. Ara que ho penso, érem molt atrevides”. Malgrat les pèssimes condicions, no va morir mai cap dona ni van haver-hi mai complicacions.

La força del moviment veïnal En aquesta lluita, un altre tipus de moviment va jugar un paper important: el dels barris. Les associacions de veïns de Barcelona concentraven diferents reivindicacions: més habitatges dignes, més serveis públics... Però sobretot, més drets i llibertats. En cada associació de veïns hi havia una vocalia de la dona.

Manolita Prieto va ser una de les figures d’aquest moviment. Nascuda a Madrid, vivia totalment implicada amb la gent de Canyelles, un barri pobre de Barcelona on s’havien instal·lat molts andalusos i extremenys. “Volíem fer coses noves per a les dones: que sabessin dels mètodes, de la sexualitat, de l’avortament. Ens donàvem compte que hi havia molta ignorància”, explica.

7

Manolita Prieto va fundar el primer Centre de Planificació Familiar al barri de Canyelles de Barcelona

Tots aquells esforços van tenir els seus fruits. El 1974 es va crear el primer centre de planificació familiar al Prat de Llobregat, impulsat per dones del municipi, algunes d'elles pertanyents al PSUC, un partit molt compromès amb els drets de la dona.

L’Ajuntament de Barcelona, encara sota la dictadura, va impulsar un primer centre de planificació familiar al Passeig de Maragall, el primer d’una desena. Prieto va ser una de les fundadores del centre de Canyelles, on treballava un equip pluridisciplinari: una infermera, una psicòloga, una assistent social i una ginecòloga.

Amb l'arribada de la democràcia, les píndoles anticonceptives van ser legalitzades (l’any 1978). I finalment, el 1985, es va despenalitzar l’avortament en tres supòsits: violació, malformació greu del fetus i perill per la salut de la dona. El 2010 es va aprovar la llei de terminis que equiparava finalment Espanya amb la resta d’Europa.

Ara, el dret a l’avortament està en perill: el ministre de Justícia, Alberto RuizGallardón, pretén adoptar una llei que sigui encara més restrictiva que el text de 1985. “Seria tornar a criminalitzar les dones”, s’indigna Simal, “és tan al·lucinant que no hi ha paraules”. “Si ho prohibeixen, les dones continuaran avortant però en pitjors condicions”, assegura Prieto. Per la seva banda, Ros creu que hi ha també una part de càlcul polític: “És tan absurd que ni ells s’ho creuen”.

Prop de 40 anys després de l’inici d’aquest combat, les pioneres en la lluita mantenen viu el seu compromís, tot i que amb menys intensitat. Anne i Nieves participen en alguns actes, quan les conviden. Rosa és directora del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona. Pel que fa a Manolita, s’ha implicat en altres lluites, com l’estafa de les participacions preferents i les manifestacions contra les retallades. De tant en tant, fulleja l’àlbum de fotos que li van regalar quan es va jubilar del Centre de Planificació Familiar. Un àlbum que mostra, des de l’època de la dictadura, una vida dedicada a la lluita.

8

RECULL LEGISLATIU 1. Legislació vigent a Catalunya i Espanya (fins a desembre de 2013) La interrupció voluntària de l'embaràs és la finalització de la gestació per decisió de la dona, realitzada per professionals mèdics, o sota la seva direcció, d’acord amb la normativa legal vigent.

La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, que té per objectiu garantir els drets fonamentals en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva, regula les condicions de la interrupció voluntària de l'embaràs i estableix les obligacions corresponents dels poders públics. També estableix mesures per garantir l'educació sexual, per millorar l'accés als mètodes contraceptius i per disposar de programes i serveis de salut sexual i reproductiva específics.

La Llei regula els supòsits en què es pot interrompre l'embaràs i garanteix el dret a la prestació sanitària a través de la xarxa de salut pública i privada. L'avortament es pot dur a terme per tècniques quirúrgiques o farmacològiques i, en tots els casos, es garanteix a la dona la intimitat i la confidencialitat.

Descripció En el marc de la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, cal tenir en compte la informació següent: En quins casos es pot sol·licitar la interrupció voluntària de l'embaràs?

•

A petició de la dona, dintre de les primeres catorze setmanes de gestació En aquest cas, és important la informació per poder decidir de forma autònoma i és obligat el període de reflexió de tres dies fins a la realització de la interrupció. Per rebre aquesta informació, cal dirigir-se a les unitats d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), als centres d'atenció primària (CAP), o a les clíniques autoritzades per a la pràctica d'avortaments.

•

Interrupció per causes mèdiques o Cal que no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació sempre que hi hagi un risc greu per a la vida o la salut de la dona embarassada i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per un metge o metgessa especialista diferent de qui la practiqui o dirigeixi. En cas d’urgència per risc vital, es pot prescindir del dictamen. o Cal que no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació i sempre que hi hagi risc de greus anomalies en el fetus i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per dos metges especialistes diferents de qui la practiqui o dirigeixi. o Quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida i així consti en un dictamen emès amb anterioritat per un metge o metgessa especialista diferent de qui practiqui la intervenció, o quan es detecti en

9

el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic.

I quan la dona és menor d'edat, qui dóna el consentiment?

En els casos en què la dona tingui setze o disset anys, el consentiment és una decisió exclusiva seva, però segons la Llei orgànica actual, cal que almenys la mare, el pare o la persona que la representi legalment estigui informat de la seva decisió i l'acompanyi al centre quan se li practiqui la interrupció de l'embaràs.

Només es pot prescindir d'aquest requisit quan la menor al·legui fundadament que això li provoca un conflicte greu, manifestat en el perill cert de violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments, o es produeixi una situació de desarrelament o desemparament.

On es fa la interrupció voluntària de l'embaràs?

Sempre en els centres sanitaris autoritzats.

Com es pot accedir a la prestació de la interrupció voluntària de l'embaràs en el sistema sanitari públic?

A través de les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva, des d'on s'ha de donar la informació, s'ha d'atendre la demanda i s'ha de derivar segons el cas al centre adequat per a la interrupció. La sol·licitud d'atenció es pot generar en qualsevol altre dispositiu del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, com els centres d'atenció primària (CAP), hospitals de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP), 061 CatSalut Respon, telèfon de Salut de Catalunya amb atenció les 24 hores els 365 dies de l'any, Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i clíniques contractades per a la realització de la interrupció voluntària de l'embaràs. Totes les dones, independentment d'on hagin fet la sol·licitud, han de ser derivades a la unitat d'ASSIR de referència, que ha d'atendre la dona i l'ha d'informar sobre les opcions disponibles.

Com es pot accedir a la prestació de la interrupció voluntària de l'embaràs en el sistema sanitari privat?

Cal dirigir-se a una de les clíniques autoritzades, on es durà a terme tot el procediment. El cost s'ha de pagar i no té el dret que el Servei Català de la Salut rescabali les despeses. http://www.centrejove.org/info/7-avortament.html Què és l'avortament?

Un embaràs no planificat suposa en la majoria de casos una situació difícil, on afloren molts sentiments alhora que s’han de prendre decisions delicades. Serà important que puguis pensar, valorar i assegurar-te de la decisió amb informació i assessorament professional, i sempre que puguis, compartir tot el que sents amb les persones que et siguin més properes (parella, família, amics).

L’avortament és un dret de la dona reconegut en el nostre país i hi ha una llei que l’empara.

10

A partir del dia 5 de juliol de 2010 va entrar en vigor una nova llei (Llei orgànica 2/2010, 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, publicada al BOE núm. 55, de 4 de març de 2010) que regula la interrupció voluntària de l’embaràs en els següents casos: •

•

•

Dins de les primeres catorze setmanes de gestació, a petició de la dona embarassada, sempre que a aquesta se l’hagi informat sobre els drets, prestacions i ajudes públiques de suport a la maternitat; i que hagin transcorregut almenys 3 dies des de que se li dóna aquesta informació fins que es realitza la intervenció.

Per causes mèdiques quan no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació sempre que: o existeixi greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada, o hi hagi risc de greus anomalies en el fetus.

Per causes mèdiques quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida.

Si decideixes acollir-te a l’avortament és important saber que al nostre país l’atenció i les tècniques que s’utilitzen són molt segures. La IVE es practica als hospitals públics o en centres privats degudament acreditats. Un cop presa la decisió, és important conèixer el procediment mèdic i tenir un bon suport psicològic durant tot el procés.

En el nostre medi, actualment disposem de dos mètodes per poder fer la interrupció de l'embaràs: quirúrgic i farmacològic (RU-486).

•

•

L'avortament quirúrgic consisteix en una aspiració del contingut de l'úter via vaginal, habitualment amb anestèsia local. La intervenció té una durada de 510 minuts aproximadament. Aquesta tècnica no requereix ingrés, perquè es tracta d'una cirurgia ambulatòria. Es recomana fer-ho abans de les 12 setmanes de gestació (tres mesos, tenint en compte que les setmanes es comencen a comptar a partir del primer dia de la darrera regla).

L'avortament farmacològic (RU-486) s'ha de realitzar com a màxim fins les 7 setmanes de gestació, i és un tractament que es dóna a les clíniques o hospitals on es practica la interrupció de l’embaràs. S'ha de fer una valoració diagnòstica prèvia per veure que la dona no tingui cap problema que contraindiqui aquest tractament. En la primera visita, la dona es pren la medicació. A les 36-48 hores aproximadament, ha de tornar a la clínica per completar el tractament i ha de restar unes hores en observació (aproximadament 4 hores). Després d'aquest procés, cal esperar que es produeixi l’avortament i tornar a la clínica entre una setmana i quinze dies després, per veure si s’ha produït la pèrdua total o no.

És important un assessorament personalitzat durant el procés de presa de decisió i en el moment de triar la tècnica que en cada cas estigui més indicada.

11

2. La proposta de modificació de la legislació a Catalunya i Espanya (des de desembre de 2013) Ley Orgánica de protección de la vida del concebido y derechos de la mujer embarazada INFORME sobre el Anteproyecto de Ley Orgánica de protección de la vida del concebido y derechos de la mujer embarazada. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/12/20/actualidad/1387549419_233676.html

Decàleg de la "Llei de Protecció de la Vida del Concebut" Aquests són els canvis que incorpora la nova norma aprovada sobre la interrupció de l'embaràs en Consell de Ministres La llei de l'avortament recollirà dos supòsits: risc per a la dona i violació El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres (20/12/2013) l'avantprojecte de Llei Orgànica de Protecció dels Drets del Concebut i de la Dona Embarassada, norma que suprimeix el dret a l'avortament tal com estava concebut en la llei de terminis aprovada el 2010 pel Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

Aquests són els principals aspectes avançats pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón: 1. L'avortament es permet si hi ha "menyscabament important i durador" per a la salut física i psíquica de la dona o un perill important per a la seva vida. L'altre supòsit és que hi hagi "delicte contra salut o indemnitat sexual" de la dona (violació).

2. El termini per al primer supòsit (risc per a la salut física o psíquica de la dona) serà de 22 setmanes de gestació i per al segon (violació), de 12 setmanes. Per poder acollir-se a aquesta segona possibilitat, caldrà haver denunciat l'agressió.

3. El risc per a la salut física o psíquica de la mare haurà de "acreditar de forma suficient amb dos informes motivats emesos per dos metges diferents del que practiquen l'avortament". Els facultatius han de ser "especialistes en la patologia que genera aquesta decisió". Després que els facultatius hagin avaluat la dona, aquesta rebrà informació "verbal" de la mà d'un "col·laborador del sistema públic" sobre les alternatives a la interrupció del seu embaràs; després d'això està obligada a esperar "almenys set dies" (davant dels tres actuals) per prendre la seva decisió.

4. Els metges que realitzin l'avaluació de la dona o del fetus no podran treballar en el mateix centre on es vagi a practicar la intervenció.

5. Quan el perill per a la salut psíquica de la mare tingui causa en una "anomalia fetal incompatible amb la vida", serà necessari un informe mèdic sobre la mare i un altre sobre el fetus, de manera "que quedi provada aquesta anomalia".

6. Si l'anomalia incompatible amb la vida no hagués pogut ser detectada clínicament "amb un diagnòstic precís" en les 22 primeres setmanes de gestació, l'avortament també es pot practicar després, sempre que es compleixin els requisits anteriors.

12

7. Es permet l'objecció de consciència de tots els professionals sanitaris que participen o col·laborin en el procés d'interrupció de l'embaràs (diagnòstic i intervenció). Per a això, el professional ha de comunicar per escrit al director del centre dins dels cinc dies següents a començar a treballar-hi. La seva decisió s'inclourà en el seu expedient personal, que serà reservat i confidencial. L'exercici d'aquest dret, que no admet modulacions, es podrà modificar en qualsevol moment.

8. Es prohibeix la publicitat de les clíniques que practiquen avortaments. "No és un producte de consum i aquesta informació només han de facilitar els especialistes", ha afirmat Gallardón.

9. Perquè el consentiment de les menors d'edat s'entengui com "informat i lliure", és a dir, perquè puguin avortar en els supòsits que permet la llei, serà obligatòria "la participació dels titulars de la pàtria potestat", ja siguin pares o tutors.

10. Practicar un avortament fora dels supòsits estipulats no tindrà retret penal per a la dona. "És la primera vegada en la història d'Espanya en què s'allibera a la dona de la possibilitat de patir qualsevol retret penal", ha dit el ministre. Gallardón no ha especificat, però, si hi haurà sanció administrativa. El que sí ha assegurat és que el metge que es salti la llei sí que serà sancionat segons la normativa vigent. http://www.eldiario.es/sociedad/Gobierno-da-luz-verde-anteproyecto_0_209279509.html

L'avortament deixa de ser un dret i la dona només tindrà l'última paraula en cas de violació El Govern dóna llum verda a la "Llei de Protecció de la Vida del Concebut i els Drets de l'embarassada".

La nova norma, aprovada pel Consell de Ministres, elimina els terminis per avortar lliurement i la dona només pot decidir en cas de violació.

A partir de la setmana 22 se sotmetrà a les dones a un part provocat.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte de Llei Orgànica de Protecció de la Vida del Concebut i els Drets de la dona Embarassada, que reforma l'actual llei de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l'embaràs.

La nova norma posa el focus en el no nascut. El ministre ho ha deixat meridianament clar en la presentació de l'avantprojecte: "El que no podem fer dependre la vida del 'nascituru' de la voluntat de la dona".

"Aquest concebut és un bé jurídic que hem de protegir. Però no és un bé jurídic absolut" perquè poden entrar en conflicte amb els de la mare. El que no poden fer els poders públics és ignorar el conflicte.

Així, es restringeix els casos en què la dona podrà avortar en tornar a un sistema de supòsits en lloc de l'actual de terminis. La regulació que ha impulsat Gallardón només preveu dos supòsits per a l'avortament: el risc per a la salut de la mare i casos en què l'embaràs sigui conseqüència d'una violació. Que el fetus tingui algun tipus de patologia molt greu o algun tipus de discapacitat no es contempla la 13

possibilitat d'avortar. Llevat que aquesta situació signifiqui un risc per a la mare. "No hi ha embrions de primera o de segona com no hi ha ciutadans de primera i de segona".

Un altre dels canvis que introdueix la legislació és l’"objecció de consciència": autoritza els metges de la sanitat pública a negar per raons ideològiques a practicar un avortament.

En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que ha impulsat la polèmica norma, ha explicat que amb aquesta aprovació es porta a terme el compliment d'un "compromís electoral".

El ministre s'ha encarregat de destacar en nombroses oportunitats que amb la nova legislació no existeix cap tipus de retret penal per a la dona. "La dona mai és culpable", cosa que, segons el ministre "el PSOE no havia entès".

La nova regulació ha de sotmetre ara al tràmit parlamentari i s'ha de sotmetre als òrgans consultius, com el Consell d'Estat.

Allò que canvia: Terminis: Fins ara les dones podien avortar sense al·legar cap raó en les primeres 14 setmanes de gestació. És una llei de terminis similar a la que hi ha a la majoria de països de la Unió Europea com a Holanda o França. En la majoria dels països de la Unió Europea hi ha llei de terminis. Això s'elimina. Es torna als supòsits de la llei de 1985. Les dones ja no tindran dret a avortar sinó que hauran de justificar que els interessos del no nascut entren en conflicte amb els propis.

Menors de 16 i 17 anys: Amb la llei de 2010 les menors de 16 i 17 anys han d'informar els seus pares, llevat que al·leguin causes especials per no fer-ho. Per exemple, mala relació amb els seus progenitors o que aquests poguessin obligar-les a no avortar. Aquesta possibilitat ja no existeix. Els pares tenen l'obligació d'acompanyar i la potestat de decidir sobre elles.

Supòsits: Els supòsits són els dos que hi havia a la llei anterior: violació, risc per a la salut física o psíquica de la mare (fins a la setmana 22) però s'elimina el supòsit de les anomalies fetals com a tal.

Malaltia del fetus: Amb la legislació de 2010 un embaràs de més de 22 setmanes només es pot interrompre si hi ha "anomalies fetals incompatibles amb la vida" i per a això ha de constar el diagnòstic en un dictamen emès amb anterioritat per un metge especialista que no sigui el que practiqui la intervenció. També s'autoritza l'avortament quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable, que ha de ser confirmat per un comitè clínic.

Ara el supòsit de malaltia del fetus s'elimina, i queda supeditat als efectes que aquesta malaltia generi en la seva mare. S'ha de garantir que la dona patirà un dany "no irreversible però sí important i durador" en la seva salut física o psíquica. Per a això es demana un informe motivat per dos metges especialistes que no poden ni tan sols treballar en el centre en què es practiqui l'avortament. "No suposa desconfiança per a la dona sinó garantia per a ella", ha assenyalat el ministre. En els casos d'un avortament d'urgència no caldrà aquest informe.

14

En el cas de malalties incompatibles amb la vida el requisit serà doble: un informe mèdic que confirmi els riscos per a la mare i un altre que provi la patologia del fetus d'acord amb la Comitè de Bioètica d'Espanya.

Avortament o part induït: Tot això val fins a la setmana 22. A partir d'aquest moment les dones no podran ser sotmeses a un avortament. En el cas d'un acreditat risc per a la vida de la mare, es practicarà un part induït, ja que, segons va argumentar el ministre, l'OMS assenyala que a les 22 setmanes un fetus podria viure fora del cos de la mare.

Processos d'informació: Es va a oferir a les dones informació i assessorament sobre els seus drets i les ajudes de les que pugui disposar. Es tractarà d'informació clínica personal i personalitzada., Que brindarà de forma verbal (no només per escrit) i tindrà en compte el grau de maduresa i l'edat de la dona. Aquest servei estarà a càrrec de professionals del sistema públic i estarà orientat a oferir l'embarassada alternatives a l'avortament. Gallardón va confirmar que no s'enviaran a la dona imatges de l'ecografia on aparegui el fetus tal com va proposar UPN al Congrés dels Diputats. Després de rebre aquesta informació la dona es veurà obligada a un període de reflexió de set dies, quatre més dels que establia la llei fins ara.

Publicitat de les clíniques que practiquen avortaments: Es prohibeix qualsevol anunci de centres mèdics que ofereixin la possibilitat d'interrompre l'embaràs a les dones. "No és un producte de consum i aquesta informació només han de facilitar els especialistes", ha dit Gallardón al respecte. http://www.eldiario.es/sociedad/razones-ley-Gallardon_0_230627591.html Natalia Chientaroli

Quatre raons per les que la llei de l'avortament de Gallardón no és la de 1985 El Govern, amb Mariano Rajoy al capdavant, defensa que la reforma de la llei de l'avortament torna als postulats de la dècada dels vuitanta.

No obstant això, l'avantprojecte elimina un dels tres supòsits de la llei anterior: la malformació fetal.

I la reforma va més enrere: terminis més restrictius, tràmits més complicats i la inseguretat jurídica que afecta els metges són altres dels canvis sobre els quals l'Executiu prefereix no parlar.

"Em sembla que té vostè una vara de mesurar bastant estranya", va dir Mariano Rajoy Alfredo Pérez Rubalcaba a la sessió de control del Congrés. El líder del PSOE li havia preguntat per la reforma de la llei de l'avortament, i el president del Govern es va créixer retraient-li que "ha tingut dues veritats ", la qual va defensar el 1985 i la que defensa des de 2010. Rajoy s'escuda en el discurs que ja li hem sentit al promotor d'aquest projecte, el ministre Alberto Ruiz - Gallardón: es torna a la norma del 85, la del consens, que van aprovar els socialistes i els populars no van canviar durant els seus mandats.

15

Això sí, Rajoy reconeix "algunes modificacions". I recorda una vegada més que el seu partit portava al seu programa electoral la modificació de l'actual llei de terminis per tal de tornar " en el substancial " a la qual va impulsar Felipe González i que, per cert, el germen del PP, Aliança Popular, va recórrer davant el Tribunal Constitucional. Per a més dades, va ser precisament José María Ruiz - Gallardón, pare de l'actual ministre de Justícia, el responsable de presentar aquest recurs.

Però l'avantprojecte aprovat pel Consell de Ministres el desembre no és un retorn a la llei de 1985, sinó que va molt més enllà. Les associacions proelecció la qualifiquen d'un "retrocés de més de 30 anys, a l'època franquista".

1. Els supòsits La llei de terminis aprovada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero acabava amb els supòsits. A la del 85, l'avortament es despenalitzava en tres possibles situacions: violació, risc per a la salut de la mare o malformació fetal. La de Gallardón és una versió restringida de l'anterior, ja que elimina la possibilitat d'interrompre l'embaràs en cas d'una greu malformació fetal.

En el text que defensa el ministre, la dona podrà avortar dins les 12 primeres setmanes en cas de violació, sempre que hi hagi una denúncia prèvia de l'agressió sexual. Els professionals implicats han criticat que, en ser una qüestió íntima i complicada, amb la quantitat de tràmits que les dones hauran de passar obligatòriament –l'assessorament d'assistents socials i una setmana de reflexió–, és molt difícil que les dones arribin a acollir-se a aquest clar.

Amb la llei socialista de Felipe González, la major part dels avortaments es practicaven sota el supòsit del risc per a la salut física o psíquica de la dona.

Gallardón recupera aquest esperit, però ho complica. Perquè ja no arribarà amb un certificat mèdic (la major part d'ells es realitzaven a la mateixa clínica on es practicava la intervenció), sinó que ara hauran d'intervenir dos psiquiatres. Els especialistes han de garantir que la dona patirà un dany "no irreversible però sí important i durador" en la seva salut física o psíquica.

Amb la de 1985 no hi havia límits de temps per al·legar aquest supòsit. De fet, la llei va suposar de facto una opció discrecional per a l'avortament. Això sí, segons els especialistes, sota una notable inseguretat jurídica i amb el cost emocional per a la dona d'al·legar riscos psíquics i, en aquelles comunitats on el sistema públic es mostrava més gelós, amb el cost financer addicional de recórrer a clíniques privades.

La llei Gallardón posa un límit per al supòsit de la salut psíquica de la mare en la setmana 22. A partir de llavors, es necessitarà el diagnòstic d'una malaltia fetal gravíssima o incompatible amb la vida i, a més, un psiquiatre ha de certificar que aquesta situació afecta la salut psíquica de la dona.

D'acord amb les estadístiques del Ministeri de Sanitat, la major part dels avortaments es realitzen actualment en les primeres 14 setmanes, exercint el dret a decidir consagrat en la llei de terminis. "Amb aquest marc legal de fet gairebé es suprimeix el dret a l'avortament, només es podrien realitzar l’ 1% de les intervencions que es fan ara", destaca el ginecòleg José Luis Carbonell.

16

2. Despenalització Un dels arguments amb què ha presumit el Govern respecte al projecte de llei és que "per primera vegada es despenalitza absolutament a la dona". La plataforma Decidir Ens fa lliures ha criticat aquesta afirmació per enganyosa. "Si la dona no pot decidir, si ho han de fer per ella dos metges, com la van a penalitzar?", ironitzaven fa uns dies en la presentació de les al·legacions al projecte.

Els psiquiatres creuen que la norma "es consagra la minoria d'edat de la dona, se li retira el seu dret a decidir sobre el seu propi cos i sobre l'esdevenir de la seva vida". I obren una reflexió: "Tan incompetent és considerada, que no és ni jurídicament punible, en cas d'infligir aquesta llei? Vol dir la llei que la dona és penalment incapaç?".

La responsabilitat recauria als metges, aquests són els que es troben amb la pressió de la llei a l'esquena. Perquè la llei Gallardón despenalitza a les dones però no als professionals- i les clíniques - implicats en l'avortament. Per això els col·legis mèdics han advertit al Govern de la inseguretat jurídica en què els situa el nou text. "Ens deixa en una completa inseguretat jurídica, a mercè de denúncies, judicis i fins i tot penes", es queixa la metgessa Pilar Martínez Ten. "Tornem a la hipocresia. Ens obliguen a mentir. A signar coses que no són veritat".

3. Malformació fetal La llei que proposa el Govern elimina el supòsit de malformació fetal. El nombre d'avortaments voluntaris que es realitzen sota aquest supòsit és petit. Segons les dades del Ministeri de Sanitat de 2012, van ser tot just el 3,05% del total. De les 112.390 intervencions (5.969 menys que el 2011), 3.124 es van realitzar per "risc de greus anomalies en el fetus" (2,78%), i 303, per "anomalies fetals incompatibles amb la vida o malaltia extremadament greu i incurable".

Gallardón defensa que aquests avortaments podran seguir realitzant, "però sota el supòsit de risc per a la salut de la mare" i no per la malaltia del fetus. L'argument és que no es poden limitar els drets del no nascut per la discapacitat que pugui arribar a tenir. I per a això es dóna suport a una declaració d'Unicef que en tot moment parla de persones i no de "concebuts no nascuts".

4. Tràmits més complicats Amb la llei de 1985, en els casos que requerien la signatura del metge, aquest paper el exercien habitualment professionals de la clínica en la qual després es realitzava l'avortament (el 97% es practiquen en centres privats). També passa el mateix amb la llei de terminis, en la qual la interrupció és decisió de la dona fins a la setmana 14, però després requereix l'informe mèdic per acreditar possibles danys a la mare o al fetus.

La reforma del PP traspassa aquesta potestat a metges especialistes aliens a les clíniques. A més, les dones han de demanar cita amb els serveis socials perquè li ofereixin una informació detallada i personalitzada sobre les seves opcions i sobre les ajudes que podria rebre de l'Estat o de la seva comunitat autònoma. "S'estableix la necessitat d'oferir un assessorament social i clínic sobre les alternatives i les seves conseqüències”, ha explicat Rajoy al Congrés. Després de complir amb tots 17

aquests tràmits, la dona haurà de passar set dies de reflexió abans d'efectuar la intervenció.

Els metges especialistes en Diagnòstic Prenatal adverteixen que aquesta complicació en l'accés a la interrupció de l' embaràs pot convertir un dret inassolible en el cas de les malformacions. I expliquen que les ecografies morfològiques, en què es detecten la major part de les malalties fetals, es realitzen entre la setmana 18 i la 22. " Fins i tot en el cas que la dona es recuperés immediatament del xoc que suposa la notícia que el seu fill té una patologia gravíssima, i dediqués tot el seu temps i energies a complir amb aquests passos, les possibilitats d'arribar a temps abans del límit de les 22 setmanes serien mínimes", explica Pilar Martínez Ten, experta en Diagnòstic Prenatal. Aquesta metge adverteix, a més, que el caràcter restrictiu del projecte de Gallardón, en comparació amb la norma de 1985, pot tornar a Espanya a situacions que s'havien superat.

"En una ecografia podem veure, per exemple, una inflamació del ventricle cerebral.

Pot ser molt greu, però en realitat no sabem com evolucionarà”, explica Martínez Ten. "Amb la llei del 85 els pares en aquestes situacions avortaven en la setmana 20 per si de cas es quedaven fora del termini. Era una decisió molt dolorosa, que prenien per no arriscar-se, i que amb la llei de 2010 s'havia acabat. Ara podem esperar, amb la seguretat que un comitè clínic avalua el cas, i amb la tranquil·litat de saber que només un de cada 10 fetus amb aquest símptoma desenvolupa una malaltia greu. El que proposa el Govern és una marxa enrere”, lamenta l'especialista.

18

3. Recull de lleis espanyoles en matèria de Drets Sexuals i Drets Reproductius des de l'any 1980 fins a l'actualitat Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. (BOE 55, de 4 de març de 2010).

Reial decret 831/2010, de 25 de juny, de garantia de la qualitat assistencial de la prestació a la interrupció voluntària de l’embaràs. (BOE 155, de 26 de juny de 2010).

Reial decret 825/2010, de 25 de juny, de desplegament parcial de la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de salut pública Llei d'Investigació biomèdica, juliol 2007 Llei Orgànica per a la Igualtat efectiva de dones i homes, març 2007 Llei sobre tècniques de Reproducció humana assistida, maig de 2006 Llei Orgànica d'Educació, maig 2006 Llei per la qual es modifica el Codi Civil en matèria de dret a contreure matrimoni, juliol 2005 Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, desembre de 2004 Llei General de Sanitat, abril de 1986 Llei Orgànica de Llibertat Religiosa, juliol 1980 Constitución Espanyola, 1978

Lleis i Decrets aprovats pel Parlament de Catalunya que fan referència als Drets Sexuals i Drets Reproductius: Instrucció 03/2013, de 5 d'abril, Accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no tenen la condició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, maig 2010

19

Llei Salut Pública, octubre 2009 Decret Vacunacions Sistemàtiques, novembre 2008 Llei catalana del dret de les dones a eradicar la violència masclista, abril 2008 Estatut de Catalunya, juny 2006 Decret desplegament del Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR), maig 2004

FUNCIONAMENT I REGLAMENT Anticoncepció d'emergència a Catalunya La Interrupció Voluntària de l’Embaràs a Catalunya Infeccions de Transmissió Sexual a Catalunya VIH/sida a Catalunya Violència Masclista a Catalunya PLA DE SALUT DE CATALUNYA 2011-2015 http://www.observatori.apfcib.org/docs/doc/Interrupcion_Embarazo.pdf http://www.apfcib.org/php/documentacio.php#

Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006 Salut (Salut sexual i reproductiva) Article 19. Drets de les dones 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia,lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.

2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.

Article 41. Perspectiva de gènere 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat.

20

2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.

3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.

4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.

5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.

21

4. Legislació internacional http://nosotrasdecidimos.org/legislacion/

Resum de la legislació per països.

País

Legislació

Detall sobre terminis i indicacions

1.- ALEMANYA

Combina el sistema de terminis amb el d’indicacions.

12 o 22 setmanes – embarassades situació especial necessitat – + assessorament – mínim 3 dies abans intervenció. Indicacions: 2 tipus: mèdica, criminològic.

2.- AÚSTRIA

Combina sistema de terminis amb una altre d’indicacions.

12 setmanes (+ indicacions de tipus mèdic o menor de 14 anys en el moment de quedar embarassada.)

3.- BÈLGICA

Sistema mixt, de terminis i causal.

Dona en situació d’angoixa (détresse), 12ª setmana de gestació. Serà com a mínim 6 dies després de la primera consulta mèdica. La dona ha de ratificar por escrit.

Superat el termini de 12 setmanes, només motius mèdics.

Es necessita l’opinió de dos facultatius.

4.- BULGARIA

Els requisits i el procediment i els criteris es determinen per disposició del Ministeri de Salut.

1. 12 setmanes de gestació.

2. 20 setmanes per risc salut: (perill mort o malformacions fetus).

Es determina també les obligacions dels especialistes en medicina.

5.- CANADÀ

No hi ha una regulació expressa i no té restriccions legals a la seva aplicació.

Les dones de més de 12 anys poden accedir al sistema sense autorització paterna.

Sistema més obert del món occidental: al 1989, la Cort Suprema negà el dret del pare a evitar la interrupció voluntària de l’ embaràs, cedint el dret de decidir únicament a la dona. Dos anys després, la Cort Suprema va confirmar que el no nascut no tenia condició de persona, pel que no era subjecte de la Carta de Drets.

6.- COLÒMBIA

Avortament legal i segur

a) risc salut b) malformacions fetus c) criminologia

7.- DINAMARCA

Avortament lliure (anterior a les 12 primeres setmanes d’embaràs).

més 12 setmanes: permís del Consell Mèdic de la regió danesa competent. La decisió podrà ser apel·lada a la Comissió de Reclamacions d’avortament.

Sense necessitat de permís: • Risc malaltia fetus.

• Risc salut dona, immaduresa o per característiques mentals determinants de la dona.

• Risc pressió psicològica insuportable per la dona.

22

8.- FINLÀNDIA

Es basa en sis supòsits, requisit autorització de 2 metges, i amb un termini de 12 setmanes (ampliable fins 20 casos especials). Equival a una llei de terminis.

Supòsits 12 setmanes: 1. Perill vida o salut mare.

2. Maternitat carrega apreciable circumstàncies socials, familiars, especials.

3. Criminologia.

4. Menor 17 anys moment concepció o major 40 o amb més de 4 fills.

5. Malformacions, malalties fetus.

6. Incapacitat física, psíquica mare o pare.+ 12 setmanes: el cas passa a l’Autoritat Nacional para Afers Legals Mèdics de Finlàndia (TEO en les seves sigles en finlandès) on es forma un tribunal que realitza un estudi individualment.

9.- FRANÇA

Límit de 12 setmanes, termini que només pot ser superat per causes mèdiques.

12 setmanes: Dos metges d’un equip multidisciplinari acrediten perill vida i salut de la mare o malaltia, malformacions del fetus.

Totes les menor d‘edat no emancipada ha d’anar a una consulta amb un assessor d’un centre de planificació familiar (per majors d’edat la consulta és optativa). I haurà de tenir amb el consentiment d’almenys un dels seus pares, o si vol mantenir el secret, podrà estar acompanyada per un major d’edat de la seva elecció.

10.- GRAN BRETANYA

24 setmanes lliure +24 setmanes

Abans de les 24 setmanes de gestació.

Casos avortament legal després de 24 setmanes: • Salvar la vida de la mare.

• Prevenir un mal greu a nivell físic o de salut mental mare.

• Risc fetus anomalies/mals físics o mentals que suposaran una discapacitat greu o minusvalia.

11.- GRÈCIA

Determinades condicions: 12 setmanes lliure

1. Dotze setmanes 2. Riscs salut mare, salut fetus: 24 setmanes.

3. Perill físic o moral irreversible per la dona embarassada.

4. Criminologia, 19 setmanes.

5. Si la embarassada és una menor, es necessita el consentiment d’un dels pares o del tutor.

12.- HOLANDA

Llei de terminis: 24 primeres setmanes. Entre consulta mèdica i intervenció lapsus mínim de cinc dies.

La majoria dels avortaments es porten a termini dins de les 22 setmanes. Només els avortaments per raons mèdiques s’estenen a la setmana 24.

El límit de les 24 setmanes per la pràctica de l’avortament està relacionat amb el moment en que el fetus és viable fora del ventre matern, moment a partir del que l’avortament es tipifica com a delicte al Codi Penal.

13.-ITÀLIA

termini de 90 dies des de la concepció.

Més 90 dies: si existeixen greus motius físics o psíquics, certificat mèdic.

Les menors de 18 anys necessitaran l’autorització d’ambdós progenitors o del jutge de menors per interrompre un embaràs.

23

14.LUXEMBURG

termini de 90 dies des de la concepció..

Possibilitat de realitzar una Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE), però únicament en supòsits taxats (…) i a proposta de un metge, amb l’ informe favorable d’un altre metge.

Aplicació oberta de la llei (per exemple, el concepte de risc per a la salut psíquica de la mare, que permet una gran flexibilitat). No es coneix cap cas d’aplicació de la llei penal sobre l’avortament, i la tolerància social i oficial cap la IVE és molt àmplia.

15.- MÈXIC

Varia per Estats. Al Districte Federal avortament lliure 12 setmanes

És de competència estatal, no federal.

Despenalitzat l’avortament per violació.

La resta de les causes (malformacions greus, conseqüències greus per la salut de la dona, falta de recursos econòmics…) varia de un Estat a una altre.

Districte Federal, es la més ambiciosa, al permetre l’avortament voluntari a les 12 primeres setmanes de gestació

16.- NORUEGA

Lliure 12 setmanes / +12 setmanes supòsits

1. 12 setmanes.

2. Després de les 12 setmanes la dona realitza la sol·licitud i la decisió la pren una junta mèdica. Ha d’existir alguna de les següents circumstàncies: a) Risc per a la salut mental o física de la dona. b) Possibilitat d’una situació difícil vital per a dona c) Risc de malaltia greu pel nadó. d) Criminologia. e) Malaltia mental greu de la dona.

3) Després de la setmana 18 de l’embaràs, sinó és que hi ha una raó particularment greu i sempre que el fetus no sigui encara viable.

17.- PORTUGAL

Avortament lliure fins la setmana 10 i després supòsits.

Opció lliure de la dona a les primeres 10 setmanes de l’embaràs.

Perill salut o vida dona, a les primeres 12 setmanes.

Criminologia, a les primeres 16 setmanes.

Quan existeixen certs motius per preveure que el fetus patirà, amb caràcter incurable, una malaltia greu o una malformació congènita, a les 24 primeres setmanes. Quan el fetus és inviable, es pot realitzar en qualsevol moment.

18.- POLÒNIA

No existeixen terminis legals per la intervenció, només en el supòsit número 2 (12 setmanes)

Supòsits: 1. Risc salut mare.

2. Malaltia fetus.

3. Criminologia.

S’exigeix el consentiment per escrit de la dona. Si és menor de 15 anys o incapacitada el consentiment ha de ser firmat pels pares o pel representant legal. Pel cas de menors de 13 anys és necessari, a més, el consentiment del Tribunal de Menors.

19.- SUÈCIA

Fins la setmana 18

Es contempla la possibilitat d’interrompre més enllà, de la setmana 18 a la 24. En aquest cas se necessita permís de la Direcció Nacional de Sanitat i Benestar Social. No és concedeix si es considera que l’embrió és viable.

24

http://worldabortionlaws.com/

25

UNA MICA D’HISTÒRIA HISTÒRIA DELS DRETS SEXUALS I ELS DRETS REPRODUCTIUS L'origen de l'enfocament de Drets Sexuals i Drets Reproductius el trobem en les reivindicacions realitzades pel moviment feminista, que formula als anys 70 del segle XX el concepte de Drets Sexuals i Reproductius de les Dones com el dret d'aquestes a controlar el seu cos regulant la seva sexualitat i capacitat reproductiva sense imposicions, coercions o violència per part dels homes, així com l'exigència que aquests assumeixin la seva responsabilitat per l'exercici de la seva sexualitat (Maoño y Vázquez, 2000). Un clar exemple d'aquest moviment el trobem amb la publicació l'any 1973 del llibre “Nuestros Cuerpos, Nuestras Vidas” (Boston Women’s Health Book Collective, 1973).

Aquestes reivindicacions, plantejades pels moviments feministes en fòrums i conferències internacionals obligaren a les Nacions Unides durant la dècada dels '90 a reformular les seves conceptualitzacions i orientacions en matèria de polítiques de població, de salut, de desenvolupament i de Drets Humans. Paral·lelament a aquesta tendència, també en el marc de les NNUU s'institucionalitzà l'enfocament del Desenvolupament Humà, que es centra en garantir el ple desenvolupament de totes les persones, i que conflueix ràpidament amb l'enfocament de DSiR. La Conferència Internacional sobre Població celebrada al Caire l’any 1994 es considera un punt culminant per la configuració dels Drets Sexuals i Reproductius ja que s'institucionalitzen els conceptes de salut sexual i reproductiva i es reconeixen com a element clau per al desenvolupament dels països i l’apoderament de les dones. La Conferència ratifica el dret de les dones a controlar la seva pròpia fecunditat a través de l'accés i la informació sobre els mètodes anticonceptius. A més, el Programa d'Acció emanat d'aquesta conferència es compromet a "promoure l'equitat i la igualtat entre els sexes i els drets de la dona, així com a eliminar la violència de tot tipus contra la dona i assegurar-se que sigui ella qui controli la seva pròpia fecunditat” (Conferència d’el Caire, 1994). És a la IV Conferència Mundial sobre les Dones celebrada a Beijing l'any 1995 quan es reafirmen els acords d’El Caire i s’avança en la definició d’aquests drets. La qüestió més important d’aquesta trobada és que per primera vegada, i ja per sempre, es fa referència als Drets Sexuals i Reproductius com a part indissoluble dels Drets Humans: "Els drets humans de les dones inclouen el seu dret a exercir el control i decidir lliure i responsablement sobre les qüestions relatives a la seva sexualitat, inclosa la seva salut sexual i reproductiva, lliures de coerció, discriminació i violència" (Conferència de Beijing, 1995).

L'any 2000, tots els Estats Membres de les Nacions Unides adopten uns acords que es plasmen en la Declaració del Mil·lenni i en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Els ODM són 8 objectius específics que les Nacions Unides i els seus països membres es van comprometre a complir abans del 2015. La seva finalitat és eradicar la fam, la pobresa, l’analfabetisme i les malalties que ataquen a grans sectors de la població mundial. L'objectiu 3: promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona, l'objectiu 5: reduir la mortalitat materna i l'objectiu 6: combatre el VIH / sida, el paludisme i altres malalties fan referència explícita a Drets Sexuals i Reproductius i contenen indicadors tals com la taxa d'us 26

d'anticonceptius, la taxa de natalitat entre les adolescents, la cobertura d'atenció prenatal i les necessitats insatisfetes en matèria de planificació familiar.

No només les Nacions Unides han generat documents marc per a l'establiment dels Drets Sexuals i Reproductius. En un intent de sistematitzar el contingut dels documents sorgits en el sí de la Conferència del Caire i de Beijing entre d'altres, l'any 1995 la Federació Internacional de Planificació Familiar (IPPF), aprova una Carta dels 12 Drets Sexuals i Reproductius. La IPPF formula, a partir de dotze drets reconeguts en els instruments legals internacionals sobre Drets Humans, la vinculació d'aquests amb l'esfera de la sexualitat i de la reproducció. La Carta constitueix una eina bàsica per a l'anàlisi i la vigilància de les violacions a aquests drets. L'any 2008, i partint de la Carta de 1995, la mateixa IPPF aprova una Declaració de Drets Sexuals, un document que enumera 10 Drets Sexuals i que té la voluntat d’insistir específicament en els Drets Sexuals, de manera que no quedin subordinats als Drets Reproductius i a la Salut Reproductiva.

DRETS SEXUALS I DRETS REPRODUCTIUS: UN CANVI CONCEPTUAL Les conseqüències de l'adopció d'una perspectiva de DSIR suposen doncs: •

S'institucionalitza la desvinculació real i simbòlica dels àmbits de la sexualitat i de la reproducció.

•

Es desvinculen també la sexualitat i la reproducció de l'àmbit de la moral i la religió.

•

Al mateix temps, en elevar-los a la categoria de drets, permet situar aquests dos àmbits essencials de la vida humana en l'esfera pública i exigir el dret universal al seu accés.

•

Es desvinculen els discursos de control poblacional de les demandes relacionades amb la reproducció, que passen a vincular-se a discursos de desenvolupament humà.

•

Permet estimular que la coresponsabilització de la població masculina heterosexual amb a la Salut Sexual i Reproductiva, reduint la càrrega que l’assumpció en solitari suposa per a moltes dones, joves i adultes.

L'adopció del discurs dels DS i DR, encara que és relativament nou en el nostre país ha comportat un canvi no només en l'imaginari polític sinó també en la prestació de serveis públics relacionats amb aquestes àrees. Un clar exemple és l'evolució dels Centres de Planificació Familiar en Centres de Salut de la Dona i posteriorment en Centres d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva.

DRETS SEXUALS Els Drets Sexuals es fonamenten en el dret a gaudir d'una vida sexual satisfactòria i agradable en tot el cicle vital, lliure de coerció i discriminació i respectuosa amb l'autonomia sexual de les persones. Implica també garantir la salut sexual entesa

27

com un estat de benestar físic, emocional, mental i social en relació a la sexualitat (FPFE, 2010).

Realitzar una llista de Drets Sexuals no és una tasca fàcil. La IPPF, en la Declaració de Drets Sexuals publicada l'any 2008 afirma que la sexualitat és un concepte en evolució, que comporta tant l'activitat sexual com l'orientació sexual, l'erotisme, el plaer, la intimitat o les identitats de gènere. Els drets sexuals estan constituïts per una sèrie de beneficis relatius a la sexualitat que emanen dels drets a la llibertat, igualtat, privacitat, autonomia, integritat i dignitat de totes les persones, que són Drets Humans.

Els 10 Drets Sexuals aprovats l'any 2008 per IPPF són: 1. Dret a la igualtat, a una protecció legal igualitària i a viure lliures de tota forma de discriminació basada en el sexe, la sexualitat o el gènere Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, i han de gaudir de la mateixa protecció de la llei contra la discriminació en base en la seva sexualitat, sexe o gènere 2. Dret de totes les persones a la participació, sense importar el seu sexe, sexualitat o gènere Totes les persones tenen dret a un ambient que els permeti participar i contribuir activa, lliure i significativament en els aspectes civils, econòmics, socials, culturals i polítics de la vida humana, a escala local, nacional, estatal i internacional, i a poder fer realitat els seus drets humans i les seves llibertats fonamentals.

3. Dret a la vida, llibertat, seguretat de la persona i integritat corporal Totes les persones tenen dret a la vida, la llibertat i a viure lliures de tortura i d'un tracte cruel, inhumà i degradant, i, especialment quan la causa de això sigui el seu sexe, edat, gènere, identitat de gènere, orientació sexual, estat civil, història o comportament sexual, real o ser malaltes de VIH/SIDA. 4. Dret a la privacitat Totes les persones tenen dret a no ser subjectes a la interferència arbitrària de la seva privacitat, família, llar, documents o correspondència, així com al dret a la privacitat que és essencial per exercir la seva autonomia sexual.

5. Dret a l'autonomia personal i al reconeixement davant la llei Totes les persones tenen dret a ser reconegudes davant la llei i tenen dret a la llibertat sexual, la qual abasta l'oportunitat dels individus per tenir control i decidir lliurement sobre assumptes relacionats amb la sexualitat, per a triar les seves parelles sexuals i per experimentar el seu potencial i plaer sexual a plenitud, dins d'un marc de no discriminació.

6. Dret a la llibertat de pensament, opinió i expressió Totes les persones tenen dret a exercir la seva llibertat de pensament, opinió i expressió en relació amb les seves idees sobre la sexualitat, orientació sexual, identitat de gènere i drets sexuals, sense intromissions o limitacions basades en les creences culturals dominants o ideologia política,o en nocions discriminatòries de l'ordre públic, moralitat pública, salut pública o seguretat pública.

28

7. Dret a la salut i als beneficis de l'avanç científic Totes les persones tenen dret a gaudir del més alt estàndard possible de salut física i mental, que inclou els determinants essencials de la salut, i l'accés a l'atenció de la salut sexual per a la prevenció, diagnòstic i tractament de totes les inquietuds, problemes i trastorns sexuals.

8. Dret a l'educació i informació Totes les persones, sense discriminació, tenen dret a l'educació i informació de manera general i a l'educació integral en sexualitat, així com a la informació necessària i útil per a exercir plenament la seva ciutadania i igualtat en els dominis privats, públics i polítics.

9. Dret a escollir si casar-se o no i a formar i planificar una família, així com a decidir si tenir o no fills i com i quan tenir-los Totes les persones tenen dret a triar si casar-se o no fer-ho, si formar i planificar una família o no fer-ho, quan tenir fills i a decidir el nombre i espaiament dels seus fills de manera responsable i lliure, dins d'un ambient en el qual les lleis i polítiques reconeguin la diversitat de les formes familiars, incloent aquelles no definides per ascendència o matrimoni.

10. Dret a la rendició de comptes i reparació de d'anys Totes les persones tenen dret a mesures efectives, adequades, accessibles i apropiades de tipus educatiu, legislatiu, judicial i d'altres tipus per assegurar i exigir que els que tinguin el deure de garantir els drets sexuals siguin plenament responsabilitzats de fer-los complir. Això inclou la capacitat de supervisar la implementació dels drets sexuals i de tenir accés a remeis per violacions als drets sexuals, incloent l'accés a una reparació de danys completa a través de la restitució, compensació, rehabilitació, satisfacció, garantia de no reincidència i qualsevol altre mitjà.

DRETS REPRODUCTIUS Els Drets Reproductius es basen en el reconeixement i respecte a la capacitat de decidir lliurement i responsablement, sense discriminació, coerció o violència, si es vol o no tenir filles i fills. Suposa també garantir la salut reproductiva entesa com un estat general de benestar físic, emocional i social, i no de simple absència de malaltia o malaltia, en tots els aspectes relacionats amb el sistema reproductiu així com les seves funcions i processos (FPFE, 2010).

Els Drets Reproductius estan constituïts per una sèrie de beneficis relatius a l'àmbit de la Reproducció que emanen dels drets a la llibertat, igualtat, privacitat, autonomia, integritat i dignitat de totes les persones, que són Drets Humans.

Els Drets Reproductius aprovats per IPPF l'any 1995 són: 1. Dret a la Vida Aquest dret, en relació a la reproducció ens permet afirmar que: • •

Cap vida de cap dona s'ha de posar en perill per raó de l'embaràs.

Cap vida de cap nen o nena ha de ser posada en risc per raó del seu sexe.

29

•

Cap persona ha de posar en perill la seva vida per la falta d'accés a serveis de salut i/o informació, en salut reproductiva.

2. Dret a la Privacitat Tots els programes de vigilància sanitària han de comptar amb polítiques que protegeixin la privacitat dels pacients i la confidencialitat de les dades de control de malalties. Els proveïdors d’atenció a la salut reproductiva estan obligats per llei a mantenir la confidencialitat de la informació relativa als seus clients.

3. Dret a la Informació i a l'Educació en matèria reproductiva Totes les persones tenen dret a l'educació i, en particular, al material informatiu específic per garantir la salut i el benestar de les persones i famílies, incloent-hi informació i assessorament sobre salut reproductiva i en conseqüència: •

•

Totes les persones tenen dret a l'educació i informació suficients per garantir que les decisions que fan relacionats amb la seva vida reproductiva es realitzin amb el consentiment ple, lliure i informat.

Totes les persones tenen dret a una informació completa sobre els beneficis relatius dels riscos, i l'eficàcia de tots els mètodes anticonceptius i la prevenció d'embarassos no desitjats.

4. Dret a optar a contraure matrimoni o no i a formar i planificar una família Totes les persones tenen dret a la protecció si es produeix un matrimoni sense el consentiment ple, lliure i informat de la persona. També totes les persones tenen el dret d'accés a serveis de salut reproductiva incloent aquells relacionats amb fertilitat o esterilitat.

5. Dret a decidir si tenir o quan tenir fills o filles Totes les persones tenen dret a l’accés, l’elecció i als beneficis dels avenços científics en l’elecció de mètodes de planificació familiar. El tractament adequat de la salut sexual i reproductiva, incloent la informació i els serveis de planificació familiar, es reconeix no només com a una intervenció clau per millorar la salut de les dones i dels nois i de les noies, sinó també com un Dret Humà.

6. Dret a la Protecció i la cura de la salut Totes les persones tenen dret a serveis integrals de salut, inclòs l'accés a tots els mètodes de regulació de la fecunditat incloent l'avortament segur i la diagnosi i el tractament de la infertilitat i infeccions de transmissió sexual com el virus d'immunodeficiència humana/síndrome d'immunodeficiència adquirida (VIH/sida).

7. Dret a gaudir del progrés científic Totes les persones tenen el dret a beneficiar-se de l'accés a les tecnologies de salut reproductiva, inclosa la relacionada amb la infertilitat, l'anticoncepció i l'avortament. A l'hora, totes les persones tenen dret a la informació sobre els efectes nocius de la tecnologia de salut reproductiva en la seva salut i benestar.

8. Dret a la llibertat de pensament En tot allò relacionat amb la seva vida reproductiva, tota persona té dret a pensar i obrar lliurement. La llibertat de pensament sobre salut sexual i reproductiva no ha de veure’s limitada per les idees de tipus religiós, filosòfic o cultural.

30

A tots els drets que es deriven dels DSiDR són aplicables els següents principis: Principi d'universalitat: Totes les persones, sense cap tipus de discriminació, tenen el dret a gaudir plenament. El seu exercici s'ha de guiar pel reconeixement de la diversitat de circumstàncies i condicionants existents, i de les desigualtats que generen. Garantir el gaudi en condicions d'igualtat i dignitat requereix per tant partir de les situacions i necessitats particulars, tant individuals com col·lectives. Això constitueix un imperatiu ètic.

Principi d'inalienabilitat: Cap persona pot renunciar a ells, i perquè això sigui efectiu cal que tota la població conegui aquests drets a través de les accions informatives necessàries.

Principi d'interdependència: Tots els drets estan estretament relacionats de forma que el ple exercici de cada un no és possible sense el desenvolupament dels altres, alhora que cada un té un recorregut propi.

Els Drets Sexuals i els Drets Reproductius es troben protegits i legitimats per la legislació internacional referent a Drets Humans, per altres documents de les Nacions Unides, per declaracions de la UE i per documents elaborats per altres organismes internacionals. Els principals instruments internacionals que avalen els Drets Sexuals i els Drets Reproductius són: Font: http://observatori.apfcib.org/

ACORDS INTERNACIONALS •

OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) són 8 objectius específics que les Nacions Unides i els seus països membres es van comprometre a complir abans de 2015. La seva finalitat és eradicar la fam, la pobresa, l’analfabetisme i les malalties que ataquen a grans sectors de la població mundial.

- Declaració del ODM 2000 - Consulta l'evolució dels ODM a nivell global - Informe de seguiment dels ODM 2013 des de la perspectiva de gènere

•

IV CONFERÈNCIA MUNDIAL DE LA DONA. BEIJING 1995 Conferència en la que van participar tots els estats membres de l'ONU, ONG i institucions i es acceptar per unanimitat la Plataforma d'Acció de Beijing on es van definir 12 objectius estratègics i les mesures a portar a terme tant per governs com institucions diverses com ONG per avançar per una igualtat de tracte i de dret de totes les dones, sense excepcions. Cada 5 anys es realitzen reunions de seguiment del Pla d'acció de Bejing.

- Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing (1995) - Accés a diversos documents de seguiment de Beijing (+5, +10, +15)

31

•

IV CONFERÈNCIA INTERNACIONAL DESENVOLUPAMENT (CIPD). EL CAIRE, 1994

DE

POBLACIÓ

I

La CIPD del Caire té en compte diversos temes relacionats amb la població i el desenvolupament rellevants per a les persones, les famílies i els països així com la reducció de la pobresa, les desigualtats per gènere, edat o ètnia. Inclou també la promoció de la salut i els drets reproductius, entre d'altres. A partir de la CIPD s'establí el Pla d'Acció amb mesures a 20 anys vista i que conclourà formalment al 2014. S'han fet diverses revisions de la seva evolució i implementació.

- Programa d'Acció de la IV CIDP del Caire - Seguiment del Pla d'Acció (en anglès) - Seguiment del Pla d'Acció (en castellà) •

CONFERÈNCIA MUNDIAL DELS DRETS HUMANS. VIENA 1993 La conferència Mundial de Drets Humans reafirma el solemne compromís de tots els Estats de complir amb les seves obligacions i de promoure el respecte universal així com la protecció i observació internacional de tots els drets humans i de les llibertats fonamentals de totes les persones tal com s'expressa a la Carta de les Nacions Unides.

- Accés a la Declaració i al Programa d'Acció de Viena - Accés a l'apartat de Drets Humans de l'ONU

•

CONVENCIÓ INTERNACIONAL PER A L'ELIMINACIÓ DE TOTES LES FORMES DE DISCRIMINACIÓ VERS LA DONA (CEDAW). 1979 Convenció que reconeix explícitament que les dones continuen sent objecte d'importants discriminacions. Es crea el Comitè per a l'Eradicació de la Discriminació de la Dona que s'encarrega de vetllar per l'aplicació de les mesures que es detallen a la convenció. A partir de l'any 2008 el Comitè va ser transferit a l'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans.

- Accés a la Declaració de la CEDAW - Recomanacions generals del Comitè. Abans del 2008 - Seguiment de les accions del Comité (en anglès)

•

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS. 1948 - Declaració Universal dels Drets Humans

INTERNATIONAL PLANNED PARENTHOOD FEDERATION (IPPF) La IPPF és una organització internacional que fa incidència política i proveeix de recursos per aconseguir un ple reconeixement i desenvolupament dels Drets Sexual i els Drets Reproductius arreu del món.

- Drets Sexuals: Una carta de IPPF (2008) - Carta 12 Drets Sexuals i Reproductius IPPF (1995)

32

En aquest apartat podeu trobar quin és el marc normatiu i polític pel que fa als Drets Sexuals i Drets Reproductius (DSiDR) a l'Estat espanyol.

Us oferim un recull de totes les lleis en matèria de DSiDR i també una compilació d'aquells decrets i documents que regulen el desplegament d'aquestes lleis. També fem una selecció dels programes electorals dels partits polítics amb representació parlamentària, compilant totes les propostes relacionades amb els Drets Sexuals i Reproductius. Per fer un seguiment de l'activitat parlamentària, incloem un buscador de les propostes a la mesa del Congrés. *Cal puntualitzar que l'enfocament de Drets Sexuals i Reproductius és relativament nou en la literatura jurídica i institucional de l'Estat Espanyol i que la majoria de lleis no en fan referència explícitament.

33

UNA MIRADA A LA RESTA DEL MÓN http://www.es.amnesty.org/temas/mujeres/noticias-relacionadas/articulo/millones-demujeres-y-ninas-ven-violados-sus-derechos-sexuales-y-reproductivos-en-todo-el-mundo/

Milions de dones i nenes veuen violats els seus drets sexuals i reproductius a tot el món

Les dones i nenes pateixen en moltes parts del món les conseqüències de no poder accedir a serveis de salut ni a informació sobre els seus drets sexuals i reproductius. © Anna Kari

El meu cos, els meus drets!: Nova ciberacció d'Amnistia Internacional a favor dels drets sexuals i reproductius de les dones.

Milions de joves i nenes a tot el món són obligades a casar-se, pateixen violència sexual, se'ls nega l'accés a anticonceptius, no poden prevenir la SIDA i pateixen moltes violacions en els seus drets a la salut reproductiva i sexual. que tenen greus conseqüències per a la seva vida.

Amnistia Internacional, en la vigília del Dia Internacional pels drets de la Dona que se celebra el 8 de març, fa una crida a la comunitat internacional perquè respectin els drets sexuals i reproductius de les nenes i les dones, impulsant polítiques que les protegeixin d'aquestes vulneracions dels seus drets humans.

L'organització llança una ciberacció, El meu cos, els meus drets!, A través del seu centre d'activisme a Internet: www.actuaconamnistia.org amb una petició dirigida als líders mundials amb aquest objectiu. Lliurarà les signatures recollides com a mesura de pressió a la propera reunió de Nacions Unides en la qual s'abordi la qüestió dels drets sexuals i reproductius al llarg d'aquest any 2013.

Testimonis colpidors Latifah, una nena indonèsia de 14 anys, va ser acusada d'adulteri per la policia local quan va acudir a denunciar que havia estat violada. Louisa, una jove de Burkina Faso, va ser insultada i bufetejada mentre donava a llum en un hospital local. A la Marta, una empleada domèstica indonèsia de 30 anys, li van negar anticonceptius 34

en un centre de salut de Jakarta perquè encara no havia tingut fills. Elena, una nena de 10 anys violada per un sacerdot a Nicaragua, va patir pressions perquè guardés silenci i no denunciés l'abús abans que el violador fos per fi processat i condemnat a 30 anys de presó.

Els noms d'aquestes dones són ficticis, però les seves històries són reals i mostren les conseqüències de l'arrelada discriminació que pateixen milions de dones i nenes d'arreu del món, simplement a causa de el seu gènere.

Per a Amnistia Internacional, quan les dones i nenes no tenen accés als serveis de salut efectius i d'informació sobre ells, les conseqüències són sovint catastròfiques. En molts països, la manca d'autonomia i capacitat decisòria sol constituir un impediment addicional per a les dones i les nenes.

L'ONU ha denunciat recentment que cada dia moren al voltant de 800 dones per causes relacionades amb l'embaràs i el part, i que, per cadascuna d'elles, altres 20 suporten patiment durant tota la vida com a conseqüència de lesions, infeccions, malalties o discapacitats derivades de l'embaràs, el part o avortaments practicats en condicions de risc.

"De Indonèsia al Perú, de Sierra Leone als Estats Units, milions de dones i nenes paguen amb la seva vida les polítiques de salut fallides, l'atenció insuficient, i les lleis discriminatòries. Moltes pateixen discriminació i violència en les seves famílies i comunitats, amb poca o cap esperança d'obtenir justícia o rebre suport dels seus governs”, ha afirmat Marianne Mollmann, assessora general de política d'Amnistia Internacional.

El cost de ser pobre En molts països, les dones i les nenes els resulta gairebé impossible accedir a informació i serveis bàsics de salut sexual i reproductiva.

En alguns casos es deu al fet que els governs no donen prioritat a aquesta qüestió ni inverteixen recursos en ella. En altres, quan sí que hi ha serveis de salut, solen estar concentrats en zones més pròsperes, limitant així l'accés per a moltes dones que viuen massa lluny o no poden permetre el cost del desplaçament fins allà.

Amnistia Internacional ha documentat que les dones que viuen en la pobresa, encara que aconsegueixin arribar als centres de salut, de vegades són objecte de maltractament per part de professionals de la salut que no entenen les seves necessitats i que, de vegades, ni tan sols parlen la seva idioma. No només passa en països del Sud del món. Als Estats Units, per exemple, moltes dones migrants van afirmar que les havien fet fora del centre de salut just després de donar a llum perquè no tenien diners suficients per pagar el tractament.

"Cada any, milions de dones i nenes es troben amb obstacles gairebé insalvables per accedir a l'atenció a la salut més bàsica, especialment quan es tracta de la seva salut sexual i reproductiva. Se'ls nega sistemàticament l'accés a informació, anticonceptius, serveis obstètrics d'emergència, i fins i tot reparacions per l'atenció de baixa qualitat”, ha afirmat Mollmann.

"La tràgica realitat és que moltes morts i lesions relacionades amb l'embaràs i el part són evitables."

35

Manca d'informació Després d'examinar la disponibilitat i qualitat de l'accés a l'atenció a la salut en més d'una desena de països, Amnistia Internacional assegura que una de les principals causes de mort de les dones és la falta d'informació sobre els serveis d'atenció a la salut disponibles.

A Indonèsia, per exemple, les dones entrevistades per l'organització van afirmar que no se'ls proporcionava informació adequada sobre el seu dret a accedir a anticonceptius.

La falta d'informació, unida a les restriccions en l'accés a l'avortament, suposa que moltes dones joves no tenen més remei que seguir endavant amb un embaràs no desitjat o sotmetre a un avortament clandestí, que sol practicar en condicions poc segures.

Segons estimacions de l'ONU, dels aproximadament 19 milions d'avortaments insegurs que es duen a terme anualment en els països del Sud, 2,5 milions es practiquen a adolescents, i el 70% de les hospitalitzacions derivades d'avortaments en condicions de risc, són de nenes d'entre 10 i 19 anys.

El 2011, ONUSIDA va informar que només el 34% de la joventut dels països del Sud era capaç de respondre correctament cinc preguntes bàsiques sobre el VIH i com prevenir-lo. Actualment, en aquesta mateixa població es registra el 41 per cent de tots els nous casos de VIH. http://www.es.amnesty.org/uploads/media/Datos_y_Cifras_Mujeres_2013.pdf

Drets sexuals i reproductius

Coneix a joves i adolescents corrents que lluiten diàriament per tenir accés a la informació, l'educació sobre sexualitat i els serveis sobre salut sexual i reproductiva que tots necessitem per portar una vida sana i segura, i uneix-te a la seva lluita Amnistia Internacional llança la campanya "El meu cos, els meus drets" per posar de manifest els obstacles que troben les dones i nenes a l'hora d'accedir a serveis bàsics d'atenció a la salut i informació sobre els seus drets sexuals i reproductius. L'objectiu de la campanya és aconseguir el suport de centenars de milers de persones per demanar als líders mundials que facin més per protegir aquests drets. http://www.es.amnesty.org/temas/mujeres/derechos-sexuales-y-reproductivos/

36

Discriminació i falta d'informació

Una supervivent de violència sexual a Nicaragua, amb la seva mare, concedeix una entrevista a Amnistia Internacional. © AI / Grace González

Discriminació En molts països, les dones i les nenes els resulta gairebé impossible accedir a informació i serveis bàsics de salut sexual i reproductiva.

En alguns casos es deu al fet que els governs no donen prioritat a aquesta qüestió ni inverteixen recursos en ella. En altres, quan sí que hi ha serveis de salut, solen estar concentrats en zones més pròsperes, limitant així l'accés per a moltes dones que viuen massa lluny o no poden permetre el cost del desplaçament fins allà.

Amnistia Internacional ha trobat que les dones que viuen en la pobresa, encara que aconsegueixin arribar als centres de salut, de vegades són objecte de maltractament per part de professionals de la salut que no entenen les seves necessitats i que, de vegades, ni tan sols parlen la seva idioma.

Als Estats Units, per exemple, moltes dones migrants van afirmar que les havien fet fora del centre de salut just després de donar a llum perquè no tenien diners suficients per pagar el tractament.

"Cada any, milions de dones i nenes es troben amb obstacles gairebé insalvables per accedir a l'atenció a la salut més bàsica, especialment quan es tracta de la seva salut sexual i reproductiva. Se'ls nega sistemàticament l'accés a informació, anticonceptius, serveis obstètrics d'emergència, i fins i tot reparacions per l'atenció de baixa qualitat”, afirma Marianne Mollmann, assessora general de política d'Amnistia Internacional.

Manca d'informació Després d'examinar la disponibilitat i qualitat de l'accés a l'atenció a la salut en més d'una desena de països, Amnistia Internacional va concloure que una de les principals causes de mort de les dones és la falta d'informació sobre els serveis d'atenció a la salut disponibles.

A Indonèsia, per exemple, les dones entrevistades per l'organització van afirmar que 37

no se'ls proporcionava informació adequada sobre el seu dret a accedir a anticonceptius.

La falta d'informació, unida a les restriccions en l'accés a l'avortament, suposa que moltes dones joves no tenen més remei que seguir endavant amb un embaràs no desitjat o sotmetre a un avortament clandestí, que sol practicar en condicions poc segures.

Segons estimacions de l'ONU, dels aproximadament 19 milions d'avortaments insegurs que es duen a terme anualment en els països del món en vies de desenvolupament, 2,5 milions es practiquen a adolescents, i el 70 per cent de les hospitalitzacions derivades d'avortaments en condicions de risc són de nenes d'entre 10 i 19 anys.

El 2011, ONUSIDA va informar que només el 34 per cent de la joventut dels països en vies de desenvolupament era capaç de respondre correctament cinc preguntes bàsiques sobre el VIH i com prevenir-lo. Actualment, en aquesta mateixa població es registra el 41 per cent de tots els nous casos de VIH. Un pla global

Dones i nenes esperen per rebre atenció mèdica a Kabul, Afganistan. © James Oatway / Panos

El 1994, en una conferència pionera celebrada al Caire, dirigents de 179 països van reafirmar els drets humans de les dones i les nenes a prendre les seves pròpies decisions sobre la sexualitat, l'embaràs i la maternitat, i es van comprometre a convertir l'apoderament de les dones en un element central de les seves polítiques sobre població i desenvolupament.

Durant la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, els líders mundials també van aprovar un Programa d'Acció amb el qual es pretenia canviar la manera de formular i executar les polítiques i els programes de població.

La idea era garantir que els drets sexuals i reproductius -incloses qüestions com la prevenció i resposta a la discriminació que patien les dones quan intentaven accedir 38

a atenció a la salut- ocupessin un lloc destacat en les polítiques sobre població adoptades per països de tot el món.

El Programa d'Acció incloïa mesures centrades en la reducció de la mortalitat neonatal, infantil i materna, la població i el medi ambient, la migració interna i internacional, la prevenció i el control del VIH / sida, la informació, l'educació i la comunicació, i la tecnologia, la recerca i el desenvolupament.

Amnistia Internacional considera que en els anys transcorreguts des de la Conferència del Caire s'han pres algunes mesures importants per complir els compromisos adquirits en ella. Però aquests progressos han trigat a arribar i, en algunes àrees com la salut sexual i reproductiva, han estat, com a molt, irregulars.

El futur dels drets de les dones Representants dels Estats membres de l'ONU es reuniran de nou en 2014 per revisar els avenços aconseguits amb el Programa d'Acció aprovat 20 anys abans al Caire. En concret, examinaran les iniciatives dels governs per complir els seus compromisos.

"Esperem que aquesta revisió contribueixi a l'avanç d'aquestes qüestions. Les nostres peticions són bàsiques: tota persona ha de poder viure sense violència i prendre decisions independents i informades sobre la seva salut, el seu cos i la seva vida”, explica Marianne Mollmann, assessora general de política d'Amnistia Internacional.

"Per a això, com a mínim cal que totes les persones tinguin accés a educació integral sobre sexualitat."

Dades i xifres

Manifestació a Nicaragua en el Dia per la Despenalització de l'Avortament a Amèrica Llatina i Carib. © AI / Grace González

39

Joves •

Actualment hi ha al món més de 1.800 milions de joves de 10 a 24 anys d'edat, la generació més nombrosa de la història. Comissió de Població i Desenvolupament, E/CN.9/2012/5

•

Prop del 90 per cent de tots els joves viuen en països en vies de desenvolupament, en els quals solen representar un elevat percentatge de la població. Comissió de Població i Desenvolupament, E/CN.9/2012/5

•

Les complicacions durant l'embaràs i el part, la violència de gènere i la sida figuren entre les principals causes de mortalitat dels joves. Comissió de Població i Desenvolupament, 2012

Accés a informació, educació i serveis •

Segons càlculs de l'ONU, la immensa majoria dels joves i adolescents segueixen sense tenir accés a l'educació i els serveis integrals de salut sexual i reproductiva que necessiten per portar una vida sana. Comissió de Població i Desenvolupament, E/CN.9 / 2012/5

•

A Àsia i Àfrica, l'ús d'anticonceptius és relativament baix entre les joves de 15 a 24 anys que han contret matrimoni, per exemple, menys del 25 per cent de les noies casades han utilitzat mètodes anticonceptius. CIF internacional, 2012

•

En un estudi a fons sobre quatre països de l'Àfrica subsahariana es va observar que més del 60 per cent dels adolescents no sabien com impedir els embarassos, i que més de la tercera part no coneixien cap mètode anticonceptiu. Les necessitats no satisfetes en matèria de mètodes anticonceptius es deuen a les limitacions en l'accés a la informació i serveis de salut sexual i reproductiva per als adolescents i els joves que siguin assequibles i de qualitat. Comissió de Població i Desenvolupament, Informe del Secretari General a la Comissió de Població i Desenvolupament, 2012, E/CN.9/2012/5.

VIH / sida •

•

•

Només el 34 per cent dels joves (el 24 per cent de les dones joves i el 36 per cent dels homes) dels països en vies de desenvolupament saben contestar correctament cinc preguntes bàsiques sobre el VIH i com prevenir-lo, una xifra molt inferior l'objectiu global del 95 per cent prevista per al 2010. ONUSIDA, AIDS at 30: Nations at the Crossroads, 2011.

Els joves d'entre 15 i 24 anys constitueixen el 41 per cent de tots els nous casos de VIH de la població de 15 a 49 anys. Gairebé 3.000 joves contreuen el VIH cada dia. ONUSIDA, Report on the Global AIDS Epidemic 2010.

Les dones joves corren més perill de contraure el VIH que els homes: el nombre de dones joves que viuen amb el VIH a tot el món és gairebé el doble.

A l'Àfrica subsahariana, les dones constitueixen el 71 per cent del total dels joves que viuen amb el VIH. ONUSIDA, Report on the Global AIDS Epidemic 2010.

40

Avortament •

El Regne Unit té un dels índexs de parts i avortaments entre adolescents més elevats d'Europa Occidental, tot i que ocupa el segon lloc quant a l'ús d'anticonceptius. Divisió d'Estadística de l'ONU 2010.

•

Als països en vies de desenvolupament, les complicacions derivades de l'embaràs segueixen sent la principal causa de mortalitat entre les adolescents de 15 a 19 anys. Entre els riscos més importants per a les joves mares es troben el part prolongat, les fístules i les infeccions postpart, a més de la infecció per VIH i la transmissió de la mare al fill. UNICEF, Estat mundial de la infància 2011.

•

Molts embarassos d'adolescents són no desitjats, el que dóna lloc a un elevat índex d'avortaments en condicions de risc entre dones joves, especialment a l'Àfrica subsahariana, on un de cada quatre avortaments es practica a noies d'entre 15 i 19 anys. Organització Mundial de la Salut, 2009.

Les dones i la salut: Les dades d'avui, l'agenda de demà.

•

L'índex de lesions i morts a causa d'avortaments perillosos entre dones joves i adolescents és elevat. El 2008 es van practicar aproximadament 3 milions d'avortaments perillosos a adolescents d'entre 15 i 19 anys en països en vies de desenvolupament. Directrius de l'OMS per prevenir l'embaràs precoç i els resultats reproductius adversos en adolescents en els països en desenvolupament, 2011.

Matrimoni precoç •

El matrimoni precoç continua sent generalitzat, especialment en els països menys desenvolupats, on el 30 per cent de les dones d'entre 15 i 19 anys estan casades. Si la tendència actual continua, al voltant de 100 milions de nenes contrauran matrimoni a edat primerenca en els propers 10 anys.

UNICEF, Estat mundial de la infància 2011.

•

Entre 2000 i 2009, el 31 per cent de les joves d'entre 20 i 24 anys en els països menys desenvolupats van donar a llum abans dels 18 anys.

UNICEF, Estat mundial de la infància 2011.

41

•

Del fet del matrimoni precoç, les relacions sexuals de risc i sense protecció, i l'atenció insuficient durant l'embaràs, la mortalitat materna és un 20 per cent més elevada entre les adolescents que entre les dones d'entre 20 i 24 anys.

La majoria de les adolescents, casades o no, donen a llum sense tenir prou informació, atenció a la salut o suport. UNICEF, Estat mundial de la infància 2011.

Supervivent de violència sexual fa un dibuix que representa l'esperança. © AI / Grace González

Violència sexual •

Qualsevol que sigui el nivell econòmic i el país del món, les adolescents i les dones joves viuen sota l'amenaça de la violència i els abusos sexuals, fins i tot dins la família o la parella. S'estima que aproximadament 150 milions de nenes menors de 18 anys han patit algun tipus de violència sexual. Fins al 50 per cent de les agressions sexuals es cometen contra nenes menors de 16 anys. Comissió de Població i Desenvolupament, Informe del Secretari General a la Comissió de Població i Desenvolupament, 2012, E/CN.9/2012/5.

•

S'estima que la meitat de les adolescents de la regió del Carib es veuen forçades a iniciar-se en les relacions sexuals. Les dones de l’Amèrica Central també registren elevades taxes de violència. La primera experiència sexual va ser no consentida per un mínim del 2 per cent de les nenes a l'Azerbaidjan fins a un màxim del 64 per cent a la República Democràtica del Congo. Comissió de Població i Desenvolupament, Informe del Secretari General a la Comissió de Població i Desenvolupament, 2012, E/CN.9/2012/5.

•

La immensa majoria de les nenes embarassades com a conseqüència d'una violació o d'incest a Nicaragua tenen entre 10 i 14 anys. La legislació que va entrar en vigor el 2008 tipifica l'avortament com a delicte en totes les circumstàncies, inclosos els casos de supervivents d'incest i violació. Amb aquesta llei, a les supervivents de violació no els queda més remei que portar l'embaràs a terme o sotmetre a un avortament il·legal i perillós, i arriscar-se a una possible condemna de presó si són descobertes. Amnistia Internacional, La prohibició total de l'avortament a Nicaragua: La vida i la salut de les dones, en perill, els professionals de la medicina, criminalitzats (Índex: AMR 43/001/2009).

42

•

Estudis sobre l'Àfrica subsahariana mostren que la violència exercida per les seves parelles i la por als abusos impedeixen que les nenes es neguin a mantenir relacions sexuals i posen en perill la utilització de preservatius.

Comissió de Població i Desenvolupament, Informe del Secretari General a la Comissió de Població i Desenvolupament, 2012, E/CN.9/2012/5.

•

A l'Àfrica, entre 100 i 140 milions de dones i nenes han estat sotmeses a mutilació genital femenina. Tot i que la proporció de nenes sotmeses a aquesta pràctica està disminuint en alguns països, cada any hi ha més de 3 milions de nenes a tot el món que segueixen corrent perill de patir-la. Càlculs de l'Organització Mundial de la Salut, 2011.

43

QUÈ DIU L’ACTUALITAT? Recull de notícies publicades a la premsa durant el primer trimestre del 2014 relacionades amb els Drets sexuals i reproductius de les dones:

Razones para votar a favor del Informe Estrela sobre salud y derechos sexuales y reproductivos. AmecoPress, 9 de desembre de 2013 Europa tiene la oportunidad de avanzar en igualdad y superar trabas impuestas por recortes económicos y legislaciones restrictivas

#alertafeminista contra la ley anti-elección. El Diagonal Periódico, 20 de desembre de 2013 ¿Por qué habla el señor Alberto Ruiz Gallardón sobre la protección de la vida del concebido? ¿Qué tipo de lógica yace detrás de la protección de un óvulo al que se ha adherido un espermatozoide por encima de la de una persona?

Decisions difícils. La Vanguardia, 24 de desembre de 2013 Tinc una filla adolescent, tot just 17 anys i despertant a la vida adulta. Ahir a la nit, indignada, m'explicava que la nova llei de l'avortament robava a la dona l'opció de decidir què fer en el cas d'un embaràs no planificat....

El PSOE vol "europeïtzar el problema de les dones a Espanya" amb la 'llei Gallardón'. El Periódico, 26 de desembre de 2013 Els socialistes adverteixen que "espremeran" la capacitat de les institucions europees per intentar que el Govern freni la llei de l'avortament

Un grup de persones protesten a Sabadell contra la llei de l'avortament durant la missa del gall. El Periódico, 26 de desembre de 2013 Un grup de prop de 50 persones que portaven pancartes van irrompre a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell durant la celebració de la missa del gall per protestar contra la reforma de la llei de l'avortament promoguda pel Govern.

Salut ajudarà les dones a superar les traves per avortar. El Periódico, 28 de desembre de 2013 Els responsables del programa de salut sexual i reproductiva l'Institut Català de la Salut (ICS) de Barcelona, servei públic que facilita l'avortament a les dones que ho sol·liciten, estan decidits a blindar «fins al màxim possible» el dret de les dones a interrompre el seu embaràs, una opció reconeguda en la llei del 2010, encara vigent.

El periplo en busca de cuatro certificados. El País, 28 de desembre de 2013 La embarazada tendrá que recibir el aval de dos médicos y explicar su situación a los servicios sociales.

Catalunya es mou davant de la llei de l’avortament. El Periódico, 10 de gener de 2014 L'experiència mundial, més enllà de les circumstàncies pròpies de cada societat i país, aboca una clara evidència: les dones que decideixen avortar no deixen de fer-ho per més restrictives que siguin les lleis. Davant les pernicioses projeccions fetes a propòsit de la reforma d'Alberto Ruiz-Gallardón, segons les quals la nova normativa privaria milers de dones del recurs a l'avortament, es busquen pal·liatius. Davant una llei general, com serà la que s'aprovarà a les Corts, Catalunya té poc camp de resposta si no és que aprova una difícilment viable legislació pròpia.

44

El president dels metges demana al Govern que revisi la reforma de l'avortament. El Periódico, 15 de gener de 2014 El president de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), Juan José Rodríguez Sendín, ha suggerit aquest dimecres al Govern que doni "una volta" a l'esborrany de la reforma de la llei de l'avortament per fer-la convergir més amb Europa i per evitar que generi desigualtats per raons econòmiques.

La majoria de grups del Parlament Europeu demana la retirada de la llei de l'avortament espanyola. El Periódico, 16 de gener de 2014 La majoria de grups polítics del Parlament Europeu (PE) han reclamat la retirada de l'avantprojecte de llei de l'avortament proposat pel Govern espanyol, mentre que des del Partit Popular Europeu (PPE) han demanat que l'assumpte es deixi en mans del Parlament espanyol.

Els ginecòlegs catalans repudien la llei Gallardón. El Periódico, 21 de gener de 2014 L'entitat, que agrupa 700 metges, qualifica de retrocés la contrareforma.

França debat convertir l'avortament en una llei de terminis. El Periódico, 22 de gener de 2014 Els diputats francesos debaten aquest dilluns sobre dues esmenes a la llei de l'avortament que pretenen convertir-lo en un dret per a les dones, no sotmès a supòsits per ser exercit, i una ampliació de les penes i multes perals que hi posin obstacles.

França aprova l'avortament com un dret sense supòsits. El Periódico, 22 de gener de 2014 L'Assemblea Nacional francesa va aprovar aquest dimarts una esmena que modifica la llei que va despenalitzar l'avortament el 1975 per considerar-lo un dret de les dones no sotmès al supòsit de "desemparament" com fins ara.

1.150 artistas, académicas y profesionales firman contra la nueva ley del aborto. El País, 23 de gener de 2014 De la actriz Maribel Verdú a la científica Belén Valenzuela, creen que la ley será "un grave retroceso de la libertad de las mujeres españolas".

Dues dones (opinió). El Periódico, 24 de gener de 2014 Dues dones parlen de nens. Una serà mare per primera vegada, després de diversos avortaments espontanis. L’altra vol ser mare i està en ple càsting del futur pare dels seus fills.

Economía política del aborto. El Diagonal Periódico, 27 de gener de 2014 La legislación sobre el aborto es un ejemplo de proceso que se puede interpretar en clave de economía política. Y los colectivos feministas son, como es lógico, el colectivo social que mejor ha entendido este hecho.

Molt més que parir. El Periódico, 28 de gener de 2014 El que es debat amb el canvi legislatiu no és la maternitat, sinó l'eliminació d'una llibertat

Molt més que parir. El Periódico, 28 de gener de 2014 La inoportuna iniciativa del senyor Gallardón ens obliga a tornar al debat sobre l'avortament, el dret a la vida, el dret de les dones al propi cos, a decidir. Temes que caldria poder debatre per confegir una mirada de futur, i no de passat, com està succeint.

Organitzacions de dones organitzen trens per protestar contra la reforma de l'avortament. El Periódico, 28 de gener de 2014 45

Organitzacions i dones de tot Espanya i França es reuniran dissabte a Madrid en l'anomenat "Tren de la llibertat" per mostrar el seu rebuig a la reforma de la llei de l'avortament i entregar al Congrés dels Diputats un escrit en contra de l'avantprojecte.

Els psiquiatres catalans rebutgen la reforma d'avortament del PP perquè "els utilitza". El Periódico, 29 de gener de 2014 Sostenen que no es poden certificar "conseqüències psicopatològiques permanents" i rebutgen estigmatitzar les dones.

La Federació de Drets Humans insta a rebutjar el pla de Gallardón sobre l'avortament. El Periódico, 31 de gener de 2014 La Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) ha instat el Congrés espanyol a rebutjar el projecte de llei de l'avortament del Govern del PP perquè constitueix "un greu retrocés per als drets de les dones" que influirà en la seva vida i en el paper que ocupen en la societat.

Los abortos, en su mínimo histórico desde su legalización en 1973. El País, 3 de febrer de 2014 Un estudio, realizado entre 2008 y 2011, asegura que el descenso se debe a los nuevos métodos anticonceptivos.

“El feto era inviable y se lavaron las manos”. El País, 4 de febrer de 2014 Un hospital público de Madrid se niega a practicar un aborto terapéutico con riesgo para la madre.

Retorn a l'edat de pedra. El Periódico, 11 de febrer de 2014 Cal preguntar-se si és legítima una llei involutiva, que anul·la drets fonamentals consolidats.

Els metges de família afirmen que la reforma de l'avortament afegeix desigualtat. El Periódico, 11 de febrer de 2014 Les societats de Medicina de Família han assegurat aquest dimarts que l'avantprojecte de reforma de la llei de l'avortament presentat pel Govern "incrementa les desigualtats socials i perjudica els més desafavorits". Així ho subscriuen en un comunicat conjunt la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen), la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) i la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG).

Els metges demanen que la llei de l'avortament inclogui el supòsit de malformació. El Periódico, 15 de febrer de 2014 L'Organització Mèdica Col·legial denuncia la "inequitat" d'una norma que sempre podrà transgredir-se en altres països d'Europa si es tenen diners.

Amnistía pide la retirada de la reforma del aborto por ir contra los derechos humanos. El País, 21 de febrer de 2014 La ONG manda una carta a Gallardón en la que considera la nueva ley como un riesgo para la salud de las mujeres.

Al denuncia el control “inadmisible” de los gobiernos sobre la sexualidad. La Vanguardia, 6 de marzo de 2014-03-10 Amnistía Internacional (AI) lanzó hoy la campaña "Mi cuerpo, mis derechos" para denunciar el control "inadmisible" y la criminalización que gobiernos de todo el mundo ejercen sobre la sexualidad de "millones de personas".

46

PER SABER-NE MÉS… Webs d’interès

Institut Català de les Dones. Organisme que dissenya, impulsa, coordina i avalua les polítiques de dones i per a les dones que desenvolupa l'administració de la Generalitat.

Instituto de la Mujer. Organisme autònom que depèn del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Té per objectiu promoure i fomentar les condicions que possibilitin la igualtat social entre sexes i la participació de la dona a la vida política, cultural, econòmica i social.

Emakunde / Instituto Vasco de la Mujer. Organisme autònom que depèn de la presidència del Govern. Té l'objectiu d'aconseguir la igualtat real i efectiva de les dones i els homes en tots els àmbits de la vida política, econòmica, cultural i social del País Basc. Inclou les polítiques del govern, recursos i documents.

Observatori per a la Igualtat (Universitat Autònoma de Barcelona). Servei per analitzar, informar i difondre plans d'acció i polítiques d'igualtat. Altres universitats també tenen oficines o observatoris per a la igualtat: Universidad Complutense de Madrid; Universidad de Zaragoza; Universitat de les Illes Balears.

Observatori de Drets Sexuals i Reproductius Espai impulsat des de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) que s’inclou dins el programa d’incidència política i sensibilització de la pròpia entitat.L’ODSiDR té com a objectiu, oferir a tota la població, la informació general relacionada amb els Drets Sexuals i els Drets Reproductius a través de la xarxa i, alhora, consolidarse com un servei de referència per a persones professionals del sector, grups de recerca, entitats i administracions, pel que fa a la documentació especialitzada en aquest àmbit.

47

Altres webs d’interès Organització Mundial de la Salut (OMS) www.who.int Fons de Població de las Nacions Unides. www.unfpa.org Federació Internacional de Planificació Familiar. www.ippf.org Federació de Planificació Familiar Estatal www.fpfe.org Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears www.apfcib.org Planned Parenthood Federation of America www.plannedparenthood.org Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. www.gencat.cat/salut Sexejoves (pàgina web de l'Institut Català de Salut) www.sexejoves.gencat.cat Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya www.jove.cat Ajuntament de Barcelona. Salut http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,250572327,00.html Diputació de Barcelona. Salut Pública www.diba.cat/salutpublica/default.asp Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad (activar el link de esta página: www.msps.es ONUSIDA (Programa conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/Sida) www.unaids.org/es/ Societat Espanyola de Contracepció www.sec.es Societat Espanyola de Medicina de l’Adolescència de l’Associació Espanyola de Pediatria www.adolescenciasema.org Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona www.pcb.ub.edu/bioeticaidret/index.php?option=com_content&task=view&id= 236&Itemid=121&lang=ca_ES Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU) www.ciimu.org Kids health (pàgina web del Nemours Center for Children's Health Media) http://kidshealth.org

48

Pel·lícules

Abortar en Londres (1977) Té com a història la d'una jove violada davant del seu nuvi i, poc després, ella descobreix que està embarassada. Per viure en un país en el qual (per l'època) l'avortament era il·legal, viatja a Londres i allà coneix a tres dones amb el seu mateix problema.

Dirty Dancing (1987) Durant el primer test de la pel·lícula, el 39% del públic no es va adonar del fet que el subtema era l’avortament.

Nada personal. Implementación de la Anticoncepción Quirúrgica en el Perú (1999) Basat en la investigació sobre les irregularitats en l’aplicació del Programa Nacional de Salut Reproductiva i Planificació Familiar del Perú (1996-2000) del govern de Fujimori. Nada Personal recull el testimoniatge de centenars de dones de les zones rurals que es van sotmetre a esterilitzacions quirúrgiques. Pràctiques abusives sense consentiment previ, complicacions postoperatòries, morts a causa de negligències, precàries condicions d’higiene…

El crimen del padre Amaro (2002) Amaro, un jove de 24 anys acabat de nombrar sacerdot, arriba a la parròquia del petit poble mexicà dels Reis per a auxiliar al pare Benet. Al poble, el pare Amaro coneix l’Amèlia, una bella noia de 16 anys. A poc a poc, el jove sacerdot es va adonant de coses que succeeixen al poble relacionades amb els narcos de la regió, encapçalats per El Chato Aguilar.

El secreto de Vera Drake (2004) A la ciutat de Londres dels anys 1950 Vera Drake, una bondadosa mare que es guanya humilment la vida netejant cases, practica també avortaments clandestins en el seu temps lliure per tal d'ajudar a dones joves pertanyents a la mateixa baixa classe social que ella, amb problemes familiars i que no es poden ocupar dels seus fills.

49

Dead Mums Don’t Cry (2005) Més de mig milió de dones moren cada any en l’embaràs i el part, la majoria per causes evitables. Reduir un 75% la mortalitat maternal és un dels vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·leni.

Aquest documental filma la lluita de Grace Kodindo, tocòloga del Txad, per aturar la mort de dones al seu país. Grace viatja a Hondures i allí analitza com alguns països pobres han reeixit en salvar vides de mares; per tant, hi ha motius per a l’esperança.

4 mesos, 3 setmanes i 2 dies (2007) Romania, durant els últims dies del comunisme. Otilia i Gabita són estudiants i comparteixen habitació en una residència a Bucarest.

Gabita està embarassada, però no vol tenir-lo. Les joves acorden una trobada amb un tal Mr. Bebe en un hotel barat, perquè li practiqui un avortament il·legal.

Juno (2007) Juno Macguff té 16 anys i arran de la relació amb un company de classe es queda embarassada. Com que ell es desentén, Juno pren una decisió: tindrà el nen i el donarà en adopció. Després caldrà trobar uns pares adoptius adequats.

Tres entre más de 100.000 (2011) Federación de Planificación Familiar Estatal El debat obert al nostre país sobre l'avortament fa necessària una profunda anàlisi sobre la seva incidència, característiques i problemes associats. El respecte a l'elecció individual, la protecció jurídica i sanitària de les dones que decideixen interrompre el seu embaràs i dels professionals que les atenen, o la necessitat que la sanitat pública incorpori de forma més efectiva la pràctica de l'avortament entre els seus serveis, són només alguns dels aspectes més controvertits.

Derechos sexuales y derechos reproductivos (2011) Federación de Planificación Familiar Estatal La FPFE treballa per la promoció, garantia i respecte dels drets sexuals i reproductius de tots i totes. Per poder reivindicar i viure els teus drets, hem preparat el següent vídeo on parlem sobre el lliure exercici de la sexualitat, el plaer, salut, benestar o maternitat en relació als teus drets.

50

Mirades Feministes a l’Agenda del Desenvolupament: Drets Sexuals i Reproductius.

Prohecte de Cooperacció i associacions aliades de Catalunya, de l’Amèrica Central i del Sud: Ca la Dona, Creación Positiva i APFCB, a Catalunya, Iamaneh (Mali), a Àfrica, i La Corriente (Nicaragua), la Casa de la Mujer (Colòmbia) i Las Dignas (El Salvador), a Amèrica Llatina. I compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

Recull estratègies per a fer front a problemes que no tan sols posen en perill el progrés dels drets de les dones sinó que són un pas enrere.

Música: “El tren de la llibertat” El tren de la llibertat és una iniciativa original de les feministes asturianes, per lliurar el text "Perquè jo decideixo" al president del Govern, al ministre Gallardón i als grups del Congrés.

La missiva d'Alicia Miyares és contundent, i està estructurada en quatre raons: Perquè jo decideixo, Perquè sóc lliure, Perquè visc en democràcia, Perquè jo decideixo, sóc lliure i visc en democràcia. No només apel·la a l'autonomia de les dones sobre els nostres drets sexuals i reproductius, sinó que acusa directament als que aposten per la maternitat forçada de "malèvols als que no els importa el sofriment causat i que volen imposar tots els seus principis de vida basats en inspiracions divines” i reivindica que les lleis en democràcia han d'estar deslligades de les religions.

A continuació podreu escoltar la cançó que acompanya a aquest moviment:

51

Recursos - SAJ. Assessoria Psicojove......................................................... 93 745 33 01 - Tarda Jove. Cap Sant Fèlix......................................................... 93 710 90 68 - Serveis d’Atenció Primària situats al CAP, descentralitzada en el territori.

- Centre d´ Atenció a la Dona a Sabadell ..................................... 93 724 61 67 - CatSalut Respon.......................................................................... 061

52

53