Monogràfic: "Desenganxa't dels rumors" by Drets Civils i Ciutadania

MONOGRÀFIC Setembre de 2014

ÍNDEX

Presentació............................................................................................... 3

Què són els rumors? Què són els prejudicis i els estereotips?.................3

Síntesi dels projectes de Sabadell........................................................... 5

Testimoniatge.......................................................................................... 10

Una mica d’història...................................................................................18

Legislació.................................................................................................28

Una mirada al món..................................................................................29

Què diu l’actualitat?.................................................................................33

Per saber-ne més....................................................................................38

PRESENTACIÓ En coherència amb el treball de combat i superació de rumors, estereotips i prejudicis, de l’Ajuntament de Sabadell i Regidoria de Drets Civils i Ciutadania, aquesta publicació editada per l’Oficina de Drets Civils i Ciutadania, intenta ampliar la tasca de sensibilització i pedagogia a d’altres àmbits on, també, és necessari l’exercici del dret de a la igualtat d’oportunitats i a la plana ciutadania per raons d’edat, de creences (conviccions i ideologia), gènere i orientació sexual.

http://www.sabadell.cat/ca/antirumors/queson

QUÈ SÓN ELS RUMORS? QUÈ SÓN ELS PREJUDICIS I ELS ESTEREOTIPS? Rumor: Són declaracions sobre persones, grups o esdeveniments que es difonen d’una persona a altra sense que se’n demostri la veracitat i tenen credibilitat no perquè hi hagi proves directes que els sostinguin, sinó perquè hi ha molta gent que els creu (s’adeqüen a les conviccions pròpies).

Prejudici: Actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup (Allport 1954). El prejudici va relacionat amb sentiments i emocions.

Estereotip: Atribucions generalitzades de determinades característiques d’alguns membres d’un grup al seu conjunt. S’atribueixen qualitats a una persona com a membre d’un grup i no se la jutja per la seva individualitat (Myers 1995). Són creences que ens ajuden a simplificar la realitat i per si mateixes no són ni negatives ni positives. Cal tenir en compte, que els prejudicis i estereotips vinculats a la immigració i a la diversitat cultural, en general, juguen un paper determinant en la configuració d’un entorn favorable a la bona convivència intercultural i a la prevenció de la discriminació i el racisme. Els rumors són un dels canals més potents de difusió i consolidació d’aquests prejudicis i estereotips que reforcen les actituds hostils envers la diversitat cultural envers certs col·lectius.

EL FUNCIONAMENT DELS RUMORS, ESTEREOTIPS I PREJUDICIS

El treball per combatre i superar els rumors consisteix en: • diagnosticar-los i detectar-los >> Diagnosi feta a la ciutadania en general ( any 2013) (http://www.sabadell.cat/images/dretscivils/rumors/pdf/diagnosi.pdf)

>> Diagnosi feta al col·lectiu jove ( any 2014) •

elaborar un contra-argumentari

http://issuu.com/sbddretscivils/docs/postal3_feina/1?e=11618060/8319926 http://issuu.com/sbddretscivils/docs/radio14gener/1?e=11618060/7490009 Estudi de Percepcions i Actituds de la població jove del Districte 4 de Sabadell cap a la immigració Principals resultats

Síntesi dels projectes de Sabadell L’ajuntament de Sabadell gestiona les polítiques d’immigració i convivència des de la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania. La Regidoria estableix com a objectius, dins del seu Pla Director 2011-2015, pel que fa a la població estrangera: 1) continuar desenvolupant, amb la col·laboració del teixit associatiu local, els instruments necessaris per acollir les persones nouvingudes; 2) promoure l’associacionisme actiu afavorint una xarxa d’interlocutors potents que treballin a favor de la inclusió, la diversitat i els drets civils, reforçant així la societat civil; 3) sensibilitzar la ciutadania facilitant instruments per fer front als prejudicis i estereotips, sent proactius en el combat contra les percepcions i desenvolupant l’esperit crític; 4) promoure la creació de vincles amb projectes que desenvolupin estratègies interculturals, interassociatives i intergeneracionals que facilitin espais de relació, intercanvi d’experiències i coneixement mutu, posant en valor la diversitat. Gràcies, i com a resultat de les polítiques interculturals, Sabadell forma part des del 2012 de la Xarxa Espanyola de Ciutats Interculturals (Red de Ciudades Interculturales, RECI) vinculada a la xarxa europea “Intercultural cities”, un programa impulsat pel Consell d’Europa en col·laboració amb la Comissió Europea. En aquest marc de la RECI, Sabadell participà en el projecte “Estratègia antirumors per prevenir el racisme” , que en el seu moment a Fundació ACSAR de Barcelona va presentar al Fons Contra la Xenofòbia de l’ ”Open Society Foundations”, basant-se en l’estratègia antirumors de Barcelona. La OSF va aprovar el projecte per exportar aquesta bona pràctica a les ciutats de Sabadell, Getxo, Fuenlabrada i l’illa de Tenerife. L’origen del projecte Els prejudicis i estereotips vinculats a la immigració a la diversitat cultural, en general, juguen un paper determinant en la configuració d’un entorn més o menys procliu a la bona convivència intercultural i a la prevenció de la discriminació i el racisme. Els rumors constitueixen un dels canals més potents de difusió i consolidació d’aquests prejudicis i estereotips, reforçant les actituds hostils respecte la diversitat cultural i certs col•lectius. PROJECTE “ANTIRUMORES”: Estrategia antirumores para prevenir el racismo Del proyecto • • • • •

Proyecto "Estrategia antirumores para prevenir el racismo" Estrategia BCN antirumores Pautas metodológicas para la detección de rumores Identificación de estereotipos y falsos rumores Materiales de la formación antirumores 5

•

Guía práctica para combatir los rumores y prejuicios sobre la diversidad cultural

De referencia •

Estrategia BCN Antirumores Todos los recursos elaborados en el marco de la estrategia de BCN se pueden encontrar en: www.bcnantirumors.cat Algunos recursos destacados de la estrategia de Barcelona (en catalán): o o o o

Manual Antirumores Guía Práctica del Agente Antirumor Cómic “Blanca Rosita Barcelona” Catálogo Actividades Antirumores 2013

Otros: • • •

Estudio La Caixa 31: Inmigración y Estado de Bienestar en España Investigación Longitudinal sobre la Segunda Generación en España CoE: Intercultural Cities. Towards a model for intercultural integration

PROJECTE: “TEIXINT LA CONVIVÈNCIA: XARXA ANTIRUMORS DE SABADELL Els objectius d’aquest projecte són: 1. Identificar i analitzar els principals estereotips i falsos rumors que circulen a la ciutat relacionats amb la nova ciutadania. 2. Recopilar informació objectiva i rigorosa que ajudi a desmentir-los elaborant un argumentari contra-rumors. 3. Constituir una xarxa d’actors socials, els “Agents Antirumors”, per combatre’ls. 4. Dissenyar i implementar una estratègia per sensibilitzar i combatre aquests rumors.

Des de gener de 2014 es participa al projecte C4I “Comunication for integration” vol lluitar contra aquests prejudicis, rumors i estereotips fent servir el boca-orella, oferint dades, fets i respostes fonamentades contra aquestes “falses veritats”.

La ciutat de Sabadell, juntament amb el Consell d’Europa i altres 10 ciutats europees (Amadora i Loures –Portugal- Barcelona, Bilbao, Botkyrka -Suècia-, Erlangen i Nuremberg –Alemanya-, Luimni –Irlanda-, Lublin –Polònia- i Patras –Grècia-) , participa en el projecte C4I basat en la creació de xarxes antirumors formades per “agents antirumors”, que, implicant tant l’administració local com les organitzacions socials i els ciutadans, lluiten contra aquests estereotips i prejudicis. El projecte és impulsat pel Consell d’Europa i cofinançat per la Comissió Europea en el marc de la Fundació Europea per a la integració dels nacionals dels tercers països. http://www.sabadell.cat/ca/antirumors http://pjp-eu.coe.int/web/c4i

TESTIMONIATGE http://www.lavanguardia.com/magazine/20140110/54398946683/guerra-rumorestoxicos-reportaje-magazine.html

Guerra a los rumores tóxicos El mecanismo acostumbra a ser siempre el mismo. El rumor o la expectativa de que la empresa A puede ser adquirida por la empresa B, o de que la compañía Z tendrá unos beneficios menores de lo esperado, o de que el Banco Central Europeo modificará los tipos de interés, o de que la entrada en guerra de un país productor de petróleo es inminente... Cualquiera de estas informaciones no confirmadas puede enriquecer o arruinar a miles de inversores en todo el planeta. Millones de euros en el debe o en el haber, por un simple rumor. En el ámbito político, la creencia de que Barack H. Obama (por cierto, H. de Hussein) era musulmán y de que tal vez podía tener simpatías con terroristas tuvo impacto en cierta parte del público estadounidense, e incluso estuvo a punto de erosionar su carrera presidencial en el 2008. En el 2011, un pirata informático difundió que Obama había muerto, y el chisme se convirtió en el cotilleo top de internet durante unos minutos. Algo parecido le sucedió a Steve Jobs en el 2008 cuando un tuit lo declaró fiambre-fake. Tras su obituario prematuro, el creador de Apple, que falleció en realidad en el 2011, recurrió a una frase de Mark Twain: “Los rumores sobre mi muerte han sido un poco exagerados”. Por no hablar de Fidel Castro, cuyo deceso ha sido difundido en Twitter en incontables ocasiones, sin que se haya producido, hasta el momento de cerrar esta edición. 9

En el terreno religioso, el propio Opus Dei encargó al periodista Marc Argemí que le ayudara a combatir los rumores surgidos a raíz de la publicación del libro de Dan Brown 'El código Da Vinci' y, muy especialmente, la posibilidad de que la Iglesia estuviera ocultando un secreto inconfesable relacionado con María Magdalena. Gracias a la metodología que puso en práctica Argemí mientras trabajó para el Opus Dei, ha creado la consultoría Sibilare (en latín, “susurrar”), especializada en reforzar la credibilidad de instituciones de todo tipo y en asesorar a particulares víctimas de rumores. Estas tres situaciones dan una idea de la fuerza que puede llegar a tener un rumor, de sus repercusiones, muchas veces perfectamente tangibles, y de las fuerzas (desde los despachos del poder hasta los barrios, pasando por los púlpitos y las empresas) que se pueden llegar a movilizar para contrarrestarlos. Unas consecuencias, las de los rumores, que ahora, con la crisis económica y con el infinito altavoz de internet, conocen una nueva era. Los rumores en sí mismos no son una novedad, son inherentes a la especie humana. En la antigua Roma había, incluso, profesionales del rumor, los subrostani, que se ganaban la vida traficando con informaciones subterráneas o fabricando noticias sensacionalistas infundadas. Ya en el año 51 a.C., por ejemplo, se dijo que Cicerón había muerto, cuando lo cierto es que se encontraba de viaje en Sicilia. Ocho años más tarde, cuando el orador fue realmente asesinado, su cabeza tuvo que ser mostrada en el Foro Romano para disipar las dudas. Noticias falsas eran en la edad media desencadenantes de los pogromos contra los judíos, o movieron siglos después a los conquistadores a buscar El Dorado, o a los mismísimos nazis a buscar el Santo Grial en la montaña de Montserrat, en Catalunya, por apuntar unos pocos ejemplos. Sin embargo, es posible que en la actualidad nos encontremos ante la tormenta perfecta. En una especie de edad dorada del rumor en la que los chismorreos campan a sus anchas y gozan del favor del gran público. Tanto es así, que el asunto comienza a ser estudiado con detenimiento por antropólogos, sociólogos y politólogos, caso de Cass R. Sunstein, asesor de Obama, quien en el 2010 publicó Rumorología (Debate) para responder básicamente a dos preguntas: ¿por qué los seres humanos normales aceptan los rumores, incluso los que son falsos, destructivos y estrambóticos? y ¿por qué algunos grupos, e incluso países, aceptan unos rumores que otros grupos y países consideran absurdos? Por su parte, el folklorista estadounidense Jan Harold Brunvard –santo y seña en todo lo relacionado con las leyendas urbanas– cree que la creciente rumorización que experimenta la sociedad guarda relación con que cada vez hay más zonas oscuras y de incertidumbre que los ciudadanos tienen que rellenar por su cuenta y riesgo, dado que hoy en día es imposible aclararse con lo que está sucediendo, son tiempos de inseguridades. También el alemán Hans-Joachim Neubauer, autor de Fama. Una historia del rumor (Siruela), un interesante libro que estudia la evolución de los cotilleos a lo largo de los siglos, defiende que “estamos ante una nueva era del rumor” donde la habladuría ha encontrado cobijo en internet. De hecho, dice Neubauer, a la gente parece importarle muy poco si los rumores son falsos, pues de lo que se trata es de compartir preocupaciones colectivas que no pueden expresarse de manera racional.

Visto así, los rumores se han convertido en armas de intoxicación masiva en la guerra de guerrillas que se libra en el siglo XXI para dominar y dirigir la información, muchas veces de forma espontánea entre la población, pero otras desde el mismo poder. Un escenario, este último, que el sociólogo Salvador Cardús compara con la situación que se vivió en la Segunda Guerra Mundial, cuando ingleses y alemanes se enzarzaron en propagar rumores de todo tipo, hasta el punto de crearse auténticas estructuras de Estado que intoxicaron a fuentes de información neutrales para transmitir toda clase de noticias tendenciosas e interesadas. Cardús prologó el libro Rumors en guerra (Rumores en guerra, ed. Acontravent), donde el consultor Marc Argemí documenta de qué manera durante la Segunda Guerra Mundial los británicos crearon una agencia, la Political Warfare Executive, que difundió hasta 8.000 bulos como, por ejemplo, que los ingleses disponían de una nueva arma secreta que podía incendiar el mar. Sobre la posibilidad de que algo así pudiera estar ocurriendo actualmente, fuentes próximas a las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado aseguran que ni el Ministerio del Interior ni la policía disponen de una maquinaria para difundir rumores. En todo caso, cuando se detecta un bulo, “lo que puede pasar –dicen esas mismas fuentes– es que se aporte una réplica para que el rumor no suplante a la realidad. El objetivo es instalar la versión oficial, porque si la historia que se comunica es cierta, entonces ya no tiene categoría de rumor”. Volviendo a Marc Argemí, un buen día se apercibió de que, en tiempo de paz, el hábitat más favorable del rumor era, precisamente, un entorno sin confianza en las instituciones, los líderes, los medios de comunicación y los mercados. Y también de que con la actual crisis económica que afecta al mundo globalizado, los rumores, además de distraer, cumplían una serie de cometidos sociales y personales, como confirmar los propios prejuicios, auto-exculparse de cualquier responsabilidad en lo sucedido o buscar significado en medio del caos, en vista de que los grandes faros (la religión, la política, la economía…) se han apagado para muchas personas y que la única forma de alumbrarse es mediante farolillos. “Ahora mismo se dan todas las condiciones objetivas para que circulen rumores”, confirma Argemí. “Cuando las instituciones no son percibidas como creíbles, la gente busca instintivamente cubrir esa necesidad con el panadero o con el vecino de escalera”, explica. Aunque muchas de las cosas que cuenta Argemí son interesantes (“con internet –explica– hemos pasado del imperio de la noticia a la república del rumor”), hay una que destaca sobre las demás: “Antiguamente –recuerda– había un adagio que decía: los hechos son sagrados, y las opiniones, libres. Sin embargo, ahora hemos pasado a que las opiniones son sagradas y los hechos son libres”, ironiza. En relación con este tema, un antropólogo como Max Gluckman ha llegado a formular una teoría del chismorreo de la que se desprende que el chisme “desempeña importantes funciones sociales”. Es más, cuanto más desarrollada está una sociedad, más importancia tiene en ella el chisme. Y es que las habladurías, por su carácter secreto, hacen sentirse poderosas a las personas que trafican con informaciones confidenciales, al mismo tiempo que crean vínculos sociales entre quienes comparten sus teorías. Tal vez esto podría explicar el éxito que cosechan en la actualidad los rumores, las leyendas urbanas, los hoax (cuya traducción libre podría ser “engaños masivos”), las 11

falsas cadenas solidarias, las dietas milagro, los mitos, las tertulias, los foros, los tópicos, los cotilleos, las alcahueterías y, en general, las ideas contagiosas. Delia Rodríguez, la redactora jefe de El Huffington Post y autora del blog Trending Topics, ha investigado este fenómeno y ha llegado a varias conclusiones. La primera de todas es que “hoy en día, casi todo sirve de excusa para compartir emociones, que es lo que nos tiene de verdad enganchados”, dice. “El problema es que la emoción quita espacio para la reflexión”, comenta, antes de reseñar que con la nueva cultura digital estamos viviendo una vuelta a la oralidad. Algo a lo que también se ha referido la revista The Economist al alertar sobre “el retorno de las conversaciones de café”. Rodríguez publicó en septiembre del 2013 Memecracia. Los virales que nos gobiernan (Gestión 2000), para estudiar las “ideas virus” que triunfan ahora mismo, pero también el irresistible encanto de “estar a un solo meme de distancia de la fama global”, así como para dar pistas sobre la razón por la que triunfó Gangnam Style, el baile del caballo. Pese a que tras la lectura del libro queda claro que un meme no es lo mismo que un rumor, Rodríguez cree que ambos tienen en común ser ideas contagiosas que tienen lo que el sociólogo Malcolm Gladwell denomina “la cualidad de lo pegajoso” (stickiness). Y también que, efectivamente, estamos en la edad dorada del rumor. Pero si internet está evolucionando para ser más divertido y proporcionar aquellas cosas que atraen a nuestro cerebro (rumores, cotilleos, sexo, juegos, música, relaciones…), cuando esa rumorología se traslada a la calle, las consecuencias pueden ser más serias, porque los rumores se ceban con los más débiles. “Los rumores sirven para encontrar culpables”, interviene Daniel de Torres, consultor del Consejo de Europa y alma máter de la estrategia antirrumores que puso en práctica el Ayuntamiento de Barcelona en el 2010, cuando De Torres era el comisionado de Inmigración. Por ese año, cuando la crisis económica era ya una realidad, crecían rumores como que los emigrantes abusaban del sistema sanitario, colapsaban las ayudas sociales, no pagaban impuestos, no cumplían los horarios, conseguían ayudas para abrir tiendas y otras lindezas con las que algunos aborígenes intentaban exteriorizar su frustración por la pésima situación económica. La sorpresa fue que este plan intercultural, que luego ha tenido continuación con un partido político distinto en la alcaldía, “en lugar de quedarse en el típico plan del Ayuntamiento, fue acogido con un gran entusiasmo por muchas entidades (al principio, unas 40 o 45, y hoy, más de 300) de corte muy transversal que quisieron contribuir a propagar uno de sus principales lemas: del estereotipo al conocimiento”, indica De Torres. “Esto causó un alivio personal a muchas personas que hasta entonces combatían en solitario contra estos clichés xenófobos, ya que les ayudó a sentirse bajo un paraguas de gente que estaba en lo mismo, lo que fortaleció la trinchera”, explica De Torres. Es decir, guerra al rumor.

¿Cómo? Para empezar, desmontándolos utilizando datos reales en institutos, asociaciones de padres y madres, mercados municipales, centros de salud, entidades cívicas, oenegés y ateneos. Pero además se procedió a formar a agentes antirrumores (ahora mismo, hay alrededor de mil en Barcelona), lo que sirvió para contrarrestar algunos mitos xenófobos. También se llevaron a cabo acciones muy divertidas: el dibujante Miguel Gallardo, sin ir más lejos, se prestó para escribir un cómic titulado Blanca, Rosita, Barcelona, una parodia de Vicky, Cristina, Barcelona, la película de Woody Allen, donde Rosita es una jubilada residente en el Eixample barcelonés que llegó a Catalunya hace muchos años procedente del sur y que ahora está preocupada por la posibilidad de que los inmigrantes que llegan de otros países se conviertan en mayoría. En cuanto a Blanca, es una chica peruana que cuida de Rosita. En la práctica, la red antirrumores engloba a un conjunto de personas y entidades que se comprometen voluntariamente a difundir en su entorno datos y argumentos positivos sobre la inmigración que les proporciona el Consistorio y que contrarrestan algunos de los perjuicios más extendidos. Aquí hay desde alguna señora mayor que patrulla en solitario por el mercado de la Boqueria de Barcelona en busca de restablecer el honor de los forasteros hasta matrimonios mixtos que tienen que combatir los perjuicios de sus familiares, pasando por entidades ciudadanas, profesores, médicos, grupos de teatro, etcétera, unidos por una misma causa. Una experiencia que han adoptado también Tenerife, Fuenlabrada y Getxo y que están a punto de hacer hasta diez ciudades europeas, como Patras (Grecia), Erlangen (Alemania) o Botkyrka (Suecia).

La antropóloga Lola López, por ejemplo, ayuda a formar a agentes antirrumores para desmentir que en las tiendas chinas sea habitual dormir a los clientes y robarles un riñón (“como yo misma he escuchado en el supermercado”, comenta), que las latinas son unas frescas que sólo quieren quitarles los hombres a las españolas o que el carrito con el que las mujeres marroquíes pasean a sus bebés lo paga el Ayuntamiento. “En este trabajo se puede considerar un éxito –indica López–, más que convencer a la gente, hacerla reflexionar, plantándole la semilla de la duda. La ignorancia genera odio mal enfocado”, apunta esta mujer que también combate los comentarios racistas que aparecen en las ediciones digitales de los diarios.

Rosa López y el educador Xavi Muñoz impulsan, con el soporte del Centro de Estudios Africanos e Interculturales, el taller Rimando Rumores, que utiliza el hiphop para que los jóvenes de diversos institutos catalanes se inmunicen contra los prejuicios que planean sobre los estudiantes nacidos fuera de España. Para conseguirlo, les animan a escribir letras que rimen sobre los estereotipos que escuchan en su escuela, en su barrio, en su vida, que luego recitan sobre una base pregrabada de hip-hop. En la iniciativa colabora Rick (el joven que aparece en la portada de Magazine), un peruano de 21 años que les enseña a bailar break dance en los ratos libres que le deja su trabajo en un local de comida rápida. Y lo mismo la bailarina de origen ucraniano Kateryna Palyvoda, que colabora en esta iniciativa intercultural desde el 2008.

Algo parecido hacen Iosu Acha y Arantxa Iurre en Getxo (Vizcaya), donde ya hay 25 agentes antirrumores como ellos que impulsan la estrategia conocida como “bola de nieve”, consistente en ganarse para la causa a diez personas para ser pronto 250 (el objetivo es llegar a 2.500). “Cuando escucho en la calle a alguien soltar una barbaridad –dice Iurre–, le pregunto: ‘¿Tú has visto eso? ¿Y dónde? ¿Y quién había?’, para intentar crearle dudas, pero siempre en un tono amable”. “Y también, si puede ser, con sentido del humor, que es lo que mejor funciona en estos casos”, añade Acha. “Ahora mismo –explica este agente antirrumores–, muchos alemanes me imagino que deben de estar diciendo que los españoles les roban el trabajo, cuando en realidad se van a labrar un porvenir”. Xabier Aierdi, que fue director del Observatorio de Inmigración del País Vasco entre el 2003 y el 2011, que acompaña a Acha e Iurrea en la charla, agrega: “En los tiempos que corren, el verdadero potencial transformador está en los ascensores, en el recreo de un patio de colegio, en la barra de un bar. Cualquier sitio es bueno para hacer como los yudocas y utilizar la fuerza del otro para tumbarlo e invertir la carga de la prueba”.

Y en Navarra, Rebeca Germán y el brasileño Ricardo Spilborghs impulsan el colectivo Alter Nativas, que pretende favorecer la comprensión de los procesos migratorios. Para ello, han puesto en práctica la estrategia 59’ Antirrumor, cuyo objetivo es juntarse una vez al mes durante 59 minutos y que cada persona intente incorporar (o contagiar…) a otra persona para la causa. “Con la crisis económica, la gente ha perdido el pudor y dice cosas bestiales”, recalca Rebeca.

Es posible que los rumores que afectan a los inmigrantes sólo sean la punta del iceberg. Como se ha dicho, los rumores son inherentes a la historia de la humanidad y, cuando se convierten en un fenómeno sociológico, ganan en peligrosidad. La mejor prueba es que numerosos ciudadanos se han puesto en marcha contra ellos.

UNA MICA D’HISTÒRIA http://www.vilaweb.cat/noticia/4121099/20130603/poder-rumors-hitler-churchill-twitter.html

El poder dels rumors, de Hitler i Churchill a Twitter Entrevista a Marc Argemí, autor de 'Rumors en guerra', sobre l'ús dels rumors en situacions de conflicte com el procés d'independència, i els efectes d'internet i les xarxes socials en el periodisme 'Quan la guerra visita un país, la mentida creix com els grans de sorra.' Amb aquest proverbi alemany, que també es pot aplicar a situacions de conflicte, el periodista Marc Argemí obre les dues-centes pàgines del llibre 'Rumors en guerra. Desinformació, internet i periodisme' (Acontravent, 2013), que aquesta setmana arriba a les llibreries del país (Twitter). És un assaig que es pot llegir talment una novel·la d'espionatge, que ens porta pels passadissos foscs de la intel·ligència britànica i per les unitats de fabricació de rumors durant la Segona Guerra Mundial. 'Rumors en guerra' és un estudi sobre l'ús dels rumors en situació de conflicte, però també és una reflexió sobre el periodisme i l'impacte d'internet i les xarxes socials que, segons Argemí, conformen 'la República del rumor'. De tot plegat, i de l'ús de rumors en el procés d'independència de Catalunya, n'hem parlat amb l'autor en aquesta entrevista. —Què és un rumor? —És un fenomen social que pot ser creat per causes naturals o artificials. Tècnicament, es defineix com una informació no contrastada que circula per mitjans informals i que no va acompanyat d'allò que s'anomena tradicionalment una oficialitat. La definició més curta de rumor és aquella que diu que és una notícia improvisada. En el sentit que apareix de manera natural quan s'és en una situació en la qual la gent necessita informació i no en té a l'abast. Aleshores és quan es creen els rumors. —En quines condicions funciona més bé un rumor? —Com a fenomen social que és, hi ha unes condicions que fan que el rumor funcioni. Són condicions d'incertesa general, d'angoixa personal, d'importància d'una qüestió, d'un context de sobreinformació o de manca d'informació, de manca de transparència, d'absència de fonts oficials, etc. Hi ha un seguit de condicions que fan possible que el rumor funcioni molt bé. En aquestes condicions, el rumor funciona naturalment. Però també passa que hi ha hagut durant la història gent que ha aprofitat el seu coneixement sobre les condicions del fenomen del rumor per fabricar-ne i posar-los en circulació amb objectius de tota mena. —En quins entorns tenen més tradició? —Els entorns on aquest fenomen ha tingut i encara té un impacte molt clar és en la política i en la guerra –en l'esfera del poder–, en el comerç i els mercats –cal fer notar com n'és de sensible la borsa als rumors–, i també en la vida privada de la gent pública –encara que aquests tenen menys conseqüències col·lectives–. De fet, els grecs i els romans tenien una deessa que s'anomenava Fama, que era un monstre alat que ho escoltava tot i ho repetia fos veritat o mentida, tant li era. Quan la Fama t'era propícia era perquè els rumors t'eren favorables; i quan la Fama et perjudicava era perquè els rumors et destruïen la reputació i la credibilitat. 17

—En aquest llibre heu estudiat els rumors en la Segona Guerra Mundial. Però internet i les xarxes socials els deuen haver donat més força. —Les xarxes socials reuneixen bona part d'aquestes condicions de què parlàvem. En el llibre recupero una bona part de documents inèdits dels arxius britànics per veure com els fabricants de rumors se les empescaven per posar-los en circulació. Quan s'hi descriuen els aspectes personals i socials que feien més fàcil la difusió dels rumors t'adones que internet i les xarxes socials en compleixen una bona part. Es diu que la censura és la manera que tradicionalment té el poder de controlar la premsa. Però el cas de la Segona Guerra Mundial demostra que una manera molt poderosa de fer-ho és la desinformació o la sobreinformació. No tan sols la manca d'informació, el silenci o la censura, sinó l'excés d'informació, la desinformació i la intoxicació. —Com afecta aquest fenomen el periodisme d'ara? —La diferència entre rumor i notícia és que la segona és un producte periodístic que, a diferència del rumor, aporta una informació que s'ha verificat. Aleshores, la clau històrica de l'ofici periodístic ha estat la credibilitat. Els mitjans podien vendre la informació perquè la gent confiava que allò era veritat, es basava en fets i era fiable. El mitjà i el periodista eren el segell de credibilitat a aquella informació. Podem dir-ho d'aquesta manera: tradicionalment, el periodista certificava la credibilitat dels rumors que circulaven. Tot això era abans d'internet. I amb internet què passa? Que curiosament tornem al paradigma comunicatiu de les tertúlies de cafè, que és el previ als mitjans de comunicació de masses. —En dieu 'la República del rumor'. —Exacte. Passem del 'Regne de la notícia', que ha durat més d'un segle i mig o una mica més, a la 'República del rumor', que és internet, on no hi ha rei. El rumor és un fenomen que funciona per fabricació espontània, per difusió informal i a gran velocitat. I la notícia demana una producció, uns criteris de selecció, un procés de manipulació i una distribució per canals oficials. La velocitat en què el rumor es posa en circulació és molt més gran que el de la notícia. I què passa aleshores? Que la gent satisfà el seu consum d'informació en base als rumors. I els mitjans es troben que quan tenen la notícia a punt per fer-la circular, havent passat tots els filtres de verificació, el rumor ja ha satisfet l'estómac informatiu dels lectors. En molts casos – amb algunes excepcions– ens trobem que hi ha hagut una tendència dels mitjans a mirar de competir en velocitat amb el rumor. I aleshores es fan autèntiques pífies i periodisme de baixa qualitat. —Allò que en el llibre anomenes 'l'assalt al pot de les essències del periodisme'. —Sí. Els mitjans, fascinats pel caràcter viral del rumor, han intentat dotar les seves notícies del mateix motor. Però la notícia demana necessàriament un temps d'elaboració que el rumor eludeix. Això ha fet molt mal a la premsa. Observem que som en un dels moments que hi ha més informació circulant i que els professionals de la informació i els mitjans són en una situació més difícil econòmicament. Els periodistes es troben en una situació molt delicada justament en el moment de més trànsit d'informació i més consum. El periodisme té més futur ara que mai com a verificador de rumors. A la llarga, el negoci del periodisme pot continuar residint en la credibilitat, però els mitjans l'han de merèixer. No s'ha de competir amb el rumor en velocitat, sinó en credibilitat. Aquest pot ser el gran valor del futur del periodisme.

—Anem a la Segona Guerra Mundial. Què va ser el Political Warfare Executive? —En l'engranatge propagandístic britànic, el Political Warfare Executive es va especialitzar en les accions de propaganda contra l'enemic. Hi havia accions de propaganda per als amics, per al poble i per als enemics. Això incloïa l'anomenada guerra psicològica, que era el conjunt d'estratègies d'intoxicació i desinformació en territori enemic. Dins d'aquestes activitats, una bona part es feia a través d'emissores de ràdio clandestines, que van ser molt importants en l'estratègia de guerra. —I l'Underground Propaganda Comittee? —L'UPC era una unitat secreta del Political Warfare Executive, desconeguda per la majoria dels elements de l'engranatge propagandístic britànic. S'ocupava de confeccionar rumors per ser posats en circulació amb els objectius principals de desmoralitzar l'enemic i d'enfortir la moral pròpia. Tenia un equip que proposava rumors, integrat majoritàriament per periodistes coneixedors de la psicologia alemanya, en molts casos corresponsals de diaris britànics que havien estat expulsats d'Alemanya per Hitler. Retornats a Londres, molts d'aquests corresponsals van ser captats pels serveis d'intel·ligència. Aquests rumors eren posats en circulació per una unitat, la Special Operations Executive, dedicada a les activitats subversives de propaganda i de sabotatge en territori enemic. —Ens podeu avançar algun rumor dels que expliqueu al llibre que tingués un impacte especial? —És curiós que hi ha algun cas de rumors en què la realitat supera la ficció. Per exemple, es van fer circular rumors dient que els nazis enviaven els discapacitats a les cambres de gas; i la realitat és que no tan sols van enviar-hi discapacitats del lloc que indicava el rumor, sinó que el genocidi va ser molt més massiu. Em resulta difícil de seleccionar-ne cap, però en diré dos. L'S/1096 –en la classificació dels arxius britànics– era un rumor segons el qual el general Ernst Udet, segon de Hermann Goering a les forces aèries nazis, s'havia suïcidat. Udet era un heroi de la Primera Guerra Mundial i un referent per a tots els aviadors del moment. L'objectiu del rumor era desmoralitzar-los, especialment als aviadors menys ideologitzats de la Luftwaffe. The Daily Telegraph va obrir un 30 de juliol amb la notícia del suïcidi d'Udet. Els alemanys van decidir l'endemà de fer sortir en un acte públic aquest alt comandament per demostrar que encara era viu. El fet dramàtic del cas és que al cap de pocs mesos Udet es va suïcidar de veritat. És força tragicòmic veure com el Daily Telegraph va fer l'explicació final del cas amb un titular que deia 'Berlin admet la mort d'Udet' i explica a l'interior que el diari ja ho havia avançat mesos abans. —Ens n'heu promès dos. —El rumor de més èxit dels nord-americans, que quan es van incorporar a la guerra van aprendre ràpidament totes les tècniques dels britànics, va ser un rumor molt senzill i molt eficaç, que també trobareu al llibre. Van fer córrer que Hitler pronunciaria un discurs un dia determinat, coincidint amb l'aniversari de les SA. La idea era que es comentés que hi hauria aquest discurs i, com que no era previst i era fals, el discurs no es va fer. I van aconseguir que la població especulés sobre els motius pels quals Hitler no havia sortit a fer-lo. La segona part del rumor era la més interessant: totes les interpretacions sobre la salut física i mental del dictador que els nord-americans van reeixir a fer circular. Fins al punt que al cap de poques setmanes es va trobar obligat a aparèixer públicament per desmentir tota la brama sobre el seu estat real. Aleshores, el rumor va evolucionar amb informacions que deien que ell s'havia escapat a l'Argentina i que el que havia sortit era un doble. De rumors se'n van fer córrer milers. 19

—Els nord-americans van crear unes 'clíniques del rumor'. Què eren? —Les Rumor Clinics eren uns equips formats principalment per gent de les universitats que es dedicaven a recollir els rumors que circulaven, analitzar-los i descodificar-los. En molts casos, el resultat d'aquesta feina es publicava en una columna del diari local. Era la manera de desmentir-los i aturar-ne la difusió. —Dediqueu un capítol del llibre a la recerca d'antídots contra els rumors enemics. Amb quines conclusions? —Un cop analitzades totes les tècniques que s'han fet servir contra els rumors, em queda clar que no n'hi ha cap que, bo i sola, sigui suficient. El mitjà més tradicional és la resposta amb fets. És a dir, mirar de desmentir el rumor aportant informació als mitjans que el contradigui i en demostri la falsedat. Les clíniques de rumors nordamericanes anaven en aquesta línia: agafar el rumor, analitzar-lo i desmuntar-lo amb informació. Una altra línia és penalitzar la difusió de rumors amb campanyes informatives cridant a no difondre rumors i a vigilar que l'enemic pot escoltar qualsevol cosa que es digui... Aquestes campanyes es van fer molt a Anglaterra i als Estats Units. Tenen la virtut que desperten el sentit crític de la població, però a la vegada fan agafar interès pel rumor que pugui circular. Una tercera línia és treballar sobre les condicions que afavoreixen els rumors. Es tracta d'intentar que el govern sigui una font prou creïble perquè la gent hi confiï en un moment d'intensitat informativa. Una altra recomanació que feia un senyor que es deia Robert H. Knapp, promotor d'una clínica de rumors nord-americana, era que 's'havia de procurar que la gent estigués ocupada i sense gaire temps lliure'. Aquest és el consell que donava al seu govern. —La suma de l'existència d'internet i les xarxes socials amb la situació de crisi actual deu ser un còctel explosiu. —Hi ha un altre element que contribueix a la circulació dels rumors que no hem comentat. Abans he posat l'èmfasi en els factors socials, però també n'hi ha de personals que es troben força a internet. Per exemple, l'escolta acrítica o superficial. Twitter ho fa molt fàcil: pots piular missatges i repiular-ne sense parar-te a pensar-hi gaire. Molts estudis afirmen que internet permet que els rumors es comparteixin amb molta més gent. Cada transmissor de rumors té molta més capacitat que no abans d'aquestes xarxes. I això fa que cadascú creï els propis rumors i els faci circular. Els anglesos van arribar a la conclusió que els rumors en general podien ser saludables per als governs. Perquè donen una informació força interessant sobre les preocupacions, les esperances, les penes, les angoixes i les expectatives dels ciutadans. Si se sap extreure la informació que et pot oferir la circulació de rumors, es pot fer un dibuix prou acurat de l'estat d'ànim i les voluntats de la gent. —A Polònia, els nazis van fer circular rumors durant l'ocupació per crear falses expectatives entre la població amb l'objectiu d'aconseguir una derrota encara més humiliant. Hem de desconfiar de les informacions sobre la majoria social independentista a Catalunya? —Hi ha una qüestió sobre la qual encara no hem parlat: per què un rumor es creu? És cert que hi ha unes condicions socials que el fan circular amb més agilitat, però hi ha uns motius personals que es poden associar normalment a la necessitat de fer el fatxenda i, sobretot, per un joc interior d'odis, pors i esperances. Tots tres són grans motors per a la circulació de rumors. Sovint el rumor és la forma que tenim de vehicular un prejudici sense que ens comprometi. Per exemple, els racistes es creuran rumors en què els immigrants quedin malament. I és molt important no 20

creure's els rumors que confirmen les teves esperances. És important de tenir el cap fred. Precisament, els creadors de rumors saben que un bon camí és tocar les esperances de la gent, perquè tots tenim set de bones notícies. —No és tant un problema de dades com d'interpretació? —Cal tenir molt en compte que els rumors volen influir en els fets, però també en la interpretació dels fets. Per tant, cal observar quina és la realitat dels fets i cal cercar el rigor de la interpretació que pretén imposar el rumor. Pot passar que els fets d'un rumor siguin reals i demostrables, però que la interpretació que els acompanya s'alimenti més d'unes esperances que no d'allò que realment pot passar. Aquest és un perill que es va veure en les últimes eleccions del 25-N, per exemple. —Heu observat que circulin rumors per desactivar el procés cap a la independència? —No tinc constància de rumors fabricats o inspirats per l'estat espanyol. Sí que n'hi ha d'aquests de calamitats sobre què podria passar amb la independència. La situació ofereix la incertesa i l'angoixa necessàries perquè aquest tipus de rumors sobre la catàstrofe puguin circular bé en alguns entorns. Vivim una situació en què veurem circular molts rumors. Més enllà de les teories de la conspiració, és un moment molt interessant per a saber quines són les coses que preocupen la gent a partir dels rumors. I caldrà mirar de donar-hi resposta. En aquesta observació dels rumors hom pot pensar que algú el vol acusar d'alguna cosa, però a tothom qui vulgui construir un país nou li han d'interessar les preocupacions de la gent. I això es pot saber a partir dels rumors que circulen. Recordem que els britànics deien que hi havia dues grans maneres de desinformar. Una eren els rumors, una manera molt sibil·lina, petita i que no deixava rastre. L'altra manera, molt més potent, era la filtració. I d'això ja n'hem tingut alguns exemples que no cal comentar. http://www.eltemps.cat/article/1507/Marc-Argemi-&quotEl-rumor-va-determinar-el-curs-de-la-SegonaGuerra-Mundial%22

El rumor va determinar el curs de la Segona Guerra Mundial El periodista Marc Argemí (Sabadell, 1979) publica ‘Rumors en guerra. Desinformació, internet i periodisme’ (A Contra Vent Editors, 2013), un assaig periodístic i històric sobre els rumors, una arma psicològica que va més enllà del simple safareig. Argemí hi analitza el paper dels rumors durant la Segona Guerra Mundial per a explorar la societat de la informació i els seus mecanismes de funcionament. Heu convertit una tesi doctoral sobre la credibilitat informativa en un llibre que pot ser tant una novel·la d’espies de guerra com un assaig sobre l’impacte de les xarxes socials en el periodisme. Heu anat als arxius britànics de la Segona Guerra Mundial per a explicar que amb un rumor es pot gestionar i manipular la incertesa, l’angoixa i l’esperança de les persones en guerra i en pau. Què us hi heu trobat? —Una compilació de documents oficials que testimonien com va reaccionar el Regne Unit en intuir que l’enemic alemany tenia una fàbrica de rumors, de manera que també en va crear una de la qual van sortir 8.736 històries. No es conserva documentació de tots els rumors, però per la seva numeració, un investigador va fixar aquesta xifra exacta. Curiosament, alguns documents no els vaig poder 21

consultar, perquè eren considerats reservats. De sobte, apareixen paràgrafs tapats amb el text “per qüestions de seguretat nacional”. El fill petit de la reina mare va ser un dels homes forts de la fàbrica britànica de rumors. —Com treballava aquesta fàbrica de titularitat pública? —Abans de generar un rumor, calia fer una anàlisi profunda del públic al qual anava dirigit el rumor. El coneixement d’aquest públic és fonamental perquè allò que crees sigui creïble i arribi a la gent. Després has de saber que el bon rumor té una base molt real i una interpretació falsa, però has de donar les pistes reals perquè si no, no correrà. De fet, els britànics van arribar a escriure autèntics tractats sobre el rumor. El juny de 1940, l’agregat de premsa de l’ambaixada britànica a Copenhaguen, Ronald Turnbull, presentava al govern un decàleg sobre la importància dels rumors en guerra. Hi assegurava que la propaganda, curosament coordinada amb els exèrcits, podia contribuir amb una força devastadora a l’enderrocament de Hitler. —Un periodista va inspirar l’estratègia dels rumors d’un govern. Quin paper van tenir al llarg de la guerra els periodistes i els mitjans de comunicació britànics en les operacions per a escampar rumors? —La fàbrica de rumors no deixa de ser un periodisme interpretatiu interessat que sobretot parteix d’informació molt real, de vegades tan real que els rumors no es van difondre perquè eren ben certs! La clau del rumor és que tu saps una cosa que no sap ningú més i tu vols que tothom sàpiga que tu saps una cosa que no sap ningú més. Calia explotar aquesta vanitat, i qui era el més vanitós en el món del periodisme, aleshores? El corresponsal. En els llocs neutrals hi havia corresponsals assedegats de notícies, i aquesta col·laboració amb el govern britànic explica per què van sortir tants rumors de ciutats neutrals com Lisboa, Zuric, Ginebra o Nova York. El govern britànic va fitxar un grup de corresponsals britànics que Hitler havia expulsat d’Alemanya per a fer aquesta feina de difusió. Londres es va adonar que el rumor complia una funció social, donava sentit a uns fets, tornava la pau o justificava l’odi. Si tractes bé el rumor, el teu poble et farà costat, van concloure. La guerra psicològica, l’atac, era competència dels organismes secrets del Foreign Office. —El rumor també pot generar l’efecte contrari... —El principal objectiu del rumor és l’enemic, però té com a efecte secundari que tens el poble enganyat, i si se n’adona, se’t pot girar en contra. El rumor et pot generar una discòrdia en el poble en el pitjor moment, per això durant la Segona Guerra Mundial controlar la defensa del rumor era vital, perquè podia crear una fractura social i acréixer la moral de l’enemic. —En aquest context van sorgir les famoses campanyes del keep calm? —Això mateix. Aquestes campanyes anaven a càrrec del Ministeri d’Informació. El govern britànic contestava totes les cartes que enviava la gent sobre les informacions que els havien arribat, i després es feien campanyes per a mesurar el grau de convenciment. Fins i tot tenien una xarxa de corresponsals que analitzaven tots els rumors dels enemics i publicaven columnes a la premsa per a desmentir-los. Els Estats Units també van treballar molt per a desfer el mal que els podia causar un rumor. Es van crear les clíniques del rumor independents, a través de les quals uns equips de sociòlegs analitzaven l’impacte dels rumors entre els estudiants universitaris. Però a Washington no li va agradar tanta independència i va crear les clíniques del rumor governamentals.

—Per què la BBC va quedar al marge de la rumorologia? Si el govern tenia un mitjà públic a la seva disposició, sorprèn que no l’utilitzés. —El govern era molt conscient que si no hi ha una font oficial creïble, el rumor pot fer molt mal. Per això van cuidar tant la BBC, que va ser la línia blanca de defensa dels rumors, amb la missió de difondre una informació tan creïble que desfés qualsevol rumor. Els britànics, al final, van concloure que un petit volum de rumors era normal; no podien perseguir tots els rumors, perquè la gent necessita parlar de les coses. Per això, van extreure informació d’aquells rumors per a saber què pensava la gent, quines angoixes i preocupacions tenia, i plantejar una estratègia comunicativa del govern tenint en compte les esperances, la por i l’odi que tenia la població. La BBC va ser el canal creïble per a combatre el rumor. I aquesta credibilitat arriba fins els nostres dies. —I per què Londres va crear una agència de notícies oficial a Nova York? —ONA era una agència que barrejava rumors amb notícies reals. Oficialment, era independent, tot i que l’havia muntada el govern, però els alemanys havien fet el mateix i els anglesos van copiar-los l’estratègia. —Quin efecte va tenir la rumorologia en el resultat final de la guerra, al vostre entendre? —Aquesta estratègia forma part de l’estratègia militar general. L’interès primordial del rumor és establir un estat mental que sigui favorable als teus interessos, de derrotisme en l’enemic, per exemple; aquest és l’efecte a mitjà termini, minar la moral. De fet, la maquinària dels americans en aquest sentit es deia Moral operations ‘operacions contra la moral enemiga’. A curt termini hi ha objectius operacionals que també es van aconseguir; per exemple, un moviment de tropes, i d’aquests se’n van aconseguir molts. Hi ha documentats molts rumors dels alemanys que demostren una gran habilitat. Ben segur que el rumor va determinar el curs de la Segona Guerra Mundial. I tinc una feina pendent que m’agradaria fer sobre tots els rumors relatius a la vida privada de personatges públics durant la guerra, que alimentaven l’imaginari col·lectiu, com ara que Hitler era boig. Els rumors més socials servien per a avançar i fer pública una explicació plausible de coses que semblaven incomprensibles. —Està documentada la utilització de rumors com a arma psicològica de guerra abans de la Segona Guerra Mundial? —Les grans estructures del rumor es van crear en la Segona Guerra Mundial, però en acabar la Primera Guerra Mundial hi ha una proposta de l’escriptor i propagandista Herbert Wells datada del 1918. Va sotmetre a debat el concepte de creació de notícies, que ha evolucionat i s’ha fet oficial amb l’organització d’esdeveniments. Es va preguntar com es podien posar en circulació informacions que interessessin al govern: amb l’especulació. Wells va proposar de fer un debat sobre la utilització o no d’una arma, encara que en realitat aquesta arma no existia. Sigui com vulgui, durant la Primera Guerra Mundial ja es van crear espontàniament rumors a Alemanya contra els capellans belgues. —Heu estudiat a fons l’estratègia del govern britànic, que a diferència de l’alemany era plenament democràtic. Com a mínim es genera un debat ètic en el fet que un govern democràtic enganyi el seu poble i utilitzi els periodistes per a fer-ho. —És una qüestió transcendent que em vaig plantejar des del primer moment, si els rumors en democràcia tenien unes regles diferents de les d’un estat dictatorial –en 23

aquest cas, Alemanya– pel fet d’estar en guerra. Al poder dictatorial hom li suposa el poder de manipular l’opinió pública pròpia, però en la Segona Guerra Mundial els britànics van fer el doble joc: per una banda, la BBC era el mitjà oficial, molt honrat, i per l’altra, es va articular una maquinària enorme per a fer la guerra bruta. És legítim crear rumors per a enganyar l’enemic? És comprensible que al teu enemic no li donis la informació d’on tens les tropes; encara més, si li pots fer creure que són en un altre lloc, millor. Ara bé, la qüestió és si és legítim que, a fi que siguin molt creïbles els teus rumors, enganyis la teva premsa, incloent-hi la de prestigi. En tinc dubtes molt seriosos. —Si amb els mitjans que hi havia els anys quaranta els governs eren capaços de difondre amb precisió tants rumors, què no es pot fer avui? —Es pot fer absolutament tot. No ens ha d’estranyar gens l’escàndol d’espionatge que ha destapat als Estats Units Edward Snowden. Hi ha un principi bàsic: pots crear un rumor, però si no li dónes l’hàbitat, es mor. Aquest hàbitat és un context informatiu determinat que té com a característiques bàsiques la incertesa i un element d’angoixa personal sobre qüestions molt importants, i que no hi ha fonts fiables disponibles. Quan això succeeix, el nivell de rumors és molt alt i la seva difusió és automàtica. Si ets un govern, perds credibilitat, i començaran a sortir rumors sobre el que fas, perquè no et creuran. —Les xarxes socials són el caldo de cultiu perfecte per als rumors. També ho analitzeu a la tesi doctoral. —La incertesa i l’angoixa a Internet és 24 hores el dia i set dies la setmana, és a dir, tothom qui es troba en una situació d’aquestes pot difondre rumors i rebre’n. L’opinió pública esdevé, cada vegada més, una conversa de cafè. —Hi ha antídot? —Ha vingut per a quedar-se, això! Però hi ha una qüestió que ho pot salvar, la responsabilitat personal. Els lectors s’hauran d’acostumar a aprendre a avaluar la credibilitat de les fonts, que fins ara era una feina dels periodistes, i a triar molt bé quins rumors consumeixen. Tots els ciutadans ens hem de fet una llista de fonts creïbles, però igualment ningú no queda blindat totalment contra els rumors. —A la gent li agraden els rumors. —És clar, perquè, de què parles? Els rumors compleixen moltes funcions; per exemple, quan hi ha l’expectativa d’alguna cosa, els rumors alimenten aquesta expectativa. O justifiquen actituds; per exemple, amb la immigració: el racista no reconeixerà que és racista obertament, però si li arriba un rumor que un immigrant ha robat, hi dóna crèdit automàticament, perquè li serveix per a justificar els seus prejudicis sense haver-lo confirmat. També hi ha el rumor esperança, pel qual esperes que una cosa serà certa i te la creus. I el rumor que té autocompliment: la competència d’una empresa difon el rumor que una altra empresa va malament i està a punt de tancar, i acaba tancant. La política és un gran exponent de rumors, naturalment. —Rumors i filtracions a la premsa. La credibilitat dels mitjans de comunicació està en dubte? —Malgrat que hi hagi molts rumors que circulen, tampoc no ha canviat tant el fet que els mitjans de comunicació tenen credibilitat segons la font. Ara passa que aquests mitjans competeixen amb moltíssimes fonts i s’han degradat molt com a fonts

creïbles. Abans com a públic ens ho havíem de creure tot, però ara tenim la possibilitat de desacreditar qui s’ho mereixi si ha mentit.

LEGISLACIÓ • Constitució Espanyola : Articles 10, 13, 149, núm. 1, 2. • Estatut d'Autonomia de Catalunya: Article 138.2 (ha d'interpretar-se d'acord

amb la Sentència del Tribunal Constitucional sobre el mateix). • Llei Orgànica 4/2000 de Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva

Integració Social, conforme a la redacció donada en les reformes introduïdes mitjançant les Lleis orgàniques 8/2000, 11/2003, 14/2003 i 2/2009. Article 2 bis. La política immigratòria (afegit per la Llei Orgànica 2/2009) Article 68. Coordinació de les Administracions Públiques. (Redactat conforme a la Llei Orgànica 2/2009). • Reial Decret 557/2011, de 20 d'abril (Reglament d'Estrangeria). • Sentència del Tribunal Constitucional 236/2007: Drets fonamentals dels

estrangers: reunió i manifestació, associació, educació, sindicació, intimitat familiar i reagrupació; motivació de la denegació de visat; assistència jurídica gratuïta; expulsió per conducta delictiva; internament de retornats; defensa en el procediment d'expulsió preferent. Nul·litat, inconstitucionalitat i interpretació de preceptes legals.

UNA MIRADA AL MÓN Demasillorenteycuenca.com Rumores, reputación y situaciones de crisis A lo largo de la historia comunicación y percepciones siempre han ido de la mano. En este documento queremos reflexionar sobre un fenómeno característico del mundo de las percepciones, pero que influye de forma directa en los procesos de comunicación: los rumores, su creación y propagación y cómo los avances tecnológicos tienen un fuerte impacto en el número de rumores que circulan, y en la velocidad en que lo hacen, sobre todo en momentos de crisis. LA NATURALEZA “EMOCIONAL” DEL RUMOR Cass R. Sunstein, en Rumorología , define rumor “como las afirmaciones, declaraciones o relatos realizados sobre personas u organizaciones y que son asumidos sin necesidad de que haya pruebas de su veracidad”. Aun así y en contra de lo que pudiéramos pensar, la auténtica fuerza de los rumores está en nuestros

conocimientos y creencias previas sobre el veracidad.

asunto que este trata, no en su

A la hora de creer en un rumor, interviene el conocimiento indirecto que podamos tener sobre el hecho que nos describe, pero también, y sobre todo, nuestros prejuicios y convicciones previas, nuestros sentimientos y emociones. Creeremos más en un rumor en la medida en que éste se adecue a nuestras convicciones previas y que sea compatible con nuestras propias expectativas. Casi nunca procesamos información de manera neutral, es muy difícil que alguien deje de creer un rumor si tiene un compromiso emocional o una creencia previa con respecto a una idea que el rumor, precisamente, confirma. En este caso no se necesitará recurrir a ninguna verificación, simplemente se tenderá a aceptar afirmaciones que nos reafirman y generan buenas sensaciones, y a rechazar informaciones que ponen en cuestión nuestras convicciones previas. Esta forma de funcionar de nuestro cerebro es conocida, según Sunstein, como “disonancia cognitiva”. Pero además, muchas de nuestras creencias previas vienen dadas por las esperanzas y deseos y están fuertemente motivadas por aspectos emocionales. Por este motivo los rumores tienen más posibilidades de propagarse si apelan a emociones fuertes tales como el miedo, la indignación o el enfado. Tal y como afirma Manuel Castells, el miedo genera una reacción que moviliza recursos cognitivos que inducen a la atención. Tanto el miedo como el odio, la ansiedad o la euforia activan mecanismos emocionales de vigilancia del cerebro, fomentando en el individuo un mayor nivel de atención a la información. En nuestro último handout “La partida de nacimiento de Obama y los “pingüinos” en la red” encontramos un buen ejemplo de cómo una noticia sin fundamento es ampliamente creída por todos aquellos que confirmaban de este modo su creencia previa: la de que Obama no es un presidente legítimo. Que el motivo sea porque, según el rumor, no nació en EEUU, no es más que la confirmación que esperaban. El problema es que tras meses y meses de debate en redes sociales y medios de comunicación contrarios a los Demócratas, millones de americanos que no tenían ninguna convicción previa contra Obama, empezaron también a dudar. CÓMO SE DIFUNDE EL RUMOR Cass R. Sunstein explica en Rumorología que tendemos a depender de lo que otros piensan hasta el punto de que si la mayoría cree algo, lo más frecuente es que nosotros también lo creamos. A falta de información propia, creemos en quienes nos rodean. Este fenómeno se conoce como “cascada social”. La cascada social se inicia por “grupos influyentes” y se propaga por lo que conocemos como “presión de grupo”. Sabemos que una vez que cierta cantidad de gente parece creer el rumor, otros también lo harán, salvo que cuenten con buenas razones para pensar que es falso. Se busca la sintonía con la mayoría, incluso actuando como si se creyera, aunque sólo sea para evitar la presión del grupo. Luis Arroyo en El poder político en escena

lo resume en una frase ingeniosa, nuestro cerebro esta más preparado para la vida en grupo que para la búsqueda de la verdad”. Pero los rumores no solo generan adeptos. R. Sunstein defiende que el rumor radicaliza nuestras opiniones previas. Nuestras opiniones se fortalecen y hacen más extremas cuando las compartimos con personas afines y estas nos las corroboran (motivados por creencias previas y emociones similares) pero también cuando las discutimos con quien discrepamos, afianzándonos de nuevo en su error y en nuestro acierto. Es el conocido como “efecto polarización” por el cual determinadas informaciones (o rumores) con personas afines intensifica nuestra creencia previa y nos aleja de aquellos con quien discrepamos. LOS PROPAGADORES DEL RUMOR Tal y como señala Ferran Ramón Cortés en Virus el rumor funciona más o menos así: de la información original se sustraen detalles esenciales para una comprensión objetiva del asunto de modo que el relato sea más agudo, interesante o incisivo. Y a medida que el rumor se extiende (boca a boca, mail a mail, twit a twit) se va modificando para que tenga más sentido e interés para la nueva audiencia. El propagador resulta fundamental, pero en cada etapa hay un nuevo propagador, cada vez más original y adaptado a su nuevo entorno. Según R. Sunstein hay tres tipos de propagador: • Propagadores con un interés propio: Buscan favorecer sus intereses particulares, sean estos económicos, de poder o de otro tipo. • Propagadores con un interés colectivo: Quieren atraer lectores o captar la atención del mayor segmento posible de la audiencia. • Propagadores altruistas: Pretenden el bien común tal y como ellos lo entienden. • Propagadores malintencionados: Su objetivo es causar daño. Cualquier propagador, indistintamente de su intención, puede creer en el rumor o no, pero normalmente casi nunca es la veracidad del mismo lo que le impulsa, sino su utilidad para confirmar intereses o creencias previas. LOS RUMORES EN SITUACIONES DE CRISIS Si tendemos a creer lo que nos reafirma y lo hacemos aun más cuando los sentimientos entran en juego, sobre todo los que apelan al miedo y la ansiedad, una situación de crisis será el caldo de cultivo óptimo para la propagación de un rumor. Las crisis se construyen en escenarios de incertidumbre, de ausencia de control del entorno, de demandas inflexibles de respuesta, y el rumor puede llegar así a convertirse con facilidad inusitada en un factor que refuerza convicciones o que ofrece respuestas en medio de caos. Ante la falta de información, es fácil comprender el desahogo emocional que un rumor puede llegar a proporcionar en una situación de incertidumbre, como las que suele caracterizar una crisis. El rumor racionaliza, busca responsables, simplifica nuestra comprensión de la realidad, nos ayuda a sobrellevar la incertidumbre. Un rumor en una crisis, es la pólvora al final de una mecha, justo lo que un propagador necesita. 27

PREVENCIÓN Y LUCHA CONTRA LOS RUMORES Ofrecer información por parte de quienes tiene posiciones objetivas es el mejor medio para contrarrestar un rumor ya extendido. Sin embargo, la eficacia de la objetividad es escasa ante prejuicios, emociones y creencias previas y emociones. Del mismo modo que el mejor modo de gestionar una crisis es su prevención, el mejor modo de combatir el rumor es anticiparse. Para prevenir la propagación de rumores en una organización, Ferrán Ramón Cortes nos recomienda: • Conocer bien a la gente de la organización y sus relaciones interpersonales. • Conocer los canales de comunicación existentes. • Transparencia, claridad y rapidez a la hora de suministrar la información. Ser más rápidos que los rumores. • Dar tanto las buenas noticias como las malas con la misma rapidez, claridad y transparencia. • Integridad y coherencia entre lo que decimos y lo que hacemos. • Romper cadenas de propagación de rumores (actuaciones selectivas con personas clave) • Eliminar fuentes de rumores tales como la crítica, la especulación y las malas interpretaciones. A MODO DE CONCLUSIÓN Gestionar la reputación de una organización implica tener en cuenta que los rumores existen y que pueden causar un daño significativo, sobre todo en las situaciones más delicadas. Hoy es más fácil que nunca difundir informaciones falsas, sesgadas o tendenciosas, pero también tenemos más medios para identificarlas y corregirlas. La adecuada gestión y control de lo que se dice de una organización en todos los canales, on y off line, incide directamente en un activo clave para las organizaciones como es su reputación. Por eso, identificar la naturaleza del rumor, los mecanismos por los que se propagan y el modo en que pueden gestionarse en una sociedad multicanal es hoy, más que nunca, una parte fundamental en la gestión diaria de las organizaciones. MÁS INFORMACIÓN • CASTELLS, Manuel (2009), Comunicación y Poder. Madrid. Alianza Editorial. • KAHNEMAN, Daniel (2012), Pensar rápido, pensar despacio. Barcelona. Debate. • SUNSTEIN, Cass R (2010), Rumorología. Cómo se difunden las falsedades, por qué nos las creemos y qué se puede hacer contra ellas. Barcelona. Debate • RAMÓN CORTÉS, Ferrán (2007), Virus. Un relato sobre el peligro de los rumores en las organizaciones. Barcelona. RBA Nueva empresa. • ARROYO, Luis (2012), El poder político en escena. Historia, estrategias y liturgias de la comunicación política. Barcelona. RBA Libros

QUÈ DIU L’ACTUALITAT? •

La Xarxa Antirumors de Sabadell presenta el projecte europeu C4I (Comunication for integration)

El Casal Pere Quart ha acollit la presentació del projecte europeu C4I, (Communication for integration) que forma part del projecte Teixint la convivència: Xarxa Antirumors de Sabadell de la regidoria de Drets Civils i Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell.

Tal i com ha comentat l’Alcalde de Sabadell, Joan Carles Sánchez, en la presentació d’aquesta tarda “cal ser conscients que els rumors sorgeixen sota la massa social, en l’anonimat. Això genera un efecte de responsabilitat flotant assumida pel conjunt i pot semblar que aporta rigor, però en realitat només pretén desacreditar altres ciutadans, com si fossin ciutadans de segona” L’alcalde també ha afegit: “felicito, doncs, l’impuls d’aquesta xarxa per combatre estigmes i prejudicis, però sobretot us animo a fomentar cada dia aquesta actitud moral que defensa la dignitat de les persones”. Quim Carné, regidor de Drets Civils i Ciutadania, ha volgut manifestar que “aquest projecte ens ha permès conèixer altres punts de vista, altres perspectives, i així fer un pas endavant i avançar una mica més en les estratègies per desactivar estereotips. Uns estereotips més difícils de desactivar que, fins i tot, un àtom”. Daniel Torres, expert del Consell d’Europa i director de la RECI (Red Española de Ciudades Interculturales) promotor del projecte C4I ha posat de relleu el fet que “Sabadell és una ciutat on ja fa molt de temps que es treballa amb convicció per combatre els rumors i posar sobre la taula temes de convivència. Per aquesta raó, aquest projecte en el qual participen 10 ciutats europees, Sabadell és un exemple a seguir per altres països”. Torres també ha destacat que “sense el suport i la defensa política de la ciutat aquest projecte no té cap força, per això vull agrair a la ciutat el

seu esforç per fer aflorar una realitat que existeix arreu i a la que donen dimensions desproporcionades”. Miquel Àngel Essomba, coordinador general de la Xarxa Europea SIRIUS d'Immigració i Educació de la UE, que ha pronunciat la conferència "La diversitat afecta l'èxit escolar?”. Durant la seva intervenció Essomba ha analitzat com “diferents estudis evidencien que l’origen dels immigrats a l’escola no condiciona l’èxit escolar dels nadius, hi ha altres factors rellevants com ara el nivell socioeconòmic o la llegua primera... a més, tot depèn del model educatiu que un país vol aplicar per valorar o no uns trets o altres en el seu alumnat”. El director del CEIP Sallarès i Pla, Francisco Salmeron Navea, ha presentat el vídeo recentment enregistrat a la seva escola entorn els rumors a l’àmbit escolar, un material divulgatiu que, amb la participació de l’equip de mestres i pedagogs del centre, mostra com la diversitat a l’escola no és incompatible amb l’èxit escolar. En el projecte europeu C4I Comunicació per a la Integració participen 10 ciutats europees i té com objectiu combatre els rumors, els tòpics i estereotips negatius que circulen sobre els diferents col·lectius nouvinguts de la ciutat amb contraarguments sòlids i objectius, un objectiu que es correspon a una de les fites de la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania que s’inclou al seu Pla director. Dins un context de dificultats econòmiques com l’actual on s’adopten polítiques públiques d’austeritat, la conseqüència social és l’augment de la competència pels recursos públics i la tensió social, proliferant, més que mai, aquests falsos rumors que posen en perill els fils que han anat teixint la convivència entre la ciutadania diversa que conviu a la nostra ciutat. És dins d’aquest context en el qual es fa necessari adoptar una actitud proactiva per poder fer-los front, detectant-los i contrarestant-los amb informació veraç i real, amb el propòsit de sensibilitzar a tota la ciutadania i fer-la partícip d’aquesta lluita. Per això l’eslògan de la campanya és: Sabadell no t’enganxis als rumors. El projecte C4I permetrà potenciar la Xarxa d’Agents Antirumors de la ciutat, el nucli de la qual va ser creat l’any passat pels membres de la Comissió de la Convivència de Sabadell i, alhora, crear un efecte més viral en la fita de neutralitzar els rumors ja existents. A més, dins del marc del projecte C4I també es desenvolupen les següents accions: - Cursos de formació d’Agents Antirumors, adreçats a diferents col·lectius de la ciutat. Durant aquest mes de maig s’ha iniciat un curs per a la ciutadania en general i altre pel personal de l’Ajuntament amb la participació de més de 70 persones. - Tallers amb l’objectiu d’intercanviar idees i experiències i posar a l’abast els recursos per combatre els rumors i estereotips: • Taller Cuina 2.0, activitat intergeneracional basada en l’intercanvi de coneixements entre joves nouvinguts i gent gran mitjançant l’elaboració conjunta de diferents plats de cuina de mercat i l’accés a les noves tecnologies (ús de l’ordinador, internet, telèfons mòbils i xarxes socials). El taller que té lloc al Mercat de San Joan, va iniciar-se al mes d’abril i té prevista la finalització al mes de juny . 30

•

Taller “Vacuna’t contra els rumors”, que va tenir lloc el passat 22 de maig al Complex Gent Gran del Parc Central l’Espai amb l’objectiu de reflexionar, identificar i contrarestar les falses creences que es tenen sobre el col·lectiu estranger. Rap de la convivència dirigit a les escoles de secundària i als espais de lleure dels joves a fi d’identificar i sensibilitzar sobre les actituds xenòfobes i racistes existents amb la participació en la creació musical de diferents raps.

- Setmana Gastronòmica Intercultural al Vapor Llonch, al mes d’octubre de 2014, on dones de diferents orígens explicaran la preparació dels seus plats tradicionals als joves de l’Escola d’Hostaleria del Vapor Llonch. - Altres activitats previstes • Festa del comerç just i la banca ètica, el proper dissabte dia 31 de maig, amb una activitat participativa dinamitzada per diversos agents antirumors per tal de contrarestar els rumors que sobre els comerciants estrangers hi ha a la ciutat i la dinamització Desengantxa’t dels rumors. • Festa Africana, el proper mes de juny la Festa Africana afrontarà els prejudicis sobre la població subsahariana i tindrà lloc una conferència a càrrec de l’antropòloga Lola López del Centre Africà de Catalunya sobre els prejudicis i estereotips existents vers la població africana i la dinamització Desengantxa’t dels rumors, amb un photocall dissenyat específicament pel projecte. • Mostra de solidaritat i cooperació, al mes d’octubre d’aquest any en la que també els agents antirumors dinamitzaran una activitat per tal de sensibilitzar a la ciutadania sobre els rumors existents contra la població estrangera i la dinamització Desengantxa’t dels rumors. • Dia internacional dels drets humans, on el programa es centrarà en els rumors i prejudicis amb diversos actes de reflexió a les diferents biblioteques de la ciutat, amb la participació de persones estrangeres i autòctones, sobre diferents experiències per a combatre els rumors en base als vídeos del programa “Tot un mon”. També es presentarà un vídeo que recollirà tots els raps que els joves han elaborat. Fora d’aquestes activitats altres actuacions realitzades han estat: la declaració institucional per part de la Junta de Portaveus: Sabadell lliure de racisme, xenofòbia i homofòbia, al gener de 2014; l’Ofrena Floral pels ciutadans sabadellencs víctimes del nazisme a l’Aplec de la Salut d’aquest any, la sensibilització sobre els prejudicis en el marc de la Jornada de portes obertes de les comunitats religioses al mes d’abril i l’acte de reconeixement dels Agents Antirumors que tindrà lloc el proper mes de juny a la Cerimònia de clausura dels programes d’acollida a les persones nouvingudes que es farà a la Fira de Sabadell. Com a material de difusió del projecte s’ha editat un díptic amb el lema: Desenganxa’t dels rumors!! Viu la diversitat. Davant els rumors, informa’t, pensa i actua, on s’expliquen els objectius del projecte i diversos flyers per combatre els rumors més estesos a la ciutat. El projecte també permet produir diversos vídeos per a sensibilitzar a tota la ciutadania sobre la seva existència i la necessitat de neutralitzar-los a fi de poder aconseguir una millor cohesió i convivència entre tots a la ciutat.

•

Una treintena de bares y restaurantes de santa coloma ya disponen de 20.000 manteles anti-rumores y prejuicios (El Periódico, 22 de juny de 2013) Una de las tareas principales de la Xarxa de Transmissió de Valors i Missatges Positius de la ciudad es combatir de raíz los rumores con componente racista que campan a sus anchas también esta ciudad, como no es ningún secreto.

•

Sabadell crea una red de ciudadanos para combatir los rumores sobre la imigracion (El Periódico, 6 de desembre de 2013) Una diagnosis previa revela que hay quien cree que los extranjeros no pagan impuestos y que reciben más ayudas por el hecho de serlo.

•

Diez años transmitiendo valores en santa coloma (El Periódico, 24 de gener de 2014) La Xarxa de Transmissió de Valors i Missatges Positius, pionera en la lucha contra los prejuicios y los rumores falsos, celebra su décimo aniversario.

•

Depressió, prous tabús (La Vanguardia, 4 de febrer de 2014) He reflexionat sobre les pors i silencis que suposa patir qualsevol malaltia mental. La necessitat de demanar ajut, tant per la persona que pateix la malaltia com pel seu entorn, moltes vegades s'endarrereix pels prejudicis derivats de la incomprensió per la societat del fet de tenir o parlar d'una malaltia mental.

•

El movimiento "sobaquember" revoluciona twitter con su apuesta por las mujeres sin depilar (El Periódico, 10 de febrer de 2014) Para la mayoría de los mortales, unas axilas o unas piernas sin depilar resultan antiestéticas y denotan poca higiene. Frente a las cantantes, modelos y actrices que presumen de no tener ni un pelo en su cuerpo, ha surgido en Twitter #sobaquember o #Sobaquary, una iniciativa que pretende romper con los prejuicios sociales y demostrar que una mujer sin depilar no tiene por qué denotar suciedad.

•

El Vendrell aplica un pla pilot contra els rumors de la immigració (El Periódico, 12 de febrer de 2014) El Vendrell aplica un pla pilot contra els rumors de la immigració ideat pels Serveis Socials pel qual s'han interessat diversos ajuntaments, informa el consistori. "Un Vendrell per a tots" vol combatre els rumors falsos associats a la immigració, com per exemple que reben més ajudes o que fan servir més que ningú els serveis sanitaris.

•

Internet la nueva era del rumor (El País, 26 de març de 2014) Hans Joachim Neubauer aborda la problemática de la habladuría a lo largo de los siglos.

•

Combatre els rumors per una millor integració (La Vanguardia, 10 d’abril de 2014) Arriba la tercera edició del Catàleg d'Activitats Antirumors, que inclou 35 propostes lúdiques i formatives amb l'objectiu de fomentar la convivència intercultural.

•

Santa coloma lluita contra els rumors racistes (El Periódico, 17 d’abril de 2014) La Xarxa de Transmissió de Valors celebra els seus 10 anys amb la mostra 'Rumors Racistes' que té per objectiu desmentir tòpics dels immigrants.

•

Palabras con prejuicios (El País, 1 de juny de 2014)

Lo malo de los espacios de cotilleo son los cotilleos, desde luego: esa forma de entrar en las vidas ajenas sin permiso. Y lo peor, que a su lado viaja otro mal, más inadvertido: los prejuicios y pensamientos rancios asociados con las palabras del discurso general que se farfulla en tales programas.

•

La crisis e internet favorecen la difusion de rumores, como en las guerras (El País, 14 de juny de 2014) La actual situación de incertidumbre social y crisis y el gran poder de internet han reproducido una situación que favorece la difusión de rumores, un "arma de destrucción masiva" que ya fue usada durante las dos guerras mundiales para desinformar y desmoralizar al enemigo.

•

El 78% de los hijos de extranjeros se integran “sin problemas” en España (El PAÍS, 11 de juliol de 2014) Solo un 4,3% de los inmigrantes de segunda generación muestra sintomas de inadaptación

PER SABER-NE MÉS…

RECULL D’ENLLAÇOS D’INTERÈS RELACIONATS AMB RUMORS, PREJUDICIS I ESTEREOTIPS

Manual (Anti)rumors. Material pedagògic per a combatre rumors i estereotips fonamentats en la diversitat cultural elaborat per l'Institut Diversitat - Àmbit Maria Corral, amb el suport de la Direcció de Serveis d'Immigració i Interculturalitat de l'Ajuntament de Barcelona (2013).

http://www.sabadell.cat/ca/antirumors http://pjp-eu.coe.int/web/c4i 34

SABADELL Notícia-Presentació del projecte "Teixint la convivència: Xarxa antirumors a Sabadell" de Terrassadigital Ràdio Sabadell: "Es diu que... no s'integren" Ràdio Sabadell: "Es diu que... els comerciants estrangers no paguen impostos i tenen més facilitats davant l'Administració" Ràdio Sabadell: "Es diu que... els alumnes estrangers baixen el nivell educatiu i acaparen les places públiques i els ajuts escolars com les beques menjador" Ràdio Sabadell: "Es diu que... ens treuen la feina i que no cotitzen a la Seguretat Social" Ràdio Sabadell: "Es diu que... fan un mal ús del sistema sanitari" Ràdio Sabadell: "Es diu que... abusen dels ajuts socials" Todos formamos este mundo L'amor és lliure ALTRES Barcelona Vídeo de presentació del projecte C4I, realitzat per Connectats i participat per totes les ciutats durant la primera reunió de coordinació, que es va celebrar al febrer 2014 a Barcelona: http://goo.gl/O7bfLD Estrategia ANTIRUMORES para prevenir el racismo "Creació audiovisual d'un espot" Immigració i comerç Immigrants i ajuts a l'habitatge Immigració i sanitat Fuenlabrada Todo empezó sin querer Getxo No te dejes enredar Altres Racismo inconsciente Spots Campaña Rumores sobre la Inmigración Las mentiras de la Xenofobia El peligro de una sola historia

ARGUMENTARI PER CONTRARESTAR ELS RUMORS http://www.sabadell.cat/ca/materials/documents

Documentació de suport pel programa de Ràdio Sabadell " Xarxa Antirumors" emès de desembre de 2013 a gener de 2014

•

Es diu que "la població estrangera no s'integra". Emès el dia 10 de desembre de 2013. Descarregar pdf •

Es diu que "els comerciants estrangers no paguen impostos i tenen més facilitats davant l'Administració". Emès el dia 17 de desembre de 2013. Descarregar pdf

•

Es diu que "Els alumnes estrangers baixen el nivell educatiu i acaparen les places públiques i els ajuts escolars com les beques menjador". Emès el dia 7 de gener de 2014. Descarregar pdf

•

Es diu que "ens treuen la feina i que no cotitzen a la Seguretat Social". Emès el dia 14 de gener de 2014. Descarregar pdf

•

Es diu que "fan mal ús del sistema sanitari". Emès el dia 21 de gener de 2014. Descarregar pdf

•

Es diu que "Abusen dels ajuts i de les prestacions socials". Emès el dia 28 de gener de 2014. Descarregar pdf

GUIA ANTIRUMORS DE BUTXACA

Debolsillo - SABADELL esp.pdf

FORMACIÓ AGENTS ANTIRUMORS "Conviviendo con la diversidad: la construcción de prejuicios, estereotipos y rumores" "De què parlem quan parlem d'estereotip, prejudici i rumor? Estratègies comunicatives i emocionals per a la gestió dels rumors"

NOVA CIUTADANIA

http://www.tv3.cat/videos/4338910/Vacunat-contra-elsrumors Vacuna't contra els rumors Tot un món 18/11/2012 http://www.tv3.cat/videos/4338910/Vacunat-contra-elsrumors Rimant rumors Tot un món 6/1/2013 http://www.tv3.cat/videos/4468811/Aturem-els-rumors Se l’han quedat els xinos Tot un món 19/1/2013

http://www.tv3.cat/videos/4468811/Aturem-els-rumors Aturem els rumors Tot un món 16/2/2013 http://www.tv3.cat/videos/4468831/Miremnos-en-positiu Mirem-nos en positiu Tot un món 17/2/2013 http://www.tv3.cat/videos/4675051/Esborrant-estereotips Esborrant estereotips Tot un món 14/9/2013

http://vimeo.com/90593964 38

Zemos98 estrena un nuevo espectáculo para contrarrestar la imagen "distorsionada" del migrante El espectáculo de cine en directo "Eurovisions" pretende remover conciencias sobre la idea general existente alrededor de la migración. El Festival Zemos98 se celebrará del 8 al 12 de abril en Sevilla http://www.antirumores.com/ El objetivo principal del proyecto “estrategia antirumores para prevenir el racismo” es impulsar y consolidar en cuatro ciudades españolas una estrategia de comunicación y sensibilización a largo plazo basada en la experiencia de la “estrategia antirumores” de Barcelona, con el objetivo de contrarrestar los estereotipos negativos, los tópicos y los falsos rumores que circulan sobre la inmigración y la diversidad cultural, y que dificultan la interacción y la convivencia y pueden derivar en actitudes discriminatorias y racistas. http://www.bcnantirumors.cat/videos/immigraci%C3%B3-ipreu-de-lhabitatge-0 L’Ajuntament de Barcelona i les entitats membre de la Xarxa realitzen diferents iniciatives, de forma autònoma i/o col·laborativa, com per exemple: Projectes antirumors als barris per veïns i veïnes Difusió de campanyes informatives virals Taules rodones, jornades, exposicions i cinema- fòrums Distribució de materials antirumors, com el còmic Blanca Rosita Barcelona o el tríptic “Rumors de butxaca” (veure apartat Materials) Presència en els mitjans de comunicació Elaboració de vídeos i documentals antirumors Formació a persones per esdevenir agents antirumors Xerrades en taules de veïns i comerciants Teatre antiracista i antirumors Tallers per joves

https://www.youtube.com/user/bcnantirumors

https://www.youtube.com/user/KULTURENARTEANGETXO

http://youtu.be/5Zo30Q10rjE

http://paqueseanserios.com/category/episodios/ Pa´que sean serios”: frase hecha que se utiliza en Venezuela para referirse al efecto aleccionador del error cometido, es el equivalente al “Pa´que aprenda” de los abuelos. Es nuestro leit motiv, es la frase que inspira los temas que trataremos en esta web serie. Cuando veas un #PQSS cierra los ojos e imagina tu sabio sabio abuelo diciendo “Eso es pa´que aprendan muchachit@”. Nosotros vamos con la versión actualizada. Los radares #paqueserianos ya están activados para captar todas las meteduras de pata y reflejarlas en nuestra web serie. Cuidadín! La actitud “Pa´ que sean serios” nos nutre y nos inspira. Damas y caballeros, Pa´que sean serios ya está aquí!

http://www.frenaelrumor.org/Menu15.aspx

http://www.tv3.cat/programa/48816/Programa-sindicalCCOO Programa de CCOO a Televisió de Catalunya: 'Desmuntant prejudicis'

IGUALTAT DONA-HOME

¿Qué pasaría si cambiásemos a las mujeres por hombres en los anuncios sexistas? La web BuzzFeed publica un vídeo en el que sitúan a hombres interpretando el papel de las mujeres en varios anuncios publicitarios. "Ver a hombres así es ridículo, así que ¿por qué no lo es en el caso de las mujeres" Pikara magazine Pikara Magazine propone un periodismo de calidad, con perspectiva de género, protagonizado por personas e historias que rara vez aparecen en los medios. Tratamos todos los temas sociales y culturales que te interesan con un enfoque distinto: incisivo, inclusivo, comprometido, transgresor y disfrutón. Micromachismos Un espacio para rastrear, denunciar y desmontar los machismos cotidianos que tantas veces pasan desapercibidos

http://lasprincesastambienfriegan.com/blogosfera/

Vídeo Campaña Manos Unidas 2013: El mundo en femenino

Vídeo de la campaña "Vamos a acabar con la violencia de género en las parejas jóvenes"

El cazador cazado

Vídeo de la Federación Mujeres Jóvenes y que forma parte de la campaña "Grábatelo" de Prevención de Violencia de Género en la Juventud.

Páralo! Vídeo realizado en noviembre de 2011 por el grupo de trabajo UNESCO con motivo del Día Internacional para la Eliminación de la Violencia contra la Mujer.

Ante el maltratador tolerancia cero. Campanya del Ministeri d’Igualtat de sensibilització contra la violència de gènere.

Estimar no fa mal. Campanya de l’Institut Català de les Dones de sensibilització contra la violència de gènere.

http://www.tv3.cat/videos/4844911/DONESCRISI-I-DESIGUALTATS Dones, crisi i desigualtats

La crisi econòmica afecta negativament la qualitat de vida de la majoria de la població. Però hi ha factors que incrementen el risc de descens social, com ara ser dona, tenir més de 49 anys i no tenir estudis superiors

LGTB

http://karicies.blogspot.com.es/

International lesbian, gay, bisexual, trans and intersex association

Federación estatal de lesbianas, gais, transexuales i bisexuales

Coordinadora gai lesbiana

Comissió Europea. Per la diversitat. Contra la discriminació

Casal lambda. Centre associatiu sense ànim de lucre que té com a objectiu la normalització del fet homosexual.

Inclou, gais i lesbianes en l’educació

Ampgil. Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes

Flg. Associació de famílies Lesbianes i Gais

JOVES Recursos sobre... La prevenció de l’assetjament escolar. Butlletí núm. 30, editat per la Direcció General de la Joventut.

Dossier temàtic sobre prevenció de l’assetjament escolar. Editat pel Centre de Documentació Juvenil de la Generalitat de Catalunya.

Prevenció i detecció de l’assetjament. Web de la Generalitat de Catalunya: Família i escola, Junts x l’educació.

Violència entre joves. Rebel·lió a les aules. Web Jove.Cat de la Generalitat de Catalunya

Centre Internet + Segura. Portal depenent del Safer Internet Programme de la Comissió Europea. S’ofereix una línia d'ajuda directa (Helpline), professional i gratuïta i recomanacions sobre l'ús segur de les diferents eines. Agressors i víctimes d’assetjament escolar comparteixen edat, sexe i estat anímic. Article de BTV noticies.cat (juliol de 2013)

Niños y niñas con discapacidad Estado Mundial de la Infancia 2013 UNICEF