RUMOR “ Els alumnes estrangers baixen el nivell educatiu i acaparen les places públiques i els ajuts escolars com les beques menjador” Programa del 7 de gener a Ràdio Sabadell
Interlocutors: - Nieves García: representant de l'Entesa per Sabadell a la Comissió de la Convivència - César Galván, responsable de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d'Esquadra.
Rumor: En algunes escoles hi ha molts estrangers, és degut a que en continuen arribant molts? Segons dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, a partir del curs 2011/12, el saldo d’alumnes nouvinguts als centres educatius ha anat minvant: n’arriben menys i el nombre dels que se’n van és superior. Aquest és el resultat de l’impacte de la crisi en el col·lectiu d’immigrants: d’una banda arriben menys persones, i de l’altra, alguns treballadors sense feina –juntament amb les seves famílies- estan tornant als països d’origen. Segons les dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització de Sabadell (OME), i pel que fa als alumnes d’incorporació tardana en el curs 2011/12, el 30% de la matrícula viva, va ser per escolarització d'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu. Durant el curs 2012/13 la dada baixa a un 18%.
O per què es concentren més en unes escoles que en unes altres? Factors com el perfil socioeconòmic de la família, el barri de procedència, el nivell educatiu, i el nivell cultural dels pares, determinen l’adscripció dels fills a un centre educatiu o a un altre. En general, els alumnes estrangers, sobretot per raons socioeconòmiques, i per raons d’espai d’ubicació dels seus habitatges en uns barris o en uns altres, s’escolaritzen més en centres de titularitat pública que en centres de privada . Aquest fet, provoca una concentració d’alumnes estrangers en centres públics reforçant-se el fenomen de la segregació i la guetització a les escoles. Rumor: la concentració d’alumnat d’origen immigrant a les escoles baixa el nivell educatiu del centre. La concentració de l’alumnat d’origen immigrant no necessàriament determina el nivell educatiu del centre. Si bé, la presència d’alumnat d’origen immigrant suposa un repte per qualsevol sistema educatiu, els resultats del estudi PISA 2012 a Catalunya, mostren com alguns països i comunitats autònomes han estat capaços d’implementar polítiques que permeten la gestió eficaç de la diversitat dins dels centres (compte amb les afirmacions, no és el mateix un centre amb un 5% de nouvinguts que un 30%). El que es pot afirmar és, la concentració d’alumnes amb un determinat perfil, segons l’origen i el nivell socioeconòmic (baix), en els centres educatius repercuteix negativament en els seus resultats escolars . Segons l’informe PISA, hi ha una clara diferència en els resultats escolars entre alumnes estrangers i autòctons a Catalunya, i que un dels factors que ho explica és la segregació escolar. Per últim, l’efecte company (peereffect: la influència dels companys), segons el mateix informe, produït per la concentració d’alumnat d’origen immigrat, té impacte sobre el mateix alumnat d’origen immigrat, però no sobre els seus companys nadius. A més, les xarxes de relació amb alumnes del mateix país d’origen, o de països de procedència estrangera, i de la mateixa classe social, aguditza les diferències a l’aula amb els alumnes nadius i dificulta l’homogeneïtzació de resultats escolars dels alumnes.
Rumor: el rendiment escolar i el fracàs escolar està relacionat amb la població estrangera. Alguns estudis, com el de Serra i Palaudàries, del 2010, mostren que el fracàs escolar no està relacionat amb la nacionalitat de l’alumne. És la situació econòmica, social, educativa i familiar la que més influeix en el rendiment escolar. Quan més alt és el nivell d’estudis assolit pels pares i mares, més elevades són les expectatives educatives dels alumnes i menor la tendència a abandonar els estudis.
Rumor: És millor que el meu fill vagi a una escola on no hi hagin alumnes d’origen immigrant
La diversitat forma part de la nostra societat. Aïllar als nens d’aquesta diversitat és apartar-los d’una realitat en la que es trobaran una vegada deixin les aules. Estar en una aula diversa és un aprenentatge molt valuós pel seu futur. Els estudiants que aprenen en una aula diversa estan exposats a una varietat de cultures, de religions, d’orígens ètnics i inclús, d’orientació sexual. Això és una experiència d’aprenentatge en sí mateixa, ja que els hi proporciona l’oportunitat d’integrar-se i conèixer millor altres cultures. Desenvolupar la consciència cultural pot allunyar les actituds negatives com el racisme o el sexisme, degut que amb el temps els alumnes arriben a estar més còmodes, malgrat les diferències, oferint-los el coneixement per a respectar i mostrar sensibilitat cap a altres cultures.
També es diu que els immigrants acaparen les places públiques de les escoles... El procés d’admissió d’un alumne a una escola és comú per a tothom. La família ha d’omplir una sol·licitud, aportant la documentació requerida, i presentar-la al centre educatiu que hagi escollit com a primera opció, dins del període de preinscripció. Si el nombre de sol·licituds excedeix el nombre de places disponibles, s’apliquen els següents criteris i barems que atorgaran més o menys puntuació a cada sol·licitud. En funció de la puntuació s’estableix l’ordre d’admissió: - Germans matriculats al centre o familiars que hi treballin. - Proximitat del domicili o del lloc de treball. - Renda anual de la unitat familiar. - Discapacitat d'algun membre. - Altres criteris complementaris com la condició legal de família nombrosa o monoparental, si l'alumne o alumna que té una malaltia crònica, o si el que hagi tingut algun familiar escolaritzat al mateix centre,...
La llei si que preveu l’atenció i la integració de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, sigui per raons socioeconòmiqes, sòcioculturals, per nova incorporació al sistema educatiu, per la seva competència lingüística, el seu nivell de coneixements bàsics, i d’aquell que té necessitats educatives especials, per causa de discapacitat física, psíquica o sensorial. Per afavorir la integració i la distribució equilibrada d’aquest alumnat amb necessitats educatives específiques, s'estableix, amb caràcter general, una reserva de dos llocs escolars per grup al segon cicle de l'educació infantil, a l'educació primària, i a l'educació secundària obligatòria. Per al primer cicle de l'educació infantil la reserva és d'un lloc escolar per grup. L'assignació dels llocs escolars reservats a l'alumnat amb necessitats educatives específiques, es fa per resolució motivada del director o de la directora dels serveis territorials del Departament d'Educació, a proposta de la Comissió d'escolarització, la qual tindrà en compte, per a l'assignació de les places, les diferents cultures de procedència de l'alumnat, els informes especialitzats, com poden ser de l’EAP, dels Serveis Socials, dels serveis municipals, de l’inspecció educativa, de les necessitats específiques de l'alumnat i de la voluntat expressada en la sol·licitud pels seus pares, mares, tutors o tutores.
Rumors: els immigrants acaparen les beques de menjador
Els alumnes matriculats en els centres públics d'educació infantil, primària, i secundària, poden sol·licitar ajuts de menjador per cobrir les seves necessitats d’alimentació, en cas de estar en situació de risc per causes econòmiques, familiars o socials. Aquests ajuts són atorgats pels Consells Comarcals, amb fons de la Generalitat de la Generalitat, i per l’Ajuntament de Sabadell, que pot complementar la quota atorgada pel Consell (hi ha molts pocs casos que s’otorgui el 100%). Els ajuts de menjador són, en general, gestionats pel departament de Serveis Socials municipals. L’actual situació econòmica ha generat un augment de la demanda d’aquests ajuts per part de les famílies, mentre que la partida pressupostària assignada continua sent la mateixa que la d’altres anys. Aquest desajust entre l’oferta i la demanda provoca tensió en les famílies i fomenta el rumor que els immigrants acaparen les beques menjador. Si bé cal saber que els criteris d’atorgament, van en funció de la situació econòmica, la familiar, la social, i dels informes elaborats per Serveis socials, que entre d’altres aspectes, valora el nivell de renda, el fet de pertànyer a una família nombrosa o monoparental, de patir alguna discapacitat, de tenir necessitats educatives especials, de viure a una certa distància de l’escola. I en cap cas tenen en consideració l’origen dels alumnes. La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (la FaPaC), va denunciar en aquest curs 2013/14, d’un 43% dels a prop de 41.000 nens, que han sol·licitat una beca menjador, se'ls ha denegat. Això vol dir, uns 17.000 escolars a tota Catalunya. Les famílies alerten que les beques menjador atorgades només cobreixen les necessitats d'un 10% dels alumnes en risc d'exclusió social. D’altra banda, cal tenir en compte que aquestes beques no són per a la totalitat del menjador, sinó que només subvencionen el 55% del preu diari d’aquest servei i la resta, fins el 45% és cobert, pot ser cobert o no, i sovint només parcialment, per part dels ajuntaments que atorguen els ajuts en funció de cada situació a fi de garantir que els nens puguin menjar, ja que moltes famílies no poden assumir la resta de la quota.
Bibliografia -
PISA 2012. Programa para la Evaluación Internacional de los Alumnos. Informe Español. Ministerio de Educación, cultura y deporte. Madrid 2013. Continuar o abandonar. L’alumnat estranger a l’educació secundària. Carles Serra i Josep Miquel Palaudàries. Fundació Jaume Bofill. 2010