RUMOR “ Els estrangers ens treuen la feina i no cotitzen a la seguretat social” Programa del 14 de gener de 2014, a Ràdio Sabadell Interlocutors: - Joan Saumoy, músic i comentarista polític, Comissió de la Convivència, agent antirumor. - Manuel Navarrete, Fundador Comissió de la Convivència, agent antirumor.
Rumor: Els immigrants acaparen tots els llocs de treball i ens treuen la feina. De fet, a partir de l’any 2000, els immigrants van començar a arribar degut a “l’efecte crida” que es va produir en un moment de bonança econòmica i de necessitat de mà d’obra poc qualificada. Es van originar una gran quantitat de llocs de treball poc qualificats, i molts autòctons no estaven disposats a treballar en aquestes llocs de treball.
És ara, en una cojuntura de crisi, on creix la pèrdua d’ocupació i s’accelera el creixement de l’atur, que ens qüestionem el fet de que continuïn vivint aquí (quan ja han fet les seves arrels).
Si bé, hem de tenir en compte que, molts retornen al seu país d’origen o emigren a altres països en la cerca de noves oportunitats, produint-se una progressiva reducció de la població estrangera empadronada, i
també, de la població potencialment activa, segons l’Enquesta de Població Activa, el primer trimestre del 2009, primer trimestre del 2013, aquesta població (població de 16 anys i més) s’ha reduït en un 17,2%. A Sabadell, en el període 2009-2013, el nombre de persones estrangeres potencialment actives, (16-64 anys), s’ha anat reduint, de 21.959 a 19.055 persones, tenint en compte que aquesta franja suposa un 80% del total de la població estrangera.
Els efectes de la crisi són pitjors en la població estrangera que en l’autòctona. Segons un informe del Centre d’Estudis CERES, sobre la situació laboral dels estrangers a l’any 2012, la taxa d’ocupació en el període 2009-2011 es va reduir en les persones autòctones un 14%, i en les persones estrangeres un 28%.
Pel que fa a l’atur, la taxa dels autòctons al tercer trimestre de 2013 era d’un 19,5%, mentre que la dels treballadors estrangers d’un 40,6%. La taxa d’atur dels estrangers és el doble de la dels espanyols.
La taxa de temporalitat dels treballadors estrangers (35,7%) s’ha incrementat en més de 6 punts, mentre que la dels assalariats de nacionalitat espanyola, (16,8%,) es manté pràcticament igual que l’any anterior.
Rumor: Els immigrants no cotitzen a la Seguretat Social, treballen en feines d’economia submergida.
La realitat, però, és que els treballadors i treballadores estrangers, per tal de renovar el seu permís de residència, han de demostrar que tenen feina i presentar els certificats de les seves cotitzacions a la Seguretat Social, així com fer els corresponents pagaments a Hisenda. A més, per renovar les seves autoritzacions de residència, estan obligats a haver cotitzat a la Seguretat Social almenys la meitat del període de vigència de l’autorització.
Així doncs, sembla lògic pensar que un immigrant prefereix un lloc de treball regulat i en condicions dignes que no pas un treball en l’economia submergida en condicions precàries. Per a ells, el fet de tenir un contracte laboral és sinònim de legalitat. De la mateixa manera, trobarse en l’economia submergida els fa caure en una irregularitat sobrevinguda, la qual no els aporta cap benefici. Segons el mateix informe del CERES, el nombre de permisos de residència per contractació laboral es redueix cada any progressivament. I que les cotitzacions a la Seguretat Social corresponen a les ocupacions més elementals, si bé cal tenir en compte que també hi ha percentatges significatius en les cotitzacions dins del règim d’autònom.
Segons dades del Ministerio de Empleo y Seguretat Social del 2013, del total dels afiliats estrangers a la Seguretat Social a Catalunya, el 19,34% pertanyen al sector de l’hostaleria, el 15,65% al comerç, un 12,80% a la llar, un 9% a les industries manufactureres, un 9,6% a l’administració i serveis auxiliars i un 5% al servei agrari.
Les mateixes dades mostren que Catalunya és la comunitat autònoma amb nombre més alt de la mitjana d’afiliats estrangers, amb 382.444 treballadors (23,42%); seguit de la Comunitat de Madrid, amb 344.663 (21,11%); Andalusia, amb 177.302 (10,86%); i la Comunitat Valenciana, amb 165.390 (10,13%).
Però cal tenir en compte que, la contribució dels estrangers a la Seguretat Social no sempre ha estat així: en època de bonança econòmica, les persones immigrants van contribuir beneficiosament a les arques de l’estat: segons l’estudi “Inmigración y Estado de Bienestar en España” del 2011, durant l’etapa de creixement econòmic, l’arribada de persones immigrants va ser favorable al sistema de seguretat social, i la seva contribució a la riquesa de l’estat va ser superior a la despesa en prestacions socials, degut en part,
a la joventut de la població
estrangera i a la seva menor necessitat de serveis sanitaris, pensions, etc.
Rumor: Els estrangers han contribuït a la precarietat d’alguns llocs de treball.
Els estrangers sovint es veuen obligats a incorporar-se al món laboral a través dels esglaons més baixos. Segons l’informe del CERES, a l’any 2013, el 30% dels estrangers, independentment de la branca on treballaven, ocupaven de llocs de treball elementals (no qualificats). I aquesta posició no sembla que es correspongui al seu nivell de qualificació: al voltant d’un terç dels
immigrants legals que treballen a Espanya, el 29% consideren que estan fent un treball que està per sota de la seva qualificació professional.
Així doncs, les persones immigrants no tenen una preferència natural cap als treball més precaris i pitjor remunerats. Aquest col·lectiu, així com les dones o els joves, es veu afectat per
la segmentació del
mercat de treball, accedint als pitjors llocs en pitjors condicions i mal remunerats, amb poca seguretat i poques possibilitats de prestigi i de promoció. Segons Lorenzo Cachón, sociòleg, les societats industrials generen una sèrie de llocs de treball que els treballadors del país refusen o accepten únicament en temps difícils, i l’accés de les persones estrangeres a aquest tipus de treball contribueix a la marginació del col·lectiu estranger a la societat, fomentant la seva vulnerabilitat, inseguretat, sobreexplotació, etc.
Segons aquest autor i en concordança amb l’Observatori Permanent d’Immigració (OPI), la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu es manifesta en majors taxes d’atur, en un nivell de temporalitat més elevat, salaris baixos, pitjors condicions, un nivell més elevat d’accidents i malalties professionals, entre d’altres aspectes. Són els treballs caracteritzats per les “P”: penosos, perillosos i precaris.
Cal també tenir present que, un dels obstacles de les persones estrangeres per accedir als llocs de treball adequats a la seva formació, és la dificultat de homologació de titulacions obtingudes al seu país d’origen. Segons l’estudi efectuat pel CIS, són pocs els immigrants que sol·liciten la convalidació de les seves titulacions, ja sigui perquè és
complicat, perquè desconfien de la seva utilitat al fer-ho, o bé perquè ignoren el procés. Val a dir que els processos d’homologació són lents, requereixen de molta documentació legalitzada i sovint fan necessària cursar assignatures complementàries al país de destí per a completarho. Bibliografia: -
La España inmigrante: Marco discriminatorio, mercado de trabajo y políticas de integración. Lorenzo Cachón Rodríguez., Ed. Anthropos, Barcelona (2009)
-
La situació laboral de la població estrangera a Catalunya. Informe 2012 i 2013. Centre d’estudis i recerca sindical CERES. CCOO
-
El efecto llamada se llama empleo. Diari expansión. David Page; Maria G. Mayo (6 de julio de 2010)
- Inmigración y estado de Bienestar en España. Colección de Estudios Sociales “ La Caixa”, nº 31. Francisco Javier Moreno Fuentes y Maria Brugetas Callejo (2011)