Els estrangers no paguen impostos i tenen més facilitats i beneficis davant l’administració

RUMOR “Els comerciants estrangers no paguen impostos, i tenen més facilitats i beneficis davant l’administració” Programa del 17 de desembre de 2013, a Ràdio Sabadell Interlocutors: -

Oriol Civil, representant de l’SCAI a la Comissió de Convivència i agent antirumor.

-

Carme Sala, representant del Col·legi d’Advocats a la Comissió de la Convivència i agent antirumor.

Fa temps que el rumor que els “ immigrants no paguen impostos”, s’ha instal·lat a la ment d’alguns ciutadans. Però la realitat és que els treballadors i treballadores estrangers, han de tenir els certificats de les seves cotitzacions a la Seguretat Social i dels pagaments d’Hisenda al dia, si volen renovar els seus permisos de treball. Així doncs, han de demostrar que compleixen amb les obligacions tributaries per poder renovar els seus permisos de treball.

És diu que els negocis regentats per persones immigrades, reben ajuts específics o bonificació fiscal, però el comerç estranger té les mateixes obligacions fiscals i laborals que el comerç autòcton, i se’ls sanciona d’igual manera si incompleixen la normativa.

També s’ha escoltat que els comerciants immigrants poden obrir els seus establiments més fàcilment. Però l’obertura d’un negoci implica uns tràmits administratius que tots els comerciants han d’acomplir,

independentment de la nacionalitat del propietari. D’altra banda, existeix l’anomenada “ llicencia exprés”, que agilitza l’inici i l’exercici de l’activitat comercial, és aplicable a qualsevol negoci i comerciant independentment del seu orígen, i que tingui una superfície de venda inferior als 2500 metres quadrats.

Rumor: El comerç estranger s’associa a màfies per poder trobar finançament o mantenir la seva competitivitat.

La gent sosté que molts comerços immigrants, sobretot els comerços xinesos, estan relacionats amb negocis de màfies, perquè sostenen negocis molt cars. Però el petit comerç estranger, té habitualment una dimensió familiar: tots els membres de la família hi treballen, i no necessàriament reben un salari, sinó que els guanys van a parar a la unitat familiar. A vegades, molts immigrants obren un negoci fruit de l’estalvi de molts anys, o dels préstecs solidaris, que li han fet, la seva xarxa familiar més extensa (aquesta forma ha estat la situació dels petits comerços autòctons en d’altres èpoques, o inclús a hores d’ara, a conseqüència de la crisi).

També es diu, que són comerços molt competitius, i que ofereixen productes a preus molt baixos. Aquest col·lectiu, pot posar aquests preus gràcies a que a l’hora de fer les comandes les fan a l’engròs. A més, la senzillesa de les seves botigues fa que el seu manteniment no generi grans despeses, i d’aquesta manera no afecta als preus finals del producte.

Rumor: Els comerciants estrangers disposen de llibertat horària per obrir els seus negocis.

Un dels rumors més difosos per la gent, referent al comerç, és que les botigues regentades per persones immigrades obren quan volen. Aquest rumor ha estat originat, especialment, a causa d’una normativa general d’obertura dels establiments comercials que sembla que no ha arribat a la ciutadania i que, per tant, ha generat desinformació.

La normativa general

(Llei8/2004, del 23 de desembre, d’horaris

comercials i Llei 17/2005, de 27 de desembre, de modificació de la Llei 8/2004). L’obertura per a un comerç diu, que aquest comerç pot obrir de dilluns a dissabte entre les 7 i les 22 hores, amb un màxim de 12 hores diàries, és a dir, 72 hores setmanals.

Ara bé, segons la normativa, també es donen algunes excepcions: Quan veiem un comerç d’alimentació regentat per immigrants obert a la nit, està contravenint la normativa? La pregunta té una resposta clara: No.

Particularment a Catalunya, les botigues de compra quotidiana d’alimentació que tinguin una superfície de venda inferior als 150 m2, i que el seu titular sigui una petita o mitjana empresa, poden obrir, sense limitació d’horari, tots els dies de l’any, excepte quatres dies festius, de tancament obligatori. Tampoc infringiria la normativa si la botiga que obrís a la nit fos regentada per un comerciant autòcton.

Així doncs, sembla clar que la normativa no afavoreix cap ciutadà per sobre dels altres. És el propi comerciant qui estableix lliurement l’horari que farà, sempre i quant, estigui comprés entre els marges establerts per la normativa. Per tant, no és que els comerços regentats per persones immigrades obrin més hores del que podrien obrir, és que aprofiten el màxim d’hores que la llei permet obrir per tots els comerços.

Rumor: Els estrangers estan monopolitzant/apropiant-se del comerç de la ciutat.

Entre els ciutadans hi ha la percepció de que hi ha més comerços d’estrangers que d’autòctons; però això no es correspon amb la realitat: Segons les dades del cens del 2012, a Sabadell, dels 4700 establiments comercials censats, 300 (un 6,38%), pertanyien a estrangers. Si bé cal tenir en compte, que és difícil poder donar una dada exacte, ja que a vegades, és difícil poder saber si el propietari és una persona autòctona o d’origen estranger, per exemple, en casos de persones nacionalitzades.

Rumor: El comerç autòcton està desapareixent per culpa dels comerços dels estrangers.

S’ha de tenir en compte, que l’obertura de molts negocis d’estrangers, ha revitalitzar zones de la ciutat que estaven quedant més deprimides comercialment. Així doncs, els comerciants estrangers han suposat un relleu generacional d’establiments que tancaven per jubilació dels propietaris.

Molts comerciants i població de la ciutat diuen, que l’obertura d’aquests comerços es una gran competència per als comerciants del voltant, degut a la competitivitat amb els preus baixos, però l’obertura d’aquests comerços no té perquè suposar una competència, ja que una major concentració comercial, és en sí mateixa una forma d’atreure a més consumidors en aquella zona.

D’aquesta manera, un increment en els establiments actius implica una major continuïtat comercial, menys persianes abaixades, més llum i gent al carrer, amb més sensació de seguretat, més oferta disponible i variada pel comprador, i més cura i neteja dels carrers. Sempre és més positiu tenir una botiga oberta al costat que no pas una persiana tancada.

A més, els comerciants estrangers han contribuït ha recuperar tipologies de comerços que estaven desapareixent, com per exemple, les petites botigues d’alimentació, que oferien una oferta alternativa a les grans superfícies comercials, apropant aquests productes als barris. Així, es podria dir que, els comerços estrangers no només no representen una competència, sinó que ajuden a lluitar contra la competència que suposen els grans centres comercials situats fora de la ciutat, i que implica una pèrdua de compra en els comerços de proximitat.

En termes generals, són pocs els establiments regentats per estrangers que només tenen clientela estrangera. Un 75% atenen no solament persones estrangeres, sinó també autòctones. Per tant, es constata que els comerços regentats per estrangers no esdevenen comerços per a

estrangers, sinó per a la gent dels barris en general, i fan augmentar, així, el teixit comercial de la zona.

Rumor: Els comerciants estrangers no s’associen a les entitats de comerciants.

És diu, que molts comerços regentats per persones immigrades no estan adherits a les entitats comerciants. Això és cert, però aquesta falta d’associació no sembla ser

deguda a un desinterès per part dels

comerciants estrangers, sinó que podria ser conseqüència d’una manca de costum o manca de suficient informació. D’altra banda, les iniciatives per incloure el comerç estranger en la xarxa comercial del barri, han resultat positives .

A més, tot i que el nombre de comerciants estrangers associats és encara modest, està creixent paulatinament (segons les dades del Gremi d’Hostaleria).

Hi ha iniciatives per part de la PIMEC-Comerç, la Confederació de Comerç de Catalunya, i les associacions de comerciants dels barris, que han aconseguit incorporar botiguers immigrats a les seves associacions.

Cal també tenir present que, moltes d’aquestes persones provenen de països amb una cultura associativa molt diferent, on si hi al algun tipus d’associació, controladores.

porta a terme unes funciones sancionadores o

Bibliografia:

-

Cens d’Activitats Comercials i de Serveis a Sabadell 2011

-

Frena el rumor. Guía practica combatir los rumores, estereotipos y los prejuicios hacia la inmigración. Departamento de empleo y asuntos sociales. Gobierno Vasco.

(2012)

-

Qui és el que no paga impostos? Antirumors: Impostos, Treball i Comerç. Oficina Tècnica de l’Estratègia BCN Antirumors . Revista Som llatins

-

Llei 8/2004 del 23 de desembre d’horaris comercials (DOG. Nº 4289 publicat el 29/12/2004)

-

Llei 12/2005 del 27 de desembre (de modificació de la llei 8/2004) (DOG Nº 4543 publicat el 3/01/2006)