Pla Local de Joventut 2017-2010 by Drets Civils i Ciutadania

PLA LOCAL DE JOVENTUT DE SABADELL 2017-2020

Ajuntament de Sabadell Regidoria de Drets Civils i Gènere

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Hungria Panadero i Josep Mañé.

Índex PRESENTACIÓ

INTRODUCCIÓ

JUSTIFICACIÓ

1. LA DIAGNOSI

1.1. PLANTEJAMENT DE LA DIAGNOSI

1.2. ESTRUCTURA I METODOLOGIA DE LA DIAGNOSI

1.3. SÍNTESI DE LA DIAGNOSI

Context, trets sociodemogràfics i realitat territorial

Les polítiques de joventut

Acompanyament en les transicions juvenils

Territori

1.4. CONCLUSIONS I LÍNIES DE DISSENY

2. EL DISSENY DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT

2.1. ESTRUCTURA I METODOLOGIA DEL DISSENY

2.2. MISSIÓ, VISIÓ I VALORS REGIDORIA DE JOVENTUT

La Missió de la Regidoria de Joventut

La Visió de la Regidoria de Joventut

Els Valors de la Regidoria de Joventut

2.3. LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL DISSENY

2.4. LES PROPOSTES DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT

2.5. ELS PROJECTES

Eix 1. Acompanyament

Eix 2. Territori

Eix 3. Comunicació

2.6. LA SISTEMATITZACIÓ

Destinataris

Temporització

Recursos pel desenvolupament del Pla

Transversalitat

101

Avaluació

101

3. ANNEX

107

Annex 1. Objectius estratègics i operatius dels projectes del Servei de Joventut

108

Annex 2. Resum de necessitats recollides en el procés participatiu

111

Annex 3. Resum de propostes recollides en el procés participatiu

116

Annex 4. Anàlisi de les enquestes realitzades durant la diagnosi

120

PLJ SABADELL 2017-2020

PRESENTACIÓ Benvolguts i benvolgudes,

El document que teniu a les vostres mans és el Pla Local de Joventut 2017-2021, un document que és el full de ruta de les polítiques municipals en matèria de joventut i que s’emmarca dins del Pla Nacional de Polítiques de Joventut amb l’horitzó al 2020. Abans de continuar amb la presentació voldria mostrar l’agraïment a tot el personal tècnic que ha participat de l’elaboració d’aquest pla així com a totes les entitats i les persones, especialment les joves, que han participat de les diverses sessions de treball i ens han ajudat a poder definir les necessitats i les accions idònies per la joventut sabadellenca. Som conscients que quan des de l’Ajuntament intentem interlocutar amb les persones joves, sovint ens trobem una barrera simbòlica amb la que ens toca lidiar alhora d’elaborar plans com aquest. Per tant, el repte és saber fer l’esforç per arribar al jovent i buscar els canals de comunicació adequats i útils per tal que les polítiques que estem i volem implementar arribin a la població a qui van adreçades. Així com aconseguir establir canals de comunicació bidireccionals per tal que les persones joves es sentin poperes a l’administració per poder comunicar amb fluïdesa i facilitats les necessitats i demandes i d’aquesta forma poder tenir un pols reals de la situació. Un dels punts de partida d’aquest Pla que ens semblava imprescindible era poder treballar a partir de noves propostes que fossin concises i assumibles i així evitar perdre’ns en els objectius estratègics, tot i ser evident que també és un dels apartats que recull el present Pla. Alhora, tant les sessions participatives com les propostes, les hem treballant tenint el coneixement dels límits que tenen les polítiques de joventut a nivell de competències municipals. Hi ha moltes demandes i necessitats de les persones joves que depenen d’altres departaments de l’Ajuntament. Això ens reforça el nostre plantejament de la necessitat de la transversalitat en les polítiques de joventut i de la importància del treball coordinat amb els altres departaments de l’Ajuntament així com la nostra tasca de ser altaveu de les necessitats de les persones joves que tal que aquestes estiguin presents de forma integral en tota política municipal. Volem iniciar unes polítiques joventut interseccionals amb les polítiques de gènere, la diversitat, la interculturalitat, la cooperació, l’educació, la cultura i salut entre d’altres perquè només així seran polítiques amb contingut real i portaran implícites una perspectiva global i possibilitats de transformació de la realitat juvenil per millorar la societat i les relacions entre les persones. Ara que ja tenim redactat el Pla Local de Joventut, un document viu i dinàmic que ha de respondre al context de cada moment, caldrà seguir treballant i vetllant pel seguiment, l’avaluació i la participació activa de tots els agents que ens han acompanyat durant el procés d’elaboració del Pla així com els que es podran anar sumant al llarg de la implementació d’aquest.

Míriam Ferràndiz Regidora de Drets Civils i Gènere

PLJ SABADELL 2017-2020

INTRODUCCIÓ El Pla Local de Joventut de Sabadell pel període 2017-2020 és el document que recull les línies estratègiques, els projectes i les actuacions concretes que estructuraran les polítiques de joventut al llarg dels pròxims quatre anys. Es tracta doncs d’un pla estratègic fonamental a l’hora d’ordenar els recursos disponibles i planificar-los per tal d’oferir una resposta eficient a les necessitats de la població jove de la ciutat. Per tant, el Pla Local de Joventut compta amb una doble finalitat. Per una banda, es tracta d’un document d’anàlisi de la realitat juvenil, en el qual, com veurem a continuació, s’han tingut en compte dades quantitatives i qualitatives a través de les quals hem obtingut una visió general de les problemàtiques, les necessitats i les expectatives dels i de les joves de la ciutat. En segon lloc, i gràcies a aquesta informació recollida, ha estat possible plantejar i estructurar les actuacions que des del Servei de Joventut es duran a terme al llarg dels pròxims anys. Cal mencionar, a més, que qualsevol pla estratègic s’ha de basar en una priorització dels aspectes que es volen treballar, donat que els recursos són sempre limitats i les característiques específiques del municipi poden fer que determinats temes siguin considerats més prioritaris. En aquest sentit hem de tenir en compte que l’elaboració d’aquest Pla s’ha desenvolupat entre l’últim trimestre del 2016 i la primera meitat del 2017, amb la qual cosa tota la informació que s’hi recull està molt vinculada a aquest període. No obstant això, el document contempla mecanismes d’avaluació i actualització, destinats a valorar-ne el desenvolupament i adaptar-lo a la realitat canviant. El Pla Local de Joventut de Sabadell pel període 2017-2020 s’ha estructurat en dues parts, la diagnosi i el disseny, que han sigut elaborades tenint en compte aportacions tècniques i la participació de les persones joves, així com d’altres agents vinculats al desenvolupament de les polítiques de joventut.

1) Fase de diagnosi: la diagnosi del Pla ens ha permès conèixer quina és la realitat de les persones joves de la ciutat en el moment d’elaborar el document. Per una banda s’ha realitzat una anàlisi quantitativa a través de diverses fonts estadístiques, de les quals cal destacar l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el Cens de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), o el Programa Hermes, de la Diputació de Barcelona, entre d’altres. Aquesta informació ha estat complementada amb l’elaboració de 2 enquestes i 8 grups de discussió amb persones joves i amb entitats juvenils o que treballen amb joves, fet que ens ha permès incorporar l’anàlisi qualitativa al document. De la mateixa manera, s’han dut a terme una sessió amb els professionals del Servei de Joventut i una amb professionals d’altres departaments que realitzen actuacions per a persones joves. La diagnosi també incorpora una descripció de les polítiques de joventut del municipi, tant d’aquelles que són liderades des del propi Servei de Joventut, com les que es desenvolupen des d’altres departaments, ja que aquestes també són part fonamental i transformadora de la realitat juvenil de la ciutat.

PLJ SABADELL 2017-2020

2) Fase de disseny: el disseny és la segona fase del document, al llarg de la qual es descriuen les línies estratègiques i les actuacions que al llarg dels pròxims anys es realitzaran en matèria de joventut. Aquesta part del Pla ha estat desenvolupada gràcies a una intensa feina de l’equip tècnic del Servei de Joventut, en la qual s’han definit les prioritats d’actuació del Pla i s’han ordenat i dissenyat els projectes i actuacions concretes pels pròxims quatre anys. Per a fer aquesta tasca, s’han tingut molt en compte les necessitats detectades durant la diagnosi, així com les propostes de millora que s’han pogut recollir durant el Fòrum Jove del disseny, un espai de debat on persones joves, entitats juvenils i agents pogueren intercanviar opinions i plantejar propostes de millora de les polítiques de joventut al llarg dels pròxims anys. De la mateixa manera, es comptà amb la intervenció dels professionals del Servei de Joventut, així com amb la dels representants polítics per definir les línies d’actuació del període de vigència del document.

Com hem vist doncs, la participació de les persones joves, així com la de la resta d’agents vinculats a la realitat juvenil i al desenvolupament de les polítiques de joventut, ha estat un pilar fonamental en l’elaboració d’aquest Pla Local de Joventut. Volem, per tant, mantenir canals i espais de participació durant el període d’implementació i l’avaluació del document, ja que entenem que les polítiques de joventut han de ser construïdes de manera conjunta entre l’administració, les persones joves i els diversos agents del territori. El Pla Local de Joventut de Sabadell s’ha elaborat tenint en compte les diverses realitats territorials del municipi, així com els joves de perfils molt diferents que habiten la ciutat. A través de les dinàmiques participatives i de les enquestes impulsades s’ha procurat recollir i plasmar aquesta diversitat. Per altra banda, a l’hora d’elaborar aquest Pla s’ha tingut en compte diversos aspectes socioeconòmics que van més enllà de l’àmbit municipal, però que des d’aquest es poden treballar. En conseqüència precisament d’aquesta situació econòmica, els recursos limitats de l’Ajuntament han propiciat que aquest Pla s’orienti a optimitzar l’ús de les eines disponibles i a generar actuacions que siguin realistes i eficients. Aquest document s’ha elaborat tenint com a objectiu, generar el màxim consens possible entre les persones i organitzacions vinculades a la població jove de Sabadell o al desenvolupament de les polítiques de joventut. És necessari impulsar i consolidar aquest acord social ampli per a definir unes pautes estratègiques i uns objectius comuns.

PLJ SABADELL 2017-2020

JUSTIFICACIÓ La joventut és una etapa vital que compta amb un seguit de característiques i necessitats específiques, moltes d’elles essencials a l’hora de configurar la vida adulta de l’individu. És en aquest sentit que es requereixen un seguit d’actuacions enfocades també a aquestes necessitats concretes. El Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020 (PNJCat 2020), document que prenem com a referència a l’hora d’elaborar aquest Pla Local, presenta dues definicions de joventut, una primera de caràcter declaratiu, i una segona de caràcter operatiu. La definició declarativa recollida al PNJCat 2020 atorga un seguit de característiques al període de la joventut, que es poden concretar en: Al llarg de la definició declarativa, es planteja la joventut com un període del cicle vital caracteritzat pels següents elements:

➢ Es produeixen un seguit de transicions –educatives, laborals, residencials, familiars i ciutadanes- que fan que l’individu passi d’una situació de dependència a un estatus autònom. ➢ La joventut és un moment de construcció dels projectes de vida, és un moment d’oportunitats i presa de decisions. ➢ En aquest procés de construcció també és quan s’adopten els rols ciutadans. ➢ Des d’una perspectiva generacional, la joventut també es pot definir com un col·lectiu destinat a tenir un paper protagonista en el canvi social. ➢ Per últim, la joventut és un període de construcció de les identitats personals i col·lectives. S’han tingut en compte tots aquests elements a l’hora de desenvolupar la diagnosi del Pla Local de Joventut de Sabadell. Malgrat això, a l’hora de dur a terme determinades anàlisis (sobretot de caràcter quantitatiu) és necessària una conceptualització més acotada i restringida de la joventut, per aquest motiu és útil recórrer a la definició operativa que planteja el PNJCat 2020, on s’especifica que “quan es vol delimitar la joventut com a període del cicle vital s’acostuma a fer a través de l’edat. La Llei de polítiques de joventut de Catalunya recull un interval d’edat dels 16 als 29 anys, i ja compta amb el fet que la complexitat de la joventut i la diversitat de polítiques de s’hi adrecen obliguen a ser oberts en les fronteres de l’edat. Per aquesta raó, i en els mateixos termes, el PNJC mantindrà la referència de 16 a 29 anys, tot i que deixa oberta aquesta definició operativa perquè sigui dins de cada política i/o programa concret on es defineixin els límits d’edat que més s’adeqüin a les necessitats de la intervenció”. Prenent aquesta definició com a referència, i tenint en compte la flexibilitat que ofereix, a l’hora de desenvolupar aquest Pla Local hem treballat fonamentalment amb la població d’entre 15 i 29 anys (la majoria de dades estadístiques les trobem segregades en grups quinquennals), si bé en alguns casos aquesta franja d’edat s’ha ampliat dels 12 als 14 anys i dels 30 als 34, ja que és important tenir en compte a les persones que passaran a formar part de la població jove al llarg dels pròxims anys, així com aquelles que l’estan abandonant, però que encara mantenen característiques de

PLJ SABADELL 2017-2020

vida que molt sovint són similars al de persones més joves (un fenomen que, a més, s’ha accentuat a causa de la crisi econòmica). Com hem vist, la joventut és una etapa, fonamentalment, de transició i transformació, durant la qual es comença a dibuixar la vida adulta de les persones. Les oportunitats de desenvolupament de les persones joves estan estretament vinculades amb el seu context social, econòmic, cultural, etc. Tot un seguit d’elements interrelacionats entre si i que poden esdevenir factors de desigualtat, condicionant o dificultant l’èxit en aquests processos de transició vital. La crisi econòmica ha accentuat les desigualtats en el conjunt de la societat, sent la població jove un dels col·lectius més afectats per aquest context. Així doncs, l’elevat atur juvenil, la precarietat laboral, les dificultats a l’hora d’accedir als estudis superiors, l’augment de l’edat d’emancipació, etc. són només algunes de les problemàtiques que al llarg dels últims anys s’han vist agreujades per bona part dels i de les joves. En aquest sentit, les polítiques públiques han de desenvolupar un paper transformador essencial a l’hora de revertir o pal·liar aquestes situacions de desigualtat. Per altra banda, entenem a les persones joves com a un element central de la vida en comunitat, un col·lectiu que, com hem mencionat, es troba en un procés d’assimilació i construcció dels seus rols ciutadans, i que per tant ha de ser també recolzat en aquest període d’empoderament i d’incorporació en la vida cívica de la ciutat. La construcció d’una ciutadania activa, cohesionada i crítica és un element fonamental a l’hora d’assolir majors cotes de llibertat i d’igualtat, i en aquest sentit les actuacions desenvolupades des del Servei de Joventut han d’estar destinades a impulsar o reforçar iniciatives encarades al foment d’aquest paper actiu de les persones joves en la societat. Tenint en compte aquests elements, així com els criteris de priorització que s’han mencionat anteriorment, a l’hora d’elaborar aquest Pla Local de Joventut, hem assenyalat inicialment dos eixos d’actuació prioritaris, mentre que un tercer ha estat incorporat, com veurem més endavant, gràcies a la informació recollida durant la diagnosi:

✓ Acompanyament: entenem l’acompanyament com totes aquelles actuacions realitzades des de l’administració local de Sabadell destinades a oferir recursos, orientar i assessorar a les persones joves en els processos de transició cap a la vida adulta. De manera més concreta, aquest eix d’actuació està centrat en els àmbits de la formació i l’ocupació, sense deixar de banda altres elements importants en aquests processos de transició, com poden ser l’habitatge o la salut. L’assessorament i l’orientació de les persones joves en aquests àmbits és un dels aspectes de les polítiques de joventut que al llarg dels últims anys s’han treballat des del Servei de Joventut, així com des d’altres departaments municipals. En aquest Pla Local de Joventut, hem considerat oportú analitzar el funcionament d’aquestes actuacions i adaptar-les a les necessitats i a la realitat actual de les persones joves. L’eix de l’acompanyament està destinat a garantir un accés igualitari al sistema educatiu i al mercat laboral, a oferir assessorament relacionat amb els itineraris formatius, així com a dotar de recursos als joves que han abandonat prematurament els estudis, tant encarats a la reincorporació d’aquests al sistema educatiu reglat, com a la millora de les seves habilitats professionals. De la mateixa manera, des d’aquest eix cal seguir treballant per a

PLJ SABADELL 2017-2020

| 10

fomentar l’accés dels i de les joves a la feina, dotant-los d’eines per a millorar la seva ocupabilitat, assessorant-los i orientant-los en el procés de recerca d’ocupació, etc.

✓ Territori:

en l’eix de territori s’han tractat aquells elements vinculats al paper de les persones joves en el si de l’espai públic i de la vida en comunitat. De la mateixa manera, en aquest eix s’han treballat elements relacionats amb la cohesió social, com a element central a l’hora de definir les interaccions entre les persones entre si, i entre les persones joves i la resta de la comunitat. En aquest eix s’han tingut en compte àmbits com el de la participació i l’associacionisme i el de l’oci i la cultura, així com el de la cohesió social, en el qual s’han treballat temes com la desigualtat territorial o la mobilitat. La intervenció de les persones joves en la vida comunitària de la ciutat compta amb un potencial de transformació social que cal recolzar i facilitar des de l’administració. L’associacionisme juvenil, així com la intervenció de les persones joves en els processos de presa de decisions, són elements que contribueixen a reforçar la salut democràtica de la ciutat i al desenvolupament d’una joventut activa i compromesa amb la transformació social. De la mateixa manera, la participació suposa, per l’individu, l’adquisició d’un seguit de competències i habilitats socials que poden enriquir el seu creixement personal, en molts àmbits de la seva vida.

✓

Comunicació: aquest tercer eix, com s’ha mencionat, s’incorporà al Pla a causa de les aportacions realitzades durant el procés participatiu, i que destacaren la necessitat de desenvolupar una estratègia de comunicació efectiva entre l’administració i les persones joves del municipi. Aquest és doncs, un eix transversal, que compta amb un impacte directe sobre tots els àmbits d’actuació de les polítiques de joventut. Tot i això, s’ha considerat oportú desenvolupar actuacions específiques per tal de desenvolupar una comunicació àgil i flexible des del Servei de Joventut, ja que únicament tenint en compte la naturalesa canviant dels canals de comunicació de la població jove i comptant amb eines per adaptarse a aquests canvis, serà possible desenvolupar una comunicació que arribi als i a les joves de Sabadell.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 11

1. LA DIAGNOSI La diagnosi és una de les parts més importants del Pla Local de Joventut, ja que aporta informació sobre el punt de partida i és sobre la que es fonamenta tot el treball de propostes d’acció del PLJ. La tasca fonamental de la diagnosi és la de conèixer la realitat juvenil del municipi, una realitat sovint complexa i diversa, que cal analitzar i comprendre per tal de saber quines són les principals necessitats, problemàtiques, demandes, expectatives, aspiracions, etc. dels i de les joves de la ciutat. Així doncs, la diagnosi del Pla Local de Joventut ens permet recollir tota aquella informació que després ens servirà per a planificar i desenvolupar unes actuacions adequades pels i les joves de Sabadell. La diagnosi parteix d’un plantejament previ, que ha configurat el conjunt de l’equip de joventut, i que estructura la base sobre la qual s’ha treballat. Posteriorment, hem desenvolupat l’anàlisi de la realitat juvenil, en la qual hem definit quina és la situació dels i les joves de Sabadell. Per la seva banda, l’anàlisi de les polítiques de joventut ha estat útil per determinar quines són les accions que s’estan desenvolupant en matèria de joventut des de l’Ajuntament. Les conclusions d’aquests dos últims apartats, ens ha permès determinar quines són les principals necessitats juvenils que ens serviran per a l’elaboració de les línies estratègiques del Pla Local de Joventut 20172020.

1.1. PLANTEJAMENT DE LA DIAGNOSI El tret de partida per a la renovació del Pla local de Joventut ha estat el plantejament de la diagnosi. Aquest plantejament ens ha servit per posar les bases de l’anàlisi identificant els àmbits prioritaris i d’aquesta manera incidir en la perspectiva d’anàlisi en la fase de diagnosi.

Com hem definit aquestes prioritats? Per tal d’obtenir una visió global de la realitat de les persones joves a Sabadell i definir els àmbits prioritaris del nou Pla Local de Joventut s’ha comptat amb els coneixements i l’experiència de l’actual equip del Servei de Joventut de la ciutat. De la mateixa manera, el treball i la coordinació amb les persones que configuren aquest servei també ha esdevingut fonamental per a fer un esbós inicial del funcionament de les polítiques encarades a les persones joves de la ciutat.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 12

Àmbits prioritaris d’actuació de les polítiques de joventut Hi ha cert consens sobre quins haurien de ser els àmbits prioritaris del nou Pla Local de Joventut. Tot i això, sí que es genera debat sobre com s’haurien d’estructurar aquests àmbits per tal que agrupin tots els elements que es volen treballar prioritàriament, però sense fer-los excessivament amplis i, per tant, poc útils a l’hora de ser aplicats. Finalment, s’acorda la creació de dos eixos: 1) Acompanyament (sobretot encarat als àmbits de formació i ocupació) i 2) Territori (que agruparia principalment temes vinculats a la participació juvenil, a l’oci i la cultura i a la cohesió social). Per altra banda, també es considera important treballar un seguit de temes, com la comunicació, l’ús de l’espai públic o els equipaments juvenils. Amb la qual cosa també s’han procurat accentuar aquests àmbits al llarg de la diagnosi. Com veurem més endavant, durant el disseny es mantindran aquests dos eixos de treball prioritari que hem mencionat, que agruparan les diverses actuacions i polítiques que es desenvoluparan al llarg dels pròxims anys. No obstant això, s’incorporarà un tercer eix, el de la comunicació, degut sobretot a les aportacions fetes al llarg del procés participatiu, que posen èmfasi en la importància de l’estratègia comunicativa com a eina per fer arribar els recursos i serveis a les persones joves, i establir una comunicació directa entre aquestes i l’administració. A l’hora de desenvolupar la diagnosi, a més, cal incidir en trets diferencials com són: ➢ Les necessitats específiques de cada franja d’edat. ➢ Especificitats del Servei de Joventut. ➢ El territori i el seu equilibri. ➢ Els recursos al territori. ➢ Serveis d’acompanyament i suport.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 13

1.2. ESTRUCTURA I METODOLOGIA DE LA DIAGNOSI La metodologia desenvolupada per dur a terme aquesta diagnosi no ha treballat els diferents apartats com a compartiments estancs, sinó que aquest treball ha anat interrelacionant els diferents aspectes. La participació dels i les joves sabadellenques es presenta com un dels fonaments principals de la metodologia plantejada en aquesta diagnosi.

Amb l’objectiu de recollir una informació el màxim de precisa possible, s’ha fet ús de fonts quantitatives i qualitatives, mitjançant les quals ha estat possible obtenir una visió general de la situació de les persones joves i un seguit de perspectives més subjectives, fruit de les aportacions realitzades per les mateixes persones joves de la ciutat. Les dades quantitatives s’han obtingut de diverses fonts estadístiques, les principals de les quals són l’Idescat, el Cens 2011 de l’INE i el Programa Hermes de la Diputació de Barcelona, entre d’altres. Sempre que ha estat possible, s’ha fet ús de les dades més recents disponibles a l’hora de realitzar l’estudi. Com es pot observar, una de les fonts consultades és el Cens de l’INE realitzat l’any 2011, cal mencionar que les dades del Cens ens ofereixen informació rellevant relacionada amb àmbits com la formació i l’ocupació, una informació que difícilment es pot trobar en cap altra font. Per aquest motiu, hem considerat oportú incorporar-les malgrat que l’últim Cens es va realitzar l’any 2011. Pel que fa a la informació qualitativa, aquesta ha estat obtinguda de les diverses sessions participatives que s’han realitzat amb persones joves de la ciutat, així com de les dinàmiques fetes amb altres agents vinculats al desenvolupament de les polítiques de joventut, com poden ser tècnics de diversos serveis municipals o els responsables polítics. També s’han elaborat i difós dues enquestes a través de les quals els i les joves han pogut aportar el seu punt de vista sobre la realitat de Sabadell, i que complementen la informació dels grups presencials de discussió.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 14

Les dinàmiques de participació amb persones joves comptaren amb una assistència global de 115 participants, mentre que les dues enquestes realitzades sumaren 678 respostes. La sessió amb tècnics municipals comptà amb una participació d’unes 25 persones, similar a la realitzada amb l’equip de joventut. Finalment, una desena de regidors i regidores participaren en la sessió de presentació de la diagnosi. Per tant, podem parlar d’una participació global, en el procés de desenvolupament de la diagnosi, de 853 persones. Per la seva banda, per completar l’anàlisi de la realitat juvenil al municipi, s’han incorporat les actuacions que actualment es realitzen des de l’Ajuntament dirigides a persones joves, tant les liderades des del Servei de Joventut com les impulsades des d’altres serveis o departaments, però que volen tenir una incidència directa sobre aspectes de la vida de les persones joves. De la mateixa manera, amb les dades disponibles s’ha pogut realitzar una anàlisi de l’evolució de les polítiques de joventut al llarg de les últimes dècades. A continuació, presentem una taula resum de les principals actuacions, destacant les participatives, que s’han realitzat en el marc del desenvolupament de la diagnosi d’aquest Pla Local de Joventut. Cal mencionar que, més enllà de les actuacions incorporades a la taula, la continuada tasca coordinada de l’equip tècnic de Joventut ha esdevingut fonamental a l’hora de desenvolupar aquest Pla Local de Joventut.

Data de realització

Actuació

06/09/2016

1a reunió de coordinació

20/09/2016

Sessió de plantejament de la diagnosi

05/10/2016

Sessió amb tècnics dels Espais Joves

21/10/2016

Dinamització de l’Enquesta Jove al Mescla’t

09/11/2016

Dinàmica amb joves: Crida Oberta

16/11/2016

Dinàmica amb entitats juvenils

17/11/2016

Dinàmica a l’Espai Jove Can Rull

21/11/2016

Dinàmica a l’Espai Jove Can Puiggener

22/11/2016

Dinàmica a l’Espai Jove Pandora

24/11/2016

Dinàmica a l’Espai Jove Ludojove

28/11/2016 – 27/01/2017

Dinamització Enquesta Jove

15/12/2016

Dinàmica amb usuaris del Vapor Llonch

16/12/2016

Dinàmica amb estudiants de Batxillerat

17/01/2017

Reunió de seguiment

PLJ SABADELL 2017-2020

| 15

15/02/2017

Dinàmica amb tècnics municipals

16/03/2017

Reunió aportacions a la diagnosi amb tècnics

06/04/2017

Presentació de la diagnosi amb regidors

Així doncs, aquesta diagnosi s’ha nodrit d’un seguit de metodologies que ens han permès acostarnos a la realitat de les persones joves des de diversos punts de vista, tenint molt en compte les aportacions de la població jove de la ciutat, així com dels principals agents que intervenen en els processos de plantejament i desenvolupament de les polítiques públiques. Al llarg del següent apartat, hem elaborat una síntesi de les principals conclusions extretes durant la diagnosi, en les quals hi hem volgut incorporar tant dades procedents de l’anàlisi estadística com dels espais de participació, incorporant també informació sobre les polítiques de joventut que actualment es desenvolupen des del municipi, de tal manera que ens permeti obtenir una visió general de la realitat de les persones joves a Sabadell.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 16

1.3. SÍNTESI DE LA DIAGNOSI La diagnosi ha estat un extens recull de diversos elements importants per entendre la realitat de les persones joves de Sabadell. Els resultats complets es poden consultar al document específic de diagnosi, si bé aquí hem volgut fer una síntesi de les principals conclusions extretes d’aquest document. Per una banda, al llarg de les següents pàgines s’ha realitzat un recull de les principals necessitats de la població jove de la ciutat, fent esment a dades quantitatives (tractament de dades estadístiques, recerca documental, etc.) i qualitatives, obtingudes sobretot de les sessions de debat realitzades amb joves i de les enquestes. Per l’altra banda, ens hem centrat també en les polítiques de joventut que actualment es realitzen des de l’Ajuntament de Sabadell, amb la finalitat de detectar quines són les necessitats a les quals s’està donant resposta i a quines no. Cal assenyalar que durant la diagnosi s’ha fet ús de les dades més actualitzades en el moment de redactar el document. Part d’aquest s’elaborà durant l’últim trimestre del 2016, fet pel qual moltes de les dades que trobem corresponen a l’any 2015. Per altra banda, a l’Annex 2 hem incorporat taules resum de les necessitats recollides durant les sessions participatives presencials, mentre que a l’Annex 4 s’hi poden trobar les anàlisi de les enquestes joves. L’objectiu final de la diagnosi és poder donar resposta a les prioritats en els àmbits focalitzats, per tal de definir programes i actuacions i així plantejar recursos d’acord a les demandes i necessitats de la realitat actual i prevista per als pròxims anys dels i les joves de Sabadell.

Context, trets sociodemogràfics i realitat territorial

Sabadell és la segona ciutat amb més població del Vallès Occidental amb una població de 208.246 habitants (2016). És cocapital de la comarca, juntament amb Terrassa. Del total de la població de l’any 2015 (207.814), que és la que s’utilitzà a l’hora de fer la diagnosi, 52.744 són joves amb edats compreses entre els 12 i els 34 anys. Aquesta població representa un 25,3% del total, és a dir, 1 de cada 4 habitants de Sabadell és jove. Com hem pogut observar en el document, la proporció de joves s’ha reduït al llarg dels últims anys, passant de representar el 34,4% de la població l’any 2000 a l’actual 25,3%. Aquesta és una tendència que també es pot observar al conjunt de Catalunya.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 17

Gràfic 1. Evolució Índex Població Juvenil, Comparativa (de 15 a 29 anys)

Font: Idescat

No obstant això, la piràmide de població del municipi ens indica que, al llarg dels pròxims anys, aquesta tendència a la baixa pot ser revertida, ja que les cohorts de població infantil actualment són més amples que les formades per joves, la qual cosa fa pensar que es produirà un increment considerable de la població jove. La distribució de la població jove entre els diversos districtes de Sabadell també presenta algunes diferències, si bé aquestes no són excessivament destacades. Els districtes on es troba una major proporció de persones joves són el 6 i el 7, amb més d’un 32%, mentre que al Districte 2 és el que disposa d’una menor proporció amb un 27%. L’Índex de Dependència Juvenil ha experimentat un creixement al llarg dels últims anys, tant a Sabadell com a la resta d’àmbits analitzats. Aquest Índex ens mostra el percentatge de persones d’entre 0 i 15 anys en relació a la població potencialment activa (16-64 anys). Com es pot observar, la proporció de sabadellencs i sabadellenques en edat no activa s’ha incrementat al llarg dels últims anys, passant de representar el 23% l’any 2000 al 27% actual.

Gràfic 2. Evolució de l’Índex de dependència juvenil. Comparativa (Població 0 a 15 anys respecte població potencialment activa)

Font: Hermes Diputació de Barcelona

PLJ SABADELL 2017-2020

| 18

Si fem referència a la població jove de nacionalitat estrangera, cal mencionar que a Sabadell aquesta conforma un 16,1% del total de la població jove. Per altra banda, hi ha un 20,2% de joves nascuts a l’estranger. Entenem que aquesta última és una xifra rellevant, ja que quan fem referència a persones nascudes a l’estranger, hem de tenir en compte que, si bé disposen de nacionalitat espanyola, entenem que compten amb un bagatge cultural i social que pot resultar diferent del de les persones nascudes a l’estat espanyol, amb la qual cosa cal tenir en compte les necessitats específiques d’aquest col·lectiu. Com es pot observar al gràfic següent, la proporció de joves estrangers s’ha incrementat de manera ininterrompuda entre el 2000 i el 2010. A partir del 2010 però, aquesta tendència es reverteix, probablement a causa dels efectes de la crisi econòmica, i la proporció de joves amb nacionalitat estrangera comença una davallada que es manté fins a les últimes dades consultades. Gràfic 3. Evolució de la població jove (15-29 anys) de nacionalitat estrangera, Sabadell

Font: Idescat

Si ens centrem en la distribució dels joves de nacionalitat estrangera entre els diversos districtes de la ciutat, podem observar que aquesta és desigual. Per una banda, al Districte 6 és on es pot trobar una major proporció de persones joves amb nacionalitat estrangera, concretament, el 36% dels joves del districte són estrangers. On es pot observar una menor proporció de joves amb nacionalitat estrangera és al Districte 3, on únicament el 13% de les persones joves són estrangeres ho són.

Les polítiques de joventut

Des de la reconstitució dels ajuntaments democràtics, l’any 1979, les polítiques de joventut s’han anat modificant i adaptant a les necessitats i demandes dels i de les joves. Durant els anys 80, les actuacions destinades a les persones joves es centraven en els àmbits de l’associacionisme, la cultura, l’oci i l’esport. Amb el pas dels anys, els àmbits d’actuació de les polítiques de joventut es

PLJ SABADELL 2017-2020

| 19

diversificaren, englobant un ventall cada vegada més ampli de temàtiques. Aquest procés cristal·litzà amb l’elaboració del primer Pla Nacional de Joventut de Catalunya, l’any 2000, i es consolidà amb l’entrada en vigor del segon Pla Nacional, vigent pel període 2010-2020. A Sabadell, durant la dècada dels 90, les polítiques adreçades a les persones joves es treballaren a través de dos Programes Interdepartamentals de Joventut. Aquests primers documents donaren pas, a partir de l’any 2003, als Plans Locals de Joventut, que comptaven amb una perspectiva més integral de les polítiques de joventut i seguien els criteris del Pla Nacional. Els principals documents estratègics del Servei de Joventut al llarg de les últimes dècades han estat:

➢ Programa Interdepartamental de Joventut 1991-1995: treballava sobre quatre grans eixos 1) Habitatge 2) Treball 3) Informació Educació i 4) Valors Cívics. Tot i això, també abordava altres qüestions com l’esport, la cultura, l’educació, etc. ➢ Programa Integral de Joventut 1996-1999: durant el període de vigència d’aquest programa s’inicià un procés de reorganització dels recursos del programa per tal d’adaptarlos a les prioritats del moment. També es plantejà la reestructuració del Servei d’Informació Jove, interconnectant-lo amb altres serveis i institucions, com la Biblioteca Central, i descentralitzar el servei a punts clau de la ciutat. El document es dividí en quatre grans objectius: 1) Objectius encaminats a una ciutat dotada d’infraestructures i recursos per potenciar el ple desenvolupament personal 2) Objectius encaminats a donar suport a la persona en el seu desenvolupament individual.3) Objectius encaminats a una ciutat amb ciutadans associats i participatius 4) Objectius encaminats a una ciutat amb ciutadans cívics. ➢ Pla Local de Joventut 2003-2007: el primer Pla Local de Joventut de Sabadell va ser elaborat pel mandat 2003-2007, tot i que no va ser aprovat pel Ple Municipal fins a l’any 2005. A més, a finals del mateix 2005, es va obrir un procés participatiu destinat a ratificar el document i realitzar-hi aportacions. Pel que fa al contingut i a les finalitats de les polítiques de joventut, aquestes es dividiren en quatre grans objectius: 1) Facilitar l’emancipació de la gent jove 2) Potenciar la participació juvenil 3) Fomentar la participació en el disseny i l’aplicació de les polítiques de joventut 4) Millorar la tasca informativa, donant a conèixer els projectes desenvolupats per l’Ajuntament. ➢ Pla Local de Joventut 2008-2012: aquest pla es fonamentà en la continuïtat i ampliació de l’anterior, i es plantejà amb la finalitat de consolidar les actuacions que ja es realitzaven i plantejar-ne de noves. Cal mencionar que aquest nou pla establia dues línies d’actuació molt prioritàries: l’acompanyament en els processos de transició i de la participació. ➢ Pla Transversal de Joventut 2013-2016: amb una estructura molt diferent a la dels seus predecessors, aquest pla transversal era una eina operativa que recollia tots els programes i actuacions que les diverses regidories i serveis –un total de 21- impulsaven en matèria de joventut. Aquest pla s’estructurava a través de cinc eixos: 1) Informació, orientació i assessorament ciutadà 2) Equitat, emancipació i cohesió social 3) Participació i

PLJ SABADELL 2017-2020

| 20

coresponsabilitat amb la ciutat 4) Sensibilització, comunicació i pedagogia i 5) Vincles, diversitat i convivència ciutadana. Les polítiques de joventut de la ciutat de Sabadell són actualment liderades pel Servei de Joventut de la ciutat, integrat a la regidoria de Drets Civils i Ciutadania. Les actuacions encarades a les persones joves s’orienten a la població d’entre 12 i 34 anys. Actualment, el Servei de Joventut es troba integrat a la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania, que al seu torn forma part de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils. La Regidoria de Drets Civils i Ciutadania està configurada pels programes de Diversitat i Interculturalitat i de Nova Ciutadania i Acollida, així com els serveis de Cooperació; Gènere, Feminismes i LGTBI i Joventut. L’estructura organitzativa del Servei de Joventut es divideix en dues grans branques, la de l’Oficina Jove per una banda, i la de territori per l’altra, cada un d’elles encapçalada per una tècnica responsable. Per la seva banda, la Cap de Joventut és la màxima responsable tècnica i coordinadora del conjunt del Servei.

Organigrama 1. Estructura del Servei de Joventut de Sabadell. Any 2017

Font: Regidoria de Drets Civils i Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell

Característiques estructurals del Servei de Joventut

L’Oficina Jove de Sabadell és l’equipament de referència del Servei de Joventut, esdevenint un punt central d’informació i consulta per a les persones joves. En aquest espai s’ofereixen també diversos serveis i recursos, com podrien ser les assessories sobre temes especialitzades, un espai de connexió a internet, un espai d’anuncis sobre temes diversos i una sala d’estudis. Cal mencionar que, tal com es va fer palès al llarg de les dinàmiques i les enquestes, l’Oficina Jove és un equipament de referència per a una proporció destacable de les persones joves de Sabadell, si bé

PLJ SABADELL 2017-2020

| 21

també és cert que existeixen sectors d’aquesta població jove que encara desconeixen bona part dels recursos que s’ofereixen des d’aquest espai. A banda de l’Oficina Jove de Sabadell, existeixen altres espais destinats de manera específica a les persones joves de la ciutat. En aquest sentit, cal destacar l’existència de quatre Espais Joves, situats en centres cívics d’alguns barris de la perifèria de la ciutat. L’objectiu fonamental d’aquests espais és oferir un lloc de trobada per a joves d’entre 12 i 15 anys, per una banda, i d’entre 16 i 18 anys, per l’altra (generalment es divideixen en dos grups, segons l’edat). Des dels Espais Joves s’ofereix un punt per a desenvolupar-hi activitats d’oci i també per estudiar, fer classes de reforç, etc. També cal mencionar l’Alberg de Joventut Molí de Sant Oleguer, un equipament habilitat en un antic molí fariner que avui en dia és un alberg per a joves amb una capacitat de 66 persones. Existeix, a més, un espai autogestionat que l’Ajuntament de Sabadell ha cedit a entitats juvenils de la ciutat. Aquest equipament és el Casal de Joves del Sud (cedit al Consell de Joves de Sabadell i que utilitzen dues entitats més). També cal destacar l’Espai Emprius, gestionat per la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania i que actualment es troba en procés de reformulació i replantejament de l’equipament. El Servei de Joventut de Sabadell disposa d’un equip professional consolidat, si bé cal esmentar que una part d’aquest equip està subjecte a la temporalitat, degut a les contractacions que depenen de subvencions. Malgrat l’existència d’un equip professional relativament gran i divers, podem destacar que s’està desenvolupant una bona tasca de coordinació. No obstant això, la limitació de recursos és un element que condiciona el desenvolupament de les actuacions destinades a les persones joves, sobretot als barris perifèrics. Els recursos econòmics destinats al Servei de Joventut han experimentat un descens notable entre el període 2012-2015, passant de representar el 0,4% dels pressupostos totals de l’Ajuntament de Sabadell de l’any 2012 (701.666€) al 0,19% el 2015 (340.130€). Durant l’any 2017 s’observa un creixement d’aquesta partida, que passa a representar el 0,31% dels pressupostos (625.534€). Actualment es segueix treballant per una regeneració del pressupost en matèria de joventut.

Gràfic 4. Evolució del pressupost del Servei de Joventut de Sabadell

Font: Pressupostos municipals de l’Ajuntament de Sabadell

PLJ SABADELL 2017-2020

| 22

Acompanyament en les transicions juvenils

En l’anàlisi sociodemogràfica realitzada hem pogut observar que la majoria de persones de Sabadell d’entre 16 i 34 anys compten amb estudis finalitzats de segon grau (68%), una xifra lleugerament més elevada que en el cas de la Província de Barcelona i de Catalunya. Per la seva banda, la proporció de persones amb estudis universitaris de Sabadell és del 22%, en aquest cas una xifra lleugerament inferior que el de la resta d’àmbits analitzats.

Gràfic 5. Població jove de Sabadell (16-34 anys), segons nivell d’instrucció. 2011

Font: INE, Cens 2011

Si fem referència al nombre d’alumnes que acreditaren l’ESO al llarg del curs 2014-2015, es pot observar que un 13,4% dels alumnes no aconsegueixen finalitzar la secundària. En aquest cas estaríem parlant d’una proporció inferior a la del Vallès Occidental (16,8%) i a la de Catalunya (17,5%). En matèria de formació, des del Servei de Joventut es realitzen tasques relacionades fonamentalment amb l’assessorament i l’orientació, les principals de les quals són:

➢ Recursos d’orientació i assessorament a l’Oficina Jove: assessories d’educació.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 23

➢ Creació de materials i dinàmiques d’orientació: píndoles informatives (sobre diverses temàtiques, també formació). ➢ Punt d’informació descentralitzat als instituts (Oficina Jove a l’Institut). Presència a tots els centres públics (12) i als concertats que ho demanen. ➢ Unitat mòbil que ofereix informació diversa a llocs amb important presència de joves.

A l’Enquesta Jove s’ha pogut detectar un desconeixement important dels recursos relacionats amb la formació que s’ofereixen des de l’Ajuntament. En aquest sentit, un 83% de les persones joves afirmà no conèixer aquests recursos. Per altra banda, és també necessari mencionar que les principals fonts d’informació sobre educació dels i de les joves són, en aquest ordre, Internet (60%), els familiars (47%) i els amics i amigues (37%).

Gràfic 6. Persones o llocs on les persones joves obtenen informació relacionada amb els estudis (resposta múltiple)

Font: Enquesta Jove – PLJ Sabadell

En les diverses sessions participatives adreçades a les persones joves es detectaren diverses necessitats vinculades a l’àmbit de la formació:

❖ Bona part de les intervencions destacaren la necessitat de desenvolupar un model d’assessorament i orientació més personalitzat, encarat a les necessitats i motivacions expressades per cada una de les persones usuàries del servei. ❖ Manca de recursos educatius a la ciutat, sobretot en determinats barris. ❖ Necessitat de desenvolupar un mapa escolar, que faci un recull dels equipaments disponibles i distribueixi de manera equitativa i integradora als alumnes de la ciutat. ❖ Es manifestà la precarietat d’alguns centres educatius, sobretot d’aquells situats a la zona perifèrica de la ciutat.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 24

❖ Deficiències en l’oferta formativa, tant pel que fa a l’oferta reglada com a la no reglada, i que es dóna sobretot en determinats barris de la ciutat. Altres elements que es destacaren van ser les dificultats a l’hora d’accedir als programes d’ajudes i beques, la necessitat d’ampliar aquestes ajudes en temes com el transport, el material de copisteria o el material escolar. També es mencionà la dificultat per continuar els estudis o per reincorporar-se al món acadèmic, així com les deficiències dels programes de segones oportunitats existents. Un altre dels àmbits que és necessari destacar és el de l’ocupació. Segons ens mostren les dades recollides, la taxa d’atur registrat de les persones joves de Sabadell (16-34 anys) és del 32,8%, segons dades del Cens 2011. Cal mencionar, a més, que existeix una diferència destacable entre la taxa d’atur juvenil dels diversos districtes de la ciutat. Així doncs, al Districte 6 s’hi pot trobar gairebé un 40% de persones joves aturades, mentre que al Districte 2 és on es detecta una menor taxa de joves en atur, amb un 24,8%. Si fem referència a la taxa d’atur registrat, veiem que les xifres són força menors. En aquest cas, el desembre del 2015 es registrà una taxa del 18,8% en la franja d’entre 16 i 24 anys, així com una de 12,2% entre els i les joves de 25 a 34 anys. Cal mencionar, no obstant, que si bé les dades de l’atur registrat ens ofereixen una informació més actualitzada, aquestes només reflecteixen el nombre de persones aturades i registrades. En el cas dels joves aturats cal destacar, que un percentatge elevat d’aquests no es registre als serveis públics d’ocupació. Són diverses les iniciatives desenvolupades o dinamitzades des del Servei de Joventut i encarades a millorar l’ocupació de la població juvenil. Algunes de les que podem mencionar són:

➢ Assessoria de Garantia Juvenil. ➢ Desenvolupament de píndoles informatives relacionades amb temes d’ocupació. ➢ Consolidació del treball coordinat –fonamentalment amb el Vapor Llonch- per a realitzar tasques conjuntes en matèria d’ocupació. Per altra banda, a través del Departament de Promoció Econòmica també es desenvolupen diverses actuacions, algunes destinades de manera específica a les persones joves, i d’altres que, si bé no estan únicament dirigides a la població jove, sí que compten amb una participació destacable d’aquest col·lectiu. Algunes de les actuacions que es poden mencionar són la Borsa de Treball i Prospecció d’Empreses, encarada a facilitar la inserció laboral i el contacte entre empreses i treballadors, la Feinateca, una iniciativa recent destinada a fomentar l’autonomia en el procés de recerca de feina, el programa de pràctiques professionals, diversos cursos i actuacions per a millorar l’ocupabilitat, conèixer les diverses sortides professionals, etc.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 25

D’entre els programes desenvolupats pel Departament de Promoció Econòmica, cal destacar el Programa Joves per l’Ocupació, que ofereix una atenció personalitzada per tal que els joves puguin millorar les seves competències, recursos i potencials. Altres programes destinats específicament a les persones joves, com els PFI, encarats a aquelles persones que han acabat l’ESO sense haver obtingut el graduat, i destinat a incrementar les capacitats professionals d’aquestes persones i la seva ocupabilitat. Al llarg de l’enquesta, s’ha pogut observar que les principals fonts d’informació sobre temes d’ocupació per a les persones joves són els amics i amigues (44%), els familiars (39%) i el Vapor Llonch (28%). Cal tenir en compte que l’Oficina Jove també és considerat un lloc de referència en matèria d’ocupació per un 8% de les persones joves, amb la qual cosa podem parlar d’un 36% de persones joves que compten amb un servei de l’Ajuntament com a referent en aquest àmbit L’ocupació també esdevingué un dels àmbits més tractats al llarg de les dinàmiques realitzades amb persones joves. En aquest sentit, es recolliren un seguit d’aportacions que destacaren algunes necessitats i problemàtiques relacionades amb aquest àmbit:

❖ És necessari destacar la manca d’ofertes de feina accessibles per a les persones joves del municipi. Els requisits necessaris per a accedir al món laboral (experiència, formació, etc.) no s’adeqüen al perfil de les persones joves. ❖ Es detectaren dificultats a l’hora de compaginar l’activitat acadèmica i la laboral, fet pel qual moltes de les persones joves han d’abandonar els estudis prematurament o bé deixar la feina per seguir estudiant. ❖ Manca d’oferta formativa orientada a l’ocupació. En aquest aspecte es considerà necessari diversificar i descentralitzar l’oferta de cursos destinats a millorar l’ocupabilitat de les persones joves. Pel que fa a l’habitatge, cal mencionar que a Sabadell, segons dades de l’any 2016, hi ha un total de 7.591 habitatges buits, una xifra que representa un 8,5% del parc d’habitatges total de la ciutat. Els districtes amb una proporció més elevada d’habitatges són el 6, 7, 5, 2, 4. Des de VIMUSA (Habitatges Municipals de Sabadell, S.A.) es duen a terme diverses actuacions destinades a la millora de l’accés a l’habitatge que, si bé no estan destinades específicament a la població jove, aquesta també en pot resultar beneficiària. Algunes de les principals actuacions són:

➢ Borsa d’habitatges assequibles, que es pot consultar a través de la pàgina web i es recullen ofertes d’habitatges de lloguer i altres immobles. ➢ Oficina local d’habitatge, a través de la qual es pot obtenir assessorament i informació sobre ajudes vinculades a l’habitatge que ofereixen diverses administracions.

Van ser també recurrents les aportacions que durant les dinàmiques es realitzaren vinculades amb l’àmbit de l’habitatge:

PLJ SABADELL 2017-2020

| 26

❖ Es posaren sobre la taula els greus problemes de les persones joves a l’hora d’accedir a l’habitatge, problemes condicionats, fonamentalment, per l’elevat preu del lloguer i pels excessius requisits que es demanen per llogar un pis (feina estable, mínim d’ingressos, dipòsit elevat, etc.). ❖ Es considerà que des de l’Ajuntament es realitzen poques actuacions destinades a millorar les condicions de les persones joves en aquest àmbit.

Territori

En l’eix de Territori s’agrupen les principals dades recollides en els àmbits de participació i cohesió social, fonamentalment, però també en el d’oci i cultura, transport, espai públic, etc. Posant a més l’enfocament en les realitats i actuacions diverses dels barris, els quals presenten característiques concretes que hem de tenir en compte. Si fem referència a les dades relacionades amb la participació i l’associacionisme, cal mencionar que Sabadell disposa d’un teixit associatiu ric i divers, on les persones joves constitueixen en configuren una part important. Actualment, podem parlar de 89 organitzacions juvenils o que treballen amb persones joves a la ciutat, un seguit d’entitats que treballen en àmbits molt diversos, com poden ser l’educació en el lleure, la salut, l’esport, la cultura, etc. Per altra banda, podem apreciar presència d’entitats juvenils en tots els districtes, si bé la major concentració d’aquestes es dóna al centre de la ciutat.

Mapa 1. Distribució de les entitats juvenils segons districte d’actuació. Sabadell, 2016

0-10 entitats 10-20 entitats + de 20 entitats

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Directori d’Entitats de Sabadell

PLJ SABADELL 2017-2020

| 27

Des del Servei de Joventut es realitzen diverses actuacions encarades a enfortir el teixit associatiu de la ciutat i fomentar la participació juvenil, unes actuacions que es poden concretar en:

➢ Suport i assessorament a les entitats juvenils de Sabadell. ✓ Acompanyament en el registre jurídic de l’entitat ✓ Tramitació de peticions i/o permisos d’activitat ✓ Tramitació de sol·licitud de subvencions ➢ Equipaments d’ús i/o gestió juvenil. Actualment hi ha un equipament gestionat per entitats, així com altres que, si bé no estan gestionats per col·lectius de joves, aquests en fan un ús habitual. ➢ Desenvolupament d’espais de participació, de manera coordinada amb altres serveis: Àgora Nord, Taula d’Infància i Adolescència de Can Puiggener, etc. Des del Departament de Participació es desenvolupen algunes actuacions pensades per a les persones joves. Cal mencionar programes com el de visites guiades per les associacions de Sabadell, destinat a que les persones joves puguin conèixer la tasca de les entitats de voluntariat social de la ciutat, transmetre els valors que es treballen des d’aquestes associacions i animar a les persones joves a participar-hi. També s’impulsen xerrades sobre voluntariat, actuacions de mediació comunitària, o el Projecte Saba, que es desenvolupa als instituts amb l’objectiu que les persones joves puguin conèixer el seu entorn i tinguin la possibilitat de fer treball voluntari durant un matí a la setmana en una entitat de Sabadell. A l’Enquesta Jove s’ha pogut recollir que un 53% de les persones participants no està vinculada a cap entitat. Les associacions que més joves enquestats acullen són les esportives (19%) i les culturals (10%). Quan es planteja la pregunta sobre quines activitats són les que més agraden a les persones joves, un 51% esmenta els concerts, i un 33% els tallers.

Gràfic 7. Pertinença a entitats o col·lectius (Enquesta Jove)

Font: Enquesta Jove – PLJ Sabadell

PLJ SABADELL 2017-2020

| 28

En els grups de discussió que es realitzaren de manera reiterada algunes aportacions relacionades amb la participació:

❖ Es parlà de les dificultats a l’hora de vincular els joves als processos participatius o motivarlos a sumar-se a entitats i col·lectius. ❖ La manca d’espais per a associacions o grups de joves també es plantejà com un problema generalitzat a Sabadell. Existeix una escassa oferta d’espais destinats per a persones joves i molts dels espais no són accessibles pels joves degut als preus excessivament alts del lloguer. ❖ Es destacà l’excessiva càrrega burocràtica a l’hora de fer qualsevol tràmit com a entitat, i la lentitud dels processos, que no s’adapten al ritme de les persones joves o de les entitats juvenils. Des del Servei de Joventut s’han desenvolupat diversos recursos relacionats amb l’oci i la cultura, fent especial èmfasi en la necessitat de fer arribar aquestes actuacions als barris de la perifèria de la ciutat, on l’oferta cultural i d’oci és sovint menor que al centre de la ciutat:

➢ Espais Joves: punts de trobada per a persones joves a partir dels 12 anys. Activitats d’oci diverses, foment de la participació i suport a l’estudi en horari de tardes. ✓ Al llarg del 2016, les activitats dels espais joves van comptar amb 35.000 usos. ✓ Activitats conjuntes entre els Espais Joves i entre aquests i altres serveis municipals. ✓ Foment de la participació de les persones joves a l’hora d’organitzar les activitats. ➢ Espais de trobada juvenils: punts de trobada per a joves. No formen part de la xarxa d’Espais Joves, realitzen una tasca de dinamització d’activitats als barris. ✓ Al llarg del 2016 s’ha impulsat un espai de trobada juvenil al barri de Can Deu. ➢ Existència de treball transversal consolidat: Mescla’t, Coordinació Festa Major, Joves i biblioteques, etc. A l’Enquesta Jove també es realitzaren algunes preguntes relacionades amb l’oci i la cultura. En aquest sentit, els joves participants afirmaren que els hi agradaria que a la ciutat es fessin més activitats esportives (25%) i concerts/oci nocturn (21%).

PLJ SABADELL 2017-2020

| 29

Gràfic 8. Activitats que els joves voldrien que es fessin a Sabadell (Enquesta Jove Mescla’t)

Font: Enquesta Jove Mescla’t – PLJ Sabadell

Les persones joves manifestaren en els grups de discussió que a Sabadell hi ha una escassa oferta d’oci, i que aquesta és generalment poc inclusiva i excessivament vinculada al consum. Concretament, es recolliren les següents aportacions:

❖ Existeix una manca d’oci alternatiu i autogestionat per a les persones joves de la ciutat. ❖ Es considerà que l’oferta existent a Sabadell no és adequada als interessos i necessitats de les persones joves. ❖ Es mencionà el difícil accés a les activitats esportives, les restriccions econòmiques per a practicar esport federat i les males condicions de les instal·lacions esportives. A més, es destacà que en alguns esports és molt difícil trobar categories femenines, la qual cosa suposa una dificultat afegida per a les noies a l’hora de practicar esport en un club. ❖ Es posà de manifest la distribució desigual de les activitats culturals entre els diversos territoris de la ciutat, així com l’elevat preu d’algunes d’aquestes a l’hora d’accedir-hi com a públic o participar-hi. ❖ Pel que fa als espais per a joves, en general es considera que són insuficients i que aquells existents (com els Espais Joves) compten amb un horari reduït. S’hauria, a més, de millorar la connexió wifi en aquests espais. Pel que fa al transport i a la mobilitat, es considerà que hi ha una freqüència de pas insuficient dels autobusos de la ciutat, sobretot en determinats barris, i que el preu del bitllet és excessivament elevat. Per altra banda, els carrils bicis són insuficients i es troben deteriorats, i es remarcà la manca d’un servei de lloguer de bicis públic. Altres qüestions com la de l’ús de l’espai públic o dels espais per a joves també es mencionaren. Fent referència al fet que l’espai públic no està pensat per a persones joves, i moltes d’aquestes se senten “expulsades” del carrer, dels parcs, de les places, etc. Per altra banda, alguns barris es troben deteriorats i existeix una manca de neteja de l’espai públic adequada. Es destacaren també problemes vinculats amb la seguretat i l’excessiva presència policial en determinades zones, fet que contribueix a la criminalització de les persones joves i no ofereix solucions als problemes de fons (desigualtat social, pobresa, atur, etc.).

PLJ SABADELL 2017-2020

| 30

1.4. CONCLUSIONS PER AL DISSENY Fins aquí hem realitzat un recull de dades quantitatives i qualitatives que ens ha permès obtenir una visió general de les diverses realitats juvenils de la ciutat de Sabadell, i sobretot de les principals necessitats i problemàtiques de les persones joves. Tenint en compte aquesta informació, considerem important destacar un seguit d’elements. El primer d’aquests aspectes és el desenvolupament de diverses actuacions i programes descentralitzats i que tenen una especial incidència als barris de la ciutat i als centres educatius. En aquest sentit, dos exemples d’aquesta realitat són els quatre Espais Jove de la ciutat i el programa Oficina Jove a l’Institut. Aquests programes realitzen una molt bona tasca als barris i centres on hi tenen presència, si bé cal destacar que sovint l’oferta existent es percep com a insuficient, tenint en compte les necessitats de les persones joves del municipi i la proporció que aquestes representen en relació al total de la població. Per tal de garantir una atenció íntegre de les necessitats de les persones joves, cal que els diversos departaments del consistori incorporin la perspectiva juvenil a l’hora de desenvolupar les seves actuacions. Cal dir que, en el cas de Sabadell, existeix una tradició de treball transversal, que es posa de manifest en l’anterior pla estratègic de joventut i en el contacte regular entre el Servei de Joventut i altres serveis i àrees que treballen àmbits vinculats a la realitat de les persones joves. Tot i això, és necessari seguir treballant en aquesta direcció i fer més àgil i eficient aquest treball integral. Es perceben algunes dificultats comunicatives entre l’administració i les persones joves. En aquest sentit, resulta relativament fàcil establir un canal de comunicació amb els i les joves associats o que tenen vincles amb els programes municipals. Per contra, existeixen més dificultats per tal d’arribar a aquells joves que no participen o els joves de major edat. Des del Servei de Joventut es realitza una activitat comunicativa intensa, però en alguns casos encara no s’ha trobat la via més efectiva per tal d’arribar a la població jove. És per aquest motiu que moltes persones joves no coneixen els recursos que ofereix l’Ajuntament de Sabadell, amb la qual cosa no hi poden accedir. És necessari doncs treballar de manera específica l’àmbit de la comunicació amb els i les joves. Tenint en compte les principals conclusions extretes de la diagnosi, s’han desenvolupat un seguit de propostes encarades a estructurar la fase del disseny d’aquest nou Pla Local de Joventut. A continuació presentem aquests plantejaments, distribuïts al llarg dels dos grans eixos que s’han treballat al llarg de la diagnosi: Acompanyament i Territori. En l’àmbit de l’acompanyament en les transicions es recomana: ➢ Consolidar l’Oficina Jove com a espai de consulta i assessorament de referència per a les persones joves de Sabadell. ➢ Fomentar una tasca d’orientació i assessorament, centrada sobretot en els àmbits de la formació i l’ocupació. Es recomana consolidar les actuacions que aposten per un

PLJ SABADELL 2017-2020

| 31

acompanyament personalitzat, d’acord amb els interessos i les necessitats de les persones usuàries. ➢ Treballar de manera específica en aquells barris on problemes com l’atur juvenil o l’abandonament escolar són més elevats. Desenvolupar programes específics per tal de millorar l’ocupabilitat dels i de les joves dels barris o per fomentar la seva reincorporació als estudis. ➢ En l’àmbit laboral, seria necessari desenvolupar una borsa de treball específicament per a joves, així com millorar l’oferta de cursos i tallers destinats a augmentar l’ocupabilitat. ➢ Fomentar el treball en el medi obert per tal d’arribar a espais freqüentats per joves als quals és difícil accedir per altres canals.

En l’àmbit de territori es recomana: ➢ Facilitar l’accés de les persones joves a espais on puguin desenvolupar les seves activitats o puguin ser utilitzats per entitats juvenils. Consolidar la tasca d’acompanyament i assessorament a les entitats i grups de joves.

➢ Treballar per a incrementar els serveis i actuacions desenvolupats als barris de la ciutat. Avaluar la possibilitat d’incrementar el programa d’Espais Joves, ja que es valora positivament i útil. ➢ Fomentar el desenvolupament d’activitats d’oci juvenil als barris, fomentant l’autoorganització d’aquestes iniciatives per part de les mateixes persones joves. ➢ Potenciar alternatives a l’oci convencional, allunyant-lo de les dinàmiques de consum i de les conductes poc saludables. Com s’ha mencionat, aquests punts són propostes orientatives que s’han desenvolupat tenint en compte les dades recollides durant la diagnosi. Configuren, per tant, unes pautes a través de les quals procurarem enfocar la següent fase del Pla Local de Joventut: el disseny. Cal mencionar a més que aquestes recomanacions han estat desenvolupades tenint en compte els recursos disponibles en matèria de joventut i les competències del Servei de Joventut. Per altra banda, cal assenyalar que, tenint en compte la detecció de necessitats i problemàtiques realitzada durant la diagnosi, hem considerat oportú incloure un tercer eix estratègic, el de la comunicació, que complementa els ja existents d’acompanyament en les transicions i territori.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 32

2. EL DISSENY DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT La diagnosi ens ha permès conèixer quines són les necessitats dels i les joves de Sabadell, així com quines són les actuacions que s’estan duent a terme per tal de donar-los-hi resposta. Procés que ha configurat un marc de referència pel disseny de les estratègies que han de donar resposta a les principals necessitats dels i les joves del municipi. La fase del disseny, per tant, és la que defineix com seran, quins àmbits i valors treballaran, i com s’implementaran les polítiques de joventut al llarg dels pròxims anys. Com a punt de partida del disseny establim tres eixos estratègics d’actuació respecte a la realitat juvenil del municipi. Dos dels quals són els que ja hem treballat en la diagnosi, mentre que el tercer s’ha incorporat com a resposta a les necessitats detectades i a les dificultats a l’hora d’establir una comunicació efectiva entre l’administració i les persones joves.

✓ ✓ ✓

Acompanyament Territori Comunicació

Les accions que integren aquests eixos i que descriurem al llarg del disseny, deriven del treball analític que s’ha desenvolupat fins a arribar a aquest punt, però també es vinculen a altres aspectes de la realitat dels i les joves de Sabadell que s’integren dins el marc estratègic de les polítiques de Joventut. Aquests tres eixos es corresponen amb les àrees temàtiques on es situa el nucli de les necessitats actuals dels i les joves en coherència amb el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020 i amb el Pla d’Actuació Territorial de Polítiques de Joventut 2016. Aquesta planificació estratègica no és aliena als efectes de la conjuntura econòmica en els pressupostos de les administracions públiques i, per tant, a més de tenir molt en compte quines són les competències municipals en segons quins àmbits, també s’han tingut molt en compte els recursos disponibles per tal de dissenyar un pla realista.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 33

2.1. ESTRUCTURA I METODOLOGIA DEL DISSENY Durant la fase del disseny, ha estat plantejat com es desenvoluparan les polítiques de joventut al llarg del període de vigència d’aquest Pla Local de Joventut. Al llarg del disseny, definirem les tres línies estratègiques que configuraran el pla, i que parteixen dels eixos d’actuació prioritària que s’han definit i que recullen i materialitzen la Missió, Visió i Valors del Servei de Joventut, elements que descriurem a continuació. Una vegada descrites aquestes línies estratègiques, i prenent com a referències les necessitats recollides durant la diagnosi, així com els criteris tècnics i disposició de recursos i competències del Servei, s’han definit els projectes i les actuacions que configuraran les polítiques de joventut. En aquest aspecte, han estat fonamentals les aportacions i propostes recollides en el procés participatiu, i que han contribuït a configurar aquestes actuacions. Per acabar, a través de la sistematització del Pla s’han descrit un seguit d’elements d’anàlisi global que ens permet obtenir una visió general del funcionament del document i poder-ne realitzar l’avaluació.

Com hem mencionat, tant el treball conjunt de l’equip professional del Servei de Joventut com les aportacions recollides al llarg del procés participatiu, han esdevingut elements fonamentals a l’hora

PLJ SABADELL 2017-2020

| 34

de configurar el disseny d’aquest Pla. A continuació, presentem una taula resum de les principals actuacions de coordinació i participació realitzades durant la fase de disseny del Pla Local de Joventut de Sabadell 2017-2020:

Data de realització

Actuació

23/02/2017

Laboratori participatiu amb Valors/Línies estratègiques

21/04/2017

Presentació amb regidors: estructura del disseny

04/05/2017

Reunió tècnica de plantejament del disseny

18/05/2017

Reunió tècnica de coordinació

29/05/2017

Fòrum Jove

27/06/2017

Reunió tècnica de coordinació

professionals:

Missió,

Visió

Cal mencionar, a més, que al llarg de les sessions participatives de la diagnosi també es pogueren recollir propostes d’actuació i de millora. Aquestes seran descrites més endavant, conjuntament amb les que han sorgit del Fòrum Jove.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 35

2.2. MISSIÓ, VISIÓ I VALORS REGIDORIA DE JOVENTUT Les línies estratègiques i que estructuren el disseny del Pla Local de Joventut parteixen de la definició dels objectius, les característiques i les tasques del Servei de Joventut de Sabadell. Aquests elements conceptuals s’organitzen a través de la Missió, la Visió i els Valors que presenta el Servei, i que esdevenen els plantejaments rectors de la seva actuació. Els tres elements esdevenen imprescindibles a l’hora d’obrir un espai de reflexió sobre quines són –o han de ser- les característiques i els objectius que defineixen la tasca del Servei de Joventut del municipi. Aquesta tasca ens ha d’ajudar a comprendre quina és l’essència del servei i cap a on s’ha d’enfocar l’activitat d’aquest. Cal mencionar que per a definir la Missió, la Visió i els Valors s’ha comptat amb la participació dels professionals vinculats al servei, de tal manera que s’han pogut desenvolupar unes definicions –les exposades a continuació- que són resultat de les diferents aportacions plantejades al llarg d’aquest espai de participació.

La Missió de la Regidoria de Joventut El Servei de Joventut té la missió d’oferir un acompanyament integral i personalitzat a les persones joves de Sabadell, que treballi aspectes relacionats amb els processos de transició cap a la vida adulta, la participació juvenil, el foment de l’esperit crític, etc. De la mateixa manera, el Servei de Joventut és l’encarregat de traslladar la perspectiva jove als altres departaments i serveis del municipi, amb l’objectiu de fomentar que aquests desenvolupin i/o consolidin actuacions específiques per a la població jove.

La Visió de la Regidoria de Joventut El Servei de Joventut s’ha de consolidar com un punt de referència per a la població jove de Sabadell, així com per a la resta d’agents vinculats al desenvolupament i aplicació d’actuacions per a joves. El Servei de Joventut ha de desenvolupar actuacions que siguin percebudes com a útils per a les persones joves, i que abordin les seves necessitats de manera integral, tenint també en compte els diferents perfils i edats d’aquest sector de la població. Una tasca que s’ha de realitzar de manera participada, tenint en compte a la persona jove com un agent actiu en el procés de desenvolupament i aplicació de les iniciatives del Servei.

Els Valors de la Regidoria de Joventut Són diversos els valors que s’han recollit amb els professionals del Servei de Joventut. Alguns dels valors que es destaquen de manera més recorrent són els de la transversalitat, la igualtat, la transparència, la participació, la cooperació, la coherència, i la universalitat.

PLJ SABADELL 2017-2020

Núvol de paraules. Valors recollits entre els professionals de joventut, segons freqüència

| 36

PLJ SABADELL 2017-2020

| 37

2.3. LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL DISSENY Partint dels criteris que acabem de definir, i tenint en compte la informació recollida al llarg de la diagnosi del Pla, hem desenvolupat tres grans línies estratègiques, que parteixen dels tres eixos d’actuació prioritària d’aquest disseny: acompanyament, territori i comunicació. Cada una de les línies estratègiques que hem definit en aquest apartat compte amb uns objectius específics, que es treballaran a través de projectes formats per actuacions concretes, com veurem al llarg de l’apartat 2.5. En tot aquest procés, a l’hora de definir les línies estratègiques, s’han tingut en compte les aportacions recollides al llarg del procés participatiu, de tal manera que tant a través de la descripció de les línies com a la definició dels objectius s’hi ha incorporat, sempre que ha estat possible, criteris recollits al llarg dels grups de debat realitzats.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 38

Línia estratègica

Eix 1. Acompanyament

Oferir a les persones joves un servei d’orientació i assessorament que esdevingui efectiu a l’hora de facilitar els processos de transició juvenil de les persones joves de Sabadell. És necessari fer especial èmfasi als àmbits de l’ocupació i la formació, sense deixar de banda altres aspectes de la vida dels i de les joves, com poden ser l’habitatge o la salut.

Objectius 1) Consolidar un acompanyament més personalitzat, a través d’actuacions destinades a atendre individualment a les persones joves, així com d’accions col·lectives que tinguin en compte les necessitats d’orientació i assessorament canviants d’aquest sector de la població. 2) Centralització dels recursos d’acompanyament i fomentar l’Oficina Jove com a espai de referència en aquest àmbit. 3) Foment del treball transversal i desenvolupament d’un protocol de derivacions efectiu, que impliqui a altres àrees i serveis de l’Ajuntament en les actuacions d’orientació i assessorament. 4) Millorar la incidència dels recursos d’acompanyament entre els sectors de la població juvenil amb més dificultats a l’hora d’afrontar els processos de transició cap a la vida adulta amb èxit.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 39

Línia estratègica

Eix 2. Territori

Descentralitzar els recursos existents i fomentar el paper de la persona jove com a actor social actiu a Sabadell. A través d’aquesta línia es treballarà per acostar els recursos municipals a aquelles persones joves més allunyades de l’administració, així com consolidar i ampliar la participació d’aquets col·lectius. De la mateixa manera, també es percep necessari continuar treballant per a desenvolupar una oferta cultural i d’oci atractiva per a les persones joves de la ciutat.

Objectius 1) Promocionar les polítiques de joventut al territori, fent especial èmfasi als barris on els recursos del Servei de Joventut compten amb una menor presència i entre els grups de joves més allunyats de l’administració. 2) Consolidar el treball coordinat amb la resta d’àrees municipals per tal d’abordar necessitats transversals i posar en comú experiències o recursos de descentralització territorial. 3) Impulsar activitats d’oci i cultura que resultin atractives i accessibles per a les persones joves. Treballar de manera específica als barris on hi ha menys oferta. 4) Reformular als espais i equipaments destinats a les persones joves, adequant-los a les actuals demandes i necessitats. 5) Ampliar i consolidar els espais participatius per a joves.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 40

Línia estratègica

Eix 3. Comunicació

Aquesta tercera línia estratègica està destinada, fonamentalment, a la consolidació d’una comunicació fluida i efectiva entre els diversos agents implicats en el desenvolupament de les polítiques de joventut a Sabadell i, de manera específica, entre el Servei de Joventut i la població jove de Sabadell.

Objectius 1) Consolidar un programa participat a través del qual es fomenti el paper de la persona jove com a intermediària. 2) Fer difusió del Servei de Joventut, adaptar les eines digitals del servei. Foment de nous canals de comunicació i adaptació dels existents a la realitat de les persones joves. 3) Impuls del treball en el medi obert, com a mecanisme per a establir vincles entre l’administració i les persones joves. 4) Treballar i millorar la imatge gràfica del servei, fent-la més dinàmica i atractiva per a les persones joves.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 41

2.4. LES PROPOSTES DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT Com s’ha pogut observar, el desenvolupament d’aquest Pla Local de Joventut ha comptat amb una important participació de les persones joves, així com d’altres agents vinculats al desenvolupament de les polítiques de joventut a la ciutat. Els espais participatius de la fase de diagnosi es van centrar sobretot en la detecció de necessitats i problemàtiques de les persones joves. Tot i això, també es considerà important fer un recull de les propostes que sorgiren en aquestes sessions. Per altra banda, el disseny del Pla ha comptat amb el seu propi espai de participació, on persones joves, entitats i professionals han pogut intercanviar opinions i formular propostes. Així doncs, a través del Fòrum Jove s’ha articulat l’espai de participació específic d’aquesta part del document. Al llarg de la sessió, es realitzà una breu explicació del procés d’elaboració del Pla Local de Joventut, així com un breu retorn de les principals conclusions extretes de la diagnosi, fent menció tant a les dades estadístiques recollides, com a les necessitats detectades i els diversos punts de vista recollits durant els espais de participació, tant físics (grups de debat i enquesta sobre cultura i participació) com virtuals (Enquesta Jove). Una vegada fet el retorn, les persones assistents es repartiren en dos grups, en cada un dels quals es treballà un dels dos eixos estratègics del pla: acompanyament i territori. A més, en cada un dels grups també es tractaren qüestions relacionades amb la comunicació, el tercer eix d’actuació prioritària del d’aquest Pla. El Fòrum Jove comptà amb una participació d’unes 30 persones, algunes de les quals ja havien participat durant les sessions de la diagnosi. Cal mencionar una important presència d’assistents provinents d’associacions juvenils o que treballen amb joves, així com treballadors de diversos departaments municipals o centres formatius. Per tant, al llarg del debat es pogueren recollir punts de vista dels diversos agents que intervenen en el procés de formulació i desenvolupament de les polítiques de joventut de la ciutat. Totes les aportacions sorgides del procés participatiu seran valorades a nivell tècnic i polític per intentar incorporar-les en forma d’actuacions, o bé utilitzar-les per complementar algunes de les actuacions que ja estaven previstes. Tot i això, cal dir que l’aplicació pràctica de les propostes realitzades dependrà també, en gran mesura, de l’evolució dels recursos (econòmics, tècnics i funcionals) amb els quals pugui comptar el Servei de Joventut al llarg dels pròxims anys. En els següents apartats, realitzarem un resum conjunt de les principals propostes recollides al llarg de tot el procés participatiu de l’elaboració del document, tenint per tant en compte les aportacions realitzades al llarg de les sessions de la diagnosi com durant el Fòrum Jove del disseny. A l’Annex 3 hem incorporat taules amb algunes de les principals propostes recollides durant les sessions participatives.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 42

Les propostes recollides Com ja s’ha mencionat, en els diversos espais de participació han pogut intervenir joves amb perfils molt diversos: residents al centre de la ciutat i dels barris, estudiants, joves en situació d’atur i treballadors, persones associades i no associades, joves amb nivells socioeconòmics diversos, etc. Amb la qual cosa ha estat possible fer un recull de propostes que reflecteixen la realitat –o més ben dit, les realitats- de les persones joves de Sabadell. De la mateixa manera, els agents vinculats al desenvolupament de les polítiques de joventut, com poden ser tècnics municipals, professionals que treballen al territori, entitats juvenils o que tracten amb joves, etc. han comptat amb espais específics per a realitzar les seves aportacions, amb la qual cosa aquestes han estat també recollides en els següents paràgrafs. Per a sistematitzar aquest recull d’informació, hem classificat les propostes segons l’eix estratègic i l’àmbit concret al qual fa referència, agrupant-les a més segons temàtica, de tal manera que el que trobarem a continuació és un recull de les aportacions més freqüents i/o de les que han comptat amb un major consens.

Eix 1. Acompanyament

En aquest primer eix s’han tractat, fonamentalment, qüestions vinculades a la formació i a l’ocupació. No obstant això, també s’han pogut recollir aportacions vinculades a altres àmbits, com l’habitatge i la salut. El fet de comptar amb persones que treballen en alguns dels àmbits d’acompanyament, així com amb persones joves de perfils diversos, ens ha permès identificar propostes que giren al voltant de problemàtiques i necessitats diverses. Algunes de les aportacions no poden ser treballades directament des del Servei de Joventut, però s’ha considerat important incorporar-les per tal de remarcar la importància del treball transversal entre les diverses regidories i departaments municipals.

Formació:

➢ Millora de l’acompanyament formatiu: algunes de les propostes plantegen oferir un assessorament formatiu més personalitzat, així com crear un espai virtual des d’on es pugui tenir accés a tots els recursos formatius existents a la ciutat.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 43

➢ Millorar la coordinació dels agents educatius: es planteja la creació d’una xarxa formada per tots els agents que intervenen el desenvolupament del model educatiu de Sabadell, per una banda per optimitzar els recursos i comptar amb un mapa general d’aquests, i per l’altra per facilitar la coordinació i l’intercanvi d’informació. ➢ Foment de l’educació emocional, habilitats socials, etc.: es parla de potenciar l’educació no formal des de l’Ajuntament, per abordar temes que van més enllà dels que s’especifiquen al currículum acadèmic, i també per oferir coneixements a les persones joves sobre temes que puguin ser del seu interès. Es considera que cal començar el treball en aquests aspectes des de la infància, ja que són elements imprescindibles pel correcte desenvolupament de la persona. ➢ Facilitar l’accessibilitat i la reincorporació als estudis: es planteja que l’Ajuntament, malgrat les seves competències limitades en aquest aspecte, ha de jugar un paper proactiu a l’hora de facilitar l’accés de les persones joves al sistema educatiu i fomentar-ne la continuïtat. En aquest aspecte, es menciona la necessitat d’oferir ajudes per facilitar l’accés de les famílies que ho necessitin al material escolar. Per altra banda, es proposa també millorar els programes de segones oportunitats, destinats a facilitar la reincorporació als estudis de les persones que han deixat l’ESO. Es menciona que actualment a Sabadell hi ha recursos per aquest perfil de joves molt encarats a la professionalització, però no a la reincorporació als estudis. ➢ Incrementar els espais d’estudi i treball en grup: una demanda habitual és l’ampliació dels espais d’estudi existents. Es menciona la necessitat de desenvolupar un espai per a fer deures o estudiar que funcioni tot l’any. ➢ Adaptar recursos de formació no formal a joves de diversos perfils: es proposa adaptar els recursos existents als diversos perfils de joves, i concretament, es fa menció als joves amb diversitat funcional, als que compten amb dificultats socioeconòmiques, els que tenen un baix nivell formatiu, etc. L’Ajuntament ha de jugar un paper proactiu en aquest aspecte, ja que es percep com una administració més pròxima i adaptable a les diverses realitats de la població jove de la ciutat, amb la qual cosa pot desenvolupar una oferta també més adequada a les especificitats i a les demandes i necessitats concretes dels i de les joves de Sabadell. Ocupació:

➢ Ampliar l’oferta de formació ocupacional: es percep important que hi hagi una aposta municipal per ampliar el nombre de places dels cursos de formació ocupacional, ja que en

PLJ SABADELL 2017-2020

| 44

molts casos són insuficients. A més, es considera que l’oferta d’aquests cursos és poc diversa, ja que estan encarats a uns sectors econòmics molt concrets, com el de l’hostaleria. En aquest sentit, hi ha acord en què caldria ampliar el programa “Tastet d’oficis” del Vapor Llonch, destinat a motivar amb tallers que volen donar a conèixer diverses professions a joves que estan cursant l’ESO i que no tenen intenció de seguir estudiant. ➢ Ampliar els plans d’ocupació municipals: es considera que cal apostar decididament per a plantejar plans d’ocupació efectius per a millorar l’accés de les persones joves al mercat laboral, i fer-ho a través de l’ocupació estable i de qualitat. Es valora que les ofertes i programes del SOC, si bé en algun dels casos poden ser efectives, tenen poca capacitat d’adaptació a la realitat municipal concreta, i sovint no presenten criteris d’estabilitat i qualitat laboral.

Habitatge:

➢ Oferir recursos sobre formes alternatives de tinença: es planteja que des de l’Ajuntament es poden impulsar actuacions d’informació i orientació sobre formes alternatives de tinença d’habitatges, com podria ser la masoveria urbana o les cooperatives d’habitatges. ➢ Increment del parc d’habitatges en règim de lloguer social: les intervencions relacionades amb l’habitatge consideren que cal ampliar el nombre d’habitatges de lloguer social, i destinar-ne una part exclusivament al lloguer jove. Per tal e dur a terme aquesta ampliació del parc, es proposa adoptar mecanismes de mobilització dels habitatges buits, com podria ser l’expropiació de pisos buits propietat d’entitats financeres o grans tenidors. ➢ Revisar els criteris d’accés a l’habitatge social: es menciona la necessitat de revisar els criteris d’accés a l’habitatge social, ja que ni el preu dels lloguers ni els requisits que se sol·liciten per a accedir-hi (estabilitat laboral, fiança elevada, etc.) són assumibles per a moltes persones joves. ➢ Intermediar entre propietaris i llogaters: l’Ajuntament ha de realitzar la funció d’intermediària entre els propietaris i els llogaters, facilitant l’accés a l’habitatge, oferint ajudes al lloguer, mediant en situacions de conflictivitats, etc. Salut:

➢ Adaptar les intervencions a les tasques de formació i sensibilització a la diversitat: es posa sobre la taula el fet que les actuacions de prevenció de riscos i d’orientació sobre temes com la sexualitat, el consum de drogues, etc. sovint no s’adapten a la diversitat de les persones joves de Sabadell. Es parla d’oferir recursos específics o més individualitats que tinguin en compte les diferents realitats culturals, els joves amb diversitat funcional, etc. amb

PLJ SABADELL 2017-2020

| 45

l’objectiu de desenvolupar una atenció que s’adapti a les necessitats de totes les persones de la ciutat.

Eix 2. Territori

Emmarcades en l’eix de territori hem pogut recollir diverses aportacions relacionades amb la participació juvenil i l’associacionisme. De la mateixa manera, han estat també habituals les propostes que fan referència a l’àmbit de l’oci i la cultura. Cal mencionar que amb certa freqüència s’ha parlat del tema de la mobilitat, molt centrat en dos transports concrets: la bicicleta i el bus. En aquest eix han estat incloses les aportacions de moltes persones joves de característiques diferents, així com membres d’entitats juvenils o que treballen amb joves, i professionals i tècnics. De nou, ens trobem doncs davant d’un recull sorgit d’una diversitat important de persones consultades.

Participació i associacionisme:

➢ Consolidar les actuacions de suport al teixit associatiu: es menciona la necessitat de potenciar la tasca de les entitats que treballen als barris, ja que realitzen una molt bona feina en àmbits com l’oci, el suport formatiu, l’esport, però sovint no compten amb els recursos ni les facilitats suficients per a dur a terme les seves funcions de manera òptima. Es menciona també la necessitat d’incrementar el suport econòmic de l’Ajuntament al teixit associatiu. En aquest sentit, es planteja augmentar el pressupost establert per aquesta finalitat, i que hauria de ser superior als 10.000€. L’increment del suport als grups informals es percep també com a un element interessant per a mantenir el dinamisme del teixit associatiu de la ciutat i per a donar cobertura a activitats interessants per a les persones joves, malgrat que aquestes sorgeixin de col·lectius no establerts jurídicament com a entitat.

➢ Millorar la formació i l’orientació de l’associacionisme juvenil: es comenta la necessitat d’impulsar formacions i assessorament sobre el teixit associatiu, els mecanismes de participació existents, etc. així com donar a conèixer els recursos d’assessoria al món

PLJ SABADELL 2017-2020

| 46

associatiu que ja s’ofereixen actualment des del Servei de Joventut, però que en alguns casos són desconeguts per la majoria d’entitats i associacions de la ciutat. ➢ Fomentar la coordinació entre agents: La interacció entre el món associatiu i altres agents del territori es considera un repte que s’ha de treballar al llarg dels pròxims anys. De manera específica, es menciona la necessitat d’intensificar el vincle entre les entitats juvenils o que treballen amb joves i els instituts. L’Ajuntament ha de desenvolupar, en aquest sentit, un paper de mediació i facilitació d’aquest contacte entre els centres educatius i les entitats. ➢ Millora i ampliació dels equipaments per a entitats: La millora i ampliació dels equipaments juvenils es planteja també com una qüestió que cal abordar al llarg dels pròxims anys. Es planteja la necessitat de crear Casals de Joves, que comptin amb recursos adequats per a desenvolupar-hi diverses activitats, d’acord amb els interessos i les demandes de les persones joves. En aquest mateix sentit, es considera necessari el foment de la participació juvenil i donar a conèixer els diversos espais o mecanismes que les persones joves tenen al seu abast per a participar o desenvolupar les seves propostes o projectes. Es considera també important donar a conèixer de manera més efectiva els espais i canals de participació existents al municipi, ja que en molts casos hi ha un desconeixement d’aquests i, per tant, persones joves que hi podrien estar interessades no hi participen.

Oci i cultura:

➢ Facilitar l’accés de les persones joves a l’oferta d’oci i cultura: en aquest sentit, es mencionen propostes diverses. Una primera proposta gira entorn de la creació d’un carnet cultural per a joves dotat de descomptes a l’hora d’accedir a esdeveniments culturals. De la mateixa manera, es planteja en general una revisió dels preus, per fer-los accessibles per a les persones joves, en àmbits com els espectacles musicals, els museus, etc. Per altra banda, cal potenciar els grups i entitats que realitzen activitats culturals a la ciutat, així com el patrimoni històric i cultural de Sabadell, donant-lo a conèixer entre la població jove. ➢ Espais adequats pel desenvolupament d’activitats culturals i d’oci: es percep necessari desenvolupar espais es adequats per a desenvolupar activitats creatives, esport, o activitats diverses organitzades per les mateixes persones joves. Moltes vegades, aquests espais no han de ser de nova creació, sinó que poden desenvolupar-se en equipaments ja existents. En aquest sentit, es parla de la proposta d’ampliar el nombre i els horaris dels patis oberts, o d’incrementar els horaris dels Espais Joves ja existents a la ciutat. ➢ Incrementar l’oferta d’oci a la ciutat: es fa especial èmfasi en la necessitat d’impulsar un oci nocturn atractiu i accessible per a les persones joves. De manera específica, es proposa que existeixi una programació regular d’actuacions musicals. ➢ Descentralitzar l’oferta d’oci i cultura: bona part de les activitats es realitzen al centre de la ciutat. Es percep necessari doncs potenciar actuacions als barris de la perifèria. Es

PLJ SABADELL 2017-2020

| 47

planteja sobretot la descentralització dels espectacles musicals i de les festes populars, com la Festa Major. Mobilitat:

➢ Potenciar l’ús de la bicicleta a la ciutat: es considera important l’impuls la creació d’un servei públic de lloguer de bicicletes i millorant la xarxa de carrils bici de la ciutat, ampliant-lo i millorant el manteniment de la xarxa existent. ➢ Millora de la mobilitat amb el bus urbà: sobretot encarada en dos àmbits. Per una banda, l’ampliació de la freqüència de pas dels busos, sobretot pels barris perifèrics. Per altra banda, es menciona també la necessitat d’adequar el preu del bitllet als recursos dels i de les joves.

Eix 3. Comunicació

La comunicació compta amb una incidència directa sobre el desenvolupament de les polítiques de joventut al municipi. És per tant, un tercer eix que al llarg del disseny s’ha tractat de manera específica, tenint en compte també les necessitats i el desconeixement per part de les persones joves de determinats recursos i serveis que actualment es desenvolupen a la ciutat. A continuació exposem les aportacions en aquest eix:

➢ Intensificar la comunicació virtual: desenvolupar un ús dinàmic i atractiu d’aquests canals, que es caracteritzen per una gran versatilitat i dinamisme en la seva evolució i desenvolupament. Es proposa que es desenvolupi un ús intens i continuat de les xarxes socials, publicant un mínim d’una entrada diària als diversos espais virtuals a disposició del Servei de Joventut. Per altra banda, es planteja cercar a influencers, és a dir, persones de referència per a les persones joves que puguin dinamitzar la informació dels recursos que ofereix el Servei i ferne difusió a través de les xarxes socials, Youtube, etc. Es considera però, que aquesta figura de l’influencer pot anar més enllà de l’àmbit virtual, fent aquesta tasca de difusió també a altres àmbits, com als instituts, al barri, etc. Es considera també necessària la centralització de la diversa informació en un espai web únic, on les persones usuàries tinguin accés a tota la informació sobre els recursos i actuacions destinades a les persones joves de Sabadell.

➢ Descentralitzar la informació: es proposen accions com l’ampliació de les actuacions de l’Oficina Jove a l’Institut, la intensificació de l’activitat de la furgoneta informativa del Servei

PLJ SABADELL 2017-2020

| 48

de Joventut, que hauria de sortir també durant els caps de setmana, millora de l’accés de les persones joves als espais destinats per a ells, etc. Es plantegen també els espais de participació juvenil com a elements útils a l’hora d’establir contacte entre l’administració i les persones joves. Es destaca la necessitat de generar canals de participació que esdevinguin efectius, es contemplin mecanismes de retorn, i es generin de manera periòdica, per tal que les persones joves puguin tenir-los com a referència i es consolidin com a espais de comunicació. També es proposa realitzar un fòrum destinat a reunir persones joves, professionals que treballen amb joves, entitats, etc. per a tractar temes diversos relacionats amb la joventut. Aquest hauria de consolidar-se com a espai de referència per a generar comunicació i debat entre diversos agents. No hi ha consens en que aquesta proposta sigui útil per a millorar la comunicació entre joves i administració. ➢ Fomentar el treball en xarxa com a eina de comunicació: cal formar als professionals que es troben en contacte diari amb les persones joves, com poden ser el professorat o els coordinadors acadèmics, per tal que coneguin els recursos que s’ofereixen a la ciutat per a les persones joves i puguin orientar-los per accedir-hi. De la mateixa manera, fer xarxa amb les entitats del territori també es planteja com una idea per a millorar la comunicació. Segons es planteja, els joves de les entitats podrien fer una tasca de “corresponsals” als barris. Els equipaments públics són importants per a dinamitzar aquesta comunicació. Es planteja que a espais com biblioteques o els Espais Joves cal desenvolupar activitats que siguin atractives per als joves, per tal que hi vagin, coneguin el lloc i el tinguin com a referència, moment en el qual se’ls hi podrà fer arribar des d’allí la informació sobre el Servei de Joventut i els recursos que s’ofereixen. ➢ Adaptar el llenguatge: es considera necessari adaptar els canals i un llenguatge pròxim a

les persones joves, ja que l’administració sovint fa servir uns canals i un llenguatge allunyat de la realitat de les persones joves.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 49

2.5. ELS PROJECTES La informació que s’ha recollit fins ara ha esdevingut fonamental a l’hora d’estructurar una proposta de projectes que plantegin respostes a les necessitats juvenils detectades al llarg de la diagnosi. Al seu torn, cada un dels projectes proposats incorpora un seguit d’actuacions concretes, que seran les accions pràctiques a través de les quals es treballarà per assolir els objectius definits per cada un dels eixos. Tots els projectes i actuacions que es realitzen per a la població jove des de l’Ajuntament de Sabadell han estat recollits en unes taules que mostrem a continuació, a través de les quals es distribueixen els projectes i actuacions segons els grans eixos estratègics plantejats i l’àmbit d’actuació concret de cada un d’aquests projectes. Com es pot observar, bona part dels projectes recollits són els que actualment ja es realitzen des del Servei de Joventut, però cal seguir treballant en els pròxims anys. Tot i això, també s’han volgut incorporar noves aportacions, sorgides del treball tècnic i de les aportacions realitzades durant els grups de debat amb persones joves i altres agents vinculats al desenvolupament de les polítiques de joventut al municipi, fet que ens ha permès impulsar i replantejar iniciatives per adequar-les a les necessitats actuals de les persones joves. A continuació presentarem les taules dels projectes i actuacions. Com es pot observar, les primeres taules recullen els projectes i actuacions liderats des del Servei de Joventut, mentre que posteriorment es recullen aquelles iniciatives destinades a la població jove però liderades des d’altres departaments, i que ens poden ser útils per a obtenir una visió global de les polítiques de joventut de Sabadell. Seguidament, es realitzarà una anàlisi molt més detallada de cada un dels projectes agrupats en aquest disseny i liderats pel Servei de Joventut, aportant una descripció de cada un d’ells, els recursos previstos per a dur-los a terme, la temporització, la població diana, etc. És a dir, la planificació que considerem imprescindible per a desenvolupar els projectes i les actuacions previstes en matèria de joventut al llarg dels anys de vigència d’aquest pla.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 50

Taules 1, 2 i 3. Projectes i actuacions liderats per Servei de Joventut

Eix 1. Acompanyament ÀMBIT

Nº

PROJECTE

Oficina Jove del Vallès Occidental Sabadell

ACTUACIONS Informar, orientar i realitzar tràmits responent a les consultes dels usuaris.

REGIDORIA QUE LIDERA Drets Civils i Ciutadania (Joventut)

Assessories especialitzades en àrees d’interès permanent pels joves.

ACTUACIONS GENERALS

Descentralitzar el servei d’atenció de l’Oficina Jove amb el punt mòbil. Càpsules informatives d’àmbits d’interès puntual pels joves.

Oficina Jove a l’Institut

Dinamització a l’aula a centres de secundària. (campanyes de bullying, afectivitat i sexualitat, drogues, orientació educativa, violència de gènere, TCA i passaclasses).

Drets Civils i Ciutadania (Joventut i altres departaments)

Dinamitzacions a pati i punts informatius als instituts. Desenvolupament d’accions pel foment de la participació dins els centres educatius de secundària. Donar a conèixer l’Oficina Jove a l’Institut als agents educatius del territori.

Programes transversals

Pla Local de Joventut. Programes de medi obert (Can Puiggener i Poble Nou). Joves i cooperació.

Drets Civils i Ciutadania (Joventut i altres departaments)

PLJ SABADELL 2017-2020

| 51

Altres programes transversals (ciutats orientadores, plans educatius d’entorn, pla d’infància, comissió de la convivència, projecte comunitari Merinals, plans comunitaris, cooperatives per a joves, Geny City i Stop bullying).

Assessories especialitzades

Assessoria de mobilitat internacional.

Orientació educativa

Fires i jornades d’orientació educativa.

Drets Civils i Ciutadania (Joventut), Educació i Promoció econòmica

Sales d’estudi

Espai d'estudi permanent (tot l'any) per a fer deures, estudiar o fer treballs en grup.

Drets Civils i Ciutadania (Joventut) i altres departaments

Assessoria especialitzada

Assessoria de Garantia Juvenil.

Drets Civils i Ciutadania (Joventut) i Promoció econòmica

Assessories especialitzades

Assessoria acompanyament emocional.

Drets Civils i Ciutadania (Joventut)

Assessoria de salut i drogodependències.

Drets Civils i Ciutadania (Joventut) i Salut

Campanyes d’afectivitat, sexualitat i drogodependències.

Drets Civils i Ciutadania (Joventut) i Salut

SALUT

OCUPACIÓ

FORMACIÓ

Assessoria d’educació i formació.

Accions de sensibilització i prevenció

Drets Civils i Ciutadania (Joventut)

HABITATGE

PLJ SABADELL 2017-2020

Assessoria especialitzada

| 52

Drets Civils i Ciutadania (Joventut) i Habitatge

Assessoria d’habitatge.

Eix 2. Territori ÀMBIT

Nº

PROJECTE Suport a l’associacionisme

ACTUACIONS Assessoria d’associacionisme Oficina Jove. Suport a les entitats juvenils en el seu desenvolupament i en el foment del treball en xarxa.

PARTICIPACIÓ

Suport als grups informals en el seu desenvolupament i en el foment del treball en xarxa.

Gestió dels recursos de participació juvenil

Equipaments juvenils

REGIDORIA QUE LIDERA

Suport per al desenvolupament d’activitats (logístic, espai públic, equipaments, etc.).

Drets Civils i Ciutadania (Joventut) Drets Civils i Ciutadania (Joventut)

Gestió de les subvencions per a entitats juvenils. Establiment de canals formals de comunicació i treball amb joves i entitats juvenils.

Drets Civils i Ciutadania (Joventut) i Participació

Gestió dels equipaments juvenils. (Emprius, Alberg Molí de Sant Oleguer i Passatge Comerç).

Drets Civils i Ciutadania (Joventut)

Creació d’espais com a punts de trobada per joves, grups o entitats juvenils.

PLJ SABADELL 2017-2020

OCI I CULTURA

Espais Joves i juvenils

| 53

Foment i difusió de la xarxa d’espais joves i de l’espai juvenil Doctor Plans.

Drets Civils i Ciutadania (Joventut)

Establir l’espai juvenil Doctor Plans com un nou espai jove a la xarxa de la ciutat. Realització d’activitats comunes per a tots els espais joves.

Activitats culturals i d’oci

Donar a conèixer grups locals culturals juvenils. Cedir espais i recursos pel desenvolupament d'activitats culturals organitzades pels joves. Programa de prevenció en contextos d’oci.

Drets Civils i Ciutadania (Joventut) i Cultura Drets Civils i Ciutadania (Joventut), Salut i Cultura

Eix 3. Comunicació

COMUNICACIÓ

ÀMBIT

Nº

PROJECTE

Augmentar la presència de Joventut a les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, etc.).

Gestió de les eines 2.0 de comunicació amb joves

Difusió de l’Oficina Jove

Adaptar la comunicació als canals i a les necessitats que utilitzen els i les joves.

ACTUACIONS

REGIDORIA QUE LIDERA Drets Civils i Ciutadania (Joventut)

Creació d’una nova pàgina web de joventut.

Ampliació de les actuacions OJI.

Drets Civils i Ciutadania (Joventut)

PLJ SABADELL 2017-2020

| 54

Taules 4 i 5. Projectes i actuacions liderats per altres serveis o regidories

EIX 1. Acompanyament

FORMACIÓ

ÀMBIT

PROJECTE Orientació educativa Suport a l’educació Assessoria especialitzada

ACTUACIONS Posat’hi.

REGIDORIA QUE LIDERA Educació

Programa Ciutat i Escola. Esplai a l’escola i activitats de lleure. Assessorament per a la creació d’empreses i foment de l’emprenedoria.

Educació

Promoció econòmica

OCUPACIÓ

Joves per l’ocupació.

Formació per a joves

Cases d’Oficis. Programes integrals per a joves.

Promoció econòmica

PFI Fem Ocupació per a joves. Espais de recerca activa de feina.

Suport a la recerca Sabadell treball. de feina

Promoció econòmica

Feinateca.

Programes d’integració laboral per a persones amb trastorns mentals.

Serveis generals a les persones

Dispositiu de barris.

Promoció econòmica

Plans d’ocupació.

Orientació joves al

Coneixement d’oficis.

Promoció econòmica

PLJ SABADELL 2017-2020

SALUT

mercat laboral Accions de sensibilització i prevenció Pla Municipal de drogues

| 55

Taller “Coneguem el mercat laboral”. Campanya d’habilitats socials i alimentació saludable, crítica i exercici físic.

Salut

Protocol d’intervenció amb joves.

Salut

Integració social a través de l’esport (3 barris).

Activitats esportives

Esports

Jocs esportius escolars.

HABITATGE

Activitats físiques.

Servei habideute (acompanyament en risc de pèrdua habitatge.

Assessorament especialitzat

Habitatge Programa ocupació irregular d’habitatge.

EIX 2. Territori

PARTICIPACIÓ

ÀMBIT

PROJECTE Assessories especialitzades

ACTUACIONS Suport a les entitats (formació, visites, etc.).

REGIDORIA QUE LIDERA Participació

Punt de suport al voluntariat.

Programa de voluntariat

Projecte SABA.

Participació

COHESIÓ SOCIAL

OCI I CULTURA

PLJ SABADELL 2017-2020

| 56

Activitats d’oci alternatiu i festa major.

Activitats culturals i d’oci

Cultura Programació d’activitats culturals de ciutat. Gestió de la Fàbrica Estruch. Suport a la llengua.

Acció social Accions de mediació

Educadors/es socials per a adolescents i joves SSBT.

CNL Acció social

Programa FEM vacances, lleure per a discapacitats. Servei de mediació comunitària.

Participació

Tallers de reparació mediadora per a joves.

Participació

PLJ SABADELL 2017-2020

| 57

Eix 1. Acompanyament

Els projectes recollits en les fitxes són únicament aquells liderats des del Servei de Joventut, ja que són els que des d’aquest Pla es podran treballar i gestionar de manera directa. No obstant això, cal tenir en compte les actuacions que es desenvolupen des de la resta d’àrees i serveis, i que complementen i amplien la tasca realitzada pròpiament des del Servei de Joventut. Davant aquestes actuacions, el Servei de Joventut procurà fer una tasca de seguiment i de col·laboració sempre que sigui possible.

ACTUACIONS GENERALS

En aquest àmbit han estat agrupades els projectes d’orientació generalista, així com les que estan destinades al manteniment i millora dels recursos d’acompanyament de les persones joves. Es tracta, en termes generals, d’un seguit d’accions estructurals que configuren bona part dels projectes d’acompanyament en els àmbits concrets que mencionarem al llarg d’aquest apartat.

1. OFICINA JOVE DEL VALLÈS OCCIDENTAL SABADELL OBJECTIU ESTRATÈGIC

ESDEVENIR UN SERVEI DE REFERÈNCIA I ACOMPANYAMENT PER A LES PERSONES JOVES DE LA CIUTAT I COMARCA.

OBJECTIU OPERATIU

Desenvolupar i consolidar recursos d’acompanyament efectius i adequats per a resoldre les necessitats de les persones joves en els processos de transició cap a la vida adulta.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 34 anys

DESCRIPCIÓ

Des de l’Oficina Jove del Vallès Occidental Sabadell es desenvolupen un seguit d’actuacions generalistes destinades a articular els projectes i actuacions impulsats des de Joventut. Per altra banda, és també rellevant la tasca que realitza l’Oficina Jove com a dinamitzadora de la coordinació de les polítiques de joventut en l’àmbit comarcal. De manera concreta, les actuacions que són liderades des de l’Oficina Jove són les següents: 1) Informar, orientar i realitzar tràmits responent a les consultes dels usuaris. S’informa i s’orienta de qualsevol temàtica que plantegi el jove. Es tramiten carnets d’alberguista i internacionals. 2) Assessories especialitzades en àrees d’interès permanent pels joves. Engloba les assessories específiques d’acompanyament cap als joves, com: educació i formació, habitatge o salut. 3) Descentralitzar el servei d’atenció de l’Oficina Jove amb el punt mòbil. Amb la furgojove l’Oficina es trasllada a espais concorreguts pels joves, com els instituts o altres espais formatius o recreatius. 4) Càpsules informatives d’àmbits d’interès puntual pels joves. Periòdicament s’oferiran

PLJ SABADELL 2017-2020

| 58

sessions informatives que puguin ser d’interès pels joves, com trobar feina per primera vegada o la mobilitat internacional. TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

2018 4

Disseny

RECURSOS

2019 4

2020 4

Implementació

Avaluació

1. Humans Responsable Tècnica Oficina Jove / 1 Impulsors Garantia Juvenil /2 tècnics d’ Oficina Jove Institut / 3 informadores / 1 contractació externa de 3h/ setmana per una assessoria de mobilitat. 2. Equipaments Oficina Jove del Vallès Occidental (Vapor Codina, C/ Blasco de Garay, 19, Sabadell)

METODOLOGIA

Agents implicats Servei de Drets Civils i Ciutadania, àmbit de Joventut / Oficina Jove del Vallès Occidental Sabadell Mecanismes de coordinació Reunions quinzenals amb l’equip de l’Oficina Jove i Oficina Jove al Institut / Reunions de coordinació trimestrals amb municipis de la Comarca

AVALUACIÓ

Indicadors 1) Registre d’usos dels recursos d’informació i d’orientació. 2) Registre d’usuaris de les assessories especialitzades. 3) Anàlisis dels àmbits de consulta més freqüents 4) Grau de satisfacció de les persones usuàries envers el servei obtingut. 5) Registre de les accions de grup de l’Oficina ( capsules formatives, xerrades, visites a l’Oficina ...). Metodologia

PLJ SABADELL 2017-2020

| 59

Recull de dades quantitatives i qualitatives diari , mensual i trimestral. Elaboració d’una memòria anual. COMUNICACIÓ

PLJ SABADELL 2017-2020

| 60

2. OFICINA JOVE A L’INSTITUT OBJECTIU ESTRATÈGIC

DESCENTRALITZAR ELS RECURSOS DE L’OFICINA JOVE DEL OCCIDENTAL SABADELL ALS CENTRES EDUCATIUS DE LA CIUTAT.

VALLÉS

OBJECTIU OPERATIU

Coordinació amb la direcció dels centres i amb els agents educatius de l’entorn per tal d’establir unes línies d’actuació coordinades i efectives. Assistència periòdica als centres educatius esdevenint referents per i les joves.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 18 anys

DESCRIPCIÓ

L’Oficina Jove a l’Institut és una de les principals eines de descentralització del Servei de Joventut. En el moment de desenvolupar aquest Pla, l’Oficina Jove a l’Institut compta amb presència a tots els instituts públics de Sabadell i també ofereix els seus serveis als centres concertats que ho sol·liciten. L’Oficina Jove a l’Institut té en compte les següents actuacions: 1) Dinamització a l’aula a centres de secundària (campanyes de bullying, afectivitat i sexualitat, drogues, orientació educativa, violència de gènere, TCA i passaclasses). 2) Dinamitzacions a pati i punts informatius als instituts. 3) Desenvolupament d’accions pel foment de la participació dins els centres educatius de secundària. 4) Donar a conèixer l’Oficina Jove a l’Institut als agents educatius del territori.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018 4

2019 4

2020 4

Disseny

Implementació

Avaluació

1. Humans 1 responsable tècnica Oficina Jove / 2 tècnics d’oficina Jove a l’institut. 2. Equipaments Centres d’Educació Secundària del municipi i Oficina Jove del Vallès Occidental Sabadell.

METODOLOGIA

Agents implicats

PLJ SABADELL 2017-2020

| 61

Oficina Jove a l’Institut / Centres d’Educació Secundària del municipi / Agents educatius de l’entorn. Mecanismes de coordinació Comunicació directa i regular amb els equips directius dels centres educatius i amb els agents educatius del territori. AVALUACIÓ

Indicadors 1) Nombre d’intervencions realitzades als centres educatius de Sabadell des de l’Oficina Jove a l’Institut, segons tipologia de la intervenció (presentació de l’Oficina Jove, dinàmiques al pati, dinàmiques a l’aula, etc.). 2) Nombre de persones usuàries/participants en cada una de les actuacions realitzades. 3) Anàlisi de l’efectivitat de les actuacions: observació de canvis de conducta de les persones joves, grau de sensibilització, etc. (coordinació amb els centres educatius). 4) Detecció de les necessitats concretes en el territori als centres educatius. 5) Grau de satisfacció i utilitat percebuda per les persones joves usuàries/participants en l’activitat i per l’equip docent. Metodologia Recull diari, mensual i anual de dades quantitatives i qualitatives. Elaboració d’una memòria anual i per curs escolar.

COMUNICACIÓ

Canals / Estratègia Canals de comunicació virtuals (xarxes socials, web, llistes de distribució, etc.) i canals de comunicació físics (Punt d’informació als instituts, tríptics, cartelleria, etc.).

PLJ SABADELL 2017-2020

| 62

3. PROGRAMES TRANSVERSALS OBJECTIU ESTRATÈGIC

INCREMENTAR I IMPULSAR EL TREBALL TRANSVERSAL EN MATÈRIA DE JOVENTUT I EL DESENVOLUPAMENT D’ACTIVITATS PER A JOVES JUNTAMENT AMB D’ALTRES ÀREES I SERVEIS MUNICIPALS.

OBJECTIU OPERATIU

Consolidar i ampliar els mecanismes i espais de coordinació dels programes transversals. Impuls de les iniciatives plantejades i desenvolupades de manera conjunta entre àrees i serveis diversos. Incorporació de la perspectiva juvenil en el desenvolupament d’actuacions de la resta de serveis.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 34 anys

DESCRIPCIÓ

Des del Servei de Joventut s’impulsen un seguit d’actuacions que aborden àmbits temàtics molt diversos, però que es desenvolupen de manera conjunta i/o amb la participació de diferents àrees i serveis (servei d’acollida, servei d’esports). Aquestes actuacions es concreten en: 1) Pla Local de Joventut. Seguiment i avaluació del PLJ amb els agents implicats. 2) Programes de medi obert (Can Puiggener i Poble Nou). 3) Joves i cooperació. Anàlisi i diagnosi dels projectes de cooperació a Sabadell. 4) Altres programes transversals, com: ciutats orientadores, plans educatius d’entorn, pla d’infància, comissió de la convivència, projecte comunitari Merinals, plans comunitaris, cooperatives per a joves, Geny City i Stop bullying.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018 4

Disseny

Implementació

Avaluació

2019 4

x x x

2020 4

x x x

x x

1. Humans Cap del Servei de Drets Civils i Ciutadania / Cap de secció de Joventut / Responsable Oficina Jove / Tècnic de territori i associacionisme / Impulsor Garantia Juvenil / Oficina Jove Institut / informadores Oficina Jove / Departaments municipals/ Entitats i/o empreses. 2. Equipaments Oficina Jove del Vallès Occidental (Vapor Codina, C/ Blasco de Garay, 19, Sabadell), altres equipaments i espais públics del municipi (variables segons l’actuació concreta).

PLJ SABADELL 2017-2020

METODOLOGIA

| 63

Agents implicats Servei de Joventut / diverses àrees i departaments municipals / entitats i/o empreses relacionades amb temàtica juvenil. Mecanismes de coordinació Canals de comunicació i coordinació bilaterals pel desenvolupament de projectes o iniciatives concretes.

AVALUACIÓ

Indicadors Variables segons l’actuació concreta 1) Nombre total d’ activitats realitzades. 2) Nombre total d’usos de cada activitat organitzada. 3) Nombre de departaments municipals, entitats i agents implicats en cada activitat. 4) Nombre total de coordinacions realitzades. 5) Grau de satisfacció dels i les usuàries. Metodologia Registre de dades quantitatives i qualitatives de cada acció. Elaboració d’una memòria anual.

COMUNICACIÓ

Canals / Estratègia Canals de comunicació virtuals (xarxes socials, web, llistes de distribució etc.) i canals de comunicació físics (Punt Mòbil, punt d’informació als instituts, tríptics, cartelleria, etc.).

PLJ SABADELL 2017-2020

| 64

FORMACIÓ

En l’àmbit de la formació, la principal tasca que es realitza des del Servei de Joventut és la d’orientació i assessorament. No obstant això, és necessari mencionar que des del Servei de Joventut es col·labora també en algunes de les iniciatives impulsades des de la Regidoria d’Educació, que ja hem recollit en la taula resum dels programes i actuacions.

4. ASSESSORIES ESPECIALITZADES OBJECTIU ESTRATÈGIC

OFERIR ORIENTACIÓ I ASSESSORAMENT A LES PERSONES JOVES SOBRE EDUCACIÓ I MOBILITAT.

OBJECTIU OPERATIU

Oferir als i les joves informació, mobilitat internacional.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 34 anys

DESCRIPCIÓ

Des del Servei de Joventut s’impulsen dues assessories vinculades al desenvolupament formatiu de les persones joves, oferint una atenció personalitzada. Actualment, les dues assessories que ofereix el Servei de Joventut són:

recursos i acompanyament en matèria d’educació i

1) Assessoria d’educació i formació. Informar i orientar als i les joves pel seu itinerari formatiu. 2) Assessoria de mobilitat internacional. Donar a conèixer les possibilitats de la mobilitat internacional a través d’intercanvis, voluntariat, camps de treballs, entre d’altres, ajudant al creixement i a la formació personal d’una manera vivencial. TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018 4

Disseny

Implementació

Avaluació

2019 4

x x x

2020 4

x x x

x x

1. Humans Entitat gestora. 2. Equipaments Oficina Jove del Vallès Occidental (Vapor Codina, C/ Blasco de Garay, 19, Sabadell).

PLJ SABADELL 2017-2020

METODOLOGIA

| 65

Agents implicats Servei de Joventut / Oficina Jove del Vallès Occidental Sabadell / Entitat gestora Mecanismes de coordinació Coordinació periòdica de l’entitat gestora amb el servei de Joventut.

AVALUACIÓ

Indicadors 1) Nombre d’ atencions presencials realitzades. 2) Nombre de consultes virtuals realitzades. 3) Nombre de persones joves que han fet us d’un programa de mobilitat. 4) Nombre d’activitats i/o càpsules formatives organitzades. 5) Grau de satisfacció dels i les usuàries. Metodologia Registre mensual quantitatives i qualitatives. Memòria anual.

COMUNICACIÓ

Canals / Estratègia Canals de comunicació virtuals (xarxes socials, web, publicacions, llistes de distribució etc.) i canals de comunicació físics (Punt Mòbil, punt d’informació als instituts, publicacions, cartelleria, etc.).

PLJ SABADELL 2017-2020

| 66

5. ORIENTACIÓ EDUCATIVA OBJECTIU ESTRATÈGIC

DESENVOLUPAR UN ESPAI PRESENCIAL D’ORIENTACIÓ I ASSESSORAMENT EN MATÈRIA EDUCATIVA ENMARCAT EN UN PROJECTE DE CIUTAT

OBJECTIU OPERATIU

Cogestionar la fira “Sabadell Orienta” i jornades relacionades amb l’oferta formativa a la qual poden tenir accés les persones joves de la ciutat. Oferir una visió global dels diferents itineraris formatius i professionals i establir un espai de contacte directe entre les persones joves i els centres educatius.

DESTINATARIS

Joves d’entre 16 i 18 anys

DESCRIPCIÓ

El Servei de Joventut cogestiona amb altres serveis i àrees municipals la fira i les jornades destinades a l’orientació formativa i professional de les persones joves. En aquests esdeveniments, les persones joves tenen accés a una informació directa sobre diverses opcions de formació que poden trobar a la ciutat o a altres municipis mitjançant els punts d’orientació personalitzada i el contacte amb els centres educatius o empreses. Les fires i jornades d’orientació educativa existents actualment són: 1) Fira d’orientació Professional. 2) Jornada d’Orientació d’Estudis Superiors.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018 2

2019 4

2020

Disseny

Implementació

Avaluació

4 x

1. Humans Cap de secció de Joventut / Responsable Oficina Jove / Oficina Jove Institut / Informadores Oficina Jove/ Impulsors garantia Juvenil/ tècnics d’altres departaments municipals. 2. Equipaments Oficina Jove del Vallès Occidental (Vapor Codina, C/ Blasco de Garay, 19, Sabadell), diversos espais municipals on es realitzen els esdeveniments.

METODOLOGIA

Agents implicats Servei de Joventut / Promoció Econòmica / Educació.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 67

Mecanismes de coordinació Comunicació i trobades específiques per a coordinar la preparació dels esdeveniments. AVALUACIÓ

Indicadors 1) Nombre de joves visitants a les fires i jornades d’orientació educativa. Evolució interanual. 2) Nombre d’estands de centres educatius i itineraris acadèmics amb presència a les fires i jornades. 3) Nombre d’estands d’empreses amb presència a les fires i jornades. 4) Enquesta grau de satisfacció. 5) Nombre d’orientacions personalitzades realitzades als POP (Punts Orientació Professional). Metodologia Elaboració d’un document d’avaluació quantitativa i qualitativa per cada una de les fires i jornades d’orientació formativa.

COMUNICACIÓ

Canals / Estratègia Canals de comunicació virtuals (xarxes socials, web, llistat de distribució, App, etc.) i canals de comunicació físics (Punt Mòbil, punt d’informació als instituts, tríptics, cartelleria, banderoles, rollup, etc.).

PLJ SABADELL 2017-2020

| 68

6. SALES D’ESTUDI OBJECTIU ESTRATÈGIC

FACILITAR EL DESENVOLUPAMENT FORMATIU DE LES PERSONES JOVES.

OBJECTIU OPERATIU

Oferir espais adequats per a l’estudi i el desenvolupament de treballs en grup de forma permanent al llarg de l’any.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 34 anys

DESCRIPCIÓ

Impulsar un espai per a estudiar, fer deures i treballs en grup que funcioni durant tot l’any.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018 4

Disseny

Implementació

Avaluació

x x

2019 3

x x

2020 3

x x

4 x

x x

1. Humans Cap de secció de Joventut / Tècnics d’altres departaments municipals. 2. Equipaments Equipaments Municipals.

METODOLOGIA

Agents implicats Servei de Joventut i altres departaments municipals. Mecanismes de coordinació --

AVALUACIÓ

Indicadors 1) Nombre d’usos del les sales d’estudi existents. 2) Nivell d’adequació de l’espai (espai disponible, endolls, material de consulta, connexió wifi, etc.).

PLJ SABADELL 2017-2020

| 69

Metodologia Incorporació de l’avaluació del projecte a les memòries anuals del Servei. COMUNICACIÓ

PLJ SABADELL 2017-2020

| 70

OCUPACIÓ

En l’àmbit de l’ocupació, la implantació de la Garantia Juvenil ha obert una nova via d’actuació pel Servei de Joventut, encarregat de dinamitzar, juntament amb Promoció Econòmica, aquest programa europeu destinat a facilitar l’accés de les persones joves a una oferta de feina o de formació. Per altra banda, en aquest cas també cal destacar que existeixen un seguit d’actuacions liderades per altres regidories i que aborden qüestions relacionades amb l’àmbit de l’ocupació.

7. ASSESSORIA ESPECIALITZADA: GARANTIA JUVENIL OBJECTIU ESTRATÈGIC

OFERIR DES DEL PROGRAMA DE GARANTIA JUVENIL UN ITINERARI FORMATIU I/O LABORAL A LES PERSONES JOVES QUE NO ES TROBEN NI ESTUDIANT NI TREBALLANT.

OBJECTIU OPERATIU

Establir diversos canals d’interacció amb les persones joves amb l’objectiu de donar a conèixer els recursos que ofereix el programa de Garantia Juvenil en matèria d’ocupació i formació ocupacional.

DESTINATARIS

Joves d’entre 16 i 30 anys

DESCRIPCIÓ

A través de la figura dels impulsors de la Garantia Juvenil a Sabadell, s’han generat recursos d’orientació i assessorament específics per donar a conèixer aquest programa a la població jove de Sabadell, fent especial èmfasi en aquells que compleixen els requisits per a ser usuaris d’aquest. A banda de realitzar una tasca merament informativa, des de l’assessoria també s’ha fet acompanyament en el procés d’inscripció a la Garantia Juvenil i s’ha fet seguiment de les persones inscrites. La continuïtat d’aquesta assessoria depèn directament del pressupost del Programa Europeu.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018 4

Disseny

Implementació

Avaluació

2019 4

x x x

2020 4

x x x

x x

1. Humans Cap de secció de Joventut Impulsors Garantia Juvenil / Personal tècnic Promoció Econòmica. 2. Equipaments

PLJ SABADELL 2017-2020

| 71

Oficina Jove del Vallès Occidental (Vapor Codina, C/ Blasco de Garay, 19, Sabadell), Vapor Llonch (Ctra. de Barcelona, 208 bis.). METODOLOGIA

Agents implicats Servei de Joventut / Promoció Econòmica / SOC. Mecanismes de coordinació L’impulsor de la Garantia Juvenil realitza la funció de nexe entre el Servei de Joventut i el de Promoció Econòmica en aquests aspectes referents al servei d’assessoria del programa.

AVALUACIÓ

Indicadors 1) Nombre de persones informades del programa i nombre de tutoritzacions i acompanyament. 2) Nombre d’inscripcions totals realitzades a Sabadell i inscripcions realitzades directament per la persona impulsora. 3) Nombre de programes Metodologia Registre mensual de dades quantitatives. Informe trimestral qualitatiu, i incorporació en la memòria anual del Servei de Joventut.

COMUNICACIÓ

Canals / Estratègia Canals de comunicació virtuals (xarxes socials, web, llistes de distribució, etc.) i canals de comunicació físics (Punt Mòbil, punt d’informació als instituts, punt d’informació a Promoció Econòmica- Vapor Llonch, tríptics, cartelleria, etc.). Tasca específica de l’impulsor de la Garantia Juvenil.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 72

SALUT

Des de Joventut es treballen també elements diversos relacionats amb la salut, relacionats fonamentalment amb l’orientació, l’assessorament i la sensibilització de les persones joves. Algunes d’aquestes actuacions, que aborden temes com la sexualitat, el consum de drogues o l’alimentació saludable, es treballen de manera conjunta amb el Servei de Salut.

8. ASSESSORIA ESPECIALITZADA: SALUT OBJECTIU ESTRATÈGIC

OFERIR ORIENTACIÓ I ASSESSORAMENT A LES PERSONES JOVES SOBRE TEMES VINCULATS AL FOMENT DE LA SALUT I EL BENESTAR.

OBJECTIU OPERATIU

Desenvolupar i consolidar recursos d’acompanyament i sensibilització efectius per a fomentar hàbits saludables i la prevenció de riscos entre les persones joves de Sabadell

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 34 anys

DESCRIPCIÓ

Des del Servei de Joventut han estat impulsades dues assessories destinades a treballar temes relacionats amb l’orientació sobre temes de salut i prevenció de conductes de risc entre els joves de la ciutat. A través de les assessories es plantegen un seguit de recursos personalitzats per tal de treballar temes relacionats amb la salut i el benestar que poden esdevenir d’interès per a les persones joves. Actualment són dues les assessories que s’ofereixen en aquest àmbit: 1) Assessoria d’acompanyament emocional. 2) Assessoria de salut i drogodependències.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018 4

Disseny

Implementació

Avaluació

2019 4

x x x

2020 4

x x x

x x

1. Humans Cap de secció de Joventut / Responsable Oficina Jove / Tècnics Oficina Jove Institut 2. Equipaments Oficina Jove del Vallès Occidental (Vapor Codina, C/ Blasco de Garay, 19, Sabadell).

x x

PLJ SABADELL 2017-2020

METODOLOGIA

| 73

Agents implicats Servei de Joventut / Servei de Salut. Mecanismes de coordinació Contacte permanent entre els agents implicats.

AVALUACIÓ

Indicadors 1) Nombre de consultes presencials realitzades anualment i evolució d’aquestes. 2) Nombre de consultes virtuals o telefòniques realitzades anualment i evolució d’aquestes. Metodologia Registre d’usuaris i usuàries que accedeixen a les assessories tant presencials com virtuals i incorporació de les dades a la memòria anual de joventut.

COMUNICACIÓ

Canals / Estratègia

Canals de comunicació virtuals (xarxes socials, web, publicacions online, llistes de distribució etc.) i canals de comunicació físics (Punt Mòbil, punt d’informació als instituts, tríptics, cartelleria, etc.).

PLJ SABADELL 2017-2020

| 74

9. ACCIONS DE SENSIBILITZACIÓ I PREVENCIÓ OBJECTIU ESTRATÈGIC

MILLORAR LA SENSIBILITZACIÓ DE LES PERSONES JOVES EN MATÈRIA DE MILLORA DE LA SALUT I FOMENT DEL BENESTAR.

OBJECTIU OPERATIU

Desenvolupar actuacions atractives i efectives per a treballar el foment d’hàbits saludables i la prevenció de riscos per a la salut de les persones joves.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 34 anys

DESCRIPCIÓ

Des del Servei de Joventut, conjuntament amb el Servei de Salut, s’impulsen un seguit d’actuacions destinades a millorar la sensibilització en temes de salut i a evitar conductes de risc. De manera específica, al llarg de l’any s’organitzen campanyes que treballen qüestions relacionades amb la sexualitat i el consum de drogues. Aquestes actuacions es complementen amb altres campanyes liderades per Salut sobre habilitats socials, alimentació saludable i exercici físic.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018 4

Disseny

Implementació

Avaluació

2019 4

x x x

2020 4

x x x

x x

1. Humans Responsable Oficina Jove / Oficina Jove Institut / Tècnics de Promoció de la Salut / contractació de professionals d’entitats o associacions relacionades amb la temàtica. 2. Equipaments Oficina Jove del Vallès Occidental (Vapor Codina, C/ Blasco de Garay, 19, Sabadell). Centres educatius de la ciutat i altres equipaments Municipals o d’entitats.

METODOLOGIA

Agents implicats Servei de Joventut / Oficina Jove del Vallès Occidental / Servei de Salut Mecanismes de coordinació Coordinacions periòdiques pel disseny i l’avaluació continuada.

AVALUACIÓ

Indicadors

PLJ SABADELL 2017-2020

| 75

1) Nombre de campanyes i actuacions realitzades durant l’any. 2) Nombre de Centres educatius en els que es desenvolupen tallers relacionats amb la temàtica. 3) Nombre d’alumnes que hi participen. 4) Grau de satisfacció de l’equip docent. 5) Grau de satisfacció de l’alumnat. Metodologia Recull de dades qualitatives i quantitatives per dinàmica i incorporació en la memòria anual del Servei de Joventut. COMUNICACIÓ

Canals / Estratègia Canals de comunicació virtuals (xarxes socials, web, publicacions online, llistes de distribució etc.) i canals de comunicació físics (Punt Mòbil, punt d’informació als instituts, tríptics, cartelleria, etc.).

PLJ SABADELL 2017-2020

| 76

HABITATGE

Les dificultats d’accés a l’habitatge és una de les principals problemàtiques detectades durant el desenvolupament d’aquest document. Per aquest motiu, des del Servei de Joventut es contempla el desenvolupament d’actuacions destinades a facilitar recursos d’orientació i assessorament relacionades amb aquest àmbit.

10. ASSESSORIA ESPECIALITZADA: HABITATGE OBJECTIU ESTRATÈGIC

OFERIR ORIENTACIÓ I ASSESSORAMENT A LES PERSONES JOVES SOBRE HABITATGE I EMANCIPACIÓ

OBJECTIU OPERATIU

Impulsar un espai des d’on oferir informació i acompanyament personalitzat per facilitar l’accés de les persones joves a l’habitatge.

DESTINATARIS

Joves d’entre 18 i 34 anys

DESCRIPCIÓ

Des del Servei de Joventut s’ha percebut necessari impulsar aquesta nova assessoria destinada per tal d’oferir recursos i informació a les persones joves que vulguin emancipar-se de la llar familiar o que tinguin alguna problemàtica relacionada amb l’habitatge.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre Disseny Implementació Avaluació

RECURSOS

2018 4

2019

2020

1. Humans Responsable Oficina Jove / Oficina Jove Institut / Informadores Oficina Jove 2. Equipaments Oficina Jove del Vallès Occidental (Vapor Codina, C/ Blasco de Garay, 19, Sabadell).

METODOLOGIA

Agents implicats Oficina Jove del Vallès Occidental / Servei d’Habitatge

PLJ SABADELL 2017-2020

| 77

Mecanismes de coordinació Coordinacions periòdiques pel disseny i seguiment conjunt. AVALUACIÓ

Indicadors 1) Nombre d’ atencions presencials realitzades. 2) Nombre de consultes virtuals realitzades. 3) Nombre d’activitats i/o càpsules formatives organitzades relacionades amb l’habitatge. 4) Enquesta de satisfacció de les actuacions realitzades. Metodologia Registre mensual quantitatives i qualitatives. Memòria anual.

COMUNICACIÓ

PLJ SABADELL 2017-2020

| 78

Eix 2. Territori En l’eix de territori s’han agrupat tots aquells projectes i actuacions que estan vinculats amb la incidència de les persones joves en la vida pública de la ciutat. En aquest sentit, s’han treballat aspectes relacionats amb la participació i l’associacionisme, i l’oci i la cultura. A més, aquest eix també ha recollit qüestions relacionades amb la cohesió social i la realitat territorial del municipi. Cal mencionar que, en tractar-se d’un eix que engloba temàtiques transversals, algunes de les actuacions que s’impulsen des del Servei de Joventut estan agrupades a l’àmbit de les actuacions generals del servei, que ja s’han recollit anteriorment.

PARTICIPACIÓ

La participació juvenil és un dels àmbits que es treballa de manera específica des del Servei de Joventut, que a més disposa de professionals en l’àmbit de l’assessorament en temes de participació juvenil. Per altra banda, des de la Regidoria de Participació també es duen a terme actuacions específiques relacionades amb aquest àmbit.

11. SUPORT A L’ASSOCIACIONISME OBJECTIU ESTRATÈGIC

Fomentar i facilitar la participació de la població jove i de les entitats juvenils.

OBJECTIU OPERATIU

Oferir orientació, assessorament i acompanyament en el desenvolupament de les activitats de les entitats juvenils i grups de joves.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 34 anys

DESCRIPCIÓ

Des del Servei de Joventut es gestionen diversos recursos d’acompanyament i enfortiment de l’associacionisme juvenil, a través de la qual s’ofereixen recursos i orientació al jovent i a les entitats juvenils que ho sol·liciten. També es preveuen actuacions de suport a grups informals de joves, per tal que puguin desenvolupar les seves activitats i generar xarxa. Les actuacions d’aquest projecte es concreten en: 1) Assessoria d’associacionisme a l’Oficina Jove (suport a les entitats juvenils registrades en el seu desenvolupament i en el foment del treball en xarxa) 2) Suport als grups informals (en el seu desenvolupament i en el foment del treball en xarxa). 3) Foment de la participació activa de les entitats juvenils (tant registrades com de grups informals).

TEMPORITZACIÓ

2017

2018

2019

2020

PLJ SABADELL 2017-2020

Trimestre

RECURSOS

| 79

Disseny

Implementació

Avaluació

x x

x x x

x x

1. Humans Tècnic de territori i associacionisme. 2. Equipaments Oficina Jove del Vallès Occidental (Vapor Codina, C/ Blasco de Garay, 19, Sabadell).

METODOLOGIA

Agents implicats Servei de Joventut / Oficina Jove del Vallès Occidental Mecanismes de coordinació Coordinacions periòdiques amb les entitats juvenils i grups de joves involucrats.

AVALUACIÓ

Indicadors 1) Nombre total consultes i assessoraments realitzats. 2) Nombre d’activitats realitzades per les entitats. 3) Nombre de contactes amb entitats i grups de joves realitzats. Metodologia Registre de dades quantitatives mensuals. Incorporació en la memòria anual del Servei de Joventut.

COMUNICACIÓ

Canals / Estratègia Canals de comunicació virtuals (xarxes socials, web, publicacions, llistes de distribució etc.) i canals de comunicació físics (Punt Mòbil, tríptics, cartelleria, etc.).

PLJ SABADELL 2017-2020

| 80

12. GESTIÓ DELS RECURSOS DE PARTICIPACIÓ JUVENIL OBJECTIU ESTRATÈGIC

OFERIR SUPORT I ACOMPANYAMENT EN LA GESTIÓ I COORDINACIÓ DELS RECURSOS JUVENILS AL TERRITORI.

OBJECTIU OPERATIU

Promoure la participació i l’associacionisme juvenil posant-los a l’abast diferents mecanismes i recursos i donant suport en la gestió dels tràmits administratius requerits.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 34 anys

DESCRIPCIÓ

Aquest programa contempla les següents actuacions: 1) Suport i assessorament en el desenvolupament d’activitats (logístic, espai públic, equipaments, etc.). 2) Gestió de les subvencions per a entitats juvenils.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018 4

Disseny

Implementació

Avaluació

2019 4

x x

2020 4

x x

1. Humans Cap de secció de Joventut / Tècnic de territori i associacionisme / Suport Oficina Jove 2. Equipaments Oficina Jove

METODOLOGIA

Agents implicats Servei de Joventut / Grups de joves i associacions juvenils del municipi / Departament de Participació / Departament de Via Pública / Policia. Mecanismes de coordinació Comunicació directa entre el Servei de Joventut i les entitats i joves del municipi.

AVALUACIÓ

Indicadors

PLJ SABADELL 2017-2020

| 81

1) Nombre de peticions rebudes d’espais/equipaments 2) Nombre de peticions de material logístic per a la realització d’activitats juvenils. 3) Nombre de subvencions per a entitats juvenils sol·licitades amb el suport del Servei de Joventut. 4) Nombre de trobades o espais de treball generats amb joves i entitats juvenils. Metodologia Recull anual de dades quantitatives i qualitatives. Elaboració d’una memòria anual. COMUNICACIÓ

Canals / Estratègia Comunicació directa amb les entitats juvenils de la ciutat. Canals de comunicació virtuals (xarxes socials, web, llistes de distribució, etc.) i canals de comunicació físics (tríptics, cartelleria, etc.).

PLJ SABADELL 2017-2020

| 82

13. EQUIPAMENTS JUVENILS OBJECTIU ESTRATÈGIC

OFERIR A LES PERSONES JOVES EQUIPAMENTS DESTINATS A REALITZAR ACTIVITATS DIVERSES.

OBJECTIU OPERATIU

Consolidar els equipaments gestionats des del Servei de Joventut, adequant el seu ús a les diverses i canviants necessitats de la població jove de la ciutat.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 34 anys, i entitats juvenils i entitats que programin per a la gent jove.

DESCRIPCIÓ

Des del Servei de Joventut es gestionen diversos equipaments destinats de manera específica a les persones joves. Alguns d’aquests espais compten amb una funció determinada, mentre que altres es troben actualment en procés de reformulació del seu ús. Les actuacions que configuren aquest projecte són: 1) Gestió dels equipaments juvenils. (Emprius, Alberg Molí de Sant Oleguer i Passatge Comerç). 2) Enfortir punts de trobada per joves, grups o entitats juvenils (formals i informals). Inici d’un procés participatiu per redefenir l’ús i la gestió de l’equipament juvenil d’Emprius, amb l’objectiu d’acabar esdevenint un espai de i per als i les joves.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018

2019

Disseny

Implementació

Avaluació

2020 4

x x x

3 x

1. Humans Cap de secció de Joventut / Tècnic de territori i associacionisme / Suport Oficina jove 2. Equipaments -Casal de Joves Emprius (C/ dels Emprius, 11, Sabadell) -Alberg Molí de Sant Oleguer (Complex Esportiu Sant Oleguer Quadres, 179, Sabadell) -Passatge Comerç, 51.

METODOLOGIA

Agents implicats Servei de Joventut, joves i entitats juvenils. Mecanismes de coordinació

x x

PLJ SABADELL 2017-2020

| 83

Treball de gestió i coordinació periòdica per cada un dels espais. AVALUACIÓ

Indicadors 1) Nombre total d’usos dels equipaments gestionats des del Servei de Joventut. 2) Nombre total d’usos en les activitats realitzades als equipaments gestionats des del Servei de Joventut. 4) Nombre total de peticions logística tramitades. 5) Nombre total de coordinacions realitzades. Metodologia Recull anual de dades quantitatives i qualitatives. Elaboració d’una memòria anual.

COMUNICACIÓ

PLJ SABADELL 2017-2020

| 84

OCI I CULTURA

L’àmbit de l’oci i la cultura és treballat en molts casos de manera transversal. No obstant això, també cal destacar l’existència d’actuacions liderades pel Servei de Joventut, bona part de les quals s’estructuren a través dels Espais Joves i Juvenils.

14. ESPAIS JOVES I JUVENILS OBJECTIU ESTRATÈGIC

OFERIR ACTIVITATS, TALLERS VARIATS I UN ESPAI DE TROBADA EN HORARI DE TARDA PER A JOVES DE DIFERENTS BARRIS DE LA CIUTAT.

OBJECTIU OPERATIU

Promocionar i facilitar l’autonomia de la persona jove, acompanyada sempre per l’orientació de professionals. Promoure l’arrelament dels joves al conjunt del municipi, i la seva participació activa fomentant així la convivència i les dinàmiques participatives.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 18 anys

DESCRIPCIÓ

Actualment existeixen un total de quatre espais joves distribuïts entre diversos barris de la ciutat (Can Rull, Can Puiggener, Torre-Romeu, La Creu de Barberà), així com l’Espai Juvenil Doctor Plans, situat al barri de Can Deu. Els Espais Joves i Juvenils s’impulsen amb la finalitat d’oferir alternatives d’oci a les persones joves dels barris de Sabadell, activitats que es compaginen amb altres tasques de reforç escolar, foment de la participació, sensibilització sobre temes diversos, etc.. Al llarg del període d’aplicació d’aquest Pla es realitzaran diverses actuacions referent als espais joves: 1) Foment i difusió de la xarxa d’espais joves i de l’espai juvenil Doctor Plans. 2) Establir l’espai juvenil Doctor Plans com un nou espai jove a la xarxa de la ciutat. 3) Realització d’activitats comunes per a tots els espais joves.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018

2019

2020

Disseny

Implementació

Avaluació

1. Humans Cap de secció de Joventut / Tècnic de territori i associacionisme / Personal extern dels espais joves.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 85

2. Equipaments Sales i espais en centres cívics dels barris. METODOLOGIA

Agents implicats Servei de Joventut / Centres cívics municipals / Agents educatius de l’entorn / Personal extern dels espais joves. Mecanismes de coordinació Comunicació i coordinació periòdica amb les entitats gestores, amb el personal dels espais joves i juvenils, i amb la resta de tècnics/es municipals que intervenen el programa.

AVALUACIÓ

Indicadors 1) Nombre d’usos generals diaris dels Espais Joves i els Espais Juvenils per part de les persones joves (nombre total, edats, sexes). 2) Nombre d’usuaris/es específic de participants de les activitats. 3) Memòries qualitatives i quantitatives. Metodologia Recull anual de dades quantitatives i qualitatives. Elaboració d’una memòria anual.

COMUNICACIÓ

PLJ SABADELL 2017-2020

| 86

15. ACTIVITATS CULTURALS I D’OCI OBJECTIU ESTRATÈGIC

FACILITAR EL DESENVOLUPAMENT D’ACTIVITATS CULTURALS I D’OCI PROPORCIONANT RECURSOS I FOMENTANT UN MODEL D’OCI ACCESSIBLE.

OBJECTIU OPERATIU

Donar a conèixer i facilitar els recursos disponibles per a entitats i joves que vulguin desenvolupar activitats d’oci i cultura a Sabadell. Possibilitar que aquestes activitats es realitzin en entorns segurs.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 34 anys

DESCRIPCIÓ

Aquest projecte contempla tres línies d’actuació, destinades a oferir informació sobre les entitats i activitats que ja es realitzen al municipi, facilitar el desenvolupament d’iniciatives, i propiciar que aquestes activitats es realitzin en entorns segurs on es treballi en la sensibilització i prevenció de riscos. Seguint aquests criteris, les tres actuacions que configuren el projecte són: 1) Donar a conèixer grups locals culturals juvenils. 2) Cedir espais i recursos pel desenvolupament d’activitats culturals organitzades pels joves. 3) Programa de prevenció en contextos d’oci.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018 4

Disseny

Implementació

Avaluació

2019 4

x x

x x x

2020 4

x x

1. Humans

2. Equipaments Diversos equipaments de la ciutat. Agents implicats Servei de Joventut / Entitats juvenils / Altres agents depenent de l’activitat. Mecanismes de coordinació

Tècnic de territori i associacionisme / Personal extern

METODOLOGIA

x x

PLJ SABADELL 2017-2020

| 87

Comunicació i coordinació amb entitats. AVALUACIÓ

Indicadors 1) Nombre de contactes fet amb grups locals juvenils. 2) Nombre de peticions i cessions de recursos a entitats i joves. 3) Nombre d’intervencions de prevenció en contextos d’oci. Metodologia Coordinació i seguiment entre el Servei de Joventut i agents externs si s’escau.

COMUNICACIÓ

PLJ SABADELL 2017-2020

| 88

Eix 3. Comunicació

Totes les actuacions que hem descrit fins ara compten amb una previsió de canals i estratègia comunicativa. No obstant això, la necessitat de desenvolupar un model comunicatiu propi esdevé important per tal de definir les grans línies de treball que ha d’assumir el Servei de Joventut al llarg dels pròxims quatre anys.

16. GESTIÓ DE LES EINES 2.0 DE COMUNICACIÓ AMB JOVES OBJECTIU ESTRATÈGIC

ENFORTIR LA COMUNICACIÓ DEL SERVEI DE JOVENTUT DE SABADELL I DE L’OFICINA JOVE DEL VALLÈS OCCIDENTAL AMB EL CONJUNT DE LA POBLACIÓ JUVENIL

OBJECTIU OPERATIU

Actualitzar els canals d’informació i comunicació del Servei i de l’Oficina per tal de fer-los operatius, dinàmics i eficients per arribar a les persones joves.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 34 anys.

DESCRIPCIÓ

Desenvolupar una estratègia de comunicació 2.0 destinada a arribar al màxim nombre possible de joves. La gestió de les eines virtuals ha d’estar caracteritzada per el dinamisme i l’evolució dels canals de comunicació que utilitzen les persones joves. Per aquests motius, les actuacions a realitzar seran: 1) Augmentar la presència de Joventut a les xarxes socials mitjançant: Facebook, Twitter, Instagram, i altres app que puguin sorgir. 2) Creació d’una nova pàgina web de joventut.

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018

2019

2020

Disseny

Implementació

Avaluació

1. Humans Tècnic d’Oficina Jove / Informadores de l’OJ / Tècnics d’Oficina Jove a l’institut 2. Equipaments Oficina Jove del Vallès Occidental (Vapor Codina, C/ Blasco de Garay, 19, Sabadell).

PLJ SABADELL 2017-2020

METODOLOGIA

| 89

Agents implicats Servei de Joventut / Departament de Comunicació Mecanismes de coordinació Reunions periòdiques de l’equip tècnic.

AVALUACIÓ

Indicadors 1) Nombre de seguidors de les xarxes socials (increment anual). 2) Nombre d’interaccions a través dels canals virtuals. 3) Nombre de participants i/o usuaris que arriben a través de les xarxes socials. Metodologia Recull anual de dades quantitatives i qualitatives. Elaboració d’una memòria anual.

COMUNICACIÓ

Canals / Estratègia Canals de comunicació virtuals xarxes socials ( facebook, twitter ,instagram ), web, etc.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 90

17. DIFUSIÓ DE L’OFICINA JOVE OBJECTIU ESTRATÈGIC

MILLORAR L’ACCÉS DELS JOVES A LA INFORMACIÓ RELACIONADA AMB L’OFICINA JOVE.

OBJECTIU OPERATIU

Actualitzar i diversificar els canals de comunicació de l’Oficina Jove, amb la finalitat de consolidar el seu paper de punt de referència entre la població juvenil i donar a conèixer els recursos que ofereix de manera més efectiva.

DESTINATARIS

Joves d’entre 12 i 34 anys.

DESCRIPCIÓ

Desenvolupar una estratègia de comunicació destinada de manera específica a donar a conèixer la “marca” de l’Oficina Jove, consolidant el seu paper de centre d’informació i recursos. Per a aconseguir-ho, les actuacions concretes plantejades són: 1) Adaptar la comunicació als canals i a les necessitats que utilitzen els i les joves. 2) Ampliació de les actuacions O jove i de OJ a l’institut 3) Sortides a territori amb la unitat mòbil de l’Oficina Jove

TEMPORITZACIÓ

2017 Trimestre

RECURSOS

2018 4

Disseny

Implementació

Avaluació

2019 4

x x

x x x

2020 4

x x x

x x

1. Humans Cap de secció de Joventut / Tècnic de territori i associacionisme / Tècnic d’Oficina Jove / Informadores de l’OJ / Tècnics Oficina Jove a l’institut. 2. Equipaments Oficina Jove del Vallès Occidental (Vapor Codina, C/ Blasco de Garay, 19, Sabadell).

METODOLOGIA

Agents implicats Servei de Joventut / Departament de Comunicació Mecanismes de coordinació Reunions equip tècnic.

PLJ SABADELL 2017-2020

AVALUACIÓ

| 91

Indicadors 1) Nombre d’iniciatives desenvolupades per donar a conèixer l’Oficina Jove. 2) Increment dels usos de l’Oficina Jove. Metodologia Recull anual de dades quantitatives i qualitatives. Elaboració d’una memòria anual.

COMUNICACIÓ

PLJ SABADELL 2017-2020

| 92

2.6. LA SISTEMATITZACIÓ La sistematització configura l’apartat final del Pla Local de Joventut. Al llarg de les següents pàgines, es descriuran alguns criteris que s’ha de tenir en compte a l’hora de desenvolupar les polítiques de joventut del municipi, com pot ser la participació continuada de joves i agents, o el desenvolupament d’actuacions que tinguin en compte les necessitats de les diverses franges d’edat de la població jove de la ciutat. De la mateixa manera, la sistematització del pla també ens permet fer una previsió del desenvolupament de l’actuació del Servei de Joventut, tenint en compte elements com la temporització dels projectes al llarg dels quatre anys de vigència del pla, els recursos amb els quals es comptarà en aquest període o els mecanismes d’avaluació. Aquesta proposta ha d’esdevenir un instrument útil pel desenvolupament de la planificació estratègica prevista i per a satisfer de manera òptima les necessitats dels i de les joves de Sabadell. Per tant, i tenint en compte aquestes qüestions, els aspectes que hem volgut analitzar i treballar en la sistematització del Pla són els següents: ✓ ✓ ✓ ✓ ✓ ✓

Destinataris Temporització Recursos pel desenvolupament del pla Participació jove Transversalitat Avaluació

La sistematització doncs, planteja un seguit de pautes metodològiques i de definició de processos que són imprescindibles per a poder impulsar els projectes i les actuacions previstes al llarg dels pròxims anys en matèria de joventut.

Destinataris

La població juvenil d’una ciutat està formada per persones amb necessitats, motivacions i problemàtiques diferents. L’edat és un dels elements que ens pot ajudar a identificar i a comprendre aquestes característiques específiques dels i de les joves. En la següent taula, s’ha dut a terme una anàlisi de les persones destinatàries de les diverses actuacions, segons la seva edat. D’aquesta manera, és possible obtenir una visió general de com es distribueixen les actuacions del Servei de Joventut segons les diferents franges de la població juvenil. La principal qüestió que ens hem de plantejar i que volem respondre amb aquesta taula és si hi ha una oferta de recursos adaptada i efectiva per a satisfer les demandes específiques dels diferents grups d’edat de les persones joves de Sabadell.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 93

Taula 6. Edat de les persones destinatàries de les actuacions del Pla Local de Joventut

JOVES (EDAT) Eix Acompanyament

Projecte Oficina Jove del Vallès Occidental.

Actuació

12-14

15-19

20-24

25-29

30-34

Informar, orientar i realitzar tràmits responent a les consultes dels usuaris. Assessories especialitzades en àrees d’interès permanent pels joves. Descentralitzar el servei d’atenció de l’Oficina Jove amb el punt mòbil Càpsules informatives d’àmbits d’interès puntual pels joves

Oficina Jove a l’Institut.

Dinamització a l’aula. Dinamitzacions a pati i punts informatius al centre. Desenvolupament d’accions pel foment de la participació dins els centres educatius de secundària Donar a conèixer l’Oficina Jove a l’Institut als agents educatius del territori.

Programes transversals.

Pla Local de Joventut. Programes de medi obert (Can Puiggener i Poble Nou). Joves i cooperació. Altres programes multinivell.

Assessories especialitzades

Assessoria de mobilitat internacional.

PLJ SABADELL 2017-2020

(formació).

| 94

Assessoria d’educació i formació.

Orientació educativa.

Fires i jornades d’orientació educativa.

Sales d’estudi.

Espai d'estudi permanent (tot l'any) per a fer deures, estudiar o fer treballs en grup.

Assessories especialitzades (ocupació).

Assessoria de Garantia Juvenil

Assessories especialitzades (salut).

Assessoria d’acompanyament emocional. Assessoria de salut i drogodependències.

Territori

Accions de sensibilització i prevenció.

Campanyes d’afectivitat, sexualitat i drogodependències.

Assessoria especialitzada (habitatge).

Assessoria d’habitatge.

Suport a l’associacionisme.

Assessoria d’associacionisme Oficina Jove. Suport a les entitats juvenils en el seu desenvolupament i en el foment del treball en xarxa. Suport als grups informals en el seu desenvolupament i en el foment del treball en xarxa.

Gestió dels recursos de participació juvenil.

Suport per al desenvolupament d’activitats (logístic, espai públic, equipaments, etc.). Gestió de les subvencions per a entitats juvenils.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 95

Establiment de canals formals de comunicació i treball amb joves i entitats juvenils. Equipaments juvenils.

Gestió dels equipaments juvenils. (Emprius, Alberg Molí de Sant Oleguer i Passatge Comerç). Creació d’espais com a punts de trobada per joves, grups o entitats juvenils.

Espais Joves i Juvenils.

Foment i difusió de la xarxa d’espais joves i de l’espai juvenil Doctor Plans. Establir l’espai juvenil Doctor Plans com un nou espai jove a la xarxa de la ciutat Realització d’activitats comunes per a tots els espais joves.

Activitats culturals i d’oci.

Donar a conèixer grups locals culturals juvenils. Cedir espais i recursos pel desenvolupament d'activitats culturals organitzades pels joves. Programa de prevenció en contextos d’oci.

Comunicació

Gestió de les eines 2.0 de comunicació amb joves.

Xarxes socials del Servei: Twitter, Facebook, Instagram i pàgina web. Creació d’una nova pàgina web de joventut

Difusió de l’Oficina Jove

Adaptar la comunicació als canals i a les necessitats que utilitzen els i les joves. Ampliació de les actuacions OJI.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 96

Franja d’edat a la qual està destinada l’actuació.

Temporització

En les fitxes, s’ha recollit una temporització detallada dels projectes que s’executaran al llarg dels pròxims anys. En la taula següent, s’hi pot trobar la temporització prevista per l’aplicació de cada una de les actuacions concretes. Així doncs, s’han dividit els quatre anys d’aplicació del pla en trimestres, tot indicant quin és el període d’implementació de cada una de les actuacions concretes. D’aquesta manera, podrem obtenir una visió general del procés de disseny, implementació i avaluació dels projectes (informació recollida a les fitxes) i una informació més específica sobre l’aplicació concreta de cada una de les actuacions.

Taula 7. Temporització de l’aplicació de les actuacions del Pla Local de Joventut

2017

Acompanyament

Eix

2018

2019

2020

Projecte

Actuació

Oficina Jove del Vallès Occidental.

Informar, orientar i realitzar tràmits responent a les consultes dels usuaris.

Assessories especialitzades en àrees d’interès permanent pels joves.

Descentralitzar el servei d’atenció de l’Oficina Jove amb el punt mòbil

Càpsules informatives d’àmbits d’interès puntual pels joves Oficina Jove a l’Institut.

Dinamització a l’aula.

Dinamitzacions a pati i punts informatius al centre.

Desenvolupament d’accions pel foment de la participació dins els centres educatius de secundària. Donar a conèixer l’Oficina Jove a l’Institut als agents educatius del territori. Programes

Pla Local de Joventut.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 97

transversals. Programes de medi obert (Can Puiggener i Poble Nou).

Territori

Assessories especialitzades (formació).

Joves i cooperació.

Altres programes multinivell.

Assessoria de mobilitat internacional.

Assessoria d’educació i formació.

Orientació educativa.

Fires i jornades d’orientació educativa.

Assessories especialitzades (ocupació).

Assessoria de Garantia Juvenil.

Assessories especialitzades (salut).

Assessoria d’acompanyament emocional.

Assessoria de salut i drogodependències.

Accions de sensibilització i prevenció.

Campanyes d’afectivitat, sexualitat i drogodependències.

Assessoria especialitzada (habitatge).

Assessoria d’habitatge.

Suport a l’associacionisme.

Assessoria d’associacionisme Oficina Jove.

Suport a les entitats juvenils en el seu desenvolupament i en el foment del treball en xarxa.

Suport als grups informals en el seu desenvolupament i en el foment del treball en xarxa.

Suport per al desenvolupament d’activitats (logístic, espai públic, equipaments, etc.).

Gestió dels recursos de participació juvenil.

Gestió de les subvencions per a entitats juvenils. Establiment de canals formals de comunicació i treball amb joves i entitats juvenils.

PLJ SABADELL 2017-2020

Equipaments juvenils.

Gestió dels equipaments juvenils. (Emprius, Alberg Molí de Sant Oleguer i Passatge Comerç).

| 98

Creació d’espais com a punts de trobada per joves, grups o entitats juvenils. Espais Joves i Juvenils.

Foment i difusió de la xarxa d’espais joves i de l’espai juvenil Doctor Plans.

Establir l’espai juvenil Doctor Plans com un nou espai jove a la xarxa de la ciutat Realització d’activitats comunes per a tots els espais joves. Activitats culturals i d’oci.

Comunicació

Difusió de l’Oficina Jove.

Donar a conèixer grups locals culturals juvenils.

Cedir espais i recursos pel desenvolupament d'activitats culturals organitzades pels joves.

Programa de prevenció en contextos d’oci. Gestió de les eines 2.0 de comunicació amb joves.

Xarxes socials del Servei: Twitter, Facebook, Instagram i pàgina web.

Creació d’una nova pàgina web de joventut

Adaptar la comunicació als canals i a les necessitats que utilitzen els i les joves.

Ampliació de les actuacions OJ i OJI

Per altra banda, hem considerat també interessant mostrar el desenvolupament general del Pla Local de Joventut al llarg del període de desenvolupament i aplicació. En la taula següent, es pot observar de manera gràfica l’evolució d’implementació d’aquest document al llarg de les seves quatre fases: 1) Diagnosi 2) Disseny 3) Implementació 4) Avaluació (anual. Com veurem, aquestes fases no són en tots els casos successives, sinó que es donen de manera simultània, fet que possibilita una major adaptació i versatilitat en el seu desenvolupament.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 99

Taula 8. Temporització de les fases del Pla Local de Joventut

2016 2017 2018 2019 2020 T1 T2 T3 T4 T1 T2 T3 T4 T1 T2 T3 T4 T1 T2 T3 T4 T1 T2 T3 T4 Diagnosi Disseny Implementació Avaluació (anual)

Recursos pel desenvolupament del Pla

La planificació estratègica plantejada en aquest Pla Local de Joventut, així com l’aplicació dels projectes i actuacions concretes, no es poden dur a terme sense comptar amb una previsió realista dels recursos amb els quals es comptarà al llarg dels pròxims anys. Si bé a la diagnosi del document s’ha fet un breu repàs dels recursos actuals del Programa, en aquest apartat realitzarem una previsió dels recursos econòmics, humans i funcionals dels pròxims anys. A l’hora de fer aquesta previsió, s’han tingut en compte del desenvolupament dels projectes contemplats al Pla Local de Joventut, però també la situació econòmica de l’Ajuntament i la possible evolució dels pressupostos generals del consistori. És necessari, en aquest sentit, fer una previsió ambiciosa però realista, que permeti establir uns objectius assumibles al llarg dels pròxims quatre anys. Per tant, el que plantegem a continuació és una proposta que defineix la dotació mínima necessària per a impulsar de manera òptima les polítiques de joventut de Sabadell durant els pròxims anys.

Recursos econòmics Tal com hem vist anteriorment al Gràfic 4, els recursos econòmics del Servei de Joventut han experimentat una tendència a l’alça des de l’any 2015 fins a l’actualitat. Per tant, les xifres dels últims anys trenquen amb la davallada del pressupost de joventut que s’havia donat entre el 2012 i el 2015, si bé els recursos de l’any 2017 encara són sensiblement inferiors als de l’inici de la sèrie analitzada. Si tenim en compte la proporció de la població jove de la ciutat, la consolidació d’aquesta tendència a l’alça dels recursos econòmics es fa necessària per a poder oferir una atenció adequada a les necessitats existents i poder desenvolupar i aplicar els projectes previstos de manera òptima. Per aquest motiu, a continuació hem plantejat una projecció dels recursos que seran necessaris durant els anys de vigència del Pla per a desenvolupar les accions previstes. Es tracta d’una previsió realitzada tenint en compte les necessitats del Servei de Joventut, però també assumint la situació econòmica de l’Ajuntament i del municipi, procurant doncs fer plantejaments realistes però que garanteixin l’impuls d’unes polítiques de joventut útils i de qualitat.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 100

Equip professional El desenvolupament, consolidació i ampliació de l’equip professional del Servei de Joventut és també un element clau a l’hora de garantir una execució òptima i eficient del Pla. Actualment, la composició de l’equip del Servei de Joventut és la següent:

➢ Personal en plantilla ❖ Responsable política (regidora) ❖ 4 tècnics mitjos ❖ 3 auxiliars administratives ➢ Personal subjecte a subvencions ❖ 3 tècnics mitjos ➢ Personal extern ❖ ❖ ❖ ❖

1 Auxiliar tècnic 4 Coordinadors Espais Joves 6 Dinamitzadors Espais Joves 1 Assessor de mobilitat

➢ Col·laboració d’altres serveis municipals ❖ 1 Assessor de salut

La consolidació i ampliació de l’equip professional del Servei és essencial pel bon desenvolupament del Pla Local de Joventut de la ciutat. L’estabilitat laboral esdevé un factor imprescindible que cal preservar .

Recursos funcionals Els recursos funcionals constitueixen el tercer element que cal tenir en compte a l’hora de desenvolupar els projectes del Pla Local de Joventut. Com s’ha assenyalat en la diagnosi, actualment el Servei compta amb la gestió directa de tres equipaments: 1) Oficina Jove del Vallès Occidental 2) Alberg de Joventut Molí de Sant Oleguer 3) Casal Jove d’Emprius. Per altra banda, el Servei de Joventut compta amb un equipament cedit a una entitat, encarregada de la gestió d’aquest. A banda dels equipaments pròpiament dits, des de Joventut es coordina la tasca dels Espais Joves, que realitzen la seva activitat en diversos centres cívics dels barris de la ciutat. Per altra banda, cal mencionar que la gestió del Casal Jove d’Emprius ha estat recuperada recentment pel Servei de Joventut, fet que planteja un repte, però també una oportunitat per a reformular el funcionament de l’espai i crear un nou punt de referència per a les persones joves de la ciutat.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 101

El reforç dels recursos funcionals esdevé un element prioritari a l’hora de satisfer les necessitats de les persones joves i de les entitats juvenils en matèria d’espais pensats específicament per a ells. Aquests equipaments esdevenen d’utilitat en la mesura que estan preparats per a respondre les demandes de la població juvenil.

Transversalitat

Actualment, existeixen línies de treball transversal entre departaments municipals, sovint relacionats amb l’aplicació de projectes específics. Tot i així, és necessari continuar impulsant aquesta metodologia en matèria de joventut com a eina per a garantir una atenció integral a les persones joves de la ciutat. Existeixen un seguit de reptes que cal plantejar i afrontar per a consolidar i ampliar aquesta transversalitat:

➢ És necessari, per una banda, definir espais específics per a treballar temes de joventut i, per tant, en aquest sentit és necessària una aposta política i tècnics decidida per a implementar el treball transversal. ➢ En segon lloc, cal dotar als Departaments de recursos suficients per a dur a terme aquesta tasca, ja que en alguns casos les càrregues de feina dels i de les professionals impedeixen o dificulten que puguin dedicar temps al desenvolupament del treball amb la resta de departaments.

➢ Per altra banda, cal assenyalar també la importància de la coordinació amb altres agents del territori que treballen amb persones joves o que són part activa en el plantejament i desenvolupament de les polítiques de joventut, com poden ser les entitats o els centres educatius, per exemple. A més, sovint són aquests agents els que mantenen un contacte més pròxim i directe amb la població jove, amb la qual cosa intensificar el treball en xarxa amb ells és una eina interessant per a coordinar esforços, optimitzar els recursos i establir un vincle més intens entre les persones joves i els agents.

En termes generals, el treball transversal ha de ser desenvolupat tenint en compte el context de cada moment i la realitat organitzativa de l’administració local. Per a consolidar aquesta línia de treball, és necessari comptar amb un clar compromís polític i tècnic, que faciliti les estructures i els recursos adequats per a definir-la i impulsar-la.

Avaluació

L’avaluació del Pla Local de Joventut compta amb dues finalitats fonamentals. En primer lloc, l’avaluació defineix el mètode a través del qual podem determinar en quina mesura els projectes

PLJ SABADELL 2017-2020

| 102

desenvolupats assoleixen els objectius establerts. Esdevé, per tant, una manera d’indicar si la proposta de Pla que hem desenvolupat esdevé efectiu a la pràctica. En segon .lloc, l’avaluació ha d’esdevenir útil per a assenyalar quins aspectes del document, o dels projectes que aquest contempla, s’han d’adaptar a noves necessitats o a un nou context de la població juvenil de la ciutat. Per tant, l’avaluació no es dóna únicament com un mecanisme d’anàlisi d’allò que s’està fent, sinó que és també una eina imprescindible per a actualitzar el Pla durant els seus quatre anys de vigència. Tenint en compte aquests dos grans objectius, seguidament hem plantejat una proposta de model d’avaluació que contempla la creació d’espais específics de reflexió i debat sobre el funcionament del Pla Local de Joventut i de les seves actuacions concretes. A més, i com ja hem comentat anteriorment, cal mantenir també durant l’avaluació una aposta decidida per la participació de les persones joves i dels altres agents vinculats al desenvolupament de les polítiques de joventut. Només d’aquesta manera ens serà possible dur a terme una avaluació real, i que tingui en compte els diversos punts de vista, del funcionament d’aquest nou Pla Local de Joventut. A grans trets, el sistema d’avaluació que proposem s’organitza a través de quatre nivells: 1) Avaluació de les actuacions: aquest primer nivell d’avaluació està destinat a recollir dades quantitatives i qualitatives relacionades amb el desenvolupament de les actuacions. Es tracta d’una l’avaluació continuada que ha de permetre obtenir informació sobre el funcionament de l’aplicació diaris del Pla Local de Joventut. Per a dur a terme aquest primer nivell d’avaluació, caldrà tenir molt en compte els indicadors d’avaluació presentats en les fitxes de cada un dels projectes. 2) Avaluació operativa anual: amb una periodicitat anual, es farà un recull de les dades quantitatives i qualitatives de les actuacions desenvolupades i es recolliran aquestes en la memòria del Servei. Sempre que sigui possible, es farà un exercici comparatiu amb els anys anteriors, de tal manera que es pugui observar l’evolució de les actuacions o els projectes realitzats. 3) Avaluació estratègica anual: aquest nivell d’avaluació ha de configurar un espai des d’on obtenir una visió general del funcionament del Pla Local de Joventut. L’avaluació estratègica està destinada a determinar en quin grau s’estan assolint els objectius marcats pel document, i quins ajustos o adaptacions s’han de fer per satisfer de manera òptima les necessitats de les persones joves. Aquesta tasca serà desenvolupada en el marc de dos espais, a través dels quals es recolliran les aportacions dels diversos agents implicats en l’aplicació de les polítiques de joventut:

a) Comissió tècnica: formada per la regidora responsable de joventut, els tècnics i la resta de professionals del Servei i els tècnics que treballen en altres departaments que realitzen actuacions per a persones joves. b) Comissió política: anualment seran convocats els diversos grups polítics amb representació al Ple municipal per tal de dur a terme l’avaluació del funcionament del document i de les polítiques de joventut del municipi, en general. b) Espai de participació jove: amb una periodicitat anual es convocarà un espai de participació en el qual els i les joves, les entitats juvenils, així com altres agents del territori, puguin realitzar aportacions sobre el funcionament del Pla Local de Joventut.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 103

4) Avaluació final del Pla: al finalitzar el període de vigència del Pla Local de Joventut, es realitzarà una avaluació general del seu funcionament encarada, per una banda, a determinar el nivell d’assoliment dels objectius previstos en el document i, per l’altra, a cercar aportacions de millora que puguin esdevenir útils pel desenvolupament del següent Pla. Aquesta avaluació final ha de recollir les conclusions extretes de les diverses avaluacions anuals, així com el resum de les dades qualitatives i quantitatives de les actuacions realitzades, amb l’objectiu de determinar també l’evolució de les polítiques de joventut en els diversos aspectes treballats. Aquesta darrera avaluació es durà a terme tenint en compte àmbits diversos, que es concreten en: a) Nivell de desenvolupament dels projectes previstos b) Evolució dels recursos del Programa c) Metodologia de treball d) Proposta d’enfocament del pròxim document estratègic.

a) Grau de desenvolupament dels projectes previstos Aquest àmbit d’avaluació ens ha d’indicar en quina mesura han estat desenvolupats els projectes previstos en el pla. Per a fer-ho, caldrà tenir en compte els indicadors recollits en l’avaluació contínua i les avaluacions anuals, així com el grau d’assoliment dels objectius plantejats. Per altra banda, i com s’ha assenyalat, per a determinar el nivell de desenvolupament dels projectes previstos també cal tenir en compte si aquests han sigut útils per a assolir els objectius plantejats. En aquest sentit es fa necessari el desenvolupament d’una anàlisi dels resultats, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, que s’ha de realitzar tenint en compte l’avaluació continuada i les avaluacions anuals del Pla. A l’Annex 1, hem incorporat una taula resum dels diversos projectes del Servei de Joventut, segons els seus objectius estratègics i operatius.

b) Evolució dels recursos del Servei L’evolució dels recursos al llarg dels anys de vigència del document ha de ser un aspecte que s’ha de tenir molt en compte a l’hora de realitzar l’avaluació final, doncs aquest és un element determinant per explicar els punts forts i els punts febles de la tasca realitzada en matèria de joventut. Així doncs, es tindrà en compte l’evolució de l’equip de professionals, dels recursos econòmics i dels recursos funcionals, tenint sempre en compte les necessitats del Servei i dels programes previstos. La taula que presentem a continuació ofereix una orientació sobre els punts que s’han de tenir en compte a l’hora d’avaluar l’evolució dels recursos. Aquests elements es poden ampliar o modificar d’acord amb les característiques de l’aplicació del Pla.

PLJ SABADELL 2017-2020

Taula 9. Criteris d’avaluació dels recursos del Servei al llarg del període 2017-2020

Equip professional Consolidació de l'equip (jornada laboral adequada a les necessitats del servei, estabilitat laboral dels professionals, etc.). Ampliació de l'equip (incorporació de nous professionals, nivell de cobertura de les demandes de personal recollides al Pla, etc.). Nivell d'adequació de l'organigrama a les necessitats del Pla. (L'organització és efectiva per a realitzar les tasques previstes?). Valoració general: punts forts i punts febles de l'equip professional del Servei de Joventut. Recursos econòmics Evolució del pressupost de Joventut al llarg dels anys de vigència del Pla. Anàlisi de les diverses fonts de recursos del Servei de Joventut (diversificació del pressupost de joventut). Anàlisi general dels recursos destinats al Servei de Joventut durant els anys d'aplicació del Pla. Recursos funcionals Nivell de consolidació de l'Oficina Jove com a espai de referència per a les persones joves de la ciutat. Adequació de l'espai a les activitats que s'hi han realitzat. Grau d’adequació dels equipaments on es realitzen els Espais Joves a les necessitats de les activitats que es duen a terme. Evolució dels equipaments utilitzats pels Espais al llarg dels anys de vigència del Pla. Valoració del funcionament i el nombre d’usos de l’Alberg de Joventut Molí de Sant Oleguer. Nivell d’assoliment de les tasques de rehabilitació i reformulació de l’espai, així com de la dinamització de l’equipament. Evolució dels espais autogestionats per a entitats: funcionament dels ja existents, assoliment dels objectius establerts i cessió de nous espais Durant la vigència del Pla. Valoració general del nivell d'adequació dels equipaments a les necessitats i demandes de les persones joves de la ciutat.

| 104

PLJ SABADELL 2017-2020

| 105

c) Metodologia de treball Un tercer element que cal tenir en compte a l’hora de realitzar l’avaluació final del Pla Local de Joventut és la metodologia utilitzada. De manera específica, aquest àmbit de l’avaluació s’ha de centrar en l’anàlisi del desenvolupament del treball coordinat amb la resta de departaments municipals que treballen temes de joventut, així com amb altres agents externs al consistori relacionats amb l’aplicació i el desenvolupament de les polítiques de joventut. El treball transversal s’ha assenyalat com una de les prioritats metodològiques d’aquest Pla. Tenint en compte això, la valoració s’ha de centrar a descriure l’evolució de la feina transversal que s’ha realitzat durant els anys d’aplicació del document. Per altra banda, segurament un dels reptes d’aquest document és aconseguir impulsar i dinamitzar un espai regular de comunicació i coordinació entre els diversos departaments que treballen amb joves.

d) Proposta d’enfocament del pròxim document estratègic L’avaluació final del document ha d’establir els primers criteris de desenvolupament del següent Pla Local de Joventut. Cal aprofitar tots els coneixements i experiència adquirits al llarg dels quatre anys de vigència d’aquesta planificació estratègica per plantejar el punt de partida de la planificació futura. Resulta important doncs que l’avaluació finalitzi amb unes orientacions sobre els eixos de treball i els projectes que cal continuar prioritzant, així com els criteris metodològics que és positiu que es segueixin aplicant en un futur.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 106

Comissió política

Taula 10. Temporització de l’avaluació del Pla Local de Joventut

2018 2019 2020 2021 T1 T2 T3 T4 T1 T2 T3 T4 T1 T2 T3 T4 T1 T2 T3 T4 Actuacions Operativa anual Estratègica anual Final

PLJ SABADELL 2017-2020

3. ANNEX Annex 1. Objectius estratègics i operatius dels projectes del Servei de Joventut Annex 2. Resum de necessitats recollides en el procés participatiu Annex 3. Resum de propostes recollides en el procés participatiu Annex 4. Anàlisi de les enquestes realitzades durant la diagnosi

| 107

PLJ SABADELL 2017-2020

| 108

Annex 1. Objectius estratègics i operatius dels projectes del Servei de Joventut

Projecte

Objectiu estratègic

Objectiu operatiu

Oficina Jove del Vallès Occidental.

Esdevenir un servei de referència i acompanyament per a les persones joves de la ciutat i comarca, posant a l’abast del jovent la xarxa de serveis i recursos existents per afavorir els seu procés d’emancipació des d’una perspectiva integral.

Desenvolupar i consolidar recursos d’acompanyament efectius i adequats per a resoldre les necessitats de les persones joves en els processos de transició cap a la vida adulta.

Oficina Jove a l’Institut.

Descentralitzar els recursos de l’Oficina Jove del Vallés Occidental Sabadell als centres educatius de la ciutat, posant a l’abast dels i les joves la xarxa de serveis i recursos existents, facilitant l’accés als recursos que s’ofereixen des del servei de joventut.

Coordinació amb la direcció dels centres i amb els agents educatius de l’entorn per ta d’establir unes línies d’actuació coordinades i efectives. Assistència periòdica als centres educatius esdevenint uns referents per i les joves.

Programes transversals.

Incrementar i impulsar el treball transversal en matèria de joventut i el desenvolupament d’activitats per a joves juntament amb d’altres àrees i serveis municipals.

Consolidar i ampliar els mecanismes i espais de coordinació dels programes multinivell. Impuls de les iniciatives plantejades i desenvolupades de manera conjunta entre àrees i serveis diversos. Incorporació de la perspectiva juvenil en el desenvolupament d’actuacions de la resta de serveis.

Assessories especialitzades (formació).

Oferir orientació i assessorament a les persones joves sobre educació i mobilitat.

Oferir als i les joves informació, recursos i acompanyament en matèria d’educació i mobilitat internacional.

Orientació educativa.

Desenvolupar espais presencials d’orientació i assessorament en matèria educativa facilitant l’accés dels i les joves a aquesta informació.

Cogestionar fires i jornades relacionades amb l’oferta formativa a la qual poden tenir accés les persones joves de la ciutat. Oferir una visió global dels diferents itineraris formatius i professionals i establir un espai de contacte directe entre les persones joves i els centres educatius.

Sales d’estudi.

Facilitar el desenvolupament formatiu de les persones joves.

Oferir espais adequats per a l’estudi i el desenvolupament de treballs en grup.

Acompanyament

Eix

Territori

PLJ SABADELL 2017-2020

| 109

Assessories especialitzades (ocupació).

Oferir orientació i assessorament sobre la garantia juvenil a les persones joves que cerquen feina i no estan estudiant ni treballant.

Oferir des del programa de garantia Juvenil un itinerari formatiu i/o laboral a les persones joves que no es troben ni estudiant ni treballant.

Assessories especialitzades (salut).

Oferir orientació i assessorament a les persones joves sobre temes vinculats al foment de la salut i el benestar.

Desenvolupar i consolidar recursos d’acompanyament i sensibilització efectius per a fomentar hàbits saludables i la prevenció de riscos entre les persones joves de Sabadell.

Accions de sensibilització i prevenció.

Sensibilitzar i fer prevenció de les persones joves en matèria de millora de la salut i foment del benestar.

Desenvolupar actuacions atractives i efectives per a treballar el foment d’hàbits saludables i la prevenció de riscos per a la salut de les persones joves.

Suport l’associacionisme.

Oferir orientació i assessorament a les persones joves i entitats juvenils.

Fomentar i facilitar la participació de la població jove i de les entitats juvenils oferint assessorament i acompanyament en el desenvolupament de les seves activitats.

Gestió dels recursos de participació juvenil.

Facilitar la realització d’activitats i iniciatives desenvolupades per les persones joves i entitats juvenils oferint suport i acompanyament en la gestió i coordinació dels recursos.

Promoure la participació i l’associacionisme juvenil posant a l’abast diferents mecanismes i recursos i donant suport en la gestió dels tràmits administratius requerits.

Equipaments juvenils.

Oferir a les persones joves equipaments, destinats a realitzar-hi activitats diverses i oferir suport a les iniciatives juvenils.

Consolidar els equipaments gestionats des del Servei de Joventut, adequant el seu ús a les diverses i canviants necessitats de la població jove de la ciutat.

Comunicació

PLJ SABADELL 2017-2020

| 110

Espais Joves i Juvenils.

Oferir activitats, tallers variats i un espai de trobada en horari de tarda per a joves de diferents barris de la ciutat.

Generar espais per a joves que esdevinguin atractius i que ofereixin la possibilitat de fomentar l’apoderament, el desenvolupament d’activitats participatives, i el suport educatiu. Aquests espais promocionen i faciliten l’autonomia de la persona jove, acompanyada sempre per l’orientació de professionals. Promouen l’arrelament dels joves al conjunt del municipi, del barri d’incidència i la seva participació activa fomentant així la convivència i les dinàmiques participatives.

Activitats culturals i d’oci.

Facilitar el desenvolupament d’activitats culturals i d’oci. proporcionant recursos i fomentant un model d’oci accessible.

Donar a conèixer i facilitar els recursos disponibles per a entitats i joves en general que vulguin desenvolupar activitats d’oci i cultura a Sabadell. Possibilitar que aquestes activitats es realitzin en entorns segurs.

Gestió de les eines 2.0 de comunicació amb joves.

Enfortir la comunicació del Servei de Joventut de Sabadell i de l’Oficina Jove del Vallès Occidental amb el conjunt de la població juvenil.

Actualitzar els canals d’informació i comunicació del Servei i de l’Oficina per tal de fer-los operatius, dinàmics i eficients per arribar a les persones joves.

Difusió de l’Oficina Jove.

Millorar l’accés dels joves a la informació relacionada amb l’oficina jove.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 111

Annex 2. Resum de necessitats recollides en el procés participatiu

Sessions participatives Crida oberta/Entitats juvenils i entitats que treballen amb joves/Joves treballadores inscrites al programa de Garantia Juvenil/Joves de 2n de batxillerat) Acompanyament

Formació

Foment de l'orientació i assessorament: lliure desenvolupament de l'itinerari formatiu, atenció més personalitzada, desconeixement dels recursos d'orientació. Manca de recursos formatius: desigualtat territorial, especial dificultat per a joves que no tenen l'ESO a l'hora d'accedir o reincorporar-se a la formació. Manca d'un mapa escolar: recull de tots els centres públics i concertats de la ciutat. Distribució equitativa i integradora dels alumnes. Deficiències en l'oferta reglada i no reglada de la ciutat: necessitat de fomentar les vies per a la reincorporació de les persones que han abandonat el sistema educatiu. Precarietat d'alguns equipaments educatius: sobretot dels barris perifèrics. Necessitat de millora del sistema de beques i ajudes de transport, copisteria, etc.

Ocupació

L'atur juvenil és la principal problemàtica detectada. Manca d'ofertes d'ocupació per a persones joves (poca experiència, en etapa formativa, etc.) Impossibilitat de combinar l'activitat laboral amb l'acadèmica. Oferta insuficient de formació ocupacional: és necessari diversificar cursos i formacions.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 112

Manca de descentralització dels recursos de formació ocupacional als barris. Habitatge

Greus problemes d'accés a l'habitatge per part dels i de les joves: elevat preu del lloguer, requisits d'ingressos econòmics i estabilitat laboral, etc. Poques iniciatives municipals per garantir l'accés de les persones joves a l'habitatge. Cal que l'Administració desenvolupi una tasca de mediació entre les persones joves i els propietaris.

Territori

Participació

Manca d'espais per a joves: molts espais no són accessibles per motius econòmics. Escassa oferta municipal d'espais específics per a persones joves. Falta d'oferta d'oci alternatiu, desvinculat de les dinàmiques de consum. Processos administratius excessivament llargs i lents, dificulten el funcionament de les associacions i entitats. Manca de motivació per part d'alguns joves. Dificultat per vincular-los a projectes participatius.

Oci i cultura

Oci poc inclusiu i excessivament vinculat al consum. Manca d'alternatives d'oci. Necessitat de fomentar l'empoderament per tal que els joves defineixin el seu model d'oci. Activitats culturals que no s'adeqüen als interessos de les persones joves. Desigualtats territorials.

Transport i mobilitat

Freqüència de pas insuficient dels busos urbans. Preu del bitllet excessivament car per a les persones joves. Necessitat d'ampliar iniciatives com la T-12, com a mínim fins als 18 anys.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 113

Carrils bici insuficients i en mal estat. Manca d'un sistema públic de lloguer de bicis (s'està treballant). Espai públic

L'espai públic no està pensat per a les necessitats de les persones joves. Els joves es consideren "expulsats" de determinats espais, encara que estiguin realitzant activitats habituals (xerrar, escoltar música, etc.).

Sessions participatives als Espais Joves Estudis

Dificultats d'algunes famílies a l'hora d'adquirir el material escolar (dificultats de caràcter econòmic). Problemes vinculats a l'assetjament escolar. En general, es considerà que és difícil accedir o continuar als estudis. Es perceberen mancances en els programes de segones oportunitats. En alguns barris no hi ha cap acadèmia d'idiomes econòmicament assequible per a molts joves i famílies. Es destacà el reduït horari de les biblioteques. Necessitat de comptar amb una sala d'estudis durant tot l'any. Per estudiar i dur a terme treballs en grup.

Transport

Preu del bitllet de bus massa car. Manca de freqüència de pas del bus, sobretot en determinats barris de la perifèria.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 114

Són habituals els retards. Carrils bici insuficients i en mal estat. Manca d'un sistema públic de lloguer de bicis (s'està treballant). Espais per a Horaris dels Espais Jove massa reduïts: no es fa activitat durant els caps de setmana ni activitats nocturnes. joves Xarxa wifi insuficient en aquests espais. En general, manca d'espais i equipaments destinats específicament per a joves. Pistes esportives a l'espai públic mal equipades o en mal estat. Espai públic

Deficiències en la neteja i el manteniment de l'espai públic. Pitjor situació en alguns barris. Hi ha pocs fanals i fonts en algunes zones, i pocs espais pensats per a joves. També es mencionaren problemes vinculats amb la seguretat en alguns barris. Important presència policial. Necessitat de fomentar el desenvolupament socioeconòmic per prevenir activitats delictives.

Oci i cultura

Manca d'activitats culturals i d'oci pensades per a joves. Distribució territorial desigual d'aquestes activitats. Poca participació de les persones joves a l'hora de plantejar i impulsar aquestes activitats. Difícil accés a l'activitat esportiva. Restriccions econòmiques per l'esport federat i mal estat dels equipaments esportius de l'espai públic.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 115

Manca de categories femenines en determinats clubs. Dificultat afegida de les noies per accedir a la prĂ ctica esportiva. InstalÂˇlacions esportives que no poden absorbir tota la demanda existent.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 116

Annex 3. Resum de propostes recollides en el procés participatiu

Taula de les propostes realitzades durant les dinàmiques amb joves de la fase de diagnosi

EIX ÀMBIT

ACOMPANYAMENT

Habitatge

TERRITORI

Formació

Cultura i oci

PROPOSTA Creació d'un parc públic d'habitatge de lloguer social. Revisió dels criteris d'accés al lloguer social. No adequats a la població jove. Ajudes al lloguer de les persones joves. Intermediari entre el jove i el propietari. Revisió del parc privat d'habitatges i expropiació dels habitatges buits o que són propietat d'entitats financeres. Creació d'una borsa d'habitatge exclusiva per a joves. Generar xarxa entre tots els agents educatius de la ciutat (educació formal i no formal). Incrementar les actuacions de coneixença de l'individu, la gestió de les emocions, etc. Començar a treballar aquests elements a primària. Fomentar l'ús de pràctiques professionals en condicions dignes. Impulsar cursos de català per a joves nouvinguts. Millora i consolidació dels programes de segones oportunitats, destinats a la reincorporació de les persones joves al sistema educatiu. Espai d'estudi permanent (tot l'any) per a fer deures, estudiar o fer treballs en grup. Tallers d'habilitats socials i educació no formal. Millorar l'acompanyament sobre itineraris formatius. Facilitar l'accés al material escolar. Oferir ajudes o descomptes per a l'obtenció d'aquest material. Crear un espai virtual unificat des d'on es pugui consultar tota la informació sobre formació (itineraris, beques, etc.). Ampliació dels horaris dels Espais Joves: totes les tardes entre setmana i els dissabtes. Ampliació dels patis oberts a totes les escoles de Sabadell. Increment dels horaris. Descentralització de l'activitat cultural. Millora de l'oferta als barris. Cedir espais i recursos pel desenvolupament d'activitats culturals organitzades pels joves. Oferta d'oci variada i adequada als interessos dels joves. Creació d'un "carnet cultural" per accedir a actes i esdeveniments de Sabadell. Millora dels equipaments i espais destinats a la pràctica esportiva. Major periodicitat en concerts i altres ofertes d'oci nocturn.

Participació

Descentralització de les festes populars. Foment de clubs esportius assequibles pels joves, destinats a treballar valors com el companyerisme, el treball en equip, el respecte, etc. Cessió d'espais autogestionats per a entitats o col·lectius de joves.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 117

Creació d'espais i equipaments que esdevinguin punts de trobada i llocs on realitzar-hi activitats diverses (Casals de Joves). Millorar la difusió dels processos participatius per a joves. Ampliació de la xarxa de carrils bici a la ciutat. Millora del manteniment. Creació d'un parc públic de bicicletes de lloguer. Mobilitat

Espai d'assessorament i suport per a l'autoreparació de la bicicleta. Ampliació de les línies de bus i freqüència pels barris. Adequació de les tarifes a la capacitat econòmica de les persones joves. Ampliar les bonificacions al transport, com a mínim, fins als 18 anys.

Taula de les propostes realitzades en el Fòrum Jove EIX

ÀMBIT Formació ocupació

PROPOSTA / Més oferta de formació no reglada, encarada a joves amb discapacitat. Tenir en compte les diferents capacitats funcionals dels joves (síndrome de Down i altres discapacitats). Integrar els recursos específics existents (entitats) a la xarxa de recursos de la ciutat.

ACOMPANYAMENT

Crear recursos o adoptar recursos més específics per a la població jove de baix nivell formatiu i/o socioeconòmic. Acostament a aquests joves procedents de les perifèries de la ciutat. Recursos per a oferir més serveis destinats a joves amb un nivell de qualificació molt baix (aposta municipal). Més aposta municipal (€) per oferir places en cursos diversos en matèria de formació ocupacional per a joves. Mapa de recursos joves. Ampliació hores/places al programa "tastet d'oficis" del Vapor Llonch. Generar nous programes que s'escapin del treball precari. Fomentats per l'Ajuntament no pel SOC. Habitatge

Fomentar noves formes de tinença (masoveria urbana, cooperatives d'habitatge, etc.).

TERRITORI

Potenciació del lloguer social. Salut

Recursos d'orientació sobre sexualitat que tinguin en compte la diversitat (cultural, de salut mental, etc.).

Participació

Donar a conèixer el projecte d'assessoria d'entitats. Donar suport als grups informals. Programes formatius formals i no formals sobre temes de participació. Potenciar i oferir facilitats a les activitats dels barris.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 118

Entrada d'entitats als instituts. Proposar participació als instituts. Pla d'acció tutorial. Fomentar espais participatius +18 anys (continuïtat projectes). Augment del pressupost de subvencions per entitats juvenils (+ 10.000€). Millorar equipaments juvenils. Casals juvenils amb suport per a desenvolupar accions des de la pròpia població jove. Potenciació i suport a les entitats de barri per a realitzar activitats al territori i creació de xarxa (d'oci, de suport formatiu, d'esports, etc.). Cultura i oci

Carnet cultural. Preus assequibles. Musical + museus. Ampliar oferta d'oci per a majors de 20 anys. Plans d'oci alternatius nocturn descentralitzats. Descentralització de les activitats culturals/oci i també Festa Major. Sala de concerts municipal. Fomentar, impulsar, donar a conèixer grups locals culturals. Fomentar activitats històriques i culturals de Sabadell. Fomentar contraoferta d'activitats al centre. Impulsar actuacions musicals als barris.

Cohesió social

Impuls d'actuacions interdepartamentals al territori. Formalització d'espais de treball per a repetidors. Fomentar el coneixement de la diversitat cultural als instituts, diversitat efectiva, prevenció. Evitar els tallers "xapa". Impulsar actuacions específiques per zones perifèriques. Diversificar actuacions segons especificitat territorial. Habilitar transport públic +22h +23h. Caps de setmana. Treballar des de la infància amb la població jove que es troba en risc. Desenvolupar mecanismes de prevenció.

COMUNICACIÓ

Comunicació virtual

Adaptació del llenguatge i del canal a les necessitats de les persones joves. La de comunicació ha de ser una tasca interactiva. Formació sobre programari lliure. Però també sobre com incrementar la seguretat en aquest programari. Un post diari a les diferents xarxes socials sobre un tema. Buscar influencers. Mapa de recursos centralitzat. Pàgina web on poder accedir als recursos que s'ofereixen a la ciutat per a persones joves.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 119

Apostar per la formació bàsica per l'accés a les xarxes socials i els nous canals de comunicació. Comunicació física Accés lliure òptim a espais públics. Descentralització del territori. /presencial Entrades + Joves territori + Treball dinamització. Més sortides de la furgoneta jove. Ampliació de les actuacions de l’Oficina Jove a l’Institut. Trobades obertes per temes relacionats amb els joves que es plasmin amb projectes. Plantejament de reclams. Espais descentralitzats de participació, que arribin als barris, es convoquin amb regularitat i contemplin retorn. Formació a professionals (interns i externs a l'Ajuntament) perquè puguin oferir informació els joves sobre els recursos municipals destinats a ells.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 120

Annex 4. Anàlisi de les enquestes realitzades durant la diagnosi

ENQUESTA JOVE

Presentació

Les dades quantitatives que s’acaben de recollir al llarg de l’anàlisi sociodemogràfica permeten obtenir una visió objectiva i global sobre alguns aspectes de la vida de les persones joves de Sabadell. No obstant això, la informació estadística no és suficient per recollir determinats aspectes i valoracions de les diverses realitats de les persones joves de la ciutat. És per aquest motiu que esdevé imprescindible comptar amb la participació de les persones joves per tal de poder obtenir una visió més detallada de les principals necessitats i problemàtiques existents a la ciutat de Sabadell. Aquest procés participatiu amb persones joves ha incorporat diverses sessions presencials, que seran descrits i analitzats en apartats posteriors d’aquest document, així com una enquesta jove, destinada a obrir la participació al màxim de persones joves de Sabadell. El Servei de Joventut de Sabadell es va encarregar de desenvolupar la dinamització de l’enquesta, tant mitjançant els recursos virtuals al seu abast (enllaços i banners a la pàgina web del servei i a les diverses xarxes socials) com mitjançant la difusió presencial als centres educatius i als espais freqüentats per a persones joves. Es considerà que el desenvolupament d’un canal de participació virtual és imprescindible per tal de complementar les aportacions realitzades al llarg de les trobades participatives. Aquest treball a la xarxa també esdevé una eina important a l’hora de donar a conèixer el procés d’elaboració del nou Pla Local de Joventut.

Elements descriptius Com ja s’ha mencionat, la principal finalitat de l’enquesta jove era complementar la informació recollida, per una banda, a través de l’anàlisi sociodemogràfica i, per l’altre, a través dels grups de debat i discussió presencials. Si bé al llarg del qüestionari s’han plantejat preguntes vinculades a àmbits diversos, s’ha procurat fer especial èmfasi en els dos eixos de treball prioritari plantejats a l’hora de realitzar la diagnosi, és a dir, l’acompanyament de les persones joves en el seus processos de transició en àmbits com l’ocupació, la formació, etc. i els temes vinculats al territori, com podrien ser la participació, la cohesió social, les desigualtats territorials, etc. De manera concreta, l’enquesta ha estat dividida en quatre grans grups de preguntes: 1) Dades personals 2) Emancipació 3) Territori 4) Observacions i comentaris. Les dades personals recollides han permès recollir informació de les característiques sociodemogràfiques de les persones enquestades, la qual cosa també ha contribuït a contextualitzar algunes de les tendències o aportacions realitzades al llarg de l’enquesta.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 121

Resultats de l’enquesta jove

L’Enquesta Jove ha estat resposta per un total de 435 persones, la majoria de les quals residents a Sabadell, però també amb presència de joves residents en altres municipis i que mantenen alguna vinculació amb Sabadell. Seguidament, hem volgut fer una primera anàlisi de els principals trets sociodemogràfics dels i de les participants en l’enquesta, per posteriorment poder comentar el recull de les principals aportacions realitzades.

435 Joves

PLJ SABADELL 2017-2020

| 122

1. Dades sociodemogràfiques

1.1. Sexe

Del total de persones que donaren resposta al qüestionari, el 60% eren dones, mentre que el 40% eren homes. Si tenim en compte que, entre el conjunt de la població jove, la proporció de dones és pròxima al 50%, podem determinar que entre les persones que han donat resposta a l’enquesta existeix certa sobrerepresentació de les dones.

1.2. Edat

D’entre les persones enquestades, destaquen el grup d’entre 15 i 19 anys (36%) i el d’entre 20 i 24 anys (31%). Les persones d’entre 25 i 29 anys constitueixen el 15%, mentre que les menors de 15 anys i les de 30 anys o més són el 12% i el 6%, respectivament. Si tenim en compte la distribució segons grups d’edat de la població jove de Sabadell, es pot observar que les franja més representada a l’enquesta (15-19 anys), representa un 19% de la població jove, si bé el 36% de les persones enquestades tenen edats compreses en aquesta franja. Per la seva banda, el grup d’edat que compta amb menys representació al qüestionari (30 anys o més) constitueix el 28% del total de la població jove, però només un 6% dels participants en l’enquesta. Per tant, podem parlar d’una sobrerepresentació dels joves de més edat però, sobretot, d’una infrarepresentació dels joves més grans. Aquest fet posa de manifest les dificultats existents a l’hora d’establir canals de comunicació efectius amb les persones joves de més edat, que sovint es senten desvinculats dels serveis específics per a joves que s’ofereixen des de l’Ajuntament.

Gràfic 1. Participants de l’enquesta jove de Sabadell, segons grup d’edat

Font: Enquesta Jove – PLJ Sabadell

PLJ SABADELL 2017-2020

| 123

1.3. Activitat actual de l’enquestat

L’edat és un factor que cal tenir molt en compte a l’hora de dur a terme l’anàlisi de les respostes donades al llarg d’aquesta pregunta. El 63% de les persones enquestades estava manifestà que estava estudiant en el moment de respondre el qüestionari, mentre que el 19% estava estudiant i treballant. Per altra banda, trobem també un 16% que únicament treballava i un 2% que afirmà no estar ni treballant ni estudiant.

Gràfic 2. Activitat actual de les persones enquestades

Font: Enquesta Jove – PLJ Sabadell

2. Acompanyament en els processos de transició

2.1. Estudis en curs (joves que indicaren estar estudiant o estudiant i treballant)

La majoria de les persones que han respost aquesta pregunta manifestaren estar estudiant un Cicle Formatiu de Grau Superior (31%), una proporció molt similar cursava ESO (30%). Per contra, els grups que representaven una menor proporció dels i de les enquestades eren aquells que estudiaven un PFI (1%) o un Cicle Formatiu de Grau Mitjà (2%).

PLJ SABADELL 2017-2020

| 124

Gràfic 3. Estudis en curs dels participants

Font: Enquesta Jove – PLJ Sabadell

2.2. Coneixement dels serveis d’informació i assessorament sobre estudis

El 83% de les persones enquestades afirmà no conèixer cap servei d’informació i assessorament relacionat amb temes de formació a Sabadell. Per contra, el 17% restant sí que afirmà conèixer algun servei en aquest àmbit, d’entre els quals és mencionaren de manera destacada l’Oficina Jove i el Vapor Llonch, si bé aquest últim té una tasca més focalitzada en l’àmbit laboral.

Gràfic 4. Coneixement dels serveis d’informació i assessorament sobre estudis

Font: Enquesta Jove – PLJ Sabadell

PLJ SABADELL 2017-2020

| 125

2.3. Persones o llocs on els i les joves obtenen informació relacionada amb els estudis (resposta múltiple)

Al llarg d’aquesta pregunta, les persones participants pogueren indicar quins són els llocs i les persones a les quals acostumen a recórrer per tal d’obtenir informació relacionada amb la formació. Com es pot observar al gràfic, el 60% de les persones joves afirmà cercar aquesta informació a través d’internet, també un 47% afirmà consultar a familiars, mentre un 37% als amics i amigues. Per contra, els canals d’informació menys utilitzats són l’Oficina Jove a l’Institut (3%), i la Coordinador/a Pedagògic/a (4%). També hi ha un 6% de les persones enquestades que manifestà no haver buscat informació sobre formació. Pel que fa a l’Oficina Jove, un 7% manifestà utilitzar aquest servei per a obtenir informació sobre els estudis.

Gràfic 5. Persones o llocs on les persones joves obtenen informació relacionada amb els estudis (resposta múltiple)

Font: Enquesta Jove – PLJ Sabadell

2.4. Temes relacionats amb els estudis sobre els quals les persones joves volen obtenir més informació

Les respostes obertes que s’han recollit al llarg d’aquesta pregunta s’han centrat en diversos temes que cal tenir en compte a l’hora d’abordar les demandes d’informació de les persones joves. En aquest sentit, moltes de les aportacions demanaven informació sobre estudis específics, fet que posa de manifest la necessitat de desenvolupar un servei d’orientació i assessorament personalitzat i adaptat als interessos i als itineraris formatius de les persones joves que sol·licitin informació.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 126

Per altra banda, també són diverses les aportacions que fan referència a les beques i les ajudes a l’estudi existents i a les quals poden accedir les persones joves. Un tercer tema que es recollí amb freqüència és el dels estudis a l’estranger, una opció que desperta un destacable interès entre les persones enquestades.

2.5. Persones o llocs on els i les joves obtenen informació relacionada amb l’ocupació (resposta múltiple)

En l’àmbit de l’assessorament en matèria d’ocupació, els amics i amigues és una de les principals fonts d’informació relacionada amb l’ocupació. Un 44% de les persones enquestades manifestà orientar-se sobre aquest tema a través dels amics i amigues. Per altra banda, un 39% també consulta als familiars, i un 28% manifestà que utilitza els serveis del Vapor Llonch per a rebre assessorament sobre ocupació. Per contra, els canals menys utilitzats són els coordinadors/es pedagògics/ques (1%) i l’Oficina Jove (8%).

Gràfic 6. Persones o llocs on les persones joves obtenen informació relacionada amb l’ocupació (resposta múltiple)

Font: Enquesta Jove – PLJ Sabadell

PLJ SABADELL 2017-2020

| 127

2.6. Propostes de millora de l’ocupació juvenil

Al llarg d’aquesta qüestió, les persones enquestades posaren de manifest algunes propostes que consideren que l’Ajuntament podria impulsar al llarg dels pròxims anys per a millorar l’ocupació de les persones joves. De manera concreta, moltes de les intervencions fan referència a la necessitat d’oferir un espai d’informació i assessorament relacionat amb l’ocupació centralitzat, conegut i accessible per a les persones joves. En aquest sentit, s’apunten els espais virtuals com a mecanismes efectius per tal de dur a terme aquesta tasca, així com la de generar un espai d’ofertes laborals per a joves també centralitzat. En general, es parlà d’una millora del servei d’assessorament i orientació juvenil en matèria d’ocupació, així com de la difusió dels serveis i recursos existents en aquest àmbit. “Millorar el servei d'orientació juvenil, en el sentit de fer-lo més accessible als joves. Informar-los sobre les possibilitats laborals i formatives que tenen i motivar-los també és important.” També es mencionaren de manera reiterada algunes iniciatives que podrien ser aplicades per l’Ajuntament amb l’objectiu de millorar l’accés al mercat laboral de les persones joves. En aquest sentit, es va fer referència a algunes mancances que presenten alguns programes existents, com la Garantia Juvenil, o a algunes actuacions que des de l’Ajuntament es poden realitzar per a incentivar l’ocupació jove. “Actuar com a nexe entre les empreses sabadellenques de diferents àmbits d’actuació i els joves formats en aquells àmbits i que es trobin en situació d’atur.” Algunes aportacions es referiren a la necessitat de generar ofertes de feina de més qualitat, incentivant plans d’ocupació i foment d’un mercat de treball no centrat en la temporalitat i la precarietat laborals. Aquelles persones que manifestaren conèixer els serveis i recursos que s’ofereix des de l’Ajuntament, els valoraren positivament, si bé es detectaren aspectes a millorar. Diverses intervencions apuntaren la necessitat de desenvolupar actuacions per a fomentar també l’ocupació de les persones joves amb un nivell formatiu elevat que es troben en situació d’atur. En termes generals, es percebé la necessitat a l’hora de treballar la millora de l’ocupació juvenil tenint en compte la diversitat de perfils de les persones joves de Sabadell. “Treballar amb nous espais que englobin treballs més diversos, sobretot en l'àmbit social. A la vegada, augmentar la promoció d'activitats orientades a millorar l'ocupació per a tots els sectors i tipus de joves existents.”

3. Territori

3.1. Coneixença de l’Oficina Jove de Sabadell

El 70% de les persones joves enquestades no coneix l’Oficina Jove de Sabadell, mentre que el 30% restant sí que la coneix.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 128

Gràfic 7. Coneixença de l’Oficina Jove de Sabadell

Font: Enquesta Jove – PLJ Sabadell

3.2. Vies d’informació sobre les activitats que es fan a Sabadell per a Joves (resposta múltiple)

Els i les participants de l’Enquesta Jove manifestaren que el principal canal que utilitzen per a rebre informació de les activitats que es realitzen a Sabadell són els cartells (48%), seguit de del Facebook (45%) i les altres xarxes socials (25%). Les vies menys utilitzades són l’Oficina Jove (5%) i el correu electrònic (19%).

Gràfic 8. Vies d’informació sobre les activitats que es fan a Sabadell per a Joves (resposta múltiple)

Font: Enquesta Jove – PLJ Sabadell

PLJ SABADELL 2017-2020

| 129

3.3. Pertinença a entitats o col·lectius (resposta múltiple)

El 53% de les persones enquestades manifestà que no pertanyia a cap entitat o col·lectiu. D’entre les persones que sí que en formen part, el 19% ho fa a entitats esportives, mentre que un altre 10% participa en entitats culturals. Només un 2% és membre d’entitats o col·lectius religiosos i un 4% pertany a associacions solidàries o de cooperació.

Gràfic 9. Pertinença a entitats o col·lectius (resposta múltiple)

Font: Enquesta Jove – PLJ Sabadell

3.4. Llocs de trobada amb els amics (resposta múltiple)

La majoria de joves manifestaren que habitualment es troben amb els amics a les places, carrers, parcs, etc. de la ciutat (66%) o a espais comercials, com bars o centres comercials (62%). Un 53% de les persones joves també manifestà que es troba a casa amb els amics. Per contra, els equipaments de la ciutat o els locals d’entitats són poc utilitzats com a espais de trobada per les persones joves.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 130

Gràfic 10. Pertinença a entitats o col·lectius (resposta múltiple)

Font: Enquesta Jove – PLJ Sabadell

3.5. Manca d’espais a Sabadell

El 59% de les persones enquestades consideren que a Sabadell hi ha una manca d’espais i equipaments per a persones joves, mentre que el 41% restant considera que aquesta problemàtica no es dóna a la ciutat. Entre les persones que consideraren que manquen espais, es feu un especial èmfasi en els espais i equipaments de lleure i oci. Concretament, moltes de les intervencions demanen espais de trobada per a joves no centrats en el consum. També es detecta la percepció d’una manca d’espais d’oci nocturn. “Espais de trobada i oci. Fomentar activitats pels joves que suposin una alternatives per a les zones d'oci actuals. Els jove no disposen d'espais més enllà d'aquells privats (als quals només pots participar si formes part d'una entitat concreta o pagant com els bars, etc.).” Per altra banda, també es demanaren espais de caràcter cultural o de creació artística, així com equipaments esportius, ja que alguns comentaris manifestaren que els actualment existents són insuficients. “Espais de creació artística, mes sales per fer exposicions per exemple.” Alguns comentaris també posaren l’accent en l’excessiva centralització dels recursos i dels espais d’oci per a joves. En aquest sentit es reclamaren actuacions específiques als barris i l’ampliació dels equipaments i espais joves a les zones perifèriques. “Al barri de Can Puiggener faltaria un espai de joves, organitzat pels mateixos joves del barri. Falten camps de futbol per poder jugar, oberts a tothom.”

PLJ SABADELL 2017-2020

| 131

4. Comentaris i aportacions

Per finalitzar el qüestionari, es plantejà una pregunta oberta en la qual les persones participants podien escriure comentaris sobre qualsevol qüestió que no hagués quedat suficientment plasmat al llarg de l’enquesta. Les aportacions realitzades giraren al voltant d’àmbits molt diversos. A continuació, es farà una breu anàlisi de les principals aportacions realitzades en cada un d’aquests àmbits. Per una banda, cal mencionar els comentaris vinculats a l’àmbit de l’ocupació. Algunes de les idees plasmades es focalitzaren en l’actual situació d’atur i precarietat laboral de les persones joves de Sabadell. En aquest sentit, es demanà que des de l’Ajuntament s’aposti i es treballi per un ventall més ampli d’ofertes laborals, i que es fomenti una ocupació estable, no basada en la temporalitat. “Pel que fa al tema laboral, trobo que hauria d'haver un ventall ampli d'oportunitats estables i de qualitat i acabar amb el treball precari i temporal. [...]” Per altra banda, en aquest àmbit també es mencionaren alguns aspectes vinculats a l’aplicació de la Garantia Juvenil. Algunes de les aportacions valoraven positivament el programa, però també es mencionava que és necessari que aquest potenciï una ocupació estable i de qualitat. “[...] el pla de Garantia Juvenil és molt útil i està suposant una gran oportunitat. No obstant, [...] el que m'agradaria realment es trobar alguna cosa més de llarga durada. Crec que hi ha molts plans destinats a pràctiques en empreses, però són de molt breu temps i el que realment costa es trobar una feina més de llarga durada. [...].” Per altra banda, també són mencionables les aportacions relacionades amb els espais i els equipaments de Sabadell. Per una banda, es destacaren determinades mancances d’espais i equipaments, com poden ser espais per a joves i biblioteques públiques, en determinats barris. També es mencionà la necessitat de millorar alguns equipaments esportius, com poden ser pistes de patinatge. L’àmbit de la formació també recollí alguns comentaris rellevants. Per una banda, es mencionà la necessitat d’incrementar les beques que s’ofereixen per a l’estudi, i que haurien de facilitar l’accés a la formació de totes les persones joves, independentment de la seva condició socioeconòmica. En aquest sentit es demanà una major informació sobre les ajudes i les beques, però també sobre altres temàtiques, com l’estudi a l’estranger. “Penso que el tema de les beques es molt important i no hi ha ni l'accés ni l'informació d'una forma clara.” Alguns comentaris també fan referència a la necessitat d’incrementar els espais d’estudi i de treball en grup de la ciutat, així com la d’ampliar els horaris dels ja existents. En l’àmbit de l’oci i la cultura, és necessari fer menció a la manca d’oci per a joves. Es demana, en algun cas, la millora d’una oferta d’oci alternatiu i l’increment de la difusió sobre l’oferta d’oci de la ciutat. “Falta informació sobre activitats d'oci alternatives per a joves. No hi ha un lloc on es puguin veure totes, actualitzades, per poder decidir on anar el cap de setmana.”

PLJ SABADELL 2017-2020

| 132

També es destacà la manca d’activitats per a joves durant les festes populars, especialment en la Festa Major, on es destaca la poca oferta d’actuacions musicals encarades a aquest col·lectiu. Les aportacions relacionades amb la mobilitat estan focalitzades en dos grans aspectes. Per una banda, la necessitat de millorar la xarxa de carrils bici de la ciutat, ampliant aquesta xarxa i optimitzant el manteniment dels ja existents. Per l’altre, es mencionà la insuficient freqüència de pas dels busos urbans, així com la manca d’una oferta suficient de busos nocturns. “Volem més carril bici, ja que és impossible anar còmode per Sabadell amb la bicicleta.” “Falta de transport nocturn dins de Sabadell.” L’últim dels grans temes tractats al llarg d’aquesta última pregunta és el de la participació. En aquest aspecte, es destacà la necessitat d’incrementar i fomentar la participació de les persones joves. Facilitar la informació sobre els diferents espais de participació, o obrir canals de debat sobre la realitat juvenil, destacant que s’ha d’escoltar a les persones joves a l’hora de fer una planificació realista i coherent.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 133

ENQUESTA JOVE AL MESCLA’T: CULTURA I PARTICIPACIÓ

Presentació

Per tal de complementar l’enquesta jove de Sabadell, i aprofitant la celebració del Mescla’t 2016, es va considerar oportuna la creació d’una segona enquesta encarada a l’àmbit de la cultura i oci. Aquest qüestionari es va elaborar en format paper per facilitar que les persones joves el poguessin respondre en un entorn participatiu presencial. Així doncs, des del Servei de Joventut de Sabadell es va dinamitzar la recollida d’enquestes, amb uns resultats molt satisfactoris: 240 persones joves varen donar resposta al qüestionari, poden obtenir una visió rica de les necessitats i punts de vista dels i de les joves assistents al Mescla’t sobre qüestions de participació, cultura, oci, etc.

243 Joves

Elements descriptius Per tal de fer viable la recollida de respostes, es preparà un qüestionari breu (10 preguntes) encarat als àmbits que podrien estar relacionats amb el Mescla’t, l’esdeveniment on es va difondre i dinamitzar l’enquesta. Així doncs, es procuraren abordar els àmbits de la Participació, l’Oci i la Cultura, i de la informació i la comunicació entre l’Ajuntament i les persones joves.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 134

1. Sexe i edat de les persones enquestades De les persones que han donat resposta a l’enquesta, un 57% són dones i un 42% homes. Si fem referència a l’edat les persones enquestades, hem de destacar que gairebé el 80% de les persones enquestades tenen entre 12 i 16 anys. També destaca el 19% de persones amb edats compreses entre 17 i 21 anys.

Gràfic 1. Participants de l’enquesta, segons sexe

Gràfic 2. Participants de l’enquesta, segons franja d’edat

Font: Enquesta Mescla’t – PLJ Sabadell

Així doncs, la gran majoria de persones joves tenen edats compreses entre els 12 i els 16 anys. Dins d’aquesta franja d’edat, destaquen el col·lectiu de 16 anys, que constitueix un 44% de les persones d’aquesta franja d’edat i un 34% del total de persones que han donat resposta a l’enquesta.

2. Què estàs fent actualment? Més del 90% dels i de les joves afirmaren estar estudiant en el moment de respondre l’enquesta. Per altra banda, un 3% afirmà estar estudiant i treballant, mentre que un altre 3% només treballant. Com es pot observar, es tracta de respostes molt condicionades per l’edat de les persones participants, moltes de les quals encara no han acabat l’etapa de formació obligatòria o bé estan cursant estudis de secundària post-obligatòria.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 135

Gràfic 3. Què estàs fent actualment?

Font: Enquesta Mescla’t – PLJ Sabadell

3. Participes de les activitats per a joves que s’organitzen a Sabadell? A l’enquestà es preguntà a les persones joves si participaven en les activitats que es duen a terme a la ciutat. Davant aquesta qüestió, el 82% contestà afirmativament, mentre que el 18% respongué que no participava en les activitats per a joves que es feien a Manresa.

4. De totes les activitats que s’organitzen, quines t’agraden més? (resposta múltiple) Entre les persones enquestades, els concerts de música són les activitats que agraden a una proporció més elevada de joves (51%), també cal destacar els tallers (33%) i les activitats esportives (21%). Per contra, les activitats que menys agraden a les persones joves són la Mostra d’Entitats i les activitats reivindicatives. Gràfic 4. De totes les activitats que s’organitzen, quines t’agraden més? (Resposta múltiple)

Font: Enquesta Mescla’t – PLJ Sabadell

PLJ SABADELL 2017-2020

| 136

5. Quines activitats per a joves t’agradaria que es fessin a Sabadell? (Pregunta Oberta) Per tal d’analitzar aquesta pregunta oberta, hem creat categories per tal d’agrupar les diverses aportacions en temes o grups d’activitats. Com es pot observar al gràfic següent, el 25% de les aportacions realitzades feien referència a la necessitat de desenvolupar més activitats esportives. Algunes de les que es mencionen amb una major freqüència són la natació (necessitat de més piscines), el futbol, el voleibol, etc. Un 21% de les aportacions també destacaren la necessitat d’impulsar concerts i altres activitats d’oci nocturn a la ciutat, mentre que un 17% afirmà que li agradaria que es fessin tallers. Alguns dels tallers més proposats són els de dansa i Hip Hop. Tot i així, cal destacar la gran varietat de propostes i aportacions que s’han realitzat en aquest àmbit.

Gràfic 5. Quines activitats per a joves t’agradaria que es fessin a Sabadell? (Pregunta oberta recategoritzada)

Font: Enquesta Mescla’t – PLJ Sabadell

6. Com t’informes de les activitats per a joves que es fan a Sabadell? (resposta múltiple) El Facebook és el principal canal comunicatiu que les persones joves utilitzen per a informar-se de les activitats que es fan a Sabadell. En aquest sentit, en 44% dels joves afirmà utilitzar el Facebook amb aquesta finalitat. En segon lloc, trobem un altre mitjà digital: el correu electrònic, que en aquest cas és utilitzat per un 22% de les persones joves, una proporció idèntica a la de joves que s’informen a través dels cartells. És destacable el fet que únicament un 10% de les persones enquestades utilitza altres xarxes socials per a rebre informació de les activitats.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 137

Gràfic 6. Com t’informes de les activitats per a joves que es fan a Sabadell? (Resposta múltiple

Font: Enquesta Mescla’t – PLJ Sabadell

7. Coneixes l’Oficina Jove de Sabadell? Es pot afirmar que hi ha un alt nivell de coneixement de l’Oficina Jove de Sabadell entre les persones enquestades. Concretament, el 73% afirmà que coneixia el servei, mentre que un 27% no el coneixia en el moment de respondre en qüestionari.

8. Consideres que es té en compte l’opinió de les persones joves a l’hora de fer les polítiques de la ciutat? La major part dels i de les enquestades manifestà que es té en compte l’opinió de les persones joves quan es plantegen les polítiques de la ciutat (66%), mentre que el 34% restant considerà que habitualment no es tenen en compte aquestes opinions.

9. Com t’agradaria participar? (Pregunta oberta) Tenint en compte les aportacions realitzades al llarg d’aquesta última qüestió, es pot percebre que molts joves que respongueren l’enquesta no tenien clars quines vies podien utilitzar per a participar. En aquest sentit, moltes de les respostes afirmaren que no sabien com participar. Per altra banda, altres persones es mostraven motivades per ajudar en l’organització de les activitats que ja es realitzen i també en l’aportació de noves idees i propostes. Una altra manera de participar remarcada és assistint a les activitats per a persones joves de la ciutat. Cal destacar que algunes aportacions també mencionaren el voluntariat com un mecanisme de participació a la ciutat.

PLJ SABADELL 2017-2020

| 138

Per acabar, també es mencionà el paper de les xarxes socials, destacant la seva importància com a canals comunicatius i com a eines de participació per les persones joves.